Decret 304/2024, del 31-7-2024, d’ordenament del nivell de batxillerat general del sistema educatiu andorrà.

El ministeri encarregat de l’educació posa a disposició dels candidats lliures que ho desitgin un suport formatiu, amb la modalitat que determina el Centre de Formació al Llarg de la Vida, per preparar-se per passar les proves per a l’obtenció del títol de batxiller. El Centre de Formació al Llarg de la vida és l’encarregat d’impartir aquest suport.

Els candidats lliures que desitgin seguir el suport formatiu hauran de complir els requisits següents: tenir la nacionalitat andorrana o estar legalment establert al país, ser major de setze anys, o complir-los en l’any natural en curs i estar en possessió del títol de Graduat en segona ensenyança o un títol equivalent reconegut pel Govern d’Andorra.

Els candidats hauran de realitzar la inscripció en els terminis establerts pel Centre de Formació al Llarg de la Vida.

La inscripció al suport formatiu dona dret al candidat a examinar-se al propi centre de les competències de les assignatures dels blocs dos, tres, quatre i cinc que configuren el seu itinerari i a les quals s’hagi inscrit. Durant el procés, els candidats només poden ser avaluats una única vegada de les competències d’una assignatura. Els candidats de setze anys, o que compleixin setze anys en l’any natural en curs, només es poden inscriure a tres assignatures per convocatòria durant les dos primeres convocatòries del seu recorregut avaluatiu.

Per a l’obtenció del títol de batxiller, els candidats hauran de completar el seu procés d’avaluació presentant-se a la prova oficial de batxillerat (POB)

És necessari un mínim d’assistència del 80% al suport formatiu de cada assignatura a la qual està inscrit el candidat per mantenir la consideració de candidat lliure inscrit al suport formatiu. En cas de no complir aquest criteri, el candidat passa a ser considerat candidat lliure sense suport formatiu per a totes les assignatures.

1. El Centre de Formació al Llarg de la Vida organitza dos convocatòries per curs escolar de les proves de les assignatures dels blocs dos, tres, quatre i cinc.

La primera convocatòria té lloc al mes de desembre i s’ofereixen les proves de totes les assignatures d’índex 2 detallades a l’article 48.

La segona convocatòria té lloc al mes de maig i s’ofereixen les proves de totes les assignatures d’índex 2 i d’índex 4 detallades a l’article 48.

2. L’àrea encarregada dels exàmens oficials publica l’avís d’exàmens de cada convocatòria al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
3. En les bases de l’avís d’exàmens de la convocatòria es determinen el lloc, la data i l’hora en què es fan aquests exàmens, així com la data, l’hora i els canals de publicació dels resultats.

Els candidats no inscrits al suport formatiu seran avaluats de les competències dels blocs dos, tres, quatre i cinc que configuren el seu itinerari al Centre de Formació al Llarg de la Vida en el marc de les convocatòries publicades a l’avís d’exàmens corresponent. Durant el procés, els candidats només poden ser avaluats una única vegada de les competències d’una assignatura.

Per formalitzar la inscripció a l’avaluació de centre, el candidat ha de:

1. Seguir el procediment que fixa l’avís de la convocatòria.
2. Fer efectiu el pagament de la quota de drets d’exàmens fixada anualment pel Govern. El pagament d’aquesta quota dona dret al candidat a presentar-se a una única convocatòria.
3. El pagament d’aquesta quota dona dret a presentar-se als exàmens de les assignatures seleccionades en una única convocatòria.
4. En el cas dels candidats de setze anys, o que compleixi els setze anys en l’any natural en curs, que es presenten a l’obtenció del títol, es limita tres les assignatures a les quals es poden inscriure durant les dos primeres convocatòries.
5. Per garantir les condicions d’igualtat, els candidats amb necessitats educatives específiques poden sol·licitar l’adequació dels exàmens de l’avaluació de centre d’acord amb el que estableix el decret que regula les mesures específiques per a les proves oficials.

Per a l’obtenció del títol de batxiller, els candidats hauran de completar el seu procés d’avaluació presentant-se a la prova oficial de batxillerat (POB).

El Centre de Formació al Llarg de la Vida s’encarrega de fer el seguiment i d’avaluar tots els candidats lliures que s’inscriuen al projecte de recerca.

El Centre de Formació al Llarg de la Vida designa el tutor de projecte que fa el seguiment dels candidats durant l’elaboració del projecte, valida la part escrita i organitza els tribunals per validar la presentació oral.

Els criteris de validació del projecte de recerca es determinen al Projecte curricular del centre.

Els tribunals de presentació del projecte de recerca es convoquen dos cops l’any, coincidint amb les convocatòries de la prova oficial de batxillerat.

El candidat que no hagi pogut presentar-se a alguna de les proves de l’avaluació de centre, per causa de força major, independent de la seva voluntat, ha d’adreçar una comunicació escrita, degudament justificada, a l’equip directiu del Centre de Formació al Llarg de la Vida que haurà d’oferir al candidat la possibilitat de realitzar la o les proves en un altre moment.

El Centre de Formació al Llarg de la Vida desenvolupa els seus mecanismes de control de qualitat tant en l’elaboració d’exàmens, com en l’administració i la correció i emet els informes de resultats corresponents a l’avaluació de centre (AVAC) adreçats al Comitè Tècnic de Batxillerat.

Capítol vuitè. Prova oficial de batxillerat

Annex 1. Perfil del batxiller

Culte, és a dir, amb curiositat i coneixements polièdrics d’abast humanisticosocial i cientificotècnic, i de sensibilitat artística variada, amb gust per la lectura, les arts i la natura.

Comunicador eficaç, amb cura especial de la correcció i l’elegància expressiva, tant oral com escrita, audiovisual o digital, sempre amb ple respecte als valors ètics de la comunicació en tots els àmbits.

Plurilingüe, amb un domini elevat del català, el castellà i el francès –practicats en esperit de convivència plena– i amb un nivell d’usuari independent de l’anglès.

Pensador crític, amb capacitat per a l’anàlisi processual i contextual de problemes i situacions, a partir sempre de criteris interpretatius i valoratius oberts i revisables, i amb disposició a superar prejudicis propis i a dialogar sabent escoltar i construint argumentacions lògiques i ètiques. També té capacitat crítica per usar les tecnologies essent conscient del seu caràcter instrumental.

Pensador creatiu, capaç de generar idees noves i actuacions constructives, de sortir dels plantejaments rutinaris o tòpics de les qüestions i de cercar-hi perspectives originals, de ser flexible i de gosar fer elaboracions particulars.

Obert mentalment, és a dir, capaç de reconèixer sincerament i de respectar la pluralitat i diversitat de formes de pensar en tots els ordres –religiós, ètic, ideològic, polític, etc.‒ i de practicar una actitud intercultural, tenint alhora flexibilitat per adaptar els aprenentatges de tot ordre al relleu complex de la vida i d’una societat en canvi constant.

Demòcrata, disposat, com a ciutadà, a participar en els assumptes públics, practicant convençut del diàleg, la deliberació i el consens, respectuós de les minories i de totes les formes de pensar però no submís a cap actitud autoritària i compromès amb el valor dels drets, els deures i les llibertats per implicar-se activament en una convivència pacífica i solidària.

Lliure, gràcies a un pensament propi i un exercici autònom de valors ètics ben assumits, fruit de la reflexió personal, del diàleg plural i del compromís actiu; amb valentia davant les incerteses i els riscos.

Responsable, sabedor que els actes humans tenen conseqüències sobre un mateix, sobre la societat i sobre la natura i conscient dels impactes que les pròpies accions tenen en l’entorn local i global. També sabedor que les accions personals en l’univers digital deixen rastre i tenen conseqüències en la definició de la pròpia identitat digital i en termes de ciberseguretat.

Cooperatiu, que assumeix progressivament l’obertura i extensió del propi jo en compromís amb els altres, implicat en objectius compartits com a millor via de realització personal i de plenitud democràtica.

Equilibrat, que cerca el benestar físic, mental i emocional, tenint control de si mateix i dels propis impulsos i instints, i que reacciona de manera reflexiva i proporcionada a cada situació. Aquest tret implica gestionar els propis talents, les motivacions i les limitacions de forma realista i actuar amb confiança i seguretat.

Assertiu, capaç de defensar les pròpies posicions amb fermesa i respecte davant de les que són discrepants.

Respectuós, amb empatia, tolerància i solidaritat amb totes les persones.

Emprenedor, proactiu, amb iniciativa i creador de projectes personals, socials o empresarials. Amb una actitud innovadora i resilient, capaç de veure tot el ventall de possibilitats que ofereix el futur per liderar, així, la pròpia vida.

Annex 2. Pla d’estudis del batxillerat general presencial

Bloc 1: Bloc 1: Desenvolupament i iniciativa personal

Educació física

2h

Filosofia

2h

Teoria del coneixement

2h

Comunicació en llengua catalana

2h

Història

Llengua i literatura catalanes

4h

4h

Història (BI)

Llengua A: llengua i literatura (BI)

4h

5h

Individu i societat actual

Comunicació en llengua anglesa

2h

3h

Psicologia

Llengua B: anglès (BI)

2h

3h

Sociologia

Bloc 2: Llengües i literatura

2h

Comunicació en llengua castellana

Història de les arts: aquesta assignatura pertany al bloc 3 i al bloc 5

2h

2h

Comunicació en llengua francesa

Bloc 4: Ciències i matemàtiques

2h

Biologia

Cultura i llengües clàssiques

4h

4h

Biologia (BI)

Llengua i literatura castellanes

4h

4h

Ciència i societat

Llengua i literatura franceses

2h

4h

Física

Literatura universal

4h

4h

Física 2

Bloc 3: Individu i societat

2h

Economia

Matemàtiques cientificotècniques

4h

4h

Geografia

Matemàtiques: anàlisi i enfocaments Nivell Superior (BI)

4h

5h

Matemàtiques: anàlisi i enfocaments Nivell Mitjà (BI)

4h

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

4h

Química

4h

Química (BI)

5h

Tecnologia i enginyeria

4h

Bloc 5: Arts

Arts plàstiques

4h

Cinema

2h

Comunicació i realització audiovisual

4h

Disseny

4h

Educació musical

2h

Història de les arts: aquesta assignatura pertany al bloc 3 i al bloc 5

2h

Annex 3

Taula d’equivalències d’assignatures entre el batxillerat general del sistema educatiu andorrà i el batxillerat internacional

Batxillerat general del sistema educatiu andorrà

Batxillerat Internacional (BI)

Nivell de cada assignatura BI

Filosofia C1 C2

Teoria del Coneixement

Llengua i literatura catalanes C1 C2 C3 C4

Llengua A: Llengua i literatura

NS

Anglès C1 C2 C3

Llengua B: Anglès

NM

Història C1 C2

Història

NM

Matemàtiques CT C1 C2 C3 C4

Matemàtiques: anàlisi i enfocaments

NS i NM

Biologia C1 C2 C3

Biologia

NM

Química C1C2 C3

Química

NS

NM: Nivell Mitjà

NS: Nivell Superior

Annex 4

Taula d’equivalència de qualificacions entre el Batxillerat Internacional i el Batxillerat General del Sistema Educatiu Andorrà

Qualificació IB

Qualificació Batxillerat general del sistema educatiu andorrà

7

A

6

A

5

A

4

B

3

B

2

C

1

D

La prova oficial de batxillerat consisteix en una sèrie d’exàmens en què el candidat ha de demostrar, en finalitzar el seu procés formatiu, el grau de desenvolupament de les competències del bloc 1, a l’excepció de l’educació física.

1. L’Àrea encarregada dels exàmens oficials convoca una vegada l’any la prova oficial de batxillerat mitjançant un avís d’exàmens al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Aquesta convocatòria té lloc entre els mesos de maig i juny.

2. En les bases de l’avís d’exàmens de la convocatòria es determinen el lloc, la data i l’hora en què es fan aquests exàmens, així com la data, l’hora i els canals de publicació dels resultats.

Accedeixen a la convocatòria de la prova oficial de batxillerat els alumnes de segon curs inscrits al batxillerat del sistema educatiu andorrà i els candidats lliures que ho sol·liciten.

Per formalitzar la inscripció a la prova oficial de batxillerat, el candidat ha de:

1. Seguir el procediment que fixa l’avís de la convocatòria.
2. Fer efectiu el pagament de la quota de drets d’exàmens fixada anualment pel Govern. El pagament d’aquesta quota dona dret al candidat a presentar-se a una única convocatòria.
3. En el cas dels candidats lliures, el pagament d’aquesta quota els dóna dret a presentar-se als exàmens de les assignatures seleccionades en una única convocatòria.
4. Per garantir les condicions d’igualtat, els candidats amb necessitats educatives específiques poden sol·licitar l’adequació dels exàmens de la Prova Oficial de Batxillerat d’acord amb el que estableix el decret que regula les mesures específiques per a les proves oficials.

1. El Comitè Tècnic del Batxillerat és un òrgan ministerial extern als centres educatius que es compon dels membres següents:

   • a) Director del departament encarregat dels exàmens oficials, que n’assumeix la presidència

   • b) Director del departament encarregat de l’Escola Andorrana

   • c) Director del departament encarregat de la formació al llarg de la vida

   • d) Cap de l’àrea encarregada dels exàmens oficials

   • e) Director del centre o representant de les direccions dels centres de batxillerat, en cas que n’hi hagi més d’un

   • f) Director del Centre de Formació al Llarg de la Vida

   • g) Cap d’estudis del centre o representant dels centres de batxillerat, en cas que n’hi hagi més d’un

   • h) Cap d’estudis o coordinador del batxillerat per a candidats lliures del Centre de Formació al Llarg de la Vida

     • i) Tècnic de l’àrea encarregada dels exàmens oficials, que actua com a secretari

2. Les funcions del Comitè Tècnic del Batxillerat són:

   • a) Validar el calendari de proves de l’avaluació de centre.
   • b) Validar l’avís d’exàmens en què es determinen les normes, el calendari i els espais de la prova oficial de batxillerat.
   • c) Validar les propostes d’elaboradors, correctors i examinadors externs al Ministeri encarregat de l’Educació, fetes per l’Àrea encarregada dels exàmens oficials.
   • d) Validar els resultats de la qualificació final de batxillerat de la prova oficial de batxillerat.
   • e) Decidir les accions correctores per normalitzar els resultats, si escau.
   • f) Invalidar proves en cas de vulneració de la confidencialitat i decidir les accions correctores.
   • g) Resoldre sol·licituds específiques i queixes que puguin presentar els candidats.
   • h) Fer propostes de millora dels processos d’avaluació, si escau.

El decret descriptiu dels exàmens inclou informació sobre el marc legal de referència, especifica les competències, les expectatives, els criteris d’avaluació i els indicadors d’avaluació o els descriptors que l’examen ha de permetre observar, la llengua de producció, la durada, les condicions en què s’ha de dur a terme la prova, la seva tipologia i tots els aspectes que es creguin convenients per elaborar els exàmens.

1. L’Àrea encarregada dels exàmens oficials publica una crida perquè les persones interessades en l’elaboració dels exàmens es puguin presentar com a voluntaris per realitzar aquesta tasca.
2. L’Àrea encarregada dels exàmens oficials designa les persones encarregades d’elaborar els exàmens per a la prova oficial de batxillerat entre el personal tècnic d’ensenyament adscrit al Cos Especial d’Ensenyament que tingui, almenys, la titulació necessària per exercir la docència al nivell de batxillerat, preferentment en l’especialitat corresponent.

En casos excepcionals, el Comitè Tècnic del Batxillerat pot sol·licitar la participació d’elaboradors externs al ministeri encarregat de l’educació amb el mateix nivell de qualificació.

3. Les persones designades per elaborar els exàmens han de respectar els referents següents:

• El decret del programa de l’assignatura corresponent

• El decret descriptiu de l’examen o els exàmens de l’assignatura corresponent

4. L’Àrea encarregada dels exàmens oficials acompanya el procés d’elaboració de les proves. En aquest sentit, revisa les propostes de proves lliurades pels elaboradors d’acord amb la normativa vigent i amb els procediments de control de qualitat establerts internament a l’àrea, resol els dubtes dels elaboradors, si escau, i dóna forma als documents d’acord amb les caracterítiques d’estil establertes.

1. El cap de l’Àrea encarregada dels exàmens oficials tramet al cap de l’Àrea encarregada de la inspecció educativa el conjunt d’exàmens de totes les assignatures acompanyats de les guies de correcció i dels informes corresponents als filtres de qualitat.
2. L’Àrea encarregada de la inspecció educativa convoca les comissions de validació i harmonització dels exàmens per assignatura.

1. Està formada pels membres següents:

   • a) Un inspector educatiu que n’assumeix la presidència
   • b) Dos especialistes de l’assignatura corresponent
   • c) El tècnic pedagògic de l’àrea encarregada dels exàmens oficials a càrrec de l’assignatura corresponent

2. Aquesta comissió té les funcions següents:

En relació a la validació dels exàmens:

• a) Comprovar que les proves compleixen amb el programa i el descriptiu de l’assignatura.
• b) Comprovar que les proves no contenen formulacions o temàtiques que podrien considerar-se com a tendencioses, polèmiques o provocadores.
• c) Comprovar que les proves s’adapten a l’edat dels candidats.
• d) Comprovar que les proves no contenen biaixos culturals que podrien dificultar –ne la seva comprensió i resolució.
• e) Comprovar que la redacció de les consignes és clara i de lectura fàcil per a tots els candidats.
• f) Comprovar que els documents de suport de l’examen són adequats.
• g) Comprovar que les proves són inèdites.

En relació a l’harmonització dels exàmens:

• a) Comprovar que els exàmens d’una mateixa assignatura tinguin un nivell de dificultat equivalent.
• b) Comprovar que els exàmens d’una mateixa assignatura tractin temàtiques diferents.

1. L’inspector convoca els membres de la comissió i els envia la documentació necessària.
2. Un cop realitzades les comissions de validació i d’harmonització, l’inspector emplena i fa signar l’acta a tots els membres de la comissió.
3. En cas que no es validin les propostes d‘examen perquè no compleixen els requisits establerts, es retornen a l’Àrea encarregada dels exàmens oficials per a que es realitzin els reajustaments necessaris. Un cop realitzats els reajustaments, l’inspector torna a convocar una comissió de validació.
4. En el cas que no es validi la prova en la segona convocatòria de la comissió, la prova quedarà invalidada i l’elaborador no rebrà la compensació corresponent.

L’administració dels exàmens es refereix al conjunt de procediments que, en el moment de dur a terme les proves, garanteixen el respecte de les normes establertes a l’avís d’exàmens i a les consignes per als candidats, les condicions logístiques necessàries per fer els exàmens, l’atenció personalitzada als candidats i la supervisió de tot el procés.

L’àrea encarregada dels exàmens oficials és responsable de l’administració dels exàmens conjuntament amb la resta d’àrees concernides del ministeri encarregat de l’educació.

L’Àrea encarregada dels exàmens oficials designa els correctors dels exàmens entre el personal tècnic adscrit al Cos Especial d’Ensenyament que tingui, almenys, la titulació equivalent a la necessària per exercir la docència al nivell educatiu de batxillerat, preferentment en l’especialitat que ha de corregir. En casos excepcionals, el Comitè Tècnic del Batxillerat pot sol·licitar la participació de correctors externs al ministeri encarregat de l’educació amb el mateix nivell de qualificació.

L’Àrea encarregada dels exàmens oficials facilita als correctors dels exàmens les consignes, la guia de correcció i la rúbrica de cada examen per a la qualificació de les competències.

La qualificació de les competències es fa mitjançant una escala discreta literal formada per les lletres A, B, C, D i NA, tal com es defineix a l’article 24, i seguint els procediments detallats als articles 25 i 26.

Es considera que la competència està desenvolupada quan el resultat és A, B o C.

Es considera que la competència no està desenvolupada quan el resultat és D.

Per determinar les qualificacions dels criteris d’avaluació, es fa referència a la qualificació de tots els indicadors d’avaluació associats i s’apliquen les regles detallades a continuació, seguint l’ordre de presentació següent:

1. Regla de domini mínim

Per obtenir un resultat d’A, de B o de C, el percentatge d’indicadors d’avaluació d’aquell criteri d’avaluació qualificats amb una A, B o C ha de ser superior o igual al 50%. En cas contrari, el criteri d’avaluació es qualifica amb una D.

Això no obstant, en cas que el 50% dels indicadors d’avaluació es qualifiqui amb C i l’altre 50% es qualifiqui amb D, el criteri es qualifica amb D i no s’aplica la regla relativa a la tendència central de les qualificacions.

2. Regla relativa a la tendència central de les qualificacions

Si el percentatge d’indicadors d’avaluació qualificats amb A, B o C és superior o igual al 50% aleshores, per tal de poder calcular la tendència central de les qualificacions, s’atorguen els índex següents a cada qualificació:

• A té un índex de 4

• B té un índex de 3

• C té un índex de 2

• D té un índex de 0

Per calcular la qualificació del criteri d’avaluació, es calcula la tendència central de les qualificacions dels diferents indicadors d’avaluació tenint en compte els índex atorgats.

Quan el resultat de la tendència és un nombre decimal, s’arrodoneix de la manera següent:

• Quan el primer decimal és inferior a 5, s’arrodoneix a la baixa.

• Quan el primer decimal és superior o igual a 5, s’arrodoneix a l’alça.

Finalment es transcriu el resultat a les qualificacions de l’escala discreta literal. Quan el resultat de la tendència central és un nombre decimal comprés entre 1 i 1,49, s’atorga la qualificació de C.

Els candidats inscrits al batxillerat internacional passen les darreres proves d’avaluació continuada de les assignatures del batxillerat internacional del seu itinerari amb les quals s’ha establert una equivalència amb el batxillerat general del sistema educatiu andorrà i que es detalla a l’annex 3.

La qualificació de les competències d’aquestes assignatures s’obté a partir de la traducció, cap a l’escala literal descrita a l’article 24, de la nota numèrica obtinguda en la darrera prova d’avaluació continuada, feta en el marc del batxillerat internacional. Aquesta traducció es du a terme a partir de la taula d’equivalències de l’annex 4.

El candidat que, en cas d’absència relacionada amb un esdeveniment per causa de força major, independent de la seva voluntat, no hagi pogut presentar-se a algun examen o a cap, ha d’adreçar una comunicació escrita, degudament justificada, com a màxim cinc dies hàbils després de l’absència, a l’àrea encarregada dels exàmens oficials, que la trametrà al Comitè Tècnic de Batxillerat perquè la resolgui.

La resolució de la demanda es comunicarà per escrit al candidat amb el nou calendari de l’examen o dels exàmens, si escau.

A cada convocatòria, l’àrea encarregada dels exàmens oficials verifica la qualitat de les correccions i emet un informe amb l’anàlisi dels resultats, adreçat al Comitè Tècnic de Batxillerat, que aplica, si escau, les accions correctores per normalitzar els resultats.

La Qualificació Final de Batxillerat s’obté sumant el percentatge de competències desenvolupades en l’Avaluació de Centre, descrita als articles 43, 53 i 54 i el percentatge de competències desenvolupades en la Prova Oficial de Batxillerat, descrita a l’article 72.

Abans de sumar el percentatge de cada apartat, s’aplica un coeficient a cada nota; 0.7 en el cas de la nota AVAC i 0.3 en el cas de la nota POB.

De l’aplicació del coeficient corresponent i de la suma de les dos notes, s’obté la QFB. La QFB s’expressa en un percentatge que correspon al percentatge global de desenvolupament del conjunt de les competències.

