-
Les resolucions han d’expressar, com a mínim:
- a) Els fets imputats i les infraccions comeses, així com la identitat de les persones responsables.
- b) Els preceptes infringits que habiliten la sanció.
- c) En cas que s’hagi denegat la pràctica de proves, el motiu.
- d) Les circumstàncies atenuants i agreujants tingudes en compte per a la valoració i fixació de la infracció o de la sanció.
- e) L’existència o no de mesures provisionals, així com l’adopció de les mesures per garantir l’eficàcia de la resolució mentre no s’executi. Així, la resolució s’ha de pronunciar motivadament sobre el manteniment o l’aixecament de les dites mesures. Alhora, s’hi poden adoptar motivadament mesures cautelars per garantir-ne l’eficàcia mentre no s’executi, fins i tot si no s’havien previst en la proposta de resolució.
- f) Les sancions imposades.
- g) Els recursos que es poden formular, així com el termini per interposar-los.
-
Les resolucions no poden declarar provats fets diferents dels que han estat determinats en el curs del procediment, amb independència que en variï la qualificació jurídica.
-
Les resolucions s’han de notificar per qualsevol mitjà que permeti acreditar que la part interessada o el seu representant han tingut constància de la recepció.
Capítol tercer. El procediment disciplinari ordinari