Vist que s’han constatat algunes errades en el Decret 102/2021, del 31 de març del 2021, de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, núm. 40, del 7 d’abril del 2021, per seguretat jurídica es torna a publicar íntegrament el Decret que incorpora les modificacions.

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex que relaciona les disposicions jurídiques europees que el Govern ha d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea, relatives, entre altres aspectes, a la legislació en matèria bancària i financera. L’annex de l’Acord monetari s’actualitza anualment, i en relació amb les normes de solvència i liquiditat i supervisió prudencial aplicables a les entitats bancàries i empreses d’inversió, el Principat d’Andorra va adquirir el compromís de transposar el Reglament (UE) 2017/2401 del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre del 2017, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 575/2013 sobre els requisits prudencials de les entitats bancàries i les empreses d’inversió (Diari oficial de la UE, L 347, 28.12.2017, p. 1–34)

El Reglament (UE) núm. 575/2013 va ser transposat a Andorra a través de l’aprovació de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com amb l’aprovació del Decret del 6 de març del 2019 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018. La transposició dels referits reglaments europeus requereix la modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018.

En relació amb la transposició del Reglament (UE) 2017/2401, cal indicar que les titulitzacions són un component important per al bon funcionament dels mercats financers en la mesura que contribueixen a diversificar les fonts de finançament i a diversificar els riscos de les entitats bancàries i les empreses d’inversió (en endavant, “entitats”), així com a alliberar capital regulatori que es pot destinar a afavorir el crèdit, en particular el finançament de l’economia real. D’altra banda, les titulitzacions ofereixen a les entitats i als altres participants en el mercat noves oportunitats d’inversió, la qual cosa permet diversificar les carteres i facilitar el flux de finançament a empreses i particulars.

En aquest sentit, cal modificar els requisits de capital regulatori establerts al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018 i aplicables a les entitats que actuen com a originadores, patrocinadores o inversores en operacions de titulització, per tal de reflectir de forma adequada les característiques específiques de les titulitzacions simples, transparents i normalitzades (STS, per la sigla en anglès), i de solucionar les deficiències que es van fer paleses durant la crisi financera de l’any 2007 i següents, és a dir, el recurs automàtic a qualificacions externes, unes ponderacions de risc excessivament baixes en trams de titulització amb una qualificació alta o, a canvi, unes ponderacions de risc excessivament elevades en trams amb una qualificació baixa, així com una sensibilitat al risc insuficient.

Així doncs, pel que fa al recurs automàtic a qualificacions externes, aquest Reglament preveu l’aplicació preferent del mètode estàndard per a titulitzacions (SEC-SA, per la seva sigla en anglès), que es basa en una fórmula que utilitza com a dades d’entrada els requisits de capital que es calcularien d’acord amb el mètode estàndard per al risc de crèdit en relació amb les exposicions subjacents com si aquestes no s’haguessin titulitzat (KSA). Quan el mètode SEC-SA no es pugui aplicar, les entitats han de poder aplicar el mètode basat en qualificacions externes per a les titulitzacions (SEC-ERBA, per la seva sigla en anglès). D’acord amb el mètode SEC-ERBA, els requisits de capital s’han d’assignar als trams de titulització en funció de la seva qualificació externa.

Aquesta modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018 preveu un enfocament de transparència, segons el qual s’ha d’assignar a una posició de titulització preferent una ponderació de risc màxima igual a la ponderació de risc mitjana ponderada per exposició aplicable a les exposicions subjacents.

D’acord amb els estudis sobre pèrdues i impagaments de les titulitzacions STS, els quals van obtenir millors resultats durant la crisi financera que les d’un altre tipus de titulitzacions, es conclou que l’ús d’estructures simples i transparents i unes pràctiques d’execució rigoroses en les titulitzacions STS comporten menys riscos operatius, de crèdit i d’agència. Per tant, resulta convenient modificar el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018 per introduir-hi un calibratge amb una adequada sensibilitat als riscos en les titulitzacions STS, sempre que aquestes últimes compleixin a més requisits addicionals que minimitzin el seu risc, fet que implica, en particular, una ponderació de risc mínima menor (10%) per a les posicions preferents.

És procedent que les modificacions al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018 que estableix aquest Decret s’apliquin a totes les posicions de titulització mantingudes per una entitat. No obstant això, per mitigar els costos de transició en la mesura del possible i perquè es pugui migrar al nou marc de manera fluida, les entitats han de seguir aplicant, fins al 28 de febrer del 2022, el marc de titulitzacions anterior, és a dir, les disposicions corresponents a la secció quarta del capítol tercer del títol III del Decret del 6 de març del 2019 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, que s’aplicaven abans de la data d’aplicació d’aquest Decret, a totes les posicions de titulització vives que mantinguin en la data d’aplicació d’aquest Decret.

Per una altra part, el Principat d’Andorra no és aliè a les greus pertorbacions econòmiques causades per la pandèmia de la COVID-19, i les excepcionals mesures de contenció afecten de manera significativa l’economia. Les empreses afronten disrupcions en les cadenes de subministrament, tancaments temporals i reduccions de la demanda, mentre que les llars s’enfronten a la desocupació i a una disminució dels seus ingressos. El Govern d’Andorra ha actuat de manera enèrgica per ajudar les llars i les empreses solvents a resistir l’alentiment intens però temporal de l’activitat econòmica i a la consegüent escassetat de liquiditat. En aquest context, i donades les circumstàncies extraordinàries de la pandèmia de la COVID-19 i la magnitud inusitada dels reptes plantejats, cal introduir modificacions al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, similars a les adoptades per la UE mitjançant el Reglament (UE) 2020/873 del Parlament Europeu i del Consell, del 24 de juny del 2020, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 575/2013 pel que fa a determinades adaptacions efectuades en resposta a la pandèmia de la COVID- 19, que permetin l’adopció de mesures immediates per garantir que les entitats continuïn sent capaces de canalitzar de forma efectiva els fons cap a les empreses i les llars, i per mitigar l’impacte econòmic. Entre aquestes mesures, cal destacar: l’equiparació dels efectes de reducció del risc a les garanties proporcionades per les agències oficials de crèdit a l’exportació amb les garanties concedides en el context de la pandèmia de la COVID-19 pels governs nacionals o altres ens públics, que es consideren solvents en la mateixa mesura, i prorrogar dos anys més l’aplicació de les disposicions transitòries que introdueixen gradualment l’impacte de la NIIF 9, així com facilitar a les entitats que tornin a afegir al seu capital de nivell 1 ordinari qualsevol increment en les noves provisions per pèrdues creditícies esperades que reconeguin el 2020 i 2021 per als seus actius financers sense deteriorament creditici, mantenint al mateix temps les disposicions transitòries per als imports de pèrdues creditícies esperades establerts abans de la pandèmia de la COVID-19 (establerta en la disposició transitòria vuitena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018), restablir un filtre prudencial per neutralitzar les pèrdues generades per l’increment del rendiment del deute públic en poder de les entitats, i la introducció de disposicions transitòries per a les exposicions enfront d’administracions centrals i bancs centrals, quan aquestes exposicions estiguin denominades en la moneda nacional d’un altre estat membre de la Unió Europea, així com prorrogar les disposicions transitòries pel que fa al tractament d’aquestes exposicions en el marc dels límits a grans exposicions.

Finalment, el Decret també inclou unes correccions d’errors de la transposició inicial del Reglament (EU) núm. 575/2013.

Aquest Decret conté un únic capítol amb 21 articles, una disposició transitòria i dos disposicions finals. La disposició transitòria preveu l’aplicació de l’actual règim de titulitzacions previst en la secció quarta del capítol tercer del títol III del Decret del 6 de març del 2019, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, fins al 28 de febrer del 2023. La disposició final primera estableix l’habilitació en favor del ministeri encarregat de les finances per adoptar o desenvolupar les normes tècniques de regulació i execució de la Unió Europea aplicables en relació amb els reglaments europeus transposats en aquest Decret. Per últim, la disposició final segona preveu l’entrada en vigor d’aquest Decret.

A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 31 de març del 2021,

Decreta:

S’aprova el Decret de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Capítol únic. Modificació del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió

1. S’afegeixen els punts 4 bis i 98 bis a l’apartat 1 de l’

“4 bis. Administrador: l’entitat que gestiona diàriament un conjunt de drets de cobrament adquirits o les exposicions creditícies subjacents.

[…]

98 bis. Prestador original: entitat que, per si mateixa o a través d’entitats vinculades, directament o indirectament, ha concertat l’acord inicial que va crear les obligacions o obligacions potencials del deutor o deutor potencial i que va donar lloc a les exposicions titulitzades.” 2. Es modifica la lletra b del punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:

“111. Situació d’impagament d’un deutor: […]

• b) Que el deutor mantingui imports vençuts durant més de 90 dies respecte a qualsevol obligació creditícia significativa enfront de l’entitat, l’empresa matriu o qualsevol de les seves filials”.

Es modifica la lletra b de l’

• b) “posicions de titulització, conforme a la lletra b de l’apartat 1 de l’

Es modifica l’article 219 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 219. Requisits de fons propis per a instruments de titulització

1. Respecte als instruments a la cartera de negociació que siguin posicions de titulització, l’entitat ha de ponderar les seves posicions netes, calculant-les de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 209, amb un 8% de la ponderació de risc que l’entitat aplicaria a la posició en la seva cartera d’inversió d’acord amb als articles 152 a 165 de la secció quarta del capítol tercer, així com l’article 272 de capítol segon del títol V.
2. En el cas de les posicions de titulització que estiguin subjectes a una ponderació de risc addicional de conformitat amb l’apartat 6 de l’article 152, s’ha d’aplicar un 8% del total de la ponderació de risc.
3. L’entitat ha de sumar les posicions ponderades que es derivin de l’aplicació dels apartats 1 i 2, amb independència que siguin llargues o curtes, per calcular el seu requisit de fons propis per risc específic, a excepció de les posicions de titulització subjectes a l’apartat 4 de l’article 220.
4. Quan una entitat originadora d’una titulització tradicional no compleixi les condicions relatives a les transferències significatives del risc previstes en l’article 150, aquesta entitat ha d’incloure les exposicions subjacents a la titulització en el càlcul dels seus requisits de fons propis com si no s’haguessin titulitzat.

Quan una entitat originadora d’una titulització sintètica no compleixi les condicions relatives a les transferències significatives del risc previstes en l’article 151, aquesta entitat ha d’incloure les exposicions subjacents a la titulització en el càlcul dels seus requisits de fons propis com si no s’haguessin titulitzat; a més, no ha de tenir en compte l’efecte de la titulització sintètica a l’efecte de la cobertura del risc de crèdit.”

S’elimina la lletra b de l’apartat 3 de l’

Article 4

S’afegeix l’

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 7 de l’

2. La suma que s’ha de multiplicar de conformitat amb l’apartat 1 consisteix en:

   • a) Els beneficis intermedis no inclosos en el capital de nivell 1 ordinari en virtut de l’apartat 1 de l’

Es modifica el quadre 1 de l’apartat 1 de l’article 218 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“

Quadre 1

Categories

Requisit de fons propis per risc específic

Títols de deute que rebrien una ponderació de risc del 0% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit

0%

Títols de deute que rebrien una ponderació de risc del 20% o del 50% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit i altres elements admissibles definits en l’apartat 3

0,25% (termini residual fins al venciment final: inferior o igual a 6 mesos)

1,00% (termini residual fins al venciment final: superior a 6 mesos i inferior o igual a 24 mesos)

1,60% (termini residual fins al venciment final: superior a 24 mesos)

Títols de deute que rebrien una ponderació de risc del 100% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit

8,00%

Deute que rebria una ponderació de risc del 150% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit

12,00%

”

En seguiment del que estableix la lletra d de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import de l’exposició ponderada per risc d’una posició que mantinguin en una titulització conforme al que es disposa en la secció quarta del capítol tercer del títol III.”

Article 6

Es modifica l’apartat 2 de l’

“2. Les exposicions enfront d’administracions centrals i de bancs centrals per a les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que s’estableix al quadre 1 que es correspongui amb l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb l’

Es modifica l’apartat 2 de l’article 98 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“2. Les exposicions en forma de participacions o accions en OIC en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que estableix el quadre 8, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.”

