B
BOPA·CHAT
Llei 15/2018, del 21 de juny, de la Universitat d’Andorra.
v6AmendmentIn force
📅 Published: Mar 31, 2026§ 35 articles

Modifica art. 7, 8, 9, disposició transitòria del

preàmbulHistory

Llei 15/2018, del 21 de juny, de la Universitat d’Andorra

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de juny del 2018 ha aprovat la següent:

llei 15/2018, del 21 de juny, de la Universitat d’Andorra

exposició de motiusHistory

La Constitució del Principat d’Andorra garanteix, en virtut de l’apartat 1 de l’article 20, que tota persona té dret a l’educació, la qual s’ha d’orientar vers el desenvolupament ple de la personalitat humana i de la dignitat tot enfortint el respecte a la llibertat i als drets fonamentals. La Llei qualificada d’educació de 3 de setembre de 1993, concreta en el seu primer article que tothom té dret a accedir als nivells superiors de l’ensenyament, en funció de les seves aptituds, aprofitament i vocació.

Històricament, el model d’ensenyament superior andorrà ha estat condicionat per les dimensions, tant geogràfiques com humanes, del Principat. Aquesta realitat va ser la que va veure el naixement de l’ensenyament superior andorrà i de la Universitat d’Andorra a finals dels anys vuitanta i noranta, respectivament.

L’any 1997, la Llei d’universitats va crear formalment la Universitat d’Andorra i la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior va derogar la primera i va establir un nou marc per a l’ensenyament superior i per a la Universitat d’Andorra.

L’ensenyament superior ha estat protagonista d’una evolució important des que, a mitjans dels anys vuitanta, es van crear l’Escola Universitària d’Infermeria d’Andorra i l’Escola d’Informàtica d’Andorra. En els darrers deu anys, Andorra ha adequat el seu ordenament jurídic als principis de l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior i la Universitat d’Andorra ha seguit plenament aquesta adequació.

L’ensenyament superior a Andorra encara és jove, però la Universitat d’Andorra ja té vint anys i una solidesa acadèmica consolidada que fa que sigui mereixedora d’una norma jurídica pròpia diferenciada de la norma general que regula l’ensenyament superior.

L’Estat ha de garantir als seus ciutadans un ensenyament superior i una recerca universitària pública de qualitat. En aquest sentit, l’Estat ha de vetllar perquè tant l’ensenyament com la recerca que s’efectuen siguin de la més alta qualitat, donin resposta a les necessitats dels ciutadans i compleixin els estàndards internacionals.

L’esperit que regeix aquesta Llei és el de crear una norma que modernitzi l’estructura de la Universitat d’Andorra i en promogui l’evolució.

La Llei s’estructura en quatre capítols, una

disposició transitòriaHistory

En el capítol segon, la Llei regula l’estructura i la gestió de la Universitat d’Andorra, en defineix les funcions acadèmiques i administratives, l’àmbit d’actuació, n’enumera els òrgans de govern, les funcions i els procediments d’elecció, i n’estableix el règim de dedicació i incompatibilitats. Aquest capítol també tracta del finançament i del contracte programa. El capítol tercer fa referència a l’activitat acadèmica, els plans d’estudi, els convenis de col·laboració i el Consell de la Qualitat de la Universitat d’Andorra. En el capítol quart es defineix la comunitat universitària, s’estableix la responsabilitat disciplinària i l’adscripció de centres.

Finalment, la Llei presenta una disposició transitòria i dos disposicions finals: la primera preveu que la Universitat d’Andorra ha d’adequar els seus estatuts a la nova norma en el termini de sis mesos i la segona estableix l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Capítol primer. Principis Generals

1

Objecte de la Llei

Capítol primer. Principis GeneralsHistory

La Llei té per objecte la creació d’una norma específica per a la Universitat d’Andorra com a l’única universitat pública del Principat.

2

Finalitats de la Universitat d’Andorra

Capítol primer. Principis GeneralsHistory

Les finalitats de la Universitat d’Andorra es defineixen d’acord amb el que estableix la Llei d’ensenyament superior.

3

Caràcter públic i autonomia de la Universitat d’Andorra

Capítol primer. Principis GeneralsHistory
  1. La Universitat d’Andorra, institució pública creada per la Llei del 30 de juliol de 1997, gaudeix d’autonomia acadèmica, científica, gestora, administrativa i financera.
  2. En virtut de la seva autonomia, la Universitat d’Andorra té personalitat jurídica pròpia, de manera que pot actuar per complir els principis fonamentals de les activitats pròpies de l’ensenyament superior amb plena capacitat.

Capítol segon. Estructura i gestió

4

Estructura organitzativa

Capítol segon. Estructura i gestióHistory
  1. Per acomplir les seves finalitats i desenvolupar les seves funcions, la Universitat s’estructura en centres que es poden subdividir en altres entitats regulades als estatuts.

  2. El centre és la unitat organitzativa i de gestió en l’àmbit de la qual s’imparteixen els ensenyaments necessaris i es desenvolupen els programes de recerca suficients per obtenir els títols d’estat o, si escau, els títols o diplomes propis de la Universitat.

  3. El rector, a proposta de la Junta Acadèmica, aprova el nombre i la denominació dels centres i nomena i cessa els seus directors.

5

Funcions acadèmiques i funcions administratives

Capítol segon. Estructura i gestióHistory
  1. Dins de les competències dels òrgans de govern de la Universitat d’Andorra s’ha de distingir entre funcions acadèmiques i funcions administratives. Les funcions acadèmiques es basen en els principis d’autonomia universitària i llibertat de càtedra. Les funcions administratives deriven de la consideració de l’ensenyament superior com a servei públic.

  2. Les funcions acadèmiques són les següents:

    • a) La docència.
    • b) La selecció, la formació i la promoció del personal docent i investigador.
    • c) L’elaboració dels plans d’estudis i dels plans docents.
    • d) L’elaboració i el desenvolupament dels projectes de recerca.
    • e) L’avaluació dels estudiants.
    • f) Les relacions amb altres institucions acadèmiques, culturals i científiques, així com amb empreses andorranes o estrangeres i altres actors socials.
    • g) El foment de la mobilitat de la comunitat acadèmica.
    • h) Qualsevol altra competència derivada de les finalitats de l’ensenyament superior.
  3. Són funcions administratives:

    • a) L’elaboració dels estatuts de la Universitat d’Andorra i altres normes de funcionament intern que se’n derivin.
    • b) L’elaboració i l’aprovació del pressupost.
    • c) La selecció, la formació i la promoció del personal administratiu i tècnic.
    • d) La direcció i la gestió dels seus serveis i del seu personal.
    • e) L’administració del patrimoni, la gestió del pressupost i l’autorització de la despesa.
  4. Les funcions acadèmiques i administratives han de coordinar-se per garantir la qualitat interna de la Universitat.

6

Àmbit d’actuació

Capítol segon. Estructura i gestióHistory

L’àmbit d’actuació de la Universitat d’Andorra és l’ensenyament superior, incloent-hi l’ensenyament professional superior i la recerca, d’acord amb els principis establerts a la Llei d’ensenyament superior.

7

Òrgans de govern

Capítol segon. Estructura i gestióHistory

Article únic

Es modifica la disposició transitòria del Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals, aprovat per Decret del 8-7-2020, que entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La disposició esmentada queda redactada com segueix:

“Disposició transitòria primera

Les institucions d’ensenyament superior que no compleixin les disposicions relatives als plans d’estudis d’aquest Reglament tenen temps de fer els ajustaments necessaris per adequar-se a la normativa fins a la finalització del curs acadèmic 2026-2027.”

