Llei 12/2008, del 12 de juny, d'ordenació de l'ensenyament superior.

La Llei té per objecte l’ordenació de l’ensenyament superior en el marc de l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior, així com la regulació de l’actuació pública en matèria de recerca universitària.

1. L’ensenyament superior està integrat pel sistema universitari i pels establiments d’ensenyament professional superior, i es desenvolupa, com a servei públic, mitjançant les activitats de docència, recerca i estudi.
2. L’actuació pública en matèria de recerca universitària ha de fomentar i coordinar el desenvolupament de la investigació científica i la transferència de coneixements a la societat, d’acord amb els principis de qualitat i oportunitat, per tal de contribuir a millorar la qualitat de vida i el desenvolupament socioeconòmic.

Capítol I. De l’ensenyament superior

1. Són finalitats de l’ensenyament superior:

   • a) Fomentar el coneixement, la cultura, el pensament crític i els valors democràtics.
   • b) Afavorir i difondre la recerca científica i la innovació.
   • c) Afavorir la capacitat competencial dels actors de l’ensenyament superior.
   • d) Fomentar l’autonomia i l’adaptabilitat dels diferents actors de l’ensenyament superior.
   • e) Capacitar per a l’exercici d’una professió.
   • f) Garantir la qualitat de l’ensenyament superior.

2. L’aplicació de les directrius de l’Espai Europeu constitueix un objectiu bàsic de l’ensenyament superior de caràcter públic.

Per assolir les finalitats assenyalades en l’article anterior, el funcionament de les universitats se sosté en els principis següents:

1. L’ús de mètodes crítics en l’estudi de coneixements científics i filosòfics.
2. La interrelació entre ensenyament i recerca.
3. La mobilitat d’estudiants, professors i investigadors.
4. La interdisciplinarietat.
5. La cooperació nacional i internacional amb altres universitats.
6. La llibertat de càtedra.

1. La Llei i les normes d’organització i funcionament de les universitats estableixen els seus òrgans de govern i de representació, així com els procediments per a la seva designació i revocació.
2. L’òrgan unipersonal de govern de les universitats té la denominació de “rector”.

1. L’ensenyament professional superior s’estructura en establiments, cor1. L’ensenyament professional superior s’estructura en establiments, corresponents a diverses branques de formació de caràcter professional, amb la finalitat de donar resposta a les diferents necessitats laborals i formatives de la societat andorrana. La Universitat d’Andorra està facultada per impartir estudis d’ensenyament professional superior, en el marc establert en la Llei.
2. Per assolir les finalitats assenyalades a l’article 3 de la Llei, els establiments d’ensenyament professional superior han de cercar la consecució dels objectius següents:

• Capacitar per a l’exercici d’una activitat professional.

• Promoure una oferta formativa de qualitat que fomenti i incentivi la iniciativa i l’esperit crític.

• Adequar l’oferta formativa a les necessitats del mercat laboral.

• Proporcionar als estudiants informació i orientació adequades en matèria de formació professional i qualificacions per al treball.

• Assegurar l’equilibri entre teoria i pràctica, fomentant estades formatives en diverses empreses.

1. Poden accedir a l’ensenyament superior tots els alumnes que hagin obtingut el títol de batxillerat o el seu equivalent establert reglamentàriament i hagin superat les proves d’accés que s’hagin establert, ja sigui de forma general o per a determinats centres.
2. Poden accedir igualment a l’ensenyament superior els alumnes que reuneixin les condicions que s’acordin i que superin les proves d’accés que s’estableixin amb aquesta finalitat.

1. El Govern estableix les titulacions, de qualsevol grau, que tenen caràcter estatal.
2. El Govern ha de regular les directrius i les condicions per a l’obtenció de les titulacions de caràcter estatal.
3. Els títols són expedits pel ministeri competent en matèria d’ensenyament superior.
4. A l’efecte de fomentar la transparència i la mobilitat dins l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, els títols que tenen caràcter estatal s’han d’acompanyar del suplement europeu al diploma. Aquest suplement ha de contenir els elements d’informació que garanteixin la transparència en relació amb el nivell i el contingut dels ensenyaments cursats.
5. Les universitats i els establiments d’ensenyament professional superior poden expedir títols propis, sense caràcter estatal. Aquesta condició s’ha d’expressar clarament en el document final que contingui la titulació obtinguda.

El Govern exerceix les seves potestats d’inspecció i avaluació respecte a les universitats i els establiments d’ensenyament professional superior d’Andorra, mitjançant els organismes pertinents per al desenvolupament de les potestats esmentades anteriorment.

1. Tenen caràcter públic les universitats i els establiments d’ensenyament professional superior creats de conformitat amb aquesta Llei i que desenvolupin les finalitats establertes a l’article 3 de la Llei.
2. Es reconeixen per conveni, en el marc de l’estructura educativa andorrana, els establiments públics d’ensenyament professional superior dependents d’altres sistemes educatius que l’2. Es reconeixen per conveni, en el marc de l’estructura educativa andorrana, els establiments públics d’ensenyament professional superior dependents d’altres sistemes educatius que l’andorrà.
3. Tenen caràcter privat les universitats i els establiments d’ensenyament professional superior no compresos en els apartats anteriors i reconeguts com a tals en els termes regulats en aquesta Llei i que desenvolupin les finalitats establertes a l’article 3 de la Llei.

1. La creació de les universitats de caràcter públic i el reconeixement de les universitats i dels establiments d’ensenyament professional superior de caràcter privat s’han de fer per llei.
2. La creació dels establiments d’ensenyament professional superior de caràcter públic s’ha de fer, en el marc de la llei, per reglament.

1. El català és la llengua pròpia de l’ensenyament superior públic d’Andorra.
2. S’han d’establir programes de foment d’altres llengües, que poden tenir el caràcter de llengua vehicular en el desenvolupament de programes docents i de recerca.

Capítol II. La recerca universitària

L’actuació pública en l’àmbit de la recerca universitària té les finalitats següents:

1. Fomentar, sobre la base dels principis de qualitat i oportunitat, la investigació, el desenvolupament i la transferència del coneixement.
2. Estructurar i consolidar el sistema científic i de recerca i connectar-lo amb el sistema educatiu i la seva qualitat.
3. Promoure la formació de recursos humans competitius en l’àmbit científic i tecnològic.
4. Afavorir la cooperació, en l’àmbit de la ciència, entre els investigadors i els actors econòmics implicats.
5. Fomentar la competitivitat i la capacitat d’adaptació i d’innovació de les empreses, tot afavorint la transferència de coneixements dels centres investigadors al sector productiu.

Per optimitzar la programació i la gestió de les activitats de foment i coordinació en matèria de recerca universitària, així com de la transferència de coneixements, el ministeri competent en matèria d’ensenyament superior ha de fer les actuacions següents:

1. Promoure el desenvolupament de la recerca universitària.
2. Fomentar la col·laboració entre els investigadors i les empreses.
3. Contribuir a la cooperació pluridisciplinària entre les diferents branques de la ciència, afavorint el diàleg entre les ciències naturals i socials i entre les disciplines humanístiques i científiques.
4. Afavorir el diàleg i la col·laboració internacional en tot allò relacionat amb la innovació i la recerca.

Títol I. De l’ensenyament universitari públic

Capítol I. De la Universitat d’Andorra

Article únic S’aprova el Reglament regulador de la prova per obtenir l’habilitació professional de la traducció i la interpretació jurades, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Reglament regulador de la prova per obtenir l’habilitació professional de la traducció i la interpretació jurades Capítol primer. Disposicions generals

1. A l’efecte de les competències dels òrgans de govern de la Universitat d’Andorra s’ha de distingir entre funcions acadèmiques i funcions administratives. Les funcions acadèmiques es basen en els principis d’autonomia universitària i llibertat de càtedra. Les funcions administratives deriven de la consideració de l’ensenyament superior com a servei públic.

2. Són funcions acadèmiques:

   • a) L’elaboració dels estatuts de la Universitat d’Andorra i altres normes de funcionament intern que se’n derivin.
   • b) La selecció, la formació i la promoció del personal docent i investigador.
   • c) L’elaboració i l’aprovació dels programes de les assignatures i dels projectes de recerca.
   • d) L’admissió i la verificació dels coneixements dels alumnes.
   • e) Les relacions amb altres institucions acadèmiques, culturals i científiques andorranes o estrangeres.
   • f) Qualsevol altra competència derivada de les finalitats de l’ensenyament superior assenyalades a l’article 3 de la Llei.

3. Són funcions administratives:

   • a) La direcció i la gestió dels serveis universitaris i dels establiments d’ensenyament professional superior i del seu personal.
   • b) La direcció i la gestió dels serveis economicoadministratius.
   • c) L’elaboració del projecte de pressupost.
   • d) L’administració del patrimoni, la gestió del pressupost i l’autorització de la despesa.

1. Per exercir les funcions acadèmiques i administratives, són òrgans de govern de la Universitat d’Andorra el Consell Universitari, el rector, els directors de centre i el gerent.
2. Per exercir les funcions administratives, l’òrgan ordinari de govern és el gerent.
3. Els titulars dels òrgans de govern poden exercir en règim de dedicació parcial i en règim de dedicació exclusiva.

1. El Consell Universitari és la màxima autoritat pluripersonal de la Universitat d’Andorra. A la vegada, és l’òrgan per mitjà del qual la societat participa en la Universitat.

2. El Consell Universitari té la composició següent:

   • a) El rector, que el presideix.
   • b) Dos membres representants de l’Administració designats pel Govern.
   • c) Dos membres designats pels professors elegits per i entre el col·lectiu de professors.
   • d) Dos membres representants dels estudiants elegits per i entre el col·lectiu dels estudiants.
   • e) Un membre representant dels sectors empresarial i professional designat pel Govern.
   • f) Un membre designat per les persones o les entitats privades que col·laborin amb la Universitat d’Andorra.

3. Són funcions del Consell Universitari:

   • a) Aprovar i modificar els estatuts de la Universitat d’Andorra, que seran publicats al BOPA.
   • b) Elegir el rector de la Universitat, prèvia votació favorable per majoria absoluta, per un període de quatre anys.
   • c) Informar de la proposta de pressupost anual elaborada pel gerent.
   • d) Establir els criteris generals de programació de la Universitat d’Andorra.
   • e) Donar opinions i elaborar informes sobre les qüestions que afectin la Universitat d’Andorra.

4. El Consell Universitari és convocat pel rector, a iniciativa pròpia o a petició de quatre membres. Es reuneix, almenys, una vegada a l’any.

1. El rector ha de convocar eleccions de representants del personal docent i estudiants amb una antelació mínima de dos mesos abans de finalitzar el mandat dels representants anteriors.
2. Per procedir a l’elecció dels seus representants, tenen dret de sufragi, actiu i passiu, tots els professors ordinaris, ajudants i col·laboradors, amb dedicació mínima de seixanta hores per any acadèmic. El sufragi és igual, directe i secret. Les candidatures que opten a la designació s’han de presentar trenta dies abans de la votació i han d’incloure el nom i cognoms de dos professors de centres diferents -un d’ells, almenys, professor ordinari- i dos candidats suplents, amb les mateixes característiques, els quals, en cas de quedar vacant el càrrec, els substitueixen. És designada la candidatura que obtingui més vots.
3. Per procedir a l’elecció dels seus representants, tenen dret de sufragi, actiu i passiu, tots els estudiants, sempre que la durada dels seus estudis sigui, com a mínim, de dos anys. El sufragi actiu és igual, directe i secret. Les candidatures s’han de fer oficials trenta dies abans de la votació i han d’incloure el nom i cognoms de dos estudiants de centres diferents i dos candidats suplents, amb les mateixes característiques, els quals, en cas de quedar vacant el càrrec, els substitueixen. És designada la candidatura que obtingui més vots.
4. La durada del mandat és de dos anys, i poden ser reelegits en els seus càrrecs.

1. El Govern designa el representant del sector empresarial i professional entre els components d’una terna proposada per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i pels col·legis professionals. La durada del seu mandat és de dos anys, i pot ser reelegit.
2. Les persones o les entitats privades que col·laborin amb la Universitat d’Andorra han d’elegir, per lliure acord entre elles, el seu representant. En cas de no arribar a aquest acord, el mateix Consell Universitari ha de designar aquest representant. En ambdós supòsits, la decisió que es prengui s’ha de motivar en funció del suport i dels recursos que la persona elegida -o els interessos que representa- aporti a la Universitat. La durada del seu mandat és de dos anys, i pot ser reelegit.

1. Els membres del Consell Universitari elegits i designats d’acord amb els articles anteriors són nomenats pel ministre titular en matèria d’ensenyament superior.
2. El nomenament dels membres del Consell Universitari té lloc dins els quinze dies naturals després de les eleccions.

El rector de la Universitat és eEl rector de la Universitat és elegit pel Consell Universitari per majoria absoluta dels seus membres. Els candidats tenen la condició de doctor, amb una experiència acadèmica mínima de sis anys i la seva candidatura és avalada per cinc professors ordinaris, un ajudant i un col·laborador.

Són funcions del rector:

• a) Ser el representant institucional de la Universitat d’Andorra.
• b) Presidir el Consell Universitari i la Junta Acadèmica de la Universitat.
• c) Exercir, d’acord amb els criteris de programació establerts pel Consell Universitari, la direcció de l’activitat acadèmica general i la coordinació dels centres.

1. Els directors són contractats d’acord amb la legislació laboral andorrana i han de tenir el títol de doctor. Això no obstant, el contracte-programa, en funció de la naturalesa dels ensenyaments a impartir al centre, pot establir altres requisits de titulació, en particular en relació a la direcció dels estudis de primer cicle.
2. Per elegir director de centre, en cas de vacant, la Universitat, de forma immediata i mitjançant les mesures de publicitat ordinàries, ha de procedir a la convocatòria corresponent. L’adjudicació de la plaça serà resolta per una comissió que decideixi d’acord amb els principis de mèrit, capacitat i idoneïtat.
3. La comissió està formada pel rector, que la presideix; el gerent, que ha d’actuar com a secretari, i tres membres més, designats directament pel mateix Consell Universitari, els quals són nomenats pel rector.
4. Els directors de centre, elegits d’acord amb aquest procediment, són nomenats pel rector.

Són funcions dels directors de centre:

• a) Ser el representant institucional del centre.
• b) Exercir les funcions de direcció acadèmica i administrativa del centre.
• c) Dirigir els programes de qualitat.
• d) Impulsar la recerca.
• e) Proposar noves formacions i titulacions.
• f) Elaborar la memòria anual a l’efecte de l’avaluació del centre.
• g) Exercir funcions docents i investigadores.
• h) Totes les que li puguin ser encarregades pel rector de la Universitat.

Article únic S’aprova el Reglament regulador de la prova per obtenir l’habilitació professional de la traducció i la interpretació jurades, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Reglament regulador de la prova per obtenir l’habilitació professional de la traducció i la interpretació jurades Capítol primer. Disposicions generals

1. El gerent de la Universitat, designat pel Govern d’Andorra a proposta del rector, exerceix la direcció dels serveis economicoadministratius de la Universitat i depèn directament del rector.

2. El gerent assisteix a la Junta Acadèmica de la Universitat, de la qual és el secretari, i exerceix funcions de direcció en les matèries següents:

   • a) Elaboració del projecte de pressupost de la Universitat que és aprovaa) Elaboració del projecte de pressupost de la Universitat que és aprovat pel Consell Universitari. Aquest pressupost respecta els criteris establerts al contracte-programa signat per la Universitat amb el Govern.
   • b) Gestió dels serveis administratius i econòmics del Rectorat.
   • c) Administració del patrimoni, gestió del pressupost i autorització de la despesa.

3. El gerent cessa en el càrrec quan també ho fa el rector. Això no obstant, pot ser reelegit.

1. Els titulars dels òrgans de govern i el personal docent i no docent poden estar en situació de dedicació parcial i en situació de dedicació exclusiva.
2. La situació de dedicació parcial és compatible amb qualsevol altra ocupació o càrrec que, pel seu caràcter, no impedeixi l’exercici de les funcions universitàries. La situació de dedicació exclusiva és únicament compatible amb l’exercici d’activitats connexes amb les finalitats de l’ensenyament superior, que han de ser autoritzades expressament per la mateixa Universitat, d’acord amb els criteris generals que estableixi l’estatus del personal docent i no docent de la Universitat.

Capítol III. Estructura i finançament de la Universitat d’Andorra

1. Per acomplir les seves finalitats i desenvolupar les seves funcions, la Universitat s’estructura en centres i àrees.
2. El centre és la unitat organitzativa i de gestió en l’àmbit de la qual s’imparteixen els ensenyaments necessaris i es desenvolupen els programes de recerca suficients per obtenir els títols de l’estat o, si escau, els títols o diplomes propis de la Universitat.
3. L’àrea és la unitat encarregada d’organitzar i desenvolupar, en un o més centres, la docència i la recerca de la seva respectiva disciplina, així com de portar a terme altres activitats que per naturalesa li puguin correspondre. Cada professor ha de pertànyer necessàriament a una àrea determinada.
4. El rector, a proposta de la Junta Acadèmica, aprova el nombre i la denominació de les àrees, cadascuna de les quals ha de ser coordinada per un dels seus professors ordinaris adscrits.

1. El Govern i la Universitat d’Andorra han de signar un contracte-programa que pot tenir caràcter anual o plurianual. En ell s’estableixen els imports màxims de les matrícules, els objectius de la institució universitària en relació amb l’interès general i les fórmules previstes per al seu sosteniment econòmic.

2. La Universitat es finança amb:

   • a) L’import de les matrícules.
   • b) La subvenció fixada anualment per la Llei del pressupost.
   • c) Les subvencions, els llegats i les donacions de tercers, tant de persones físiques com de persones jurídiques.
   • d) Els ingressos derivats del coneixement transferit a empreses privades.
   • e) Qualsevol altre ingrés derivat de les seves activitats.

3. Si les subvencions i les donacions a les quals es refereix la lletra c) de l’apartat 2 tenen caràcter finalista i un important volum econòmic, les persones físiques o jurídiques que han atorgat la subvenció o la donació poden participar en el seguiment de l’activitat acadèmica en la qual han col·l3. Si les subvencions i les donacions a les quals es refereix la lletra c) de l’apartat 2 tenen caràcter finalista i un important volum econòmic, les persones físiques o jurídiques que han atorgat la subvenció o la donació poden participar en el seguiment de l’activitat acadèmica en la qual han col·laborat. La forma i l’abast d’aquesta participació s’han de determinar mitjançant un conveni amb el centre o els centres corresponents.

Capítol IV. L’activitat acadèmica de la Universitat d’Andorra

1. Els plans d’estudis són instruments de planificació i d’organització dels estudis superiors.
2. Els plans d’estudis de les titulacions estatals són aprovats pel Govern d’Andorra, a proposta del rector de la Universitat, després de l’informe raonat de la Junta Acadèmica de la Universitat.
3. Els plans d’estudis que donen lloc a un títol propi, de validesa no estatal, són aprovats pel rector, a proposta de la Junta Acadèmica i després de l’informe previ del centre corresponent.
4. La proposta d’un pla d’estudis ha d’anar acompanyada, en tot cas, d’un informe econòmic elaborat pel gerent sobre el cost previsible.

1. El reconeixement oficial dels títols acadèmics correspon al Govern. A aquest efecte, el Govern ha de regular les condicions de reconeixement dels títols estrangers d’ensenyament superior. La Universitat és competent per convalidar períodes d’estudis.
2. A l’efecte de la convalidació de períodes d’estudis, els convenis han de preveure les assignatures complementàries o les proves necessàries que, si és el cas, ha de superar l’alumne perquè els períodes d’estudis aportats siguin convalidats.
3. En defecte de conveni, la convalidació dels períodes d’estudis correspon al rector, mitjançant resolució motivada, el qual ha de sol·licitar els informes necessaris i ha de determinar, cas per cas, les matèries complementàries que cal estudiar i les proves específiques que s’han de realitzar, perquè els períodes d’estudis aportats puguin ser convalidats.

1. La Universitat pot establir convenis amb centres universitaris estrangers a fi d’afavorir l’ajuda mútua, l’intercanvi i la cooperació. Si els convenis afecten les titulacions, les previsions del contracte-programa o comporten alguna despesa, han de ser comunicats prèviament al Govern, que pot denegar la seva signatura.
2. La Universitat pot realitzar, previ conveni de col·laboració amb entitats privades, estudis i projectes de recerca i/o innovació remunerats.

1. Es faculta la Universitat per desenvolupar, d’acord amb la seva pròpia normativa i a través dels seus centres i àrees, les activitats acadèmiques següents:

   • a) Ensenyament universitari de primer, segon i tercer cicle.
   • b) Ensenyaments d’extensió universitària i de postgrau que condueixin a obtenir títols propis de la Universitat.
   • c) Programes de recerca universitària.
   • d) Qualsevol activitat necessària de divulgació i extensió cultural.

2. Així mateix, es faculta la Universitat per organitzar, gestionar i administrar, d’acord amb la llei i el contracte-programa signat amb el Govern, la formació d’ensenyament professional superior.

Capítol V. La comunitat universitària de la Universitat d’Andorra

1. La comunitat universitària està constituïda pels estudiants, pel personal docent i pel personal no docent.
2. El ministeri competent en matèria d’ensenyament superior i la Universitat han d’afavorir la comunicació entre els membres de la comunitat que integra l’ensenyament superior i enfortir els seus vincles amb la comunitat europea de l’ensenyament superior i la comunitat científica internacional.

Secció 1a. Els estudiants

Els processos d’accés a les formacions impartides dins del marc de la Universitat es desenvolupen sobre la base de l’oferta de places disponibles i partint dels principis de publicitat, igualtat i mèrit.

El contracte-programa entre el Govern i la Universitat d’Andorra inclou les mesures necessàries per facilitar que els estudiants puguin continuar els seus estudis en altres universitats d’Europa.

1. L’estudi és un dret i un deure dels estudiants.

2. Els estudiants tenen dret a:

   • a) Gaudir d’igualtat d’oportunitats i no patir cap mena de discriminació per circumstàncies personals o socials en l’accés i la permanència als estudis.
   • b) Rebre orientació i informació amb relació als estudis que estan cursant.
   • c) Rebre una docència de qualitat i l’assistència necessària per part del professorat.
   • d) Ser avaluats amb criteris objectius en el rendiment acadèmic.
   • e) Gaudir de representació en els òrgans de govern i de representació de la Universitat.
   • f) Exercir la llibertat d’expressió, reunió i associació en l’àmbit universitari.

3. Els estudiants tenen, a més, els deures següents:

   • a) Desenvolupar l’activitat d’estudi amb la dedicació i l’aprofitament necessaris.
   • b) Complir les normes estatutàries i els reglaments interns de la Universitat.

Secció 2a. El personal docent

1. El personal docent de la Universitat d’Andorra es compon de les categories següents:

   • a) Professor ordinari.
   • b) Professor ajudant.
   • c) Professor visitant.
   • d) Professor col·laborador.

2. El personal docent ha de desenvolupar activitats acadèmiques, docents i/o de recerca.

3. Poden exercir la docència amb responsabilitat plena els professors ordinaris, els professors visitants i els professors col·laboradors.

Per poder exercir la docència amb responsabilitat plena encaminada a l’obtenció d’un títol de bàtxel·lor de 180 crèdits europeus, els professors han d’estar en possessió d’un títol de màster de 300 crèdits europeus.

Per poder exercir la docència amb responsabilitat plena encaminada a l’obtenció d’un títol de màster de 300 crèdits europeus, els professors han d’estar en possessió d’un títol de màster o de doctor.

Per poder dirigir projectes de recerca encaminats a l’obtenció del tercer cicle, els professors han d’estar en possessió del títol de doctor.

Per impartir determinades assignatures la Universitat pot contractar professionals que, sense complir els requisits establerts en l’apartat anterior, gaudeixin d’acreditada experiència en l’àmbit laboral corresponent. Previ informe de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra, els referits professionalsPer impartir determinades assignatures la Universitat pot contractar professionals que, sense complir els requisits establerts en l’apartat anterior, gaudeixin d’acreditada experiència en l’àmbit laboral corresponent. Previ informe de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra, els referits professionals tenen la consideració de professors i poden desenvolupar activitats docents.

Els professors ajudants s’encarreguen de les tasques de suport a la docència i a la recerca.

4. El personal docent és contractat d’acord amb la legislació laboral andorrana. El règim retributiu bàsic l’estableix el Govern d’Andorra. El contracte pot fixar el complement d’aquest règim retributiu, així com altres especificitats.
5. Qualsevol professor ordinari, mitjançant les mesures de publicitat ordinàries per a la convocatòria corresponent, ha de ser designat per una comissió formada pel rector, el director del centre universitari concernit i tres professors, dos dels quals han de ser docents del més alt nivell de dues altres universitats públiques en l’especialitat acadèmica de la plaça que s’anunciï a la convocatòria.
6. Els professors visitants, col·laboradors i ajudants són designats pel director del centre, previ informe favorable d’una comissió de tres professors, presidida per un professor ordinari.
7. El personal docent pot exercir en situació de dedicació parcial i en situació de dedicació exclusiva.

El personal docent de la Universitat té els drets següents:

• a) Exercir la llibertat de càtedra.

• b) Contribuir a l’elaboració dels plans d’estudis i, si escau, dels projectes de recerca.

• c) Disposar dels mitjans adequats per realitzar la tasca docent i investigadora, en funció de les disponibilitats pressupostàries de la Universitat.

• d) Formar part d’equips de recerca i rebre ajuts per a la investigació.

• e) Participar en activitats de formació continuada que permetin l’actualització dels seus coneixements.

• f) Col·laborar en la planificació, desenvolupament i avaluació dels ensenyaments teòrics i pràctics corresponents a la seva disciplina.

• g) Ser avaluat en el compliment de les obligacions universitàries.

• h) Utilitzar les instal·lacions i els serveis universitaris.

  • i) Gaudir del règim de permisos establert per la Universitat, d’acord amb la normativa vigent.

• j) Realitzar activitats per millorar la capacitat professional i aplicar els coneixements adquirits en benefici de la societat andorrana, dins el marc establert per la Universitat.

• k) Tenir el reconeixement de l’activitat intel·lectual de les obres pròpies, d’acord amb la normativa vigent.

El personal docent de la Universitat està obligat a complir els deures següents:

• a) Assumir la responsabilitat del càrrec per al qual ha estat designat o elegit i complir les funcions que comporta.
• b) Exercir personalment les funcions docents i/o investigadores, i qualsevol altra que es derivi de la seva relació amb la Universitat.
• c) Mantenir i actualitzar els seus coneixements.
• d) Informar l’alumnat, amb antelació suficient, sobre els criteris d’acord amb els quals serà avaluat.
• e) Respectar la llibertat de càtedra dels altres membres de la comunitat acadèmica.

Secció 3a. El personal no docent

1. El personal no docent desenvolupa la gestió i l’administració en els àmbits administratiu, de1. El personal no docent desenvolupa la gestió i l’administració en els àmbits administratiu, de recursos humans, afers econòmics, serveis generals, informàtica i biblioteques, així com en relació amb altres processos administratius o de suport que es puguin determinar.
2. El personal no docent és contractat per la Universitat d’acord amb la legislació laboral andorrana. Es garanteix la publicitat i la selecció objectiva d’acord amb els mèrits acreditats, sense perjudici de proves específiques de selecció.

Són drets del personal no docent de la Universitat els següents:

• a) Participar en els òrgans de govern i de gestió d’acord amb el que la normativa estableixi.
• b) Assistir a les activitats organitzades o concertades per la Universitat que es considerin d’interès per a la seva formació.
• c) Exercir el dret d’associació i de sindicació.
• d) Utilitzar les instal·lacions i els serveis universitaris d’acord amb allò que estableixin les normes de la Universitat.
• e) Disposar dels recursos adequats per al desenvolupament de les seves funcions.
• f) Estar informats sobre les qüestions que afecten la vida universitària.

Són deures del personal no docent de la Universitat els següents:

• a) Complir els estatuts de la Universitat així com els reglaments que els desenvolupin.
• b) Respectar el patrimoni de la Universitat i vetllar per la seva conservació.
• c) Contribuir a l’acompliment de les finalitats i a la millora del funcionament de la Universitat com a servei públic.
• d) Assumir les responsabilitats que comporten els càrrecs per als quals hagin estat escollits.
• e) Participar en els cursos, seminaris i altres activitats orientades a la formació i el perfeccionament del personal no docent.
• f) Exercir les funcions assignades al seu lloc de treball i aquelles altres que es derivin de la seva relació amb la Universitat, d’acord amb els estatuts i altres normes que s’estableixin.
• g) Participar en tot allò que afecta la vida universitària, segons el que estableixin aquests estatuts i la normativa aplicable.
• h) Respectar els altres membres de la comunitat universitària i la convivència pacífica.

Secció 4a. Règim disciplinari

El personal docent i el personal no docent queden subjectes a la responsabilitat disciplinària en els termes i les condicions previstes en aquesta Llei.

1. Les infraccions comeses pel personal docent i pel personal no docent en l’exercici de les seves funcions es qualifiquen de faltes greus i de faltes molt greus.

2. Constitueix falta greu l’incompliment d’algun dels deures del personal docent i del personal no docent que estableix aquesta Llei.

3. Són faltes molt greus:

   • a) L’absència injustificada per un període superior a tres dies.
   • b) La injustificada i repetida falta de puntualitat o d’assistència.
   • c) El maltractament i les vexacions físiques o psíquiques a alumnes, personal docent o personal no docent.
   • d) Procurar per a si o per a tercers beneficis econòmics indeguts, aprofitant-se del càrrec o el lloc de treball.
   • e) Fets o actituds reiterades que facin palesa una manca d’aptitud manifesta per al lloc de treball objecte de contracte.
   • f) La reincidència en faltes greus.

4. Les faltes greus prescriuran al cap de sis mesos i les molt greus al cap d’un any, a comptar de la data de la seva comissió.

1. Les faltes greus se sancionen amb l’advertiment escrit o amb la suspensió, fins a tres mesos, dels efectes retributius, així com de les funcions previstes en el contracte.
2. Les faltes molt greus se sancionen amb la suspensió, fins a sis mesos, dels efectes retributius i de les funcions previstes en el contracte o la seva resolució definitiva.
3. Qualsevol dels supòsits dels dos apartats anteriors comporta el cessament immediat de qualsevol càrrec universitari que en aquell moment ocupi la persona sancionada.

1. Per determinar la responsabilitat disciplinària, el rector ha d’obrir el pertinent procediment i designar l’instructor de l’expedient.
2. L’instructor ha de practicar les proves pertinents per esclarir els fets, determinar les responsabilitats, formular el plec de càrrecs corresponent i traslladar-lo a la persona afectada, que té un termini de deu dies per fer les al·legacions pertinents en un plec de descàrrec i proposar les proves que consideri convenients per a la defensa dels seus interessos.
3. Un cop efectuades aquestes al·legacions, l’instructor ha d’elevar al rector un informe sobre el fons de la qüestió, el qual ha de formular una proposta raonada que resolgui el cas conforme a dret. A la vista d’aquesta proposta, el rector dicta una resolució definitiva. Aquesta decisió només pot ser recorreguda davant la jurisdicció administrativa i fiscal.

Títol II. Dels establiments d’ensenyament professional superior del sistema educatiu andorrà

1. El Govern d’Andorra aprova, previ informe o proposta raonada de la Comissió Nacional de l’Ensenyament Professional Superior, la creació de les branques de formació que s’han de definir d’acord amb les necessitats laborals i formatives de la societat andorrana.
2. Així mateix, el Govern crea els establiments d’ensenyament professional superior encarregats de desenvolupar les branques de formació i aprova els plans d’estudis corresponents a proposta del ministeri competent en matèria d’ensenyament superior. L’establiment, adscrit a la Universitat, és la unitat organitzativa en l’àmbit del qual s’imparteixen els continguts previstos en els plans d’estudis de l’ensenyament professional superior.
3. Les titulacions corresponents als diversos plans d’estudis tenen caràcter estatal. Els establiments poden expedir títols propis, prèvia comunicació al ministeri competent. Aquesta condició s’expressarà clarament en el document final que contingui la titulació obtinguda.

1. Els establiments d’ensenyament professional superior es financen amb:

   • a) L’import de les matrícules que han de satisfer els estudiants.
   • b) L’assignació fixada per lab) L’assignació fixada per la Llei del pressupost.
   • c) Les aportacions econòmiques provinents tant de persones físiques com de persones jurídiques, previ conveni de col·laboració.
   • d) Els ingressos derivats del coneixement transferit a empreses privades, en el marc d’un conveni de col·laboració.
   • e) Altres tipus d’ingressos derivats de les seves activitats.

2. El Govern d’Andorra aprova el pressupost dels establiments d’ensenyament professional superior, així com els imports de les matrícules que han de satisfer els estudiants.

3. Els establiments d’ensenyament professional superior reben la subvenció fixada anualment per la Llei del pressupost, que és gestionada per la direcció de l’ensenyament professional superior.

1. La Comissió Nacional de l’Ensenyament Professional Superior és l’òrgan per mitjà del qual la societat andorrana participa en la programació general de l’ensenyament professional superior.

2. Són funcions de la Comissió Nacional de l’Ensenyament Professional Superior:

   • a) Vetllar pel bon funcionament de l’ensenyament professional superior i per la seva adequació a les necessitats formatives i laborals de la societat, sense perjudici de les competències que, amb caràcter general, té el ministeri competent en matèria d’ensenyament superior.
   • b) Proposar al ministeri competent en la matèria la creació de les noves branques de formació.
   • c) Emetre un informe no vinculant sobre les noves branques de formació que el Govern proposi crear.

3. La Comissió Nacional de l’Ensenyament Professional Superior està composta per un màxim de vuit membres designats pel Govern, entre els quals hi ha d’haver necessàriament:

   • a) Dos membres representants dels departaments ministerials encarregats de l’ensenyament superior i de la formació professional.
   • b) Un membre representant de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra.
   • c) Un membre de la Universitat d’Andorra.
   • d) Un representant dels estudiants de l’ensenyament professional superior.
   • e) Un representant dels professors de l’ensenyament professional superior.

1. El rector de la Universitat d’Andorra exerceix la direcció de l’ensenyament professional superior.

2. En relació amb l’ensenyament professional superior, són funcions del rector de la Universitat d’Andorra:

   • a) Ser el representant institucional de l’ensenyament professional superior.
   • b) Exercir les funcions de direcció acadèmica i administrativa dels establiments.
   • c) Gestionar els programes de qualitat i la relació amb els sectors productius de l’economia andorrana.
   • d) Proposar noves formacions i titulacions a la Comissió Nacional de l’Ensenyament Professional Superior.
   • e) Elaborar la memòria anual a l’efecte de l’avaluació de l’ensenyament professional superior que s’ha de presentar a la Comissió Nacional de l’Ensenyament Professional Superior.
   • f) Coordinar amb els òrgans de govern de la Universitat la implantació dels establiments d’ensenyament professional superior.

1. El rector de la Universitat d’Andorra nomena els responsables pedagògics de l’ensenyament professional superior.

2. Són funcions dels responsables pedagògics de l’ensenyament professional superior:

   • a) Vetllar per la bona aplicació dels plans d’estudis.
   • b) Elaborar la memòria anual de les branques d’ensenyament professional superior que li pertoquin i lliurar-la al rector de la Universitat d’Andorra.
   • c) Aconseguir el màxim rendiment dels recursos materials i humans del centre.
   • d) Afavorir propostes d’innovació pedagògica, dinamitzar les activitats acadèmiques i portar a terme els programes de col·laboració amb els sectors productius.
   • e) Exercir tasques docents, si escau.

1. L’estudi és un dret i un deure dels estudiants de l’ensenyament professional superior.

2. Els estudiants tenen dret a:

   • a) Gaudir d’igualtat d’oportunitats i no patir cap mena de discriminació, per circumstàncies personals o socials, en l’accés i la permanència als estudis.
   • b) Rebre orientació i informació amb relació als estudis que estan cursant.
   • c) Rebre una docència de qualitat i l’assistència necessària per part del professorat.
   • d) Ser avaluats amb criteris objectius en el rendiment acadèmic.
   • e) Gaudir de representació en la Comissió Nacional de l’Ensenyament Professional Superior.
   • f) Exercir la llibertat d’expressió, reunió i associació en l’àmbit dels establiments d’ensenyament professional superior.

3. Els estudiants tenen, a més, els deures següents:

   • a) Desenvolupar l’activitat d’estudi amb la dedicació i l’aprofitament necessaris.
   • b) Complir les normes i els reglaments interns dels establiments de l’ensenyament professional superior i tenir cura dels instruments i materials posats a la seva disposició.

1. El personal de l’ensenyament professional superior està integrat per personal docent i per personal no docent.
2. El personal docent desenvolupa activitats acadèmiques. Per desenvolupar activitats acadèmiques cal estar en possessió d’un títol de bàtxel·lor de 180 crèdits europeus.
3. Per impartir determinades assignatures es pot contractar professionals que, sense complir els requisits establerts en l’apartat anterior, gaudeixin d’acreditada experiència en l’àmbit laboral corresponent. Previ informe de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra, els referits professionals tenen la consideració de professors i poden desenvolupar activitats acadèmiques.
4. El personal no docent desenvolupa tasques d’administració i suport en l’àmbit dels establiments.
5. El personal que presti els seus serveis en els establiments de l’ensenyament professional superior és contractat en règim laboral per la Universitat. El contracte estableix regles de respecte a la llibertat de càtedra, en la mesura pròpia de l’ensenyament professional superior.

El personal docent de l’ensenyament professional superior té els drets següents:

• a) Exercir la llibertat de càtedra.

• b) Contribuir a l’elaboració dels plans d’estudib) Contribuir a l’elaboració dels plans d’estudis.

• c) Disposar dels mitjans adequats per fer la tasca docent.

• d) Participar en activitats de formació continuada que permetin l’actualització dels seus coneixements.

• e) Col·laborar en la planificació, el desenvolupament i l’avaluació dels ensenyaments teòrics i pràctics corresponents a la seva disciplina.

• f) Ser avaluat en el compliment de les obligacions docents.

• g) Utilitzar les instal·lacions i els serveis dels establiments d’ensenyament professional superior.

• h) Realitzar activitats per millorar la capacitat professional i aplicar els coneixements adquirits en benefici de la societat andorrana.

  • i) Tenir el reconeixement de l’activitat intel·lectual de les obres pròpies, d’acord amb la normativa vigent. Aquest dret s’ha de salvaguardar especialment en cas de conveni amb entitats privades.

El personal docent de l’ensenyament professional superior està obligat a complir els deures següents:

• a) Assumir la responsabilitat del càrrec per al qual ha estat designat o elegit i complir les funcions que aquest càrrec comporta.
• b) Exercir personalment les funcions docents, així com qualsevol altra que es derivi de la seva relació amb l’establiment i tingui caràcter acadèmic.
• c) Mantenir i actualitzar els seus coneixements.
• d) Informar l’alumnat, amb antelació suficient, sobre els criteris d’acord amb els quals serà avaluat.
• e) Respectar la llibertat de càtedra dels altres membres de la comunitat acadèmica.

Són drets del personal no docent els següents:

• a) Assistir a activitats formatives organitzades o concertades pel ministeri competent en matèria d’ensenyament superior.
• b) Exercir el dret d’associació i de sindicació.
• c) Utilitzar les instal·lacions i els serveis destinats a l’ensenyament professional superior d’acord amb allò que estableixi la normativa.
• d) Disposar dels recursos adequats per al desenvolupament de les seves funcions.
• e) Estar informat sobre les qüestions que afecten el seu àmbit professional.

Són deures del personal no docent els següents:

• a) Complir la normativa de funcionament dels establiments i contribuir a l’acompliment dels objectius de l’ensenyament professional superior, amb especial col·laboració amb professors i alumnes.
• b) Participar en els cursos, seminaris i altres activitats orientades a la formació i el perfeccionament del personal no docent.
• c) Exercir les funcions assignades al seu lloc de treball.

El personal queda subjecte a la responsabilitat disciplinària, en els termes i les condicions previstos en aquesta Llei i en la normativa laboral vigent.

1. Les infraccions comeses pel personal en l’exercici de les seves funcions es qualifiquen de faltes greus i de faltes molt greus.

2. Constitueix falta greu l’incompliment d’algun dels deures del personal que estableix aquesta Llei.

3. Són faltes molt greus:

   • a) L’absència injustificada per un període superior a tres dies.
   • b) La falta de puntualitat o d’assb) La falta de puntualitat o d’assistència injustificada i repetida.
   • c) El maltractament i les vexacions físiques o psíquiques a alumnes, personal docent o personal no docent.
   • d) Procurar per a si o per a tercers beneficis econòmics indeguts aprofitant-se del càrrec o el lloc de treball.
   • e) Fets o actituds reiterades que facin palesa una manca d’aptitud manifesta per al lloc objecte de contracte.
   • f) La reincidència en faltes greus.

4. Les faltes greus prescriuen al cap de sis mesos i les molt greus al cap d’un any, a comptar de la data de la seva comissió.

1. Les faltes greus se sancionen amb l’advertiment escrit o amb la suspensió, fins a tres mesos, dels efectes retributius així com de les funcions previstes en el contracte.
2. Les faltes molt greus se sancionen amb la suspensió, fins a sis mesos, dels efectes retributius, així com de les funcions previstes en el contracte o la seva resolució definitiva.
3. Qualsevol dels supòsits dels dos apartats anteriors comporta el cessament immediat de qualsevol càrrec directiu que en aquell moment ocupi la persona sancionada. Prèvia justificació motivada, es podrà acordar la suspensió en l’exercici del càrrec directiu, de manera cautelar, un cop incoat l’expedient disciplinari.

1. Per determinar la responsabilitat disciplinària s’ha d’obrir un expedient administratiu al presumpte infractor. El rector designa l’instructor de l’expedient. L’instructor tindrà la condició de funcionari públic o bé de contractat laboral estable, d’acord amb la normativa vigent.
2. L’instructor ha de practicar les proves pertinents a fi d’esclarir els fets i determinar les responsabilitats, formular el plec de càrrecs corresponent i traslladar-lo a la persona afectada, que té un termini de deu dies per fer les al·legacions pertinents en un plec de descàrrec, i proposar tantes proves com estimi convenients per a la defensa dels seus interessos.
3. Un cop efectuades aquestes al·legacions, l’instructor ha d’elevar al rector un informe sobre el fons de la qüestió, el qual ha de formular una proposta raonada que resolgui el cas conforme a dret. A la vista d’aquesta proposta, el rector dicta una resolució definitiva. Aquesta decisió només pot ser recorreguda davant de la jurisdicció administrativa i fiscal.

Títol III. De l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior

Article únic S’aprova el reglament d’ordenació de les titulacions universitàries estatals.

1. Les titulacions universitàries estatals s’estructuren sobre la base dels cicles establerts en el marc del sistema europeu d’ensenyament superior. El primer cicle condueix al grau de bàtxel·lor, el segon al de màster i el tercer al de doctor.
2. S’adopta com a unitat de valoració dels ensenyaments el crèdit europeu, que es defineix en funció de la càrrega total de feina que es requereix a l’estudiant. Aquesta càrrega té en compte el conjunt de l’activitat exigida a l’estudiant, com l’activitat lectiva, el treball personal, la realització d’estades, la redacció de treballs o projectes i altres activitats.
3. La càrrega de treball d’un estudiant a temps complet durant un any universitari equival a 60 crèdits europeus.
4. Per obtenir el grau de bàtxel·lor es requereix haver superat un mínim de 180 crèdits, d’acord amb el que disposin els diferents ensenyaments i plans d’estudis aprovats pel Govern d’Andorra.
5. Els programes que condueixen al grau de màster exigeixen completar amb èxit un total de 300 crèdits.
6. Els estudis de doctorat corresponen a un nivell elevat d’especialització en la investigació i s’han de fonamentar en la presentació d’un projecte original de recerca.
7. L’accessibilitat i l’assoliment de cada cicle depèn de la superació del mínim de crèdits requerits. L’obtenció del grau de bàtxel·lor dóna accés al cicle de programes de màster, i l’obtenció del grau de màster dóna accés al cicle de programes de doctorat amb la finalització del qual s’obté el grau de doctor.

1. El ministeri competent en matèria d’ensenyament superior, a través de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior, vetlla per la qualitat de l’ensenyament mitjançant criteris i metodologies homologables dins el marc establert en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
2. L’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior es regula per reglament, el qual inclou les normes que assegurin la seva independència, transparència, professionalitat i reconeixement internacional.

El ministeri competent en matèria d’ensenyament superior elabora i actualitza el marc nacional de qualificacions, tenint en compte el marc europeu de qualificacions.

Títol IV. De l’ensenyament superior privat

1. En virtut del principi de llibertat d’ensenyament i de creació de centres docents reconegut a l’article 20.2 de la Constitució, qualsevol persona física o jurídica té dret a crear una universitat o un establiment d’ensenyament professional superior de caràcter privat.

2. El reconeixement d’una universitat o d’un establiment d’ensenyament professional superior de caràcter privat s’ha de fer mitjançant llei.

3. Per iniciar els tràmits de creació i reconeixement d’una universitat o d’un establiment d’ensenyament professional superior de caràcter privat, la persona interessada s’ha de dirigir al ministeri encarregat de l’ensenyament superior per exposar el seu projecte, degudament acreditat per l’Agència de 3. Per iniciar els tràmits de creació i reconeixement d’una universitat o d’un establiment d’ensenyament professional superior de caràcter privat, la persona interessada s’ha de dirigir al ministeri encarregat de l’ensenyament superior per exposar el seu projecte, degudament acreditat per l’Agència de Qualitat d’Andorra, i que ha d’incloure els punts següents:

   • a) La seva experiència docent o investigadora en qualsevol camp del saber.
   • b) El projecte d’universitat o d’establiment d’ensenyament professional superior que es pretén crear. Necessàriament s’hi han d’exposar les característiques següents: el nombre de centres, els estudis que s’hi poden seguir, els estatuts d’organització interna, el procediment per seleccionar el personal docent i la previsió del nombre d’alumnes, així com qualsevol altra que li sigui demanada de forma expressa i motivada pel ministeri competent en matèria d’ensenyament superior. En especial, s’exigirà el percentatge de professors doctors establert per a la Universitat d’Andorra i les cauteles per a l’exercici de la llibertat de càtedra, sense perjudici del respecte a l’ideari propi del centre.
   • c) El projecte dels estatuts i/o normes de funcionament intern.
   • d) L’avaluació del cost econòmic, les previsions del finançament i les garanties dels recursos previstos.
   • e) Les regles que assegurin la imparcialitat en l’avaluació i la previsió de controls de qualitat externs públics o privats.

4. El ministeri encarregat de l’ensenyament superior ha d’emetre un informe sobre el projecte en el termini màxim de sis mesos comptats a partir de la presentació del projecte. Si l’informe és positiu, el Govern, en el termini de dos mesos, ha de remetre un projecte de llei al Consell General.

5. El ministeri competent en matèria d’ensenyament superior exerceix la inspecció de l’establiment. En cas d’incompliment dels requisits exigits legalment, el Govern, previ procediment administratiu, podrà acordar la revocació de l’autorització de posta en funcionament.

Les universitats i els establiments d’ensenyament professional superior de caràcter privat estableixen lliurement en els seus estatuts les normes pròpies de funcionament.

L’aprovació, per part del Govern d’Andorra, dels plans d’estudis de cadascuna de les titulacions dels diferents cicles és condició indispensable perquè el Govern pugui reconèixer, si escau, els títols i donar-los caràcter i validesa estatal.

Disposicions addicionals

Primera

Les universitats han d’elaborar els seus estatuts propis per regular els aspectes de caràcter organitzatiu de les funcions acadèmiques. En tots els altres àmbits d’aquesta Llei, el Govern d’Andorra exerceix la seva potestat reglamentària a l’efecte de desenvolupar la Llei.

Segona

Són centres de la Universitat d’Andorra: l’Escola d’Infermeria, l’Escola d’Informàtica i el Centre Universitari d’Estudis Virtuals. Aquesta numeració no té caràcter limitador.

Tercera

El Govern determina mitjançant decret la gratificació del rector i del gerent de la Universitat d'Andorra.

Quarta

El que disposa l’article 39, punt 3, no és aplicable al personal docent que exerceix funcions docents a la Universitat d’Andorra en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Cinquena

El ministeri competent en matèria d’ensenyament superior ha de garantir, de conformitat amb el qEl ministeri competent en matèria d’ensenyament superior ha de garantir, de conformitat amb el que estableixi la legislació en matèria de beques i ajuts a l’estudi, que cap persona que compleixi les condicions per cursar estudis superiors amb aprofitament pugui quedar-ne exclosa per raons econòmiques.

Disposicions derogatòries

Primera

Queda derogada la Llei d’universitats, aprovada pel Consell General en la sessió del 30 de juliol de 1997. Així mateix, s’exclou d’aquesta disposició derogatòria l’article 8 de la Llei d’universitats esmentada.

Segona

Queda derogada la Llei de desenvolupament dels principis bàsics de l’estructura i l’organització de la Universitat d’Andorra, aprovada pel Consell General en la seva sessió del 28 de juny del 2002.

Tercera

Queden derogats els articles 55, 56 i 58 de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, aprovada pel Consell General en la sessió del 9 de juny de 1994.

Casa de la Vall, 12 de juny del 2008

Joan Gabriel i Estany

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília

President de la República Francesa Bisbe d’Urgell

Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra