Llei 2/2026, del 22 de gener, de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible.

La sostenibilitat constitueix avui un dels pilars essencials de les polítiques públiques del Principat d’Andorra, en una clara manifestació del compromís ferm i decidit del país amb els Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, adoptada per les Nacions Unides.

Aquest compromís comporta que tota actuació dels poders públics ha de garantir un equilibri entre el progrés econòmic, la cohesió social i la preservació del medi natural, i ha d’assegurar que el desenvolupament del present no comprometi el benestar de les generacions futures.

En els darrers anys, Andorra ha avançat de manera significativa en la integració del principi de sostenibilitat dins el seu ordenament jurídic, a través d’un nombre considerable de normes, com la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc); la Llei 32/2022, del 14 de setembre, per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, i de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, i de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic; i, més recentment, la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge.

Tot i això, el dinamisme de l’evolució econòmica i social del país demostra que aquests instruments, encara que són fonamentals, requereixen un desenvolupament complementari. L’increment de la demanda immobiliària i demogràfica, derivat de l’atractiu econòmic i social del país, ha contribuït a la prosperitat nacional, a la diversificació econòmica i a la pluralitat social, però també ha generat tensions en el mercat de l’habitatge i pressions sobre el territori i els recursos naturals que fan necessari avaluar contínuament l’evolució del país, per així poder aplicar mecanismes de correcció que apuntalin la sostenibilitat del model de desenvolupament nacional.

I és que la sostenibilitat, entesa com a principi rector de l’acció pública, comporta la necessitat d’una adaptació constant de l’ordenament jurídic per donar resposta als reptes canviants de caràcter ambiental, econòmic i social que planteja el desenvolupament en la societat contemporània. Aquesta adequació s’ha de dur a terme de manera coherent, proporcionada, gradual i responsable, per tal que l’evolució normativa asseguri l’equilibri necessari entre creixement i sostenibilitat.

Per aquestes raons, es considera oportú aprovar aquesta Llei, que incorpora mesures en matèria d’immigració, comerç i fiscalitat.

La Llei, estructurada en quatre capítols i vint-i-nou articles, en primer lloc modifica la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració. Així doncs, es remet a desplegament reglamentari l’establiment del termini que ha de transcórrer per sol·licitar i obtenir una nova autorització d’immigració temporal de fronterer o d’immigració temporal, s’amplia el termini de durada de les autoritzacions d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres i es permet la reubicació d’aquests treballadors per causes justificades i s’hi introdueix una nova tipologia d’autorització d’immigració temporal per contractació en origen.

Aquest procediment permetrà la tramitació col·lectiva dels contractes en el país d’origen de les persones beneficiàries d’aquest tipus d’autorització, així com la gestió simultània d’una pluralitat d’autoritzacions d’immigració temporal. Amb aquesta nova tipologia d’autorització es pretén dotar el procediment de contractació temporal de treballadors de més celeritat, sense, però, disminuir les garanties que preveu el marc normatiu andorrà en matèria d’immigració.

En segon lloc, a través de la modificació de la Llei 9/2012 s’introdueixen dos modificacions al règim aplicable a les autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi. D’una banda, per al cas dels professionals titulats, s’instaura el mecanisme de reserva de l’autorització, actualment aplicat a la resta de supòsits de persones que exerceixen una activitat per compte propi. D’una altra banda, es modifica el règim del dipòsit que ha de constituir aquest segon col·lectiu, de manera que l’import de cinquanta mil euros (50.000 €) deixa de tenir el caràcter de dipòsit i es configura com a ingrés no reemborsable, que resta a favor de l’Estat i que, com a recurs de l’Administració general, formarà part dels drets econòmics previstos a l’article 5.h) de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996.

Amb aquests ingressos l’Estat podrà augmentar els recursos disponibles per dur a terme, entre altres mesures, polítiques públiques en matèria d’habitatge, salut, educació, seguretat, transport i infraestructures, a les quals contribuiran els nouvinguts mitjançant les autoritzacions d’immigració mencionades anteriorment, i també mitjançant les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa, que queden sotmeses al mateix règim.

En tercer lloc, es preveu expressament que els sol·licitants d’una autorització de treball de fronterer han d’acreditar que tenen la residència legal en el país en què estiguin domiciliats, i que el Servei d’Immigració ha de denegar la renovació si, entre altres aspectes, l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei o si les condicions en virtut de les quals es va acordar no s’han respectat o si les condicions d’alta especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre l’autorització.

En quart lloc, s’estableixen tres nous supòsits d’anul·lació d’una autorització d’immigració, que són la constatació que la persona titular d’una autorització d’immigració temporal ha treballat de manera global més de 52 hores setmanals o, alternativament, més de 12 hores setmanals en una ocupació o en un sector d’activitat econòmica diferents dels que van motivar l’atorgament de l’autorització; l’incompliment de qualsevol dels requisits aplicables previstos en la Llei, i el fet que la persona beneficiària d’una autorització d’immigració per estudis no compleixi els requisits establerts reglamentàriament en matèria de seguiment dels cursos formatius i assistència a aquests cursos.

Pel que fa a les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa, s’incorpora una nova tipologia d’inversió, consistent en instruments de deute o financers emesos per entitats residents en el Principat d’Andorra, així com fons d’inversió col·lectiva de dret andorrà. Per a aquest tipus d’inversió, s’instaura un límit temporal màxim de 36 mesos, transcorreguts els quals la inversió s’ha de destinar a alguna de les altres tipologies d’actius andorrans. Així mateix, s’augmenta l’import de la inversió en actius andorrans, que passa a un milió d’euros, i es preveu el mateix canvi de règim del dipòsit que el que s’ha comentat en relació amb les autoritzacions per a les persones que duen a terme una activitat per compte propi, configurant-se com a ingrés no reemborsable.

Addicionalment, en relació amb el règim d’infracció, es tipifica com a infracció molt greu el fet que una persona contragui matrimoni o constitueixi una unió estable de parella amb la finalitat d’obtenir indegudament un dret de residència o de facilitar l’obtenció indeguda d’aquest dret o de qualsevol altre dret en matèria d’immigració, així com la simulació de qualsevol tipus de relació contractual, laboral o familiar o negoci jurídic.

Per acabar amb les mesures en matèria d’immigració, s’estableix una taxa per al lliurament de l’autorització d’immigració temporal per contractació en origen. Totes aquestes mesures permetran assegurar la continuïtat de la gestió ordenada de la immigració; gestió que és un pilar fonamental per preservar la cohesió social, sense, però, ignorar les necessitats del teixit empresarial.

El capítol segon modifica puntualment la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, per precisar els subjectes la inversió dels quals es considera inversió estrangera i per deixar sense efecte el règim transitori que s’hi preveu per a les sol·licituds d’inversió estrangera presentades abans de l’entrada en vigor de la Llei en qüestió, en relació amb l’aplicació de la normativa en matèria d’autoritzacions de residència i treball per compte propi. Aquesta derogació es fa necessària atès que ha passat un període suficient per acollir-se al règim transitori referit.

El capítol tercer s’ocupa de la modificació de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç. Així, es preveu expressament la competència del Govern per establir la política en matèria de comerç a l’efecte de garantir un creixement urbanístic i demogràfic sostenible i ordenat, com també la facultat per fixar, per la via reglamentària, limitacions o requisits de tot tipus per atorgar autoritzacions comercials de les activitats que tinguin o puguin tenir un impacte significatiu sobre aquest creixement sostenible i ordenat. La inclusió d’aquesta disposició s’ha d’entendre sense perjudici de les competències dels comuns segons previstes a la normativa en vigor.

Endemés, s’incorpora un nou criteri per avaluar a l’hora d’autoritzar un gran establiment comercial individual, referent a l’impacte sobre el mercat laboral i les polítiques de contractació que aplicarà l’empresa.

El darrer capítol de la Llei s’encarrega de la modificació puntual de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, a l’efecte de precisar els obligats tributaris de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària i d’establir uns nous tipus de gravamen en funció de la inversió estrangera immobiliària efectuada, per augmentar la contribució, amb aquesta font d’ingressos de l’Estat, a les polítiques públiques, entre altres, de foment de l’habitatge de lloguer i de diversificació econòmica.

La Llei es clou amb dos disposicions dirigides a regular els règims transitoris i amb tres disposicions finals per informar del caràcter qualificat del primer capítol de la Llei, per encomanar l’elaboració dels projectes de textos consolidats de les lleis que es modifiquen i per fixar l’entrada en vigor de la Llei.

Capítol primer. Modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Queden sotmeses als tipus de gravamen establerts en aquesta Llei les inversions estrangeres immobiliàries que s’autoritzin a partir de la data en què entri en vigor.

No obstant això, les inversions estrangeres immobiliàries la sol·licitud d’autorització de les quals s’hagi presentat abans de l’aprovació d’aquesta Llei resten sotmeses als tipus de gravamen vigents abans d’aquesta modificació, així com les inversions estrangeres immobiliàries en relació amb les quals, en el termini de 6 mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el sol·licitant acrediti fefaentment que abans de l’aprovació d’aquesta Llei hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble, el qual portava associat una transacció econòmica entre les parts, extrem que cal acreditar igualment de forma fefaent.

Totes les sol·licituds d’autorització de residència i treball per compte propi i de residència sense activitat lucrativa presentades abans de l’aprovació d’aquesta Llei, estiguin o no vinculades a una inversió estrangera o a una reserva de quota, es regeixen per la normativa vigent abans de la data referida.

Els articles continguts al capítol primer, que modifiquen la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, tenen el caràcter de qualificats.

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, trameti al Consell General els projectes de textos consolidats de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració; la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge; la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, i la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, que incorporin les modificacions efectuades per aquesta Llei.

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 22 de gener del 2026

Carles Ensenyat ReigSíndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Emmanuel Macron Josep-Lluís Serrano PentinatPresident de la República Francesa Bisbe d’UrgellCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

òmnibus

Es modifica l’apartat 5 de l’article 25 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, article que queda redactat de la manera següent:

“Article 25. Autorització de treball temporal de fronterer

1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització de treball temporal de fronterer ha de pernoctar de forma habitual fora del territori andorrà i està autoritzat a treballar mentre estigui vigent la seva autorització.
2. La durada de l’autorització de treball temporal de fronterer s’ajusta a una temporada de l’any prèviament determinada quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.7.
3. La durada de l’autorització de treball temporal de fronterer no pot excedir el termini de dotze mesos seguits quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.8.
4. L’autorització de treball temporal de fronterer comporta condicions particulars que limiten les possibilitats de treball a una activitat laboral determinada en un sector econòmic concret, de conformitat amb els criteris legals i els convenis internacionals vigents.
5. L’autorització de treball temporal de fronterer té caràcter improrrogable, i el seu titular, una vegada esgotat el termini de vigència, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal fins que hagi transcorregut el termini que s’estableixi reglamentàriament.
6. El titular d’una autorització de treball temporal de fronterer no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal si la temporada anterior s’ha constatat qualsevol incompliment de la normativa vigent en matèria d’immigració al Principat d’Andorra.”

Es modifica l’apartat 5 de l’article 26 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, article que queda redactat de la manera següent:

“Article 26. Autorització d’immigració temporal

1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització d’immigració temporal està autoritzat a treballar i residir temporalment al Principat d’Andorra mentre estigui vigent la seva autorització.
2. La durada de l’autorització d’immigració temporal s’ajusta a una temporada de l’any prèviament determinada quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.7.
3. La durada de l’autorització d’immigració temporal no pot excedir el termini de dotze mesos seguits quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.8.
4. L’autorització d’immigració temporal comporta condicions particulars que limiten les possibilitats de treball a una activitat laboral determinada en un sector econòmic concret, de conformitat amb els criteris legals i els convenis internacionals vigents.
5. L’autorització d’immigració temporal té caràcter improrrogable, i el seu titular, una vegada esgotat el termini de vigència, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal fins que hagi transcorregut el termini que s’estableixi reglamentàriament.
6. El titular d’una autorització de treball temporal no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal si la temporada anterior s’ha constatat qualsevol incompliment de la normativa en matèria de reagrupament i que un o diversos dels seus familiars es trobaven en situació irregular al Principat d’Andorra, o qualsevol altre incompliment de la normativa vigent en matèria d’immigració al Principat d’Andorra.”

Es modifica l’article 26 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat com segueix:

“Article 26 ter. Autorització d’immigració temporal per contractació en origen

1. L’autorització d’immigració temporal per contractació en origen comporta la tramitació col·lectiva dels contractes en el país d’origen de la persona que en sigui beneficiària, i es basa en la gestió simultània d’una pluralitat d’autoritzacions d’immigració temporal, presentades per un o diversos ocupadors, respecte de treballadors seleccionats en els seus països, amb la participació, si escau, de les autoritats competents.

En el cas que l’empresa formi part d’un grup empresarial o estigui formada per diversos centres de treball, la persona titular de l’autorització d’immigració pot desenvolupar la seva activitat laboral en qualsevol dels centres, establiments, obres o unitats productives que formin part de l’empresa o del grup empresarial, sense quedar vinculada a un lloc concret. Aquesta mobilitat interna és possible sempre que totes les entitats integrants del grup empresarial estiguin degudament identificades en la sol·licitud d’autorització i que les tasques encomanades s’ajustin a les condicions de l’autorització d’immigració temporal concedida.

2. Reglamentàriament, el Govern ha d’establir procediments per a la contractació en origen de persones estrangeres, a l’efecte que obtinguin una autorització per treballar i residir temporalment al Principat d’Andorra. Aquests procediments es poden establir per a períodes determinats i també per a determinades ocupacions.
3. Així mateix, reglamentàriament el Govern pot establir un règim diferenciat per a aquest tipus d’autorització, així com criteris i requisits específics per concedir-la.
4. En tot el que no estigui previst per la via reglamentària, s’aplica supletòriament el règim establert en aquesta Llei i en la seva normativa de desenvolupament per a les autoritzacions d’immigració temporal.”

