Retour à la recherche
RèglementEn vigueurBOPA

Reglament d’ajuts a l’estudi (Text refós sense caràcter oficial)

Première publication
20 août 2014
Dernière modification
Versions
1
Version en vigueur
v1

Texte en vigueur

Articles de la version en vigueur de la loi. Cliquez sur « Historique » pour voir l'évolution de chaque article.

v1En vigueur20 août 2014
1

Objecte

Historique

L’objecte d’aquest Reglament és fer el desplegament reglamentari de la Llei 9/2014 d’ajuts a l’estudi i, consegüentment, concretar els procediments i els criteris específics que han de regular l’atorgament d’aquests ajuts.

2

Residència a Andorra i situació familiar de la persona sol·licitant

Historique
  1. A l’efecte de la normativa reguladora del sistema d’ajuts a l’estudi, es considera que una persona està legalment establerta a Andorra quan ella o un dels seus pares o tutors o ambdós, si és menor d’edat, resideix al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva. 2 Pel que fa als ajuts a l’estudi de l’ensenyament superior, el període mínim de residència efectiva requerida per poder obtenir un ajut és de tres anys consecutius just abans de la sol·licitud.
3

Situació econòmica de la persona sol·licitant

Historique

A l’efecte dels ajuts a l’estudi, regulats per la Llei 9/2014 d’ajuts a l’estudi i per aquest Reglament, es considera que la família de la persona sol·licitant o aquesta persona es troben en una situació que possibilita l’obtenció d’un ajut a l’estudi si el conjunt dels ingressos, calculats segons es disposa a l’article 25 d’aquest Reglament, se situa per sota dels llindars que es determinin en cada convocatòria anual d’ajuts a l’estudi.

4

Criteris personals

Historique

A l’efecte del que preveu la normativa reguladora dels ajuts a l’estudi, els criteris personals són els que fan referència a la situació personal del sol·licitant independentment de la seva situació socioeconòmica. Aquests criteris són ser orfe de pare i mare i/o haver estat declarada com a persona amb discapacitat. Les persones que són orfes de pare i mare, les persones tutelades pel Govern d’Andorra i les declarades com a discapacitades amb un grau igual o superior al 66% (tercer grau) tenen dret a percebre un ajut, sempre que compleixin els criteris acadèmics establerts en aquest Reglament.

5

Criteris de matriculació

Historique
  1. Els estudiants que es vulguin beneficiar d’un ajut a l’estudi han de complir els requisits següents: a) En ensenyaments de batxillerat i formació professional presencials, l’estudiant s’ha de matricular de totes les assignatures del curs. b) En ensenyaments universitaris de primer i segon cicle presencials, l’estudiant s’ha de matricular de la totalitat dels crèdits previstos per al curs, semestre o quadrimestre. c) En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant s’ha de matricular a un mínim de 4 assignatures anuals. d) En ensenyaments universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant s’ha de matricular a un mínim de 24 crèdits anuals.
6

Criteris de matriculació per als estudiants declarats com a persones amb discapacitat

Historique
  1. Els estudiants que es vulguin acollir als criteris específics que regeixen aquest ajut han d’haver estat declarats com a persones amb discapacitat mitjançant un dictamen oficial expedit per la Comissió Nacional de Valoració (Conava). 2. Els estudiants als quals és aplicable aquest article i que tenen un menyscabament igual o superior al 33% (segon grau) han de complir els criteris de matriculació següents: 2.1. En ensenyaments de batxillerat i formació professional presencials, l’estudiant es pot matricular del nombre d’assignatures que vulgui. No obstant això, pot allargar la durada del cicle d’estudis un màxim d’un any més del que estableix el seu itinerari formatiu. 2.2. En ensenyaments universitaris de primer i segon cicle presencials, l’estudiant s’ha de matricular al 50% dels crèdits del curs, del semestre o del quadrimestre. 2.3. En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant s’ha de matricular a un mínim de 4 assignatures anuals. 2.4. En ensenyaments universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant s’ha de matricular a un mínim de 24 crèdits anyals. 3. Els estudiants als quals és aplicable aquest article i que tenen un menyscabament igual o superior al 66% (tercer grau) han de complir els criteris següents: 3.1. En ensenyaments de batxillerat i formació professional presencial, l’estudiant es pot matricular del nombre d’assignatures que vulgui. No obstant això, pot allargar la durada del cicle d’estudis un màxim de dos anys més del que estableix el seu itinerari formatiu. 3.2. En ensenyaments universitaris de primer i segon cicle presencials l’estudiant s’ha de matricular del 40% dels crèdits del curs, del semestre o del quadrimestre. 3.3. En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant s’ha de matricular a un mínim de 3 assignatures anuals. 3.4. En ensenyaments universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant s’ha de matricular a un mínim de 18 crèdits anyals.
7

Criteris de matriculació per als estudiants acreditats com a esportistes d’alt rendiment

Historique
  1. Els sol·licitants d’ajuts a l’estudi que estiguin acreditats com a esportistes d’alt rendiment han de presentar un document acreditatiu a aquest efecte emès pel ministeri andorrà encarregat de l’esport. 2. Aquests estudiants han de complir els criteris de matriculació següents: 2.1. En ensenyaments de batxillerat i formació professional presencial, l’estudiant es pot matricular del nombre d’assignatures que vulgui. No obstant això, pot allargar la durada del cicle d’estudis un màxim d’un any més del que estableix el seu itinerari formatiu. 2.2. En ensenyaments universitaris de primer i segon cicle presencials, l’estudiant s’ha de matricular al 50% dels crèdits del curs, del semestre o del quadrimestre. 2.3. En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant s’ha de matricular a un mínim de 4 assignatures anuals. 2.4. En ensenyaments universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant s’ha de matricular a un mínim de 24 crèdits anyals.
8

Supòsits d’abandonament d’estudis

Historique
  1. A l’efecte del que preveu la normativa reguladora dels ajuts a l’estudi, es considera que un beneficiari ha abandonat els estudis que van motivar l’atorgament de l’ajut, quan anul·li la matrícula o no es presenti a tots els exàmens del curs corresponent. En aquests supòsits la beca queda revocada i el becari ha de retornar la totalitat dels imports percebuts. 2. Els supòsits d’abandonament d’estudis descrits en aquest article, són també aplicables als estudiants declarats com a persones amb discapacitat i als estudiants acreditats com a esportistes d’alt rendiment.
9

Supòsits de progressió insuficient

Historique
  1. A l’efecte del que preveu la normativa reguladora dels ajuts a l’estudi, es considera que una persona beneficiària d’un ajut a l’estudi, matriculada segons els paràmetres establerts en els articles 5, 6 i 7 d’aquest Reglament, progressa de forma insuficient quan: 1.1. En ensenyaments de batxillerat i formació professional presencial, l’estudiant no obté les condicions acadèmiques mínimes per passar al curs següent. 1.2. En ensenyaments universitaris de primer i segon cicle presencials, l’estudiant suspèn en dos ocasions la mateixa assignatura, ja sigui anual, quadrimestral o semestral. També es considera que la progressió no és adequada quan l’estudiant no aprova com a mínim el 90% de les assignatures o els crèdits matriculats. 1.3. En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant no aprova el 100% de les assignatures a les quals s’ha matriculat. 1.4. En ensenyaments universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant no aprova la totalitat dels crèdits o les assignatures a les quals s’ha matriculat. No obstant els punts anteriors, a instància de la persona beneficiària, i per tal de mantenir l’ajut, el ministeri competent en matèria educativa podrà tenir en consideració l’historial acadèmic de l’estudiant quan es tracti de primers cursos d’ensenyaments superiors que tinguin processos selectius. 2. Els supòsits d’incapacitat a què fa referència l’article 20 de la Llei 9/2014 s’acrediten mitjançant certificació mèdica emesa per un facultatiu autoritzat per a l’exercici de la professió mèdica a Andorra i l’informe psicosocial emès pel ministeri competent en benestar social. 3. No obstant els apartats anteriors, una persona beneficiària d’un ajut a l’estudi per a ensenyaments postobligatoris podrà efectuar un canvi d’estudis sense perdre l’ajut, sempre que aquest canvi s’efectuï immediatament després d’acabar el primer curs dels estudis precedents i quan no hagi incorregut en un dels supòsits establerts en l’apartat 1 d’aquest article. 4. Els supòsits de progressió insuficient descrits en aquest article, a excepció de l’apartat 1.1, són també aplicables als estudiants declarats com a persones amb discapacitat i als estudiants acreditats com a esportistes d’alt rendiment.
10

Règim de disponibilitat dels imports econòmics dels ajuts a l’estudi

Historique

Capítol segon. Les beques

11

Estudis emparables per les beques

Historique
  1. Es poden sol·licitar les beques regulades als articles 9, 10, 11, 12, 13 i 14 de la Llei d’ajuts a l’estudi. En tots els casos, els ensenyaments cursats tant a Andorra com a l’estranger han de permetre obtenir una titulació oficial amb validesa acadèmica i reconeguda per l’Estat. 2. Per als nivells preobligatori, obligatori, batxillerat, formació professional no superior i la seva equivalència en l’educació especial fets a Andorra, només poden sol·licitar beques els alumnes matriculats en centres públics.
12

Alumnes amb necessitats educatives especials

Historique
  1. El ministeri competent en matèria educativa pot indicar, mitjançant el dictamen oficial oportú de la Conava, que un alumne ha de ser escolaritzat en un tipus de centre especialitzat que no existeixi al Principat. 2. L’escolarització a l’estranger d’alumnes amb necessitats educatives especials de nivells preobligatori, obligatori, batxillerat i formació professional no superior, s’efectua necessàriament en centres docents d’Espanya o de França degudament reconeguts per les autoritats competents del país on s’ubiquin, d’acord amb les indicacions que s’estableixin al dictamen oficial de la Comissió Nacional de Valoració. Els ministeris andorrans encarregats de l’educació i de la salut i el benestar han de reconèixer-los com a centres autoritzats. 3. Les despeses suplementàries que es puguin derivar en l’àmbit educatiu de la discapacitat de cada persona són acumulables amb les ajudes i les beques establertes en aquest Reglament, sempre que hagin estat declarades legalment per la Conava com a persones amb discapacitat.
13

Determinació de l’import de la beca de material

Historique

La beca de material té un import màxim fix per a cada nivell educatiu i es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.

14

Determinació de l’import de la beca de transport escolar

Historique

L’import màxim de la beca de transport escolar correspon al preu fixat a l’edicte publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i fa referència a les tarifes dels preus del carnet del transport escolar presentat abans del 30 de maig de l’any d’obertura de la convocatòria, i de l’abonament del bus lliure. L’import de la beca de transport escolar es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.

15

Determinació de l’import de la beca de desplaçament

Historique

L’import de la beca de desplaçament es determina tenint en compte la distància entre el domicili a Andorra de la persona sol·licitant i el centre docent. L’import màxim de la beca de desplaçament es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.

16

Determinació de l’import de la beca de menjador escolar i de la beca de manutenció

Historique
  1. L’import de la beca de menjador escolar correspon al preu fixat per l’òrgan gestor del menjador escolar de cada centre educatiu per a cada curs escolar. Per als alumnes amb al·lèrgies i/o intoleràncies alimentàries, el preu serà l’equivalent al fixat per la cuina centralitzada. Per als alumnes que s’acullen a menús especials no lligats a al·lèrgies o intoleràncies alimentàries, el preu serà l’equivalent al preu ordinari. 2. El ministeri competent en matèria educativa comunicarà als centres docents respectius la relació dels alumnes que siguin beneficiaris d’una beca de menjador escolar, a l’efecte que l’òrgan gestor del servei de cada centre docent li acrediti, mitjançant certificació, l’import del preu d’aquest servei per a tot el curs escolar corresponent. El ministeri competent en matèria educativa transferirà directament a l’òrgan gestor del servei de cada centre docent els imports de les beques de menjador escolar dels alumnes beneficiaris que tingui escolaritzats. 3. L’import de la beca de manutenció per als centres que disposen de servei de menjador correspon al preu fixat per l’òrgan gestor del menjador escolar. 4. L’import de la beca de manutenció per als centres que no disposen de servei de menjador es determina tenint en compte el nombre de dies lectius del curs acadèmic a Andorra, i el fet que totes les jornades lectives setmanals siguin fragmentades en horari de matí i tarda. L’import de la beca de manutenció es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.
17

Condicions per a l’atorgament de la beca d’esquí extraescolar i determinació de l’import

Historique
  1. La beca d’esquí extraescolar només s’atorga als alumnes de nivells obligatoris que presentin una situació socioeconòmica i familiar precària. Aquesta circumstància familiar és valorada pels treballadors socials del ministeri competent en matèria de benestar social mitjançant l’expedició d’una valoració social que sol·licita el ministeri competent en matèria educativa en el decurs de la tramitació de les sol·licituds corresponents. La valoració social ha de ser emesa en el termini màxim de 15 dies hàbils des que es presenta la sol·licitud quan el cas sigui conegut pels treballadors socials del Govern, i de 30 dies hàbils per als nous casos. 2. L’import de la beca d’esquí extraescolar correspon al preu del forfet d’esquí extraescolar fixat a l’edicte publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. L’import de la beca d’esquí extraescolar es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.
18

Acreditació de la matriculació en un centre docent

Historique
  1. Per accedir a l’import d’un ajut a l’estudi per cursar estudis a l’estranger, el beneficiari ha d’acreditar que efectivament s’ha matriculat en el centre docent on hagi de cursar els seus estudis; la matriculació s’ha de fer segons es detalla als articles 5, 6 i 7 d’aquest Reglament. A aquest efecte l’estudiant ha d’aportar a l’Administració el document original d’aquesta matriculació. 2. A l’efecte de la Llei d’ajuts a l’estudi, els alumnes que hagin d’acreditar els imports de les matrícules dels centres docents han de presentar a l’Administració el rebut original, expedit pel centre docent, on consti de forma expressa i detallada l’import i la data en què s’ha abonat. L’obtenció de la beca que cobreixi la totalitat o part de l’import de la matrícula real de l’alumne queda supeditada a la justificació del pagament, d’acord amb el que s’exposa al paràgraf anterior.
19

Determinació de l’import de la beca de matrícula

Historique

El Govern estableix anualment l’import màxim de la beca de matrícula d’acord amb la proposta que li formula el ministeri competent en matèria educativa. Aquesta proposta s’efectua a partir dels imports reals de les matrícules dels centres docents de titularitat pública d’Andorra i de l’estranger. L’import màxim de la beca de matrícula es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.

20

Determinació de l’import de les beques de residència

Historique
  1. El Govern estableix en la convocatòria anual l’import màxim de les beques de residència a l’estranger d’acord amb la proposta que li formula el ministeri competent en matèria educativa. Aquesta proposta es determina en funció de la mitjana del preu de les residències i els pisos d’estudiants emprats més habitualment pels alumnes d’Andorra. 2. En el supòsit d’alumnes d’ensenyaments de nivell preobligatori, obligatori, batxillerat, formació professional no superior i ensenyament superior amb necessitats educatives especials escolaritzats a l’estranger, l’import d’aquesta beca es pot incrementar a fi de cobrir les despeses dels desplaçaments diaris entre el lloc de residència i el centre docent, i el concepte de residència d’estudiants es pot substituir pel de pis compartit; en ambdós casos sempre que ho recomani l’informe oficial corresponent, emès per una autoritat andorrana. L’import màxim de la beca de residència es determina en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.
21

Supòsits en què es pot atorgar una beca salari

Historique

Les beques salari només s’atorguen en els supòsits en què l’informe social emès pels treballadors socials del ministeri competent en matèria de benestar social constati, de forma raonada, que aquest ingrés és ineludible per al sosteniment de la família de l’estudiant. L’informe avalua la situació econòmica i familiar, tenint en compte, entre d’altres, els seus antecedents en l’àmbit de l’assistència social, el nombre de membres que componen la unitat familiar, la seva situació laboral i clínica, i el nivell acadèmic i professional dels seus membres, els ajuts econòmics de qualsevol tipus percebuts per la família i les possibilitats de millora de la situació laboral i econòmica dels seus membres. La proposta d’import i la durada de la beca és el resultat d’aquesta avaluació, que s’ha d’incloure a l’informe social. L’informe social esmentat al paràgraf anterior és sol·licitat pel ministeri competent en matèria educativa i li ha de ser lliurat en el termini màxim de 30 dies hàbils. L’import mensual de la beca salari es determina en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.

22

Criteris per a l’atribució total o parcial d’una beca

Historique

Les beques per a ensenyaments de nivell preobligatori, obligatori, batxillerat i formació professional no superior poden ser atorgades de forma total o parcial d’acord amb els paràmetres establerts pel Govern. Els criteris per a l’atorgament d’una beca en una o altra modalitat es publiquen anualment a la convocatòria dels ajuts a l’estudi.

23

Acreditació dels membres de la unitat familiar

Historique
  1. Els components d’una unitat familiar s’estableixen segons les dades que la persona sol·licitant consigna al formulari d’ajut a l’estudi, sens perjudici de les facultats de comprovació que corresponen al ministeri competent en matèria educativa. Això no obstant i dins del termini previst per a l’esmena de mancances de les sol·licituds, aquest ministeri pot demanar a la persona sol·licitant que aporti documentació acreditativa del contingut de la seva sol·licitud. 2. Si algun component de la unitat familiar té la condició d’estudiant, la persona sol·licitant ho ha d’acreditar mitjançant l’original de la matrícula corresponent. 3. Si algun component de la unitat familiar té la condició de discapacitat de segon o tercer grau o es troba en situació d’inhabilitació total per a l’activitat laboral, la persona sol·licitant ho ha d’acreditar mitjançat l’informe dels ministeris competents en matèria de benestar social, de salut o de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, segons correspongui.
24

Estudiants majors d’edat emancipats

Historique

Els estudiants majors d’edat que declarin que no depenen econòmicament dels seus pares o tutors, han de justificar una font d’ingressos regular i derivada d’un contracte laboral vigent o d’una pensió per garantir-ne el manteniment. El ministeri encarregat de l’educació ha de sol·licitar l’informe social corresponent al ministeri encarregat del benestar.

25

Determinació dels nivells màxims de renda i de patrimoni familiar

Historique
  1. Nivells màxims de renda: a cada convocatòria anual es determinen els llindars màxims de renda per sota dels quals és possible obtenir una beca. 2. Per determinar la renda de la unitat familiar, es tenen en consideració tots els ingressos percebuts durant l’any natural anterior a la convocatòria per tots els membres que conviuen a la llar, d’acord amb l’article 17.2.a de la Llei d’ajuts a l’estudi. Se n’exceptuen els ingressos en concepte laboral dels estudiants, els ingressos dels discapacitats de segon (major o igual al 33% de discapacitat) i tercer graus (major o igual al 66% de discapacitat) i de les persones inhabilitades totalment per a l’activitat laboral. S’hi inclouen els ingressos salarials, els resultants d’activitats econòmiques i empresarials, els provinents del patrimoni (rendiments d’estalvis, accions o participacions en societats), les pensions, les subvencions i les prestacions socials en general. En situacions de separació, les pensions de manutenció es consideren un ingrés per a les llars que les reben, i es descompten a les llars que les paguen. 3. Nivells màxims de patrimoni: per poder obtenir una beca, el valor de la suma del conjunt de béns patrimonials, obtingut en aplicació del barem de l’annex d’aquest Reglament, ha de ser igual o superior a cinquanta punts. 4. Nivells màxims d’estalvis per membre de la unitat familiar que computa, a partir dels quals no és possible obtenir una beca: a) Per a nivells preobligatori, obligatori, batxillerat, formació professional no superior i la seva equivalència en l’educació especial i per a la formació professional superior a Andorra: 30.000 € b) Per a ensenyaments universitaris de primer i segon cicle presencials a Andorra: 40.000 € c) Per a tots els nivells d’ensenyament presencials a l’estranger: 70.000 € d) Per a tots els nivells d’ensenyament a distància: 30.000 €.
26

Acceptació de sol·licituds fora del període d’obertura de la convocatòria

Historique

Capítol tercer. Els premis nacionals a l’estudi i compatibilitat dels ajuts Article 27

28

Criteris de compatibilitat dels ajuts a l’estudi atorgats per l’Administració andorrana amb la concessió d’ajuts per terceres entitats

Historique

Capítol quart. La verificació de les dades de les sol·licituds

27

Sense contingut

Historique

Article 28. Criteris de compatibilitat dels ajuts a l’estudi atorgats per l’Administració andorrana amb la concessió d’ajuts per terceres entitats 1. L’obtenció d’un ajut a l’estudi és incompatible amb l’obtenció d’un altre ajut, ja sigui de la mateixa Administració andorrana, ja sigui d’una institució pública o privada, nacional o estrangera, excepte en els supòsits de compatibilitat expressament reconeguts en la Llei d’ajuts a l’estudi. 2. Quan es produeixi l’atorgament d’un ajut per part de terceres entitats amb posterioritat a la presentació de la seva sol·licitud, la persona sol·licitant ho ha de posar en coneixement del ministeri competent en matèria educativa, abans que no transcorri un mes des de la data de l’atorgament. L’incompliment d’aquestes obligacions comporta la pèrdua de l’ajut atorgat per l’Administració andorrana i l’obligació de retornar els imports percebuts. 3. Si l’ajut concedit per la institució tercera és d’import inferior al de la beca atorgada pel Govern d’Andorra, s’admet la compatibilitat dels dos ajuts. En aquest cas, s’ha de modular l’import a fi que la suma de tots els ajuts percebuts no sobrepassi els imports màxims que la persona beneficiària hauria de rebre en aplicació exclusiva dels regulats per la Llei d’ajuts a l’estudi i per aquest Reglament. 4. En els altres supòsits, l’atorgament d’un ajut per part d’una institució tercera fa impossible l’atorgament d’una beca per part de l’Administració andorrana. Capítol quart. La verificació de les dades de les sol·licituds Article 29. Procés de verificació de les dades durant la tramitació de les sol·licituds El ministeri competent en matèria educativa tramita i valora les sol·licituds d’ajuts a l’estudi d’acord amb el que consti a les sol·licituds i a les certificacions i altres documents expedits per entitats públiques i privades d’Andorra i de l’estranger o pels centres docents que acompanyin la sol·licitud, amb els informes de les altres administracions públiques andorranes i estrangeres i els documents que s’incorporin a l’expedient i amb les informacions que constin prèviament a la mateixa Administració pública d’acord amb la Llei d’ajuts a l’estudi i amb aquest Reglament. Article 30. Procés de verificació de les dades després de la resolució de les convocatòries Una vegada resolta la convocatòria, quan el ministeri competent en matèria educativa faci la revisió de les dades, si s’observen possibles errors o ocultació o falsejament de dades, s’ha de procedir a la instrucció de l’expedient corresponent, en què s’ha de donar audiència a la persona interessada. Si de la instrucció se’n conclou que les dades eren correctes o que, en cas de constatar-se algun error, s’ha corregit i que aquesta correcció no altera el dret a obtenir l’ajut a l’estudi, s’arxiven les actuacions. Per contra, si de la instrucció de l’expedient se’n deriva un possible falsejament o ocultació de dades, s’ha de resoldre l’expedient d’acord amb el que estableix el Codi de l’Administració. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 13 d’agost del 2014 Per delegació Jordi Cinca Mateos Ministre de Finances i Funció Pública Annex: Barem de puntuació per a la valoració de béns patrimonials Descripció Punts assignats 1. Dades de l’habitatge habitual: a. De lloguer 20 b. Amb càrrega hipotecària 15 c. Sense càrrega hipotecària 10 2. Immobles de propietat (excloent l’habitatge habitual): a. En disposen de més d’un 0 b. En disposen d’un 5 c. No en disposen 10 3. Finques no urbanitzables: a. En disposen de més d’una 0 b. En disposen d’una 5 c. No en disposen 10 4. Finques urbanitzables: a. En disposen de més d’una 0 b. En disposen d’una 5 c. No en disposen 10 5. Accions o participacions en societats mercantils: a. En disposen 5 b. No en disposen 10 6. Vehicles no computats a les activitats econòmiques: a. Disposen de més de dos automòbils tipus turisme 0 b. Disposen de dos automòbils de tipus turisme 5 c. En disposen d’un 10 d. No en disposen 15 Total

29

Procés de verificació de les dades durant la tramitació de les sol·licituds

Historique

El ministeri competent en matèria educativa tramita i valora les sol·licituds d’ajuts a l’estudi d’acord amb el que consti a les sol·licituds i a les certificacions i altres documents expedits per entitats públiques i privades d’Andorra i de l’estranger o pels centres docents que acompanyin la sol·licitud, amb els informes de les altres administracions públiques andorranes i estrangeres i els documents que s’incorporin a l’expedient i amb les informacions que constin prèviament a la mateixa Administració pública d’acord amb la Llei d’ajuts a l’estudi i amb aquest Reglament.

30

Procés de verificació de les dades després de la resolució de les convocatòries

Historique

Una vegada resolta la convocatòria, quan el ministeri competent en matèria educativa faci la revisió de les dades, si s’observen possibles errors o ocultació o falsejament de dades, s’ha de procedir a la instrucció de l’expedient corresponent, en què s’ha de donar audiència a la persona interessada. Si de la instrucció se’n conclou que les dades eren correctes o que, en cas de constatar-se algun error, s’ha corregit i que aquesta correcció no altera el dret a obtenir l’ajut a l’estudi, s’arxiven les actuacions. Per contra, si de la instrucció de l’expedient se’n deriva un possible falsejament o ocultació de dades, s’ha de resoldre l’expedient d’acord amb el que estableix el Codi de l’Administració. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 13 d’agost del 2014 Per delegació Jordi Cinca Mateos Ministre de Finances i Funció Pública Annex: Barem de puntuació per a la valoració de béns patrimonials Descripció Punts assignats 1. Dades de l’habitatge habitual: a. De lloguer 20 b. Amb càrrega hipotecària 15 c. Sense càrrega hipotecària 10 2. Immobles de propietat (excloent l’habitatge habitual): a. En disposen de més d’un 0 b. En disposen d’un 5 c. No en disposen 10 3. Finques no urbanitzables: a. En disposen de més d’una 0 b. En disposen d’una 5 c. No en disposen 10 4. Finques urbanitzables: a. En disposen de més d’una 0 b. En disposen d’una 5 c. No en disposen 10 5. Accions o participacions en societats mercantils: a. En disposen 5 b. No en disposen 10 6. Vehicles no computats a les activitats econòmiques: a. Disposen de més de dos automòbils tipus turisme 0 b. Disposen de dos automòbils de tipus turisme 5 c. En disposen d’un 10 d. No en disposen 15 Total