Es modifica l’apartat 4 de l’article 95 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“4. Els bons garantits per als quals està disponible una avaluació de crèdit per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc segons el quadre 6 bis, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.”

Es modifica l’apartat 6 de l’article 100 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“6. Quan una entitat proporcioni cobertura del risc de crèdit per a una sèrie d’exposicions amb la condició que l’n-èsim impagament entre aquestes exposicions activi el pagament i que aquest esdeveniment de crèdit extingeixi el contracte, per obtenir l’import de les exposicions ponderades per risc s’han de sumar les ponderacions de risc de les exposicions incloses en la cistella, excepte n-1 exposicions, fins a un màxim del 1.250%, i s’ha de multiplicar per l’import nominal de la cobertura proporcionada pel derivat de crèdit. Per determinar les n-1 exposicions excloses de l’agregació, s’ha de tenir en compte que ha d’incloure les que individualment produeixin una exposició ponderada per risc d’import inferior al del qualsevol de les exposicions incloses en l’agregació.”

Es modifica la lletra h de l’apartat 1 de l’article 113 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“h) posicions de titulització que no siguin posicions de retitulització i que estiguin subjectes a una ponderació de risc del 100% o menys, conforme als articles 158 a 161.”

Es modifica la secció quarta del capítol tercer del títol III del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Secció quarta. Titulització

A efectes d’aquesta secció, s’entén per:

1. Clàusula d’amortització anticipada: és una clàusula contractual en titulitzacions d’exposicions renovables o en titulitzacions renovables que requereix, en cas de produir determinats esdeveniments, que les posicions dels inversors es reemborsin abans del venciment inicialment fixat per als valors emesos.

2. Cupó segregat de millora creditícia: és un actiu de balanç que representa una valoració de fluxos d’efectiu relacionats amb el marge financer futur i constitueix un tram subordinat de la titulització.

3. Ens de foment: és tota empresa o ens establert per l’Administració central o per una administració regional o local del Principat d’Andorra o d’un estat membre de la UE que concedeixi préstecs promocionals o garanties promocionals el primer objectiu dels quals no sigui l’obtenció de beneficis ni la maximització de la seva quota de mercat, sinó el foment d’objectius de polítiques públiques d’aquesta Administració, sempre que aquesta última estigui obligada, a reserva de les normes sobre ajudes estatals, a protegir la base econòmica de l’empresa o ens i mantenir la seva viabilitat al llarg de tot el seu període de vida, o que almenys el 90% del seu capital o finançament inicial o dels préstecs promocionals que concedeixi estiguin directament o indirectament garantits per l’Administració central, regional o local del Principat d’Andorra o de l’estat membre.

4. Exposició renovable: és una exposició en la qual, dins d’uns límits convinguts, es permeten fluctuacions dels saldos pendents dels clients atenent les seves decisions de disposició i reemborsament.

5. Inversor institucional: un inversor que és:

   • a) Una entitat asseguradora;
   • b) Una entitat entitat reasseguradora;
   • c) Un fons de pensions d’ocupació o un gestor d’inversions o una entitat autoritzada nomenada per un fons de pensions d’ocupació;
   • d) Una societat gestora d’OIC;
   • e) Una societat d’inversió de capital variable que no hagi encomanat la gestió del seu patrimoni a una societat gestora;
   • f) Una entitat bancària;

6. Línia de liquiditat: és la posició de titulització que sorgeix d’un acord contractual destinat a proporcionar finançament per garantir la puntualitat dels fluxos d’efectiu als inversors.

7. Opció d’extinció: és una opció contractual en virtut de la qual l’entitat originadora pot recomprar o extingir les posicions de titulització abans que s’hagin reemborsat totes les exposicions subjacents, ja sigui recomprant les exposicions subjacents restants del conjunt en el cas de les titulitzacions tradicionals, ja sigui rescindint la cobertura del risc de crèdit en el cas de les titulitzacions sintètiques; en tots dos casos quan el saldo viu de les exposicions se situa per sota d’un nivell determinat.

8. Operació de pagarés de titulització (operació ABCP per la seva sigla en anglès): és una titulització dins d’un programa ABCP.

9. Posició de titulització en trams de risc intermedi: una posició en la titulització que està subordinada a la posició de titulització preferent, té una prelació més alta que el tram de primera pèrdua i està subjecta a una ponderació de risc inferior al 1.250% i superior al 25%, de conformitat amb el que es disposa en els articles 157 a 161.

10. Posició de titulització preferent: és una posició emparada o garantida per un dret de prelació de primer grau sobre el conjunt de les exposicions subjacents; a aquest efecte, s’obvien les quantitats degudes en virtut de contractes de derivats sobre tipus d’interès o divises, les comissions o altres pagaments similars, així com qualsevol diferència en el venciment respecte a un o diversos trams preferents amb els quals aquesta posició suporti l’assignació de pèrdues a prorrata.

11. Posició no qualificada: és una posició de titulització que manca d’una avaluació creditícia admissible d’acord amb els articles 166 a 168.

12. Posició qualificada: és una posició de titulització per a la qual es disposa d’una avaluació creditícia admissible d’acord amb els articles166 a 168.

13. Programa de pagarés de titulització (programa ABCP per la seva sigla en anglès): és un programa de titulitzacions en què els valors emesos adopten predominantment la forma de pagarés amb un venciment original d’un any o menys.

14. Sobregarantia: és qualsevol forma de millora creditícia en virtut de la qual les exposicions subjacents es comptabilitzen amb un valor superior al valor de les posicions de titulització.

15. Titulització simple, transparent i normalitzada (titulització STS per la seva sigla en anglès): una titulització que reuneix els requisits de l’

S’elimina la lletra l de l’article 314 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió.

1. Les posicions en un programa ABCP o en una operació ABCP que puguin considerar-se posicions en una titulització STS podran optar al tractament establert en els articles 159 i 161 quan es compleixin els requisits següents:

   • a) Que les exposicions subjacents, en el moment d’incloure’s en el programa ABCP, segons el lleial saber i entendre de l’originadora o el prestador original, reuneixin les condicions perquè se’ls assigni, conforme al mètode estàndard i tenint en compte qualsevol reducció del risc de crèdit aplicable, una ponderació de risc igual o inferior al 75% de manera individual si es tracta d’una exposició minorista o bé el 100% en els altres casos, i
   • b) Que el valor agregat de totes les exposicions enfront d’un únic deutor del programa ABCP no superi el 2% del valor agregat de totes les exposicions del programa ABCP en el moment en què les exposicions es van afegir al programa ABCP. Als efectes d’aquest càlcul, els préstecs o els arrendaments a un grup de clients vinculats entre si, segons el lleial saber i entendre de l’entitat patrocinadora, es consideraran exposicions enfront d’un únic deutor.

En el cas dels crèdits comercials, no és aplicable la lletra b del paràgraf primer quan tot el risc de crèdit dels deutors comercials s’inclogui en la cobertura de crèdit admissible conforme al que es disposa en la secció tercera, sempre que, en aquest cas, el proveïdor de la cobertura sigui una entitat o una entitat asseguradora o entitat reasseguradora. Als efectes d’aquest paràgraf, per determinar si la cobertura és completa i si es respecta el límit de concentració només s’ha d’utilitzar la part dels crèdits comercials que quedi després d’haver tingut en compte els efectes de qualsevol descompte en el preu de compra i la sobregarantia.

Quant als valors d’arrendament financer residuals titulitzats, no s’ha d’aplicar la lletra b del paràgraf primer quan aquests valors no estan exposats a un risc de refinançament o revenda pel compromís jurídicament vinculant d’un tercer admissible d’acord amb l’apartat 1 de l’article 116 o de recomprar o refinançar l’exposició per un determinat import.

No obstant el que està disposat en la lletra a del paràgraf primer, quan una entitat apliqui l’apartat 3 de l’article 153 la ponderació del risc que l’entitat assignaria a una línia de liquiditat que cobreixi completament els ABCP emesos en virtut del programa ha de ser igual o inferior al 100%.

2. Les posicions en una titulització que no correspongui a un programa ABCP o a una operació ABCP que es puguin considerar posicions en una titulització STS poden optar al tractament establert en els articles 159 i 161 quan es compleixin els requisits següents:

   • a) Que, en el moment d’incloure’s en la titulització, el valor d’exposició agregat de totes les exposicions davant d’un únic deutor del conjunt no superi el 2% del valor d’exposició dels valors agregats de les exposicions pendents del conjunt d’exposicions subjacents. A efectes d’aquest càlcul, els préstecs o els arrendaments a un grup de clients vinculats entre si es consideren exposicions davant d’un únic deutor.

Quant als valors d’arrendament financer residuals titulitzats, no és aplicable el paràgraf primer d’aquesta lletra quan aquests valors no estiguin exposats a un risc de refinançament o revenda pel compromís jurídicament vinculant d’un tercer admissible d’acord amb l’apartat 1 de l’article 116 de recomprar o refinançar l’exposició per un determinat import;

• b) Que, en el moment d’incloure’s en la titulització, les exposicions subjacents reuneixin les condicions perquè se’ls assigni, conforme al mètode estàndard i tenint en compte qualsevol reducció del risc de crèdit aplicable, una ponderació de risc igual o inferior:

i. Al 40% sobre la base de la mitjana ponderada del valor d’exposició de les exposicions de la cartera si es tracta de préstecs garantits per hipoteques sobre immobles residencials,

ii. Al 50% sobre la base de l’exposició individual si es tracta d’un préstec garantit per hipoteques sobre immobles comercials,

iii. Al 75% sobre la base de l’exposició individual si es tracta d’una exposició minorista,

iv. Al 100% sobre la base de l’exposició individual en els altres casos;

• c) Que, quan siguin aplicables els incisos i i ii de la lletra b, els préstecs garantits per drets no preferents sobre un actiu determinat només s’incloguin en la titulització si també s’hi incorporen tots els préstecs coberts per drets preferents sobre aquest actiu;
• d) Que, quan sigui aplicable l’incís i de la lletra b d’aquest apartat, cap préstec del conjunt d’exposicions subjacents no tingui, en el moment d’incloure’s en la titulització, una ràtio préstec/valor superior al 100%, mesura conforme al que es disposa en l’incís i de la lletra d de l’apartat 1 de l’article 95, i en l’apartat 4 de l’article 122.

1. L’entitat originadora d’una titulització tradicional pot excloure les exposicions titulitzades del càlcul de les exposicions ponderades per risc si es compleix alguna de les condicions següents:

   • a) Que es consideri transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit associat a les exposicions titulitzades;
   • b) Que l’entitat originadora apliqui una ponderació de risc del 1.250% a totes les posicions de titulització que manté en aquesta titulització o dedueixi aquestes posicions del capital de nivell 1 ordinari, d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2. Es considera que s’ha transferit una part significativa del risc de crèdit en els casos següents:

   • a) Quan les exposicions ponderades per risc de les posicions de titulització en trams de risc intermedi mantingudes per l’entitat originadora en la titulització no excedeixin el 50% de les exposicions ponderades per risc de totes les posicions de titulització en trams de risc intermedi que hi ha en aquesta titulització;
   • b) Quan l’entitat originadora no mantingui més del 20% del valor d’exposició del tram de primera pèrdua de la titulització, sempre que es compleixin les dos condicions següents:

i. Que l’entitat originadora pugui demostrar que el valor d’exposició del tram de primera pèrdua depassa en un marge substancial una estimació motivada de la pèrdua esperada per les exposicions subjacents,

ii. Que no hi hagi posicions de titulització en trams de risc intermedi.

Si la possible reducció dels imports de les exposicions ponderades per risc que l’originadora aconseguiria mitjançant la titulització d’acord amb les lletres a o b no estigui justificada per una transferència concorde del risc de crèdit a tercers, l’AFA pot resoldre, en vista de les circumstàncies específiques del cas, que no es consideri transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit.

3. Com a alternativa al que disposa l’apartat 2, l’AFA pot autoritzar les entitats originadores a considerar transferida una part significativa del risc de crèdit en relació amb una titulització quan l’originadora pugui demostrar en cada cas que la reducció dels requisits de fons propis per ella reeixida mitjançant la titulització està justificada per una transferència concorde amb el risc de crèdit a tercers. L’autorització es pot concedir exclusivament si l’entitat compleix les dos condicions següents:

   • a) Que l’entitat compti amb polítiques i mètodes degudament sensibles al risc per avaluar la transferència de risc;
   • b) Que l’entitat hagi reconegut també la transferència del risc de crèdit a tercers en cada cas a efectes de la seva gestió interna de riscos i de la seva assignació interna de capital.

