Conscients de la importància de la lluita contra el canvi climàtic i per tal de garantir el benestar de les presents generacions i les futures, Andorra ha pres un compromís ferm en l’assoliment d’ambicioses reduccions d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquest compromís cristal·litza en l’aprovació de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), que articula el futur energètic d’Andorra i defineix els objectius en matèria de canvi climàtic. En aquest sentit, defineix els objectius de reducció d’emissions equivalents no absorbides en un 37% per al 2030. Aquest és també l’objectiu de l’última contribució nacional determinada a escala nacional (NDC en la seva sigla en anglès), a què s’afegeix l’assoliment de la neutralitat en carboni per a l’any 2050.

En aquest sentit, i en consonància amb el seu compromís en el marc internacional, la Llei defineix diferents eixos d’intervenció de l’acció nacional en matèria de canvi climàtic per tal d’assolir els objectius de reducció d’emissions, entre els quals es troba la creació d’un mercat nacional de compensació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (en endavant, “GEH”). Les compensacions, de caràcter voluntari, han de servir com a eina que promogui i potenciï la creació de projectes innovadors en el camp de la lluita contra el canvi climàtic a escala local i, alhora, reforci les polítiques ambientals de mitigació per assolir els objectius de reducció d’emissions fixats per Andorra.

A banda, el mercat té com a finalitat donar suport a l’activitat econòmica i social del Principat fent costat a la societat civil, les organitzacions, les entitats i les empreses que, en el marc de la responsabilitat social corporativa, per motius ètics o de relacions públiques, vulguin adoptar polítiques ambientals de reducció d’emissions i contribuir a la generació de projectes de compensació dins del territori andorrà, tot avançant en el coneixement i la capacitat institucional per fer front al canvi climàtic a llarg termini. En aquest sentit, es preveu que el preu dels crèdits estigui format, a més de la part intrínseca al carboni, per una part associada als cobeneficis del projecte, definits d’acord als Objectius de desenvolupament sostenible (ODS), dotant així els projectes d’un valor afegit a banda de l’estricta compensació d’emissions.

Així doncs, el mercat nacional de compensació de d’emissions de GEH, preveu impulsar mecanismes que permetin coordinar els diferents actors facilitant la canalització voluntària de fons cap a projectes que tinguin com a fonament la mitigació del canvi climàtic, en un marc d’absoluta transparència i integritat ambiental, fomentant així la transició cap a una economia baixa en carboni

Les compensacions voluntàries d’emissions han d’estar regulades i definides d’una manera àmplia per donar suport programes i polítiques nacionals i no només projectes aïllats. Al mateix temps, és necessari crear les bases per a la transparència i el rigor, motiu pel qual és convenient elaborar un mecanisme de control que pugui servir d’element certificador i avaluador dels crèdits de carboni generats pels diferents projectes de compensació, així com articular un estàndard de carboni de referència que demostri la integritat ambiental i l’addicionalitat dels crèdits de carboni generats pels diferents projectes.

Esdevé necessari, per tant, establir un marc reglamentari per desenvolupar amb rigor, coherència i transparència els mecanismes de compensacions d’emissions. La finalitat d’aquest Reglament és articular la creació d’un programa de compensació d’emissions per assolir un desenvolupament sostenible que compatibilitzi el creixement del benestar econòmic i social amb la protecció del nostre medi ambient.

Amb tot, el Reglament del mercat nacional de compensació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle respon a les previsions de l’article 50 de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic i en concret al full de ruta definit pel tercer programa d’accions de l’estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic 2020-2050, en tant que el mercat representa una de les principals eines de fiscalitat per desplegar el conjunt d’accions previstes per a la descarbonització d’Andorra.

Per tot això, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del 22 de setembre del 2021

Decreta

S’aprova el Reglament del mercat nacional de compensació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

L’objecte d’aquest Reglament és establir les condicions tècniques i administratives que regulen el mercat nacional de compensació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (d’ara endavant, “mercat de compensació de GEH”).

Als efectes d’aquest Reglament, s’apliquen les definicions previstes en la Llei 21/2018 i les següents:

1. Compensació voluntària d’emissions de GEH: acció per la qual una persona física, una persona jurídica o una administració pública que emet una determinada quantitat de GEH contribueix, mitjançant una transacció econòmica, al finançament de l’activitat d’un tercer que contribueix a la mitigació de les emissions de GEH.
2. Projectes de compensació: els projectes de compensació són projectes de lluita contra el canvi climàtic que tenen la finalitat addicional de generar crèdits de carboni que configuren l’oferta del mercat nacional de compensació de GEH.
3. Crèdit de carboni: instrument comercial intangible que recull el segrest o l’estalvi d’una tona de CO2 equivalent (CO2-eq) en algun dels projectes de compensació del mercat nacional de compensació de GEH i que formen part de l’oferta de crèdits de carboni d’aquest mercat. Una tona de CO2-eq s’entén com la mesura expressada com a 1 kg de CO2-eq, que és igual a 0,27 kg de carboni.
4. Estàndard de carboni: conjunt de requisits i metodologies que s’estableixen en un sistema de compensació per acreditar la reducció d’emissions o segrest de GEH.
5. Validació: procés mitjançant el qual s’avalua l’estimació de generació de crèdits d’un projecte de compensació.
6. Verificació: procés mitjançant el qual es comprova que l’execució del projecte s’ha dut a terme segons la proposta inicial del projecte validat.
7. Certificat de compensació: document numerat, digital i signat electrònicament expedit per govern que certifica la compra d’una quantitat de crèdits de carboni per part d’un adquirent a un projecte de compensació.

Les disposicions d’aquest Reglament són aplicables als projectes de compensació i els actors que intervenen en el mercat definits d’acord amb l’article 4 d’aquest Reglament.

1. El promotor d’un projecte de compensació és qualsevol persona física o jurídica que vulgui desenvolupar un projecte de compensació dins del territori andorrà.
2. El cos certificador és l’OECC que valida l’aplicació de l’estàndard de carboni, actuant directa o indirectament a través d’un organisme extern independent del projecte de compensació.
3. L’adquirent dels crèdits de carboni és qualsevol persona física o jurídica que adquireixi crèdits de carboni per compensar les seves emissions.
4. El Govern, per mitjà de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic (OECC), gestiona i supervisa el mercat nacional de compensació de GEH.

1. Els projectes de compensació es classifiquen en:

   • a) Eficiència energètica i implantació d’energies renovables.
   • b) Mobilitat i transport urbà.
   • c) Agricultura, silvicultura, gestió forestal i gestió ramadera.
   • d) Economia circular.
   • e) Qualsevol altre àmbit relacionat amb la protecció dels ecosistemes o la lluita contra el canvi climàtic.

2. Els projectes de compensació han de complir els requisits següents:

   • a) Desenvolupar-se dins del territori andorrà, sense perjudici que el projecte pugui tenir co beneficis més enllà d’aquest territori, i d’acord amb la normativa vigent aplicable.
   • b) Desenvolupar-se en l’àmbit del canvi climàtic i en la línia de l’Estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic, a més de plantejar accions que vagin més enllà de l’estricte compliment de la normativa de la legislació actual aplicable.
   • c) Atenir-se a l’estàndard de carboni d’aplicació d’acord a l’annex II d’aquest Reglament.

1. El Registre del mercat és l’instrument a través del qual s’assegura el control i la vigilància de l’activitat objecte d’aquest Reglament, alhora que s’assegura la traçabilitat, la publicitat, la gestió permanent l’actualització de la titularitat i el control dels crèdits de carboni generats pels projectes de compensació.
2. L’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic és responsable del Registre del mercat, així com de l’expedició i la gestió dels crèdits de carboni.

1. El promotor elabora i inscriu el projecte de compensació al registre del mercat nacional de compensació d’emissions de GEH, d’acord amb els requisits de l’article 5 i amb el contingut mínim de l’annex I i el lliura al cos certificador mitjançant els canals que estableixi l’OECC.
2. El cos certificador avalua la proposta de projecte de compensació, en base a l’annex II d’aquest Reglament i proposa accions correctives, si escau, per a que el promotor les inclogui a la proposta de projecte. Aquestes accions hauran de ser portades a terme en un termini màxim de 30 dies a comptar de l’endemà de la revisió del cos certificador. El cos certificador valida l’oferta de crèdits.
3. L’OECC centralitza i publica l’oferta de crèdits carboni validats de manera individualitzada per a cada projecte mitjançant una pàgina web. La publicació de l’oferta s’acompanya de la informació descriptiva del projecte, així com dels possibles cobeneficis associats.
4. L’adquirent de crèdits sol·licita la compra de crèdits pels canals que defineixi l’OECC.
5. El Govern per mitjà de l’OECC, emet un certificat de compensació d’emissions de GEH a nom de l’adquirent que acredita la compra dels crèdits amb la informació mínima de l’annex III.
6. Qualsevol modificació sobre la informació del projecte de compensació, serà sotmesa al mateix procediment exposat al present article.

1. El preu del crèdit es conforma en base a la suma de la component intrínseca al carboni i la component associada als cobeneficis del projecte i és fix al llarg de la vida útil del projecte.
2. El Govern estableix, mitjançant Decret a proposta de l’Oficina de l’energia i del canvi climàtic, el preu mínim de la component intrínseca al carboni.
3. La component del preu del crèdit carboni associada als cobeneficis del projecte, definits d’acord als Objectius de desenvolupament sostenible (ODS), és establerta de manera lliure pel promotor però no podrà ser superior al 50% del valor de la component intrínseca al carboni.
4. Cada crèdit de carboni té assignat un número únic de sèrie per assegurar la no duplicitat, la traçabilitat i la legitimitat. Aquesta informació és de consulta pública.
5. Els crèdits son objecte d’una única transacció restringida entre el promotor i l’adquirent. L’adquirent pot delegar la seva representació a un tercer sense que això afecti al preu del crèdit estipulat pel promotor.

1. El Govern, per mitjà de l’OECC, assegura la vigilància i control del mercat nacional de compensació d’emissions de GEH.

2. El cos certificador pot verificar els crèdits carboni associats a un projecte. Els resultats de la verificació es comparteixen amb el promotor i, si escau prèvia audiència d’aquest, s’aplica:

   • a) En cas que la verificació de crèdits carboni associats a un projecte resulti en una quantitat inferior a un 10% de la quantitat prevista pel mateix, es retirarà del mercat el diferencial de crèdits.
   • b) En cas que la verificació de crèdits carboni associats a un projecte resulti en una quantitat superior a un 10% de la quantitat de crèdits prevista pel mateix, el promotor podrà sol·licitar la incorporació dels crèdits extra a l’oferta del seu projecte. A efectes de procediment, la verificació s’assimila a la validació d’una modificació de projecte i segueix el procediment establert per l’article 7.

3. En cas que el promotor hagi venut més crèdits dels que s’han generat, se segueixen per ordre de prioritat, les opcions següents:

   • a) El promotor pren les mesures necessàries per compensar aquest dèficit. Aquestes mesures correctores s’entenen com a modificacions del projecte i hauran de seguir el procediment descrit a l’article 7 d’aquest Reglament.
   • b) El promotor ha de compensar-los adquirint crèdits a un altre projecte present al mercat per valor econòmic de la transacció associada als crèdits no generats.
   • c) El promotor ha de destinar el valor econòmic de la transacció associada als crèdits no generats, al Fons Verd previst per l’article 9 de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), vigent.

4. L’OECC pot suspendre, l’oferta de crèdits d’un projecte en els següents casos:

   • a) Falsedat de les dades
   • b) Manca de resposta a requeriments de l’administració
   • c) Qualsevol circumstància que denoti falta de transparència sobre el projecte.

1. Mitjançant el certificat de compensació, els adquirents poden acreditar, en els seus actes informatius i divulgatius, la compensació de les emissions associades a la seva activitat per al període que faci referència la compensació l’adquirent de crèdits de carboni pot utilitzar el certificat de compensació i el segell que aquest últim incorpora en els elements de comunicació o difusió de l’organització i només per l’any per al qual ha compensat les emissions de GEH. No es pot fer ús del segell ens productes o embalatges la producció dels quals no hagin estat objecte.
2. L’OECC, com a institució de referència per als agents que participen en el mercat nacional de compensació i organisme encarregat de la gestió i coordinació general, es responsabilitza d’impulsar l’adhesió d’empreses i ciutadania al mercat nacional de compensació a més d’identificar i impulsar l’adhesió dels sectors d’activitats més contaminants.
3. A partir de la informació registrada a la plataforma del mercat nacional de compensació de GEH, l’OECC s’encarrega de preparar informes anuals sobre les principals variables: projectes generats, empreses adherides, crèdits creats, transaccions efectuades, fons rebuts, etc., que facilitin la comprensió del seu funcionament i la millora en la gestió.

1. L’Administració, sense perjudici de la iniciativa privada, en el seu paper de dinamitzador de l’economia i potenciador de les sinergies publicoprivades, pot prendre el rol de promotor actiu de projectes, almenys en la fase inicial del mercat nacional de compensació de GEH, que permeti generar una oferta de projectes adequada per cobrir les necessitats de les empreses i institucions que estimin compensar les seves emissions dins del territori andorrà.
2. L’Administració promou la compensació de les emissions de la seva activitat.

Els promotors dels projectes de compensació tenen els drets i les obligacions següents:

1. Fer un ús adequat del mercat nacional de compensació de GEH amb l’objectiu de mitigar o segrestar el màxim de GEH d’acord amb el projecte de compensació que promouen.
2. Assegurar que tots els crèdits venuts pel seu projecte, han estat realment generats (estalviats o segrestats) o es garanteixen les condicions necessàries per què es generin en el futur, sense perjudici que els supervisors del mercat puguin verificar d’ofici la generació dels crèdits venuts.
3. Comunicar qualsevol desviació del nombre de crèdits validats pel cos certificador als supervisors del mercat.
4. Planificar, gestionar i facilitar la informació per què els cossos certificadors puguin dur a terme correctament les tasques de validació i verificació.
5. Mantenir actualitzada la informació relativa al seu projecte de compensació.
6. La inacció o negativa del promotor s’emmarca en els supòsits previstos per punt 7 de l’article 8 i pot incórrer la suspensió dels crèdits objecte de la verificació.
7. Els projectes han de tenir assegurances que cobreixin la responsabilitat adquirida per la venda de crèdits.

Els adquirents de crèdits de carboni al mercat nacional de compensació de GEH que siguin persones jurídiques es comprometen a elaborar el càlcul de les emissions de GEH de l’organització o l’empresa a la qual representen d’acord amb l’annex II del present reglament.

Les responsabilitats, les infraccions i les sancions d’aquest Reglament es regulen pel que disposen els capítols cinquè i sisè de la vigent Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc).

El preu mínim de la component intrínseca al carboni referida a l’article 8 d’aquest Reglament s’estableix en 30,00 euros per tona de CO2 equivalent, fins que no s’actualitzi via decret.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 22 de setembre del 2021

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

La proposta de projecte de compensació ha d’especificar tots els processos tècnics i administratius que s’implementaran fins a la generació dels crèdits de carboni. La informació és, com a mínim, la següent:

• Càlculs de l’estalvi o segrest d’emissions (en t CO2 eq.) calculat segons l’estàndard de carboni (annex II). Els càlculs s’han de basar en:

  • a) Un escenari de referència que permeti l’estimació de les tones de GEH segrestades o estalviades per a la durada del projecte en absència de les activitats o accions pròpies del projecte.
  • b) Les possibles fuites de GEH (leakage) que el projecte pugui generar fora dels seus límits.

• Pla de seguiment dels paràmetres tècnics rellevants per quantificar i documentar el progrés en el segrest o l’estalvi d’emissions i assegurar que el projecte es gestiona seguint les especificacions de l’estàndard corresponent. Caldrà indicar la previsió de l’inici de les obres o accions i la seva finalització per a l’execució del projecte de compensació.

• Pla de viabilitat i gestió que inclogui la documentació que justifiqui la viabilitat del projecte (autoritzacions, convenis, contractes, etc.) amb un pla cronològic de les diferents fases del projecte (duració, data d’implementació, data d’inici del projecte, data de registre), els requisits d’inversió i l’anàlisi de les barreres d’addicionalitat que el projecte ha d’afrontar d’acord amb els requeriments de l’annex II.

• Identificació dels factors de risc i disseny de les estratègies necessàries per assolir la permanència en la captura o l’estalvi d’emissions.

• Proposta de preu per al crèdit.

1. Per als projectes de compensació de GEH:

Per als càlculs de l’estalvi o segrest d’emissions (en t CO2-eq.) s’utilitza l’estàndard definit per l’ISO 14064 amb els factors d’emissió facilitats per l’OECC i que s’utilitzen en l’eina simplificada de càlcul d’emissions de GEH que facilita el Govern d’acord amb l’article 51 de la Litecc. En cas que no siguin suficients, de manera general, per al càlcul se segueixen les directrius del Grup d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC per la seva sigla en anglès) sobre la matèria, com ara les 2006 IPCC Directrius per a l’inventari nacional de GEH.

En cas que sigui necessari, i previ acord amb l’OECC, es pot fer ús d’altres estàndards de carboni reconeguts internacionalment.

S’han de comptabilitzar també les emissions que el projecte pugui generar fora dels seus límits (leakage). Aquestes fuites són significatives si resulten en una emissió de GEH superior al 5% de la magnitud dels GEH segrestats o evitats durant la durada del projecte de mitigació. Si es donés l’existència de fuites significatives, aquestes fuites han de ser quantificades per al període de la durada del projecte i comptabilitzades dins del segrest o reducció neta d’emissions. En cas contrari s’assumiria un nivell zero que no canvia durant la durada del projecte.

Sense perjudici d’altres elements que determini l’OECC, cal justificar:

1. L’addicionalitat del projecte, mitjançant la superació d’almenys una de les barreres següents:

• Barrera financera: requereix una anàlisi financera del projecte que demostri que una alternativa al projecte financerament més viable hauria generat més emissions.

• Barrera tecnològica: una alternativa al projecte amb una tecnologia menys avançada suposa menys riscos d’implementació però hauria generat més emissions.

• Barrera d’ús comú: requereix una anàlisi de les pràctiques usuals que demostri que condueixen a la implantació de tecnologies amb emissions més altes que les proposades pel projecte de compensació.

• Barrera reglamentària: requereix una anàlisi dels requisits legals obligatoris que demostri que la pràctica proposada va més enllà de l’estricte compliment de la normativa.

• Altres barreres: sense la implantació del projecte, per causes identificades pel desenvolupador del projecte com per exemple barreres institucionals, organitzatives o de falta de coneixement, les emissions serien més altes.

El finançament fruit de la compra venda de crèdits de carboni pot ser complementari d’altres ajuts públics, sempre que es demostri que aquests darrers no superen el 50% del cost del projecte.

2. La integritat mediambiental del projecte, fent una anàlisi d’impacte ambiental i altres evidències d’impactes i beneficis per demostrar que no es produeixen danys als ecosistemes, a més de garantir el compliment de les lleis i les regulacions vigents en àmbit ambiental.
3. Cobeneficis del projecte: cal demostrar que el projecte ofereix beneficis a la comunitat i donen resposta a algun dels Objectius de desenvolupament sostenible. S’han de definir uns indicadors de seguiment adequats per a cada variable identificada, com ara la creació de llocs de feina.
4. Que els crèdits són mesurables i verificables. Cal poder quantificar els crèdits de carboni utilitzant la norma ISO esmentada anteriorment i les guies de l’IPCC o altres estàndards reconeguts previ acord amb l’OECC. La quantificació s’ha de dur a terme amb referència a l’escenari actual i tendencial, és a dir, la situació sense la implantació del projecte de compensació, i s’anomena escenari de referència.

L’escenari de referència s’ha de concretar per a cada projecte, indicant les hipòtesis, els càlculs efectuats, els paràmetres i les variables de mesura, etc., sempre d’acord amb les dades disponibles i que són representatives per al territori, i tenint en compte que es compleixen les obligacions normatives vigents i les pràctiques habituals del sector corresponent de l’activitat en qüestió per al moment en el qual es redacta el projecte.

Cal que tant per a l’escenari de referència com per a l’escenari amb el projecte de compensació implementat es garanteixi:

• Transparència: la metodologia, les fonts d’informació i les dades o valors utilitzats s’han de documentar clarament i poden ser verificat.

• Exactitud: cal utilitzar els mètodes de seguiment i comptabilització apropiats al projecte en qüestió per limitar el grau d’incertesa.

• Completesa: s’hi han d’incloure totes les fonts d’emissió o de reducció significatives.

• Coherència i comparabilitat: la mateixa metodologia de càlcul s’ha d’utilitzar per a l’escenari de referència i l’escenari amb el projecte de compensació implementat, així com durant els diferents processos de verificació per què els resultats siguin comparables. En cas contrari cal documentar aquest canvi i detectar les desviacions que es poden produir per valorar la comparabilitat.

5. Que els crèdits són permanents. A escala internacional s’entén com a permanent una durada del segrest o embornal del carboni durant 100 anys. Cal preveure el risc d’accidents o fenòmens no previstos que poden generar una pèrdua del segrest de carboni o embornal per l’escenari amb la implementació del projecte de compensació. Per això, i especialment en projectes de compensació de fixació de carboni en embornals, cal definir el mecanisme de garantia de permanència de les reduccions de GEH assumides pel projecte, plans d’actuació de garantia.

En el cas de projectes relacionats amb masses forestals, cal preveure un període de permanència de 30 anys i espècies que en cas de ser cultius, tinguin cicles de vida superiors a vuit anys. Per a projectes forestals amb aprofitament de fusta no intensiu cal assimilar la capacitat embornal a partir del nombre de peus que s’espera de cada espècie per al final del període de permanència del projecte al mercat.

2. Per als adquirents de crèdits de carboni que són persones jurídiques:
3. Per als càlculs de les seves emissions de GEH s’utilitza l’eina simplificada de càlcul d’emissions de GEH que facilita el Govern d’acord amb l’article 51 de la Litecc, la qual es basa en l’ISO 14064. El resultat de la situació de partida és la mitjana del resultat dels darrers tres anys del valor del càlcul d’emissions de GEH.
4. El càlcul de les emissions de GEH alternativament el pot efectuar a través d’un document certificat per un cos certificador d’acord amb la norma estandarditzada ISO14064 o similar. En cas que no siguin suficients, de manera general, per al càlcul se segueixen les directrius de l’IPCC sobre la matèria, com ara les 2006 IPCC Directrius per a l’inventari nacional de GEH.
5. Si les característiques de l’organització en el moment del seu registre canvien significativament en el moment que ha d’assolir el seu compromís de reducció, alternativament a la mitjana del valor absolut d’emissions de GEH es pot utilitzar un valor relatiu calculat a partir de la mitjana esmentada anteriorment (el nombre de treballadors o superfície, p.ex.).

El model de certificat de compensació de GEH ha d’incloure:

• Nom de l’adquirent

• Número identificador únic del certificat / referència

• Números de sèrie identificatius dels crèdits que inclou el certificat

• Nombre de crèdits adquirits i la seva procedència

• Data de l’adquisició

• Segell i imatge relativa a la compensació elaborada per l’OECC

• Logotip del Govern

• Alternativament s’hi podrà afegir el compromís de reducció de l’adquirent