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 25 de març del 2026

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Document associat

8

Composició del Consell Universitari

Capítol segon. Estructura i gestióHistory

Article únic

Es modifica la disposició transitòria del Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals, aprovat per Decret del 8-7-2020, que entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La disposició esmentada queda redactada com segueix:

“Disposició transitòria primera

Les institucions d’ensenyament superior que no compleixin les disposicions relatives als plans d’estudis d’aquest Reglament tenen temps de fer els ajustaments necessaris per adequar-se a la normativa fins a la finalització del curs acadèmic 2026-2027.”

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 25 de març del 2026

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Document associat

9

Funcions del Consell Universitari

Capítol segon. Estructura i gestióHistory

Article únic

Es modifica la disposició transitòria del Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals, aprovat per Decret del 8-7-2020, que entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La disposició esmentada queda redactada com segueix:

“Disposició transitòria primera

Les institucions d’ensenyament superior que no compleixin les disposicions relatives als plans d’estudis d’aquest Reglament tenen temps de fer els ajustaments necessaris per adequar-se a la normativa fins a la finalització del curs acadèmic 2026-2027.”

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 25 de març del 2026

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Document associat

10

Elecció dels membres del Consell Universitari que representen el personal i els estudiants

Capítol segon. Estructura i gestióHistory
  1. El rector ha de convocar eleccions de representants del personal i dels estudiants amb una antelació mínima de dos mesos abans de finalitzar el mandat dels representants anteriors.
  2. Per elegir els seus representants, tenen dret de sufragi, actiu i passiu, tots el membres del personal docent, amb dedicació mínima de seixanta hores per any acadèmic. El sufragi és igual, directe i secret. Les candidatures que opten a la designació s’han de presentar trenta dies abans de la votació i han d’incloure el nom i els cognoms de dos membres del personal docent i dos candidats suplents, amb les mateixes característiques, els quals, en cas de quedar vacant el càrrec, els substitueixen. Es designa la candidatura que obtingui més vots.
  3. Per elegir el seu representant, tenen dret de sufragi, actiu i passiu, tots els membres del personal administratiu i tècnic. El sufragi és igual, directe i secret. Les candidatures que opten a la designació s’han de presentar trenta dies abans de la votació i han d’incloure el nom i els cognoms d’un membre del personal administratiu i tècnic i un candidat suplent amb les mateixes característiques, el qual, en cas de quedar vacant el càrrec, el substitueix. És designada la candidatura que obtingui més vots.
  4. Per elegir els seus representants, tenen dret de sufragi, actiu i passiu, tots els estudiants, sempre que la durada dels seus estudis sigui, com a mínim, de dos anys. El sufragi actiu és igual, directe i secret. Les candidatures s’han de fer oficials trenta dies abans de la votació i han d’incloure el nom i els cognoms de dos estudiants d’estudis diferents i dos candidats suplents amb les mateixes característiques, els quals, en cas de quedar vacant el càrrec, els substitueixen. Es designa la candidatura que obtingui més vots.
  5. La durada del mandat és de dos anys, i poden ser reelegits en els seus càrrecs.
11

Designació dels membres del Consell Universitari que representen els sectors empresarials i professionals i les entitats privades

Capítol segon. Estructura i gestióHistory
  1. El Govern designa el representant del sector empresarial i professional entre els components d’una terna proposada per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i pels col·legis professionals. La durada del seu mandat és de dos anys, i pot ser designat novament.
  2. Les entitats privades que col·laborin amb la Universitat d’Andorra han d’elegir, per lliure acord entre elles, el seu representant. En cas de no arribar a un acord, el Consell Universitari en designarà el representant en funció del suport i dels recursos que la persona designada -o els interessos que representa- hagi aportat a la Universitat durant els dos últims anys. La durada del seu mandat és de dos anys, i pot ser designat novament.
12

Nomenament dels membres del Consell Universitari

Capítol segon. Estructura i gestióHistory
  1. Els membres del Consell Universitari elegits i designats d’acord amb els articles 10 i 11 són nomenats pel rector.
  2. El nomenament dels membres del Consell Universitari té lloc dins els quinze dies hàbils posteriors a les eleccions.
13

Elecció, nomenament i cessament del rector

Capítol segon. Estructura i gestióHistory
  1. El Consell Universitari elegeix i cessa el rector de la Universitat, amb la votació prèvia favorable per majoria absoluta. En el supòsit que no s’obtingui aquesta majoria es torna a votar de nou i, en aquest cas, es nomena i cessa el rector per majoria simple.
  2. El Consell Universitari motiva la seva elecció segons un concurs nacional i internacional en què es garanteixin els principis de transparència, concurrència i publicitat.
  3. El Consell Universitari defineix el plec de bases del concurs d’elecció de rector a partir de les línies estratègiques i del contracte programa de la Universitat d’Andorra.
  4. El rector ha de tenir el títol de doctor.
  5. El Govern d’Andorra nomena el rector. El nomenament del rector té lloc 15 dies hàbils després de la seva elecció.
  6. El seu mandat és de 5 anys, amb una durada màxima de 2 mandats consecutius.
  7. En el supòsit d’absència sobrevinguda del rector, el Consell Universitari nomena temporalment un nou rector en funcions, fins al moment en què es resolgui el concurs i s’incorpori el rector.
14

Funcions del rector

Capítol segon. Estructura i gestióHistory

Les funcions del rector són:

  • a) Ser el representant institucional de la Universitat d’Andorra.
  • b) Presidir el Consell Universitari i la Junta Acadèmica de la Universitat.
  • c) Exercir, d’acord amb les línies estratègiques establertes pel Consell Universitari, la direcció de l’activitat acadèmica i administrativa general i la coordinació dels centres.
  • d) Dirigir la millora de la qualitat de la institució.
  • e) El rector pot delegar en els directors de centre i en el vicerector l’exercici de les seves competències per un temps determinat.
15

Nomenament i cessament del vicerector

Capítol segon. Estructura i gestióHistory
  1. El vicerector és designat i nomenat pel Consell Universitari a proposta del rector i ha de tenir el títol de doctor.
  2. El vicerector cessa en el càrrec quan ho fa el rector a proposta del Consell Universitari. Això no obstant, pot ser nomenat novament.
  3. El rector pot proposar el cessament del vicerector al Consell Universitari qui pren la decisió final.
16

Funcions del vicerector

Capítol segon. Estructura i gestióHistory

Les funcions del vicerector són:

  • a) Assistir el rector i als altres òrgans de govern en les temàtiques relacionades amb la seva àrea o àrees de competència.
  • b) Liderar i desenvolupar àrees transversals de la Universitat que es consideren estratègiques.
  • c) Les que estableixen els estatuts.
  • d) Totes les que li puguin ser encarregades pel rector de la Universitat.
17

Elecció i nomenament dels directors de centre

Capítol segon. Estructura i gestióHistory
  1. Els directors de centre són designats i nomenats pel rector.
  2. Els directors de centre han de tenir el títol de doctor.
  3. Els directors cessen en el càrrec quan ho fa el rector. Això no obstant, poden ser nomenats novament.
  4. El rector pot cessar els directors de centre, prèvia notificació al Consell Universitari.
18

Funcions dels directors de centre

Capítol segon. Estructura i gestióHistory

Són funcions dels directors de centre:

  • a) Ser el representant institucional del centre.

  • b) Exercir les funcions de direcció acadèmica i administrativa del centre.

  • c) Coordinar i desenvolupar els programes de qualitat elaborats pel Consell de la Qualitat.

  • d) Impulsar i coordinar la recerca.

  • e) Proposar noves formacions i titulacions.

  • f) Elaborar la memòria anual de l’activitat del centre.

  • g) Exercir funcions docents i investigadores.

  • h) Les que estableixen els estatuts.

    • i) Totes les que li puguin ser encarregades pel rector de la Universitat.
19

La Junta Acadèmica de la Universitat

Capítol segon. Estructura i gestióHistory
  1. Composició

La Junta Acadèmica de la Universitat està formada pel rector, que la presideix; els directors de centre, i el gerent, que n’és el secretari.

  1. Funcions

La Junta Acadèmica és l’òrgan consultiu del rector, i és l’òrgan a través del qual exerceix les seves facultats de coordinació en relació amb els centres. La Junta Acadèmica té, a més, les funcions que li atribueixin els estatuts.

20

El gerent

Capítol segon. Estructura i gestióHistory
  1. El gerent de la Universitat és designat per Govern a proposta del rector. Exerceix la direcció dels serveis administratius de la Universitat i depèn directament del rector.

  2. El gerent assisteix a la Junta Acadèmica de la Universitat, de la qual és el secretari, i exerceix funcions de direcció en les matèries següents:

    • a) Elaboració de la proposta de pressupost de la Universitat. Aquesta proposta de pressupost respecta els criteris establerts al contracte programa signat per la Universitat amb el Govern i s’ajusta amb la subvenció fixada anualment per la Llei de pressupost aprovada pel Consell General.
    • b) Elaboració de la memòria d’execució del pressupost.
    • c) Elaboració de la proposta de gestió dels romanents.
    • d) Gestió dels serveis administratius.
    • e) Administració del patrimoni, gestió del pressupost i autorització de la despesa.
    • f) Les que estableixin els estatuts de la Universitat d’Andorra.
    • g) Totes les que li puguin ser encomanades pel rector.
  3. El gerent cessa en el càrrec quan també ho fa el rector. Això no obstant, pot ser nomenat novament.

21

Règim de dedicacions i incompatibilitats

Capítol segon. Estructura i gestióHistory
  1. El personal docent i el personal administratiu i tècnic poden estar en situació de dedicació parcial i en situació de dedicació plena.
  2. La situació de dedicació parcial i la situació de dedicació plena són compatibles amb qualsevol altra ocupació o càrrec que, pel seu caràcter, no sigui incompatible amb l’exercici de les funcions universitàries.
  3. El rector resol les qüestions d’incompatibilitat relatives al personal de la Universitat, excepte pel que fa al mateix rector, vicerector, gerent i directors de centre per als quals l’òrgan competent és el Consell Universitari.
22

Finançament i contracte programa

Capítol segon. Estructura i gestióHistory
  1. El Govern i la Universitat d’Andorra han de signar un contracte programa que pot tenir caràcter anual o plurianual. S’hi estableixen els imports del preu del crèdit europeu (ECTS) de les titulacions estatals, els objectius de la institució universitària en relació amb l’interès general i les fórmules previstes per al seu sosteniment econòmic.

  2. La Universitat d’Andorra es finança amb:

    • a) L’import de les matrícules.
    • b) La subvenció fixada anualment per la Llei del pressupost.
    • c) Les subvencions, els llegats i les donacions de tercers, tant de persones físiques com de persones jurídiques.
    • d) Qualsevol altre ingrés derivat de les seves activitats.
  3. Tots els recursos generats per la Universitat en activitats no relacionades amb els títols d’Estat es consideraran recursos propis i seran gestionats per la mateixa Universitat.

Capítol tercer. Activitat acadèmica

23

Activitats acadèmiques

Capítol tercer. Activitat acadèmicaHistory
  1. La Universitat pot desenvolupar les activitats acadèmiques següents:

    • a) Ensenyament universitari de primer, segon i tercer cicle.
    • b) Ensenyament professional superior.
    • c) Ensenyaments d’extensió universitària i de postgrau.
    • d) Programes de recerca universitària.
    • e) Qualsevol activitat que fomenti la divulgació i l’aprenentatge permanent al llarg de la vida.
24

Plans d’estudis

Capítol tercer. Activitat acadèmicaHistory
  1. Els plans d’estudis són instruments de planificació i d’organització dels estudis d’ensenyament superior.
  2. Els plans d’estudis de les titulacions estatals són elaborats per la Universitat d’Andorra, i aprovats pel Govern d’Andorra amb l’acreditació prèvia de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).
  3. Els plans d’estudis que donen lloc a un títol propi, de validesa no estatal, són aprovats pel rector.
  4. La proposta d’un pla d’estudis ha d’anar acompanyada d’un informe econòmic elaborat pel gerent sobre el cost previsible.
  5. Els plans d’estudis de les titulacions estatals s’han de concretar en plans docents per a cada unitat d’ensenyament o assignatura que han de ser públics.
25

Convenis de col·laboració

Capítol tercer. Activitat acadèmicaHistory

La Universitat pot establir convenis amb centres universitaris, de recerca, altres centres d’ensenyament superior i entitats privades nacionals i estrangeres a fi d’afavorir la col·laboració i la mobilitat.