Es modifiquen els apartats 4 i 5 de l’article 27 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració; article que queda redactat de la manera següent:

“Article 27. Autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres

1. La persona que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera per executar un treball concret a Andorra ha de sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres. Aquest tipus d’autorització d’immigració únicament és possible per a treballadors d’empreses legalment constituïdes i registrades en un estat membre de la Unió Europea, de l’Associació Europea de Lliure Comerç o del G7, a l’excepció dels treballadors d’empreses estrangeres que venen a realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública. En aquest supòsit queda prohibit el desenvolupament d’una activitat laboral incomplint les condicions essencials del contracte de treball.
2. Els treballadors estrangers dependents de l’empresa estrangera o el treballador autònom estranger que són titulars d’aquest tipus d’autorització han de disposar d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra, durant el període d’execució dels treballs, qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària així com la invalidesa derivada d’un accident de treball. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.
3. La concessió d’aquest tipus d’autorització permet al seu titular únicament d’executar els treballs autoritzats i de residir al Principat d’Andorra mentre durin els treballs per als quals ha rebut aquesta autorització.
4. Aquesta autorització pot ser prorrogada excepcionalment fins a l’acabament efectiu dels treballs que l’han motivada, però sense que la durada total de l’autorització inicial i de les seves pròrrogues pugui excedir dotze mesos, sense perjudici que un conveni internacional atorgat pel Principat d’Andorra pugui establir una durada diferent. Esgotat el període màxim, no es pot tornar a demanar una autorització per a la mateixa persona fins que hagin transcorregut cinc mesos més, com a mínim, des de la data de venciment de l’autorització anterior.
5. En el supòsit particular de les autoritzacions d’immigració temporals per a treballadors d’empreses estrangeres atorgades per realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública, de manera excepcional i justificada i per raó de l’especialitat de l’objecte del contracte, la durada de l’autorització s’adequa a la durada dels treballs que s’hagin de realitzar, encara que aquesta sigui superior a dotze mesos, sens perjudici que la durada de l’autorització inicial és de dotze mesos i les seves pròrrogues són de la mateixa durada.
6. Una persona o empresa que desitgi contractar els serveis d’una empresa estrangera o d’un professional autònom estranger per una durada curta, és a dir, que en cap cas no excedeixi trenta dies naturals per any natural, no ha de sol·licitar cap autorització d’Immigració, tot i que ha de cursar una comunicació prèvia per escrit al Servei d’Immigració, i si la contractació és igual o superior a cinc dies hàbils, ha de satisfer la taxa corresponent, la forma de pagament de la qual es fixa per via reglamentària. Aquesta comunicació únicament és possible per a treballadors d’empreses o treballadors autònoms legalment registrats en els països de la Unió Europea, de l’Associació Europea de Lliure Comerç o del G7, excepte per a treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública.

En el cas dels professionals autònoms estrangers que exerceixin amb conveni amb la CASS, desenvolupin la seva activitat al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), o treballin en virtut d’un conveni subscrit entre el SAAS i una institució sanitària estrangera, el període previst al paràgraf anterior s’amplia fins a noranta (90) dies per any natural, sempre que es compleixin les condicions previstes a la Llei reguladora de les professions titulades de la salut.

7. L’empresa o la persona andorrana beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera i que en el marc d’aquestes autoritzacions d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres o de notificacions de treballs de curta durada ha estat sancionada per incompliments molt greus de la normativa laboral vigent o de seguretat i salut en el treball en els darrers dotze mesos, no pot sol·licitar ni obtenir una autorització d’aquest tipus, ni efectuar cap notificació de treballs de curta durada fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data de la notificació de la resolució ferma de l’expedient sancionador.

L’empresa estrangera que desplaça treballadors al Principat d’Andorra per prestar un servei en els termes d’aquest article i que en el marc d’aquestes autoritzacions d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres o de notificacions de treballs de curta durada ha estat sancionada per incompliments molt greus de la normativa laboral vigent o de seguretat i salut en el treball en els darrers dotze mesos no pot tornar a desplaçar treballadors al Principat d’Andorra durant un termini de mínim dotze mesos.

8. Les condicions laborals i de seguretat social dels treballadors d’empreses estrangeres que presten serveis al Principat d’Andorra es regulen per la legislació laboral andorrana vigent.”

Es modifica l’article 38 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat com segueix:

“Article 38 ter. Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi

1. La persona estrangera que sol·licita residir al Principat d’Andorra i exercir-hi una activitat per compte propi pot obtenir una autorització d’immigració de residència i treball per compte propi, segons el que disposa l’article 23.12.
2. En la concessió d’autoritzacions d’immigració per exercir una activitat per compte propi, cal que la persona estrangera sol·licitant compleixi les condicions següents:

A) En el cas d’un professional titulat, prèviament a la concessió de l’autorització ha d’efectuar una reserva d’aquesta autorització i disposa d’un termini de tres mesos per acreditar els requisits següents presentant els justificants corresponents al Servei d’Immigració:

• a) Que ha obtingut l’autorització d’exercici de la professió titulada per part del Govern.
• b) Que ha obtingut la col·legiació prop del col·legi professional corresponent quan escaigui.
• c) Que compleix les altres condicions establertes per aquesta Llei.

En cas de no acreditar en el termini de tres mesos els requisits enunciats en aquesta lletra A, la reserva de sol·licitud d’autorització de residència i treball per compte propi queda sense efecte.

B) En tots els altres casos:

• a) Prèviament a la concessió de l’autorització, ha d’efectuar una reserva d’aquesta autorització i disposa d’un termini de sis mesos per acreditar els requisits següents presentant els justificants corresponents al Servei d’Immigració:

i. Haver obtingut l’autorització d’inversió estrangera corresponent per constituir una societat andorrana en la qual tingui una participació superior al 34%, i haver constituït legalment la societat esmentada.

ii. Exercir un càrrec en l’òrgan d’administració de la societat esmentada a l’incís i anterior, i exercir-hi també una funció de direcció efectiva i de control de la gestió de l’activitat.

iii. Efectuar un ingrés, a favor de l’Autoritat Financera Andorrana, en el mateix moment en què es presenta la sol·licitud d’autorització d’immigració, d’un import de cinquanta mil euros (50.000 €), el qual s’ingressa amb caràcter definitiu i no és reemborsable, llevat que l’autorització d’immigració inicial sigui denegada.

Un cop el Servei d’Immigració hagi comunicat l’atorgament de l’autorització corresponent, l’Autoritat Financera Andorrana ha de transferir al ministeri competent en matèria de finances l’import ingressat amb caràcter definitiu, el qual resta a benefici de l’Estat.

En cas que la societat andorrana constituïda en virtut de la qual se sol·licita l’autorització d’immigració s’hagi establert amb la finalitat de portar a terme un projecte empresarial seleccionat per part d’una de les entitats reconegudes prèviament pel Govern a aquest efecte, o s’hagi establert amb la finalitat de promoure l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra, sempre que es tracti d’una activitat empresarial d’alt valor afegit tecnològic i segons els criteris establerts reglamentàriament, no és necessari que el titular de l’autorització esmentada faci efectiu ni dipositi l’import a què fa referència el paràgraf anterior.

