B
BOPA·CHAT
Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida (Text refós sense caràcter oficial)
272 versions

Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida (Text refós sense caràcter oficial)

Evolució d'aquest article a través de totes les versions de la llei.

v1OriginalBOPA 03102719 de març del 2019

Infraccions

Article 27. Infraccions

  1. Les infraccions en l’aplicació de les tècniques de reproducció assistida es qualifiquen de lleus, greus o molt greus.

  2. A més de les previstes a la Llei general de sanitat i en altres lleis que poden resultar aplicables, es consideren infraccions lleus, greus o molt greus les següents: 2.1. 2.1 És infracció lleu l’incompliment de qualsevol obligació o la transgressió de qualsevol prohibició establerta dins aquesta Llei, sempre que no estigui expressament tipificada com a infracció greu o molt greu, i en concret les següents:

    • a) a) L’emplenament defectuós o incomplet de la història clínica dels usuaris de tècniques, sense omissió de dades essencials en la mateixa història.
    • b) b) L’emplenament defectuós o incomplet del deure d’informació sobre les dades relatives a les condicions econòmiques del tractament.
    • c) c) L’emplenament defectuós o incomplet del deure d’informació sobre la necessitat excepcional de comunicar la identitat del donant previst a l’article 7.5 d’aquesta llei.

2.2. Són infraccions greus:

  • a) a) La vulneració per part dels equips de treball de les seves obligacions legals durant el tractament efectuat prop dels usuaris d’aquestes tècniques.
  • b) b) L’omissió de la informació o els estudis previs necessaris per evitar lesionar els interessos de donants o usuaris o la transmissió de malalties congènites o hereditàries, així com la no prestació del degut consell genètic.
  • c) c) L’omissió de dades, consentiments i referències exigits per aquesta Llei, així com la falta de realització de la història clínica en cada cas.
  • d) d) L’omissió de la informació sobre les condicions econòmiques del tractament.
  • e) e) La falta de lliurament al ministeri responsable de la salut de les dades previstes en aquesta Llei en els terminis previstos reglamentàriament.
  • f) f) L’incompliment de les condicions de confidencialitat de les dades dels donants establertes en aquesta Llei.
  • g) g) La retribució econòmica de la donació de gàmetes i embrions o la seva compensació econòmica en contra del que preveu l’article 7 d’aquesta llei.
  • h) h) La publicitat o promoció que incentivi la donació de cèl·lules i teixits humans per part de centres autoritzats mitjançant l’oferta de compensacions o beneficis econòmics en contra del que preveu l’article 7 d’aquesta llei.
  • i) i) La generació d’un nombre de fills per donant superior al legalment establert que resulti de la falta de diligència del centre o servei corresponent en la comprovació de les dades facilitades pels donants i, en el cas dels donants, el subministrament de dades falses en la identitat o la referència a altres donacions prèvies.
  • j) j) L’incompliment de les normes i garanties establertes per al trasllat, la importació o l’exportació d’embrions i gàmetes entre països.
  • k) k) L’aplicació de les tècniques de diagnòstic preimplantacional dins els supòsits previstos en aquesta Llei però sense comptar amb l’autorització prèvia del ministre responsable de la salut en els casos en què es requereix.
  • l) l) La generació d’un nombre d’embrions in vitro en cada cicle reproductiu que superi el que és necessari, de conformitat amb els criteris clínics per garantir en límits raonables l’èxit reproductiu en cada cas.

