La Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra estableix, als articles 85.4 i 90, que el procediment disciplinari i de determinació de la responsabilitat disciplinària és el que s’estableixi reglamentàriament.

La potestat disciplinària en l’àmbit esportiu, lluny de recaure en una sola institució, és responsabilitat de les entitats actores de la pràctica esportiva. Les federacions l’exerceixen en relació amb les persones que duen a terme l’activitat en el seu àmbit de competència, així com la resta d’entitats esportives reconegudes a la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, en el marc dels seus propis estatuts. A l’òrgan governamental competent en matèria d’esports li correspon vetllar per les bones pràctiques de les federacions esportives i, finalment, la Comissió Jurídica Esportiva, a més de les competències que li atorga la Llei en determinats afers, és l’òrgan que exhaureix la via administrativa.

Per harmonitzar l’exercici múltiple d’aquesta potestat disciplinària, el Reglament estableix les normes bàsiques del procediment. Fixa un procediment ordinari i un procediment extraordinari d’urgència per donar resposta a alguns casos en què els perjudicis d’una resolució més lenta no serien proporcionals.

A la cohesió aportada per la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra en matèria d’infraccions i sancions, el Reglament hi afegeix el respecte dels principis bàsics del procediment en matèria de pràctica de la prova, consideració de part interessada, separació de la fase d’instrucció de la decisió o l’obligatorietat del tràmit d’audiència a les parts tant en el procediment ordinari com en el d’urgència, entre altres qüestions, per garantir la cohesió i la qualitat de l’exercici de la potestat disciplinària de les diverses entitats responsables.

D’acord amb la legislació vigent, el Reglament no considera exercici de la potestat disciplinària esportiva la facultat de direcció del joc, la prova o la competició per part dels jutges o àrbitres mitjançant la mera aplicació de les normes específiques del joc, la prova o la competició, i per tant no regula aquesta qüestió.

Tampoc no s’inclou en el Reglament el règim disciplinari de les infraccions en matèria de dopatge, que és el que estableixen les disposicions del capítol segon del títol IV de la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra i les normes específiques andorranes i internacionals en matèria de dopatge.

Ateses les consideracions esmentades, el Govern, a proposta de la ministra de Cultura i Esports, en la sessió del 23 de novembre del 2022, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

S’aprova el

Reglament del règim disciplinari esportiu

Capítol primer. Disposicions generals

Aquest Reglament té per objecte desenvolupar el procediment disciplinari en l’àmbit esportiu d’acord amb la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra.

1. El Reglament del règim disciplinari esportiu regula el procediment que ha de conduir a la constatació de les infraccions tipificades a la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, així com a la imposició de les sancions corresponents en el cas que siguin escaients.
2. Les infraccions es tipifiquen segons el que està previst a la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra.
3. Aquest Reglament no estableix el règim disciplinari de les infraccions en matèria de dopatge.

1. D’acord amb la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, l’exercici de la potestat disciplinària esportiva correspon:

   • a) Als clubs esportius, a les seccions esportives, a les societats anònimes amb objecte esportiu (SAOE) i a les agrupacions esportives en el marc del règim disciplinari dels seus propis estatuts.
   • b) A les federacions esportives, en relació amb totes les persones que formen part de l’estructura orgànica; els seus esportistes, tècnics i directius; els jutges i els àrbitres, i, en general, totes les persones i entitats federades que duen a terme l’activitat esportiva corresponent en el seu àmbit de competència.
   • c) A l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, en relació amb totes les federacions esportives.
   • d) A la Comissió Jurídica Esportiva, que exhaureix la via administrativa, en relació amb les persones i les entitats esportives enumerades anteriorment. La resolució de la Comissió Jurídica Esportiva pot ser impugnada en la via jurisdiccional.

2. No es considera exercici de la potestat disciplinària esportiva la facultat de direcció del joc, la prova o la competició per part dels jutges o àrbitres mitjançant la mera aplicació de la normativa corresponent.

