Annex II — Decret 303/2021 del 22-9-2021 d’aprovació del Reglament del mercat nacional de compensació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. — Vigent

Per als projectes de compensació de GEH:

Per als càlculs de l’estalvi o segrest d’emissions (en t CO2-eq.) s’utilitza l’estàndard definit per l’ISO 14064 amb els factors d’emissió facilitats per l’OECC i que s’utilitzen en l’eina simplificada de càlcul d’emissions de GEH que facilita el Govern d’acord amb l’article 51 de la Litecc. En cas que no siguin suficients, de manera general, per al càlcul se segueixen les directrius del Grup d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC per la seva sigla en anglès) sobre la matèria, com ara les 2006 IPCC Directrius per a l’inventari nacional de GEH.

En cas que sigui necessari, i previ acord amb l’OECC, es pot fer ús d’altres estàndards de carboni reconeguts internacionalment.

S’han de comptabilitzar també les emissions que el projecte pugui generar fora dels seus límits (leakage). Aquestes fuites són significatives si resulten en una emissió de GEH superior al 5% de la magnitud dels GEH segrestats o evitats durant la durada del projecte de mitigació. Si es donés l’existència de fuites significatives, aquestes fuites han de ser quantificades per al període de la durada del projecte i comptabilitzades dins del segrest o reducció neta d’emissions. En cas contrari s’assumiria un nivell zero que no canvia durant la durada del projecte.

Sense perjudici d’altres elements que determini l’OECC, cal justificar:

L’addicionalitat del projecte, mitjançant la superació d’almenys una de les barreres següents:

Barrera financera: requereix una anàlisi financera del projecte que demostri que una alternativa al projecte financerament més viable hauria generat més emissions.
Barrera tecnològica: una alternativa al projecte amb una tecnologia menys avançada suposa menys riscos d’implementació però hauria generat més emissions.
Barrera d’ús comú: requereix una anàlisi de les pràctiques usuals que demostri que condueixen a la implantació de tecnologies amb emissions més altes que les proposades pel projecte de compensació.
Barrera reglamentària: requereix una anàlisi dels requisits legals obligatoris que demostri que la pràctica proposada va més enllà de l’estricte compliment de la normativa.
Altres barreres: sense la implantació del projecte, per causes identificades pel desenvolupador del projecte com per exemple barreres institucionals, organitzatives o de falta de coneixement, les emissions serien més altes.

El finançament fruit de la compra venda de crèdits de carboni pot ser complementari d’altres ajuts públics, sempre que es demostri que aquests darrers no superen el 50% del cost del projecte.

La integritat mediambiental del projecte, fent una anàlisi d’impacte ambiental i altres evidències d’impactes i beneficis per demostrar que no es produeixen danys als ecosistemes, a més de garantir el compliment de les lleis i les regulacions vigents en àmbit ambiental.
Cobeneficis del projecte: cal demostrar que el projecte ofereix beneficis a la comunitat i donen resposta a algun dels Objectius de desenvolupament sostenible. S’han de definir uns indicadors de seguiment adequats per a cada variable identificada, com ara la creació de llocs de feina.
Que els crèdits són mesurables i verificables. Cal poder quantificar els crèdits de carboni utilitzant la norma ISO esmentada anteriorment i les guies de l’IPCC o altres estàndards reconeguts previ acord amb l’OECC. La quantificació s’ha de dur a terme amb referència a l’escenari actual i tendencial, és a dir, la situació sense la implantació del projecte de compensació, i s’anomena escenari de referència.

L’escenari de referència s’ha de concretar per a cada projecte, indicant les hipòtesis, els càlculs efectuats, els paràmetres i les variables de mesura, etc., sempre d’acord amb les dades disponibles i que són representatives per al territori, i tenint en compte que es compleixen les obligacions normatives vigents i les pràctiques habituals del sector corresponent de l’activitat en qüestió per al moment en el qual es redacta el projecte.

Cal que tant per a l’escenari de referència com per a l’escenari amb el projecte de compensació implementat es garanteixi:

Transparència: la metodologia, les fonts d’informació i les dades o valors utilitzats s’han de documentar clarament i poden ser verificat.
Exactitud: cal utilitzar els mètodes de seguiment i comptabilització apropiats al projecte en qüestió per limitar el grau d’incertesa.
Completesa: s’hi han d’incloure totes les fonts d’emissió o de reducció significatives.
Coherència i comparabilitat: la mateixa metodologia de càlcul s’ha d’utilitzar per a l’escenari de referència i l’escenari amb el projecte de compensació implementat, així com durant els diferents processos de verificació per què els resultats siguin comparables. En cas contrari cal documentar aquest canvi i detectar les desviacions que es poden produir per valorar la comparabilitat.

Que els crèdits són permanents. A escala internacional s’entén com a permanent una durada del segrest o embornal del carboni durant 100 anys. Cal preveure el risc d’accidents o fenòmens no previstos que poden generar una pèrdua del segrest de carboni o embornal per l’escenari amb la implementació del projecte de compensació. Per això, i especialment en projectes de compensació de fixació de carboni en embornals, cal definir el mecanisme de garantia de permanència de les reduccions de GEH assumides pel projecte, plans d’actuació de garantia.

En el cas de projectes relacionats amb masses forestals, cal preveure un període de permanència de 30 anys i espècies que en cas de ser cultius, tinguin cicles de vida superiors a vuit anys. Per a projectes forestals amb aprofitament de fusta no intensiu cal assimilar la capacitat embornal a partir del nombre de peus que s’espera de cada espècie per al final del període de permanència del projecte al mercat.

Per als adquirents de crèdits de carboni que són persones jurídiques:
Per als càlculs de les seves emissions de GEH s’utilitza l’eina simplificada de càlcul d’emissions de GEH que facilita el Govern d’acord amb l’article 51 de la Litecc, la qual es basa en l’ISO 14064. El resultat de la situació de partida és la mitjana del resultat dels darrers tres anys del valor del càlcul d’emissions de GEH.
El càlcul de les emissions de GEH alternativament el pot efectuar a través d’un document certificat per un cos certificador d’acord amb la norma estandarditzada ISO14064 o similar. En cas que no siguin suficients, de manera general, per al càlcul se segueixen les directrius de l’IPCC sobre la matèria, com ara les 2006 IPCC Directrius per a l’inventari nacional de GEH.
Si les característiques de l’organització en el moment del seu registre canvien significativament en el moment que ha d’assolir el seu compromís de reducció, alternativament a la mitjana del valor absolut d’emissions de GEH es pot utilitzar un valor relatiu calculat a partir de la mitjana esmentada anteriorment (el nombre de treballadors o superfície, p.ex.).