A efectes del que està establert en aquest apartat, s’entén per:

Economia digital: aquella part de la producció econòmica derivada únicament o principalment de tecnologies digitals amb models de negoci basats en béns o serveis digitals.

Emprenedoria: l’acte de crear una empresa assumint la majoria dels riscos i gaudint de la majoria dels retorns, habitualment innovant en nous béns o serveis.

Innovació: la implementació en la pràctica d’idees que resulten en la introducció de nous béns o serveis o en la millora de l’oferta de béns o serveis existents.

Activitat d’alt valor afegit tecnològic: aquella que es fonamenta en el desenvolupament o la integració de tecnologia avançada pròpia, que genera coneixement o innovació substancial respecte de l’estat de la tècnica i que produeix un impacte econòmic i productiu significatiu, especialment mitjançant la creació de llocs de treball altament qualificats i la contribució a cadenes de valor estratègiques.

En cas de no acreditar en el termini de sis mesos els requisits enunciats en aquesta lletra a), la reserva de sol·licitud d’autorització de residència i treball per compte propi queda sense efecte.

• b) Un cop demostrat el compliment de les condicions previstes a la lletra a), ha de:

i. Acreditar, en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data del registre d’entrada de la sol·licitud d’autorització d’immigració, que la societat esmentada a l’incís i. anterior és titular d’un comerç registrat degudament i en activitat al Principat d’Andorra. Aquesta activitat s’ha de demostrar, en el moment de la renovació de l’autorització, mitjançant els ingressos que hagi generat la societat i el comerç dels quals és titular.

ii. Complir les altres condicions establertes en aquesta Llei.

La concessió i el lliurament de l’autorització d’immigració no són efectius fins al compliment de totes les condicions enumerades a l’apartat 2.B d’aquest article, a excepció de la prevista a l’apartat 2.B.b)i.

3. En cas que es desestimi dos vegades consecutives la renovació de l’autorització d’immigració de residència i treball per compte propi, per manca d’activitat o residència, la persona sol·licitant no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització de residència i treball per compte propi fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data en què s’hagi notificat la resolució ferma que desestima la renovació de l’autorització. Així mateix, en cas de desistiment d’una sol·licitud d’autorització de residència i treball per compte propi presentada, la persona sol·licitant no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització de residència i treball per compte propi fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data del desistiment.
4. En cas que el titular d’una autorització de residència i treball per compte propi sol·liciti la baixa voluntària del Principat d’Andorra, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització de residència i treball per compte propi fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data del certificat de baixa voluntària del país.”

S’addiciona l’article 45 bis a la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, article que queda redactat de la manera següent:

“Article 45 bis. Pernoctació fora d’Andorra

Sense perjudici de les condicions més favorables establertes pels convenis internacionals vigents, si l’autorització d’immigració comporta que la persona concernida ha de pernoctar fora d’Andorra, ha d’acreditar que té la residència legal en el país en què estigui domiciliada, de conformitat amb el que s’estableixi reglamentàriament.”

Es modifica l’article 49 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat de la manera següent:

“Article 49. Motius

Només és motiu de denegació de la sol·licitud inicial d’autorització d’immigració la constatació d’un o més dels supòsits següents:

• a) L’incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de concessió inicial establerts per la present Llei i els reglaments que la desenvolupin.
• b) El falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient de sol·licitud inicial, o la simulació de relacions familiars, contractuals o de qualsevol altra naturalesa, així com de qualsevol negoci jurídic, sigui quin en sigui el contingut o la forma, i sense perjudici de la responsabilitat penal en què pugui incórrer la persona sol·licitant.
• c) El fet de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.
• d) El fet d’haver estat declarat no apte per residir o treballar pel Servei Mèdic d’Immigració.
• e) La manca de quota disponible.
• f) El fet de sol·licitar un tipus d’autorització d’immigració en frau de llei.”

S’addiciona el segon paràgraf a l’article 56 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, article que queda redactat com segueix:

“Article 56. Renovació de l’autorització de treball de fronterer

Per obtenir la renovació d’una autorització de treball de fronterer, la persona que n’és titular ha d’haver treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva.

El Servei d’Immigració denega la renovació si l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei, si les condicions en virtut de les quals es va acordar no s’han respectat, o si les condicions d’alta especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre una excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions, d’acord amb l’article 41.”

Es modifica l’article 73 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat com segueix:

“Article 73. Motius

És motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits següents:

• a) Que la persona titular d’una autorització d’immigració vigent no resideixi al Principat d’Andorra de forma permanent i efectiva, o hi resideixi durant un període de temps inferior al que estableix expressament aquesta Llei, excepte per als titulars d’autoritzacions de treball sense residència i de fronterer i per a les persones titulars de les autoritzacions referides a l’article 30.8.

• b) Que la persona titular de l’autorització d’immigració vigent que l’autoritza a treballar no treballi de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra i que no estigui en una de les situacions particulars previstes als articles 28 bis, 59, 60, 62.2, 63, 64 i 65.

• c) Que es constati el falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient que va motivar l’atorgament o la renovació de l’autorització, o la simulació de relacions familiars, contractuals o de qualsevol altra naturalesa, així com de qualsevol negoci jurídic, sigui quin en sigui el contingut o la forma, i sense perjudici de la responsabilitat penal en què pugui incórrer la persona titular.

• d) Que la persona titular de l’autorització hagi canviat de sector econòmic durant el primer any de l’autorització, quan la Llei ho prohibeix.

• e) Que es constati que la persona titular d’una autorització inicial obtinguda en aplicació de les disposicions de l’article 41 ha deixat de tenir dret a l’excepció del principi de prioritat, abans de la tercera renovació, pel fet de no complir les condicions d’especialització o de salari.

• f) Que es constati que la persona titular de l’autorització ha obtingut l’autorització en frau de llei.

• g) Que es constati que la persona titular de l’autorització representa un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.

• h) Que es constati que la persona titular d’una autorització inicial obtinguda en aplicació de les disposicions de l’article 28 bis resideix al Principat d’Andorra.

  • i) Que es constati que la persona titular d’una autorització de residència i treball per compte propi no ha complert o no compleix qualsevol dels requisits previstos a l’article 38 ter aplicables en cada cas.

• j) Que es constati que la persona titular d’una autorització per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en un centre de cures mèdiques o terapèutiques privats, no consti efectivament ingressada en un centre d’aquestes característiques.

• k) Que s’anul·li l’autorització d’immigració o es constati la manca de residència efectiva i permanent de les persones que sol·liciten el reagrupament familiar d’acord amb l’article 102, o que s’anul·li l’autorització d’immigració de residència sense treball de la persona titular principal descrita al títol IX o l’autorització d’immigració de la persona titular principal descrita al títol IX ter, per a les persones que han estat objecte del reagrupament previstes a l’article 103, així com per a les persones a càrrec incloses a l’article 91.

• l) Que es constati que el titular d’una autorització d’immigració per estudis en un establiment d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra i reconegut pel Govern ha treballat més de 20 hores en còmput setmanal, o més de 24 hores en còmput setmanal en el cas de treballs en el sector sanitari o sociosanitari que requereixin guàrdies d’atenció continuada.

