Índex[Mostra/Amaga]Capítol primer. Disposicions generals

Aquest Reglament és aplicable als ancoratges al terreny a tracció –d’ara endavant, “ancoratges”–, en alguns aspectes del projecte constructiu i en fases d’obra i de servei, siguin actius o passius, existents o futurs, tant de barra com de cable, sotmesos a certa càrrega de tracció i que transmeten aquesta càrrega al terreny a través d’una beurada de ciment o de resines.

L’objecte d’aquest Reglament és establir els procediments d’inspecció i control dels ancoratges en fase constructiva, i possibilitar i regular la revisió i el manteniment periòdics posteriors per tal de dur a terme el seguiment del comportament dels ancoratges i del terreny durant tota la seva vida útil, així com establir les responsabilitats de les persones físiques o jurídiques que intervenen.

L’execució d’ancoratges, siguin provisionals o definitius, requereix prèviament l’atorgament d’una llicència urbanística de construcció d’obra major.

Ancoratge al terreny: dispositiu que serveix per estabilitzar el terreny mitjançant l’aplicació d’un esforç en superfície transmès fins a una zona interior del terreny. Ancoratge al terreny a tracció: tot ancoratge sotmès a una càrrega de tracció transmesa per mitjà d’una beurada de ciment o de resines, amb la finalitat de produir la contenció de la part del terreny compresa entre el cap d’ancoratge i la seva zona distal. Per simplificar el text d’aquest Reglament, ancoratge es refereix sempre a ancoratge al terreny a tracció. Ancoratge provisional: tot aquell ancoratge projectat amb caràcter temporal durant una fase de l’obra, mentre no es construeixin altres sistemes de contenció del terreny. Ancoratge definitiu: és tot ancoratge que no es considera provisional. Ancoratge passiu: és tot ancoratge amb una mínima càrrega de tesat prevista al projecte, que sol ser de l’ordre del 10% de la resistència característica del tirant, dissenyat per absorbir possibles increments de càrrega com a conseqüència de moviments de l’estructura o del terreny que suporten. Buló: és un ancoratge passiu de simple protecció sense longitud lliure, en estar injectat amb beurada fins a l’extrem proximal. Ancoratge actiu: tot ancoratge la càrrega inicial nominal del qual generalment és com a mínim el 50% de la tensió del límit elàstic de la barra o dels cables. Ancoratge retesable/destesable: ancoratge al qual es pot ajustar la càrrega residual durant la seva vida útil. Barrera de protecció: cadascuna de les capes disposades al voltant dels elements metàl·lics d’un ancoratge, amb la finalitat de protegir-lo contra la corrosió. Distal: s’utilitza per indicar més llunyania al cap de l’ancoratge. Proximal: s’utilitza per indicar més proximitat al cap de l’ancoratge. Longitud fixa o bulb: part de l’ancoratge que s’adhereix al terreny mitjançant la qual es transmet la càrrega del tirant al terreny. Longitud lliure: part de l’ancoratge situada entre les falques (en ancoratges de cable) o la femella (en ancoratges de barra) i l’extrem proximal del bulb. Longitud lliure aparent o efectiva: és la llargada lliure calculada segons el resultat dels assaigs duts a terme a un ancoratge. Beurada: barreja de dos o més components, amb certa fluïdesa inicial, que és capaç de solidificar-se i assolir una determinada resistència. Beurada de ciment: barreja d’aigua i ciment en determinades proporcions, a la qual es poden afegir additius i que té la funció de barrera de protecció i de transmetre la càrrega del tirant al terreny. Cap d’ancoratge: conjunt d’elements i de proteccions anticorrosives, situats a l’exterior del terreny o de l’estructura; inclou cua de tesat, placa de falques o femella segons tipus d’ancoratge, placa de graus, placa de repartiment, trompeta i capot de protecció exterior. Trompeta: element d’unió entre la beina de protecció de la longitud lliure i la placa de repartiment. Càrrega nominal: és la càrrega de treball determinada per càlcul al projecte. Càrrega inicial: és la càrrega a partir de la qual es comença a mesurar la deformació del tirant durant un assaig de càrrega. Càrrega crítica d’esllavissament per fluència: és la càrrega a partir de la qual es produeix un augment sobtat de la velocitat de desplaçament del bulb a través del terreny. Càrrega de bloqueig: és la tensió a la qual resta sotmès l’ancoratge just després del clavament de les cunyes (cables) o de la fixació de la femella (barra). Idealment hauria de coincidir amb la càrrega nominal. Càrrega de tesat: és la tensió final que s’ha d’aplicar al tirant abans del clavament de cunyes (cables) o d’estrènyer la femella (barra), i correspon a la tensió de bloqueig incrementada amb les pèrdues de càrrega previstes en la maniobra de falcament de cunyes o cargolament de la femella. Càrrega residual: és la càrrega real a la qual està sotmès un ancoratge en un moment donat de la seva vida útil. Càrrega de desenganxament: és la càrrega a la qual es produeix un lleuger aixecament (inferior a 1 mm) de la placa de falcament, de les falques o de la femella, respecte de la placa de repartiment. A l’efecte de proves de desenganxament, aquesta càrrega s’assimila a la càrrega residual de l’ancoratge en el moment de la prova. Càrrega de trencament del tirant: és la tensió que, aplicada a un ancoratge, produeix el trencament del seu tirant. Terreny: sòls, roques o reblerts existents abans del començament de l’obra. Tirant: barra d’acer o conjunt de cables que transmet la càrrega de tracció al terreny; inclou longitud fixa, longitud lliure i cua de tesat. Cua de tesat: part del tirant que sobresurt de la placa de cunyes o de la femella i que té per finalitat l’agafament del gat per aplicar tensió a l’ancoratge. La longitud de cua de tesat ha de ser suficient per a la posada en tensió de l’ancoratge en fase d’obra i per a les comprovacions durant la vida útil de l’ancoratge. Longitud de tall del tirant: és la longitud total de cables o barra a la qual s’han de tallar els tendons per obtenir una cua de tesat que permeti dur a terme les comprovacions de càrregues periòdiques al llarg de la vida útil. Promotor: en l’àmbit d’aquest Reglament, persona física o jurídica, pública o privada, titular d’una llicència de construcció que inclou instal·lació d’ancoratges, siguin provisionals o definitius, amb independència de la titularitat del terreny on es troben els ancoratges, i ja sigui per a ús propi o per a una transmissió posterior a tercers. D’ara endavant, “el promotor”. Propietat: en l’àmbit d’aquest Reglament, persona física o jurídica, privada o pública, individual o col·lectiva, propietària d’una edificació, construcció, obra o instal·lació de qualsevol tipus que inclou ancoratges, siguin provisionals o definitius, amb independència de la titularitat del terreny on es troben els ancoratges. D’ara endavant, “la propietat” o “el propietari”. Reparació: operació que es duu a terme per tal de restaurar les condicions originals de qualsevol part, component o element d’un ancoratge que s’ha deteriorat per manipulació, condicions externes, fatiga o durabilitat, o per qualsevol altra mena de causa. Substitució: operació mitjançant la qual es duu a terme el canvi d’un element per un altre que no comporta variació respecte de l’element original. En cas contrari, és a dir, si se substitueix l’element per un altre de característiques significativament diferents de les originals, l’operació és una modificació, una reforma o una ampliació. Manteniment: conjunt d’operacions necessàries, ja siguin reparacions, substitucions, reformes, ampliacions o altres, per conservar els ancoratges en les condicions escaients que permetin garantir la seva fiabilitat i eficàcia. Revisió periòdica: examinar visualment el terreny o l’estructura, comprovar l’estat dels caps i fer proves de càrrega residual dels ancoratges en un moment determinat de la vida útil, que cal dur a terme per verificar la fiabilitat i l’eficàcia de l’estabilització amb ancoratges, i establir si escau efectuar operacions de manteniment.

Dp = diàmetre nominal de la perforació (mm) TA = càrrega inicial de prova (kN) Tp = càrrega màxima d’assaig (kN) Td = càrrega de treball nominal de projecte (kN) Tad = càrrega admissible de l’ancoratge determinada per consideracions geotècniques o assaigs (kN) To‘= càrrega de tesat (kN) To = càrrega de bloqueig (kN) Tro = càrrega residual inicial d’un ancoratge en el moment de la posada en tensió (kN) Trx = càrrega residual d’un ancoratge en un moment donat de la seva vida útil (kN) Ty = força corresponent al límit elàstic de l’acer del tirant d’un ancoratge (kN) Tcf = càrrega crítica de fluència (kN) γt = factor de seguretat de la tensió mitjana última en el contacte bulb-terreny γl = factor de seguretat de majoració de càrregues γy = factor de seguretat de minoració de la resistència de l’acer del tendó Et = mòdul elàstic de l’acer del tendó (MPa) As = superfície de la secció d’acer del tirant (mm2) Llt = longitud lliure teòrica (m) Lb = longitud fixa teòrica (m) Lg = longitud d’agafament del gat de tesat (mm) Llap = longitud lliure efectiva (o aparent) (m) ΔL = allargament del tirant d’un ancoratge, per a un esgraó de càrrega (mm) ΔG = recorregut del pistó del gat en un esgraó de càrrega (mm) Δs = assentament de la placa de l’ancoratge respecte d’un punt fix (mm) ΔLg = elongació teòrica de la part de la cua de tesat fins a l’agafament del gat (mm) ΔLe = component elàstic del desplaçament del tirant (mm) ΔLe,x = component elàstic del desplaçament del tirant en qualsevol punt de la corba de càrrega (mm) ΔLpl = component plàstic del desplaçament del tirant (mm) ΔLet = allargament elàstic teòric a la càrrega màxima (Tp) a partir de la càrrega inicial (TA) (mm) Rk,s = resistència característica al trencament de l’ancoratge (kN); Rks = 10-3 As fs fs = resistència característica a tracció de l’acer de l’ancoratge (MPa) fy0,1 = límit elàstic de l’acer de l’ancoratge al 0,1% de deformació permanent (MPa) Rd = resistència de càlcul de l’ancoratge (kN); Rd = mín {Rd,b, Rd,s} Rd,b = resistència de càlcul a l’arrencament del bulb de l’ancoratge (kN) Rd,s = resistència de càlcul de trencament de l’acer de l’ancoratge (kN)

Capítol segon. Certificats de l’equip de tesat, de components i de materials, i assaigs de laboratori

Abans del començament dels treballs de tesat dels ancoratges, la direcció d’obra ha de verificar el calibratge de l’equip de tesat, inclosos els aparells de mesura. A aquest efecte, la direcció d’obra demana a l’empresa instal·ladora els certificats emesos per un laboratori de calibratge acreditat. Els certificats de calibratge de l’equip de tesat han d’estar disponibles en tot moment i la seva data no pot ser anterior a un (1) any respecte de la data de la utilització de l’equip. La direcció d’obra ha de comprovar que l’equip de tesat és conforme al tipus d’ancoratge i a les càrregues màximes de les proves que s’han de dur a terme. En tot cas, el recorregut del pistó del gat ha de ser més gran que el moviment axial previst per al tipus de tirant i per a la càrrega de prova. Els ancoratges de dos o més cables s’han de tesar amb un equip multifilar que permeti la posada en tensió i el falcament de tots els cables simultàniament.

L’empresa instal·ladora ha de gestionar amb el fabricant dels ancoratges els certificats dels components i de la fabricació en taller, si és el cas, dels bulbs dels ancoratges subministrats a l’obra. Els certificats esmentats, juntament amb els dels materials i productes aplicats in situ per l’empresa instal·ladora, s’han de lliurar a la direcció d’obra perquè els aprovi o els refusi s’aprovin. Tots els materials, productes i components han de ser compatibles i en cap cas no poden utilitzar-se els que perjudiquin la integritat o la durabilitat de tot el dispositiu dels ancoratges. La direcció d’obra pot definir i demanar els assaigs de verificació dels productes i dels components dels ancoratges que cregui convenients, especialment els que estan en contacte amb elements metàl·lics.

Capítol tercer. Assaigs de càrrega en ancoratges actius en fases de projecte i d’obra

La direcció d’obra ha de determinar i distribueix el tipus d’assaig que s’ha de dur a terme a cada ancoratge. Abans d’efectuar qualsevol dels assaigs de càrrega, l’empresa instal·ladora ha d’obtenir l’autorització de la direcció d’obra. Els assaigs que es preveuen en fase de projecte i d’obra són de tres tipus: 1. Assaig d’investigació: aquest tipus d’assaig s’efectua en fase de projecte o abans de començar la part d’obra d’instal·lació dels ancoratges. 2. Assaig d’idoneïtat: normalment es duen a terme en els primers ancoratges executats en fase d’obra. A criteri de la direcció d’obra es poden fer més assaigs d’idoneïtat en el transcurs de l’obra en funció de la planificació. 3. Assaig d’acceptació: aquests assaigs es duen a terme durant tota l’obra i a tots els ancoratges als quals no s’hagi fet l’assaig d’idoneïtat.

1. Els assaigs d’investigació tenen per finalitat determinar els paràmetres resistents reals de l’ancoratge: adherència en la interfície bulb/terreny; càrrega d’esllavissament (o de trencament) del bulb; corba tensió/deformació fins a l’esllavissament (o fins al trencament) del bulb; obtenció de les components plàstica i elàstica de la deformació i de les pèrdues de càrrega per fregament; evolució de la càrrega residual i càlcul de la longitud lliure efectiva de l’ancoratge. 2. Es recomana dur a terme assaigs d’investigació en els terrenys que no han estat assajats prèviament o per a càrregues de treball més altes que les adoptades en terrenys similars. No obstant això, dur a terme aquests assaigs és potestat de la direcció d’obra, la qual en determina la quantitat i la localització en el cas de decidir que s’efectuïn. Orientativament, la quantitat d’assaigs d’investigació és la següent: a) Per a obres amb ancoratges provisionals, es recomana un nombre mínim de dos assaigs d’investigació. b) En obres amb ancoratges definitius s’aconsella efectuar un assaig d’investigació per cada tipus d’ancoratge i un mínim de dos assaigs per cada tipus de terreny previst a la interfície terreny/bulb. 3. Els ancoratges previstos per dur a terme assaigs d’investigació poden tenir característiques resistents superiors als projectats (més diàmetre de barra o més nombre de cables), o bé una disminució de la llargada fixa, atès que es pretén arribar a l’arrencament del bulb, si és possible, i les càrregues de prova són molt superiors a les de servei dels ancoratges que s’efectuaran posteriorment a l’obra. La resta de característiques i components (diàmetre de perforació, diàmetre de la baina corrugada del bulb i característiques de la beurada) són idèntics als que es col·locaran a obra. 4. La direcció d’obra, en vista dels resultats dels assaigs d’investigació, aprova el disseny projectat o pot adequar el dimensionament dels ancoratges del projecte amb el recàlcul corresponent. 5. Els ancoratges sotmesos a assaig d’investigació han de ser desestimats a l’efecte d’estabilització del terreny o de l’estructura. 6. Paral·lelament als assaigs d’investigació de la capacitat de càrrega, és aconsellable dur a terme altres assaigs d’investigació, com ara de composició de la beurada, d’aïllament elèctric dels ancoratges amb el terreny i amb l’estructura, de perforació i de composició química dels productes, o altres que a criteri de la direcció d’obra siguin necessaris.

Els assaigs d’idoneïtat es duen a terme als ancoratges reals executats en fase d’obra amb les condicions establertes en el projecte o en el disseny definitiu calculat en funció dels resultats de les proves d’investigació. La finalitat dels assaigs d’idoneïtat és determinar la fluència i la llargada lliure aparent dels ancoratges, confirmar que les elongacions (plàstica i elàstica) i les pèrdues de càrrega per fregament obtingudes són correctes, i servir com a model de referència per als assaigs d’acceptació. La direcció d’obra estableix la quantitat i la identitat dels ancoratges als quals es duu a terme l’assaig d’idoneïtat, amb un mínim de tres (3) assaigs. Es recomana fer assaigs d’idoneïtat al 3% del total d’ancoratges de l’obra. La direcció d’obra defineix la longitud de tall dels tendons i ha de vetllar perquè sigui suficient per obtenir cues de tesat amb les dimensions suficients per poder dur a terme les comprovacions de càrrega residual i el seu reajustament durant la vida útil dels ancoratges.

Capítol quart. Mètodes d’assaigs de càrrega d’ancoratges actius

Els assaigs de càrrega dels ancoratges es poden dur a terme segons un dels mètodes normalitzats següents: 1. Mètode dels cicles de càrrega amb control de l’evolució de l’índex de fluència. 2. Mètode dels cicles de càrrega amb control de pèrdues de càrrega. 3. Mètode de les fases incrementals de càrrega amb control de l’evolució de fluència. Es recomana dur a terme els assaigs mitjançant el mètode de cicles de càrrega amb control de l’evolució de l’índex de fluència. El procediment d’aquest mètode es descriu als articles 15 i 16. Per dur a terme assaigs aplicant un altre mètode normalitzat, cal atenir-se al que estableix la normativa tècnica en cada cas i ha de figurar expressament al plec de prescripcions tècniques del projecte.

El mètode de cicles de càrrega amb control d’evolució de l’índex de fluència per als assaigs d’investigació, d’idoneïtat i d’acceptació, consisteix a aplicar diferents càrregues en un o més cicles incrementals, amb control i anotació de les mesures de les elongacions del tirant i del temps de l’estabilització de les càrregues màximes de cada cicle. Al capítol cinquè es detalla el procediment per executar els diferents tipus d’assaigs pel mètode de cicles de càrrega amb control de l’evolució de l’índex de fluència.

Capítol cinquè. Descripció dels assaigs de càrrega d’ancoratges actius

1. Els assaigs d’investigació, d’idoneïtat i d’acceptació es duen a terme amb un nombre mínim de cicles (n) i amb una càrrega màxima (Tp) al darrer cicle, definida en funció de les característiques resistents de l’acer dels tendons. La taula següent defineix el nombre de cicles de càrrega i les càrregues màximes del darrer cicle, segons cada tipus d’assaig. Nre. mínimde cicles (n) Definició de la càrrega màxima de prova (Tp) Assaigsd’investigació 6 Mínim valor {0,8 · Rk,s, 0,95·10-3 · As · fy0,1}(opcionalment es pot augmentar la càrrega fins al trencament de l’ancoratge) Assaigs d’idoneïtat 5 Màxim valor {1,25 To, Rd} ≤ 0,95 · 10-3 · As · fy0,1En cas contrari, Tp = 0, 95 · 10-3 · As · fy0,1 Assaigsd’acceptació 1 Mínim valor {1,25 To, 0,9 · 10-3 · As · fy0,1} 2. Es parteix sempre d’una càrrega inicial (TA) per ajustar tots els components de l’ancoratge. Es pren: TA = 10% Tp 3. El nombre de graons de càrrega de cada cicle s’augmenta en un graó respecte del cicle anterior. Als processos de càrrega i a la descàrrega de cada cicle es mesura el valor de la deformació corresponent a cadascuna de les càrregues intermèdies. Quan s’assoleix la càrrega màxima de cada cicle es prenen els valors de les deformacions a càrrega constant a intervals de temps establerts a l’article 18. 4. L’increment de càrrega a cada esgraó es farà lentament per tal de no produir efectes dinàmics en el conjunt del dispositiu de l’ancoratge. 5. Per determinar la càrrega màxima de cada cicle en assaigs d’investigació i d’iconeïtat, s’incrementa la càrrega inicial (TA) segons l’expressió següent: ΔT = (Tp-TA) / n, I resulta una càrrega màxima Tx per a cada cicle: Tx = TA + nx · ΔT , amb nx € | 1,n | Aquest procediment es reflecteix esquemàticament a la taula següent, en què “n” és el nombre de cicles establerts per a cada tipus d’assaig. 6. En els assaigs d’acceptació, el cicle únic de càrrega es fa amb tres graons idèntics, mesurant les deformacions a les càrregues intermèdies T’i T’’següents: T’= (Tp + 2 TA)/3 T’’= (2·Tp + TA) / 3 7. Seguidament, per als ancoratges als que s’ha fet assaigs d’idoneïtat o d’acceptació, es procedeix a la posada en tensió a la càrrega de treball, segons estableix l’article 23.

Capítol sisè. Càlculs i avaluació de resultats dels assaigs de càrrega d’ancoratges actius

L’índex de fluència es determina a partir de les dades de deformació/temps a càrrega constant (Tx) a cada cicle dels assaigs d’investigació, d’idoneïtat i d’acceptació, preses segons els intervals establerts a l’article 18. El càlcul de l’índex de fluència es fa segons l’expressió: $$ks = \frac{ΔL}{\log (\frac{t2}{t1})}$$ En què: ΔL = moviment del cap de l’ancoratge a càrrega constant durant el període de temps de t1 a t2; t2 i t1 = temps corresponents als minuts de l’interval en què s’aconsegueix que l’índex de fluència tendeixi a ser constant. Les representacions gràfiques per determinar l’índex de fluència i la càrrega crítica per fluència es mostren a l’annex III. Si transcorregut el període d’observació del desplaçament del tirant no s’ha arribat a una tendència constant de l’índex de fluència, es prolonga el temps d’observació fins a aconseguir clarament la tendència esmentada.

En els assaigs d’investigació i d’idoneïtat s’ha d’obtenir un índex de fluència sensiblement constant per a la càrrega màxima de cada cicle (Tx). En assaigs d’investigació es considera que es produeix el trencament per fluència del terreny si el resultat de l’índex de fluència és igual o superior a dos mil·límetres (ks ≥ 2 mm). Els valors màxims admissibles de l’índex de fluència en assaigs d’idoneïtat i d’acceptació per a la càrrega màxima de cada cicle i per a la càrrega de tesat són els que corresponen segons els criteris següents: a) L’índex de fluència admissible màxim és de vuit dècimes de mil·límetre (ks ≤ 0,8 mm), si no s’ha arribat al trencament en assaigs d’investigació, o si aquests assaigs no s’han dut a terme. b) Si en els assaigs d’investigació s’ha arribat al trencament per fluència, es pot admetre un índex de fluència màxim d’un mil·límetre (ks ≤ 1mm). c) Per a la càrrega de tesat en assaigs d’idoneïtat i d’acceptació, l’índex de fluència ha de ser inferior a cinc dècimes de mil·límetre (ks ≤ 0,5 mm).

La presentació de resultats dels assaigs de càrrega ha d’anar acompanyada d’un informe en el qual s’ha d’adjuntar, entre altres dades, una fitxa per a cada ancoratge amb la taula i el gràfic de càrrega/allargament del tirant i del gràfic càrrega/components elàstic i plàstic. En els gràfics s’han de representar els resultats dels càlculs de les deformacions del tirant de l’ancoratge, una vegada descomptats l’assentament de la placa i l’elongació teòrica del tram de cua fins a l’agafament del gat, segons la formulació definida a l’article 16. Per a la determinació de la deformació total del tirant i de les seves components elàstic i plàstic, es considera l’elongació màxima obtinguda durant el manteniment de la tensió a la càrrega màxima de cada cicle. A l’annex II es representen el gràfic càrrega/allargament del tirant i el gràfic de deformacions elàstica/plàstica, que s’han d’adjuntar a l’informe de control.

Amb els resultats dels assaigs, es determinaran els paràmetres següents: 1. Càrrega última garantida de l’ancoratge: és la màxima càrrega a la qual ha arribat l’assaig i sota la qual l’índex de fluència s’ha estabilitzat. Es determina segons els resultats i el gràfic de l’índex de fluència. 2. Longitud lliure aparent o efectiva: és la que resulta per càlculs tenint en compte l’elongació elàstica resultant a cada graó de càrrega i les pèrdues per fregament dels elements de l’ancoratge. La longitud lliure aparent es calcula segons l’expressió següent: $$L_{lap} = \frac{ΔL_{el,x} · Es · As}{Tp - TA - R} · 10^{-6}$$ En què: x = qualsevol punt de la corba de càrrega R = pèrdues de càrrega per fregament, que resulta de la intersecció de l’eix d’ordenades amb la recta resultant de la interpolació dels quatre darrers punts de la corba càrrega / deformacions elàstica i plàstica, segons figura a l’annex III. La longitud lliure aparent ha d’estar compresa entre els valors següents: 0.8 · Llt ≤ Llap ≤ màxim valor {Llt + 0.5 · Lbt; 1.1 Llt} A efectes pràctics, el càlcul s’efectua amb la comprovació gràfica de l’annex II, mitjançant l’exigència que la corba d’allargaments elàstics obtinguda en l’assaig estigui compresa entre les rectes (TA – L) i (TA – U), en què L i U són les components de deformació elàstica mínima i màxima admeses, respectivament. Aquests dos paràmetres es calculen segons les expressions: $$L = \frac{0,8 · L_{lt} · (Tp - TA)}{As · Et} · 10^6$$ $$U = {\rm màxim : valor : entre} \left {\begin{alignat}{0} \frac{(L_{lt} · + 0,5 · Lbt) · (Tp - TA)}{As · Et} · 10^6 \ \frac{1,1 · L_{lt} · (Tp - TA)}{As · Et} · 10^6 \end{alignat} \right }$$ 3. Component plàstic de l’allargament del tirant en cada cicle de càrrega: s’obté del gràfic de l’annex II. La direcció d’obra estableix els valors màxims de les deformacions permanents, segons els assaigs d’investigació o atenent l’experiència en terrenys similars. En cap cas no són admissibles allargaments plàstics residuals superiors al 25% del diàmetre nominal de la perforació.

Capítol setè. Assaigs en ancoratges passius en fase d’obra

Per al control i els assaigs de laboratori dels ancoratges passius en fase d’obra són aplicables els articles 7, 8 i 9, en tot allò que hi sigui assimilable.

Capítol vuitè. Informes de control en fase d’obra

Capítol novè. Revisions, proves i manteniment durant la vida útil dels ancoratges actius i passius

En general, es recomana incloure al projecte un pla general que prevegi el control en fase d’obra i les campanyes de revisió periòdica durant la vida útil dels ancoratges. El Pla general és l’adequat en funció del tipus d’ancoratges i del risc social i econòmic en cas de fallida de l’estabilització. És preceptiu incloure al projecte el pla general de revisió i manteniment si els ancoratges projectats són provisionals, amb un termini superior a dos anys, en els termes expressats al punt 2 de l’article 6.

1. El deure de mantenir i revisar els ancoratges recau en les persones físiques o jurídiques definides com el promotor i la propietat. El promotor, o la propietat des del moment en què es produeix la transmissió de domini, són responsables de promoure periòdicament les campanyes de revisió i manteniment dels ancoratges i de les estructures de contenció ancorades. 2. Si posteriorment a la instal·lació d’ancoratges, i en el cas que aquests romanen actius, es promou l’execució d’una nova edificació, instal·lació o construcció de qualsevol tipus en proximitat dels caps, el projecte de la nova edificació, instal·lació o construcció ha de deixar espai lliure suficient, i amb accés des de l’exterior, perquè la propietat dels ancoratges pugui revisar-los i mantenir-los correctament. En el cas que el projecte de la nova edificació, instal·lació o construcció prevegi que els ancoratges actius quedin dintre d’aquesta o sense accés des de l’exterior, el projecte ha d’incloure un sistema d’estabilització eficaç que substitueixi els ancoratges, a càrrec del promotor de la nova edificació, instal·lació o construcció, incloent-hi el destesat dels ancoratges un cop el nou sistema d’estabilització hagi estat executat i sigui plenament eficaç. En cas que el promotor de la nova edificació, instal·lació o construcció opti per mantenir els ancoratges existents com a sistema d’estabilització, l’obligació de revisar i mantenir els ancoratges passa automàticament a recaure en el promotor i la propietat de la nova edificació, instal·lació o construcció des del mateix moment d’atorgament de la llicència de construcció, sense necessitat de cap altra formalització. 3. Per determinar les actuacions periòdiques escaients, la propietat o el promotor, segons correspongui, contracta un tècnic autoritzat que compleixi els requisits establerts a l’article 35, que també exerceix la direcció durant la campanya de les revisions, de les proves i del manteniment. Les tasques de manteniment dels ancoratges les efectua una empresa instal·ladora i reparadora, contractada per la propietat o el promotor, que compleixi els requisits establerts a l’article 36, sota les instruccions del director de la campanya. Les revisions dels caps d’ancoratges i les proves de càrrega residual les efectua una empresa d’inspecció i control, contractada per la propietat o el promotor, que compleixi els requisits establerts a l’article 38, sota les instruccions del director de la campanya. Les empreses d’inspecció i control han de reposar, en condicions correctes, els elements dels ancoratges que hagin manipulat per dur a terme les revisions i proves.

El director de la campanya defineix les actuacions de revisió, de les proves i del manteniment, fa el seguiment de la campanya i efectua la valoració tècnica dels resultats mitjançant l’emissió dels informes pertinents, tot segons els requisits següents: 1. Definició i seguiment de la campanya. La campanya de revisió i manteniment dels ancoratges ha d’incloure, com a mínim, les revisions, les proves i el manteniment següents: a) Les revisions de tots els components dels caps d’ancoratge (dau, placa d’ancoratge, femella o placa de cunyes, cua de tesat de barra o cables, capot, components de protecció i altres elements en funció de cada model d’ancoratge) del total dels ancoratges instal·lats. b) Per al cas específic d’ancoratges tipus buló, la direcció de la campanya defineix una càrrega de prova, i determina la quantitat i la distribució dels bulons als quals s’ha de dur a terme una prova senzilla per comprovar que els bulons suporten la càrrega de prova. c) Per a la resta d’ancoratges no inclosos a l’apartat b, la direcció de la campanya ha de preveure la definició, la quantitat i la distribució de proves de càrrega residual fins a arribar al desenganxament de les cunyes (cable) o de la femella (barra), o fins a la càrrega màxima admissible determinada per la direcció de la campanya. Quan s’assoleix la càrrega de desenganxament, aquesta càrrega s’ha de mantenir constant com a mínim durant cinc minuts (5 min). Finalitzat el temps de la prova, s’anota la càrrega residual. d) Es recomana dur a terme una prova a cadascun dels ancoratges instal·lats. No obstant això, la direcció de la campanya pot decidir la quantitat d’ancoratges que s’han de provar, tot i que mai no pot ser inferior al 25% dels ancoratges existents. La distribució dels ancoratges que s’han de provar la decideix el director de la campanya, de tal manera que estiguin representats equitativament ancoratges amb diferents càrregues de treball i que representin tot l’abast del talús o de l’estructura sustentada, i tenint en compte les proves de campanyes anteriors. e) La direcció de la campanya avalua els resultats de cadascuna de les proves efectuades i determina si cal dur a terme ajustaments de les càrregues, o altres actuacions, per assolir l’estabilitat general fiable i eficaç del talús o de l’estructura ancorada. f) La campanya ha de preveure la descripció de les tasques de manteniment dels ancoratges, així com la revisió i el manteniment de les cèl·lules de càrrega, si és el cas. No obstant això, les tasques que realment s’han d’executar s’han d’ajustar a la pràctica segons els resultats de les revisions i de les proves efectivament efectuades als ancoratges i a les cèl·lules. e) A més, la direcció de la campanya revisa el talús o l’estructura suportats pels ancoratges per verificar si hi ha indicis de deformacions, esquerdes o qualsevol altre fenomen que pugui indicar inestabilitat de l’element ancorat. 2. Redacció d’informes. El director de la campanya redacta i emet un informe preliminar, si escau, i l’informe definitiu del resultat de la campanya. S’entén que la campanya no conclou fins a no disposar de l’informe definitiu del director de la campanya. a) En el cas de detectar defectes més enllà del manteniment dels caps d’ancoratges o de l’ajustament de càrregues, el director de la campanya redacta un informe preliminar en què indica amb el màxim detall les actuacions pertinents per esmenar els defectes i determina el termini per solucionar-los, segons estableix l’article 30. El director de la campanya lliura l’informe preliminar al promotor o a la propietat, segons correspongui. En el cas de detectar defectes greus o molt greus, el director de la campanya duu a terme el protocol de comunicació establert a l’article 30. b) A la finalització dels treballs materials de la campanya o, si és el cas, dels treballs de les actuacions per reparar els defectes que no s’han pogut corregir en primera instància, la direcció de la campanya emet un informe definitiu de la revisió i del manteniment efectuats, en el qual s’han d’incloure tots els detalls de les revisions, de les proves de càrrega residual i dels manteniments efectuats, amb una representació gràfica dels ancoratges amb el detall suficient per identificar-los, i s’ha d’indicar la càrrega residual final de cada ancoratge. c) El director de la campanya ha d’incloure a l’informe final l’estat del terreny o de l’estructura de resultes de la seva pròpia revisió i el resultat de cadascuna de les proves de càrrega residual, i ha d’expressar si aquestes càrregues són acceptables o si s’han efectuat reajustaments de càrrega. d) La direcció de la campanya ha de lliurar els informes, amb un mitjà acreditatiu del lliurament, a la propietat i al comú de la parròquia on estigui situat el terreny o l’estructura estabilitzat amb ancoratges. e) La propietat és responsable de custodiar la documentació de totes les campanyes periòdiques i l’ha de lliurar al prenedor en les successives transmissions de domini. Si la instal·lació d’ancoratges va lligada a la construcció d’un edifici, tots els documents emesos pels directors de les campanyes periòdiques de revisió i manteniment s’han d’annexar al llibre de l’edifici en aplicació del Reglament de construcció.

En el cas que es detectin defectes més enllà del manteniment efectuat, el director de la campanya ha de classificar-los en funció del risc social o econòmic que puguin representar en cas de fallida de l’estabilització, segons els criteris següents: a) Els defectes lleus són els defectes les conseqüències dels quals no produirien alarma social i el risc econòmic dels quals seria baix. b) Els defectes greus són els defectes les conseqüències dels quals tindrien fortes repercussions econòmiques però no posarien en perill la seguretat de persones. c) Els defectes molt greus són els defectes les conseqüències dels quals tindrien serioses repercussions econòmiques o causarien alarma social per posar en risc la seguretat de persones. En el cas que el resultat de les revisions o de les proves constati defectes lleus, la propietat ha d’encomanar a una empresa instal·ladora els treballs necessaris per reparar-los, sota la supervisió del director de la campanya. El termini màxim per a reparar els defectes lleus és de sis (6) mesos. Si els defectes detectats són greus, el director de la campanya comunica aquest fet als serveis comunals en el termini més breu possible i, com a màxim, en 12 hores. La propietat ha de fer reparar els defectes a una empresa instal·ladora en el termini màxim de tres (3) mesos, sota la supervisió del director de la campanya. En el cas de detectar defectes molt greus, el director de la campanya ha de contactar immediatament amb els cossos d’emergència i amb els serveis comunals. Quan els defectes hagin estat reparats, el director de la campanya ha d’incloure les actuacions efectuades a l’informe definitiu. En tot cas, cal atenir-se al que disposa l’article 129 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme pel que fa a la declaració d’estat de ruïna.

1. Per als ancoratges passius tipus buló, la periodicitat de les campanyes de revisió s’estableix cada deu (10) anys, com a màxim, a partir de la data d’instal·lació. 2. Per a la resta d’ancoratges, les primeres campanyes de revisió tenen lloc al cap d’un (1) mes, sis (6) mesos i un (1) any a partir que s’instal·len. Aquestes revisions inicials, en funció de la durada de l’obra, poden estar incloses dintre del termini d’execució de l’obra o del període de garantia. Si és aquest el cas, la direcció d’aquestes campanyes, que pot ser exercida per la direcció de l’obra, defineix les revisions i les proves inicials i en fa el seguiment, i emet un informe de resultats i valoració abans de la recepció de l’obra, que entrega al promotor, tot segons el que està especificat als articles 29 i 30. 3. A partir del primer any des de la instal·lació dels ancoratges, excepte per als bulons, comença a comptar el termini de cinc (5) anys per dur a terme la primera campanya de revisió en fase de servei en els termes expressats als articles precedents d’aquest capítol. A partir d’aquesta primera revisió, la periodicitat de les campanyes és com a màxim cada cinc (5) anys, excepte per a obres d’ancoratges lligades a ús d’habitatge unifamiliar per a ús propi, la periodicitat màxima de les quals s’estableix cada deu (10) anys a partir de la primera revisió en fase de servei. 4. En qualsevol dels casos expressats als punts anteriors, si entre dos revisions periòdiques es detectés qualsevol anomalia, la propietat està obligada a encomanar una campanya de revisions extemporània, i a fer el manteniment i les reparacions escaients. El termini de la campanya periòdica següent comença a comptar a partir de l’acabament de la campanya extemporània.

Per a la verificació de les càrregues residuals dels ancoratges, es poden instal·lar cèl·lules de càrrega que disposin de certificat del fabricant específic per a l’ús en ancoratges. Aquests dispositius es poden col·locar tant en fase d’obra com durant la vida útil dels ancoratges. El projectista, la direcció d’obra o el director de la campanya de revisions i manteniment, segons el cas, defineixen la quantitat, la localització i la tipologia més adequada de les cèl·lules de càrrega que s’han d’instal·lar. La instal·lació d’aquests dispositius l’ha de dur a terme una empresa instal·ladora, que gestiona l’emissió dels certificats del fabricant i els lliura al director d’obra o al director de la campanya. Una vegada revisats i conformats, el director dels treballs lliura al promotor o a la propietat aquests certificats, que formen part de la documentació que s’ha de custodiar i lliurar en les successives transmissions de domini. La instal·lació d’aquests dispositius no eximeix de dur a terme campanyes periòdiques de revisió ni disminueix la periodicitat establerta a l’article 30. Per verificar el seu funcionament correcte, la revisió i el manteniment de les cèl·lules de càrrega ha d’estar inclosa en les campanyes periòdiques de revisió.

A partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, les tipologies d’ancoratges definitius que es poden instal·lar han de permetre obligatòriament l’ajustament de càrrega durant tota la seva vida útil. El projecte ha d’incloure les característiques necessàries perquè es pugui complir el requisit esmentat. La direcció d’obra ha de verificar que els ancoratges definitius que realment s’instal·len en fase d’obra siguin retesables/destesables. La direcció d’obra ha de verificar que la longitud de tall dels tirants sigui suficient per permetre obtenir cues de tesat suficients, segons el tipus d’ancoratge, que permetin dur a terme les proves de càrrega durant l’obra i en les campanyes periòdiques de revisió i manteniment. L’espai necessari per poder dur a terme les proves de càrrega residual ha de ser valorat en el projecte. En fase de construcció, la direcció d’obra ha de vetllar perquè es mantinguin les condicions d’espai necessàries per dur a terme les proves de càrrega i el manteniment dels ancoratges en les campanyes periòdiques posteriors.

Capítol desè. Identitat i responsabilitat de les parts

El tècnic signant de projectes o de direccions d’obra que incloguin la instal·lació d’ancoratges al terreny i el tècnic director de campanyes de revisió i manteniment d’ancoratges han de ser professionals competents per executar aquests treballs, autoritzats per a l’exercici de la professió a Andorra i, si escau, col·legiats al col·legi oficial corresponent. Els redactors de projectes i els directors de les obres que incloguin treballs d’instal·lació d’ancoratges, i els directors de campanyes de revisió, han de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi les seves actuacions professionals per un import no inferior a sis-cents mil euros (600.000,00 €) i sense clàusules limitatives per un import inferior a aquest últim. Si la redacció del projecte o la direcció d’obra requereixen un equip multidisciplinari, com a mínim un dels components ha de complir els requisits establerts en aquest article, que és el responsable en l’àmbit de l’estabilització amb ancoratges.

Les empreses que poden dur a terme els treballs d’instal·lació d’ancoratges en fase d’obra, i les revisions, els manteniments i les reparacions/substitucions posteriors, han d’estar autoritzades a Andorra per exercir la seva activitat en el sector de l’execució d’obres de construcció i han de disposar dels mitjans personals i materials necessaris per dur a terme els treballs d’instal·lació d’ancoratges al terreny. Cada empresa instal·ladora d’ancoratges ha de poder disposar de grups de pressió, gats, aparells i eines necessaris per dur a terme els assaigs en fase d’obra i les proves establertes en les campanyes de revisió. Així mateix, l’empresa instal·ladora ha de tenir en plantilla els professionals amb l’experiència i la perícia necessàries per poder dur a terme els treballs d’instal·lació d’ancoratges, i també els treballs de revisió, les proves, el manteniment i les reparacions regulades en aquest Reglament, sempre seguint les regles professionals de l’art i de bones pràctiques. Les empreses instal·ladores d’ancoratges han de disposar d’una assegurança per cobrir la responsabilitat civil derivada de les actuacions professionals de l’empresa per un import no inferior a sis-cents mil euros (600.000,00 €) i sense clàusules limitatives per un import inferior a aquest últim.

Els components, els elements, els materials i els aparells dels ancoratges han de ser fabricats per empreses acreditades, i han de disposar dels certificats de qualitat i les homologacions dels productes fabricats. Les empreses acobladores dels components dels ancoratges i les empreses subministradores han de disposar dels certificats dels materials utilitzats, expedits pels fabricants, i dels certificats dels productes finals subministrats.

La inspecció i el control en fase d’obra els ha de dur a terme obligatòriament un organisme de control, també anomenat empresa d’inspecció i control, legalment autoritzat per exercir aquesta activitat a Andorra. Aquesta empresa ha de tenir l’aparellatge i les eines necessaris amb la precisió escaient per fer les mesures de deformació dels tirants corresponents als assaigs d’investigació, d’idoneïtat i d’acceptació, segons els procediments i paràmetres establerts reglamentàriament, i ha de comptar amb les instal·lacions i els mitjans personals i materials necessaris per efectuar la presa de mostres i els assaigs de laboratori de beurades i altres productes i components dels ancoratges. Les empreses d’inspecció i control han de disposar de la solvència tècnica i la imparcialitat necessàries per dur a terme la seva activitat, i no poden projectar, dirigir, instal·lar o mantenir els ancoratges sotmesos a aquest Reglament, per part de l’empresa mateixa o del personal adscrit. Les empreses d’inspecció i control en l’àmbit d’ancoratges al terreny han de disposar d’una assegurança per cobrir la responsabilitat civil derivada de les actuacions professionals de l’empresa i del seu personal per un import no inferior a sis-cents mil euros (600.000,00 €) i sense clàusules limitatives per un import inferior a aquest últim.

En aquest article s’entén per obra el conjunt de totes les instal·lacions i construccions previstes al projecte, inclosa la part corresponent a la instal·lació dels ancoratges. Així doncs, si és el cas, les revisions i proves periòdiques durant el període comprès entre l’acabament dels ancoratges i el final de l’obra van a càrrec del contractista de l’obra fins a la recepció per part del promotor. Amb el certificat de final d’obra, la direcció d’obra lliura al promotor els certificats gestionats i aportats per l’empresa instal·ladora, així com els informes dels assaigs efectuats en el transcurs de l’obra d’instal·lació dels ancoratges, i els informes de les revisions i proves periòdiques que reglamentàriament s’hagin dut a terme des de l’acabament de la instal·lació dels ancoratges fins al lliurament de l’obra. En el cas de transmissió de domini, el promotor o la propietat, segons correspongui, estan obligats a lliurar tota la documentació descrita anteriorment, així com el pla general de revisió i manteniment, les actes de les inspeccions i els informes de les revisions, el manteniment, les reparacions o les substitucions executats fins al moment de la transmissió. En aplicació del Reglament de construcció, si les obres d’ancoratges estan destinades a estabilitzar el terreny per construir edificis, la documentació expedida des del començament de l’obra, actualitzada amb les actuacions periòdiques posteriors, ha de ser incorporada al llibre de l’edifici. La direcció d’obra ha de lliurar al comú una còpia dels informes de resultats de les revisions efectuades durant la fase d’obra. Igualment, els informes de les campanyes periòdiques de revisió i manteniment dutes a terme en fase de servei han de ser enviats al comú pel director de la campanya.

Capítol onzè. Infraccions

D’acord amb l’article 127, apartat 2, de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, els propietaris dels edificis i les instal·lacions són responsables de la inspecció, el manteniment i la reparació dels ancoratges d’estabilització del terreny executats a l’empara de la llicència o les llicències de construcció. Constitueix infracció tota vulneració, per acció o omissió, de les disposicions contingudes en aquest Reglament relatives a l’obligació d’inspecció, manteniment i reparació d’ancoratges d’estabilització del terreny, i en l’article 154 i relacionats de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.

Els propietaris d’un bé construït que inclou parcialment o totalment la instal·lació d’ancoratges al terreny, amb data de final d’obra anterior al 31 de desembre del 2010, que no hagin dut terme campanyes de revisió i manteniment dels ancoratges en els termes establerts en aquest Reglament disposen de tres (3) anys, comptats des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, per encomanar i dur a terme una campanya de revisió i manteniment dels ancoratges. Els propietaris d’un bé construït que inclou parcialment o totalment la instal·lació d’ancoratges al terreny, amb data de final d’obra compresa entre el 31 de desembre del 2010 i el 31 de desembre del 2015, que no hagin dut terme campanyes de revisió i manteniment dels ancoratges en els termes establerts en aquest Reglament disposen de cinc (5) anys, comptats des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, per encomanar i dur a terme una campanya de revisió i manteniment dels ancoratges.

A l’entrada en vigor d’aquest Reglament es deroguen totes les disposicions anteriors de rang igual o inferior en tot el que s’oposin a aquest Reglament o el contradiguin, o que resultin incompatibles amb el que s’hi estableix.

Aquest Reglament entra en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 2 de juny del 2021 Xavier Espot Zamora Cap de Govern Annex I. Esquemes d’ancoratges actius de barra i de cable, i d’ancoratges passius var Adjunt = "Adjunts/R20210602B_AnnexI.pdf"; Annex II. Gràfic tensió/deformació i gràfic càrrega / components plàstic i elàstic var Adjunt = "Adjunts/R20210602B_AnnexII.pdf"; Annex III. Gràfic de càlcul de l’índex de fluència var Adjunt = "Adjunts/R20210602B_AnnexIII.pdf";