Des del març de l’any 2020 la pandèmia causada pel coronavirus SARS-CoV-2 va obligar els estats a adoptar nombroses mesures excepcionals en tots els àmbits. Amb aquest propòsit, el nostre país es va veure compel·lit a desenvolupar una àrdua activitat legislativa i reglamentària sense precedents, per atendre de manera immediata les necessitats que havien anat sorgint a la població.
Totes aquestes mesures, en més o menys mesura, es van anar revelant idònies i van permetre disminuir els contagis fins al punt que, una vegada es van controlar el contagi comunitari i els efectes de la malaltia, es va iniciar un progressiu restabliment de la normalitat, que va possibilitar la declaració parcial de la fi de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 pel Decret del 9 de juny del 2020.
Tres anys després l’OMS ha declarat la fi de l’emergència sanitària global. Aquest període va venir igualment acompanyat d’un seguit de mesures excepcionals derivades de la prudència i la salvaguarda de la ciutadania, de la majoria de les quals se n’ha condicionat expressament o tàcitament la vigència fins a la declaració, per part del Govern, de la fi de la situació d’emergència causada pel coronavirus SARS-CoV-2.
En aquest context ara correspon la derogació de les mesures esmentades per aconseguir el total establiment de la normalitat. Aquest Decret detalla en quins termes es mantenen algunes mesures que la pràctica ha revelat idònies i útils també en circumstàncies ordinàries i que han de consolidar-se dins el nostre ordenament jurídic o per a les quals simplement es regula la transitorietat de l’aplicació.
Per tot el que s’ha exposat, a proposta de la ministra de Salut, el Govern, en la sessió del dia 18 d’octubre del 2023, aprova aquest Decret amb el contingut següent: