La Llei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, té per finalitat regular la utilització de les noves tecnologies i, sota la denominació genèrica de administració electrònica, engloba un seguit de mesures normatives que impulsen la modernització dels serveis públics, i dota l’ordenament jurídic d’un marc normatiu per ordenar la utilització d’aquests mitjans, tant en l’àmbit intern com en el de les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública.

D’acord amb la Llei 10/2019, la possibilitat d’aconseguir la interconnexió dels arxius públics, així com la seva interoperabilitat, constitueix un aspecte essencial relacionat amb la utilització dels mitjans electrònics per part de l’Administració pública. Aquest propòsit es fonamenta en el principi constitucional d’eficàcia en l’actuació de l’Administració pública, i es trasllada a les obligacions dels articles 114.4, 137 i 138.4 i de la disposició addicional tercera del Codi de l’Administració.

La Llei considera un veritable principi d’interoperabilitat, que ha de determinar la implementació de les institucions que donen suport a l’administració electrònica, i que s’instrumenta al voltant d’una regulació comuna a la qual anomena, seguint altres ordenaments, esquema d’interoperabilitat.

Aquest Decret d’interoperabilitat del Principat d’Andorra consta de dinou articles i una

Ateses les consideracions esmentades, a proposta del cap de Govern, el Govern, en la sessió del 9 de novembre del 2022, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Aquest Decret té per objecte regular l’Esquema nacional d’interoperabilitat establert a l’article 138 del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i les modificacions successives.

Aquest Decret és aplicable:

• a) A les administracions públiques, entenent com a tals les que s’indiquen al Codi de l’Administració.
• b) A les relacions entre les administracions públiques.
• c) A les persones en les seves relacions amb les administracions públiques.

Aquest Decret no és aplicable a les administracions públiques en les activitats que desenvolupin en règim de dret privat.

1. L’Esquema nacional d’interoperabilitat és el marc general d’interoperabilitat aplicable a totes les administracions públiques. S’hi recullen els requisits bàsics per aconseguir la interoperabilitat, actua com el denominador comú de les iniciatives pertinents a tots els nivells, i abasta les administracions públiques i les persones que s’hi relacionen. Tenint en compte els diferents nivells administratius, s’han de considerar les especificitats de cada administració.
2. L’Esquema nacional d’interoperabilitat i les normes tècniques dictades en el seu desenvolupament, si escau, prevalen sobre qualsevol altre criteri en matèria d’interoperabilitat.
3. Les administracions públiques han d’assegurar un nivell adequat d’interoperabilitat organitzativa, semàntica i tècnica de les dades, les informacions i els serveis que gestionin en l’exercici de les seves competències, per evitar la discriminació de les persones per raó de la seva elecció tecnològica.

• Interoperabilitat: es tracta de la capacitat dels sistemes d’informació, i dels procediments als quals donen suport, de compartir dades i possibilitar l’intercanvi d’informació i coneixement entre ells.

• Interoperabilitat organitzativa: és la dimensió de la interoperabilitat relativa a la capacitat de les entitats i dels processos a través dels quals duen a terme les seves activitats per col·laborar amb vista a assolir èxits mútuament acordats relatius als serveis que presten.

• Interoperabilitat semàntica: és la dimensió de la interoperabilitat relativa al fet que la informació intercanviada pugui ser interpretable de forma automàtica i reutilitzable per aplicacions que no van intervenir per crear-la.

• Interoperabilitat tècnica: és la dimensió de la interoperabilitat relativa a la relació entre sistemes i serveis de tecnologies de la informació, incloent-hi aspectes com les interfícies, la interconnexió, la integració de dades i serveis, la presentació de la informació, l’accessibilitat i la seguretat, o altres de naturalesa anàloga.

• Interoperabilitat en el temps: és la dimensió de la interoperabilitat relativa a la interacció entre elements que corresponen a diverses onades tecnològiques; es manifesta especialment en la conservació de la informació en suport electrònic.

• Servei d’interoperabilitat: qualsevol mecanisme que permeti a les administracions públiques compartir dades i intercanviar informació mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació.

L’entitat responsable de l’Esquema nacional d’interoperabilitat del Principat d’Andorra i de desenvolupar-lo és la Secretaria d’Estat de Transició Digital i Projectes Estratègics o, si escau, el ministeri encarregat de l’economia.

1. Les administracions públiques s’han de relacionar entre si i amb els seus òrgans, organismes públics i entitats de dret públic vinculades o dependents, per mitjans electrònics que assegurin la interoperabilitat dels sistemes i les solucions adoptades per cadascuna d’elles, garantint la protecció de les dades de caràcter personal i facilitant preferentment la prestació conjunta de serveis a les persones.

2. L’aplicació de l’Esquema nacional d’interoperabilitat es desenvolupa d’acord amb els principis específics de la interoperabilitat següents:

   • a) La interoperabilitat com a qualitat integral. La interoperabilitat s’ha de tenir present de forma integral des de la concepció dels serveis i sistemes i al llarg del seu cicle de vida: planificació, disseny, adquisició, construcció, desplegament, explotació, publicació, conservació i accés o interconnexió amb aquests serveis i sistemes.
   • b) Caràcter multidimensional de la interoperabilitat. La interoperabilitat s’ha d’entendre considerant-ne les dimensions organitzativa, semàntica i tècnica i temporal, la qual ha de garantir l’accés a la informació al llarg del temps.
   • c) Enfocament de solucions multilaterals. S’ha d’afavorir l’aproximació multilateral a la interoperabilitat de manera que es puguin obtenir els avantatges derivats de l’escalat, de l’aplicació de les arquitectures modulars i multiplataforma, i de compartir, reutilitzar i col·laborar.

1. Les administracions públiques estableixen i publiquen les condicions d’accés i utilització dels serveis, les dades i els documents en format electrònic que posin a disposició de la resta d’administracions.

Aquestes condicions han de resultar conformes als principis, els drets i les obligacions continguts a la Llei 29/2021, del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals i la seva normativa de desenvolupament, així com al que disposa la normativa de seguretat i els instruments jurídics que han de subscriure les administracions públiques que requereixen els serveis, les dades i els documents esmentats.

2. Les administracions públiques han de publicar els serveis que posin a disposició de les altres administracions a través del Bus d’intercanvi del Govern, o de qualsevol altra xarxa equivalent o connectada a aquesta que garanteixi l’accés segur a la resta d’administracions públiques.
3. Cada administració pública ha de facilitar l’accés de les restants administracions públiques a les dades relatives als interessats que estiguin en poder seu i es trobin en suport electrònic, amb les màximes garanties de seguretat, integritat i disponibilitat, de conformitat amb el que disposa la Llei 29/2021, del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals i la seva normativa de desenvolupament.

La disponibilitat de les dades resta limitada estrictament a les dades que són requerides a les persones per les restants administracions per a la tramitació i la resolució dels procediments i les actuacions de la seva competència, d’acord amb la normativa reguladora d’aquests procediments.

4. Es potencia l’establiment de convenis entre les administracions públiques amb l’objectiu de simplificar la complexitat organitzativa sense menyscapte de les garanties jurídiques.

Cada administració pública ha de mantenir actualitzat el conjunt dels seus inventaris d’informació administrativa, que ha d’incloure, almenys:

• a) La relació dels procediments administratius i els serveis prestats de forma classificada i estructurada.
• b) La relació dels seus òrgans administratius i les seves oficines al públic i les relacions entre elles.

1. Cal establir i mantenir actualitzada la relació de models de dades d’intercanvi que tinguin el caràcter de comuns, que són aplicables preferent per als intercanvis d’informació en les administracions públiques.
2. Els òrgans de les administracions públiques estableixen i publiquen els models de dades d’intercanvi corresponents que són aplicables obligatòriament per als intercanvis d’informació en les administracions públiques.

1. Les administracions públiques han de fer servir estàndards oberts, així com, si escau i de forma complementària, estàndards que siguin d’ús generalitzat pels ciutadans, a fi de garantir la independència en l’elecció d’alternatives tecnològiques pels ciutadans i les administracions públiques i l’adaptabilitat al progrés de la tecnologia, de manera que:

   • a) Els documents i els serveis d’administració electrònica que els òrgans o les entitats de dret públic emissors posin a disposició de les persones o d’altres administracions públiques es trobin, sempre que sigui possible, disponibles mitjançant estàndards oberts.
   • b) Els documents, els serveis electrònics i les aplicacions que les administracions públiques posin a disposició dels ciutadans o d’altres administracions públiques siguin, segons correspongui, visualitzables, accessibles i funcionalment operables en condicions que permetin satisfer el principi de neutralitat tecnològica i evitin la discriminació a ciutadans per raó de la seva elecció tecnològica.

2. En les relacions amb les persones i amb altres administracions públiques, l’ús en exclusiva d’un estàndard no obert sense que s’ofereixi una alternativa basada en un estàndard obert es limita a les circumstàncies en què no es disposi d’un estàndard obert que satisfaci la funcionalitat satisfeta per l’estàndard no obert en qüestió, i només mentre aquesta disponibilitat no es produeixi. Les administracions públiques han de promoure les activitats de normalització per facilitar la disponibilitat dels estàndards oberts rellevants per a les seves necessitats.

3. En qualsevol cas, les persones poden triar les aplicacions o els sistemes per relacionar-se amb les administracions públiques, sempre que utilitzin estàndards oberts o, si escau, els altres que siguin d’ús generalitzat.

Per facilitar la interoperabilitat amb les administracions públiques, el catàleg d’estàndards ha de contenir una relació d’estàndards oberts i, si escau, complementaris aplicables.

1. Les administracions públiques han d’enllaçar les infraestructures i els serveis que puguin implantar en el seu àmbit d’actuació amb les infraestructures i els serveis comuns que proporcioni el Govern, per facilitar la interoperabilitat i la relació multilateral en l’intercanvi d’informació i de serveis entre totes les administracions públiques.
2. Les administracions públiques poden utilitzar el Bus d’interoperabilitat del Govern per comunicar-se entre si, de manera que es faciliti l’intercanvi de dades, documents i serveis entre elles i amb tercers.

1. Els sistemes o les aplicacions implicats en la provisió d’un servei públic per via electrònica han de sincronitzar-se amb l’hora oficial, amb una precisió i un desfasament que garanteixin la certesa dels terminis establerts en el tràmit administratiu que satisfan.
2. La sincronització de la data i l’hora es fa d’acord amb l’edicte del 2 de març del 2022 relatiu a la regulació de l’horari legal que ha de regir durant el quinquenni 2022-2026.

1. Les polítiques de signatura i segell electrònics que aprovin les administracions públiques han de tenir el seu fonament en la norma tècnica que s’estableixi conforme a aquest Decret, i els estàndards tècnics establerts conforme a la normativa de serveis de confiança.
2. Les administracions públiques receptores de documents electrònics signats han de permetre la validació de les signatures i els segells electrònics segons la política indicada en la signatura o el segell del document electrònic o, si no és possible, conforme a la norma tècnica indicada a l’epígraf anterior.
3. Els procediments en què s’utilitzen certificats de signatura o segell electrònics han de complir la política de signatura i segell electrònics aplicable en el seu àmbit, particularment en l’aplicació de les dades obligatòries i opcionals, les regles de creació i validació de signatura electrònica, els algorismes que s’han d’utilitzar i les longituds de clau mínimes aplicables.

1. Les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques necessàries per garantir la interoperabilitat en relació amb la recuperació i la conservació dels documents electrònics al llarg del seu cicle de vida.
2. Als efectes del que disposa l’apartat 1, les administracions públiques han de crear repositoris electrònics, complementaris i equivalents quant a la seva funció als arxius convencionals, destinats a cobrir el conjunt del cicle de vida dels documents electrònics.
3. Els aspectes relatius a la signatura electrònica en la conservació del document electrònic s’han d’establir en la política de signatura electrònica i de certificats, i a través de l’ús de formats de signatura longeva que preservin la conservació de les signatures al llarg del temps.

Quan la signatura o el segell i els certificats corresponents no puguin garantir l’autenticitat i l’evidència dels documents electrònics al llarg del temps, l’autenticitat i l’evidència els sobrevindran a través de la conservació i la custòdia d’aquests documents als repositoris i arxius electrònics, així com de les metadades de gestió de documents i altres metadades vinculades, d’acord amb les característiques definides a la política de gestió de documents, conforme amb el que disposa la normativa de serveis de confiança.

1. Per tal de garantir-ne la conservació, el document s’ha de conservar en el format en què hagi estat elaborat, enviat o rebut, i preferentment en un format corresponent a un estàndard obert que preservi al llarg del temps la integritat del contingut del document, de la signatura electrònica i de les metadades que l’acompanyen.
2. L’elecció de formats de document electrònic normalitzats i perdurables per assegurar la independència de les dades dels seus suports s’ha de fer d’acord amb allò que preveu l’article 10.
3. Quan hi hagi risc d’obsolescència del format o bé deixi de figurar entre els admesos en aquest Esquema nacional d’interoperabilitat, s’han d’aplicar procediments normalitzats de copiatge autèntic dels documents amb canvi de format, d’etiquetatge amb informació del format utilitzat i, si escau, de les migracions o conversions de formats.

1. La conformitat amb l’Esquema nacional d’interoperabilitat s’ha d’incloure en el cicle de vida dels serveis i sistemes, acompanyada dels procediments de control corresponents.
2. Cada òrgan o entitat de dret públic ha d’establir els seus mecanismes de control per garantir, de manera efectiva, el compliment de l’Esquema nacional d’interoperabilitat.
3. Els òrgans i les entitats de dret públic de les administracions públiques han de donar publicitat, a les corresponents seus electròniques, a les declaracions de conformitat i a altres possibles distintius d’interoperabilitat de què disposin, obtinguts respecte al compliment de l’Esquema nacional d’interoperabilitat.

1. Es desenvolupen les Normes tècniques d’interoperabilitat següents, que són de compliment obligat per part de les administracions públiques:

   • a) Norma tècnica de política de signatura electrònica i de certificats de l’Administració: tracta, entre altres qüestions, les que afecten la interoperabilitat, incloent-hi els formats de signatura, els algorismes que s’han d’utilitzar i les longituds mínimes de les claus, les regles de creació i validació de la signatura electrònica, la gestió de les polítiques de signatura i l’ús de les referències temporals i de segell de temps, així com la normalització de la representació de la signatura electrònica en pantalla i en paper per al ciutadà i en les relacions entre les administracions públiques.
   • b) Norma tècnica d’intercanvi de dades: tracta les especificacions, els requisits i les condicions relatius a la transferència d’agrupacions documentals en format electrònic, documents i expedients electrònics, juntament amb les metadades associades, entre sistemes de gestió de documents electrònics i sistemes de fitxer electrònic.

2. Els comuns i les entitats parapúbliques poden participar en la creació de les normes tècniques d’interoperabilitat amb la Secretaria d’Estat de Transició Digital i Projectes Estratègics. Aquesta Secretaria d’Estat aprova les normes tècniques d’interoperabilitat i les publica.

3. Es crea la Comissió Tècnica d’Interoperabilitat, com a òrgan tècnic de consulta no vinculant. La missió principal de la Comissió és la cooperació de les administracions públiques en matèria d’interoperabilitat. Quan per raó de les matèries tractades resulti d’interès, és possible convidar altres participants que s’estimi convenient a prendre part en les seves deliberacions.

El personal de les administracions públiques ha de rebre la formació necessària per garantir el coneixement d’aquest Esquema nacional d’interoperabilitat.

L’Esquema nacional d’interoperabilitat s’ha de mantenir actualitzat de manera permanent. Es desenvolupa i perfecciona al llarg del temps, paral·lelament al progrés dels serveis d’administració electrònica i de l’evolució tecnològica i a mesura que es vagin consolidant les infraestructures que hi donen suport.