Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.

La inversió estrangera al Principat d’Andorra ha experimentat un creixement important i sostingut en el temps des de la seva implantació, l’any 2008. Després de més de quinze anys d’aplicació de la normativa en matèria d’inversió estrangera, resulta manifest l’atractiu que suposa Andorra per als inversors internacionals.

Un dels sectors que ha assolit xifres d’inversió més rellevants és aquell relatiu a la inversió estrangera en immobles, especialment amb posterioritat a la pandèmia derivada del virus SARS-CoV- 2.

En aquest context i tenint present la dimensió i els recursos dels quals Andorra disposa, els estàndards de sostenibilitat ambiental que aquest país s’ha compromès a assolir i davant la necessitat de garantir un model de creixement sostenible, es constata la necessitat d’implantar un tribut que gravi la inversió estrangera immobiliària, que es posa de manifest en el moment d’invertir en territori del Principat d’Andorra fons d’origen no andorrà. Tot amb l’objectiu de contribuir, amb aquesta nova font d’ingressos per a l’Estat, en benefici de les polítiques públiques, entre altres, de foment de l’habitatge de lloguer i de diversificació econòmica.

En matèria de base de tributació, s’ha optat per un model d’acord amb el qual es calcula aquesta base partint del valor real de la inversió estrangera immobiliària que es formalitza a conseqüència de l’autorització de la inversió estrangera atorgada, sense perjudici del fet que s’ha establert l’obligació d’un pagament a compte calculat sobre la inversió estrangera declarada.

El tipus de gravamen és progressiu en funció del nombre d’unitats immobiliàries sobre les quals es materialitza la inversió. Alhora, s’estableix una bonificació de la quota de tributació en el cas que la dita inversió estrangera es materialitzi en immobles destinats al mercat d’habitatge de lloguer per a residència habitual i permanent durant un termini mínim de 10 anys, limitant aquesta bonificació a través de clàusules antiabús.

El règim de liquidació i ingrés de l’impost es basa en un pagament a compte amb caràcter previ al lliurament de la resolució favorable de l’autorització d’inversió estrangera, i l’autoliquidació subsegüent i prèvia a la formalització de la dita inversió estrangera davant del fedatari públic que instrumentalitza la inversió, el qual incorpora l’autorització, l’autoliquidació i l’ingrés en la matriu del document públic als efectes de comprovació.

En la darrera part de l’articulat, la Llei enuncia el règim sancionador i el remet a la legislació vigent en matèria de bases de l’ordenament tributari.

La disposició transitòria primera determina els supòsits de no subjecció a la Llei de l’impost per a les inversions efectuades abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/2023 Llei 16/2023, del 7 de setembre, de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra.

La disposició transitòria segona estableix que no queden subjectes a aquesta Llei aquelles promocions urbanístiques o immobiliàries que acreditin que amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 havien presentat la sol·licitud de la llicència d’obres o d’edificació de l’immoble de que es tracti.

La primera disposició final té per objecte redefinir el concepte d’inversió estrangera, amb la finalitat d’incorporar-hi nous subjectes que esdevenen, alhora, subjectes obligats del tribut que defineix la present Llei.

Les disposició finals segona i tercera tenen per objectiu precisar, de la legislació vigent en matèria d’inversió estrangera, el concepte d’inversió estrangera immobiliària. Tot amb l’objectiu d’incloure dins d’aquest supòsit i, per tant, dins l’àmbit d’aplicació del tribut, no només les adquisicions d’immobles, sinó també la participació a través de persones jurídiques, de forma directa o en cartera, que tinguin per finalitat darrera l’adquisició de la propietat i altres drets reals sobre immobles, concessions, ús privatiu dels béns immobles, i també la promoció urbanística o immobiliària.

La disposició final quarta canvia el règim d’autorització administrativa de la inversió estrangera, passant d’un sistema de silenci positiu al silenci negatiu general que estableix el Codi de l’Administració. La motivació del canvi redunda en el fet que, de l’experiència acumulada, en ressurt la necessitat de comprovar penalment i econòmicament i a escala internacional determinats expedients d’autorització que, en alguns casos, requereixen consultes a registres exteriors, i que no permeten complir, amb garanties suficients per a la salvaguarda de l’Estat, una resolució favorable en el termini d’un mes.