• m) Que es constati que el titular d’una autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria no ha complert o no compleix qualsevol dels requisits previstos al títol IX ter aplicables en cada cas.

• n) Que es constati que el titular de l’autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres està prestant els seus serveis en un lloc diferent d’aquell per al qual se li va atorgar l’autorització, excepte en el supòsit previst a l’article 139.2, o que no se li respecten les condicions en virtut de les quals se li va atorgar l’autorització d’immigració temporal.

• o) Que es constati que el titular d’una autorització inicial obtinguda en aplicació de les disposicions de l’article 28 ha treballat pel seu propi compte durant el primer any.

• p) Que es constati que la persona que ha sol·licitat el reagrupament familiar no ha mantingut qualsevol de les condicions o dels requisits legals i reglamentaris que li van permetre obtenir el reagrupament al llarg de tota la durada de la vigència de l’autorització del reagrupament familiar acordat. L’anul·lació de l’autorització de la persona que va sol·licitar el reagrupament comporta l’anul·lació de les autoritzacions d’immigració de les persones que va reagrupar.

• q) Que es constati que el titular d’una autorització d’immigració ha incomplert la normativa en matèria de reagrupament o que un o diversos dels familiars del titular d’una autorització d’immigració es troben en situació irregular al Principat d’Andorra.

• r) Que es constati que la persona titular d’una autorització d’immigració temporal ha treballat de manera global més de 52 hores setmanals, o, alternativament, més de 12 hores setmanals en una ocupació o en un sector d’activitat econòmica diferents dels que van motivar l’atorgament de l’autorització.

• s) Que es constati que la persona titular d’una autorització d’immigració temporal no ha complert o no compleix qualsevol dels requisits aplicables previstos en aquesta Llei.

• t) Que es constati que la persona titular d’una autorització d’immigració per estudis no ha complert amb les condicions establertes reglamentàriament, pel que fa al seguiment dels cursos de formació i a l’assistència a aquests cursos.”

Es modifica l’article 96 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat com segueix:

“Article 96. Inversió en actius andorrans

1. El titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha d’invertir de forma permanent i efectiva una quantitat d’almenys un milió d’euros (1.000.000 €) en alguna o diverses de les tipologies d’actius que s’indiquen a continuació:

   • a) Béns immobles situats en el territori del Principat d’Andorra.
   • b) Participacions en el capital social o en els fons propis de societats residents en el Principat d’Andorra.
   • c) Instruments de deute o financers emesos per entitats residents en el Principat d’Andorra, així com fons d’inversió col·lectiva de dret andorrà, durant un màxim de 36 mesos. Transcorregut aquest termini, el titular de la inversió ha de destinar la quantitat invertida a alguna de les altres tipologies d’actius andorrans perquè la inversió continuï computant com a inversió als efectes d’aquest article. El nou destí de la inversió s’ha d’acreditar en les condicions que es determinen reglamentàriament.
   • d) Instruments de deute emesos per qualsevol Administració pública del Principat d’Andorra.
   • e) Productes d’assegurança de vida contractats amb entitats residents en el Principat d’Andorra.
   • f) Dipòsits no remunerats en l’Autoritat Financera Andorrana.

No obstant això, aquesta quantitat queda reduïda a l’import de quatre-cents mil euros (400.000 €) sempre que la inversió es faci directament o indirectament i de forma permanent i efectiva en el Fons d’Habitatge, de conformitat amb la normativa aplicable.

En cas que la inversió en actius andorrans referida al primer paràgraf s’efectuï parcialment o totalment en béns immobles, s’ha de destinar un import superior a vuit-cents mil euros (800.000 €) a cada unitat immobiliària que s’adquireixi.

2. En qualsevol cas, el titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha d’efectuar un ingrés, a favor de l’Autoritat Financera Andorrana, d’un import de cinquanta mil euros (50.000 €). A més, el titular principal també ha de fer un ingrés d’un import addicional de dotze mil euros (12.000 €) per a cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident sense activitat lucrativa. Aquests ingressos queden subjectes al règim següent:

• L’import de cinquanta mil euros (50.000 €), corresponent a l’autorització del titular principal, i l’import de dotze mil euros (12.000 €), per a cada persona a càrrec, s’ingressen amb caràcter definitiu i no són reemborsables, llevat que l’autorització d’immigració inicial sigui denegada.

Un cop el Servei d’Immigració hagi comunicat l’atorgament de l’autorització corresponent, l’Autoritat Financera Andorrana ha de transferir al ministeri competent en matèria de finances els imports ingressats amb caràcter definitiu, els quals resten a benefici de l’Estat.

3. El sol·licitant d’una autorització de residència sense activitat lucrativa ha de manifestar, en el moment de formalitzar la sol·licitud, el seu compromís de fer efectiva la inversió esmentada a l’apartat 1 en un termini màxim de sis mesos. Aquest termini es pot prorrogar uns sis mesos més sempre que s’acrediti que la inversió esmentada a l’apartat 1 no s’ha pogut formalitzar per causa de força major o per culpa d’un tercer. Un cop transcorregut aquest període de temps, el resident ha d’aportar, en les condicions que es determinin reglamentàriament, els documents acreditatius de la inversió descrita a l’apartat 1.

En el supòsit que el resident sense activitat lucrativa no aporti, en els termes establerts reglamentàriament, els documents justificatius de la seva inversió, o del nou destí de la inversió de conformitat amb l’apartat 1.c), l’autorització de residència sense activitat lucrativa queda anul·lada.”

Es modifica l’article 139 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat de la manera següent:

“Article 139. Detall de les obligacions

1. La persona que desitja contractar els serveis de treballadors dependents d’una empresa estrangera o d’un treballador autònom estranger, té les obligacions següents:

   • a) Ha de sol·licitar una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres.
   • b) No pot deixar treballar aquests estrangers fins a l’obtenció efectiva de l’autorització.
   • c) Ha de deixar treballar els estrangers únicament per realitzar els treballs per als quals han estat degudament autoritzats.
   • d) Ha de fer cessar immediatament l’activitat dels estrangers al venciment de l’autorització.

2. En cas que per causes justificades sigui necessari reubicar els treballadors estrangers, la persona que contracta els serveis ha de notificar-ho prèviament al Servei d’Immigració, amb indicació dels motius que justifiquen la reubicació.”

Es modifica la lletra f) de l’article 141 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració; article que queda redactat de la manera següent:

“Article 141. Infraccions greus

Comet una infracció greu:

• a) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència sense treball o de residència per raons de reagrupament o d’una autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria.
• b) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera en unes condicions i modalitats inadequades a la seva autorització d’immigració.

Queda comprès en aquest supòsit el del patró que paga al treballador un salari inferior o modifica la jornada de treball que consta en la sol·licitud d’autorització d’immigració presentada al Servei d’Immigració, i també el patró que fa treballar més de vint hores en còmput setmanal o més de vint-i-quatre hores en còmput setmanal en el cas de treballs en el sector sanitari o sociosanitari que requereixin guàrdies d’atenció continuada, una persona estrangera titular d’una autorització d’immigració per estudis en un establiment d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra i reconegut pel Govern.

• c) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera després del venciment de la seva autorització temporal.

• d) El patró que es rescabali d’un treballador estranger, de qualsevol classe de despesa que hagi satisfet pel seu desplaçament a Andorra, i també el que efectuï retencions sobre el salari per qualsevol despesa de trasllat de la persona treballadora o de la seva família o pels conceptes o les taxes que li correspongui satisfer com a patró.

• e) La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixi fer els treballs abans d’obtenir l’autorització d’immigració temporal per als treballadors d’empreses estrangeres o que deixi fer els treballs de curta durada sense haver efectuat la comunicació prèvia al Servei d’Immigració o sense haver satisfet la taxa prevista a l’article 27.6.

• f) La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa efectuar treballs que no han estat autoritzats, excepte en el supòsit previst a l’article 139.2.

• g) La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa continuar l’execució dels treballs després del venciment de l’autorització sense haver obtingut la pròrroga corresponent o després de l’expiració del període comunicat en la notificació de treballs de curta durada.

• h) Qui treballi al Principat d’Andorra després que li hagin denegat la renovació de l’autorització que li permetia treballar.

  • i) Qui treballi al Principat d’Andorra després que li hagin denegat la regularització de l’autorització caducada que li permetia treballar.

• j) Qui treballi al Principat d’Andorra amb una autorització d’una categoria que permetia treballar però que ha estat anul·lada.

• k) Qui treballi al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització de residència per raons de reagrupament.

• l) Qui treballi al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització d’immigració de residència sense treball o de treball sense residència.”

Es modifica l’article 142 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, article que queda redactat com segueix:

“Article 142. Infraccions molt greus

1. Comet una infracció molt greu:

   • a) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera sense autorització d’immigració.
   • b) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera que es troba en situació irregular en els supòsits previstos als articles 72, 78, 79 a), c) i d), 80 i 82, a partir de la notificació del Servei d’Immigració al patró.
   • c) Qualsevol persona que indueixi, promogui, afavoreixi o faciliti, directament o indirectament, de forma individual o pertanyent a una organització, la immigració clandestina o l’estada irregular de persones al Principat d’Andorra, sempre que el fet no constitueixi un delicte.
   • d) La persona que contragui matrimoni o constitueixi una unió estable de parella amb la finalitat d’obtenir indegudament un dret de residència, de treball o de qualsevol altre dret previst en aquesta Llei, o amb la finalitat de facilitar a l’obtenció indeguda de qualsevol dels drets referits.
   • e) La persona que, fora dels supòsits previstos a la lletra d), simuli relacions familiars, contractuals o de qualsevol altra naturalesa, així com qualsevol negoci jurídic, sigui quin en sigui el contingut o la forma, amb la finalitat d’obtenir indegudament un dret de residència, de treball o qualsevol altre dret previst en aquesta Llei, o amb la finalitat de facilitar l’obtenció indeguda de qualsevol dels drets referits.

2. Als efectes del que estableixen les lletres d) i e) de l’apartat 1, s’entén per obtenció indeguda el fet de no complir algun dels requisits previstos en aquesta Llei o de sol·licitar un tipus d’autorització de residència o de treball que no s’ajusti a les circumstàncies reals de la persona interessada, amb la voluntat d’evitar l’aplicació de qualsevol dels requisits exigibles i, en particular, d’eludir l’obligació d’efectuar els ingressos previstos als articles 38 ter 2.B i 96.

3. A l’efecte de l’apartat 1.e), també s’entén per simulació l’establiment d’una relació o negoci jurídic merament aparent, i, en particular, entre altres, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

   • a) Que no existeixi una prestació real i efectiva de serveis o d’activitat econòmica, o que aquesta sigui insignificant o esporàdica en relació amb les condicions declarades.
   • b) Que qualsevol de les parts de la relació contractual o del negoci jurídic manqui dels mitjans materials o personals mínims per desenvolupar l’activitat declarada.
   • c) Que el contracte, nomenament, alta a la Seguretat Social o document equivalent s’hagi instrumentat exclusivament per a l’obtenció del dret de residència, de treball o de qualsevol altre dret previst en aquesta Llei, sense que existeixi una activitat econòmica o prestació de serveis real.

4. En el cas de les infraccions previstes a les lletres d) i e) de l’apartat 1, es consideren persones responsables totes les persones que hagin participat, de manera directa o indirecta, en la relació contractual, laboral o familiar, o negoci jurídic simulat, incloses aquelles que n’hagin dissenyat, promogut o facilitat la simulació.”

Es modifica l’article 147 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració; article que queda redactat de la manera següent:

“Article 147. Sancions corresponents a les infraccions molt greus

1. Les infraccions tipificades a l’article 142 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 3.000 a 6.000 euros.

No obstant això, en el cas de la infracció tipificada a l’article 142.1.e), la sanció ha de ser de fins al doble de l’import deixat d’ingressar quan la infracció s’hagi comès per eludir l’obligació d’efectuar els ingressos previstos als articles 38 ter 2.B o 96.

2. L’import de la sanció es fixa en funció del nombre d’infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 150 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració; article que queda redactat de la manera següent:

“Article 150. Instrucció de l’expedient

1. Quan es constata l’existència d’una de les infraccions establertes al capítol primer d’aquest títol, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient de sanció administrativa, tenint en compte que:

   • a) S’incoa un expedient sancionador contra el patró en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions previstes als articles 140, 141 o 142, treballador per treballador.
   • b) S’incoa un expedient sancionador contra el beneficiari de la prestació de serveis feta en el marc d’una autorització temporal per a treballadors d’empreses estrangeres en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions previstes a l’article 141.
   • c) S’incoa un expedient sancionador contra cada persona que hagi comès una infracció molt greu, de les tipificades en l’article 142.1.c), en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions comeses.
   • d) S’incoa un expedient sancionador contra la persona titular d’una autorització d’immigració renovable caducada que hagi comès la infracció lleu tipificada en l’article 140.g).

2. Un cop instruït l’expedient, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte fa notificar a la persona afectada la proposta de sanció administrativa, així com els motius que la justifiquen.

3. La persona afectada disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que consideri oportunes prop del responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte.

4. El responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte pot arxivar l’expedient o trametre la proposta de sanció administrativa al ministre encarregat de l’Interior.”

S’addiciona l’apartat 36 a l’article 152 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, apartat que queda redactat com segueix:

“Article 152. Concepte i fet generador de les taxes

En matèria d’immigració, les taxes són tributs fixos que es generen per la prestació d’una de les funcions administratives següents:

(…)

36. Lliurament d’autorització d’immigració temporal per contractació en origen.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 153 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració; article que queda redactat de la manera següent:

“Article 153. Obligats tributaris

1. El patró és obligat tributari de la taxa generada per la prestació d’un dels serveis administratius esmentats als apartats 3, 5, 6, 7, 9, 23 i 36 de l’article 152.

No obstant això, en cas que la persona estrangera per la contractació de la qual ha satisfet la taxa desisteixi unilateralment del seu lloc de treball dins el termini de tres mesos des de l’inici de la relació laboral, el patró pot compensar l’import de la taxa amb les quantitats degudes per ell en concepte de quitança. Si el patró efectua aquesta compensació, no pot fer ús de la facultat establerta al seu favor per l’article 156.2.

2. La persona que sol·licita el reagrupament familiar és obligada tributària per als serveis administratius enunciats als apartats 10, 12, 13, 16 i 26 de l’article 152.
3. La persona estrangera que sol·licita una autorització de treball per compte propi és obligada tributària per als serveis administratius enunciats a l’apartat 25 de l’article 152.
4. La persona estrangera que sol·licita una autorització de treball de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats és obligada tributària per als serveis administratius enunciats a l’apartat 28 de l’article 152.
5. La persona o empresa que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera o d’un professional autònom estranger per curta durada és l’obligada tributària de la taxa generada per la prestació del servei administratiu esmentat en l’apartat 30 de l’article 152.
6. La persona física de nacionalitat estrangera que sol·licita la prestació del servei administratiu és obligada tributària de la taxa generada per la prestació d’un dels altres serveis administratius esmentats a l’article 152.”

S’addiciona l’apartat 36 a la taula continguda a l’article 154 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, apartat que queda redactat com segueix:

“Article 154. Quota tributària i deute tributari

Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració són les següents:

(…)

Descripció

Euros

36. Lliurament d’autorització d’immigració temporal per contractació en origen

190,96

(…).”

Capítol segon. Modificació de la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge

Es modifiquen els paràgrafs quinzè i dissetè de l’exposició de motius de la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, que queden redactats com segueix:

“També es defineix com a inversió estrangera immobiliària la que realitzin persones físiques que siguin residents al Principat d’Andorra en el moment de realitzar la inversió, i que no puguin acreditar tres anys o més de residència dins dels deu anys anteriors.

(…)

“És important palesar també que, en relació amb les persones físiques, s’estableix que el règim d’inversió estrangera i de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària s’aplica a les persones físiques no residents o residents que no puguin acreditar una residència efectiva i permanent de 3 anys o més dins dels 10 anys anteriors a la sol·licitud.”

Es modifiquen els apartats 1 i 4 de l’article 1 de la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, que queden redactats com segueix:

“Article 1. Definició d’inversió estrangera

1. Es considera inversió estrangera al Principat d’Andorra la inversió que consisteix en l’adquisició de béns situats al Principat d’Andorra, o en l’adquisició o constitució de drets reals sobre aquests béns, per part de:

   • a) Persones físiques no residents al Principat d’Andorra.
   • b) Persones físiques residents al Principat d’Andorra, que realitzin una inversió estrangera immobiliària, que siguin residents en el moment de realitzar la inversió i que no puguin acreditar 3 anys o més de residència efectiva i permanent dins dels 10 anys anteriors a la sol·licitud de la inversió estrangera immobiliària sempre que no sigui per raó d’estudis. En cas d’absència per raó d’estudis, aquest període computa com a residència efectiva.
   • c) Persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera, tant si efectuen directament la inversió com si la materialitzen a través de la constitució o ampliació d’una sucursal o altre tipus d’establiment permanent.
   • d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al cinquanta per cent de manera conjunta.

(…)

4. Es considera participació estrangera en persones jurídiques de nacionalitat andorrana la que posseeixin, directament o indirectament, persones físiques no residents al Principat d’Andorra, o persones jurídiques estrangeres.

En el cas d’inversions estrangeres immobiliàries, també és participació estrangera si l’ostenten directament o indirectament persones físiques residents amb una residència inferior a 3 anys dins dels 10 anys anteriors a la sol·licitud d’inversió.

(…)”

Es modifica l’article 3.2.a) de la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, que queda redactat com segueix:

“Article 3. Pèrdua o adquisició sobrevinguda de la condició d’inversió estrangera

(…)

2. La inversió realitzada esdevé estrangera quan, de forma sobrevinguda a la seva formalització:

   • a) La persona física deixa de tenir la residència a Andorra.

(…).”

Es deroga i deixa sense efecte la disposició transitòria tercera de la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge.

Capítol tercer. Modificació de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç

Es modifica l’article 12 de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat de la manera següent:

“Article 12. Competències

1. Sense perjudici de les competències dels comuns, correspon al Govern establir la política en matèria de comerç a l’efecte de garantir un creixement urbanístic i demogràfic sostenible i ordenat. Així, el Govern, per la via reglamentària, pot establir limitacions o requisits de tot tipus per a l’atorgament d’autoritzacions comercials de les activitats que tinguin o puguin tenir un impacte significatiu sobre aquest creixement sostenible i ordenat.
2. Correspon al ministre competent en matèria de registre de comerç i indústria autoritzar l’obertura d’establiments comercials, l’exercici de les activitats comercials i la seva modificació i baixa, i ordenar-ne la inscripció al Registre de Comerç i Indústria una vegada obtinguda l’autorització comunal.
3. A l’efecte de donar compliment a l’apartat 2, el comú ha d’emetre i lliurar a la persona responsable del Registre de Comerç i Indústria la resolució comunal, que té caràcter vinculant i que, en cas de ser negativa, s’ha de motivar.”

Es modifica l’article 13 bis de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat de la manera següent:

“Article 13 bis. Resolució i autorització d’obertura, modificació i baixa

1. El ministre competent en matèria de registre de comerç i indústria resol favorablement la sol·licitud referida en l’article anterior quan disposa de la resolució prèvia favorable comunal, i si la documentació adjuntada a la sol·licitud dona compliment als requisits que estableixen aquesta Llei i la normativa sectorial que sigui aplicable.
2. El ministre competent en matèria de registre de comerç i indústria resol desfavorablement la sol·licitud referida en l’article anterior quan disposa d’una resolució prèvia desfavorable comunal, amb independència de si la documentació adjuntada a la sol·licitud dona compliment als requisits que estableixen aquesta Llei i la normativa sectorial que sigui aplicable.
3. El ministre competent en matèria de registre de comerç i indústria resol desfavorablement la sol·licitud referida en l’article anterior quan, tot i la resolució prèvia favorable comunal, la documentació adjuntada a la sol·licitud no dona compliment als requisits que estableixen aquesta Llei i la normativa sectorial que sigui aplicable.
4. En el cas que alguna de les administracions competents o totes dos resolguin desfavorablement la sol·licitud, la resolució ha de ser motivada.
5. La resolució favorable del Govern comporta l’autorització a la persona sol·licitant d’exercir de les activitats detallades, a l’adreça indicada i sota el nom comercial reservat, i la seva inscripció al Registre de Comerç i Indústria.
6. Reglamentàriament s’estableix el procediment mitjançant el qual l’Administració comunal tramet la seva resolució a l’Administració general.”

Es modifica l’article 17 de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat de la manera següent:

“Article 17. Autorització prèvia de grans establiments

1. L’obertura i la modificació de la superfície o de l’activitat de grans establiments comercials estan subjectes, a més de l’aportació dels documents previstos a l’article 13, a la valoració prèvia, fonamentada en criteris d’interès general, de:

   • a) Les condicions d’accessibilitat, circulació i mobilitat que contingui el projecte.
   • b) Les característiques comercials del projecte i els efectes sobre el desenvolupament econòmic del sector.
   • c) La protecció del medi ambient i de l’entorn urbanístic, en el marc de la normativa que sigui aplicable.
   • d) L’impacte sobre el mercat laboral i les polítiques de contractació que aplicarà l’empresa, quan es tracti d’un establiment comercial individual.

S’ha d’acreditar també que l’establiment comercial disposa del nombre de places d’aparcament fixades en les unitats d’actuació respectives previstes als plans d’ordenació i urbanisme de la parròquia del seu emplaçament, i en cas d’inexistència de regulació específica, que es compleixen els estàndards mínims establerts en la normativa en vigor en matèria d’urbanisme.

2. Amb la sol·licitud d’autorització prèvia, la persona interessada ha de presentar al Govern el projecte, al qual s’han d’adjuntar els informes que permetin valorar els criteris esmentats en l’apartat primer. El ministeri competent en matèria de registre de comerç i indústria ha d’elaborar un informe no vinculant en què valori els requisits mencionats en aquest article i el Govern, en els terminis que estableix el Codi de l’Administració, concedeix o refusa l’autorització prèvia de gran establiment.
3. En cas de lliurar-se l’autorització prèvia de gran establiment, la persona interessada ha de tramitar les sol·licituds administratives escaients davant de l’Administració general i la comunal.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, article que queda redactat de la manera següent:

“Article 24. Objecte

1. El Registre de Comerç i Indústria, adscrit al ministeri competent en matèria de registre de comerç i indústria, té per objecte inscriure les persones, físiques i jurídiques, que exerceixen o volen exercir les activitats previstes a l’article 2.
2. Reglamentàriament es poden crear seccions especials integrades al Registre de Comerç i Indústria, en funció del caràcter de les activitats comercials. El Govern regula el funcionament del Registre de Comerç i Indústria.”

Capítol quart. Modificació de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra

Es modifica el darrer paràgraf de l’article 4 de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:

“Article 4. Exempcions

(…)

En cas que la propietat de l’immoble, la titularitat del dret real o la participació no es mantingui durant el termini mínim fixat en aquest apartat, l’operació quedarà subjecta a l’impost, que es liquidarà al tipus previst a l’article 8.1.b.”

Es modifiquen els apartats 1 i 4 de l’article 5 de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, que queden redactats com segueix:

“Article 5. Obligats tributaris

1. Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques següents que, d’acord amb la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge en el títol que regula la inversió estrangera al Principat d’Andorra, obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:

   • a) Persones físiques no residents al Principat d’Andorra.
   • b) Persones físiques residents al Principat d’Andorra, que realitzin una inversió estrangera immobiliària, que siguin residents en el moment de realitzar la inversió i que no puguin acreditar 3 anys o més de residència efectiva i permanent dins dels 10 anys anteriors a la sol·licitud de la inversió estrangera immobiliària, sempre que no sigui per raó d’estudis. En cas d’absència per raó d’estudis, aquest període computa com a residència efectiva.
   • c) Persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera, tant si efectuen directament la inversió com si la materialitzen a través de la constitució o ampliació d’una sucursal o altre tipus d’establiment permanent.
   • d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al cinquanta per cent de manera conjunta.

(…)

4. Es considera participació estrangera en persones jurídiques de nacionalitat andorrana la que posseeixin, directament o indirectament, persones físiques no residents al Principat d’Andorra, o persones jurídiques estrangeres.

En el cas d’inversions estrangeres immobiliàries, també és participació estrangera si l’ostenten directament o indirectament persones físiques residents amb una residència inferior a 3 anys dins dels 10 anys anteriors a la sol·licitud d’inversió.”

Es modifica l’article 8 de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, que queda redactat com segueix:

“Article 8. Tipus de gravamen

1. Els tipus de gravamen de l’impost són els següents:

   • a) El tipus de gravamen és del 6 per cent sobre el valor real de la inversió estrangera immobiliària efectuada, amb el límit màxim d’inversió en una parcel·la de terreny en la qual es construeixi un sol habitatge unifamiliar, o en la qual estigui construït un habitatge unifamiliar; o un habitatge unifamiliar, un pis, apartament o estudi, juntament amb els seus annexos, que en cap cas no podran excedir de tres places d’aparcament i de tres trasters o similars per pis.
   • b) El tipus de gravamen és del 10 per cent sobre el valor real de la inversió estrangera immobiliària efectuada per a la resta d’inversions estrangeres immobiliàries que superin els límits d’inversió immobiliària establerts a la lletra a); o en el cas d’inversions en les quals la propietat de l’immoble, la titularitat del dret real o la participació no es mantingui en les condicions fixades en l’article 4.g).

2. El tipus de gravamen aplicable a cada cas es determina, progressivament i per trams, en funció del nombre total d’unitats immobiliàries en les quals s’inverteixi, tenint en compte, si escau, el nombre d’inversions formalitzades anteriorment, sempre a comptar des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Quan el tipus de gravamen que correspon aplicar a la inversió considerada és el tipus màxim, totes les inversions posteriors es graven al tipus màxim amb independència de la tipologia d’inversió formalitzada.

3. En el cas de persones jurídiques diferents entre les quals es considera que hi ha vinculació, el tipus de gravamen és el resultant de sumar el nombre total d’unitats immobiliàries en les quals les dites persones han invertit, de forma agregada.

Es considera que hi ha vinculació quan unes mateixes persones o entitats participen directament o indirectament en la direcció, el control o el capital de dos entitats. En tot cas, es consideren persones o entitats vinculades les següents:

• a) Una entitat i els seus socis o partícips.
• b) Una entitat i els seus consellers o administradors de fet o de dret.
• c) Una entitat i els cònjuges, convivents en unió estable de parella, o persones unides per relacions de parentiu, en línia directa o col·lateral, per consanguinitat fins al tercer grau, dels socis o partícips, consellers o administradors.
• d) Una entitat i una altra entitat participada per la primera indirectament, almenys, en el 25 per cent del capital social o del patrimoni net.
• e) Dos entitats que pertanyin a un grup.
• f) Dos entitats en les quals els mateixos socis o partícips o els seus cònjuges, convivents en unió estable de parella o persones unides per relacions de parentiu, en línia directa o col·lateral, per consanguinitat fins al tercer grau, participin, directament o indirectament, almenys en el 25 per cent del capital social o del patrimoni net.
• g) Una entitat resident fiscal en territori andorrà i els seus establiments permanents a l’estranger.
• h) Una entitat no resident fiscal en territori andorrà i els seus establiments permanents en el territori esmentat.

En els casos en què la vinculació es defineixi segons la relació socis o partícips-entitat, la participació ha de ser igual o superior al 15 per cent, o al 3 per cent si es tracta de valors admesos a negociació en un mercat secundari.

4. Els tipus de gravamen establerts en aquesta Llei es poden modificar mitjançant la Llei general del pressupost, d’acord amb el que determina la Llei de bases de l’ordenament tributari.”