At�s que el Consell General en la seva sessi� del dia 20 de desembre del 2007
ha aprovat la seg�ent:
llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris
La comptabilitat constitueix un sistema d'informació de l'activitat empresarial
que compleix un conjunt de funcions tant en l'àmbit intern, per satisfer l'interès
del propi empresari per conèixer la situació de la seva empresa i així poder
prendre decisions empresarials racionals des de la perspectiva econòmica,
com en l'àmbit extern, per satisfer els interessos dels creditors i dels socis
respecte al coneixement de la situació patrimonial i financera i els resultats de
l'empresa i també els interessos d'altres grups i de l'estat pel disseny i
l'execució de les distintes polítiques econòmiques.
És clar que les funcions desplegades per la comptabilitat la situen com un
element essencial pel desenvolupament de l'economia del Principat i només
estats financers. L'objectiu perseguit amb aquest model és conjuminar la
per això no es pot retardar més l'establiment del deure de comptabilitat dels
seguretat jurídica, que obliga a regular els elements estructurals del model
empresaris com existeix al conjunt dels estats situats en el mateix entorn
comptable en una norma amb rang de Llei i la flexibilitat que ha de permetre
cultural i/o geogràfic i, en especial, en els estats membres de la Unió Europea.
modificar els desplegaments reglamentaris de forma ràpida i eficaç, davant dels
Però l'establiment amb caràcter imperatiu d'aquest deure obeeix també a la
canvis que com a conseqüència del dinamisme de la realitat econòmica es
necessitat d'assegurar-ne la normalització del contingut contribuint així
puguin produir en l'àmbit de les normes internacionals de comptabilitat i les
igualment al desplegament dels negocis no sols en l'àmbit intern sinó també i
normes internacionals d'informació financera (NIC i NIIF).
fonamentalment en l'àmbit internacional.
En la definició dels comptes anuals se segueix el sistema establert per la
Per satisfer els interessos referits i assolir les finalitats assenyalades, aquesta
quarta directiva comunitària en matèria comptable però s'introdueixen dos nous
Llei s'estructura en quatre capítols, trenta-nou articles, una disposició
estats financers previstos en les normes internacionals de comptabilitat: l'estat
addicional, dues disposicions transitòries i quatre disposicions finals. El capítol I
de canvis del patrimoni net i l'estat de flux d'efectiu. No obstant això, aquest
estableix el deure de comptabilitat per a tots els empresaris, d'acord amb la
últim no estan obligats a formular-lo els empresaris que puguin presentar els
definició d'aquest concepte en la Llei, amb independència de la naturalesa de
models de comptes anuals abreujats.
l'activitat econòmica desplegada. Igualment, com a elements de caràcter
En la regulació dels documents integrants dels comptes anuals se n'ha
general, es regulen la forma de portar la comptabilitat, el deure de conservació i
delimitat el contingut essencial i també s'ha incorporat la definició dels seus
el deure de confidencialitat de la comptabilitat, que sols pot ser requerida pels
elements: actius, passius, patrimoni net, ingressos i despeses, ajustant-se al
batlles o tribunals corresponents i pel Ministeri de Finances i l'INAF, en
mencionat marc conceptual i que a l'hora de determinar les partides del
l'exercici de les seves funcions.
patrimoni net portarà, a partir de la noció de passius establerta, a la necessitat
El capítol II comprèn la disciplina dels llibres de comptabilitat imposant
de tenir en compte no sols la forma jurídica sinó, sobretot, la realitat econòmica
l'obligació de portar, com a mínim, dos llibres: el llibre diari i el llibre d'inventaris
de les operacions. Finalment, seguint el mateix sistema comptable, també es
i comptes anuals; com a elements imprescindibles per portar una comptabilitat
preveu l'obligació de formular l'informe de gestió, únicament per a les societats
ordenada i adequada a la naturalesa i dimensió de l'empresa i per complir amb
anònimes i de responsabilitat limitada que hagin de sotmetre a auditoria els
l'obligació de formular els comptes anuals.
comptes anuals.
El capítol III conté el règim del model comptable andorrà referit als comptes
Finalment, el capítol IV estableix la disciplina dels comptes anuals consolidats
anuals construït sobre la base del sistema comptable establert en les directives
que, si bé no es preveu que entri en vigor abans del 2010, a diferència del
comptables de la Unió Europea i mitjançant la integració en aquest dels
règim dels comptes anuals individuals, sembla necessari i oportú preveure-la
elements definidors del marc conceptual per la preparació i presentació dels
en aquesta Llei, tenint en compte el caràcter general de la comptabilitat dels
empresaris. En aquest àmbit cal destacar, sobretot, la delimitació del perímetre
de consolidació que, basant-se en el sistema establert per la setena directiva
comunitària en matèria comptable, introdueix l'obligació de consolidació, no
sols dels grups verticals, sinó també dels denominats grups horitzontals, quan
el control de les societats filials que integren un mateix grup de societats
correspongui a una o diverses persones, físiques o jurídiques, que actuen
conjuntament.
Finalment, es preveu que el Govern desenvolupi un Pla General de
Comptabilitat tenint en compte les normes internacionals de comptabilitat i les
normes internacionals d'informació financera (NIC i NIIF).
Capítol I. Disposicions generals
Secció 1a. Del deure de comptabilitat
estableix el deure de comptabilitat per a tots els empresaris, d'acord amb la
definici� d'aquest concepte en la Llei, amb independ�ncia de la naturalesa de
l'activitat econ�mica desplegada. Igualment, com a elements de car�cter
general, es regulen la forma de portar la comptabilitat, el deure de conservaci� i
el deure de confidencialitat de la comptabilitat, que sols pot ser requerida pels
batlles o tribunals corresponents i pel Ministeri de Finances i l'INAF, en
l'exercici de les seves funcions.
El cap�tol II compr�n la disciplina dels llibres de comptabilitat imposant
l'obligaci� de portar, com a m�nim, dos llibres: el llibre diari i el llibre d'inventaris
i comptes anuals; com a elements imprescindibles per portar una comptabilitat
ordenada i adequada a la naturalesa i dimensi� de l'empresa i per complir amb
l'obligaci� de formular els comptes anuals.
El cap�tol III cont� el r�gim del model comptable andorr� referit als comptes
anuals constru�t sobre la base del sistema comptable establert en les directives
comptables de la Uni� Europea i mitjan�ant la integraci� en aquest dels
elements definidors del marc conceptual per la preparaci� i presentaci� dels
estats financers. L'objectiu perseguit amb aquest model �s conjuminar la
seguretat jur�dica, que obliga a regular els elements estructurals del model
comptable en una norma amb rang de Llei i la flexibilitat que ha de permetre
modificar els desplegaments reglamentaris de forma r�pida i efica�, davant dels
canvis que com a conseq��ncia del dinamisme de la realitat econ�mica es
puguin produir en l'�mbit de les normes internacionals de comptabilitat i les
normes internacionals d'informaci� financera (NIC i NIIF).
En la definici� dels comptes anuals se segueix el sistema establert per la
estats financers previstos en les normes internacionals de comptabilitat: l'estat
de canvis del patrimoni net i l'estat de flux d'efectiu. No obstant aix�, aquest
�ltim no estan obligats a formular-lo els empresaris que puguin presentar els
models de comptes anuals abreujats.
En la regulaci� dels documents integrants dels comptes anuals se n'ha
delimitat el contingut essencial i tamb� s'ha incorporat la definici� dels seus
elements: actius, passius, patrimoni net, ingressos i despeses, ajustant-se al
mencionat marc conceptual i que a l'hora de determinar les partides del
patrimoni net portar�, a partir de la noci� de passius establerta, a la necessitat
de tenir en compte no sols la forma jur�dica sin�, sobretot, la realitat econ�mica
de les operacions. Finalment, seguint el mateix sistema comptable, tamb� es
preveu l'obligaci� de formular l'informe de gesti�, �nicament per a les societats
an�nimes i de responsabilitat limitada que hagin de sotmetre a auditoria els
comptes anuals.
Finalment, el cap�tol IV estableix la disciplina dels comptes anuals consolidats
que, si b� no es preveu que entri en vigor abans del 2010, a difer�ncia del
r�gim dels comptes anuals individuals, sembla necessari i oport� preveure-la
en aquesta Llei, tenint en compte el car�cter general de la comptabilitat dels
empresaris. En aquest �mbit cal destacar, sobretot, la delimitaci� del per�metre
de consolidaci� que, basant-se en el sistema establert per la setena directiva
comunit�ria en mat�ria comptable, introdueix l'obligaci� de consolidaci�, no
sols dels grups verticals, sin� tamb� dels denominats grups horitzontals, quan
el control de les societats filials que integren un mateix grup de societats
correspongui a una o diverses persones, f�siques o jur�diques, que actuen
conjuntament.
Finalment, es preveu que el Govern desenvolupi un Pla General de
Comptabilitat tenint en compte les normes internacionals de comptabilitat i les
normes internacionals d'informaci� financera (NIC i NIIF).
Cap�tol I. Disposicions generals
Secci� 1a. Del deure de comptabilitat
Definició
Secció 1a. Del deure de comptabilitatHistory →ió
- Els empresaris han de portar una comptabilitat ordenada i adequada a la
naturalesa i dimensió de la seva activitat, d'acord amb el que s'estableix en
aquesta Llei i en les altres disposicions aplicables.
-
Als efectes d'aquesta Llei, es consideren empresaris:
- a) Les persones físiques que realitzin activitats empresarials o professionals.