26

El Consell de la Qualitat de la Universitat d’Andorra

Capítol tercer. Activitat acadèmicaHistory
  1. El Consell de la Qualitat és l’encarregat de la gestió interna de la qualitat de la Universitat.
  2. La gestió de la qualitat s’ha de portar a terme de forma contínua i coordinada amb l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), amb la finalitat última de promoure una cultura de la qualitat orientada a la millora contínua de l’ensenyament superior.
  3. El Consell de la Qualitat ha de garantir la participació de tots els col·lectius de la comunitat universitària.
  4. La Universitat d’Andorra establirà una norma que defineixi l’estructura, la composició i el funcionament del Consell de la Qualitat. Aquesta norma serà pública.

Capítol quart. La comunitat universitària de la Universitat d’Andorra

27

Definició

Capítol quart. La comunitat universitària de la Universitat d’AndorraHistory
  1. La comunitat universitària de la Universitat d’Andorra està constituïda pels estudiants, pel personal docent i investigador i pel personal administratiu i tècnic.
  2. La comunitat universitària de la Universitat d’Andorra està definida amb el que preveu, a aquest efecte, la Llei de l’ensenyament superior.
  3. Les especificitats de la comunitat universitària de la Universitat d’Andorra s’han de definir als estatuts de la Universitat.
28

Responsabilitat disciplinària

Capítol quart. La comunitat universitària de la Universitat d’AndorraHistory

Els estatuts de la Universitat d’Andorra han de recollir i desenvolupar el seu règim disciplinari.

29

Adscripció de centres

Capítol quart. La comunitat universitària de la Universitat d’AndorraHistory
  1. La Universitat d’Andorra pot adscriure centres d’ensenyament superior per impartir ensenyaments conduents a l’obtenció de títols propis i de títols oficials amb validesa estatal.
  2. El centre d’ensenyament superior que vulgui sol·licitar l’adscripció ha de presentar, juntament amb la memòria, diverses garanties que es desenvoluparan reglamentàriament.
  3. La Universitat regula en els estatuts el procediment d’adscripció, de supervisió i de revocació de l’adscripció, així com els aspectes organitzatius que puguin ser necessaris.
  4. L’adscripció s’ha de formalitzar en un conveni de col·laboració.

Disposició transitòria

El Consell Universitari, el rector, els directors de centre i el gerent romanen en els seus càrrecs fins l’acabament del mandat pel qual van ser escollits anterior a l’aprovació d’aquesta Llei.

disposició final primeraHistory

S’encomana a la Universitat d’Andorra adequar els seus estatuts a l’efecte de desenvolupar aquesta Llei, en el termini de sis mesos des que s’aprovi.

disposició final segonaHistory

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 21 de juny del 2018

Vicenç Mateu ZamoraSíndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Emmanuel Macron Joan Enric Vives SicíliaPresident de la República Francesa Bisbe d’UrgellCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

disposició transitòria delHistory

Article únic

Es modifica la disposició transitòria del Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals, aprovat per Decret del 8-7-2020, que entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La disposició esmentada queda redactada com segueix:

“Disposició transitòria primera

Les institucions d’ensenyament superior que no compleixin les disposicions relatives als plans d’estudis d’aquest Reglament tenen temps de fer els ajustaments necessaris per adequar-se a la normativa fins a la finalització del curs acadèmic 2026-2027.”

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 25 de març del 2026

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Document associat