4. A més dels requisits establerts en els apartats 1 a 3 que resultin aplicables, s’han de complir totes les condicions següents:

   • a) Que la documentació de la titulització reflecteixi l’essència econòmica de l’operació;
   • b) Que les posicions de titulització no representin obligacions de pagament de l’originadora;
   • c) Que les exposicions subjacents quedin fora de l’abast de l’originadora i dels seus creditors de manera que:

i. La titularitat de les exposicions subjacents sigui adquirida per l’SSPE mitjançant venda veritable o assignació o transferència amb el mateix efecte legal de manera exigible enfront del venedor o a qualsevol altre tercer;

ii. La transferència de la titularitat a l’SSPE no estigui subjecta a disposicions rescissòries estrictes en cas d’insolvència del venedor.

• d) Que l’entitat originadora no mantingui un control efectiu o indirecte sobre les exposicions transferides. Es considera que una entitat originadora ha mantingut el control efectiu sobre les exposicions transferides si té dret a recomprar del cessionari les exposicions prèviament transferides per tal de realitzar els seus beneficis o si es veu obligada a assumir de nou el risc transferit. El manteniment per l’entitat originadora dels drets o les obligacions d’administració de les exposicions no constitueix per si mateix un control indirecte de les exposicions;
• e) Que la documentació de titulització no contingui condicions que:

i. Exigeixin que l’originadora alteri les exposicions subjacents a fi de millorar la qualitat mitjana del conjunt, o

ii. Augmentin el rendiment pagable als tenidors de posicions o millorin de qualsevol altra manera les posicions de la titulització en resposta a una deterioració de la qualitat creditícia de les exposicions subjacents;

• f) Que, quan escaigui, en la documentació de l’operació consti que l’originadora o la patrocinadora només poden comprar o recomprar posicions de titulització o bé recomprar, reestructurar o substituir les exposicions subjacents al marge de les seves obligacions contractuals si l’execució d’aquestes transaccions respecta les condicions imperants en el mercat i les parts actuen en el seu propi interès amb total llibertat i independència (en condicions d’independència mútua);
• g) Que, en els casos en què hi hagi una opció d’extinció, aquesta opció compleix així mateix les condicions següents:

i. Que pugui ser exercida discrecionalment per l’entitat originadora;

ii. Que només es pugui exercir quan queda per amortitzar el 10% o menys del valor original de les exposicions titulitzades;

iii. Que no es trobi estructurada de manera que eviti l’assignació de pèrdues a millores creditícies o altres posicions que tenen els inversors, ni d’una altra manera que proporcioni millores creditícies;

• h) Que l’originadora hagi rebut d’un assessor jurídic qualificat un dictamen que confirmi que la titulització compleix les condicions establertes en la lletra c d’aquest apartat.

1. L’entitat originadora d’una titulització sintètica pot calcular les exposicions ponderades per risc i, respecte de les exposicions titulitzades d’acord amb els articles 155 bis i 155 tris, si es compleix alguna de les condicions següents:

   • a) Que es consideri transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit, ja sigui mitjançant cobertura del risc de crèdit amb garanties reals o personals;
   • b) Que l’entitat originadora apliqui una ponderació de risc del 1.250% a totes les posicions de titulització que mantingui en aquesta titulització o dedueixi aquestes posicions del capital de nivell 1 ordinari, d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2. Es considera que s’ha transferit una part significativa del risc de crèdit si es compleix alguna de les condicions següents:

   • a) Que les exposicions ponderades per risc de les posicions de titulització en trams de risc intermedi mantingudes per l’entitat originadora en la titulització no excedeixin el 50% de les exposicions ponderades per risc de totes les posicions de titulització en trams de risc intermedi que hi ha en aquesta titulització;
   • b) Si l’entitat originadora no manté més del 20% del valor d’exposició del tram de primera pèrdua de la titulització, sempre que es compleixin les dos condicions següents:

i. Que l’entitat originadora pugui demostrar que el valor d’exposició del tram de primera pèrdua depassa en un marge substancial una estimació motivada de la pèrdua esperada per les exposicions subjacents;

ii. Que no hi hagi posicions de titulització en trams de risc intermedi.

Si la possible reducció en les exposicions ponderades per risc que l’entitat originadora aconseguiria mitjançant la titulització no està justificada per una transferència acord del risc de crèdit a tercers, l’AFA pot resoldre, en vista de les circumstàncies específiques del cas, que no es considera transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit.

3. Als efectes del que preveu l’apartat 2, l’AFA pot autoritzar les entitats originadores a considerar transferida una part significativa del risc de crèdit en relació amb una titulització quan l’originadora pugui demostrar en cada cas que la reducció dels requisits de fons propis per ella reeixida mitjançant la titulització està justificada per una transferència que concordi amb el risc de crèdit a tercers. L’autorització es pot concedir exclusivament si l’entitat compleix les dos condicions següents:

   • a) Si l’entitat compta amb polítiques i mètodes adequats de gestió interna de riscos per avaluar la transferència de risc;
   • b) Si l’entitat ha reconegut també la transferència del risc de crèdit a tercers en cada cas als efectes de la seva gestió interna de riscos i de la seva assignació interna de capital.

4. A més dels requisits establerts en els apartats 1 a 3, han de complir-se totes les condicions següents:

   • a) Que la documentació de l’operació reflecteixi el contingut econòmic de la titulització;
   • b) Que la cobertura del risc de crèdit mitjançant la qual es transfereixi correspongui al que es preveu en l’article 154;
   • c) Que la documentació de titulització no contingui condicions que:

i. Imposin llindars d’importància relativament significativa per sota dels quals es consideri que no es desencadena la cobertura del risc de crèdit si es produeix un succés relacionat amb l’impagament;

ii. Permetin la conclusió de la protecció pel deteriorament de la qualitat creditícia de les exposicions subjacents;

iii. Excepte en el cas de clàusules d’amortització anticipada, exigeixin la millora de les posicions en la titulització per l’entitat originadora, o;

iv. Augmentin el cost per a l’entitat de la cobertura del risc de crèdit o el rendiment que s’ha de pagar a tenidors de posicions en la titulització en resposta a un deteriorament en la qualitat creditícia del conjunt d’exposicions subjacents;

• d) Que el dictamen d’un assessor jurídic qualificat confirmi l’eficàcia de la cobertura del risc de crèdit en tots els països pertinents;
• e) Que la documentació de titulització faci constar, quan escaigui, que qualsevol compra o recompra de posicions de titulització per l’entitat originadora o patrocinadora, al marge de les seves obligacions contractuals, es pot efectuar exclusivament en condicions de mútua independència per a les parts;
• f) Que, en els casos en què hi hagi una opció d’extinció, aquesta opció compleixi les condicions següents:

i. Que pugui ser exercida discrecionalment per l’entitat originadora;

ii. Que només es pugui exercir quan queda per amortitzar el 10% o menys del valor original de les exposicions titulitzades;

iii. Que no es trobi estructurada de manera que eviti l’assignació de pèrdues a millores creditícies o altres posicions que tenen els inversors en la titulització, ni d’una altra manera que proporcioni millores creditícies;

• g) Que l’entitat originadora hagi rebut d’un assessor jurídic qualificat un dictamen que confirmi que la titulització compleix les condicions establertes en la lletra d d’aquest apartat.

Quan la titulització inclogui exposicions renovables i clàusules d’amortització anticipada o clàusules similars, només es considera transferida per l’entitat originadora una part significativa del risc de crèdit si es compleixen els requisits establerts en els articles 150 i 151 i si, una vegada activada, la clàusula d’amortització anticipada no:

• a) Subordina el dret preferent o de rang igual de l’entitat sobre les exposicions subjacents als drets dels altres inversors;
• b) Redueix el rang del dret de l’entitat sobre les exposicions subjacents en relació amb els drets de les altres parts, o;
• c) Augmenta d’alguna altra manera l’exposició de l’entitat a les pèrdues associades a les exposicions renovables subjacents.

1. Quan una entitat originadora hagi transferit una part significativa del risc de crèdit associat a exposicions titulitzades d’acord amb els articles 150 a 151 bis, aquesta entitat pot:

   • a) En cas de titulització tradicional, excloure del seu càlcul de les exposicions ponderades per risc les ex-posicions que hi ha titulitzat;
   • b) En cas de titulització sintètica, calcular les exposicions ponderades per risc, respecte de les exposicions titulitzades de conformitat amb els articles 155 bis i 155 tris.

2. Quan l’entitat originadora hagi decidit aplicar l’apartat 1, ha de calcular les exposicions ponderades per risc prescrites en aquesta secció per a les posicions que pot mantenir en la titulització.

Quan l’entitat originadora no hagi transferit una part significativa del risc de crèdit o hagi decidit no aplicar l’apartat 1, no té obligació de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc corresponents a cap posició que pugui mantenir en la titulització en qüestió, però ha de continuar incloent les exposicions subjacents en el càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc, com si no s’haguessin titulitzat.

3. Quan hi hagi una exposició a diferents trams d’una titulització, l’exposició a cada tram es considera una posició de titulització independent. Es considera que els proveïdors de cobertura creditícia a posicions d’una titulització mantenen posicions en la titulització. En les posicions de titulització s’hi han d’incloure les exposicions a titulitzacions resultants de contractes de derivats sobre tipus d’interès o divises.
4. Llevat que una posició de titulització es dedueixi dels elements del capital de nivell 1 ordinari en virtut de la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’exposició ponderada per risc s’ha d’incloure en el total d’exposicions ponderades per risc de l’entitat als efectes del que preveu l’apartat 1 de l’article 59.
5. L’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització s’ha de calcular aplicant al valor d’exposició de la posició, calculat segons el que estableix l’article 153, la pertinent ponderació de risc total.
6. La ponderació de risc total ha de ser igual a la suma de la ponderació de risc establerta en aquesta secció i tota possible ponderació de risc addicional de conformitat amb l’article 272.

1. El valor d’exposició d’una posició de titulització es calcula de la manera següent:

   • a) El valor d’exposició d’una posició de titulització en balanç és el seu valor comptable restant una vegada efectuats en la posició de titulització qualssevol ajustos específics pertinents per risc de crèdit de conformitat amb l’article 76;
   • b) El valor d’exposició d’una posició de titulització fora de balanç és el seu valor nominal menys qualsevol ajust específic pertinent per risc de crèdit en la posició de titulització aplicable de conformitat amb l’article 76, multiplicat pel factor de conversió pertinent establert d’acord amb el següent; el factor de conversió és del 100%, excepte en el cas de les línies per a bestretes de tresoreria. Per determinar el valor d’exposició de la part no disposada de les línies per a bestretes de tresoreria, es pot aplicar un factor de conversió del 0% a l’import nominal d’una línia de liquiditat que pugui cancel·lar-se de manera incondicional sempre que el reemborsament de les disposicions amb càrrec a la línia tingui prelació sobre qualsevol altre dret respecte als fluxos d’efectiu que sorgeixin de les exposicions titulitzades i l’entitat hagi demostrat a satisfacció de l’AFA que està aplicant un mètode adequadament conservador per avaluar la quantia de la part no disposada;
   • c) El valor d’exposició per risc de crèdit de contrapart d’una posició de titulització que sigui el resultat d’un instrument derivat enumerat en l’annex II es determina de conformitat amb la secció cinquena;
   • d) Una entitat originadora pot deduir del valor d’exposició d’una posició de titulització que tingui assignada una ponderació de risc de 1.250% de conformitat amb els articles 158 a 161 o que s’hagi deduït del capital ordinari de nivell 1 de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30, de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import dels ajustos per risc de crèdit sobre les exposicions subjacents, de conformitat amb l’article 76, i qualsevol descompte no reemborsable sobre el preu de compra relacionat amb aquestes exposicions subjacents, en la mesura que aquests descomptes hagin causat la reducció dels seus fons propis.

El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar què és el que constitueix un mètode adequadament conservador per avaluar la quantia de la part no disposada a què es refereix la lletra b del paràgraf primer.

2. Quan una entitat tingui dos o més posicions encavalcades en una titulització, haurà d’incloure només una de les posicions en el seu càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc.

Quan les posicions s’encavalquin parcialment, l’entitat pot dividir la posició en dos parts i reconèixer aquest encavalcament en relació amb una sola part de conformitat amb el paràgraf primer. Per calcular el capital, l’entitat també pot tractar les posicions com si s’encavalquessin totalment estenent la posició que produeixi els imports més elevats d’exposició ponderada per risc.

Així mateix, l’entitat pot reconèixer un encavalcament entre els requisits de fons propis per risc específic per a posicions de la cartera de negociació i els requisits de fons propis per a posicions de titulització de la cartera d’inversió, sempre que l’entitat pugui calcular i comparar els requisits de fons propis per a les posicions pertinents.

Als efectes d’aquest apartat, es considera que dos posicions s’encavalquen quan es compensin mútuament de tal manera que l’entitat pugui impedir que es derivin pèrdues d’una posició complint les obligacions exigibles en l’altra posició.

3. Quan la lletra d de l’

Es modifica la lletra o de l’apartat 1 de l’article 265 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“o) Tots els actius que s’inverteixen per cobrir les inversions de la reserva en garantia d’acord amb el que està establert a la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, així com els actius que constitueixin crèdits enfront dels bancs centrals en forma de reserves mínimes exigides que es posseeixin en aquests bancs centrals, denominats en la seva moneda nacional.”

1. Les entitats poden reconèixer la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o personals respecte a una posició de titulització si es compleixen els requisits de reducció del risc de crèdit establerts en aquesta secció i en la secció tercera.
2. La cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties reals es limitarà a les garanties reals de naturalesa financera que siguin admissibles per al càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc d’acord amb la secció segona, tal com s’estableix en la la secció tercera, i el reconeixement de la reducció del risc de crèdit està supeditat al compliment dels requisits pertinents establerts en la secció tercera.

La cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties personals i els proveïdors admissibles d’aquesta cobertura es limita als que siguin admissibles d’acord amb la secció tercera, i el reconeixement de la reducció del risc de crèdit està supeditat al compliment dels requisits pertinents establerts en la secció tercera.

3. Malgrat el que es disposa en l’apartat 2, els proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals que s’enumeren en les lletres a a h de l’apartat 1 de l’article 116, han de tenir assignada una avaluació creditícia d’una ECAI reconeguda que correspongui com a mínim al nivell 2 de qualitat creditícia en el moment en què s’hagi reconegut per primera vegada la cobertura del risc de crèdit i al nivell 3 com a mínim en endavant. El requisit establert en aquest apartat no s’aplica a les entitats de contrapartida central qualificades.

4. Malgrat el que es disposa en l’apartat 2, els SSPE poden ser proveïdors de cobertura admissibles quan es compleixin totes les condicions següents:

   • a) Quan posseeixin actius que puguin ser considerats garanties reals de naturalesa financera admissibles de conformitat amb la secció tercera;
   • b) Quan sobre els actius als quals es refereix la lletra a no existeixin drets o drets contingents amb una prelació igual o superior a la dels drets o drets contingents de l’entitat que es beneficiï de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals, i;
   • c) Quan es compleixin tots els requisits establerts en la secció tercera per al reconeixement de les garanties reals de naturalesa financera.

5. Als efectes de l’apartat 4, l’import de la cobertura ajustat pels possibles desfasaments de divisa i de venciment (GA) de conformitat amb la secció tercera es limita al valor de mercat d’aquests actius ajustat per la volatilitat i la ponderació de risc de les exposicions enfront del proveïdor de cobertura tal com s’especifica en el mètode estàndard (g) es determina com la mitjana ponderada de les ponderacions de risc que s’aplicarien a aquests actius com a garanties reals de naturalesa financera conforme al mètode estàndard.

6. Quan una posició de titulització es beneficiï d’una cobertura íntegra del risc de crèdit o d’una cobertura parcial del risc de crèdit calculada a prorrata, s’han d’aplicar els requisits següents:

   • a) L’entitat que ofereix la cobertura del risc de crèdit ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc corresponents a la part de la posició de titulització que es beneficia d’aquesta cobertura de conformitat amb els articles 158 a 161, com si mantingués aquesta part de la posició directament;
   • b) L’entitat que compra la cobertura del risc de crèdit ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc conforme al que es disposa en la secció tercera pel que fa a la part coberta.

7. En tots els casos no previstos en l’apartat 6, s’han d’aplicar les prescripcions següents:

   • a) L’entitat que ofereix la cobertura del risc de crèdit ha de tractar la part de la posició que es beneficia d’aquesta cobertura com una posició de titulització i ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc com si mantingués aquesta posició directament, de conformitat amb els articles 158 a 161 i a reserva del que es disposa en els apartats 8, 9 i 10;
   • b) L’entitat que compra la cobertura del risc de crèdit ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc de la part coberta de la posició a què es refereix la lletra a de conformitat amb la secció tercera. L’entitat ha de tractar la part de la posició de titulització que no es beneficia d’aquesta cobertura com una posició de titulització independent i ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc de conformitat amb els articles 158 a 161 i a reserva del que està disposat en els apartats 8, 9 i 10.

8. Les entitats que utilitzin el mètode estàndard per a les titulitzacions (SEC-SA) conforme als articles 158 a 161 han de determinar el punt d’unió (A) i el punt de separació (D) de manera independent per a cadascuna de les posicions derivades de conformitat amb l’apartat 7, com si s’haguessin emès com a posicions de titulització independents en el moment en què s’origina l’operació. El valor de KSA s’ha de calcular tenint en compte el conjunt original d’exposicions subjacents a la titulització.

9. Les entitats que utilitzin el mètode basat en qualificacions externes per a les titulitzacions (SEC-ERBA) conforme als articles 158 a 161 per a la posició de titulització original han de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc corresponents a les posicions derivades de conformitat amb l’apartat 7 com segueix:

   • a) Quan la posició derivada tingui una prelació més elevada, se li ha d’assignar la ponderació de risc de la posició de titulització original;
   • b) Quan la posició derivada tingui una prelació més baixa, se li pot assignar una qualificació inferida de conformitat amb l’apartat 7 de l’article 160. En aquest cas, l’element de gruix dels trams (T) s’ha de computar únicament sobre la base de la posició derivada. En cas que no es pugui inferir la qualificació, l’entitat ha d’aplicar la ponderació de risc més elevada de les següents:

i. L’obtinguda d’aplicar el mètode SEC-SA de conformitat amb l’apartat 8 i els articles 158 a 161, o;

ii. La ponderació de risc de la posició de titulització original conforme al mètode SEC-ERBA.

10. La posició derivada que tingui una prelació més baixa ha de ser tractada com una posició de titulització no preferent fins i tot si la posició de titulització original abans de la protecció és preferent.

1. Les entitats patrocinadores, o les entitats originadores que, respecte a una titulització, hagin aplicat els apartats 1 i 2 de l’article 152, en calcular els imports de les exposicions ponderades per risc, o que hagin venut instruments de les seves carteres de negociació, de tal manera que ja no se’ls exigeixi disposar de fons propis enfront dels riscos d’aquests instruments, no poden donar suport a la titulització, ni directament ni indirectament, més enllà de les seves obligacions contractuals, a fi de reduir les pèrdues potencials o reals per als inversors.

2. No es considera suport als efectes de l’apartat 1 cap operació que s’hagi tingut degudament en compte en l’avaluació de la transferència significativa del risc de crèdit i que hagi estat executada per totes dos parts en el seu propi interès amb total llibertat i independència (en condicions d’independència mútua). A aquest efecte, l’entitat ha de procedir a un examen íntegre del risc de crèdit de l’operació i, com a mínim, ha de tenir en compte tots els paràmetres següents:

   • a) El preu de recompra;
   • b) La situació de capital i liquiditat de l’entitat abans i després de la recompra;
   • c) L’evolució de les exposicions subjacents;
   • d) L’evolució de les posicions de titulització;
   • e) La incidència del suport en les pèrdues en les quals previsiblement incorrerà l’originadora respecte als inversors.

3. Les entitats originadora i patrocinadora han de notificar a l’AFA qualsevol operació formalitzada relacionada amb la titulització de conformitat amb l’apartat 2.

4. L’AFA pot emetre un comunicat tècnic per determinar quines condicions constitueixen “condicions d’independència mútua” als efectes d’aquest article i en quines circumstàncies no està estructurada una operació per donar suport.

5. Quan una entitat originadora o una entitat patrocinadora no compleixi el que es disposa en l’apartat 1 respecte a una titulització, aquesta entitat ha d’incloure totes les exposicions subjacents d’aquesta titulització en calcular els imports de les exposicions ponderades per risc com si no s’haguessin titulitzat, així com comunicar:

   • a) Que ha donat suport a la titulització infringint l’apartat 1, i;
   • b) L’impacte del suport prestat quant a requisits de fons.

1. Per calcular les exposicions ponderades per risc dels imports de les exposicions subjacents, l’entitat originadora d’una titulització sintètica ha d’utilitzar els mètodes de càlcul establerts en els articles 152 a 161, quan escaigui, i no els establerts en la secció segona.
2. Els requisits establerts en l’apartat 1 s’apliquen a tot el conjunt d’exposicions que empara la titulització. A reserva del que es disposa en l’article 155 tris, l’entitat originadora ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc respecte a tots els trams de la titulització de conformitat amb els articles 151 a 161, incloses les posicions respecte a les quals l’entitat pugui reconèixer una reducció del risc de crèdit d’acord amb l’article 154. La ponderació per risc aplicable a les posicions que es beneficiïn de la reducció del risc de crèdit pot modificar-se de conformitat amb la secció tercera.

Per calcular els imports de les exposicions ponderades per risc de conformitat amb l’article 155 bis, qualsevol desfasament de venciment entre la cobertura del risc de crèdit per la qual es transfereixi el risc i les exposicions subjacents s’ha de calcular de la manera següent:

• a) Es considera que el venciment de les exposicions subjacents és el corresponent a la que tingui el venciment més llarg, amb un màxim de cinc anys. El venciment de la cobertura del risc de crèdit es determina de conformitat amb la secció tercera;
• b) L’entitat originadora no ha de tenir en compte els desfasaments de venciment per calcular els imports de les exposicions ponderades per risc de les posicions de titulització subjectes a una ponderació de risc del 1.250% d’acord amb els articles 152 a 165. Per a les altres posicions, el tractament del desfasament de venciment establert en la secció tercera s’ha d’aplicar de conformitat amb la fórmula següent:

2. Fórmula article 155 tris lletra b.pdf

En què:

RW* = els imports de les exposicions ponderades per risc a efectes de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 59

RWAss = els imports de les exposicions ponderades per risc de les exposicions si no s’haguessin titulitzat, calculades a prorrata

RWSP = els imports de les exposicions ponderades per risc, calculades d’acord amb l’article 155 bis, si no hi hagués desfasament de venciment

T = el venciment de les exposicions subjacents expressat en anys

t = el venciment de la cobertura del risc de crèdit expressat en anys

t* = 0,25

1. Quan s’assigni a una posició de titulització una ponderació de risc del 1.250% en el marc de l’aplicació dels articles 152 a 165, les entitats poden, de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30, de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i com a alternativa a la inclusió de la posició en el seu càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc, deduir del capital de nivell 1 ordinari el valor d’exposició de la posició. A aquest efecte, el càlcul del valor d’exposició pot reflectir la cobertura admissible del risc de crèdit de conformitat amb l’article 154.
2. Quan una entitat faci ús de la possibilitat prevista en l’apartat 1, pot restar l’import deduït de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de l’import especificat en l’article 163 en concepte de requisit de capital màxim que s’hauria calculat per a les exposicions subjacents com si no s’haguessin titulitzat.

1. Les entitats han d’utilitzar un dels mètodes establerts en els articles 158 a 161 per calcular els imports de les exposicions ponderades per risc, d’acord amb l’ordre de preferència següent:

   • a) El mètode SEC-SA, de conformitat amb els articles 158 i 159; i
   • b) Quan no es pugui utilitzar el mètode SEC-SA, l’entitat ha d’utilitzar el mètode SEC-ERBA, de conformitat amb els articles 160 i 161, per a les posicions qualificades o les posicions en les quals es pugui emprar una qualificació inferida.

2. Per a les posicions qualificades o les posicions amb les quals es pugui emprar una qualificació inferida, l’entitat ha d’utilitzar el mètode SEC-ERBA en lloc del mètode SEC-SA en cadascun dels casos següents:

   • a) Quan l’aplicació del mètode SEC-SA resulti en una ponderació de risc superior al 25% per a posicions que puguin considerar-se posicions en una titulització STS;
   • b) Quan l’aplicació del mètode SEC-SA resulti en una ponderació de risc superior al 25% o quan l’aplicació del mètode SEC-ERBA resulti en una ponderació de risc superior al 75% per a posicions que no puguin considerar-se posicions en una titulització STS;
   • c) Per a operacions de titulització emparades per conjunts de préstecs per a la compra o el lloguer d’automòbils i les operacions d’arrendament financer de béns d’equip.

3. En els casos no coberts per l’apartat 2, i malgrat el que es disposa en la lletra a de l’apartat 1, l’entitat pot decidir aplicar el mètode SEC-ERBA en lloc del SEC-SA a totes les seves posicions de titulització qualificades o posicions en les quals es pugui emprar una qualificació inferida.

Als efectes del paràgraf primer, l’entitat ha de notificar la seva decisió a l’AFA, a tot tardar el 30 de novembre del 2021.

Tota decisió posterior de tornar a canviar el mètode aplicat a la totalitat de les seves posicions de titulització qualificades ha de ser notificada per l’entitat a l’AFA abans del 15 de novembre immediatament següent a aquesta decisió.

Mancant objeccions per part de la l’AFA a tot tardar el 15 de desembre immediatament següent a la data a què es refereix el paràgraf segon o el paràgraf tercer, segons sigui el cas, la decisió notificada per l’entitat té efecte a partir de l’1 de gener de l’any següent i és vàlida fins que faci efecte una decisió notificada amb posterioritat. L’entitat no ha d’utilitzar mètodes diferents en el curs del mateix any.

4. Com a excepció a l’apartat 1, l’AFA pot prohibir a les entitats, ateses les circumstàncies de cada cas, l’aplicació del mètode SEC-SA quan l’import de l’exposició ponderada per risc obtingut en aplicar el mètode SEC-SA no guardi proporció amb els riscos que es plantegen per a l’entitat o l’estabilitat financera, inclòs, entre altres, el risc de crèdit inherent a les exposicions subjacents de la titulització. En el cas de les exposicions que no es considerin posicions en una titulització STS, s’han de tenir especialment en compte les titulitzacions que presentin característiques molt complexes i de gran risc.
5. En el cas de les posicions de retitulització, les entitats han d’aplicar el mètode SEC-SA de conformitat amb l’article 158, amb les modificacions establertes en l’article 164.
6. En tots els altres casos, s’ha d’assignar a les posicions de titulització una ponderació de risc del 1.250%.

1. Quan una entitat apliqui el mètode SEC-SA conforme al que es preveu en els articles 158 a 161, ha de calcular el valor KSA multiplicant per 8% els imports de les exposicions ponderades per risc, calculades d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III pel que fa a les exposicions subjacents com si no s’haguessin titulitzat, i dividint-les pel valor de les exposicions subjacents. El KSA s’ha d’expressar en forma decimal entre zero i un.

Als efectes d’aquest apartat, les entitats han de calcular el valor d’exposició de les exposicions subjacents sense compensar ajustos per risc de crèdit i ajustos de valor addicionals, de caràcter específic, d’acord amb els articles 19 i 76, ni altres reduccions de fons propis.

2. Als efectes de l’apartat 1, si una estructura de titulització implica l’ús d’un SSPE, totes les exposicions del SSPE relacionades amb la titulització s’han de tractar com a exposicions subjacents. Sense perjudici de l’anterior, l’entitat pot excloure del conjunt d’exposicions subjacents les exposicions d’aquest vehicle per calcular el valor de KSA si les exposicions del vehicle no són rellevants ni afecten la posició de titulització de l’entitat.

En el cas de les titulitzacions sintètiques amb garanties reals, s’ha d’incloure en el càlcul de KSA qualsevol producte significatiu derivat de l’emissió de bons amb vinculació creditícia o altres obligacions garantides amb béns reals del vehicle que serveixin com a garantia per al reemborsament de les posicions de titulització, sempre que el risc de crèdit de la garantia estigui subjecte a l’assignació de pèrdues per trams.

1. Als efectes dels articles 158 a 161, les entitats han d’establir el punt d’unió (A) en el llindar a partir del qual es començarien a assignar a la posició de titulització pertinent les pèrdues del conjunt d’exposicions subjacents.

El punt d’unió (A) s’ha d’expressar com a valor decimal entre zero i un, i ha de ser igual al més elevat dels dos valors següents: zero o el coeficient entre el saldo pendent del conjunt d’exposicions subjacents de la titulització, menys el saldo pendent de tots els trams amb una prelació igual o superior al tram que conté la posició de titulització pertinent, inclosa la mateixa exposició al saldo pendent de totes les exposicions subjacents de la titulització.

2. Als efectes dels articles 158 a 161, les entitats han d’establir el punt de separació (D) en el llindar a partir del qual les pèrdues del conjunt d’exposicions subjacents es traduirien en una pèrdua completa del principal en el tram que conté la posició de titulització pertinent.

El punt de separació (D), que s’ha d’expressar com a valor decimal entre zero i un, ha de ser igual al més elevat dels dos valors següents: zero o el coeficient entre el saldo pendent del conjunt d’exposicions subjacents de la titulització, menys el saldo pendent de tots els trams amb una prelació més elevada que el tram que conté la posició de titulització pertinent, i el saldo pendent de totes les exposicions subjacents de la titulització.

3. Als efectes dels apartats 1 i 2, les entitats han de tractar la sobregarantia i els comptes de reserva de garanties reals com a trams, i els actius que componen aquests comptes de reserva com a exposicions subjacents.
4. Als efectes dels apartats 1 i 2, les entitats han de descartar els comptes de reserva no desemborsats i els actius que no ofereixin una millora creditícia com, per exemple, els que només ofereixen aportacions de liquiditat o permutes sobre tipus d’interès o sobre divises, i els comptes de garanties en efectiu relacionats amb aquestes posicions de la titulització. En el cas dels actius i els comptes de reserva desemborsats que ofereixin una millora creditícia, l’entitat només ha de tractar com a posicions de titulització les parts d’aquests comptes o actius que absorbeixin pèrdues.
5. Quan dos o més posicions de la mateixa operació tinguin venciments diferents però suportin l’assignació de pèrdues a prorrata, el càlcul dels punts de millora creditícia (A) i els punts de separació (D) ha de basar-se en el saldo pendent agregat d’aquestes posicions, i els punts de millora creditícia (A) i els punts de separació (D) resultants han de ser idèntics.

1. Als efectes dels articles 158 a 161, i sense perjudici del que es disposa en l’apartat 2, les entitats poden mesurar el venciment d’un tram (MT) d’una d’aquestes maneres:

   • a) Venciment mitjà ponderat dels pagaments contractuals deguts pel tram d’acord amb la fórmula següent:

2. Fórmula article 157 quater apartat 1 lletra a.pdf

En què CFt indica tots els pagaments contractuals (principal, interessos i comissions) que ha de pagar el prestatari durant el període t, o

• b) Últim venciment legal del tram d’acord amb la fórmula següent:

4. Fórmula article 157 quater apartat 1 lletra b.pdf

En què ML és l’últim venciment legal del tram.

2. Als efectes de l’apartat 1, la determinació del venciment d’un tram (MT) estarà subjecta, en tots els casos, a un mínim d’un any i un màxim de cinc anys.
3. En cas que una entitat pugui quedar exposada a possibles pèrdues derivades de les exposicions subjacents en virtut de contracte, l’entitat ha de determinar el venciment de la posició de titulització tenint en compte el venciment del contracte més el venciment més llarg d’aquestes exposicions subjacents. En el cas de les exposicions renovables, s’ha d’aplicar el venciment més llarg possible restant en virtut del contracte que s’hi podria afegir durant el període renovable.
4. L’AFA pot supervisar les diverses pràctiques en aquest àmbit, en particular pel que respecta a l’aplicació de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article, i pot emetre directrius o adoptar directrius d’organismes europeus a tot tardar el 31 de desembre del 2021.

1. D’acord amb el mètode SEC-SA, l’import de l’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització s’ha de calcular multiplicant el valor d’exposició de la posició, calculat de conformitat amb l’article 153, per la ponderació de risc aplicable, que es determina com segueix, i que estarà subjecta en tots els casos a un mínim del 15%:
2. Fórmula article 158 apartat 1.pdf

En què:

D: és el punt de separació que es determina conforme a l’article 157 tris,

A: és el punt d’unió que es determina conforme a l’article 157 tris,

KA: és un paràmetre calculat d’acord amb l’apartat 2,

6. Fórmules article 158 apartat 1.pdf
7. Als efectes de l’apartat 1, el valor KA s’ha de calcular com segueix:
8. Fórmula article 158 apartat 2.pdf

En què:

KSA és l’exigència de capital per al conjunt subjacent, tal com es defineix en l’article 157 bis,

W és el quocient entre:

• a) La suma de l’import nominal de les exposicions subjacents en situació d’impagament i;
• b) La suma de l’import nominal de totes les exposicions subjacents.

A aquests efectes, s’entén per exposició en situació d’impagament qualsevol exposició subjacent que estigui: i) en mora des de fa més de 90 dies; ii) subjecta a procediment concursal o de fallida; iii) subjecta a execució hipotecària o procediment similar; o iv) en situació d’impagament segons el que està estipulat en la documentació de la titulització.

Quan l’entitat desconegui la situació de morositat del 5% o menys de les exposicions subjacents del conjunt, pot utilitzar el mètode SEC-SA efectuant l’ajust següent en el càlcul de KA:

Quan l’entitat desconegui la situació de morositat de més del 5% de les exposicions subjacents del conjunt, la posició de titulització ha d’estar subjecta a una ponderació de risc del 1.250%.

3. Quan l’entitat tingui una posició de titulització en forma d’instrument derivat per cobrir els riscos de mercat, inclosos els riscos de tipus d’interès o de tipus de canvi, pot atribuir a aquest derivat una ponderació de risc inferida equivalent a la ponderació de risc de la posició de referència, calculada d’acord amb aquest article.

Als efectes d’aquest apartat, la posició de referència és la posició amb una prelació igual en tots els aspectes a la del derivat, o, en absència d’aquesta posició, la posició immediatament subordinada a la del derivat.

D’acord amb el mètode SEC-SA, la ponderació de risc d’una posició en una titulització STS s’ha de calcular d’acord amb l’article 158, amb les modificacions següents:

ponderació de risc mínima per a posicions de titulització preferents = 10%

p = 0,5.

1. D’acord amb el mètode SEC-ERBA, l’import de l’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització s’ha de calcular multiplicant el valor d’exposició de la posició, calculat segons el que s’estableix en l’article 153, per la ponderació de risc aplicable d’acord amb aquest article.
2. En el cas de les exposicions amb avaluacions creditícies a curt termini o quan es pugui inferir una qualificació basada en una avaluació creditícia a curt termini conforme a l’apartat 7, s’han d’aplicar les ponderacions de risc següents:

Quadre 1

Nivell de qualitat creditícia

1

2

3

Totes les altres qualificacions

Ponderació de risc

15%

50%

100%

1.250%

3. En el cas de les exposicions amb avaluacions creditícies a llarg termini o quan es pugui inferir una qualificació basada en una avaluació creditícia a llarg termini conforme a l’apartat 7 d’aquest article, s’han d’aplicar les ponderacions de risc especificades en el quadre 2, ajustades, si escau, en funció del venciment dels trams (MT) de conformitat amb l’article 157 quater i l’apartat 4 d’aquest article, o, en el cas del gruix dels trams no preferents, de conformitat amb l’apartat 5 d’aquest article:

Quadre 2

Nivell de qualitat creditícia

Tram preferent

Tram no preferent

Venciment del tram (MT)

Venciment del tram (MT)

1 any

5 anys

1 any

5 anys

1

15%

20%

15%

70%

2

15%

30%

15%

70%

3

25%

40%

30%

120%

4

30%

45%

40%

140%

5

40%

50%

60%

160%

6

50%

65%

80%

180%

7

60%

70%

120%

210%

8

75%

90%

170%

260%

9

90%

105%

220%

310%

10

120%

140%

330%

420%

11

140%

160%

470%

580%

12

160%

180%

620%

760%

13

200%

225%

750%

860%

14

250%

280%

900%

950%

15

310%

340%

1.050%

1.050%

16

380%

420%

1.130%

1.130%

17

460%

505%

1.250%

1.250%

Tots els altres

1.250%

1.250%

1.250%

1.250%

4. Per determinar la ponderació de risc dels trams amb un venciment comprès entre un i cinc anys, les entitats han d’utilitzar la interpolació lineal entre les ponderacions de risc aplicables als venciments d’un any i cinc anys, respectivament, d’acord amb el quadre 2.
5. Per tenir en compte el gruix del tram, les entitats han de calcular la ponderació de risc dels trams no preferents com segueix:
6. Fórmula article 160 apartat 5.pdf

En què:

T = gruix del tram, mesurat com D – A,

En què:

D: és el punt de separació que es determina conforme a l’article 157 tris,

A: és el punt d’unió que es determina conforme a l’article 157 tris.

6. Les ponderacions de risc dels trams no preferents obtingudes conforme al que es disposa en els apartats 3, 4 i 5 estan subjectes a un mínim del 15%.

A més, les ponderacions de risc resultants no poden ser inferiors a la ponderació de risc corresponent a un hipotètic tram preferent de la mateixa titulització amb el mateix venciment i la mateixa avaluació creditícia.

7. En utilitzar qualificacions inferides, les entitats han d’atribuir a una posició no qualificada una qualificació inferida equivalent a l’avaluació creditícia d’una posició de referència qualificada que compleixi totes les condicions següents:

   • a) Que la posició de referència tingui la mateixa prelació en tots els aspectes que la posició de titulització no qualificada o que, mancant una posició amb igual prelació en la qualificació, la posició de referència sigui la immediatament subordinada a la posició no qualificada;
   • b) Que la posició de referència no es beneficiï de cap garantia de tercers ni d’altres millores creditícies que no es trobin disponibles per a la posició no qualificada;
   • c) Que el venciment de la posició de referència sigui igual o posterior al de la posició no qualificada en qüestió;
   • d) Que tota qualificació inferida s’actualitzi de manera contínua a fi de reflectir qualsevol canvi en l’avaluació creditícia de la posició de referència.

8. Quan una entitat tingui una posició de titulització en forma d’instrument derivat per cobrir els riscos de mercat, inclosos els riscos de tipus d’interès o de tipus de canvi, pot atribuir a aquest instrument derivat una ponderació de risc inferida equivalent a la ponderació de risc de la posició de referència, calculada d’acord amb aquest article.

Als efectes del paràgraf primer, la posició de referència és la posició amb una prelació igual en tots els aspectes a la del derivat, o, en absència d’aquesta posició, la posició immediatament subordinada a la del derivat.

1. D’acord amb el mètode SEC-ERBA, la ponderació de risc d’una posició de titulització STS s’ha de calcular d’acord amb l’article 160, amb les modificacions previstes en aquest article.
2. En el cas de les exposicions amb avaluacions creditícies a curt termini o quan es pugui inferir una qualificació basada en una avaluació creditícia a curt termini conforme a l’apartat 7 de l’article 160, s’han d’aplicar les ponderacions de risc següents:

Quadre 3

Nivell de qualitat creditícia

1

2

3

Totes les altres qualificacions

Ponderació de risc

10%

30%

60%

1.250%

3. En el cas de les exposicions amb avaluacions creditícies a llarg termini o quan es pugui inferir una qualificació basada en una avaluació creditícia a llarg termini conforme a l’apartat 7 de l’article 160, les ponderacions de risc s’han de determinar d’acord amb el quadre 4, ajustades en funció del venciment dels trams (MT) de conformitat amb l’article 157 quater i l’apartat 4 de l’article 160, i, en el cas del gruix dels trams no preferents, de conformitat amb l’apartat 5 de l’article 160:

Quadre 4

Nivell de qualitat creditícia

Tram preferent

Tram no preferent

Venciment del tram (MT)

Venciment del tram (MT)

1 any

5 anys

1 any

5 anys

1

10%

10%

15%

40%

2

10%

15%

15%

55%

3

15%

20%

15%

70%

4

15%

25%

25%

80%

5

20%

30%

35%

95%

6

30%

40%

60%

135%

7

35%

40%

95%

170%

8

45%

55%

150%

225%

9

55%

65%

180%

255%

10

70%

85%

270%

345%

11

120%

135%

405%

500%

12

135%

155%

535%

655%

13

170%

195%

645%

740%

14

225%

250%

810%

855%

15

280%

305%

945%

945%

16

340%

380%

1.015%

1.015%

17

415%

455%

1.250%

1.250%

Tots els altres

1.250%

1.250%

1.250%

1.250%

1. Les entitats que tinguin coneixement en tot moment de la composició de les exposicions subjacents poden assignar a la posició de titulització preferent una ponderació de risc màxima igual a la ponderació de risc mitjana ponderada per exposició que s’aplicaria a les exposicions subjacents si no s’haguessin titulitzat.
2. La ponderació de risc màxima de la posició de titulització preferent ha de ser igual a la ponderació de risc mitjana ponderada per exposició que s’aplicaria a les exposicions subjacents en la secció segona, com si no s’haguessin titulitzat.
3. Quan la ponderació de risc màxima calculada d’acord amb l’apartat 1 sigui més baixa que les ponderacions de risc mínimes establertes en els articles 158 a 161, segons el cas, s’ha d’utilitzar la primera.

1. Les entitats originadores o les entitats patrocinadores que utilitzin el mètode SEC-SA o el mètode SEC-ERBA poden aplicar, per a la posició de titulització que mantinguin, un requisit de capital màxim equivalent als requisits de capital que es calcularien d’acord amb la secció segona respecte a les exposicions subjacents com si no s’haguessin titulitzat.

2. El requisit de capital màxim és el resultat de multiplicar l’import calculat conforme a l’apartat 1 per la proporció d’interessos més elevada que mantingui l’entitat en els trams corresponents (V), expressada com a percentatge, que s’ha de calcular com segueix:

   • a) Si l’entitat té una o diverses posicions de titulització en un únic tram, V ha de ser igual a la relació entre l’import nominal de les posicions de titulització que manté l’entitat en aquest tram i l’import nominal del tram;
   • b) Si l’entitat té posicions de titulització en diferents trams, V ha de ser igual a la proporció màxima d’interessos dels trams. A aquest efecte, la proporció d’interessos de cadascun dels trams s’ha de calcular tal com s’estableix en la lletra a.

3. En calcular el requisit de capital màxim d’una posició de titulització d’acord amb aquest article, l’import total de qualsevol plusvàlua o cupó segregat de millora creditícia que es derivi de l’operació de titulització s’ha de deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari d’acord amb la lletra b de l’article 20.

1. En el cas de les posicions de retitulització, les entitats han d’aplicar el mètode SEC-SA de conformitat amb l’article 158, amb les modificacions següents:

   • a) W = 0 per a qualsevol exposició a un tram de titulització dins del conjunt d’exposicions subjacent;
   • b) p = 1,5;
   • c) La ponderació de risc resultant està subjecta a una ponderació de risc mínima del 100%.

2. El valor KSA de les exposicions de titulització subjacents s’ha de calcular d’acord amb els articles 157 a 157 quater.

3. Els requisits de capital màxims establerts en els articles 162 i 163 no s’han d’aplicar a les posicions de retitulització.

4. Quan el conjunt d’exposicions subjacents consisteixi en una combinació de trams de titulització i altres tipus d’actius, el paràmetre CA s’ha de determinar com la mitjana ponderada per exposició nominal dels CA calculats de manera individual per a cada subconjunt d’exposicions.

Les entitats originadores poden calcular els imports de les exposicions ponderades per risc respecte a una posició de titulització conforme al que es disposa en els articles 159 o 161, segons el cas, quan es compleixin les condicions següents:

• a) Que la titulització reuneixi els requisits aplicables a les titulitzacions STS establerts en el capítol 4 del Reglament (UE) 2017/2402, segons sigui procedent, excepte per als apartats 1 a 6 de l’article 20.
• b) Que la posició sigui admissible com a posició de titulització preferent;
• c) Que la titulització estigui emparada per un conjunt d’exposicions enfront d’empreses, sempre que almenys el 70% d’elles es consideri una petita i mitjana empresa (pime) pel saldo de la seva cartera, d’acord amb el punt 95 de l’apartat 1 de l’article 4, en el moment de l’emissió de la titulització o, en el cas de les titulitzacions renovables, en el moment en què a la titulització s’hi afegeixi una exposició;
• d) Que el risc de crèdit associat a les posicions que no manté l’entitat originadora es transfereixi per mitjà d’una garantia o d’una contragarantia que compleixi els requisits de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals establerts en la secció tercera;
• e) Que el tercer al qual es transfereixi el risc de crèdit sigui un o diversos dels organismes següents:

i. L’Administració central andorrana o l’Administració central o el banc central d’un estat membre de la UE, un banc multilateral de desenvolupament, una organització internacional o un ens de foment, sempre que les exposicions enfront del garant o el contragarant admetin una ponderació de risc del 0% conforme al que està estipulat en la secció segona,

ii. Un inversor institucional tal com es defineix en el punt 5 de l’article 149, sempre que la garantia o la contragarantia estigui plenament coberta per efectiu en dipòsit en l’entitat originadora.

Les entitats poden utilitzar avaluacions creditícies per determinar la ponderació de risc d’una posició de titulització conforme al que es disposa en aquesta secció únicament quan l’avaluació creditícia hagi estat emesa o confirmada per una ECAI de conformitat amb el Reglament (CE) 1060/2009, del 16 de setembre del 2009, sobre les agències de qualificació creditícia.

Les entitats han d’utilitzar la correspondència entre el nivell de qualitat creditícia de les quals s’estableixen en aquesta secció i les pertinents avaluacions creditícies de les ECAI establertes a la UE i registrades de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1060/2009 que designin, tal com estableix l’Autoritat Bancària Europea en virtut de l’article 270 sexies del Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 26 de juny del 2013, sobre els requisits prudencials de les entitats de crèdit i de les empreses d’inversió, o una norma posterior que la substitueixi.

A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc de conformitat amb els articles 151 a 161, les entitats només han d’utilitzar l’avaluació creditícia d’una ECAI si es compleixen les condicions següents:

• a) No hi ha d’haver discordança entre els tipus de pagaments reflectits en l’avaluació creditícia i els tipus de pagaments als quals té dret l’entitat d’acord amb el contracte que dona lloc a la posició de titulització de què es tracti;
• b) Que l’ECAI publiqui les avaluacions creditícies i informació sobre les anàlisis de pèrdues i fluxos de caixa, així com la sensibilitat de les qualificacions a l’alteració de les hipòtesis en què es basen, inclosa l’evolució de les exposicions subjacents, i els procediments, metodologies, hipòtesis i elements fonamentals en els quals es basen les avaluacions creditícies. Als efectes d’aquesta lletra, la informació es considera públicament disponible quan s’hagi publicat en un format accessible. No es considera informació públicament disponible la que es posi només a la disposició d’un nombre limitat d’entitats;
• c) Que les avaluacions creditícies estiguin incloses en la matriu de transició de l’ECAI;
• d) Que les avaluacions creditícies no es basin ni totalment ni parcialment en suports no desemborsats aportats per la mateixa entitat. Si una posició es basa totalment o parcialment en suports no desemborsats, l’entitat l’ha de considerar una posició no qualificada a l’efecte del càlcul dels imports de les seves exposicions ponderades per risc de conformitat amb els articles 151 a 161;
• e) Que l’ECAI s’hagi compromès a publicar explicacions sobre la forma en què l’evolució de les exposicions subjacents afecta l’avaluació creditícia.

1. Tota entitat pot designar una o diverses ECAI de les quals les avaluacions creditícies han de ser utilitzades per al càlcul de les seves exposicions ponderades per risc de conformitat amb aquesta secció (una “ECAI designada”).

2. L’entitat ha d’utilitzar les avaluacions creditícies de manera coherent i no selectivament en relació amb les seves posicions de titulització, d’acord amb els principis següents:

   • a) L’entitat no pot utilitzar les avaluacions creditícies d’una ECAI per a les seves posicions en uns trams i les avaluacions creditícies d’una altra ECAI per a les seves posicions en altres trams de la mateixa titulització, que poden o no haver estat qualificats per la primera ECAI;
   • b) En els casos en què una posició té dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI designades, l’entitat ha de fer servir l’avaluació creditícia menys favorable;
   • c) En els casos en què una posició té més de dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI designades, s’han d’utilitzar les dos avaluacions creditícies més favorables. Si les dos avaluacions més favorables són diferents, s’ha d’utilitzar la menys favorable de totes dos;
   • d) L’entitat no pot sol·licitar activament la retirada de les qualificacions menys favorables.

3. En els casos en què la cobertura del risc de crèdit admissible d’acord amb la secció tercera es proporciona directament a l’SSPE, i aquesta protecció es reflecteix en l’avaluació creditícia d’una posició efectuada per una ECAI designada, es pot utilitzar la ponderació de risc associada a aquesta avaluació creditícia. Si la cobertura no és admissible d’acord amb la secció tercera, no s’ha de reconèixer l’avaluació creditícia. Quan la cobertura del risc de crèdit no sigui proporcionada a l’SSPE sinó directament a una posició de titulització, no s’ha de reconèixer l’avaluació creditícia.

4. Quan una posició de titulització es beneficiï d’una cobertura de crèdit admissible conforme al que es disposa en la secció tercera i els efectes d’aquesta cobertura s’hagin reflectit en l’avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, l’entitat l’ha de tractar com si fos una posició no qualificada i ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc de conformitat amb la secció tercera.”

Article 14

Es modifica el quadre 1 de l’apartat 1 de l’

“

Quadre 1

Categories

Requisit de fons propis per risc específic

Títols de deute que rebrien una ponderació de risc del 0% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit

0%

Títols de deute que rebrien una ponderació de risc del 20% o del 50% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit i altres elements admissibles definits en l’apartat 3

0,25% (termini residual fins al venciment final: inferior o igual a 6 mesos)

1,00% (termini residual fins al venciment final: superior a 6 mesos i inferior o igual a 24 mesos)

1,60% (termini residual fins al venciment final: superior a 24 mesos)

Títols de deute que rebrien una ponderació de risc del 100% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit

8,00%

Deute que rebria una ponderació de risc del 150% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit

12,00%

”

Article 15

Es modifica l’article 219 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

1. Respecte als instruments a la cartera de negociació que siguin posicions de titulització, l’entitat ha de ponderar les seves posicions netes, calculant-les de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 209, amb un 8% de la ponderació de risc que l’entitat aplicaria a la posició en la seva cartera d’inversió d’acord amb als articles 152 a 165 de la secció quarta del capítol tercer, així com l’article 272 de capítol segon del títol V.
2. En el cas de les posicions de titulització que estiguin subjectes a una ponderació de risc addicional de conformitat amb l’apartat 6 de l’article 152, s’ha d’aplicar un 8% del total de la ponderació de risc.
3. L’entitat ha de sumar les posicions ponderades que es derivin de l’aplicació dels apartats 1 i 2, amb independència que siguin llargues o curtes, per calcular el seu requisit de fons propis per risc específic, a excepció de les posicions de titulització subjectes a l’apartat 4 de l’article 220.
4. Quan una entitat originadora d’una titulització tradicional no compleixi les condicions relatives a les transferències significatives del risc previstes en l’article 150, aquesta entitat ha d’incloure les exposicions subjacents a la titulització en el càlcul dels seus requisits de fons propis com si no s’haguessin titulitzat.

Quan una entitat originadora d’una titulització sintètica no compleixi les condicions relatives a les transferències significatives del risc previstes en l’article 151, aquesta entitat ha d’incloure les exposicions subjacents a la titulització en el càlcul dels seus requisits de fons propis com si no s’haguessin titulitzat; a més, no ha de tenir en compte l’efecte de la titulització sintètica a l’efecte de la cobertura del risc de crèdit.”

Article 16

Es modifica la lletra o de l’apartat 1 de l’article 265 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“o) Tots els actius que s’inverteixen per cobrir les inversions de la reserva en garantia d’acord amb el que està establert a la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, així com els actius que constitueixin crèdits enfront dels bancs centrals en forma de reserves mínimes exigides que es posseeixin en aquests bancs centrals, denominats en la seva moneda nacional.”

S’afegeix l’article 311 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

Les entitats han de fer públics els mètodes d’avaluació dels requisits de fons propis per risc operatiu que puguin aplicar, i, en cas d’utilització parcial, l’abast i la cobertura dels diferents mètodes utilitzats.”

Article 18

S’elimina la lletra l de l’article 314 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió.

S’afegeix una nova disposició transitòria segona bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:

1. Malgrat el que disposa l’apartat 4 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com les disposicions transitòries primera i segona, en el període comprès entre l’1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2022 (en endavant, “període de tractament temporal”), les entitats poden retirar del càlcul dels elements del seu capital de nivell 1 ordinari l’import A determinat d’acord amb la fórmula següent:

A = a * f

En què:

a = L’import de pèrdues i guanys no realitzats acumulats a partir del 31 de desembre del 2019, comptabilitzats com a “canvis del valor raonable dels instruments de deute valorats a valor raonable amb canvis en un altre resultat global” del balanç de situació, corresponents a les exposicions enfront de les administracions centrals, les administracions regionals o les autoritats locals de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 81, i a les exposicions enfront d’ens del sector públic de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 82, a exclusió dels actius financers amb deterioració creditícia que es defineixen en l’apèndix A de l’annex de la Norma internacional d’informació financera núm. 9 (en endavant, “annex relatiu a la NIIF 9”); i

f = el factor aplicable per a cada any de referència durant el període del tractament temporal de conformitat amb l’apartat 2.

2. Les entitats han d’aplicar els factors següents per al càlcul de l’import A esmentat en l’apartat 1:

   • a) 1 durant el període comprès entre l’1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020;
   • b) 0,7 durant el període comprès entre l’1 de gener del 2021 i el 31 de desembre del 2021;
   • c) 0,4 durant el període comprès entre l’1 de gener del 2022 i el 31 de desembre del 2022.

3. Quan una entitat decideixi aplicar el tractament temporal previst en l’apartat 1, ha d’informar de la seva decisió l’AFA en un termini de cinc dies des de l’entrada en vigor d’aquest Decret. Prèvia autorització de l’AFA, l’entitat pot revocar la seva decisió inicial una sola vegada durant el període del tractament temporal. Les entitats posen en coneixement públic si apliquen aquest tractament.

4. Quan una entitat retiri dels seus elements del capital de nivell 1 ordinari un import corresponent a pèrdues no realitzades de conformitat amb l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, ha de recalcular tots els requisits previstos en aquest Reglament i en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que es calculin amb qualsevol dels elements següents:

   • a) L’import dels actius per impostos diferits que es dedueixi dels elements del capital de nivell 1 ordinari de conformitat amb la lletra c de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, o subjecte a ponderació de risc de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 31;
   • b) L’import dels ajustos per risc de crèdit específic.

En recalcular el requisit de què es tracti, l’entitat no ha de tenir en compte els efectes que tinguin sobre aquests elements les provisions per pèrdues creditícies esperades relatives a les exposicions enfront d’administracions centrals, administracions regionals o d’autoritats locals referides a l’apartat 2 de l’article 81, i a les exposicions de l’apartat 4 de l’article 82, enfront d’ens del sector públic, a exclusió dels actius financers amb deterioració creditícia que es defineixen en l’apèndix A de l’annex relatiu a la NIIF 9.

5. Durant els períodes establerts en l’apartat 2 d’aquesta disposició transitòria, a més de fer pública la informació exigida en el títol VIII, les entitats que hagin decidit aplicar el tractament temporal de l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria han de posar en coneixement públic els imports dels fons propis, el capital de nivell 1 ordinari i el capital de nivell 1, la ràtio total de capital, la ràtio de capital de nivell 1 ordinari, la ràtio de capital de nivell 1 i la ràtio de palanquejament que tindrien en cas que no apliquessin aquest tractament.”

Article 20

Es modifiquen els apartats següents de la disposició transitòria vuitena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

• a) L’apartat 1 es modifica com segueix:

  • i) En el paràgraf primer, la frase introductòria se substitueix pel text següent:

“1. Com a excepció al que disposa l’article 31 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i fins al final dels períodes transitoris establerts en els apartats 5 i 5 bis d’aquesta disposició transitòria, les entitats següents poden afegir al seu capital de nivell 1 ordinari l’import calculat de conformitat amb aquest apartat:”,

  - ii) El paràgraf segon se substitueix pel text següent:

“L’import a què es refereix el paràgraf primer (ABSA) es calcula mitjançant la fórmula següent:

9. Fórmula article 20 lletra a.pdf

En què:

A2,SA = L’import calculat de conformitat amb l’apartat 2;

A4,SA = L’import calculat de conformitat amb l’apartat 4, basat en els imports calculats de conformitat amb l’apartat 3;

10. Fórmula article 20 lletra a.pdf
11. Fórmula article 20 lletra a.pdf= La suma de les pèrdues creditícies esperades sobre dotze mesos, determinada de conformitat amb el paràgraf 5.5.5 de l’annex relatiu a la NIIF 9, i l’import de la correcció del valor per pèrdues creditícies esperades durant tota la vida dels actius, determinat de conformitat amb el paràgraf 5.5.3 de l’annex relatiu a la NIIF 9, a exclusió de la correcció del valor per pèrdues creditícies esperades durant tota la vida dels actius financers amb deterioració creditícia que es defineixen en l’apèndix A de l’annex relatiu a la NIIF 9, a 1 de gener del 2020;
12. Fórmula article 20 lletra a.pdf= La suma de les pèrdues creditícies esperades sobre dotze mesos, determinada de conformitat amb el paràgraf 5.5.5 de l’annex relatiu a la NIIF 9, i l’import de la correcció del valor per pèrdues creditícies esperades durant tota la vida dels actius, determinat de conformitat amb el paràgraf 5.5.3 de l’annex relatiu a la NIIF 9, a exclusió de la correcció del valor per pèrdues creditícies esperades durant tota la vida dels actius financers amb deterioració creditícia que es defineixen en l’apèndix A de l’annex relatiu a la NIIF 9, a 1 de gener del 2018 o en la data de l’aplicació inicial de la NIIF 9, si aquesta última fos posterior;

ƒ1 = El factor aplicable establert en l’apartat 5;

ƒ2 = El factor aplicable establert en l’apartat 5 bis;

t1 = L’augment del capital de nivell 1 ordinari a causa de la deduïbilitat fiscal de l’import A2,SA;

t2 = L’augment del capital de nivell 1 ordinari a causa de la deduïbilitat fiscal de l’import A4,SA;

t3= L’augment del capital de nivell 1 ordinari a causa de la deduïbilitat fiscal de l’import 13. Fórmula article 20 lletra a.pdf ;”

• b) Les lletres a i b de l’apartat 3 se substitueixen pel text següent:

“a) La suma de les pèrdues creditícies esperades sobre dotze mesos, determinada de conformitat amb el paràgraf 5.5.5 de l’annex relatiu a la NIIF 9, i l’import de la correcció del valor per pèrdues creditícies esperades durant tota la vida dels actius, determinat de conformitat amb el paràgraf 5.5.3 de l’annex relatiu a la NIIF 9, a exclusió de la correcció del valor per pèrdues creditícies esperades durant tota la vida dels actius financers amb deterioració creditícia que es defineixen en l’apèndix A de l’annex relatiu a la NIIF 9, en la data de comunicació de la informació i, en cas que sigui aplicable la disposició transitòria segona, a exclusió de les pèrdues creditícies esperades calculades al valor raonable amb canvis en un altre resultat global de conformitat amb el paràgraf 4.1.2 A de l’annex relatiu a la NIIF 9;

• b) La suma de les pèrdues creditícies esperades sobre dotze mesos, determinada de conformitat amb el paràgraf 5.5.5 de l’annex relatiu a la NIIF 9, i l’import de la correcció del valor per pèrdues creditícies esperades durant tota la vida dels actius, determinat de conformitat amb el paràgraf 5.5.3 de l’annex relatiu a la NIIF 9, a exclusió de la correcció del valor per pèrdues creditícies esperades durant tota la vida dels actius financers amb deterioració creditícia que es defineixen en l’apèndix A de l’annex relatiu a la NIIF 9, i, en cas que sigui aplicable la disposició transitòria segona, a exclusió de les pèrdues creditícies esperades calculades a un valor raonable amb canvis en un altre resultat global, de conformitat amb el paràgraf 4.1.2 A de l’annex relatiu a la NIIF 9, a 1 de gener del 2020 o en la data de l’aplicació inicial de la NIIF 9, si aquesta última fos posterior.”;
• c) L’apartat 5 se substitueix pel text següent:

“5. Les entitats han d’aplicar els següents factors f1 per al càlcul de l’import ABSA a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1:

• a) 0,7 durant el període comprès entre l’1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020;
• b) 0,5 durant el període comprès entre l’1 de gener del 2021 i el 31 de desembre del 2021;
• c) 0,25 durant el període comprès entre l’1 de gener del 2022 i el 31 de desembre del 2022;
• d) 0 durant el període comprès entre l’1 de gener del 2023 i el 31 de desembre del 2023.

Per a l’exercici que comenci després de l’1 de gener del 2020, però abans de l’1 de gener del 2021, han d’adaptar les dates que figuren en les lletres a a d del paràgraf primer, perquè es corresponguin amb les del seu exercici, han de notificar les dates adaptades a l’AFA i les han de fer públiques.”

• d) S’hi insereix l’apartat següent:

“5 bis. Les entitats han d’aplicar els següents factors f2 per al càlcul de l’import ABSA a què es refereix l’apartat 1:

• a) 1 durant el període comprès entre l’1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020;
• b) 1 durant el període comprès entre l’1 de gener del 2021 i el 31 de desembre del 2021;
• c) 0,75 durant el període comprès entre l’1 de gener del 2022 i el 31 de desembre del 2022;
• d) 0,5 durant el període comprès entre l’1 de gener del 2023 i el 31 de desembre del 2023;
• e) 0,25 durant el període comprès entre l’1 de gener del 2024 i el 31 de desembre del 2024.

Per a l’exercici que comenci després de l’1 de gener del 2020, però abans de l’1 de gener del 2021, han d’adaptar les dates que figuren en les lletres a a e del paràgraf primer, perquè es corresponguin amb les del seu exercici, han de notificar les dates adaptades a l’AFA i les han de fer públiques.”

• e) S’hi insereix l’apartat següent:

“6 bis. Com a excepció al que disposa la lletra b de l’apartat 6, quan es tornin a calcular els requisits establerts en aquest Reglament i en la Llei 35/2018, les entitats poden assignar una ponderació de risc del 100% a l’import ABSA a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1. A l’efecte del càlcul de la mesura de l’exposició total a què es refereix l’apartat 4 de l’article 294, les entitats han d’afegir a la mesura de l’exposició total l’import ABSA a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1.

Les entitats poden triar només una vegada entre utilitzar el càlcul establert en la lletra b de l’apartat 6, o el càlcul establert en el paràgraf primer d’aquest apartat. Les entitats han de posar en coneixement públic la seva decisió.”;

• f) L’apartat 7 se substitueix pel text següent:

“7. Durant els períodes establerts en els apartats 5 i 5 bis, a més de fer pública la informació exigida en el títol VIII, les entitats que hagin decidit aplicar les disposicions establertes en aquesta disposició transitòria han d’informar l’AFA i han de fer públics els imports dels fons propis, el capital de nivell 1 ordinari i el capital de nivell 1, la ràtio de capital de nivell 1 ordinari, la ràtio de capital de nivell 1, la ràtio de capital total i la ràtio de palanquejament que tindrien en cas que no haguessin aplicat aquesta disposició transitòria.”;

• h) L’apartat 8 es modifica com segueix:

  • i) Els paràgrafs primer i segon se substitueixen pel text següent:

“8. Les entitats han de decidir si apliquen les disposicions establertes en aquesta disposició transitòria durant el període transitori i han d’informar l’AFA de la seva decisió a tot tardar el 31 de març del 2019. Prèvia autorització de l’AFA, una entitat pot revocar la seva decisió durant el període transitori. Les entitats han de fer pública qualsevol decisió adoptada de conformitat amb aquest paràgraf.

Les entitats que hagin decidit aplicar les disposicions establertes en aquesta disposició transitòria poden decidir no aplicar l’apartat 4, i en aquest cas han d’informar l’AFA de la seva decisió a tot tardar el 31 de març del 2019. En aquest cas, l’entitat ha de fixar en zero els elements 14. Fórmula article 20 lletra h apartat i.pdf a què es refereix l’apartat 1. Prèvia autorització de l’AFA, una entitat pot revocar la seva decisió durant el període transitori. Les entitats han de fer pública qualsevol decisió adoptada de conformitat amb aquest paràgraf.”,

  - ii) S’hi afegeix el paràgraf següent:

“Les entitats que hagin decidit aplicar les disposicions establertes en aquesta disposició transitòria poden decidir no aplicar l’apartat 2, i en aquest cas han d’informar l’AFA. En aquest cas, l’entitat ha de fixar en zero els elements 15. Fórmula article 20 lletra h apartat ii.pdf a què es refereix l’apartat 1. Prèvia autorització de l’AFA, una entitat pot revocar la seva decisió durant el període transitori.”

Article 21

S’afegeixen les disposicions transitòries trentena primera bis a quater al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queden redactades de la manera següent:

1. Com a excepció al que disposa l’apartat 2 de l’article 80, fins al 31 de desembre del 2021, pel que fa a les exposicions enfront d’administracions centrals i bancs centrals dels estats membres de la UE, quan aquestes exposicions estiguin denominades i finançades en la moneda nacional d’un altre estat membre de la UE, s’ha d’aplicar el següent:

   • a) Fins al 31 de desembre del 2022, la ponderació de risc aplicada als valors d’exposició ha de ser del 0% de la ponderació de risc assignada a aquestes exposicions de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 80;
   • b) A 2023, la ponderació de risc aplicada als valors d’exposició ha de ser del 20% de la ponderació de risc assignada a aquestes exposicions de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 80;
   • c) A 2024, la ponderació de risc aplicada als valors d’exposició ha de ser del 50% de la ponderació de risc assignada a aquestes exposicions de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 80.

2. Com a excepció al que disposa l’apartat 1 de l’article 260, i l’apartat 2 de la disposició transitòria vint-i-sisena, l’AFA pot permetre que les entitats assumeixin les exposicions a què es refereix l’apartat 1, fins als límits següents:

   • a) El 100% del capital de nivell 1 de l’entitat fins al 31 de desembre del 2023;
   • b) El 75% del capital de nivell 1 de l’entitat entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2024;
   • c) El 50% del capital de nivell 1 de l’entitat entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2025.

Els límits indicats en les lletres a, b i c del paràgraf primer d’aquest apartat s’han d’aplicar als valors d’exposició una vegada considerat l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268.

1. Com a excepció al que disposa l’apartat 4 de l’article 294, fins al 31 de desembre del 2021, les entitats poden excloure de la mesura de la seva exposició total les exposicions següents enfront del banc central de l’entitat, d’acord amb les condicions establertes en els apartats 2 i 3 d’aquesta disposició transitòria:

   • a) Les monedes i els bitllets de curs legal en l’àmbit de la competència territorial del banc central;
   • b) Actius que representin crèdits enfront del banc central, incloses les reserves en el banc central.

L’import exclòs per l’entitat no pot superar l’import mitjà diari de les exposicions enumerades en les lletres a i b del paràgraf primer durant tot el període de manteniment de reserves més recent del banc central de l’entitat.

2. Les entitats poden excloure les exposicions enumerades en l’apartat 1 quan l’autoritat competent hagi determinat, prèvia consulta al banc central pertinent, que es donen circumstàncies excepcionals que justifiquen l’exclusió a fi de facilitar l’aplicació de polítiques monetàries, i ho hagi declarat públicament.

3. Les exposicions que s’excloguin en virtut de l’apartat 1 han de complir les dos condicions següents:

   • a) Han d’estar denominades en la mateixa moneda que els dipòsits de l’entitat;
   • b) El seu venciment mitjà no ha de superar significativament el dels dipòsits de l’entitat.

Les entitats que excloguin de la mesura de la seva exposició total exposicions enfront del seu banc central, d’acord amb l’apartat 1, també han de posar en coneixement públic la ràtio de palanquejament que tindrien si no excloguessin aquestes exposicions.

1. Com a excepció al que disposa l’apartat 4 de l’article 294, les entitats poden calcular el valor d’exposició de les compravendes convencionals pendents de liquidació de conformitat amb els apartats 2, 3 i 4 d’aquesta disposició transitòria.
2. Les entitats han de tractar com a actius de conformitat amb la lletra a de l’apartat 4 de l’article 294 l’efectiu relacionat amb les vendes convencionals i els valors relacionats amb les compres convencionals que romanguin en el balanç fins a la data de liquidació.
3. Les entitats que, d’acord amb el marc comptable aplicable, apliquin la comptabilitat de la data de negociació a les compravendes convencionals pendents de liquidació han d’anul·lar qualsevol compensació permesa en virtut d’aquest marc comptable entre l’efectiu per cobrar corresponent a vendes convencionals pendents de liquidar i l’efectiu per pagar corresponent a compres convencionals pendents de liquidar. Després que les entitats hagin anul·lat la compensació comptable, poden compensar els imports d’efectiu per cobrar i d’efectiu per pagar quan les compravendes convencionals relacionades es liquidin pel procediment de lliurament contrapagament.
4. Les entitats que, d’acord amb el marc comptable aplicable, apliquin la comptabilitat de la data de liquidació a les compravendes convencionals pendents de liquidar han d’incloure en la mesura de l’exposició total la totalitat del valor nominal dels compromisos de pagament relacionats amb compres convencionals.

Les entitats poden compensar la totalitat del valor nominal dels compromisos de pagament relacionats amb compres convencionals i la totalitat del valor nominal de l’efectiu per cobrar relacionat amb vendes convencionals pendents de liquidar únicament quan es compleixin les dos condicions següents:

• a) Tant les compres com les vendes convencionals es liquidin pel procediment de lliurament contrapagament;
• b) Els actius financers comprats i venuts que estiguin associats amb efectiu per cobrar i efectiu per pagar es calculin a un valor raonable per mitjà de pèrdues o guanys i s’incloguin en la cartera de negociació de l’entitat.

5. Als efectes d’aquesta disposició transitòria, s’entén per compravenda convencional la compra o la venda d’un valor en virtut d’un contracte les condicions del qual requereixin el lliurament del valor en el termini establert generalment per llei o convenció en el mercat corresponent.

Pel que fa a les titulitzacions els valors de les quals s’hagin emès abans de l’1 de març del 2022, les entitats han de continuar aplicant les disposicions establertes en la secció quarta del capítol tercer del títol III del Decret del 6 de març del 2019, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió fins al 28 de febrer del 2022, en la seva versió aplicable a 28 de febrer del 2021.

Als efectes d’aquesta disposició transitòria, en el cas de titulitzacions que no impliquen l’emissió de valors, la referència a les “titulitzacions els valors de les quals s’hagin emès” s’ha d’entendre com una referència a les “titulitzacions les posicions de titulització inicials de les quals s’hagin creat”.

Disposicións finals

Es faculta el Ministeri de Finances per a la redacció, l’adaptació o l’actualització, segons escaigui, dels reglaments tècnics de regulació i execució necessaris per a l’adopció de normes tècniques de regulació i d’execució de la Unió Europea aplicables en matèria de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

1. Aquest Reglament entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
2. Aquest Reglament s’ha d’aplicar a partir del 28 de febrer del 2021, amb les excepcions enumerades en l’apartat 3.
3. Els articles 19, 20 i 21 són aplicables a partir del 31 de desembre del 2020, i l’apartat 1 de l’article 1, i els articles 2, 6, 13, 14, 15 i 17 són aplicables a partir del 31 de març del 2022.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 31 de març del 2021

Xavier Espot ZamoraCap de Govern”

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 1 de desembre del 2021

Xavier Espot ZamoraCap de Govern