Per als candidats lliures que finalitzen el procés de certificació i per a tots els candidats presencials, l’àrea encarregada dels exàmens oficials, seguint els procediments establerts a l’avís d’exàmens corresponent, envia a cada candidat el butlletí que recull les qualificacions obtingudes a cada competència, la Qualificació Final de Batxillerat, la valoració del projecte de participació, actuació i servei (només per als candidats presencials) i del projecte de recerca, així com la resolució d’apte o no apte per obtenir el títol de batxiller.

A més, el butlletí conté la nota numèrica d’assignatura i la nota numèrica global, establertes d’acord amb el sistema de traducció detallat a l’article 83.

Després de la comunicació dels resultats, el candidat pot sol·licitar la consulta dels seus exàmens. Aquesta sol·licitud s’ha de fer en un termini màxim de dos dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats. La consulta d’exàmens s’ha de fer en un termini màxim de cinc dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats.

1. Després de la comunicació dels resultats, el candidat pot sol·licitar a l’àrea encarregada dels exàmens oficials una segona correcció dels exàmens de la POB a excepció de les proves orals de llengua. La sol·licitud d’una segona correcció té com a finalitat que l’examen sigui corregit novament per un corrector diferent del que ha fet la primera correcció.

Per sol·licitar la segona correcció, els candidats s’han d’adreçar al Servei de Tràmits del Govern i emplenar la sol·licitud de segona correcció d’un examen de la prova oficial de batxillerat.

2. La sol·licitud de segona correcció s’ha de fer en un termini màxim de cinc dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats. L’àrea encarregada dels exàmens oficials comunica als candidats concernits els resultats de la segona correcció en un termini màxim de quinze dies hàbils.

En cas que el resultat de la segona correcció:

• Sigui el mateix que el de la primera, es guarda el resultat final.

• Sigui immediatament inferior o superior al de la primera, el resultat final correspon al de la segona correcció.

• En la resta de casos, es fa una tercera correcció i la qualificació final és el resultat predominant dels tres resultats.

3. En cas que un candidat desitgi anul·lar una sol·licitud de segona correcció durant el procés cal que s’adreci al Servei de Tràmits del Govern.

1. Es considera frau durant el desenvolupament de les proves (exàmens escrits i orals):

   • a) Tota comunicació escrita o oral entre els candidats
   • b) L’ús de documents no autoritzats
   • c) L’ús de mitjans de comunicació i tecnològics no autoritzats
   • d) La suplantació d’identitat
   • e) El plagi
   • f) L’emmagatzematge en una memòria externa de qualsevol tipus d’informació no autoritzada

2. Tot frau comès pel candidat durant els exàmens escrits o orals, és comunicat immediatament per la persona encarregada de la vigilància o pel corrector al cap de l’àrea encarregada dels exàmens oficials. El frau comès comporta la qualificació de no avaluat (NA) a l’examen i la pèrdua de la convocatòria.

Totes les persones que participen en la prova oficial de batxillerat han de respectar la confidencialitat dels exàmens i dels resultats.

Capítol novè. Títol de batxiller

Per obtenir el títol de batxiller cal que el candidat:

1. Obtingui una qualificació en la totalitat de les competències específiques del seu itinerari. Una qualificació de no avaluat (NA) en alguna de les competències comporta automàticament la no obtenció del títol de batxiller.
2. Demostri un desenvolupament al nivell esperat (valoració A, B o C) com a mínim del 50% del conjunt de les competències que configuren el seu itinerari.
3. Validi el seu projecte de recerca amb la qualificació d’apte.
4. Validi el seu projecte de participació, actuació i servei amb la qualificació d’apte, en el cas dels candidats presencials.

A partir dels resultats obtinguts pel candidat a cadascuna de les competències, es genera una nota numèrica per a cadascuna de les assignatures del seu itinerari, així com una nota numèrica global corresponent al seu perfil competencial. En tots dos casos, l’escala utilitzada és una escala numèrica contínua creixent entre el 0 i el 10, arrodonida a dos decimals en el cas de la nota numèrica d’assignatura i a tres decimals en el cas de la nota numèrica global.

1. Per traduir el perfil competencial de l’alumne en una nota numèrica global, s’utilitzen dos fórmules alternatives:

• Si el percentatge de competències suficientment desenvolupades (qualificades amb una A (%A), una B (%B) o una C (%C)) és inferior al 50%, s’aplica la fórmula següent:

1,6665 + 0,03334 x %C + 0,05 x %B + 0,06667 x %A.

• Si el percentatge de competències suficientment desenvolupades (qualificades amb una A (%A), una B (%B) o una C (%C)) és igual o superior al 50%, s’aplica la fórmula següent:

3,333 + 0,03334 x %C + 0,05 x %B + 0,06667 x %A.

2. Per traduir els resultats obtinguts a les diferents competències d’una assignatura en una nota numèrica d’assignatura, s’utilitza el mateix procediment descrit a l’apartat 1 d’aquest article.

L’acta d’acreditació dels resultats finals de batxillerat (AVAC + POB) és un document oficial signat per tots els membres del Comitè Tècnic del Batxillerat en el qual consta la informació següent:

• a) Els cognoms i el nom dels candidats

• b) L’any acadèmic

• c) La valoració del projecte de recerca

• d) La valoració del projecte d’actuació i servei, en el cas dels candidats presencials

• e) Les qualificacions obtingudes pel candidat en la valoració de les competències

• f) El percentatge de competències desenvolupades i de competències no desenvolupades

• g) La resolució: apte o no apte

• h) La nota numèrica global

  • i) La identificació i la signatura dels membres del Comitè Tècnic del Batxillerat

• j) El lloc i la data

• k) Les observacions que el Comitè Tècnic del Batxillerat cregui convenients

L’acta d’acreditació s’arxiva a l’àrea que s’ocupa dels exàmens oficials del ministeri encarregat de l’educació.

1. És declarat no apte el candidat que no compleix els requisits de l’article 82.

2. En finalitzar el procés, el candidat presencial declarat no apte per a l’obtenció del títol de batxiller pot:

   • a) Cursar de nou el segon curs de batxillerat sempre que es respectin els requisits establerts en l’article 28 d’aquest decret. En aquest cas, no es reserva cap qualificació generada, ni en l’avaluació de centre ni en la prova oficial de batxillerat.
   • b) Inscriure’s com a candidat lliure. En aquest cas, el candidat pot conservar les qualificacions obtingudes a l’avaluació de centre i a la prova oficial de batxillerat de les competències suficientment desenvolupades, completant i signant un formulari oficial facilitat per l’àrea encarregada dels exàmens oficials, precisant les competències que vol conservar.

1. El ministeri encarregat de l’educació emet el títol de batxiller a tots els candidats declarats aptes.
2. Els títols atorgats s’inscriuen en el Registre oficial de títols d’ensenyament obligatori i postobligatori de caràcter estatal.

L’expedició del títol de batxiller es fa tal com especifica el Decret del 17-4-2013 pel qual es regula l’expedició de diplomes i títols d’ensenyament obligatori i postobligatori de caràcter estatal del ministeri encarregat de l’educació i de la formació professional.

l’entrada en vigor d’aquest Decret queden derogades totes les disposicions de mateix rang o inferior que s’hi oposin i en concret el Decret 58/2024, del 14-2-2024 d’ordenament del nivell de batxillerat general del sistema educatiu andorrà a l’excepció dels articles i dels annexos relatius a l’avaluació i a la Prova oficial de batxillerat que es mantindran per als candidats presencials durant el curs escolar 2024-2025 i a l’excepció, per als candidats lliures, dels articles relatius al pla d’estudis i a la relació d’assignatures de les quals poden ser avaluats.

Durant el curs escolar 2024-2025, els candidats lliures que van iniciar el procés avaluatiu per a l’obtenció del diploma de batxillerat amb anterioritat continuen sotmesos al decret Decret 58/2024, del 14-2-2024 d’ordenament del nivell de batxillerat general del sistema educatiu andorrà pels articles relatius al pla d’estudis i a la relació d’assignatures de les quals poden ser avaluats.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 31 de juliol del 2024

Xavier Espot ZamoraCap de Govern