Reglament de control de la contaminació atmosfèrica (Text refós sense caràcter oficial)

L’objecte del present Reglament d’acord amb els objectius generals establerts per la Llei és: a) Regular les activitats i les situacions que produeixen contaminació atmosfèrica. b) Establir, regular i controlar les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera. c) Definir i fixar objectius de qualitat de l’aire i les modalitats d’informació al públic. d) Determinar eines i mecanismes per vigilar i corregir les situacions de contaminació atmosfèrica.

Capítol segon. Regulació general de les activitats i situacions que poden originar contaminació atmosfèrica

Estan subjectes a les disposicions d’aquest Reglament les activitats i situacions, exceptuant-ne els vehicles, susceptibles d’alliberar fums, gasos, partícules o olors a l’atmosfera, que poden presentar risc, dany o molèstia per a la comoditat del veïnat, per a la salut pública, per a la protecció del medi ambient en el seu conjunt i per a la conservació del patrimoni històric i artístic.

1. En totes les activitats i situacions en què es produeixin fums, gasos o partícules, s’han d’adoptar tecnologies eficients i poc contaminants, i les mesures necessàries per reduir les emissions, particularment en condicions climàtiques desfavorables i en dies d’inversió tèrmica. Així mateix, s’ha de disposar dels materials, els aparells i els equips amb el marcatge CE, d’acord amb les directrius de compliment obligat de la Unió Europea, per garantir la seva eficiència. 2. Queda prohibida la crema de residus o productes industrials en instal·lacions no autoritzades.

1. En totes les activitats i situacions en què es produeixi pols i no sigui possible canalitzar les emissions, com ara obres d’enderrocament, emmagatzematge a l’aire lliure de materials, transport de materials, entre d’altres, s’han d’adoptar les mesures necessàries perquè no s’alliberin partícules a l’atmosfera. 2. Les activitats o la maquinària que puguin produir pols han d’estar confinades, sempre que sigui possible, en locals tancats. Quan no sigui possible, han d’estar proveïdes de dispositius de recollida de partícules. En cas que això tampoc sigui possible, s’han d’adoptar les mesures necessàries perquè no s’alliberin partícules a l’atmosfera.

. Condicions d’evacuació de les emissions de les activitats i situacions que poden originar contaminació atmosfèrica Capítol tercer. Règim especial de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera

1. Es consideren activitats potencialment contaminants de l’atmosfera les activitats que poden originar contaminació atmosfèrica i que poden constituir un risc, dany o molèstia per a la comoditat del veïnat, la salut pública, la protecció del medi ambient en el seu conjunt i la conservació del patrimoni històric i artístic. 2. Les activitats que es troben sota aquesta denominació estan sotmeses a un règim especial que les obliga a complir les prescripcions i a obtenir una llicència en els termes que indica aquest Reglament. 3. La llista de l’annex I recull les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera, on es diferencien dues categories, A i D, en funció del nivell de la seva incidència sobre els interessos vistos en el paràgraf 1 d’aquest article.

Període de mitjana Contaminant Valor objectiu Valor objectiu per a la protecció de la salut humana Mitjana sobre un any civil del contingut total de la fracció de PM10 Arsènic 6 ng/m³ Cadmi 5 ng/m³ Níquel 20 ng/m³ Benzo(a)pirè 1 ng/m³ Es recomana la mesura del mercuri bivalent en forma particular i gasosa Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 25 de febrer del 2009 Per delegació Ferran Mirapeix Lucas Ministre de

1. Els titulars de les activitats potencialment contaminants han de vetllar perquè les instal·lacions es mantinguin en un estat de funcionament correcte durant la seva vida útil i perquè estiguin ateses per personal tècnic, tenint en compte la millora de l’eficiència energètica amb l’objectiu de disposar d’unes condicions òptimes de funcionament. Particularment, s’ha de regular i controlar la combustió, l’aportació d’oxigen i el tiratge en les instal·lacions d’emissió a fi d’evitar l’impacte visual dels fums. 2. Les activitats potencialment contaminants s’han de dotar dels elements necessaris, degudament mantinguts, verificats i calibrats, per garantir una bona dispersió dels contaminants a l’atmosfera i evitar molèsties. Els elements necessaris i l’alçada de la xemeneia es determinen amb aquesta finalitat, tenint en compte els edificis veïns i els obstacles. 3. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 2 d’aquest article, l’alçada de la xemeneia per a les activitats potencialment contaminants ha de respectar, el valor indicat en els apartats següents: a) L’alçada de la xemeneia per sobre del punt que travessa la coberta de l’edifici de les activitats de la categoria D ha de complir com a mínim el que preveu la normativa de construcció vigent. b) La xemeneia de les activitats de la categoria A ha de ser com a mínim la que es determina en el procediment de l’annex III. 4. La velocitat de sortida dels gasos de les activitats potencialment contaminants de la categoria A en condicions de funcionament màxim ha de ser almenys igual a 8 m/s si el cabal d’emissió de la xemeneia considerada sobrepassa 5000 m3/h, 5 m/s si el cabal és inferior o igual a 5000 m3/h. 5. Les activitats potencialment contaminants de la categoria D estan exemptes d’evacuar els gasos a una determinada velocitat.

1. La llicència d’autorització de les activitats potencialment contaminants fixa ls contaminants, les periodicitats de control i els límits d’emissió. 2. Les activitats potencialment contaminants estan obligades a respectar els límits d’emissió dels contaminants fixats en l’annex IV. Aquests nivells s’entenen sense dilució prèvia d’aire. 3. Els límits d’emissió d’altres contaminants que no s’especifiquin a l’annex IV, poden ser establerts en cada cas particular pel ministeri responsable del medi ambient, en la llicència d’autorització.

1. Les activitats potencialment contaminants han de disposar de totes les mesures adequades per a la prevenció i la correcció de la contaminació atmosfèrica que garanteixin el compliment dels valors límit d’emissió establerts en l’article anterior. 2. El compliment per part de les estacions de servei del valor límit d’emissió fixat en l’annex IV depèn del disseny i el funcionament. a. Totes les estacions de servei han de disposar d’un sistema de recuperació de vapors de gasolina que permet capturar els vapors de gasolina que s’escapen a l’atmosfera en la càrrega de les instal·lacions d’emmagatzematge des dels dipòsits mòbils (fase I). Les estacions de nova construcció i les estacions que experimentin una modificació substancial han de disposar d’un sistema de recuperació de vapors de gasolina que garanteixi la captura dels vapors de benzina nocius que s’escapen del dipòsit dels vehicles de motor durant el proveïment en les estacions de servei (fase II). S’entén per “modificació substancial” la substitució total o parcial dels dipòsits o de les canonades associades, o l’increment de la capacitat i/o de la posició dels subministraments i/o de les línies d’impulsió, d’aspiració o de vapors. b. Totes les operacions de càrrega que es portin a terme tan sols es poden efectuar si aquest mètode s’aplica i funciona correctament, d’acord amb el que s’estableix al punt 1 de l’article 9. Els equips de recuperació de vapors de benzina de la fase II aspiren els vapors de benzina; a continuació es transfereixen a un dipòsit d’emmagatzematge situat a l’estació de servei. La relació vapor-benzina s’ha de situar entre un mínim de 0,95 i un màxim d’1,05. L’eficiència de la captura dels vapors de benzina d’aquests sistemes ha d’estar certificada pel fabricant. Aquesta eficiència dels sistemes de fase II s’ha de comprovar almenys un cop a l’any. Aquesta prova es pot efectuar verificant que la relació vapor-benzina en condicions simulades de flux de benzina és conforme, o emprant un altre mètode adequat. Si l’estació de servei disposa d’un sistema automàtic de control, l’eficiència de la captura s’ha de comprovar almenys un cop cada tres anys. Si les proves revelen una anomalia, el propietari de l’estació de servei ha de remeiar-la en un termini màxim de 7 dies, sense prejudici del que preveu l’article 14. c. Totes les estacions de servei equipades amb un sistema de recuperació de vapors de gasolina de fase I i II han de comunicar-ho al consumidor, com a mínim, amb una indicació al dispensador.

El conducte de sortida de fums o gasos de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera ha d’estar proveït, després de la depuració dels gasos canalitzats, d’orificis obturables i accessibles que han de reunir les característiques que s’especifiquen en l’annex V.

1. Les activitats qualificades com a potencialment contaminants de l’atmosfera estan sotmeses a l’obtenció d’una llicència prèvia a la seva instal·lació, ampliació, modificació o trasllat. S’entén per modificació de l’activitat qualsevol canvi en les matèries primeres, en el combustible, en la maquinària, en el procés de fabricació o en el sistema de depuració que pugui suposar un increment de les emissions de contaminants a l’atmosfera. S’entén per ampliació de l’activitat qualsevol augment en les matèries primeres, en el combustible o en la capacitat productiva que pugui suposar un increment de les emissions de contaminants a l’atmosfera. 2. S’estableix un procediment administratiu simplificat per obtenir la llicència, basat en la declaració i la informació aportades pel titular d’una activitat empresarial o professional, o el seu representant, i la certificació de l’organisme de control en matèria ambiental corresponent, que substitueixen l’autorització i el control administratiu previ del Govern per a les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera qualificades com a categoria D (Declaració), que es defineixen a l’annex I, i que no se situen en un indret que hagi estat declarat zona de protecció. La sol·licitud per a la llicència d’activitat potencialment contaminant s’ha d’acompanyar d’una declaració específica certificada per un organisme de control en matèria ambiental que ha d’incloure les dades tècniques necessàries que s’especifiquen a l’annex VI. En els casos de noves activitats, aquesta documentació s’ha de tramitar conjuntament amb la sol·licitud d’obertura. 3. En aquells casos en què el ministeri responsable del medi ambient hagi publicat els corresponents butlletins per a la declaració i la certificació de les activitats i les instal·lacions que poden fer objecte de procediment simplificat, el titular d’una activitat empresarial o el seu representant i l’organisme de control en matèria ambiental resten obligats a utilitzar-los. 4. L’autorització administrativa ordinària es manté per a les activitats o les instal·lacions que puguin tenir un impacte molt negatiu sobre el medi ambient, qualificades com a categoria A (Autorització), definides a l’annex I, o que se situen en un indret que ha estat declarat zona de protecció. Per aquestes activitats, la sol·licitud per obtenir la llicència ha de ser prèvia a l’obtenció de l’autorització d’obertura i/o posada en funcionament de l’activitat i s’ha d’acompanyar d’un projecte tècnic específic, signat per un tècnic autoritzat. Aquest document ha d’incloure les dades tècniques necessàries, que s’especifiquen a l’annex VI, per valorar adequadament la incidència que té l’activitat sobre el medi ambient atmosfèric. La llicència d’activitat potencialment contaminant es fa efectiva quan, just abans de la posada en funcionament i de l’obertura de l’activitat, el titular lliura al Departament de Medi Ambient el corresponent certificat, signat pel tècnic autor del projecte que estableix la conformitat de l’execució dels treballs i de les instal·lacions en relació amb el projecte aprovat inicialment. 5. La certificació per part d’un organisme de control en matèria ambiental substitueix el control administratiu del Govern, i determina que les activitats satisfan els requisits establerts prèviament i que aquests requisits es porten a terme de manera efectiva i compleixen la legislació vigent.

Capítol quart. Inspeccions i controls

El ministeri responsable del medi ambient pot inspeccionar d’ofici o per una denúncia fonamentada, mitjançant inspectors del ministeri o organismes de control en matèria ambiental autoritzats, les activitats o situacions, les vegades que estimi oportunes.

1. Totes les activitats qualificades com a potencialment contaminants han de sotmetre’s als controls periòdics assenyalats a l’apartat 3 del present article, per poder verificar la seva adequació permanent als requeriments fixats en aquest Reglament. Amb aquest propòsit, les mesures efectuades durant el control han de realitzar-se en condicions representatives de funcionament de la instal·lació. 2. Els organismes de control en matèria ambiental autoritzats són els que realitzen aquests controls periòdics sobre les activitats potencialment contaminants. 3. Els controls periòdics, que són a càrrec del titular de l’activitat, els ha de sol·licitar la mateixa empresa a un organisme de control en matèria ambiental, amb la periodicitat següent: a) Les activitats de la categoria D s’han de sotmetre a un control de caràcter periòdic cada cinc anys a partir de la data d’autorització. b) Les activitats de la categoria A s’han de sotmetre a un control de caràcter periòdic cada dos anys a partir de la data d’autorització, excepte si el Govern exigeix un control més estricte i/o més freqüent en la mateixa llicència d’autorització. 4. El titular de l’activitat ha de trametre la certificació de l’organisme de control en matèria ambiental corresponent al control periòdic, al ministeri responsable del medi ambient com a mínim un mes abans de finalitzar el termini fixat, segons la classificació de la instal·lació. En el cas de les activitats de la categoria A, la documentació s’ha d’acompanyar com a mínim dels resultats de mesurament de les emissions.

Els mètodes de mostreig i anàlisi que s’han d’utilitzar per determinar les emissions dels contaminants a l’atmosfera de les activitats potencialment contaminants es recullen a l’annex VII.

Capítol cinquè. Normes de qualitat de l’aire

1. El ministeri responsable del medi ambient s’encarrega del control de la contaminació atmosfèrica. Per vetllar per la qualitat de l’aire, gestiona un conjunt d’estacions, fixes i mòbils, automàtiques i manuals, que mesuren els nivells d’immissió i que formen la xarxa de vigilància de la qualitat de l’aire; avalua i modelitza els nivells de qualitat de l’aire. 2. És competència del ministeri responsable del medi ambient la validació de les dades sobre la qualitat de l’aire d’Andorra i la promoció de la informació al públic.

1. L’estratègia de vigilància de la qualitat de l’aire és un instrument estratègic que permet al Govern planificar, coordinar i racionalitzar la política de vigilància de la qualitat de l’aire a Andorra. 2. L’estratègia defineix com a mínim els criteris de mesura, d’avaluació i de modelització de la qualitat de l’aire, els mètodes de referència, el nombre i la periodicitat dels mesuraments segons els nivells d’immissió de cada parròquia, els criteris d’implantació de les estacions i de control de la validitat de les dades, així com els contaminants vigilats per cada zona. 3. L’estratègia és un document públic elaborat pel ministeri responsable de medi ambient i aprovada pel Govern, que ha d’estar íntegrament a disposició dels ciutadans i s’ha de revisar, com a mínim, cada cinc anys. El text aprovat i les revisions posteriors es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

L’annex IIB recull les substàncies que s’han de tenir en compte en l’avaluació i la gestió de la qualitat de l’aire ambient.

Capítol sisè. Règim especial de les zones contaminades

Quan en una zona determinada s’ultrapassin un o més dels valors límit d’immissió establerts en l’annex VIII, encara que les activitats potencialment contaminants compleixin els nivells d’emissió autoritzats, es declara l’àrea afectada zona de protecció especial, en la qual és aplicable el règim previst en l’article 25.

1. El ministeri responsable del medi ambient eleva al Govern la proposta de declaració de zona de protecció especial, amb la seva delimitació territorial, perquè sigui aprovada. 2. Un cop hagin cessat les circumstàncies que justifiquen la declaració de zona de protecció especial, el Govern ha de declarar, mitjançant decret, la seva revocació.

1. Les zones declarades de protecció especial resten subjectes a un règim especial d’actuacions dirigit a la reducció dels nivells d’immissió fins a assolir, com a mínim, els valors límit establerts. 2. Es poden fixar uns valors límit d’emissió més severs que els corresponents a l’annex IV. 3. El Govern ha d’establir, a proposta del ministre responsable del medi ambient, les mesures necessàries per recuperar els nivells d’immissió. Dins d’aquest règim especial es poden adoptar, d’acord amb les circumstàncies concurrents, totes o alguna de les mesures següents: a) Imposar la utilització de combustibles o fonts d’energia de menys poder contaminant. b) Reduir el temps de funcionament i/o modificar els horaris de les activitats potencialment contaminants i regular la circulació de vehicles. c) Suspendre l’atorgament d’autoritzacions d’obertura, d’ampliació, de modificació o de trasllat d’activitats potencialment contaminants. d) Imposar les mesures correctores necessàries i els mitjans tècnics més eficaços per a la depuració o la disminució de les emissions contaminants. e) Imposar la modificació de les alçades de les xemeneies. Dins d’aquest règim especial també es pot adoptar, d’acord amb les circumstàncies concurrents, un pla d’acció segons les modalitats previstes en l’article 29. 4. La implantació del règim especial suposa, per si mateix, la modificació del règim ordinari aplicable a les activitats afectades.

En els casos que, per condicions atmosfèriques o accidentals, s’ultrapassin els llindars d’alerta fixats en l’annex VIII i en conseqüència es posi en perill la salut humana, i en què, per tant, calgui realitzar una actuació urgent, l’àrea afectada serà declarada zona de protecció urgent.

1. La declaració de zona de protecció urgent pot ser realitzada pel ministre responsable del medi ambient, i ha de ser ratificada pel Govern en la seva reunió més immediata. 2. Un cop hagin cessat les circumstàncies que justifiquen la declaració de zona de protecció urgent, el Govern ha de declarar, mitjançant decret, la seva revocació.

1. La declaració de zona de protecció urgent possibilita l’aplicació, de forma immediata, de totes les mesures previstes a l’article 26, a més de les següents: a) Aplicar mesures de restricció en el transport i la circulació, incloent-hi la prohibició de circulació de vehicles de motor, si és necessari. b) Suspendre el funcionament de les activitats contaminants. Dins d’aquest règim urgent també es pot adoptar, d’acord amb les circumstàncies concurrents, un pla d’acció segons les modalitats previstes en l’article 29. 2. La implantació d’aquest règim suposa, per si mateixa, la modificació del règim ordinari aplicable a les activitats afectades.

Capítol setè. Informació al públic

1. Correspon al ministeri responsable del medi ambient la difusió periòdica de la informació sobre qualitat de l’aire. Les dades sobre l’estat de la qualitat de l’aire s’han de posar, en condicions d’utilització i en terminis operatius, a disposició dels comuns i dels ciutadans a través d’Internet, com també la informació sobre els nivells de qualitat de l’aire, l’estratègia de vigilància de la qualitat de l’aire, els plans d’acció i els balanços anuals i l’evolució històrica de les concentracions dels contaminants. 2. Com a eina d’informació i amb l’únic objectiu de comunicar als ciutadans, en temps real, l’estat de qualitat de l’aire, s’estableix un índex de qualitat de l’aire. S’han de comunicar les modalitats de càlcul, els paràmetres implicats i les concentracions i es pot definir un índex global de la qualitat de l’aire en zones determinades.

Capítol vuitè. Infraccions i sancions

1. D’acord amb el títol IV de la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls, el que disposa aquest capítol fa referència a les infraccions i les sancions de naturalesa administrativa contra les disposicions d’aquest Reglament i no afecta la responsabilitat civil o penal que se’n pugui derivar. 2. Constitueixen infracció els actes o omissions que contravinguin les normes contingudes en el present Reglament, i també la desobediència als manaments d’establir les mesures preventives, correctores o reparadores indicades o de continuar amb una conducta determinada en relació amb les matèries que s’hi regulen. 3. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

1. Són infraccions lleus: Oposar resistència o entrebancar l’activitat inspectora de l’Administració. 2. Són infraccions greus: La reincidència en una infracció lleu dins el termini d’un any. Instal·lar, modificar, ampliar o traslladar una activitat potencialment contaminant sense obtenir prèviament la llicència corresponent. No adoptar les mesures correctores manades per l’Administració per corregir els nivells d’emissió. No respectar les prohibicions o les ordres establertes per l’Administració competent, en aplicació de les previsions contingudes en aquest Reglament Superar els nivells normativament admissibles d’emissió. 3. Són infraccions molt greus: La reincidència en una infracció greu dins el termini de tres anys. Superar els nivells normativament admissibles d’emissió establerts en aquest Reglament quan posin en perill la salut pública.

Les infraccions a què es refereixen els articles anteriors se sancionen amb multes dels imports següents: a) Infraccions lleus: multa d’un import màxim de 601,01 euros. b) Infraccions greus: multa d’un import comprès entre 601,02 i 30.050,60 euros. c) Infraccions molt greus: multa d’un import comprès entre 30.050,61 i 60.101,21 euros.

La quantia de la sanció, dins de cadascun dels tipus es gradua procurant assolir la proporcionalitat adequada entre la infracció i la sanció. A aquest efecte cal tenir en compte els criteris següents: a) Efecte perjudicial de la infracció sobre els interessos públics. b) Benefici obtingut per l’infractor. c) El frau, la culpa o la negligència.

Les infraccions a què fa referència la Llei prescriuen al cap de dos anys, llevat de les molt greus, que prescriuen al cap de cinc anys. El termini de la prescripció comença a córrer des del dia en què s’ha comès la infracció, i s’interromp des del moment en què el procediment s’adreci contra l’infractor.

1. En els supòsits d’infraccions greus o molt greus el Govern pot acordar, com a mesura cautelar, la suspensió de l’activitat contaminant. 2. Igualment, i com a sanció accessòria, el Govern pot acordar, en casos de reincidència o de resistència a complir les prohibicions o les ordres, la clausura de l’establiment, el precinte d’aparells, instal·lacions, instruments, vehicles o qualsevol altre element que, segons l’estat actual de la tècnica, permeti la interrupció del dany o el perjudici així com la revocació de la llicència.

Els procediments sancionadors previstos en aquest Reglament s’instrueixen i es resolen tal com preveu el Reglament regulador del procediment sancionador, del 21 d’octubre de 1998, o la normativa que el substitueixi.

Aquest reglament deroga el Reglament de control de la contaminació atmosfèrica, aprovat pel Govern el 18 de setembre del 2002. Annex I Activitats potencialment contaminants de l’atmosfera Els límits de superfície definits en aquest annex per a determinades activitats i/o tipus d’instal·lacions, s’entenen com la superfície total que ocupa el conjunt de l’activitat. 1. Energia Categoria A Instal·lacions de combustió de potència tèrmica superior a 8 MW. Centrals de cogeneració de potència tèrmica superior a 8 MW. Generadors de vapor de capacitat superior a 4 tones/h. Generadors de calor de potència calorífica superior a 3.5 MW. Categoria D Instal·lacions de combustió de potència tèrmica superior a 3 MW i igual o inferior a 8 MW. Centrals de cogeneració de potència tèrmica superior a 100 kW i igual o inferior a 8 MW. Generadors de vapor de capacitat igual o inferior a 4 tones/h. Generadors de calor de potència calorífica igual o inferior a 3.5 MW. Estacions de servei i de distribució de carburant. 2. Indústries minerals i de la construcció Categoria A Fabricació de formigó hidràulic i/o bituminós. Treballs de marbres, granits, roques i pedres naturals, amb una superfície superior a 500 m². Instal·lacions que emmagatzemen productes pulverulents o granulars, amb una capacitat d’emmagatzematge superior a 100 m³. Categoria D Treballs de marbres, granits, roques i pedres naturals, amb una superfície entre 200 i 500 m². Instal·lacions que emmagatzemen productes pulverulents o granulars, amb una capacitat d’emmagatzematge entre 30 i 100 m³. 3. Producció i transformació de metalls Categoria A Fabricació, mecanització, tall i/o forja de materials metàl·lics, amb una superfície superior a 500 m². 4. Indústries químiques i connexes Categoria A Fabricació de lleixius i detergents. Fabricació de perfums i productes de bellesa i higiene. Transformació de plàstics. 5. Indústria agrícola, agroindustrial, ramadera i alimentària Categoria A Indústries de la carn i d’embotits amb una superfície superior a 500 m². Transformació del tabac. Destil·lació d’alcohol, fabricació i/o envasat de begudes alcohòliques, amb una producció expressada en alcohol absolut superior a 10.000 litres per any. Establiments que treballin la llet i/o els seus derivats. Fabricació de llevats. Fabricació de dolços. Escorxadors. Categoria D Instal·lacions agropecuàries, corts i estables de nova construcció. Activitats amb dominant greixos i olioses d’origen vegetal o animal. Indústries de la carn i d’embotits amb una superfície entre 200 i 500 m². Destil·lació d’alcohol, fabricació i/o envasat de begudes alcoholitzades, amb una producció expressada en alcohol absolut entre 1.000 i 10.000 litres per any. Torrat i torrefacció del cacau, cafè, malt, xicoira i altres succedanis del cafè. 6. Indústria de la fusta, suro i mobles Categoria A Impregnació i/o tractament de la fusta, amb una superfície superior a 500 m². Categoria D Impregnació i/o tractament de la fusta, amb una superfície inferior o igual a 500 m². Fusteries, indústries de serrada i especejament de la fusta i el suro, i fabricació de taulons aglomerats i de fibres, sense impregnació o tractament de la fusta. 7. Tèxtils Categoria A Bugaderies i tintoreries que fan neteja en sec, amb una superfície superior a 200 m². Adoberies, blanqueries, i pells adobades, amb una superfície superior a 200 m². Establiments dedicats al tint dels teixits, amb una superfície superior a 200 m². Categoria D Bugaderies i tintoreries que fan neteja en sec, amb una superfície inferior o igual a 200 m². Adoberies, blanqueries, i pells adobades, amb una superfície inferior o igual a 200 m². Establiments dedicats al tint dels teixits, amb una superfície inferior o igual a 200 m². 8. Activitats diverses Categoria A Instal·lacions d’incineració de residus urbans. Forns crematoris (hospitals i cementiris). Estacions de depuració d’aigües residuals, amb una capacitat igual o superior a 5.000 equivalents-habitants. Aplicació en fred de vernissos no grassos, pintures i tints d’impressió sobre qualsevol suport, i la cocció o assecatge, quan la quantitat emmagatzemada al taller sigui superior a 1.000 litres. Tractament de superfícies de materials, objectes o productes amb la utilització de dissolvents orgànics, en particular per aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum de dissolvent superior a 10 tones/any. Neteja en sec: tot procés industrial o comercial en què s’utilitzen compostos orgànics volàtils en una instal·lació per eliminar la brutícia, altres que bugaderies i tintoreries, amb una superfície superior a 500 m². Tallers mecànics i de reparació d’automòbils que utilitzen pintura i/o fan tractament de superfícies, amb una superfície superior a 200 m². Totes les activitats o tipus d’instal·lacions no previstes en la llista anterior que potencialment puguin emetre a l’atmosfera, de forma directa o indirecta nivells equivalents i/o superiors de les substàncies definides al punt 1 de l’annex IV. Categoria D Aplicació en fred de vernissos no grassos, pintures i tints d’impressió sobre qualsevol suport, i la cocció o assecatge, quan la quantitat emmagatzemada al taller sigui entre 100 i 1.000 litres. Tractament de superfícies de materials, d’objectes o productes amb la utilització de dissolvents orgànics, en particular per aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum de dissolvent entre 1 i 10 tones/any. Neteja en sec: tot procés industrial o comercial en què s’utilitzin compostos orgànics volàtils en una instal·lació per eliminar la brutícia, altres que les bugaderies i tintoreries, amb una superfície inferior o igual a 500 m². Tallers mecànics i de reparació d’automòbils que utilitzen pintura i/o fan tractament de superfícies, amb una superfície inferior o igual a 200 m². Totes les activitats o tipus d’instal·lacions no previstes en la llista anterior que potencialment puguin emetre a l’atmosfera, de forma directa o indirecta nivells equivalents i/o superiors de les substàncies definides al punt 2 de l’annex IV, sempre i quan no puguin ser considerades activitats potencialment contaminants de la categoria A. Annex II Contaminants atmosfèrics A. Contaminants atmosfèrics que han de tenir-se en compte per fixar valors límit d’emissió en les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera: Òxids de sofre i altres compostos de sofre Òxids de nitrogen i altres compostos de nitrogen Monòxid de carboni Compostos orgànics volàtils Metalls i els seus compostos Pols Amiant (partícules en suspensió, fibres) Clor i els seus compostos Fluor i els seus compostos Arsènic i els seus compostos Cianurs Substàncies i preparats respecte dels quals s’hagi demostrat que tenen propietats cancerígenes, mutàgenes o puguin afectar la reproducció a través de l’aire. B. Contaminants atmosfèrics que han de tenir-se en compte en l’avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient: Diòxid de sofre Diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen Partícules fines, com el sutge (inclòs PM10 i PM2,5) Partícules en suspensió Partícules sedimentables Plom Ozó Benzè Monòxid de carboni Hidrocarburs policíclics aromàtics Cadmi Arsènic Níquel Mercuri Dioxines i furans Els precursors de l’ozó I els contaminants que es considerin necessaris segons les necessitats d’estudi i l’evolució de les directives europees Annex III Alçada de la xemeneia per a les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera de la categoria A L’alçada de la xemeneia (diferència entre l’altitud de sortida dels gasos i l’altitud mitjana del terra en l’indret considerat) donada en metres està determinada, d’una banda pels nivells de les emissions de contaminants a l’atmosfera, i d’altra banda per l’existència d’obstacles susceptibles de dificultar la dispersió dels gasos a l’atmosfera. Aquesta alçada, que no pot ser inferior a 10 metres, està fixada d’acord amb els paràgrafs següents o determinada en vista dels resultats d’un estudi de les condicions de dispersió dels gasos adaptades al lloc en cas que un immoble o obstacle d’alçada superior a 28 metres es trobi a prop o en cas que l’emplaçament sigui en un espai molt encaixat. Càlcul de la xemeneia Es calcula primer la quantitat per cada un dels principals contaminants on: k és un coeficient que val 340 pels contaminants gasosos i 680 per les partícules q és el flux horari teòric instantani màxim de contaminant considerat emès per la xemeneia expressat en kg/h cm és la concentració màxima del contaminant considerat com a admissible al nivell del terra a conseqüència de la instal·lació expressada en mg/Nm³ cm és igual a cr – co on cr és un valor de referència donat per la taula següent i on co és la mitjana anual de la concentració mesurada en el lloc considerat Contaminant Valor de cr Òxids de sofre 0.15 Òxids de nitrogen 0.14 Partícules 0.15 Àcid clorhídric 0.05 Compostos orgànics volàtils 1 Plom 0.0005 Cadmi 0.0005 En el cas d’absències de mesures de la contaminació, co ve fixat segons la taula següent: Òxids de sofre Òxids de nitrogen Partícules Zona poc contaminada 0.01 0.01 0.01 Zona mitjanament urbanitzada o mitjanament industrialitzada 0.04 0.05 0.04 Zona molt urbanitzada o molt industrialitzada 0.07 0.10 0.08 Per als altres contaminants, en absència de mesura, co podrà ser negligida. Es determina tot seguit s que és el més gran dels valors de s calculats per cada un dels principals contaminants. L’alçada de la xemeneia, expressada en metres, és com a mínim igual al valor hp calculat de la manera següent: on s és definit anteriorment R és el cabal de gasos emesos expressat en m3/h prenent com a base la temperatura efectiva de sortida dels gasos ΔT és la diferència expressada en kelvins entre la temperatura a la sortida de la xemeneia i la temperatura mitjana anual de l’aire ambient. Si ΔT és inferior a 50 kelvins es pren el valor de 50 pel càlcul Si una instal·lació està equipada amb més d’una xemeneia o si existeixen en el seu voltant altres emissions dels mateixos contaminants a l’atmosfera, el càlcul de l’alçada de la xemeneia considerada s’efectua de la manera següent: Dues xemeneies i i j, d’alçades hi i hj respectivament calculades segons la fórmula anterior, són considerades dependents si les condicions següents es compleixen simultàniament: la distància entre els eixos de les dues xemeneies és inferior a la suma: (hi + hj +10) (en metres) hi és superior a la meitat de hj o hj és superior a la meitat de hi Es determina així el conjunt de xemeneies dependents de la xemeneia considerada l’alçada de la qual és almenys igual al valor de hp calculada pel cabal màssic total del contaminant considerat i el cabal volumètric total de gas emès pel conjunt d’aquestes xemeneies. Obstacles Si existeixen al voltant obstacles naturals o artificials que poden pertorbar la dispersió del gas, l’alçada de la xemeneia s’ha de corregir com s’explica a continuació: es calcula el valor hp segons la fórmula anterior, tenint en compte totes les altres emissions tal com s’indica en el punt anterior es consideren obstacles les estructures i els immobles, i en concret els que es troben al voltant de la instal·lació estudiada, i que compleixen simultàniament les condicions següents: que estiguin situats a una distància horitzontal (expressada en metres) inferior a 10 hp + 50 de l’eix de la xemeneia considerada. que tinguin una llargada superior a 2 metres que des de la xemeneia considerada es trobin sota un angle superior a 15º en el pla horitzontal sigui hi l’alçada (expressada en metres i respecte al nivell mitjà del terra en l’indret de la xemeneia considerada) d’un punt d’un obstacle situat a una distància horitzontal di (expressada en metres) de l’eix de la xemeneia considerada, i sigui Hi definit de la manera següent: si si , sigui Hp el més gran dels valors Hi calculats per tots els punts de tots els obstacles definits més amunt l’alçada de la xemeneia és superior o igual al més gran dels valors Hp i hp Annex IV Valors límit d’emissió per a les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera 1. Activitats potencialment contaminants de l’atmosfera de la categoria A 1A. Cas general Contaminant Flux horari (kg/h) Valor límit (mg/Nm³) 1. Partícules totals ≤1 >1 100 40 2. Monòxid de carboni Fixat en la llicència 3. Òxids de sofre (expressat en diòxid de sofre) >25 300 4. Òxids de nitrogen (expressat en diòxid de nitrogen) >25 500 5. Clorur d’hidrogen i altres compostos inorgànics gasosos de clor (expressat en HCl) >1 50 6. Fluor i compostos inorgànics de fluor (expressats en HF) >0.5 5 7. Compostos orgànics volàtils Emissions totals de compostos orgànics totals excepte metà (expressat en carboni total) >2 110 8. Metalls i compostos de metallsa) Emissions de cadmi (Cd) + mercuri (Hg) + tal·li (Tl) + els seus compostos (expressat en Cd + Hg + Tl) b) Emissions d’arsènic (As) + seleni (Se) + tel·luri (Te) + els seus compostos (expressat en As + Se + Te) c) Emissions de plom (Pb) + els seus compostos (expressat en Pb) d) Emissions d’antimoni (Sb) + crom (Cr) + cobalt (Co) + coure (Cu) + estany (Sn) + manganès (Mn) + níquel (Ni) + vanadi (V) + zinc (Zn) + els seus compostos (expressat en Sb + Cr + Co + Cu + Mn +Ni + Zn) >1 g/h>5 g/h>10 g/h>25 g/h 0.05 (per metall) 0.1 (per la suma dels metalls)115 9. Amoníac >0.1 50 10. Opacitat 2 150 2B. Per a certes activitats Estacions de servei: Els compostos gasosos que s’evaporen de la gasolina, vapors de benzina, s’han de recuperar en les operacions de càrrega de les instal·lacions d’emmagatzematge de les estacions de servei (fase I). El valor límit d’emissió dels vapors de benzina ha de ser zero. Els equips de recuperació de vapors de benzina de la fase II que s’instal·lin als assortidors de benzina de les estacions de servei han de captar el 85% dels vapors de benzina. Neteja en sec El total d’emissions de compostos orgànics volàtils ha de ser inferior o igual a 20 g/kg de producte netejat i assecat. Impremtes a) Impressió en offset de bobines per calor El valor límit d’emissió de compostos orgànics volàtils no metànics en les emissions canalitzades, expressades en carboni total, és de 15 mg/m³. Si el consum de dissolvents és superior a 15 tones/any, el flux anual de les emissions difuses no pot sobrepassar el 30% de la quantitat de dissolvents utilitzats. El residu de dissolvent en el producte acabat no ha de considerar-se part de les emissions difuses. b) Rotogravat de publicacions El valor límit d’emissió de compostos orgànics volàtils no metànics en les emissions canalitzades, expressades en carboni total, és de 75 mg/m³. Si el consum de dissolvents és superior a 25 tones/any, el flux anual de les emissions difuses no pot sobrepassar el 10% de la quantitat de dissolvents utilitzats. c) Altres unitats de rotogravat, flexografia, impressió serigràfica rotativa, laminat o envernissament, impressió serigràfica rotativa sobre tèxtil o en cartró/cartolina. El valor límit d’emissió de compostos orgànics volàtils no metànics en les emissions canalitzades, expressades en carboni total, és de 75 mg/m³. El flux anual de les emissions difuses no pot sobrepassar el 25% de la quantitat de dissolvents utilitzats, si el consum de dissolvents és inferior o igual a 25 tones/any; i el 20% de la quantitat de dissolvent utilitzat, si el consum de dissolvents és superior a 25 tones/any. Instal·lacions de combustió i/o fusteries Només es permet l’ús de calderes de biomassa que tenen el certificat CE i que s’utilitzen com a sistema de calefacció durant l’hivern, així com l’ús de llenya natural, seca, sense tractar i sense vernissos o pintures, amb les condicions necessàries que garanteixin una bona combustió i evitin la producció de fum. Annex V Registre per a la presa de mostres Selecció del lloc per a la presa de mostres El punt on es realitza la presa de mostres ha d’estar situat a una distància de l’última pertorbació inferior (colze, connexió, canvi de secció...) igual o superior a 8 diàmetres i de la sortida dels gasos a una distància igual o superior a 2 diàmetres. Totes les dimensions referents a les seccions de les xemeneies s’entenen com a dimensions interiors. En el cas que es trobin dificultats justificades es poden disminuir aquestes distàncies sempre que es mantingui la relació B = 4A, fet que obliga a augmentar el nombre de punts travessers de mostreig i mesurament per tal de mantenir l’exactitud requerida en els resultats finals; en cap cas s’admeten valors d’A 0.5D i B 2D. Si la xemeneia té secció rectangular s’ha de determinar el seu diàmetre equivalent d’acord amb l’equació: Disposició i dimensió de les obertures Els forats per on són introduïts els elements necessaris per als mesuraments i la presa de mostres, han de tenir forma circular i un diàmetre de 100 mm de manera que s’hi pugui acoblar una tapa. El nombre de forats, en les xemeneies circulars, és de dos, els quals es troben situats a 90 º i a la mateixa alçada (vegeu figura). En el cas de xemeneies rectangulars, aquest nombre és de tres, disposats sobre el lateral de menor dimensió i en els punts mitjans dels segments que resulten de dividir la distància lateral interior corresponent en tres parts iguals (vegeu figura). En les xemeneies de diàmetre interior, real o equivalent, inferior a 70 cm, tan sols és necessària l’obertura d’un forat. Annex VI Documentació necessària per a l’obtenció de la llicència Documentació comuna 1) Dades bàsiques de l’empresa: Nom de l’empresa Adreça Nom i correu electrònic del representant legal 2) Dades de la instal·lació: Nom Adreça 3) Dades de l’activitat projectada: Classificació de l’activitat segons annex I d’aquest Reglament Breu descripció de l’activitat projectada Localització sobre un plànol i coordenades (Lambert III) Dates d’execució del projecte i d’inici de l’activitat En cas d’activitat que disposen de la llicència d’activitat potencialment contaminant a l’atmosfera, els resultats dels mesuraments Documentació tècnica A) per a les activitats incloses en la categoria D S’ha de disposar d’un document específic que ha de contenir la informació mínima següent: 1) Especificació dels dispositius que canalitzaran les emissions Ubicació Coordenades (Lambert III) Característiques Emissió estimada, hores emissió/dia, dies emissió/any 2) Matèries primeres i productes 3) Tècniques de prevenció 4) Sistemes de depuració B) per a les activitats incloses en la categoria A Ha d’incloure els aspectes mínims següents: 1) Diagrama de procés i balanç de matèria 2) Dades sobre emissions de fums i gasos en xemeneies Característiques del focus emissor Localització sobre un plànol a escala 1:200 Forma, altura i diàmetre de la xemeneia amb justificació dels càlculs d’acord amb l’annex III Situació dels punts de presa de mostres amb descripció gràfica de les boques de mostreig d’acord amb l’annex V Equipament de la plataforma de treball Origen i característiques de les emissions Contaminants que s’emeten Breu descripció i diagrama del procés associat al focus amb indicació de les matèries primeres que s’utilitzaran en el procés i que tinguin influència sobre les emissions de contaminants a l’atmosfera, així com també la quantitat de producte obtingut. Combustible utilitzat i consum Concentració i emissió màssica Cabal, velocitat i temperatura dels gasos de sortida Hores emissió/dia Dies emissió/any Tècniques de prevenció Sistema de manteniment i control dels equips Pla de reducció dels compostos orgànics volàtils, si escau. Sistemes de tractament previs Característiques tècniques dels equips depuradors amb especificació de la seva eficàcia Quantitat i destí de la pols que es recollirà en els filtres amb indicació de si s’obtindran en estat sec o humit. Sistemes de depuració Característiques tècniques dels equips depuradors amb especificació de la seva eficàcia 3) Dades sobre emissions difuses Procedència i naturalesa de les emissions Estimació de l’emissió en t/any 4) Nom de la persona responsable tècnica de l’execució del projecte 5)Sense contingut Annex VII Mètodes de mostreig i anàlisi Els mètodes de mostreig i anàlisi són els que fixen les normes internacionals referents al mostreig i anàlisi d’emissions procedents de fonts estacionàries, les quals es recullen en el present annex. Les llistes comprenen els principals mètodes de referència homologats i experimentals. Per als contaminants per als quals no existeixi norma europea o que necessiti el recurs a mètodes no explícitament definits a continuació, s’han d’aplicar les normes internacionals de reconegut prestigi, sempre que siguin autoritzats pel ministeri responsable del medi ambient. En cas de modificació o substitució per un organisme de normalització d’alguna de les normatives definides, s’haurà d’aplicar automàticament la darrera versió. Paràmetre Metodologia Presa i preparació de la mostra EPA-1 Determinació de velocitat i cabal volumètric dels gasos EPA-2 UNE 77225:2000 Determinació del pes molecular sec UNE 77223:1997 EPA 3 i EPA 4 Gasos de combustió NOx, CO, O2 EPA CTM-030 SO2 – Opacitat ASTM–D–2156–80 UNE 77209:1989 Partícules sòlides UNE 77223:1997 EPA 5 UNE 77219:1998 NF X 445052 Metalls pesants EPA 29 VDI 3868 Dioxines i furans EN 1948.1:1997 EN 1948.2:1997 EN 1948.2:1998 (Erratum) EN 1948.3:1997 HCl EN 1911.1:1998 EN 1911.2:1998 EN 1911.3:1998 Diòxid de sofre UNE 77216:1995 UNE 77216:2000 (1a modificació) UNE 77222:1997 Òxids de nitrogen EPA-7-C UNE 77221:1989 Compostos orgànics volàtils General EN 12619:2000 VDI 3481 EPA 25 A Específics EPA 18 o mètodes específics Annex VIII Valors límit d’immissió i llindars d’avís 1. Valors límit i llindar d’alerta per al diòxid de sofre 1A. Valors límit del diòxid de sofre Els valors límit són expressats en µg/m³. El volum ha d’estar normalitzat a la temperatura de 293º K i a la pressió de 101.3 kPa. Període de mitjana Valor límit Valor límit horari per a la protecció de la salut humana 1 hora 350 µg/m³, valor que no es pot superar més de 24 vegades per any civil Valor límit diari per a la protecció de la salut humana 24 hores 125 µg/m³, valor que no es pot superar més de 3 vegades per any civil Valor límit per a la protecció dels ecosistemes Any civil i hivernal (de l’1 d’octubre al 31 de març) 20 µg/m³ 1B. Llindar d’alerta del diòxid de sofre El valor corresponent al llindar d’alerta del diòxid de sofre se situa en 500 µg/m³ registrats durant tres hores consecutives en llocs representatius de la qualitat de l’aire. 2. Valors límit per al diòxid de nitrogen (NO2) i els òxids de nitrogen i llindar d’alerta per al diòxid de nitrogen 2A. Valors límit del diòxid de nitrogen i dels òxids de nitrogen Els valors límit són expressats en µg/m³. El volum ha d’estar normalitzat a la temperatura 293º K i a la pressió de 101.3 kPa. Període de càlcul de la mitjana Valor límit Marge de tolerància Data de compliment del valor límit Valor límit horari per a la protecció de la salut humana 1 hora 200 µg/m³ de NO2 que no es pot superar més de 18 vegades per any civil 50% del valor límit a partir del 19/07/1999, amb la disminució anual des del 2001 per trams iguals per assolir el 0% l’1 de gener del 2010 1 de gener del 2010 Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any civil 40 µg/m³ de NO2 50% del valor límit a partir del 19/07/1999, disminuint anualment per trams iguals per assolir el 0% l’1 de gener del 2010 1 de gener del 2010 Valor límit anual per a la protecció de la vegetació 1 any civil 30 µg/m³ NOx Cap El Govern pot allargar la data de compliment del valor límit com a màxim cinc anys, quan en una zona determinada no es puguin respectar els valors límit d’immissió establerts pel diòxid de nitrogen, sempre que el valor no sigui superior al marge de tolerància màxim. Llavors, el Govern ha d’establir, a proposta del ministre responsable del medi ambient, un pla d’acció relatiu a la qualitat de l’aire segons les modalitats previstes en l’article 29 amb l’objectiu de recuperar els nivells d’immissió. 2B. Llindar d’avís del diòxid de nitrogen El valor corresponent al llindar d’alerta del diòxid de nitrogen se situa en 400 µg/m³ registrats durant tres hores consecutives en llocs representatius de la qualitat de l’aire. 3. Valors límit per a les partícules 3A. Valors límit per a les partícules PM10 Període de càlcul de la mitjana Valor límit Marge de tolerància Data de compliment del valor límit Valor límit diari per a la protecció de la salut humana 24 hores 50 µg/m³ de PM10 que no es pot superar més de 35 vegades per any civil 50% 1 de gener del 2005 Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any civil 40 µg/m³ de PM10 20% 1 de gener del 2005 Quan en una zona determinada no es puguin respectar els valors límit d’immissió establerts per les partícules PM10 a causa de les característiques de dispersió del lloc, de les condicions climàtiques o de les contribucions transfrontereres, sempre que el Govern hagi aplicat totes les mesures apropiades per respectar el termini i que el valor no sigui superior al marge de tolerància màxim, el Govern pot allargar la data de compliment com a màxim fins al 2011. 3B. Valors límit per a les partícules PM2,5 Període de càlcul de la mitjana Valor Marge de tolerància Data de compliment del valor límit Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any civil 25 µg/m³ de PM2,5 20% del valor límit a partir de l’11/06/2008, amb la disminució anual per trams iguals per assolir el 0% l’1 de gener del 2015 1 de gener del 2015 20 µg/m³ de PM2,5 1 de gener del 2020 Valor objectiu anual per a la protecció de la salut humana(1) 1 any civil 25 µg/m³ de PM2,5 1 de gener del 2010 3C. Valors objectiu de reducció de l’exposició per a les partícules PM2,5 Període de càlcul de la mitjana Concentració inicial l’any 2010 en µg/m³,mitjana calculada sobre 3 anys Objectiu de reducció en percentatge Data de compliment del valor límit Valor objectiu anual per a la protecció de la salut humana(1) 1 any civil ≤ 8,5 0 % 2020 > 8,5 - <13 10 % =13 -< 18 15 % =18 - <22 20 % ≥22 Totes les mesures apropiades per assolir 18 µg/m³ (1) Sempre que les mesures de reducció necessàries no impliquin costos excessius per reduir l’exposició de PM2,5. 4. Valor límit per al plom Període de càlcul de la mitjana Valor límit Marge de tolerància Data de compliment del valor límit Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any civil 0,5 µg/m³ 100% (2) (2) En vigor des de l’1 de gener del 2005. Valor límit que s’ha d’assolir únicament d’aquí a l’1 de gener del 2010 a proximitat immediata de les fonts industrials específiques situades en zones contaminades per activitats industrials. En aquests casos, el valor límit fins a l’1 de gener del 2010 serà d’1,0 µg/m³. La zona on el valor límit més elevat s’aplica ha de ser inferior a 1.000 metres de la font específica. 5. Llindars de concentració d’ozó en l’aire Els valors límit són expressats en µg/m³. El volum ha d’estar normalitzat a la temperatura de 293º K i a la pressió de 101.3 kPa. Paràmetre Valor objectiu Curt termini(3) Llarg termini(3) Valor objectiu per a la protecció de la salut humana Màxim de les mitjanes 8-horàries del dia(4) 120 µg/m³ que no pot superar-se més de 25 dies per any civil, mitjana calculada sobre 3 anys (5) 120 µg/m³ Valor objectiu per a la protecció de la vegetació AOT40(6) calculat a partir dels valors horaris entre el maig i el juliol 18.000 µg/m³ h, mitjana calculada sobre 5 anys (5) 6.000 µg/m³ h, Llindars d’avís a la població: Llindar d’informació a la població Mitjana horària 180 µg/m³ Llindar d’alerta a la població Mitjana horària(7) 240 µg/m³ (3) La conformitat amb els valors objectius a curt termini s’avaluarà a partir de l’1 de gener del 2010. La data d’assoliment dels valors a llarg termini no està definida. (4) El màxim de les mitjanes 8-horàries del dia s’ha de seleccionar examinant les mitjanes mòbils de 8 hores, calculades a partir de dades horàries i actualitzades cada hora. Cada mitjana 8-horària calculada s’assignarà el dia en què aquesta mitjana acaba. (5) Si les mitjanes sobre 3 i 5 anys no poden ser determinades sobre la base d’una sèrie completa i consecutiva de dades anuals, les dades anuals mínimes requerides són: per al valor objectiu per a la protecció de la salut humana: dades vàlides durant un any, per al valor objectiu per a la protecció de la vegetació: dades vàlides durant tres anys. (6) AOT40 significa la suma de la diferència entre les concentracions horàries superiors a 80 µg/m³ i 80 µg/m³ durant un període donat utilitzant únicament els valors horaris mesurats quotidianament entre 8.00 h i 20.00 h. (7) El valor corresponent al llindar d’alerta de l’ozó se situa en 240 µg/m³ registrats durant tres hores consecutives en llocs representatius de la qualitat de l’aire. 6. Valor límit per al benzè Període de càlcul de la mitjana Valor límit Marge de tolerància Data de compliment del valor límit Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any civil 5 µg/m³ 100% del valor límit a partir del 13/12/2000, amb la disminució anual per trams iguals per assolir el 0% l’1 de gener del 2010 1 de gener del 2010 El Govern pot allargar la data de compliment del valor límit com a màxim cinc anys, quan en una zona determinada no es puguin respectar els valors límit d’immissió establerts pel benzè, sempre que el valor no sigui superior al marge de tolerància màxim. Llavors, el Govern ha d’establir, a proposta del ministre responsable del medi ambient, un pla d’acció relatiu a la qualitat de l’aire segons les modalitats previstes en l’article 29 amb l’objectiu de recuperar els nivells d’immissió. 7. Valor límit per al monòxid de carboni Període de mitjana Valor límit Valor límit per a la protecció de la salut humana Màxim de les mitjanes 8-horàries del dia(1) 10 mg/m³ (1) El màxim de les mitjanes 8-horàries del dia s’ha de seleccionar examinant les mitjanes mòbils de 8 hores, calculades a partir de dades horàries i actualitzades cada hora. Cada mitjana 8-horària calculada s’assigna el dia en què aquesta mitjana acaba. 8. Valors objectiu per l’arsènic, el cadmi, el níquel i el benzo(a)pirè Període de mitjana Contaminant Valor objectiu Valor objectiu per a la protecció de la salut humana Mitjana sobre un any civil del contingut total de la fracció de PM10 Arsènic 6 ng/m³ Cadmi 5 ng/m³ Níquel 20 ng/m³ Benzo(a)pirè 1 ng/m³ Es recomana la mesura del mercuri bivalent en forma particular i gasosa Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 25 de febrer del 2009 Per delegació Ferran Mirapeix Lucas Ministre de Finances Aprovat per: Decret, del 25 de febrer del 2009, que modifica el reglament de control de la contaminació atmosfèrica Inclou modificacions de: Llei 4/2023, del 19 de gener, d’avaluació ambiental de projectes i de plans i programes Reglament, del 29 d’abril del 2015, de modificació del punt 5 de l’article 6 del Reglament de control de la contaminació atmosfèrica Reglament, del 22 d’agost del 2012, de modificació del Reglament de control de la contaminació atmosfèrica Derogat per: XXXXXXXX

El valor corresponent al llindar d’alerta del diòxid de nitrogen se situa en 400 µg/m³ registrats durant tres hores consecutives en llocs representatius de la qualitat de l’aire.

Període de càlcul de la mitjana Valor límit Marge de tolerància Data de compliment del valor límit Valor límit diari per a la protecció de la salut humana 24 hores 50 µg/m³ de PM10 que no es pot superar més de 35 vegades per any civil 50% 1 de gener del 2005 Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any civil 40 µg/m³ de PM10 20% 1 de gener del 2005 Quan en una zona determinada no es puguin respectar els valors límit d’immissió establerts per les partícules PM10 a causa de les característiques de dispersió del lloc, de les condicions climàtiques o de les contribucions transfrontereres, sempre que el Govern hagi aplicat totes les mesures apropiades per respectar el termini i que el valor no sigui superior al marge de tolerància màxim, el Govern pot allargar la data de compliment com a màxim fins al 2011.

Període de càlcul de la mitjana Valor Marge de tolerància Data de compliment del valor límit Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any civil 25 µg/m³ de PM2,5 20% del valor límit a partir de l’11/06/2008, amb la disminució anual per trams iguals per assolir el 0% l’1 de gener del 2015 1 de gener del 2015 20 µg/m³ de PM2,5 1 de gener del 2020 Valor objectiu anual per a la protecció de la salut humana(1) 1 any civil 25 µg/m³ de PM2,5 1 de gener del 2010

Període de càlcul de la mitjana Concentració inicial l’any 2010 en µg/m³,mitjana calculada sobre 3 anys Objectiu de reducció en percentatge Data de compliment del valor límit Valor objectiu anual per a la protecció de la salut humana(1) 1 any civil ≤ 8,5 0 % 2020 > 8,5 - <13 10 % =13 -< 18 15 % =18 - <22 20 % ≥22 Totes les mesures apropiades per assolir 18 µg/m³ (1) Sempre que les mesures de reducció necessàries no impliquin costos excessius per reduir l’exposició de PM2,5.