2.3. Són infraccions molt greus:

  • a) a) Permetre el desenvolupament in vitro dels embrions més enllà del límit de catorze dies següents a la fecundació de l’ovòcit, descomptant d’aquest temps els que hagin pogut estar crioconservats.
  • b) b) La pràctica de qualsevol tècnica no inclosa dins l’annex no autoritzada puntualment o com a tècnica experimental en els termes previstos a l’article 4 d’aquesta llei.
  • c) c) La realització o pràctica de tècniques de reproducció humana assistida en centres que no comptin amb la deguda autorització.
  • d) d) L’aplicació de les tècniques de reproducció humana assistida a usuàries o receptores majors de cinquanta anys d’edat sense autorització expressa en els termes previstos a l’article 8.1 in fine d’aquesta llei.
  • e) e) La falta de consulta prèvia al Registre de Reproducció Humana Assistida per garantir que el nombre màxim autoritzat de fills generats amb gàmetes del mateix donant no sigui superior al previst a l’article 7.8 d’aquesta llei.
  • f) f) L’acceptació com a donants de persones que no compleixin els requisits establerts a l’article 7.7 d’aquesta llei.
  • g) g) La selecció del donant de gàmetes o embrions in vitro, contravenint el que disposa l’article 8.4 d’aquesta llei.
  • h) h) La creació d’embrions in vitro amb material biològic masculí d’individus diferents per transferir-los a la dona receptora.
  • i) i) La transferència a la dona receptora en un mateix acte d’embrions in vitro originats amb ovòcits de diferents dones.
  • j) j) La transferència a la dona receptora de gàmetes o embrions in vitro sense les garanties biològiques de viabilitat exigibles.
  • k) k) La pràctica de tècniques de transferència nuclear amb finalitats reproductives.
  • l) l) La selecció del sexe mitjançant diagnòstic genètic preimplantacional de l’embrió o la manipulació genètica amb finalitats no terapèutiques o terapèutiques no autoritzades.
  • m) m) L’aplicació de les tècniques de diagnòstic preimplantacional fora dels supòsits previstos i en els termes previstos en aquesta Llei.
  • n) En el cas de la fecundació in vitro i tècniques afins, la transferència de més de tres embrions a cada dona en cada cicle reproductiu.
  • o) o) La realització continuada de pràctiques d’estimulació ovàrica, més enllà del que es estableixen les recomanacions de les societats científiques reconegudes internacionalment i que puguin resultar lesives per a la salut de les dones donants.
v2ImportadaCanviat20 de març del 2019

Infraccions

Article 27. Infraccions

1. Les infraccions en l’aplicació de les tècniques de reproducció assistida es qualifiquen de lleus, greus o molt greus. 2. A més de les previstes a la Llei general de sanitat i en altres lleis que poden resultar aplicables, es consideren infraccions lleus, greus o molt greus les següents: 2.1. 2.1 És infracció lleu l’incompliment de qualsevol obligació o la transgressió de qualsevol prohibició establerta dins aquesta Llei, sempre que no estigui expressament tipificada com a infracció greu o molt greu, i en concret les següents:

  • a) a) L’emplenament defectuós o incomplet de la història clínica dels usuaris de tècniques, sense omissió de dades essencials en la mateixa història.
  • b) b) L’emplenament defectuós o incomplet del deure d’informació sobre les dades relatives a les condicions econòmiques del tractament.
  • c) c) L’emplenament defectuós o incomplet del deure d’informació sobre la necessitat excepcional de comunicar la identitat del donant previst a l’article 7.5 d’aquesta llei.

2.2. Són infraccions greus:

  • a) a) La vulneració per part dels equips de treball de les seves obligacions legals durant el tractament efectuat prop dels usuaris d’aquestes tècniques.
  • b) b) L’omissió de la informació o els estudis previs necessaris per evitar lesionar els interessos de donants o usuaris o la transmissió de malalties congènites o hereditàries, així com la no prestació del degut consell genètic.
  • c) c) L’omissió de dades, consentiments i referències exigits per aquesta Llei, així com la falta de realització de la història clínica en cada cas.
  • d) d) L’omissió de la informació sobre les condicions econòmiques del tractament.
  • e) e) La falta de lliurament al ministeri responsable de la salut de les dades previstes en aquesta Llei en els terminis previstos reglamentàriament.
  • f) f) L’incompliment de les condicions de confidencialitat de les dades dels donants establertes en aquesta Llei.
  • g) g) La retribució econòmica de la donació de gàmetes i embrions o la seva compensació econòmica en contra del que preveu l’article 7 d’aquesta llei.
  • h) h) La publicitat o promoció que incentivi la donació de cèl·lules i teixits humans per part de centres autoritzats mitjançant l’oferta de compensacions o beneficis econòmics en contra del que preveu l’article 7 d’aquesta llei.
  • i) i) La generació d’un nombre de fills per donant superior al legalment establert que resulti de la falta de diligència del centre o servei corresponent en la comprovació de les dades facilitades pels donants i, en el cas dels donants, el subministrament de dades falses en la identitat o la referència a altres donacions prèvies.
  • j) j) L’incompliment de les normes i garanties establertes per al trasllat, la importació o l’exportació d’embrions i gàmetes entre països.
  • k) k) L’aplicació de les tècniques de diagnòstic preimplantacional dins els supòsits previstos en aquesta Llei però sense comptar amb l’autorització prèvia del ministre responsable de la salut en els casos en què es requereix.
  • l) l) La generació d’un nombre d’embrions in vitro en cada cicle reproductiu que superi el que és necessari, de conformitat amb els criteris clínics per garantir en límits raonables l’èxit reproductiu en cada cas.

2.3. Són infraccions molt greus:

  • a) a) Permetre el desenvolupament in vitro dels embrions més enllà del límit de catorze dies següents a la fecundació de l’ovòcit, descomptant d’aquest temps els que hagin pogut estar crioconservats.
  • b) b) La pràctica de qualsevol tècnica no inclosa dins l’annex no autoritzada puntualment o com a tècnica experimental en els termes previstos a l’article 4 d’aquesta llei.
  • c) c) La realització o pràctica de tècniques de reproducció humana assistida en centres que no comptin amb la deguda autorització.
  • d) d) L’aplicació de les tècniques de reproducció humana assistida a usuàries o receptores majors de cinquanta anys d’edat sense autorització expressa en els termes previstos a l’article 8.1 in fine d’aquesta llei.
  • e) e) La falta de consulta prèvia al Registre de Reproducció Humana Assistida per garantir que el nombre màxim autoritzat de fills generats amb gàmetes del mateix donant no sigui superior al previst a l’article 7.8 d’aquesta llei.
  • f) f) L’acceptació com a donants de persones que no compleixin els requisits establerts a l’article 7.7 d’aquesta llei.
  • g) g) La selecció del donant de gàmetes o embrions in vitro, contravenint el que disposa l’article 8.4 d’aquesta llei.
  • h) h) La creació d’embrions in vitro amb material biològic masculí d’individus diferents per transferir-los a la dona receptora.
  • i) i) La transferència a la dona receptora en un mateix acte d’embrions in vitro originats amb ovòcits de diferents dones.
  • j) j) La transferència a la dona receptora de gàmetes o embrions in vitro sense les garanties biològiques de viabilitat exigibles.
  • k) k) La pràctica de tècniques de transferència nuclear amb finalitats reproductives.
  • l) l) La selecció del sexe mitjançant diagnòstic genètic preimplantacional de l’embrió o la manipulació genètica amb finalitats no terapèutiques o terapèutiques no autoritzades.
  • m) m) L’aplicació de les tècniques de diagnòstic preimplantacional fora dels supòsits previstos i en els termes previstos en aquesta Llei.
  • n) En el cas de la fecundació in vitro i tècniques afins, la transferència de més de tres embrions a cada dona en cada cicle reproductiu.
  • o) o) La realització continuada de pràctiques d’estimulació ovàrica, més enllà del que es estableixen les recomanacions de les societats científiques reconegudes internacionalment i que puguin resultar lesives per a la salut de les dones donants.

1. Les infraccions en l’aplicació de les tècniques de reproducció assistida es qualifiquen de lleus, greus o molt greus. 2. A més de les previstes a la Llei general de sanitat i en altres lleis que poden resultar aplicables, es consideren infraccions lleus, greus o molt greus les següents: 2.1 És infracció lleu l’incompliment de qualsevol obligació o la transgressió de qualsevol prohibició establerta dins aquesta Llei, sempre que no estigui expressament tipificada com a infracció greu o molt greu, i en concret les següents: a) L’emplenament defectuós o incomplet de la història clínica dels usuaris de tècniques, sense omissió de dades essencials en la mateixa història. b) L’emplenament defectuós o incomplet del deure d’informació sobre les dades relatives a les condicions econòmiques del tractament. c) L’emplenament defectuós o incomplet del deure d’informació sobre la necessitat excepcional de comunicar la identitat del donant previst a l’article 7.5 d’aquesta llei. 2.2. Són infraccions greus: a) La vulneració per part dels equips de treball de les seves obligacions legals durant el tractament efectuat prop dels usuaris d’aquestes tècniques. b) L’omissió de la informació o els estudis previs necessaris per evitar lesionar els interessos de donants o usuaris o la transmissió de malalties congènites o hereditàries, així com la no prestació del degut consell genètic. c) L’omissió de dades, consentiments i referències exigits per aquesta Llei, així com la falta de realització de la història clínica en cada cas. d) L’omissió de la informació sobre les condicions econòmiques del tractament. e) La falta de lliurament al ministeri responsable de la salut de les dades previstes en aquesta Llei en els terminis previstos reglamentàriament. f) L’incompliment de les condicions de confidencialitat de les dades dels donants establertes en aquesta Llei. g) La retribució econòmica de la donació de gàmetes i embrions o la seva compensació econòmica en contra del que preveu l’article 7 d’aquesta llei. h) La publicitat o promoció que incentivi la donació de cèl·lules i teixits humans per part de centres autoritzats mitjançant l’oferta de compensacions o beneficis econòmics en contra del que preveu l’article 7 d’aquesta llei. i) La generació d’un nombre de fills per donant superior al legalment establert que resulti de la falta de diligència del centre o servei corresponent en la comprovació de les dades facilitades pels donants i, en el cas dels donants, el subministrament de dades falses en la identitat o la referència a altres donacions prèvies. j) L’incompliment de les normes i garanties establertes per al trasllat, la importació o l’exportació d’embrions i gàmetes entre països. k) L’aplicació de les tècniques de diagnòstic preimplantacional dins els supòsits previstos en aquesta Llei però sense comptar amb l’autorització prèvia del ministre responsable de la salut en els casos en què es requereix. l) La generació d’un nombre d’embrions in vitro en cada cicle reproductiu que superi el que és necessari, de conformitat amb els criteris clínics per garantir en límits raonables l’èxit reproductiu en cada cas. 2.3. Són infraccions molt greus: a) Permetre el desenvolupament in vitro dels embrions més enllà del límit de catorze dies següents a la fecundació de l’ovòcit, descomptant d’aquest temps els que hagin pogut estar crioconservats. b) La pràctica de qualsevol tècnica no inclosa dins l’annex no autoritzada puntualment o com a tècnica experimental en els termes previstos a l’article 4 d’aquesta llei. c) La realització o pràctica de tècniques de reproducció humana assistida en centres que no comptin amb la deguda autorització. d) L’aplicació de les tècniques de reproducció humana assistida a usuàries o receptores majors de cinquanta anys d’edat sense autorització expressa en els termes previstos a l’article 8.1 in fine d’aquesta llei. e) La falta de consulta prèvia al Registre de Reproducció Humana Assistida per garantir que el nombre màxim autoritzat de fills generats amb gàmetes del mateix donant no sigui superior al previst a l’article 7.8 d’aquesta llei. f) L’acceptació com a donants de persones que no compleixin els requisits establerts a l’article 7.7 d’aquesta llei. g) La selecció del donant de gàmetes o embrions in vitro, contravenint el que disposa l’article 8.4 d’aquesta llei. h) La creació d’embrions in vitro amb material biològic masculí d’individus diferents per transferir-los a la dona receptora. i) La transferència a la dona receptora en un mateix acte d’embrions in vitro originats amb ovòcits de diferents dones. j) La transferència a la dona receptora de gàmetes o embrions in vitro sense les garanties biològiques de viabilitat exigibles. k) La pràctica de tècniques de transferència nuclear amb finalitats reproductives. l) La selecció del sexe mitjançant diagnòstic genètic preimplantacional de l’embrió o la manipulació genètica amb finalitats no terapèutiques o terapèutiques no autoritzades. m) L’aplicació de les tècniques de diagnòstic preimplantacional fora dels supòsits previstos i en els termes previstos en aquesta Llei. n) En el cas de la fecundació in vitro i tècniques afins, la transferència de més de tres embrions a cada dona en cada cicle reproductiu. o) La realització continuada de pràctiques d’estimulació ovàrica, més enllà del que es estableixen les recomanacions de les societats científiques reconegudes internacionalment i que puguin resultar lesives per a la salut de les dones donants.