D’acord amb la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, les entitats esportives que estan previstes en la Llei, entre altres, han d’incloure en els estatuts un sistema tipificat d’infraccions i sancions. Aquest sistema ha de determinar les circumstàncies eximents, les atenuants i les agreujants de la responsabilitat, i els requisits d’extinció i prescripció; han de qualificar les infraccions, segons la gravetat, en molt greus, greus i lleus, i han d’establir criteris de diferenciació i proporcionalitat, aparellant-hi les sancions corresponents.

Si les disposicions estatutàries mencionades tipifiquen les mateixes infraccions que la Llei quant a disciplina esportiva, la qualificació dels estatuts ha de coincidir amb la gradació que està establerta a la Llei.

1. El règim disciplinari esportiu és independent del règim de responsabilitat civil o penal, que es regeix per la legislació que correspongui.
2. Si els fets o les conductes objecte d’un procediment disciplinari esportiu revesteixen un caràcter delictiu, l’òrgan disciplinari competent n’ha d’informar l’autoritat competent i ha d’acordar la suspensió del procediment disciplinari fins que recaigui una resolució judicial ferma. Queda interromput en tot cas el còmput dels terminis de prescripció i caducitat establerts en la Llei.
3. Les disposicions disciplinàries només tenen efecte retroactiu sempre que afavoreixin l’infractor i que la sanció imposada no hagi adquirit fermesa.
4. En el marc del règim disciplinari esportiu, els òrgans disciplinaris competents han d’actuar d’acord amb els principis legals i reglamentaris establerts en el procediment sancionador. Per a tot allò que no estigui previst en aquest Reglament és aplicable de forma supletòria el que prevegin el Codi de l’Administració i la normativa que el desenvolupi en matèria de procediment administratiu sancionador.
5. No es pot imposar cap sanció sense l’existència de fets o conductes que siguin constitutius d’una infracció en el moment de produir-se.
6. No es pot imposar més d’una sanció per un mateix fet.
7. Són responsables per la comissió de fets constitutius d’infracció les persones que cometin aquests fets de forma voluntària, imprudent o per omissió, d’acord amb el que prevegin la Llei, aquest Reglament i els estatuts de les entitats esportives.

Capítol segon. Disposicions generals del procediment disciplinari

1. En el procediment disciplinari de l’àmbit esportiu regulat en aquest Reglament és preceptiva la instrucció prèvia d’un expedient abans d’imposar qualsevol sanció mitjançant una resolució fonamentada, sempre amb audiència de les persones interessades, a les quals es permet comptar amb l’assistència de la persona que designin.
2. Els estatuts de cada entitat esportiva i de cada federació són els que han de determinar l’òrgan titular de la potestat disciplinària.

En relació amb totes les federacions esportives, l’òrgan titular de la potestat disciplinària és l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.

En tot cas, s’ha de preveure l’existència d’un instructor de l’expedient disciplinari, que en cap cas no pot prendre part en la resolució de l’expedient.

3. L’òrgan titular de la potestat disciplinària, en tractar les qüestions de la seva competència, ha d’analitzar tots els fets i els elements en qüestió, així com les altres circumstàncies agreujants o atenuants que els ponderin.
4. Els procediments es tramiten d’acord amb els terminis establerts en aquest Reglament. Tot i això, si concorren circumstàncies excepcionals en el curs de la instrucció, l’òrgan disciplinari competent pot ampliar el termini fins a un màxim de temps que no excedeixi la meitat de la durada fixada pel Reglament.
5. L’òrgan disciplinari competent pot establir, d’ofici o a petició de qualsevol part interessada, la suspensió cautelar de l’execució d’una sanció fins que es produeixi la resolució definitiva de l’expedient disciplinari.

El procediment s’inicia d’ofici per acord de l’òrgan competent, ja sigui per iniciativa pròpia, per denúncia o a petició raonada d’altres òrgans.

La denúncia ha d’expressar sempre la identitat de la persona o les persones que la formulen, la descripció dels fets que podrien ser constitutius d’infracció i, quan sigui possible, la data dels fets i la identitat de les persones presumptament responsables. Si la persona denunciant ho demana, se l’ha d’informar de la iniciació de l’expedient, però no és mai part en l’expedient sancionador.

