La Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge (en endavant, “l’INH”) defineix, entre altres matèries, els habitatges de protecció pública o habitatges socials, construïts sobre terrenys de titularitat pública o privada, destinats únicament al lloguer i adjudicats en funció de les necessitats socials detectades. A més, atribueix a l’INH funcions cabdals en aquesta àrea: mesurar la necessitat de promocionar els habitatges de protecció pública, proposar al Govern l’aprovació reglamentària dels requisits d’accés dels habitatges de protecció pública i, finalment, instruir i adjudicar aquests habitatges.
L’aplicació del Decret 265/2022, del 22-6-2022, d’aprovació del Reglament dels requisits d’accés i el procediment d’adjudicació dels habitatges de protecció pública i de creació del Registre de sol·licitants dels habitatges de protecció pública (“el Registre”) va comportar la creació del Registre i la posada en funcionament dels habitatges de protecció pública de casa Aristot Mora. L’experiència acumulada d’ençà de l’aprovació del Decret 265/2022 i la posterior aprovació de la Llei 41/2022, de l’1 de desembre, de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge han fet aparèixer la necessitat d’incorporar millores i extensions als processos definits en el Decret 265/2022.
Aquest Reglament continua el pas decisiu en les polítiques d’habitatge endegat amb el Decret 265/2022 mantenint la gestió integral pública dels habitatges de protecció pública, de manera que l’INH continua assumint de forma directa la gestió econòmica dels habitatges, i preveient que la gestió social pugui ser proveïda de manera directa per l’INH o indirecta contractant una entitat social. D’aquesta manera, es faculta un abordatge integral de la gestió dels habitatges de protecció pública mitjançant tècniques professionalitzades dels àmbits econòmic, pressupostari i social.
L’objectiu general del Registre és mesurar les necessitats d’habitatge de protecció pública i vehicular les demandes d’habitatge de protecció pública. Per això, i en atenció a les necessitats específiques detectades i en funció de les característiques del recurs residencial disponible, l’INH pot activar per a col·lectius que es troben en un grau d’exclusió residencial greu o molt greu un programa de suport social adaptat, com el basat en el model Primer la llar (Housing first en anglès), que actualment s’aplica a casa Aristot Mora, o d’altres basats en experiències amb resultats contrastats.
El Reglament també pretén simplificar i agilitar el procediment d’adjudicació tot mantenint els principis rectors del procediment administratiu. A aquest efecte s’hi inclou la presentació telemàtica de la sol·licitud d’inscripció al Registre; s’amplia el contingut de l’oferta pública d’habitatge, que inclou els criteris de selecció; se suprimeix la publicació de la llista provisional de persones adjudicatàries, sense pèrdua de publicitat perquè prèviament s’ha publicat la llista de les persones que participen en el procediment d’adjudicació; se substitueix la llista d’espera estàtica, que prioritzava la durada d’inscripció al Registre, per una llista d’espera dinàmica que inclou tota persona inscrita al Registre fins a un mes abans de l’inici del procediment d’adjudicació de l’habitatge de protecció pública, que prioritza les persones inscrites al Registre que més s’adeqüen als criteris d’adjudicació, és a dir, les que més ho necessiten; i s’hi inclou la manca de pagament, l’incompliment dels compromisos vinculats al suport social i la renúncia voluntària com a causes de finalització de l’adjudicació de l’habitatge.
El Reglament manté la possibilitat de destinar habitatges de protecció pública a facilitar l’atenció eficaç i ràpida en situacions d’urgència, per atendre casos peremptoris però de caràcter temporal fins que la persona afectada i la seva família puguin accedir a un altre habitatge de l’àmbit protegit o del mercat ordinari.
Per preveure la incorporació d’habitatges de protecció pública al llarg dels anys vinents amb característiques diferenciades, tant pel que fa a la configuració física com al tipus de suport social que s’hi hagi d’associar, el Reglament defineix les eines necessàries per adjudicar habitatges de protecció pública en règim de gestió social directa o indirecta, segons escaigui, i per donar resposta a les necessitats detectades de les persones residents en funció dels habitatges de protecció pública disponibles. En conseqüència, es preveu una comissió avaluadora per a cada oferta pública d’habitatges de protecció pública, la qual cosa permetrà fer-ne un seguiment adaptat a les seves característiques.
El procediment d’adjudicació finalitza mitjançant la signatura d’un contracte de cessió administrativa d’habitatge de protecció pública. Es tracta, doncs, d’un contracte de naturalesa pública, exclòs de l’àmbit d’aplicació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes i que possibilita la gestió eficient dels habitatges en tant que l’INH actua des de la seva condició d’Administració pública i, per tant, gaudeix de les prerrogatives administratives que la llei li atorga en cada moment. En compliment de la Llei 41/2022, de l’1 de desembre, de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge, que afegeix un article 15 ter al capítol quart de la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’INH, es regula el procediment de desnonament administratiu i es requereix la instrucció prèvia d’un expedient administratiu, en el curs del qual la persona adjudicatària té dret d’audiència per fer les al·legacions que estimi convenients.
L’abast de les modificacions i millores esmentades i la facilitat de consultar la norma reglamentària aconsellen de no promoure un reglament que indiqui només les disposicions que es modifiquen, sinó d’aprovar-ne un de nou, per bé que gran part de les disposicions es mantinguin invariades en relació amb les del Decret 265/2022.
Ateses les consideracions anteriors, a proposta de la Ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, el Govern, en la sessió del 27 de març del 2023, aprova aquest Decret amb el contingut següent: