Llei 7/2005, del 21 de febrer, de designació de carreteres.

Mitjançant les ordinacions del Consell General, especialment l'Ordinació II de 4 de juliol de 1969, l'Ordinació I de 13 de juliol de 1987 i l'Ordinació I de 13 de juliol de 1990, es van establir de forma més o menys precisa la designació i la classe dels diferents trams de les carreteres generals i secundàries del país. La important evolució que han experimentat l'ordenació urbana i el tràfic automobilístic des del moment en què quedà establert quines són les vies mereixedores de la categoria de carretera general i de carretera secundària, l'any 1969, aconsellen procedir de forma inajornable a una adequació més conforme a la realitat de la circulació i a la importància respectiva dels vials situats en diferents llocs d'Andorra. El Consell General ja constatà la necessitat de canviar la nomenclatura quan es van aprovar, l'any 1993, la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns i la Llei qualificada de transferències als comuns. Les noves atribucions i competències definides havien de portar a situacions en què el Govern no pot actuar invertint en la millora de carreteres que, malgrat tenir un caràcter nacional, mantenen la categoria oficial de secundàries i, de la mateixa manera, els comuns no poden actuar sense l'acord del Govern en l'ordenació de vies que han perdut tot caràcter interurbà i han passat a ser exclusivament urbanes, encara que mantenen la categoria de carreteres generals. Durant l'aprovació del pressupost de l'any 1993 el Consell General va acordar - acord que va ser renovat l'any següent en aprovar el pressupost del 1994- encomanar al Govern la requalificació de totes les carreteres del Principat. La previsió d'aprovar de forma immediata un Pla general de carreteres que havia d'incloure les requalificacions va deixar de facto en suspens aquell acord. Tot i que el Pla de carreteres no ha arribat a veure la llum, el 14 de maig del 2003 el Govern va aprovar un Pla sectorial de noves infraestructures viàries en el que s'estableix amb suficient precisió el previsible desenvolupament de les vies de comunicació de caire nacional durant els propers anys. L'esmentat Pla sectorial ha estat tingut en compte en el moment de redactar aquesta Llei. Les modificacions bàsiques contingudes en el text normatiu abasten diferents aspectes: es reordena l'estructura general de les carreteres, que deixa de ser radial; s'eviten les dobles o triples designacions per a una mateixa via i, sobretot, es fa possible el canvi de traçat de les carreteres generals al seu pas per l'interior dels nuclis urbans, en aquells supòsits en què existeix un vial alternatiu que pugui assegurar avantatjosament la indispensable continuïtat d'aquelles i, sempre que existeixi l'acord del comú, per al canvi de titularitat de la via que passarà a ser carretera general. Així mateix, es crea el Directori de carreteres generals, tot preveient els mecanismes per mantenir-lo actualitzat mitjançant la incorporació de les carreteres previstes en el Pla sectorial de noves infraestructures viàries, a mesura que es vagin obrint al trànsit, i també la modificació del traçat de les carreteres que es dugui a terme com a conseqüència dels canvis de titularitat de vies acordats amb els comuns. L'altra gran novetat que introdueix la Llei és la definició d'una xarxa bàsica de vials. Aquest instrument neix de la constatació que la possibilitat de circulació en condicions d'alta intensitat de trànsit que ofereixen les carreteres generals es veu greument perjudicada per la travessa dels nuclis urbans i per la influència del trànsit urbà sobre aquelles, i persegueix la finalitat de buscar solucions que ajudin a pal·liar l'esmentada situació i a utilitzar tota la potencialitat dels vials existents fins i tant que no estiguin construïts els vials alternatius a l'exterior de les aglomeracions urbanes previstos al Pla sectorial del Govern, i els vials arterials i col·lectors que els plans d'ordenació i urbanisme parroquials han de preveure dins de les aglomeracions. La xarxa bàsica de vials està composta no únicament per les carreteres generals, sinó també per un determinat nombre de carreteres secundàries i carrers, o trams de carreteres secundàries i de carrers, que ofereixen la possibilitat de distribuir el trànsit en la travessa dels nuclis urbans i fan possible l'adopció de solucions alternatives per a mantenir la circulació de vehicles en condicions d'alta intensitat o en situacions excepcionals. La inclusió d'una carretera o carrer en la xarxa bàsica de vials no modifica el règim jurídic a què està subjecta per raó de la seva titularitat, però introdueix alguns condicionants per raó de la funció de mobilitat supraparroquial a què es destinen. Aquests condicionants són bàsicament dos: per una part que l'administració comunal haurà de demanar informe a l'Administració general abans de concedir autoritzacions d'ocupació o tancament provisional de les vies que hi són compreses, i haurà de notificar prèviament les actuacions que ella mateixa es proposi dur-hi a terme; per altra part, la necessitat d'informe de la Taula nacional de mobilitat abans d'emprendre qualsevol actuació que modifiqui substancialment la capacitat o la funcionalitat per al trànsit de vehicles de les vies que formen part de la xarxa bàsica. La Taula nacional de mobilitat és un òrgan nou que crea aquesta Llei per a fer possible la coordinació d'actuacions de les diferents administracions implicades en la gestió de la xarxa bàsica de vials. Està integrada per representants de l'Administració general i de l'administració local, al més alt nivell, i se li atribueixen importants funcions de proposta, de planificació i de coordinació de les actuacions de les diferents administracions en matèria de gestió de la xarxa bàsica de vials, mobilitat i gestió del trànsit. Pels motius expressats, el Consell General adopta la present Llei.

Definició de carretera general i secundària Segons la seva titularitat, les carreteres es classifiquen en carreteres generals i carreteres secundàries. Són carreteres generals aquelles carreteres de titularitat de l'Administració general i carreteres secundàries aquelles carreteres de titularitat d'un comú.

Designació de carreteres generals 1. Són carreteres generals les següents: a) Carretera General núm. 1 (CG1): Andorra la Vella - frontera amb Espanya del riu Runer. b) Carretera General núm. 2 (CG2): Andorra la Vella - frontera amb França del riu Arieja. c) Carretera General núm. 3 (CG3): Escaldes - Ordino (pont del Castellà). d) Carretera General núm. 3 A (CG3 A): Andorra la Vella - cruïlla amb la CG3. e) Carretera General núm. 4 (CG4): La Massana - port de Cabús. f) Carretera General núm. 5 (CG5): Erts - Arinsal. g) Carretera General núm. 6 (CG6): Rotonda d'Aixovall - frontera amb Espanya d'Os de Civís. 2. El traçat de cada una de les carreteres generals és el que es detalla en el Directori de carreteres generals que es publica com a annex número 1. 3. Les carreteres compreses en el Pla sectorial de noves infraestructures viàries aprovat pel Govern el 14 de maig de 2003 adquiriran la condició de carreteres generals a partir de la seva entrada en servei. En aquell moment, el Govern les incorporarà al Directori de carreteres generals, tot identificant-les amb un número i un nom.

Traspàs de la titularitat de les carreteres 1. L'Administració general pot traspassar als comuns la titularitat sobre trams urbans de les carreteres generals, sempre que la continuïtat d'aquestes i del servei que presten quedi garantida, ja sigui a través d'una variant o desviació construïda per la pròpia Administració general, ja sigui a través d'un altre vial urbà de titularitat comunal i que el comú traspassi simultàniament a l'Administració general. 2. Els acords de traspàs de titularitat de trams d'una carretera general a un comú es formalitzen en document administratiu entre les administracions interessades i són ratificats per llei. 3. El traspàs de titularitat d'una carretera general a un comú no modifica els límits d'edificació de les construccions que hi afronten, que continuaran calculant-se per aplicació de la normativa sobre amplada de carreteres del tram de què es tracti, amb independència de la seva nova condició de carrer, excepte en el cas que el pla d'ordenació i urbanisme parroquial hagués previst una amplada superior, en quin cas prevaldrà aquesta darrera norma.

Xarxa bàsica de vials 1. Es crea una xarxa bàsica de vials, que té la funció de fer possible la circulació de vehicles entre les parròquies, i entre aquestes i els principals passos fronterers, en condicions de seguretat i d'alta intensitat de trànsit. 2. La xarxa bàsica de vials ha de permetre la continuïtat de trànsit rodat interparroquial i internacional a través dels nuclis urbans; ha d'evitar o minimitzar les repercussions del trànsit urbà sobre les carreteres generals, i ha de possibilitar solucions alternatives per mantenir la circulació de vehicles en situacions excepcionals.

Designació de la xarxa bàsica de vials 1. Totes les carreteres generals formen part de la xarxa bàsica de vials. 2. Conformen també la xarxa bàsica de vials, amb caràcter complementari, aquelles carreteres secundàries o trams de carreteres secundàries i aquells carrers o trams de carrers que es detallen a l'annex núm. 2.

Gestió de la xarxa bàsica 1. A efectes d'aquesta Llei s'anomena gestió d'una via a les activitats de definició de sentits de circulació, ordenació del trànsit, determinació de girs permesos o prohibits i altres anàlogues o complementàries. 2. L'administració titular de cada via és competent per a gestionar-la. Això no obstant, quan es tracti de vials compresos en la xarxa bàsica, l'administració titular d'una via no podrà modificar-ne substancialment la capacitat de trànsit de vehicles o la funcionalitat sense l'informe favorable de la Taula nacional de mobilitat.

Actuacions en vials compresos en la xarxa bàsica Sense perjudici de la competència de l'administració titular de la via per concedir autoritzacions per a ocupacions temporals, obertura de rases, tancament per a manifestacions esportives o de qualsevol altre ordre, quan es tracti d'actuacions que afecten vies compreses en la xarxa bàsica de vials s'apliquen les disposicions següents: a) És necessària l'autorització de l'Administració general i del comú per a l'ocupació o tancament dels trams urbans d'una carretera general. S'exceptuen d'aquest règim les actuacions promogudes directament per l'Administració general que tinguin per objecte l'explotació i manteniment de la via, que faran objecte únicament de comunicació prèvia a l'administració comunal. b) Abans de concedir autoritzacions per a l'ocupació o tancament de carreteres secundàries o carrers compresos en la xarxa bàsica de vials, el comú ha de demanar informe a l'Administració general, que podrà formular observacions relatives a les condicions o horaris en què ha de dur-se a terme l'ocupació o el tancament, o formular motivadament la seva oposició, en el termini de vuit dies. El silenci de l'Administració general durant aquest termini té el valor d'informe favorable. c) Quan es tracti d'ocupacions o tancaments promoguts pel comú titular de la via, i si es tracta d'actuacions que hagin de comportar ocupació o tancament per un termini superior a quinze dies, el comú n'ha d'informar a l'Administració general amb una antelació mínima de trenta dies, i aquesta podrà formular objeccions relatives a les condicions o horaris en què ha de dur-se a terme l'ocupació o el tancament, o formular motivadament la seva oposició, dins dels quinze dies següents a la notificació. Quan es tracti d'actuacions per un termini inferior a quinze dies, els terminis esmentats es veuran reduïts a la meitat, i en el cas d'actuacions d'excepcional transcendència o duració, els terminis seran del doble. d) L'informe o objeccions de l'Administració general tenen per objecte, exclusivament valorar les repercussions de l'actuació projectada sobre la circulació de vehicles a la xarxa bàsica de vials, tenint presents les previsions de trànsit per al període i les altres restriccions existents o projectades simultàniament i posar en marxa solucions alternatives per mantenir la circulació de vehicles, i no poden estendre's a altres consideracions. e) La resolució que acordi el tancament o la imposició de restriccions de circulació a una via que formi part de la xarxa bàsica de vials ha de notificar-se immediatament al centre d'informació i gestió del trànsit i també als usuaris, per mitjà dels mecanismes que aprovi la Taula nacional de mobilitat. f) Queden excloses del règim precedent les intervencions que tinguin per objecte efectuar reparacions de caràcter urgent a la via o a les xarxes de serveis que discorren pel seu subsòl, que únicament són objecte de notificació en la forma prevista a l'apartat precedent.

Senyalització de la xarxa bàsica Sense perjudici de la competència de l'administració titular de cada via per a dur-ne a terme la senyalització, el Govern determinarà la situació, el contingut i el tipus dels senyals indicadors de direcció (destí) a totes les vies que conformen la xarxa bàsica de vials, i assumirà les despeses derivades de la instal·lació dels senyals que determini.

Taula nacional de mobilitat 1. Es crea la Taula nacional de mobilitat com a òrgan de coordinació de l'Administració general i els comuns en matèria de gestió del trànsit i, molt especialment, de la xarxa bàsica de vials, i amb les funcions següents: a) Coordinar l'actuació de les administracions que en formen part en matèria d'ordenació del trànsit i gestió dels vials que formen part de la xarxa bàsica. b) Informar, amb caràcter preceptiu, aquells actes de gestió d'una via compresa en la xarxa bàsica que es proposi dur a terme l'administració titular i que en modifiquin substancialment la capacitat de trànsit de vehicles o la funcionalitat. c) Proposar a l'administració titular d'una via l'adopció de mesures que en millorin la capacitat de trànsit de vehicles o la funcionalitat. d) Preparar plans de mobilitat a activar en situacions previsibles de gran afluència de trànsit o en altres situacions especials o excepcionals, com ara catàstrofes naturals, nevades excepcionals, accidents múltiples, o altres equiparables. e) Proposar la modificació de la xarxa bàsica de vials. La proposta serà instrumentada per mitjà d'un projecte de llei del Govern. f) Elevar al Govern i als comuns qualsevol altra proposta que tingui per convenient en matèria de gestió de la xarxa bàsica de vials, mobilitat i gestió del trànsit. 2. La Taula nacional de mobilitat es composa de dos òrgans: el Ple i la Taula tècnica de gestió del trànsit. 3. El Ple està format pels membres següents: el Ministre que té atribuïdes les competències en matèria de carreteres, que la presideix; el ministre que té atribuïdes les competències en matèria d'interior; el director de la policia; el cònsol major o menor de cada parròquia, i el director de l'Agència de mobilitat. El president, per iniciativa pròpia o a instància de qualsevol dels membres, pot convidar a participar a les reunions del Ple, qualsevol altra persona que pugui aportar els seus coneixements tècnics per a l'examen dels temes de l'ordre del dia. 4. La Taula tècnica de gestió del trànsit està formada pels membres següents: el director de la policia, o el càrrec en qui delegui, que n'assumeix la presidència; el cap del servei de trànsit de cada parròquia, i el director de l'Agència de mobilitat; podrà participar també en les seves reunions qualsevol altra persona convocada pel president i que pugui aportar els seus coneixements tècnics per a l'examen dels temes de l'ordre del dia. Té per funció preparar les reunions del Ple, i també assumeix les funcions de coordinació i execució que li delegui el Ple, en particular, en aquelles situacions en què, per raó de la previsible gran afluència de trànsit, és necessària una gestió que inclogui tot el territori del Principat d'Andorra com una única unitat de gestió. 5. El Ple de la Taula nacional de mobilitat es reuneix dues vegades a l'any, en sessió ordinària. Es reuneix també en sessió extraordinària, tantes vegades com sigui convocat pel president, per iniciativa pròpia o a petició de tres qualssevol dels seus membres. La taula tècnica es reuneix en sessió ordinària una vegada cada trimestre, i pot reunir-se en sessió extraordinària tantes vegades com sigui convocada pel seu president, per iniciativa pròpia o a petició de qualsevol dels seus membres. 6. La Taula nacional de mobilitat aprova el seu reglament intern mitjançant acord del Ple, adoptat per iniciativa pròpia, en allò que el concerneix, i a proposta de la Taula tècnica de gestió del trànsit, en el que afecta aquesta. L'Agència de mobilitat facilita la infraestructura tècnica de la Taula nacional de mobilitat; les despeses de funcionament que ocasioni aquesta són assumides pel Govern.

Es faculta al Govern per a modificar, per decret, la designació de carreteres secundàries aprovada pel Consell General en l'Ordinació núm. I de Serveis Públics de 13 de juliol de 1990, amb la finalitat d'adaptar-la a les modificacions de la xarxa de carreteres derivades d'aquesta Llei.

Es faculta al Govern per a complementar el Directori de carreteres generals, tot descrivint-hi el traçat precís de cada una d'elles, i per a determinar quins són els trams urbans de cada carretera general. Es faculta igualment al Govern per a actualitzar el Directori de carreteres generals mitjançant la incorporació de les noves carreteres generals que entrin en servei i els traspassos de titularitat de trams de carreteres generals. Aquestes facultats es formalitzen d'acord amb els articles 2 i 3 de la present Llei.

Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. Casa de la Vall, 21 de febrer del 2005 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. Joan Enric Vives Sicília Jacques Chirac Bisbe d'Urgell President de la República Francesa Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra Annex núm. I Directori de carreteres generals El traçat de les carreteres generals és el que, per a cada una d'elles, es detalla a continuació: Carretera General núm. 1 (CG1) Té el seu inici a Andorra la Vella al carrer de la Unió, segueix per l'av. Tarragona, l'av. Salou, la rotonda de Santa Coloma, l'av. Rocafort, l'av. Francesc Cairat i té el seu final a la frontera del riu Runer. Carretera General núm. 2 (CG2) Té el seu inici a Andorra la Vella al carrer de la Unió, segueix per la carretera de l'Obac, el nou vial d'Encamp, i té el seu final al pont que creua el riu Arieja, a la frontera amb França. Carretera General núm. 3 (CG3) Té el seu inici a Escaldes-Engordany a la rotonda d'Engolasters, segueix per l'av. Miquel Mateu, l'av. Carlemany, l'av. Copríncep de Gaulle, l'av. del Pessebre, el pont de Sant Antoni, la Massana, la Travessia d'Ordino i té el seu final al pont del Castellà (Arcalís). Carretera General núm. 3A (CG3 A) Té el seu inici a Andorra la Vella al pont de Tobira i segueix pel carrer Prat de la Creu, el carrer Dr. Mitjavila, l'av. Fiter i Rossell i té el seu final al pont dels Escalls a Escaldes-Engordany. Carretera General núm. 4 (CG4) Té el seu inici a la rotonda de la plaça del Quart, a l'encreuament amb la CG3 a la Massana, i té el seu final al port de Cabús, a la frontera amb Espanya. Carretera General núm. 5 (CG5) Té el seu inici a la cruïlla d'Erts, i té el seu final al pont Pedregat d'Arinsal. Carretera General núm. 6 (CG6) Té el seu inici a Sant Julià de Lòria a la rotonda d'Aixovall, a l'encreuament amb la CG1, i té el seu final al pas fronterer amb Espanya. Annex núm. II Xarxa bàsica de vials La xarxa bàsica de vials comprèn aquells que, per a cada parròquia, es detallen a continuació: Canillo CG2 CS 240 Montaup Av. Sant Joan de Caselles Encamp CG2 Desviació d'Encamp Av. Copríncep Episcopal Av. de la Bartra Av. Copríncep Francès Av. Torrent Pregó Túnel d'Envalira Pas de la Casa CG2 Av. Consell General Túnel d'Envalira Ordino CG3 CS 340 Coll d'Ordino Travessia d'Ordino Arans CG3 Sornàs, Ansalonga CG3 La Massana CG3 CG4 CG5 Av. del Ravell Av. del Través C/ de les Escoles Av. Sant Antoni Sispony CS 320 Sispony CS 321 Sispony els Plans CS 330 Escàs Av. del Jovell C/ de la Closa Av. de les Comes Anyós CS 335 Aldosa CS 310 Anyós Sant Cristòfol Pal CG4 Av. Coll de la Botella Av. Fontanella Arinsal CS 410 Arinsal CS 413 Comallempla Andorra la Vella CG1 CG2 CG3 CG3 A CG4 Av. d'Enclar Av. Santa Coloma Av. Príncep Benlloch Av. Meritxell C/ Prat de la Creu C/ Bonaventura Armengol C/ Verge del Remei C/Baixada del Molí C/ Doctor Nequi C/ Mn. Cinto Verdaguer C/ Mn. Tremosa C/ les Canals Av. Consell d'Europa C/ Doctor Vilanova Av. Doctor Mitjavila Av. Salou Av. Tarragona C/ de la Unió Sant Julià de Lòria CG1 CG6 Av. Francesc Cairat Av. Rocafort Escaldes-Engordany CG2 CG3 CG3 A Desdoblament de Feda Av. de les Escoles Av. Copríncep de Gaulle Av. del Pessebre Av. Carlemany Av. Miquel Mateu Av. Fiter i Rossell C/ Josep Viladomat C/ Esteve Albert C/ de la Unió