L’òrgan titular de la potestat disciplinària, en un termini no superior a deu dies, admet a tràmit o refusa expressament les peticions o les reclamacions que li siguin plantejades. Transcorregut aquest termini, les peticions o les reclamacions s’entenen desestimades.

1. A més de la persona responsable de la infracció i els eventuals promotors de l’expedient disciplinari, es poden considerar parts interessades en el procediment disciplinari:

   • a) Les persones amb interessos legítims, individuals o col·lectius que puguin resultar afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre no s’hagi dictat una resolució definitiva.
   • b) Les persones que, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin resultar afectats per la decisió que s’hi adopti.

2. Les associacions i organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials són titulars d’interessos legítims col·lectius en els termes que la Llei reconegui.

3. Quan la condició de part interessada deriva d’una relació jurídica transmissible, el dret de ser part interessada es transmet sigui quin sigui l’estat del procediment.

L’audiència a les parts interessades perquè puguin exercir el dret a formular al·legacions o utilitzar els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic és un tràmit obligatori i inexcusable en tot procediment.

1. Iniciat un procediment disciplinari, d’acord amb el principi de proporcionalitat, l’òrgan competent per instruir-lo pot adoptar, amb audiència prèvia del destinatari, les mesures provisionals que consideri oportunes per assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure.

L’òrgan disciplinari competent pot adoptar mesures provisionals en qualsevol moment del procediment, mitjançant una decisió motivada, d’ofici o a proposta raonada de l’instructor i de qualsevol part interessada.

2. El tràmit d’audiència ha de quedar substituït per un tràmit d’al·legacions posteriors en els casos en què les mesures que es vulguin adoptar puguin perdre la virtualitat o esdevenir ineficaces si se’n posposés l’adopció fins després del tràmit d’audiència prèvia.
3. No es poden dictar mesures provisionals que puguin causar perjudicis irreparables i s’han de deixar sense efecte tan aviat com se’n perdi la finalitat.

1. Les resolucions han d’expressar, com a mínim:

   • a) Els fets imputats i les infraccions comeses, així com la identitat de les persones responsables.
   • b) Els preceptes infringits que habiliten la sanció.
   • c) En cas que s’hagi denegat la pràctica de proves, el motiu.
   • d) Les circumstàncies atenuants i agreujants tingudes en compte per a la valoració i fixació de la infracció o de la sanció.
   • e) L’existència o no de mesures provisionals, així com l’adopció de les mesures per garantir l’eficàcia de la resolució mentre no s’executi. Així, la resolució s’ha de pronunciar motivadament sobre el manteniment o l’aixecament de les dites mesures. Alhora, s’hi poden adoptar motivadament mesures cautelars per garantir-ne l’eficàcia mentre no s’executi, fins i tot si no s’havien previst en la proposta de resolució.
   • f) Les sancions imposades.
   • g) Els recursos que es poden formular, així com el termini per interposar-los.

2. Les resolucions no poden declarar provats fets diferents dels que han estat determinats en el curs del procediment, amb independència que en variï la qualificació jurídica.

3. Les resolucions s’han de notificar per qualsevol mitjà que permeti acreditar que la part interessada o el seu representant han tingut constància de la recepció.

Capítol tercer. El procediment disciplinari ordinari

El procediment ordinari es tramita per conèixer i resoldre les infraccions de les normes esportives generals. Ha de respectar els principis i les regles establerts en la normativa vigent i en aquest Reglament.

1. El procediment disciplinari s’inicia per una decisió de l’òrgan disciplinari competent que es reflecteix en la providència d’incoació corresponent, que es comunica a l’instructor designat i que ha de contenir, com a mínim, les informacions següents:

   • a) Una breu referència als fets, que pot ser per remissió a una acta d’inspecció o una petició o una denúncia prèvia, així com els documents i les actuacions ja desenvolupades.
   • b) La identitat de la persona o les persones presumptament responsables.

2. L’instructor, al seu torn, comunica la providència d’incoació a la persona presumptament responsable de la infracció i la informa, a l’ensems, del seu dret d’audiència i a examinar l’expedient, així com de la forma i els terminis per fer-ho efectiu.

3. No obstant això, abans d’acordar la incoació del procediment l’òrgan competent pot obrir igualment un període d’informació prèvia per determinar, amb caràcter preliminar, si es donen les circumstàncies que la justifiquen. Les actuacions s’han d’orientar a determinar els fets susceptibles de motivar la iniciació del procediment, la identificació de la persona o les persones que en podrien ser responsables i les altres circumstàncies rellevants. Aquestes actuacions prèvies són efectuades pels òrgans que tinguin atribuïdes funcions d’investigació o inspecció en la matèria i, si no és possible, per la persona o l’òrgan que determini l’òrgan competent per a la iniciació del procediment.

Finalitzat aquest període potestatiu d’informació prèvia, es pot acordar l’inici d’un expedient sancionador o es poden arxivar les actuacions si no hi ha indicis de comissió d’una infracció o no es troben persones presumptament responsables.

1. A l’instructor li són aplicables les causes d’abstenció i de recusació establertes al Codi de l’Administració.
2. Les parts interessades poden exercir el dret de recusació contra l’instructor en el termini de tres dies hàbils, a comptar de l’endemà del dia en què tinguin coneixement de l’acord del nomenament corresponent. La sol·licitud de recusació es presenta davant del mateix òrgan que ha dictat el nomenament de la persona objecte de la recusació, i l’òrgan que l’ha nomenat disposa d’un termini de tres dies hàbils per resoldre-la.
3. Contra la resolució adoptada per l’òrgan que ha nomenat la persona objecte de la recusació no es pot interposar recurs, sense perjudici de la possibilitat de reiterar-la en el moment d’interposar el recurs administratiu o jurisdiccional corresponent.

Correspon a l’instructor ordenar la pràctica de totes les diligències adequades per determinar i comprovar els fets i establir les infraccions susceptibles de sanció.

Sense perjudici d’altres mitjans de prova, les actes dels jutges o àrbitres de la prova o competició constitueixen un mitjà documental necessari en el conjunt de la prova de les infraccions de les regles i normes esportives. També tenen aquest caràcter les ampliacions o els aclariments de les actes dels mateixos jutges o àrbitres, bé efectuats d’ofici, bé aportats a sol·licitud de qualsevol de les parts.

1. A la vista de les actuacions practicades, i en un termini no superior a un mes comptat a partir de l’inici del procediment, l’instructor proposa el sobreseïment o formula el plec de càrrecs corresponent i el comunica a les parts interessades. El plec de càrrecs ha de contenir, com a mínim:

   • a) La descripció dels fets.
   • b) La qualificació jurídica dels fets, amb indicació de la disposició que els tipifica com a infracció.
   • c) La identitat de la persona o les persones presumptament responsables dels fets. En cas que siguin diverses, ha de precisar els fets que imputa a cada una d’elles.
   • d) L’existència o no de circumstàncies agreujants o atenuants.
   • e) La sanció que correspon pels fets, amb indicació de la disposició que l’estableix i de l’òrgan competent per imposar-la. En cas que les persones expedientades siguin diverses, ha de precisar la sanció que proposa per a cada una d’elles.

2. Al plec de càrrecs també hi ha de constar l’adopció, el manteniment o l’aixecament de les mesures provisionals que s’hagin pogut adoptar.

3. El plec de càrrecs ha d’informar la persona o les persones expedientades del seu dret a examinar l’expedient, a dur a terme el tràmit d’audiència conforme al que està establert en aquest Reglament, a aportar documents i a proposar la pràctica de proves, tot plegat en el termini de deu dies hàbils a comptar de la notificació.

1. Conforme al que està establert en l’article anterior, d’ofici o a instància de part es pot acordar l’obertura de la fase de pràctica de la prova, per un termini no superior a un mes.
2. L’instructor ha de refusar les proves proposades per la persona expedientada, mitjançant una resolució motivada, quan resultin improcedents o innecessàries. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici de la possibilitat de tornar a proposar les proves refusades en el marc del recurs contra la resolució que posi fi a l’expedient.

1. En el termini d’un mes a comptar de l’acabament del període de prova, quan s’hagi obert, o del termini per presentar al·legacions al plec de càrrecs en els altres supòsits, l’instructor dicta una proposta de resolució.
2. L’instructor trasllada la proposta de resolució a la persona expedientada i li dona un nou termini de deu dies hàbils per fer les al·legacions que consideri convenients.
3. Presentades les al·legacions o transcorregut aquest termini sense que s’hagin presentat, l’instructor eleva la proposta de resolució, juntament amb les al·legacions eventualment formulades, a l’òrgan competent per resoldre. L’instructor pot prescindir d’aquest darrer tràmit quan la proposta de resolució no contingui cap modificació del plec de càrrecs en relació amb els fets que es consideren provats, la seva qualificació jurídica i la sanció que es proposa, i elevar-la directament a l’òrgan competent per resoldre.
4. Abans de dictar la resolució, l’òrgan competent per fer-ho pot decidir motivadament que l’instructor efectuï les actuacions complementàries que consideri indispensables per prendre una resolució. Aquesta decisió s’ha de notificar a les persones interessades.

Tot acord o resolució s’ha de notificar a les parts interessades en el termini més breu possible per qualsevol mitjà que permeti acreditar que la part interessada o el seu representant han tingut constància de la recepció.

La resolució o la notificació han d’expressar les vies de recurs que existeixen i el termini per exercir-les.

Capítol quart. Procediment extraordinari d’urgència

Quan es produeix una infracció de les regles del joc, la prova o la competició que necessita l’acord immediat de l’òrgan disciplinari competent, l’expedient preceptiu es tramita mitjançant el procediment extraordinari d’urgència.

El procediment d’urgència s’inicia de la mateixa forma que el procediment ordinari i li són aplicables els mateixos principis.

1. Un cop iniciat el procediment i practicades les consideracions oportunes per esclarir els fets, l’instructor formula una proposta de resolució en un termini màxim de cinc dies hàbils a comptar de la incoació del procediment d’urgència, i la trasllada de manera immediata a la persona interessada.
2. La persona interessada pot formular per escrit les al·legacions que consideri oportunes i proposar les proves pertinents en el termini de deu dies hàbils a comptar de la recepció de la proposta de resolució.
3. L’instructor ha de refusar les proves proposades per la persona expedientada, mitjançant una resolució motivada, quan resultin improcedents o innecessàries. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici de la possibilitat de tornar a proposar les proves refusades en el marc del recurs contra la resolució que posi fi a l’expedient.

En el cas que es consideri pertinent, la prova s’ha de practicar dins els cinc dies hàbils següents a la data en què ha estat proposada i es trasllada la nova proposta de resolució a la persona expedientada, que disposa d’un nou termini de deu dies hàbils per fer les al·legacions que consideri convenients.

4. En tot cas, presentades les al·legacions o transcorregut el termini d’al·legacions de la persona interessada, en el termini de tres dies hàbils l’instructor eleva la proposta de resolució, juntament amb les eventuals al·legacions formulades, a l’òrgan competent per resoldre, que ha de dictar la resolució corresponent, respectant les formalitats regulades en aquest Reglament, en un termini de cinc dies hàbils.

Capítol cinquè. Recursos

Els estatuts de les entitats esportives han de determinar els recursos que es poden presentar contra les sancions imposades i també el procediment per interposar-los, de conformitat amb el que disposi la legislació sempre vigent.

Correspon a la Comissió Jurídica Esportiva conèixer els recursos interposats contra els acords dels òrgans directius de les entitats esportives adoptats en exercici de les funcions públiques de caràcter administratiu que els corresponen legalment i resoldre’ls.

En particular, correspon a la Comissió Jurídica i Esportiva conèixer i resoldre els recursos formulats contra resolucions d’expedients disciplinaris.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 23 de novembre del 2022

Xavier Espot ZamoraCap de Govern