A través de la disposició final cinquena es crea dins la Llei vigent en matèria d’inversió estrangera la taxa per a la tramitació de la sol·licitud de la inversió estrangera, que fins a la data es regia per una norma ambigua i d’un import que ha quedat superat.

La disposició final sisena modifica la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, per preveure la no subjecció a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra a les adquisicions de béns immobles o de drets reals possessoris sobre immobles derivades de les operacions a les quals sigui aplicable el règim fiscal regulat en la Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.

Finalment, la Llei culmina amb tres disposicions finals de tancament que, respectivament, habilita el desenvolupament reglamentari de la Llei, encomana la consolidació de textos i en marca l’entrada en vigor.

La Llei té per objecte crear i regular els elements essencials de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.

L’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra és un tribut de naturalesa indirecta que grava la inversió estrangera immobiliària en territori del Principat d’Andorra que es posi de manifest de forma directa o indirecta.

Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals —amb exclusió dels drets reals de garantia—,concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.

Estan exemptes de l’impost:

• a) Les adquisicions, per causa de mort, de béns immobles o de drets reals sobre aquests per part d’una persona física o jurídica no resident.

• b) Les aportacions de béns immobles o de drets reals d’ús sobre aquests realitzades a favor de societats en què tots els accionistes i les persones físiques que transmeten els esmentats béns o drets reals sobre aquests tinguin entre ells un parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent i/o col·lateral fins a segon grau, o siguin cònjuges o convivents en unions estables de parella.

• c) Les adquisicions a títol gratuït d’immobles o de drets reals d’ús sobre aquests, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles, realitzades entre conjugues, entre convivents en unió estable de parella, o les realitzades entre persones físiques que tinguin un grau de parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent i/o col·lateral fins a segon grau.

• d) Les adjudicacions a títol gratuït d’immobles o altres drets reals d’ús sobre aquests, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin d’immobles o drets reals sobre aquests, realitzades en el marc de les dissolucions del règim econòmic matrimonial per divorci.

• e) Les adquisicions d’immobles o de drets reals d’ús sobre aquests, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles que resultin com a conseqüència de l’execució de drets reals de garantia o de qualsevol altre negoci jurídic translatiu del domini o d’altres drets reals sobre béns immobles que impliqui l’extinció total o parcial d’un finançament, sempre que l’adquirent sigui la mateixa entitat que ha concedit el finançament.

• f) Les adquisicions d’immobles o de drets reals d’ús sobre aquests, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles, que resultin com a conseqüència de l’execució de drets reals de garantia o de qualsevol altre negoci jurídic translatiu del domini o d’altres drets reals sobre béns immobles, que impliqui l’extinció total o parcial d’un finançament atorgat per una entitat bancària o una entitat financera -no bancària- que tingui origen en un préstec concedit per una entitat bancària andorrana.

• g) Les adquisicions de béns immobles o de drets reals d’ús sobre aquests, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles, per part de persones físiques no residents o residents amb menys de tres anys de residència o de persones jurídiques no residents, per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial per part de la persona física o jurídica adquirent, sempre que es compleixin cumulativament totes les següents condicions:

  • i) Que l’activitat sigui distinta de la promoció immobiliària o la compravenda de béns immobles;
  • ii) que la propietat dels immobles o la titularitat dels drets reals o la participació en societats o altres persones jurídiques es mantingui durant un termini mínim de deu anys; i
  • iii) que no es tracti d’immobles inicialment destinats a ús residencial o d’habitatge segons l’autorització de la llicència de construcció del Comú corresponent, en quin cas queden subjectes a l’impost.
  • iv) que la inversió vagi lligada a la creació de llocs de treball.

En cas que la propietat de l’immoble, la titularitat del dret real o la participació no es mantingui durant el termini mínim fixat en aquest apartat, l’operació quedarà subjecta a l’impost que es liquidarà al tipus previst a l’article 8.1.a).i).

Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques següents que, d’acord amb la llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra, obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:

• a) Persones físiques no residents al Principat d’Andorra.
• b) Persones físiques residents al Principat d’Andorra amb menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg, que realitzin una inversió estrangera immobiliària.
• c) Persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera.
• d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.
• e) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, inferior al 50 per cent i superior al 5 per cent, i que realitzin una inversió estrangera immobiliària.
• f) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, que es trobin finançades directament o indirectament, per qualsevol de les persones, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén que són participacions estrangeres les que ostentin persones físiques que no siguin residents o que tinguin menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg.

1. L’impost es merita en el moment de la formalització de la inversió estrangera al Principat d’Andorra davant el fedatari públic.
2. En el cas de promocions urbanístiques o immobiliàries l’impost es merita en formalitzar la declaració d’obra nova, en el cas de noves edificacions, o el planejament urbanístic, en el cas de nova urbanització, davant del fedatari públic.
3. La pèrdua de la condició d’inversió estrangera en cap cas suposarà la devolució de l’impost que es va generar i liquidar.
4. La qualificació sobrevinguda com a inversió estrangera comporta l’obligació de declaració al Registre d’Inversions Estrangeres, la meritació i la necessitat de liquidar l’impost que correspongui en mèrits d’aquesta Llei.

1. La base de tributació està constituïda pel valor real de la inversió estrangera immobiliària que es formalitza a conseqüència de l’autorització de la inversió estrangera.
2. Tanmateix, en el cas de persones jurídiques definides en l’apartat e) i f) de l’article 5, la base de tributació està constituïda pel valor real de la inversió immobiliària formalitzada que resulti proporcional al capital estranger en què participi en la persona jurídica, o al percentatge de finançament estranger, excloent el finançament de les entitats degudament autoritzades a operar pel sistema financer andorrà.
3. En el cas de promocions urbanístiques o immobiliàries realitzades per persones físiques o jurídiques definides en l’article 5, la base de tributació està constituïda pel valor real de la inversió immobiliària formalitzada.

Aquest valor real s’ha d’acreditar prop de l’Administració tributària amb caràcter previ a la formalització de la declaració d’obra nova o del planejament urbanístic davant fedatari públic, en el termini, el lloc i la forma que es determini reglamentàriament. Per determinar la base de tributació de les promocions urbanístiques o immobiliàries, no es tindran en compte les inversions immobiliàries anteriors a aquestes promocions i que ja han estat gravades.

1. Els tipus de gravamen de l’impost són els següents:

   • a) En el cas d’inversions estrangeres immobiliàries realitzades per persones, físiques o jurídiques, descrites en els apartats a), b), c) i d) de l’article 5:

     • i) El tipus de gravamen és del 3 per cent sobre el valor real de la inversió estrangera immobiliària efectuada, amb el límit màxim d’inversió en una sola parcel·la de terreny per construir-hi un immoble unifamiliar, o un pis, apartament o estudi, i fins a dos trasters i dues places d’aparcament. Igualment, el tipus de gravamen és del 3 per cent sobre el valor real de la inversió inicial quan la propietat de l’immoble, la titularitat del dret real o la participació no es mantingui en les condicions fixades en l’apartat g) de l’article 4.
     • ii) El tipus de gravamen és del 5 per cent sobre el valor real de la inversió estrangera immobiliària efectuada, si es correspon amb una inversió en un segon immoble unifamiliar, o un segon pis, apartament o estudi, junt amb dos trasters i dues places d’aparcament; i fins a un límit de cinc immobles unifamiliars, pisos o apartaments, juntament amb els dos trasters i dues places d’aparcament respectius; o alternativament fins a deu places d’aparcament.
     • iii) El tipus de gravamen és del 8 per cent sobre el valor real de la inversió estrangera immobiliària efectuada, si es correspon amb una inversió en un sisè immoble unifamiliar, o un sisè pis, apartament o estudi, junt amb dos trasters i dues places d’aparcament; i fins a un límit de nou immobles unifamiliars, pisos o apartaments, juntament amb els dos trasters i dues places d’aparcament respectius; o alternativament fins a divuit places d’aparcament.
     • iv) El tipus de gravamen és del 10 per cent sobre el valor real de la inversió estrangera immobiliària efectuada en el cas que la inversió estrangera immobiliària no es trobi dins de cap categoria o superi els límits d’inversió immobiliària establerta en els epígrafs anteriors; o en el cas d’inversions en més d’una parcel·la de terreny indicada en el primer epígraf; o en el cas de promocions urbanístiques o immobiliàries.

   • b) En el cas d’inversions estrangeres immobiliàries realitzades per persones jurídiques descrites en l’apartat e) de l’article 5, el tipus de gravamen es correspon —en funció del nombre d’unitats immobiliàries— amb els epígrafs indicats en l’apartat a) d’aquest article, però aplicat sobre l’import de la inversió proporcional a la participació social corresponent al capital estranger.

La inversió estrangera immobiliària descrita en els apartats a) i b) comprèn l’adquisició d’immobles o altres drets reals —amb exclusió dels drets reals de garantia—, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o la promoció urbanística o immobiliària, descrites en l’article 3, segons el cas.

2. El tipus de gravamen aplicable a cada cas es determina, progressivament i per trams, en funció del nombre total d’unitats immobiliàries en les quals s’inverteixi, tenint en compte, si escau, el nombre d’inversions formalitzades anteriorment, sempre a comptar des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Quan el tipus de gravamen que correspon aplicar a la inversió considerada és el tipus màxim, totes les inversions posteriors es graven al tipus màxim amb independència de la tipologia d’inversió formalitzada.
3. En el cas de persones jurídiques diferents entre les quals es considera que hi ha vinculació, el tipus de gravamen és el resultant de sumar el nombre total d’unitats immobiliàries sobre les quals les dites persones han invertit, de forma agregada.

Es considera que hi ha vinculació quan unes mateixes persones o entitats participen directament o indirectament en la direcció, el control o el capital de dues entitats. En tot cas, es consideren persones o entitats vinculades les següents:

• a) Una entitat i els seus socis o partícips.
• b) Una entitat i els seus consellers o administradors de fet o de dret.
• c) Una entitat i els cònjuges, convivents en unió estable de parella, o persones unides per relacions de parentiu, en línia directa o col·lateral, per consanguinitat fins al tercer grau dels socis o partícips, consellers o administradors.
• d) Una entitat i una altra entitat participada per la primera indirectament, almenys, en el 25 per cent del capital social o del patrimoni net.
• e) Dues entitats que pertanyin a un grup.
• f) Dues entitats en les quals els mateixos socis o partícips o els seus cònjuges, convivents en unió estable de parella o persones unides per relacions de parentiu, en línia directa o col·lateral, per consanguinitat fins al tercer grau, participin, directament o indirectament, almenys, en el 25 per cent del capital social o del patrimoni net.
• g) Una entitat resident fiscal en territori andorrà i els seus establiments permanents a l’estranger.
• h) Una entitat no resident fiscal en territori andorrà i els seus establiments permanents en el territori esmentat.

En els casos en què la vinculació es defineixi segons la relació “socis o partícips-entitat”, la participació ha de ser igual o superior al 15 per cent, o al 3 per cent si es tracta de valors admesos a negociació en un mercat secundari.

4. Els tipus de gravamen establerts en aquesta Llei es poden modificar mitjançant la Llei general del pressupost, d’acord amb el que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari.

La quota de tributació és l’import resultant d’aplicar el tipus de gravamen que correspongui a la base de tributació.

1. En cas que la inversió estrangera tingui per finalitat l’adquisició o la construcció i posada al mercat d’habitatge de lloguer per a residència habitual i permanent, per un termini mínim de deu anys, s’aplica una bonificació a la quota tributària del 90 per cent.

Aquesta bonificació s’aplica sobre la inversió destinada realment a habitatge de lloguer per a residència habitual i permanent o directament vinculada a aquest ús, com poden ser zones comunes, aparcaments i trasters assignats als referits habitatges de lloguer. Tot d’acord amb la llei que regula l’arrendament de finques urbanes.

2. En cas que s’hagin concedit bonificacions en la quota tributària per raó de l’ús de la inversió en habitatge de lloguer per a residència habitual i permanent, i l’obligat tributari canviés aquest ús dins del termini dels deu anys següents a la data del primer contracte d’arrendament formalitzat, l’obligat tributari ha de restituir la bonificació aplicada, en el lloc, el termini i la forma que es determini reglamentàriament. L’import a reintegrar és l’íntegre de la bonificació més els interessos de demora. En cas que el contribuent canviï l’ús d’alguna unitat immobiliària que conforma la seva inversió en habitatge, l’import a reintegrar és proporcional a la bonificació aplicada per aquella unitat immobiliària.
3. L’obligat tributari ha de sol·licitar la bonificació i ha de complir les condicions formals i els procediments que es determinin reglamentàriament. Als efectes de registre i inspecció administrativa relatius al compliment de les circumstàncies que donen lloc a la bonificació, l’obligat ha de registrar la unitat immobiliària que és objecte de bonificació, així com tots els contractes d’arrendament per a residència habitual i permanent vigents durant el període de deu anys prop de l’Administració tributària en els termes i les condicions que s’estableixin reglamentàriament.
4. S’exclouen d’aquesta bonificació les inversions immobiliàries destinades a realitzar, sobre els immobles resultants, contractes de lloguer amb opció de compra, contractes de lloguer entre persones jurídiques i altres persones o entitats vinculades descrites en l’apartat 3 de l’article 8, i altres negocis jurídics que puguin constituir frau de llei.

La quota de liquidació és el resultat de restar a la quota de tributació la bonificació establerta en l’article 10, si escau.

1. Els obligats tributaris han d’efectuar un pagament a compte amb caràcter previ al lliurament de la resolució favorable d’inversió estrangera, en el lloc i la forma que es determini reglamentàriament.
2. El pagament a compte es calcula aplicant el tipus de gravamen que correspongui, segons el que s’estableix en l’article 8, sobre l’import de la inversió estrangera declarat en la sol·licitud presentada prop del ministeri encarregat de l’economia.
3. El pagament a compte té la consideració de deute tributari segons el que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari.

El pagament a compte es dedueix de la quota de liquidació per obtenir la quota diferencial. Quan, per efecte del pagament a compte, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances en retorna l’excés.

Els obligats tributaris han de presentar i subscriure una declaració per aquest impost, determinant el deute tributari corresponent i ingressar-lo, en el lloc, el termini i la forma que es determini reglamentàriament. En qualsevol cas el pagament haurà de ser anterior a l’atorgament de l’escriptura pública d’inversió estrangera immobiliària i s’haurà d’acreditar al Notari atorgant de l’acte.

1. Quan, d’acord amb l’article 13, la quota diferencial resultant de l’autoliquidació sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances, si escau, ha de practicar la liquidació provisional dins els tres mesos següents computats a partir del moment en què s’hagi presentat l’autoliquidació.
2. Quan la quota diferencial resultant de l’autoliquidació o, si escau, de la liquidació provisional sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar d’ofici aquesta quota, sense perjudici de la pràctica de les ulteriors liquidacions, provisionals o definitives, que escaiguin.
3. Si la liquidació provisional no s’ha practicat en el termini que estableix l’apartat 1, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar d’ofici la quota diferencial negativa resultant de l’autoliquidació, sense perjudici de la pràctica de les liquidacions provisionals o definitives ulteriors que puguin ser procedents.
4. Transcorregut el termini establert en l’apartat 1 sense que s’hagi ordenat el pagament de la devolució per causa imputable al ministeri encarregat de les finances, s’aplica a la quantitat pendent de devolució l’interès legal previst en la normativa reguladora de bases de l’ordenament tributari, a comptar de l’endemà de la finalització del termini esmentat i fins a la data d’ordenació del seu pagament, sense necessitat que l’obligat tributari ho reclami.
5. Reglamentàriament, es determinen el procediment i la forma de pagament de la devolució d’ofici a què es refereix aquest article.

1. Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública d’inversió estrangera immobiliària si els obligats tributaris no acrediten haver liquidat l’impost amb caràcter previ, o que els són d’aplicació els supòsits d’exempció previstos en aquesta Llei.
2. Els fedataris públics incorporen en les matrius notarials instrumentades per raó de la formalització de la inversió estrangera els documents que acrediten el compliment de l’autoliquidació i l’ingrés de l’impost que es correspon amb la inversió estrangera immobiliària formalitzada.
3. Els fedataris públics han de presentar en el lloc, la forma i el termini que es determini reglamentàriament la relació d’actes subjectes a l’impost que hagin autoritzat.
4. Els fedataris públics, en el marc d’un dels procediments previstos a la Llei de bases de l’ordenament tributari i, a requeriment previ del ministeri encarregat de les finances, faciliten a l’Administració tributària les dades, documents, antecedents i justificants amb transcendència tributària relacionats amb aquest impost.

El ministeri encarregat de les finances, quan ho consideri necessari als efectes de qualsevol actuació dirigida a la comprovació del compliment d’aquesta Llei, està facultat per exercir les prerrogatives de control previstes en la Llei de bases de l’ordenament tributari.

Les infraccions i sancions tributàries derivades del que disposa aquesta Llei es regeixen pel règim d’infraccions i sancions establert en la Llei de bases de l’ordenament tributari vigent.

1. Les sol·licituds d’inversió estrangera immobiliària presentades abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/2023 Llei 16/2023, del 7 de setembre, de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra, que complien els requisits per ser autoritzades en aquell moment, no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.
2. Els titulars d’inversions estrangeres en immobles que acreditin fefaentment que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble, el qual portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data, extrems que cal acreditar de forma fefaent, no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra. Tampoc estan subjecte a la present Llei els residents que acreditin fefaentment que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble, el qual portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data, extrems que cal acreditar de forma fefaent.
3. Les sol·licituds d’inversió estrangera immobiliària, sempre que no quedin incloses en el supòsit anterior, presentades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei que hagin quedat denegades automàticament en virtut de l’apartat tercer de la disposició transitòria de la Llei 16/2023 Llei 16/2023, del 7 de setembre, de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra, o que, tot i no haver quedat denegades automàticament, caduquin, es tenen per no formulades i s’han de tornar a tramitar, subjectant-se a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.
4. Les sol·licituds d’inversió estrangera immobiliària presentades abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/2023 Llei 16/2023, del 7 de setembre, de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra que, havent estat autoritzades, siguin objecte de pròrroga per materialitzar dita inversió no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.

Les promocions urbanístiques i immobiliàries es tramiten de conformitat amb la normativa vigent amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 i no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, sempre que acreditin que amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 havien presentat la sol·licitud de la llicència d’obres o d’edificació de l’immoble de que es tracti.

En el moment d’entrar en vigor aquesta Llei queden derogades totes les disposicions de mateix rang o inferior que s’oposin al seu contingut, i en particular la Llei 16/2023 Llei 16/2023, del 7 de setembre, de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra.

S’addiciona una disposició addicional cinquena a la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra, la qual queda redactada com segueix:

Es crea una taxa, per import de 300 euros, aplicable a les sol·licituds d’inversió estrangera, que merita en el moment de la seva presentació.”

S’afegeix un nou article 14 bis a la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, amb el contingut següent:

“Article 14 bis. Impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra

No estan subjectes a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra les adquisicions de béns immobles o de drets reals possessoris sobre immobles derivades de les operacions a les quals sigui aplicable el règim fiscal regulat en aquesta Llei.”

1. S’encomana al Govern la redacció de les disposicions i dels reglaments necessaris per al desenvolupament i l’execució de la present Llei en el moment de la seva entrada en vigor.
2. Els models d’autoliquidació de l’impost es fixen per reglament, el qual ha d’establir, a més de la forma, el lloc i els terminis per presentar-los, els supòsits i les condicions de la seva presentació per mitjans telemàtics.
3. Es delega al ministeri encarregat de les finances la gestió i recaptació de l’impost que regula la present Llei.

S’encomana al Govern que, en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, trameti al Consell General el Projecte de text consolidat de la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra i el de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 1 de febrer del 2024

Carles Ensenyat ReigSíndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives Sicília Emmanuel MacronBisbe d’Urgell President de la República FrancesaCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra