El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció.
En virtut de l’Acord monetari, Andorra s’ha compromès a aplicar, entre d’altres, en el seu ordenament jurídic la Directiva 2002/87/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre del 2002, relativa a la supervisió addicional de les entitats de crèdit, empreses d’assegurances i empreses d’inversió d’un conglomerat financer, per la qual es modifica les Directives 73/239/CEE, 79/267/CEE, 92/49/CEE, 92/96/CEE, 93/6/CEE i 93/22/CEE del Consell i les Directives 98/78/CE i 2000/12/CE del Parlament Europeu i del Consell.
La present Llei té per finalitat transposar a la legislació andorrana l’esmentada Directiva 2002/87/UE per equiparar les exigències en matèria de solvència i supervisió prudencial de les entitats regulades andorranes a les de les seves homònimes europees, millorant la transparència i reduint el risc del sistema financer.
L’actual legislació andorrana compta amb un conjunt complet de normes sobre la supervisió prudencial de les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió, considerades individualment, i de les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió que formin part, respectivament, d’un grup bancari o d’empreses d’inversió, o d’assegurances; és a dir, de grups amb activitats financeres homogènies.
L’evolució recent dels mercats financers ha donat lloc a la creació de grups financers que ofereixen serveis i productes en diversos sectors dels mercats financers, els anomenats conglomerats financers. Fins ara, en el marc jurídic andorrà no ha existit cap norma específica de supervisió prudencial, a escala de grup entès com a conglomerat financer. Si aquests conglomerats, i en especial les entitats bancàries, les empreses asseguradores i les empreses d’inversió que en formen part patissin dificultats financeres, aquestes podrien desestabilitzar seriosament el sistema financer andorrà i afectar els dipositants particulars, els prenedors d’assegurances i els inversors.
Per ser eficaç, la supervisió addicional de les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió d’un conglomerat financer s’ha d’aplicar, independentment de la seva estructura, a tots aquells conglomerats dels quals les activitats financeres i d’assegurances intersectorials siguin significatives, com succeeix quan s’assoleixen determinats llindars. La supervisió addicional ha d’abastar totes les activitats financeres i d’assegurances contemplades per la legislació financera sectorial i totes les entitats dedicades principalment a aquestes activitats s’han d’incloure en l’àmbit de la supervisió addicional, incloent-hi les empreses de gestió d’actius.
En molts casos, els conglomerats financers es gestionen sobre la base dels sectors en què operen, cosa que no coincideix totalment amb les seves estructures jurídiques. Per tenir en compte aquesta tendència, cal ampliar els requisits de gestió, en particular pel que fa a la direcció de la societat financera mixta de cartera. Les autoritats competents han de disposar dels mitjans necessaris per obtenir de les entitats que formen part d’un conglomerat financer la informació necessària per dur a terme la seva supervisió addicional. Les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió que tenen el seu domicili social al Principat d’Andorra poden formar part d’un conglomerat financer encapçalat per una entitat que tingui la seva seu fora del Principat d’Andorra.
Aquestes entitats regulades també han d’estar subjectes a un règim de supervisió addicional, apropiat i equivalent, que aconsegueixi objectius i resultats similars als contemplats en les disposicions de la present Llei. Amb aquesta finalitat, revesteix gran importància la transparència de les normes, així com l’intercanvi d’informació amb autoritats de tercers països sempre que sigui procedent.
Capítol primer. Objectiu i definicions