- b) Les societats mercantils i les altres persones jurídiques, en tot cas.
- c) Altres entitats que, tenint o no personalitat jurídica, constitueixen una unitat
econòmica o un patrimoni separat, quan efectuïn activitats empresarials o
professionals.
Es consideren activitats empresarials o professionals les que impliquen
l'ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o
d'algun d'aquests factors de producció, amb la finalitat d'intervenir en la
producció o distribució de béns o realització de serveis.
Finalitats
Secció 1a. Del deure de comptabilitatHistory →ts
La comptabilitat ha de permetre fer un seguiment cronològic de totes les
operacions efectuades pels empresaris en l'exercici de la seva activitat i
l'elaboració periòdica dels documents comptables obligatoris per aquests
mateixos.
Responsabilitat
Secció 1a. Del deure de comptabilitatHistory →at
La comptabilitat ha de ser directament portada per l'empresari o per les
persones que aquest mateix autoritzi i sense perjudici de la seva
responsabilitat.
Secció 2a. De la forma de portar la comptabilitat
Forma
Secció 2a. De la forma de portar la comptabilitatHistory →ma
Els documents comptables han de portar-se amb claredat, per ordre de dates,
sense espais en blanc ni interpolacions. Els errors i les omissions en els
assentaments comptables han de salvar-se a continuació, immediatament que
s'adverteixin.
Abreviatures
Secció 2a. De la forma de portar la comptabilitatHistory →es
En els documents comptables no es poden utilitzar abreviatures o símbols el
significat dels quals no sigui precís d'acord amb aquesta Llei, les altres
disposicions aplicables o la pràctica comptable de general aplicació.
Moneda
Secció 2a. De la forma de portar la comptabilitatHistory →da
El valor dels assentaments comptables i dels elements integrants dels comptes
anuals s'han d'expressar necessàriament en euros.
Secció 3a. Del deure de conservació
Durada
Secció 3a. Del deure de conservacióHistory →da
Els empresaris han de guardar i custodiar ordenadament i durant un període de
sis anys, a comptar des de la data de l'últim tancament anual, tots els
documents comptables i la correspondència, documentació i justificants relatius
a la seva activitat.
Situacions especials
Secció 3a. Del deure de conservacióHistory →ls
El deure de conservació és exigible als empresaris persones físiques encara
que cessin en la seva activitat i en cas de traspàs correspon als seus hereus el
seu compliment. En cas de dissolució de les societats correspon als liquidadors
complir el deure de conservació.
Secció 4a. Del deure de confidencialitat
Principi
Secció 4a. Del deure de confidencialitatHistory →pi
La comptabilitat dels empresaris és confidencial, sense perjudici del que
disposin les lleis.
Exhibició
Secció 4a. Del deure de confidencialitatHistory →ió
L'exhibició general o particular dels documents comptables, correspondència,
documentació i justificants de la comptabilitat només pot ser requerida per:
- a) El batlle o tribunal corresponent, d'ofici o a instància de part.
- b) El Ministeri de Finances i l'INAF, per a l'exercici de les funcions que tenen
atribuïdes.
Lloc i forma
Secció 4a. Del deure de confidencialitatHistory →ma
En qualsevol cas, l'exhibició de la comptabilitat s'ha de fer a l'establiment de
l'empresari i amb la seva presència o la de les persones que designi i adoptant
les mesures necessàries per assegurar-ne la conservació i custòdia.
Medi de prova
Secció 4a. Del deure de confidencialitatHistory →va
El valor probatori dels documents comptables és apreciat pel batlle de
conformitat amb les regles generals del dret.
Capítol II. Dels llibres de comptabilitat
Llibres obligatoris
Capítol II. Dels llibres de comptabilitatHistory →is
Els llibres de comptabilitat obligatoris que necessàriament han de portar els
empresaris són el llibre diari i el llibre d'inventaris i comptes anuals.
Llibre diari
Capítol II. Dels llibres de comptabilitatHistory →ri
El llibre diari ha de recollir en forma d'assentaments i per ordre cronològic totes
i cadascuna de les operacions efectuades dia a dia pels empresaris en
l'exercici de la seva activitat. Tanmateix, són vàlids els assentaments globals
de les operacions per períodes no superiors a un mes i sempre que del detall
d'aquests assentaments en quedi constància en altres llibres.
Llibre d'inventaris i comptes anuals
Capítol II. Dels llibres de comptabilitatHistory →ls
El llibre d'inventaris i comptes anuals s'ha d'iniciar amb la transcripció del
balanç inicial, també s'han de transcriure amb periodicitat trimestral els
balanços de sumes i saldos i al final de l'exercici l'inventari i els comptes
anuals.
Capítol III. Dels comptes anuals
Secció 1a. De la formulació
Definició
Secció 1a. De la formulacióHistory →ió
Amb data de tancament de l'exercici, i en el termini màxim de sis mesos a
comptar d'aquesta data, els empresaris han de formular i signar els comptes
anuals que formant una unitat comprenen el balanç, el compte de pèrdues i
guanys, l'estat de canvis del patrimoni net, l'estat de flux efectiu i la memòria.
Estructura
Secció 1a. De la formulacióHistory →ra
- L'estructura i el contingut dels documents que formen els comptes anuals
s'ha d'ajustar als models reglamentats pel Govern i només excepcionalment i
deixant-ne constància i justificació a la memòria pot modificar-se d'un exercici a
l'altre.
- El reglament del Govern referit en l'apartat anterior ha d'establir els models
abreujats dels comptes anuals que poden formular tots els empresaris que
durant dos exercicis consecutius reuneixin, almenys, dues de les
circumstàncies següents:
- a) Que el total de les partides de l'actiu no superi els tres milions sis-cents mil
euros.
- b) Que l'import de la xifra anual del negoci no superi els sis milions d'euros.
- c) Que el nombre de treballadors durant l'exercici no sigui superior a vint-i-cinc.
- Els empresaris que, d'acord amb el que preveu l'apartat anterior, poden
formular els models abreujats dels comptes anuals, no estan obligats a formular
l'estat de flux d'efectiu.
- En els documents que formen els comptes anuals, les partides previstes en
els models aprovats per reglament del Govern hi han d'aparèixer per separat i
en l'ordre que hi figurin.
- Sempre que es respecti l'estructura dels models aprovats per reglament del
Govern es pot fer una subdivisió més detallada de les partides previstes i
també afegir-ne de noves quan el seu contingut no estigui comprès en cap de
les previstes.
- Igualment, poden agrupar-se determinades partides quan només representin
un import que resulti irrellevant per mostrar la imatge fidel que han de
proporcionar els comptes anuals i es presentin de forma diferenciada a la
memòria.
- En cadascuna de les partides dels documents que formen els comptes
anuals han de figurar les xifres de l'exercici a què es refereixen i les
corresponents a l'exercici immediatament anterior. Quan aquestes xifres no
siguin comparables, per qüestions de paràmetres, cal adaptar els imports de
l'any anterior.
Principis rectors
Secció 1a. De la formulacióHistory →rs
- Els comptes anuals han de redactar-se amb claredat i mostrar la imatge fidel
del patrimoni, de la situació financera i dels resultats dels empresaris en
l'exercici de la seva activitat, de conformitat amb les disposicions aplicables en
matèria de comptabilitat.
- En el cas que l'aplicació de les disposicions en matèria de comptabilitat no
sigui suficient per mostrar la imatge fidel, s'han de subministrar a la memòria
les informacions complementàries precises per aconseguir aquest resultat.
- Excepcionalment, no s'han d'aplicar les disposicions en matèria de
comptabilitat que resultin incompatibles amb el resultat de mostrar la imatge
fidel. En aquest cas, en la memòria s'ha d'assenyalar i motivar suficientment la
falta d'aplicació de la corresponent disposició en matèria de comptabilitat i
explicar la seva influència sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats.
Principis comptables
Secció 1a. De la formulacióHistory →es
- Els assentaments i la valoració dels elements que integren les partides de
cadascun dels documents que formen els comptes anuals s'han de formular
aplicant els principis comptables següents:
- a) Principi d'empresa en funcionament: si no es prova el contrari, s'ha de
presumir que l'empresa continua en funcionament.
- b) Principi de registre: els fets econòmics s'han de registrar quan neixin els
drets i obligacions que els mateixos originen.
- c) Principi d'uniformitat: no s'han de variar els criteris de valoració dels
elements que integren les partides dels documents que formen els comptes
i motivar suficientment la falta d'aplicació del principi corresponent i explicar-ne
anuals d'un exercici a l'altre.
la influència sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats.
- d) Principi de prudència: només s'han de comptabilitzar els beneficis obtinguts
- En els casos en què una qüestió no estigui regulada expressament en les
fins a la data de tancament de l'exercici. Tanmateix, s'han de tenir en compte
disposicions andorranes vigents en matèria comptable, s'han de tenir en
tots els riscos amb origen a l'exercici o en un altre anterior i les amortitzacions i
compte els criteris establerts a les normes internacionals de comptabilitat i a les
correccions de valor dels elements de l'actiu.
normes internacionals d'informació financera (NIC i NIIF).
- e) Principi de meritació: les despeses i els ingressos s'han d'imputar a l'exercici
al qual es refereixen els comptes anuals, amb independència de la seva data
de pagament o cobrament. Aquest principi no és aplicable a la formulació de
l'estat de flux d'efectiu.
- f) Principi de valoració separada: els elements que integren les partides dels
documents que formen els comptes anuals s'han de valorar separadament.
- g) Principi de preu d'adquisició o de cost de producció: els actius s'han de
comptabilitzar pel preu d'adquisició o pel cost de producció i els passius pel
valor de la contrapartida rebuda a canvi d'incórrer en l'obligació, més els
interessos meritats pendents de pagament. El Govern per decret ha de fixar els
elements patrimonials que s'han de valorar pel seu valor raonable, d'acord amb
els criteris establerts a les normes internacionals de comptabilitat.
- h) Principi de no compensació: no poden compensar-se les partides de l'actiu i
del passiu ni les de despeses i ingressos.
- i) Principi de correlació d'ingressos i despeses: el resultat de l'exercici està
constituït pels ingressos d'aquest període menys les despeses incorregudes
durant el dit període per l'obtenció d'aquell, així com pels beneficis i pèrdues no
relacionats directament amb l'activitat empresarial.
- j) Principi d'importància relativa: en casos excepcionals i sempre que no alteri la
imatge fidel que han de proporcionar els comptes anuals, s'admet la no
aplicació d'alguns principis. En aquests casos, en la memòria s'ha d'assenyalar
Firma
Secció 1a. De la formulacióHistory →ma
- Els comptes anuals de l'empresari persona física han de ser firmats per ell
mateix, els de les societats en les quals els socis siguin il·limitadament
responsables dels deutes socials, per tots aquests, i els de les societats
anònimes i de responsabilitat limitada pels administradors designats.
- Excepte en el cas de l'empresari persona física, quan en tots, algun o alguns
dels documents que formen els comptes anuals falti la firma d'alguna de les
persones indicades en l'apartat anterior, s'ha de fer constar aquesta falta en els
documents corresponents i indicar-ne la causa.
- En l'antefirma s'ha d'expressar la data en la qual s'han formulat els comptes
anuals.
Secció 2a. Del balanç
Contingut
Secció 2a. Del balançHistory →ut
En el balanç han de figurar de forma separada l'actiu, el passiu i el patrimoni
net. El balanç inicial d'un exercici s'ha de correspondre amb el balanç de
tancament de l'exercici anterior.
Actiu
Secció 2a. Del balançHistory →iu
- L'actiu comprèn els béns, els drets i altres recursos controlats
econòmicament per l'empresari, resultants de successos passats, dels quals és
probable que l'empresari n'obtingui beneficis i que s'han de classificar de forma
separada i en funció de la seva afectació com a actiu fix o no corrent com a
actiu circulant o corrent.
- L'actiu circulant comprèn els béns, els drets i altres recursos que s'espera
que es venguin, consumeixin o realitzin com a conseqüència de l'explotació
ordinària de l'empresa, així com els que el seu venciment, alienació o
realització s'espera que es produeixin en el termini màxim d'un any des de la
data de tancament de l'exercici.
- Els altres béns, drets i altres recursos econòmics no referits a l'apartat
anterior han de classificar-se com a actiu fix.
Amortització i correcció del valor
Secció 2a. Del balançHistory →or
- Els elements de l'actiu fix la vida útil dels quals tingui un límit temporal han
d'amortitzar-se de manera racional i sistemàtica durant els temps d'utilització.
- Tanmateix, en el cas que es produeixi un deteriorament dels elements de
l'actiu fix o del circulant s'han d'efectuar les correccions de valor necessàries
per determinar el valor que els correspongui en la data de tancament de
l'exercici.
Actualització del valor
Secció 2a. Del balançHistory →or
- Les societats anònimes i de responsabilitat limitada poden actualitzar el valor
comptable dels actius sempre que l'actualització resulti de l'aplicació dels
principis comptables, de les NIC i de les NIIF.
- En cas d'actualització del valor dels actius s'ha de constituir obligatòriament
una reserva i aquesta ha de constar en el balanç com una partida del patrimoni
net.
- La reserva de revalorització referida a l'apartat anterior, s'ha de constituir per
l'import corresponent a la diferència entre el valor pel qual figura l'actiu en els
últims comptes anuals aprovats i el resultat de l'aplicació dels principis
comptables. La reserva de revalorització té caràcter indisponible durant el
termini de 10 anys, transcorreguts els quals, únicament pot utilitzar-se per a
compensar pèrdues o per augmentar el capital social. En cap cas es pot
utilitzar per distribuir beneficis, a menys que la plusvàlua hagi estat
efectivament realitzada.
Passiu
Secció 2a. Del balançHistory →iu
- El passiu comprèn les obligacions actuals de l'empresari, sorgides de
successos passats, l'extinció de les quals és probable que produeixi una
disminució dels recursos que puguin produir beneficis econòmics i que s'han de
classificar de forma separada com a passiu no corrent o com a passiu circulant
o corrent.
- El passiu circulant o corrent comprèn les obligacions el venciment de les
quals s'espera que es produeixi en el termini màxim d'un any des de la data de
tancament de l'exercici.
- Les restants obligacions no referides en l'apartat anterior s'han de classificar
com a passiu no corrent.
- Les obligacions sobre les quals existeixi incertesa respecte de la seva
quantia o venciment han de figurar de forma separada.
Patrimoni net
Secció 2a. Del balançHistory →et
El patrimoni net són els actius que queden un cop deduïts tots els passius i
inclou les aportacions efectuades pels propietaris o pels socis que no tinguin la
consideració de passius així com els resultats acumulats i altres variacions que
l'afectin, i se n'ha de diferenciar els fons propis de les restants partides que
l'integren.
Secció 3a. Del compte de pèrdues i guanys
Contingut
Secció 3a. Del compte de pèrdues i guanysHistory →ut
El compte de pèrdues i guanys ha de recollir el resultat de l'exercici, figurant-hi
de forma separada els ingressos i les despeses del dit exercici i distingint els
resultats originats per l'activitat ordinària dels que no tingui aquest origen.
Elements
Secció 3a. Del compte de pèrdues i guanysHistory →ts
- Els ingressos comprenen els increments del patrimoni net produïts durant
l'exercici al qual es refereixen els comptes anuals com a conseqüència d'un
augment del valor dels actius o d'una disminució del valor dels passius, sempre
que no tinguin l'origen en aportacions dels propietaris o dels socis.
- Les despeses comprenen els decrements del patrimoni net produïts durant
l'exercici al qual es refereixen els comptes anuals com a conseqüència d'una
disminució del valor dels actius o d'un augment del valor dels passius, sempre
que no tinguin l'origen en distribucions els propietaris o els socis.
Secció 4a. De l'estat de canvis del patrimoni net
Contingut
Secció 4a. De l'estat de canvis del patrimoni netHistory →ut
En l'estat de canvis del patrimoni net han de figurar el resultat de l'exercici, les
variacions per canvis en els criteris comptables, les correccions d'errors i altres
ajustaments i variacions de valor que s'hagin d'imputar al patrimoni net, com
ara els derivats del criteri del valor raonable.
Secció 5a. De l'estat de flux d'efectiu
Contingut
Secció 5a. De l'estat de flux d'efectiuHistory →ut
En l'estat de flux d'efectiu hi han de figurar ordenats i agrupats, per categories o
tipus d'activitats, tots els cobraments i pagaments realitzats durant l'exercici al
qual es refereixen els comptes anuals, i amb la finalitat d'informar sobre els
moviments d'efectiu produïts durant el dit exercici.
Secció 6a. De la memòria
Contingut
Secció 6a. De la memòriaHistory →ut
La memòria ha de completar, ampliar i comentar la informació subministrada
pels altres documents que formen els comptes anuals i com a mínim ha de
contenir les indicacions que el Govern determini reglamentàriament.
Secció 7a. De l'informe de gestió
Contingut
Secció 7a. De l'informe de gestióHistory →ut
Els empresaris que hagin de sotmetre a auditoria els comptes anuals han de
formular l'informe de gestió que ha de contenir, en els termes que el Govern
reglamenti, una exposició fidel sobre l'evolució dels negocis i la situació de la
societat, amb una descripció dels principals riscos i incerteses als quals
s'enfronta, i també ha d'informar dels esdeveniments importants que poden
alterar el tancament del proper exercici.
Capítol IV. Dels comptes anuals consolidats
Definició
Capítol IV. Dels comptes anuals consolidatsHistory →ió
Els comptes anuals consolidats formen una unitat que comprèn el balanç
consolidat, el compte de pèrdues i guanys consolidat, l'estat de canvis del
patrimoni net consolidat, l'estat de flux d'efectiu consolidat i la memòria.
Formulació
Capítol IV. Dels comptes anuals consolidatsHistory →ió
- Amb data de tancament de l'exercici, i en el termini màxim de sis mesos a
comptar d'aquesta data, l'òrgan d'administració de les societats matrius dels
grups de societats han de formular i signar els comptes anuals i l'informe de
gestió consolidats incloent-hi en aquests, totes les societats filials que
pertanyen al seu mateix grup de societats i també qualsevol societat filial
d'aquestes, amb independència de la seva forma jurídica i del seu domicili
social i d'acord amb el que s'estableix en aquest capítol.
- Quan no sigui possible identificar la societat matriu d'un grup de societats o
quan el control de les societats filials que integren un mateix grup de societats
societats filials o de qualsevol persona que actuï en nom propi però per compte
correspongui a una o diverses persones, físiques o jurídiques, que actuen
de la societat matriu o de qualsevol societat filial d'aquesta o els que disposi
conjuntament, l'obligació establerta a l'apartat anterior correspon a l'òrgan
concertadament amb qualsevol persona.
d'administració de la societat del grup, l'actiu de la qual, tingui un import
- L'obligació establerta en els apartats primer i segon d'aquest article no
superior en la data de la primera consolidació.
s'aplica quan en la data de tancament de l'exercici de la societat obligada a
- Als efectes d'aquest capítol, pertanyen a un mateix grup de societats les
consolidar, el conjunt de les societats compreses en la consolidació no
societats que constitueixen una unitat de decisió perquè una societat, la
sobrepassen dos dels tres llindars establerts a l'article 72 de la Llei de societats
societat matriu, controla o pot controlar directament o indirectament, una o
anònimes i de responsabilitat limitada als efectes de sotmetre els comptes
diverses societats, les societats filials, o perquè aquest control correspon a una
anuals a l'auditoria d'una persona que tingui la condició legal d'auditor de
o diverses persones, físiques o jurídiques, que actuen conjuntament en virtut
comptes.
d'acords o clàusules estatutàries.
- Als efectes d'aquest capítol, una societat es considera societat matriu d'un
grup de societats quan en relació amb una o diverses societats, que als efectes
d'aquesta Llei es consideren filials i, que per això integren un mateix grup de
societats, es troba en alguna de les situacions següents:
- a) Posseeixi la majoria de drets de vot.
- b) Tingui disposició de la majoria dels drets de vot en virtut d'acords celebrats
amb altres socis.
- c) Tingui la facultat de nomenar o cessar la majoria dels administradors.
- d) Hagi nomenat la majoria dels administradors exclusivament amb els seus
vots i aquests despleguen el seu càrrec en el moment en què s'ha de complir
l'obligació establerta en l'apartat primer d'aquest article i durant els dos
exercicis immediatament anteriors.
- e) Quan la majoria dels administradors també siguin administradors o alts
directius de la societat matriu o d'una societat filial d'aquesta.
- Als efectes de l'apartat anterior, als drets de vot de la societat matriu s'han
d'afegir els drets de vot que posseeixi a través de qualsevol de les seves
Per al primer exercici comptable d'aplicació de la Llei, la presentació dels
comptes anuals pot no fer aparèixer les xifres de l'exercici anterior.
Auditoria
Capítol IV. Dels comptes anuals consolidatsHistory →ia
- La Junta General de la societat, els administradors de la qual estan obligats
a formular els comptes anuals, ha de nomenar l'auditor de comptes que ha de
verificar els comptes anuals i l'informe de gestió consolidats. L'acord de la
Junta General ha de fixar la durada del nomenament i els criteris per al càlcul
de la retribució de l'auditor de comptes, i s'ha d'adoptar abans que finalitzi
l'exercici objecte de l'auditoria.
- L'auditor de comptes ha de comprovar la concordança de l'informe de gestió
amb els comptes anuals consolidats i que aquests mostrin la imatge fidel del
patrimoni, de la situació financera i dels resultats del conjunt de les societats
compreses en la consolidació, de conformitat amb la normativa comptable
aplicable. També ha de redactar, en un termini màxim de tres mesos a partir de
la recepció per part de la societat, dels comptes anuals, formulats i signats pels
administradors, un informe d'auditoria detallat sobre la seva actuació, en què
expressi les observacions, i/o reserves pertinents.
Aprovació i dipòsit
Capítol IV. Dels comptes anuals consolidatsHistory →it
- Els comptes anuals i l'informe de gestió consolidats s'han de sotmetre a
l'aprovació de la Junta General de la societat, els administradors de la qual
estan obligats a formular els comptes anuals consolidats, simultàniament amb
els comptes anuals d'aquesta societat.
- Els socis de cadascuna de les societats compreses en la consolidació tenen
dret a obtenir de la societat obligada a formular els comptes anuals consolidats
els documents que els formen, així com l'informe de gestió consolidat i l'informe
d'auditoria.
- Les certificacions de l'acord que aprova els comptes anuals, juntament amb
un exemplar dels comptes anuals consolidats i de l'informe d'auditoria, si
escau, s'han de presentar per al seu dipòsit al Registre de Societats en el
termini màxim d'un mes, comptador des de la data d'adopció dels acords. El
Govern, per via reglamentària, ha de modular el tipus d'informació i la
documentació a dipositar en el Registre de Societats en funció de la magnitud
de les mateixes.
- L'incompliment d'aquesta obligació és objecte d'anotació en el Registre de
Societats i de publicitat per part d'aquest. La forma i els tràmits de compliment
d'aquesta obligació i de l'anotació del seu incompliment s'han de determinar
reglamentàriament.
Normativa comptable aplicable
Capítol IV. Dels comptes anuals consolidatsHistory →le
- Per la formulació dels comptes anuals consolidats s'han d'aplicar les normes
internacionals de comptabilitat i els articles 33 i 34 quan en la data de
tancament de l'exercici qualsevol de les societats compreses en la consolidació
hagi emès valors que estiguin admesos a negociació en un mercat regulat de
qualsevol estat membre de la Unió Europea.
- Fora del supòsit previst a l'apartat anterior, els comptes anuals consolidats
s'han de formular aplicant, o bé les normes de comptabilitat previstes en
aquesta Llei i en les disposicions que la desenvolupin, o bé les normes
internacionals de comptabilitat. En aquest darrer cas, els comptes anuals
consolidats s'han de formular de forma continuada aplicant aquestes normes i
els articles 33 i 34 d'aquesta Llei.
Regles
Capítol IV. Dels comptes anuals consolidatsHistory →es
L'estructura i el contingut dels comptes anuals consolidats s'ha d'ajustar als
models aprovats reglamentàriament pel Govern i, amb les adaptacions
necessàries, d'acord amb el que es disposa als articles 21 a 32 d'aquesta Llei.
- En el cas que la data de tancament de l'exercici d'una societat compresa en
la consolidació sigui anterior en més de tres mesos a la data corresponent als
comptes consolidats, la seva inclusió en aquests s'ha de fer mitjançant la
formulació de comptes anuals específics referits a la data de formulació dels
consolidats.
- En la memòria s'ha d'incloure informació sobre les variacions que durant
l'exercici s'hagin produït respecte de les societats compreses en la
consolidació, amb la finalitat de fer comparables els successius comptes anuals
consolidats.
- Els elements que integren l'actiu, passiu, ingressos i despeses s'han de
valorar d'acord amb els principis establerts en aquesta Llei i aplicant els
mateixos principis utilitzats per formular els comptes anuals de la societat
obligada a consolidar.
- Els elements que integren l'actiu, passiu, ingressos i despeses dels comptes
anuals d'una societat compresa en la consolidació que hagin estat valorats
d'acord amb principis diferents als aplicables per la formulació dels comptes
anuals consolidats s'han de valorar de nou de conformitat amb aquests últims.
Mètodes
Capítol IV. Dels comptes anuals consolidatsHistory →es
- Els actius, passius, ingressos i despeses que figuren en els comptes anuals
de les societats compreses en la consolidació s'han d'agrupar i agregar en els
comptes anuals consolidats aplicant el mètode d'integració global.
- Les societats gestionades conjuntament per una o diverses societats
compreses en la consolidació i per una o diverses societats no compreses en la
consolidació s'han d'integrar en els comptes consolidats aplicant, o bé el
mètode d'integració proporcional, o bé el procediment de posada en
equivalència o mètode de la participació.
- Les societats no compreses en la consolidació però en les quals una societat
compresa en la consolidació hi té una participació del 20 per 100 o més dels
drets de vot, s'han d'integrar en els comptes anuals consolidats aplicant el
procediment de posada en equivalència o mètode de la participació.
- El Govern ha de reglamentar sobre homogeneïtzació, ajustos i eliminacions
per l'aplicació dels diversos mètodes de consolidació.
Als efectes de desenvolupar les previsions d'aquesta Llei, el Govern, mitjançant
decret i en el termini màxim d'un mes, comptador des de l'entrada en vigor
d'aquesta Llei, ha d'aprovar el Pla General de Comptabilitat, tenint en compte
les normes internacionals de comptabilitat i les normes internacionals
d'informació financera (NIC i NIIF).
Els empresaris que al moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei compleixin
amb els requisits per a la presentació dels models abreujats dels comptes
anuals poden presentar els comptes anuals i, en el seu cas, els comptes anuals
consolidats, d'acord amb aquests models abreujats.
Disposicions finals
El Govern mitjan�ant reglament ha d'aprovar, abans del 31 de desembre de
2010, les normes per a la formulaci� dels comptes anuals consolidats, tenint en
compte les normes internacionals de comptabilitat.
La Llei del pressupost general pot actualitzar o modificar els llindars monetaris
establerts en aquesta Llei.
Quarta
Aquesta Llei entra en vigor el primer dia de l'any natural seg�ent a la seva
publicaci� i s'ha d'aplicar respecte dels exercicis comptables que s'inici�n a
partir d'aquesta data.
Casa de la Vall, 20 de desembre del 2007
Joan Gabriel i Estany
S�ndic General
Nosaltres els copr�nceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicaci�
en el Butllet� Oficial del Principat d'Andorra.
Joan Enric Vives Sic�lia Nicolas Sarkozy
Bisbe d'Urgell President de la Rep�blica Francesa
Copr�ncep d'Andorra Copr�ncep d'Andorra
Text ref�s
Disposició transitòria tercera
L'obligació de dipòsit dels comptes anuals prevista a l'article 74 d'aquesta Llei
entrarà en vigor de conformitat amb el que disposi el reglament aprovat pel
Govern a aquest efecte, previst en la disposició addicional de la Llei 30/2007,
del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris".