La sostenibilitat constitueix avui un dels pilars essencials de les polítiques públiques del Principat d’Andorra, en una clara manifestació del compromís ferm i decidit del país amb els Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, adoptada per les Nacions Unides.
Aquest compromís comporta que tota actuació dels poders públics ha de garantir un equilibri entre el progrés econòmic, la cohesió social i la preservació del medi natural, i ha d’assegurar que el desenvolupament del present no comprometi el benestar de les generacions futures.
En els darrers anys, Andorra ha avançat de manera significativa en la integració del principi de sostenibilitat dins el seu ordenament jurídic, a través d’un nombre considerable de normes, com la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc); la Llei 32/2022, del 14 de setembre, per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, i de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, i de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic; i, més recentment, la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge.
Tot i això, el dinamisme de l’evolució econòmica i social del país demostra que aquests instruments, encara que són fonamentals, requereixen un desenvolupament complementari. L’increment de la demanda immobiliària i demogràfica, derivat de l’atractiu econòmic i social del país, ha contribuït a la prosperitat nacional, a la diversificació econòmica i a la pluralitat social, però també ha generat tensions en el mercat de l’habitatge i pressions sobre el territori i els recursos naturals que fan necessari avaluar contínuament l’evolució del país, per així poder aplicar mecanismes de correcció que apuntalin la sostenibilitat del model de desenvolupament nacional.
I és que la sostenibilitat, entesa com a principi rector de l’acció pública, comporta la necessitat d’una adaptació constant de l’ordenament jurídic per donar resposta als reptes canviants de caràcter ambiental, econòmic i social que planteja el desenvolupament en la societat contemporània. Aquesta adequació s’ha de dur a terme de manera coherent, proporcionada, gradual i responsable, per tal que l’evolució normativa asseguri l’equilibri necessari entre creixement i sostenibilitat.
Per aquestes raons, es considera oportú aprovar aquesta Llei, que incorpora mesures en matèria d’immigració, comerç i fiscalitat.
La Llei, estructurada en quatre capítols i vint-i-nou articles, en primer lloc modifica la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració. Així doncs, es remet a desplegament reglamentari l’establiment del termini que ha de transcórrer per sol·licitar i obtenir una nova autorització d’immigració temporal de fronterer o d’immigració temporal, s’amplia el termini de durada de les autoritzacions d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres i es permet la reubicació d’aquests treballadors per causes justificades i s’hi introdueix una nova tipologia d’autorització d’immigració temporal per contractació en origen.
Aquest procediment permetrà la tramitació col·lectiva dels contractes en el país d’origen de les persones beneficiàries d’aquest tipus d’autorització, així com la gestió simultània d’una pluralitat d’autoritzacions d’immigració temporal. Amb aquesta nova tipologia d’autorització es pretén dotar el procediment de contractació temporal de treballadors de més celeritat, sense, però, disminuir les garanties que preveu el marc normatiu andorrà en matèria d’immigració.
En segon lloc, a través de la modificació de la Llei 9/2012 s’introdueixen dos modificacions al règim aplicable a les autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi. D’una banda, per al cas dels professionals titulats, s’instaura el mecanisme de reserva de l’autorització, actualment aplicat a la resta de supòsits de persones que exerceixen una activitat per compte propi. D’una altra banda, es modifica el règim del dipòsit que ha de constituir aquest segon col·lectiu, de manera que l’import de cinquanta mil euros (50.000 €) deixa de tenir el caràcter de dipòsit i es configura com a ingrés no reemborsable, que resta a favor de l’Estat i que, com a recurs de l’Administració general, formarà part dels drets econòmics previstos a l’article 5.h) de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996.
Amb aquests ingressos l’Estat podrà augmentar els recursos disponibles per dur a terme, entre altres mesures, polítiques públiques en matèria d’habitatge, salut, educació, seguretat, transport i infraestructures, a les quals contribuiran els nouvinguts mitjançant les autoritzacions d’immigració mencionades anteriorment, i també mitjançant les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa, que queden sotmeses al mateix règim.
En tercer lloc, es preveu expressament que els sol·licitants d’una autorització de treball de fronterer han d’acreditar que tenen la residència legal en el país en què estiguin domiciliats, i que el Servei d’Immigració ha de denegar la renovació si, entre altres aspectes, l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei o si les condicions en virtut de les quals es va acordar no s’han respectat o si les condicions d’alta especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre l’autorització.
En quart lloc, s’estableixen tres nous supòsits d’anul·lació d’una autorització d’immigració, que són la constatació que la persona titular d’una autorització d’immigració temporal ha treballat de manera global més de 52 hores setmanals o, alternativament, més de 12 hores setmanals en una ocupació o en un sector d’activitat econòmica diferents dels que van motivar l’atorgament de l’autorització; l’incompliment de qualsevol dels requisits aplicables previstos en la Llei, i el fet que la persona beneficiària d’una autorització d’immigració per estudis no compleixi els requisits establerts reglamentàriament en matèria de seguiment dels cursos formatius i assistència a aquests cursos.
Pel que fa a les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa, s’incorpora una nova tipologia d’inversió, consistent en instruments de deute o financers emesos per entitats residents en el Principat d’Andorra, així com fons d’inversió col·lectiva de dret andorrà. Per a aquest tipus d’inversió, s’instaura un límit temporal màxim de 36 mesos, transcorreguts els quals la inversió s’ha de destinar a alguna de les altres tipologies d’actius andorrans. Així mateix, s’augmenta l’import de la inversió en actius andorrans, que passa a un milió d’euros, i es preveu el mateix canvi de règim del dipòsit que el que s’ha comentat en relació amb les autoritzacions per a les persones que duen a terme una activitat per compte propi, configurant-se com a ingrés no reemborsable.
Addicionalment, en relació amb el règim d’infracció, es tipifica com a infracció molt greu el fet que una persona contragui matrimoni o constitueixi una unió estable de parella amb la finalitat d’obtenir indegudament un dret de residència o de facilitar l’obtenció indeguda d’aquest dret o de qualsevol altre dret en matèria d’immigració, així com la simulació de qualsevol tipus de relació contractual, laboral o familiar o negoci jurídic.
Per acabar amb les mesures en matèria d’immigració, s’estableix una taxa per al lliurament de l’autorització d’immigració temporal per contractació en origen. Totes aquestes mesures permetran assegurar la continuïtat de la gestió ordenada de la immigració; gestió que és un pilar fonamental per preservar la cohesió social, sense, però, ignorar les necessitats del teixit empresarial.
El capítol segon modifica puntualment la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, per precisar els subjectes la inversió dels quals es considera inversió estrangera i per deixar sense efecte el règim transitori que s’hi preveu per a les sol·licituds d’inversió estrangera presentades abans de l’entrada en vigor de la Llei en qüestió, en relació amb l’aplicació de la normativa en matèria d’autoritzacions de residència i treball per compte propi. Aquesta derogació es fa necessària atès que ha passat un període suficient per acollir-se al règim transitori referit.
El capítol tercer s’ocupa de la modificació de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç. Així, es preveu expressament la competència del Govern per establir la política en matèria de comerç a l’efecte de garantir un creixement urbanístic i demogràfic sostenible i ordenat, com també la facultat per fixar, per la via reglamentària, limitacions o requisits de tot tipus per atorgar autoritzacions comercials de les activitats que tinguin o puguin tenir un impacte significatiu sobre aquest creixement sostenible i ordenat. La inclusió d’aquesta disposició s’ha d’entendre sense perjudici de les competències dels comuns segons previstes a la normativa en vigor.
Endemés, s’incorpora un nou criteri per avaluar a l’hora d’autoritzar un gran establiment comercial individual, referent a l’impacte sobre el mercat laboral i les polítiques de contractació que aplicarà l’empresa.
El darrer capítol de la Llei s’encarrega de la modificació puntual de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, a l’efecte de precisar els obligats tributaris de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària i d’establir uns nous tipus de gravamen en funció de la inversió estrangera immobiliària efectuada, per augmentar la contribució, amb aquesta font d’ingressos de l’Estat, a les polítiques públiques, entre altres, de foment de l’habitatge de lloguer i de diversificació econòmica.
La Llei es clou amb dos disposicions dirigides a regular els règims transitoris i amb tres disposicions finals per informar del caràcter qualificat del primer capítol de la Llei, per encomanar l’elaboració dels projectes de textos consolidats de les lleis que es modifiquen i per fixar l’entrada en vigor de la Llei.
Capítol primer. Modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració