Article 1 Aquest Reglament estableix els criteris tecnicosanitaris de les piscines d’ús col·lectiu, a més de les instal·lacions i serveis annexes.

Article 2 A efectes d’aquest Reglament, s’estableixen les definicions següents: 1. Piscina d’ús col·lectiu: Instal·lació accessible al públic que comporta l’existència d’un o més vasos, destinats a la natació, el lleure, la competició o altres activitats físiques aquàtiques, ja sigui com a activitat principal o com a complement en altres activitats econòmiques, així com els serveis i els equipaments necessaris per al desenvolupament de l’activitat. Als efectes d’aquest Reglament, queden compreses dins d’aquesta definició les piscines que produeixen barreges d’aire i aigua, en qualsevol forma que es presentin al públic per a ús lúdic. 2 Piscina d’ús privat: Piscina unifamiliar i piscina de comunitat de propietaris. 3. Piscina terapèutica: Piscina concebuda per a tractaments mèdics i de fisioteràpia sota el control d’una persona competent en aquest àmbit. 4 Vas: Dipòsit d’aigua en què es desenvolupen activitats aquàtiques. 5 Vas de clapoteig: Vas destinat a infants, amb una fondària inferior a 0,70 m. 6. Vas de lleure i polivalents: Vas destinat al lleure dels usuaris en què hi pot haver, en una o diverses àrees diferenciades amb usos específics per a cada vas, dispositius d’impulsió d’aigua a pressió. 7. Vas de d’hidromassatge: aquell dotat amb sistemes d’injecció d’aire a pressió en l’aigua del vas, que agita i impulsa la barreja d’aire i aigua al cos de l’usuari. 8. Vas de compensació: Dipòsit d’aigua dissenyat per regular el circuit hidràulic de la piscina. 9. Zona de platja: Espai al voltant d’un vas, associat a la utilització d’un vas pròpiament dit, com ara les zones de circulació al voltant del vas, d’entrada o sortida. 10. Autocontrol sanitari: Conjunt d’accions i procediments necessaris per garantir als usuaris la salubritat de les instal·lacions i de les accions que s’hi desenvolupen. 11. Capacitat màxima: Nombre màxim de persones que poden utilitzar simultàniament les instal·lacions per evitar un risc que comprometi la salut i la seguretat de les persones usuàries. 12. Socorrista: Persona que acredita una formació adequada en socorrisme aquàtic.

Article 3 Aquest reglament s’aplica a totes les piscines d’ús col·lectiu, tal com es defineixen a l’article precedent. Queden excloses d’aquest Reglament les piscines d’ús privat com es defineixen a l’article 2.2 i les piscines terapèutiques, segons l’article 2.3. El ministeri encarregat de la salut es reserva el dret d’intervenir-hi en cas de sospita de risc sanitari per a la salut pública. Títol I. Disposicions generals

Article 4 La persona pública o privada titular d’una piscina d’ús col·lectiu sotmesa a les prescripcions d’aquest Reglament és la responsable d’aplicar-lo i de garantir la seguretat i la salubritat de les instal·lacions, així com dels danys que es puguin derivar de l’incompliment de les normes de seguretat, higièniques i sanitàries establertes.

Article 5 Les prescripcions establertes en aquest Reglament s’entenen sense perjudici de les responsabilitats i les competències reconegudes a la resta de l’Administració. Títol II. Instal·lacions i serveis Capítol primer. Materials

Article 6 Tots els materials i els acabats de les instal·lacions han de ser adequats a les condicions ambientals i d’utilització a què es destinen. No han d’afavorir el desenvolupament de microorganismes patògens. Els materials i els acabats han de ser impermeables i fàcils de netejar, amb agents químics, si escau, per tenir un grau d’higiene apropiat a la seva localització. Els elements sortints com ara parets, contraforts o columnes, s’han d’arrodonir amb un radi major o igual a 3 mm, o bé protegir-los. Les arestes vives sense protecció no estan permeses. Els acabats no poden ser abrasius. Les superfícies vidriades han de ser irrompibles i protegides contra els impactes previsibles. Han de portar un marcatge per tal d’assegurar que són visibles pels usuaris. Els materials utilitzats en el circuit hidràulic no poden alterar la qualitat de l’aigua en compliment de les disposicions del Reglament. Capítol segon. Característiques del vas

Reglament relatiu als criteris tecnicosanitaris de les piscines d’ús col·lectiu Títol preliminar. Objecte i àmbit d’aplicació

Aquest Reglament estableix els criteris tecnicosanitaris de les piscines d’ús col·lectiu, a més de les instal·lacions i serveis annexes.

A efectes d’aquest Reglament, s’estableixen les definicions següents: 1. Piscina d’ús col·lectiu: Instal·lació accessible al públic que comporta l’existència d’un o més vasos, destinats a la natació, el lleure, la competició o altres activitats físiques aquàtiques, ja sigui com a activitat principal o com a complement en altres activitats econòmiques, així com els serveis i els equipaments necessaris per al desenvolupament de l’activitat. Als efectes d’aquest Reglament, queden compreses dins d’aquesta definició les piscines que produeixen barreges d’aire i aigua, en qualsevol forma que es presentin al públic per a ús lúdic. 2 Piscina d’ús privat: Piscina unifamiliar i piscina de comunitat de propietaris. 3. Piscina terapèutica: Piscina concebuda per a tractaments mèdics i de fisioteràpia sota el control d’una persona competent en aquest àmbit. 4 Vas: Dipòsit d’aigua en què es desenvolupen activitats aquàtiques. 5 Vas de clapoteig: Vas destinat a infants, amb una fondària inferior a 0,70 m. 6. Vas de lleure i polivalents: Vas destinat al lleure dels usuaris en què hi pot haver, en una o diverses àrees diferenciades amb usos específics per a cada vas, dispositius d’impulsió d’aigua a pressió. 7. Vas de d’hidromassatge: aquell dotat amb sistemes d’injecció d’aire a pressió en l’aigua del vas, que agita i impulsa la barreja d’aire i aigua al cos de l’usuari. 8. Vas de compensació: Dipòsit d’aigua dissenyat per regular el circuit hidràulic de la piscina. 9. Zona de platja: Espai al voltant d’un vas, associat a la utilització d’un vas pròpiament dit, com ara les zones de circulació al voltant del vas, d’entrada o sortida. 10. Autocontrol sanitari: Conjunt d’accions i procediments necessaris per garantir als usuaris la salubritat de les instal·lacions i de les accions que s’hi desenvolupen. 11. Capacitat màxima: Nombre màxim de persones que poden utilitzar simultàniament les instal·lacions per evitar un risc que comprometi la salut i la seguretat de les persones usuàries. 12. Socorrista: Persona que acredita una formació adequada en socorrisme aquàtic.

Títol I. Disposicions generals

La persona pública o privada titular d’una piscina d’ús col·lectiu sotmesa a les prescripcions d’aquest Reglament és la responsable d’aplicar-lo i de garantir la seguretat i la salubritat de les instal·lacions, així com dels danys que es puguin derivar de l’incompliment de les normes de seguretat, higièniques i sanitàries establertes.

Títol II. Instal·lacions i serveis Capítol primer. Materials

Capítol segon. Característiques del vas

1. El vas de la piscina ha de disposar de les condicions estructurals, d’acord amb la legislació vigent que li sigui d’aplicació, que assegurin l’estabilitat, la resistència i l’estanquitat de l’estructura. Els vasos s’han de mantenir en bon estat de conservació. 2. El fons i les parets han d’estar revestits de materials llisos, impermeables i resistents als agents químics, han de ser de color clar, fàcils de netejar i de desinfectar, i amb angles d’unió arrodonits. No es poden utilitzar revestiments que puguin produir accidents o que puguin ser antihigiènics. 3. El terra de la zona de fondària inferior a 1,20 m ha de ser de material antilliscant de grau mitjà (entre 18º i 23º), d’acord amb la norma EN 13451-1.

1. El fons del vas de la piscina ha de tenir un pendent mínim del 2% i un pendent màxim del 10 % en profunditats menors de 1,60 m. En cap cas els pendents no poden ser superiors al 35%. 2. Les fondàries s’han d’indicar amb xifres de colors contrastants amb el color de la superfície de fons del punt on s’ubiquin, situades de forma que siguin visibles a tots els usuaris, ja sigui dins de l’aigua o sobre la platja del vas. Cal indicar la fondària almenys als punts següents: - punts de fondària màxima i mínima - punts de canvi de pendent

1. Al fons del vas hi ha d’haver sempre desguassos que en permetin el buidatge total. En cap cas no es pot fer recircular l’aigua del vas per a l’ús de les instal·lacions de la piscina. 2. Els desguassos del fons de la piscina s’han de protegir adequadament mitjançant reixes de seguretat que no es puguin treure sense eines específiques, i els dispositius de fixació han de ser resistents a l’acció corrosiva de l’aigua.

El buidatge de l’aigua del vas de la piscina s’ha de fer de manera que l’aigua desguassi directament al sistema d’evacuació d’aigües residuals de la instal·lació per poder ser després abocades, d’acord amb la legislació vigent que li sigui d’aplicació.

1. Es prohibeixen les estructures físiques que puguin retenir accidentalment l’usuari sota l’aigua. 2. Les pressions de succió de qualsevol desguàs han de ser inferiors a les que puguin retenir l’usuari sota l’aigua.

1. És obligatori disposar d’un sistema de recollida contínua amb un flux adequat que permeti la recirculació de la totalitat de la làmina superficial de l’aigua. 2. El cabal d’aigua recirculada d’aquesta manera ha de ser suficient per garantir la qualitat de l’aigua, segons les disposicions que estableix aquest Reglament. 3. Les boques d’entrada d’aigua s’han de col·locar de forma que assegurin un règim de recirculació uniforme per a tota la piscina. 4. En piscines de nova construcció amb una superfície de làmina d’aigua superior a 200 m2, no es poden utilitzar porgadors. En les de superfície igual o inferior a 200 m2, es pot utilitzar un porgador com a mínim per cada 25 m2 de làmina d’aigua. 5. En cas de fer servir skimmers, han de disposar de comporta reguladora.

Capítol tercer. Altres instal·lacions

1. Les escales d’accés al vas han de ser de materials inoxidables i han de tenir unes dimensions que permetin a l’usuari utilitzar-les amb comoditat i seguretat. 2. Les rampes i els esglaons de les escales han de ser de superfície plana i antilliscant, d’acord amb la norma EN 13451-1 de grau alt (≥ 24º), sense arestes vives. Han de tenir passamans de dimensions suficients per a l’escala o rampa. 3. El nombre, el disseny i la distribució de les escales han de ser suficients per garantir la seguretat i la comoditat dels usuaris. S’ha d’instal·lar, com a mínim, una escala d’accés per cada 20 m o fracció del perímetre del vas. 4. A cada piscina hi ha d’haver una o més escales adaptades a persones amb disminucions físiques, d’acord amb la Llei d’accessibilitat.

1. Les platges es consideren zones per anar descalços o amb calçat adequat. Per construir-ne s’han d’utilitzar paviments higiènics, antilliscants de grau mitjà (entre 18º i 23º), d’acord amb la norma EN 13451-1, i han d’estar lliures d’impediments. L’amplada ha de permetre un accés fàcil al vas per tots els costats. 2. Les zones de platja s’han de dissenyar amb un pendent mínim de 2% cap a fora per evitar que s’hi formin tolls i perquè l’aigua que s’hi escorri no pugui penetrar al vas i s’evacuï d’acord amb la legislació vigent que li sigui d’aplicació. L’aigua no pot recircular en cap cas. 3. Cal programar la neteja de la zona de platja dins del pla de neteja i desinfecció, amb la freqüència i la forma que assegurin que la dita zona no presenti un risc sanitari per als usuaris. Per a totes les instal·lacions i elements, a més de la zona de platja, les tasques de neteja s’han de realitzar en absència d’usuaris. 4. En el cas de les piscines descobertes, la platja ha d’estar delimitada mitjançant un perímetre de protecció, per impedir que un usuari pugui, accidentalment, accedir al vas de la piscina. La col·locació i l’alçada del perímetre de protecció no han de dificultar la feina del personal de socorrisme. 5. Els desguassos de la zona de platja s’han de dimensionar per assegurar com a mínim l’evacuació de les aigües pluvials, en el cas de vasos descoberts, o l’aigua que normalment es diposita a la zona de platja, en els vasos coberts.

En el cas de les piscines descobertes, a les zones de platja s’ha d’instal·lar com a mínim una dutxa cada 20 m o fracció de perímetre. Les dutxes s’han de distribuir a l’entorn del vas, preferentment a prop de les escales, i amb un desguàs directe que no permeti que l’aigua recirculi cap a la piscina. Les dutxes han de garantir un flux d’aigua desinfectada. El paviment de la dutxa, si és diferent del de la zona de platja de la piscina, ha de ser antilliscant de grau mitjà (entre 18º i 23º), d’acord amb la norma EN 13451-1.

1. A les piscines de més de 200 m2 de làmina d’aigua és obligatori que hi hagi túnels de dutxes situats de manera que els banyistes no els puguin evitar abans d’accedir a les zones de platja. 2. Es poden construir pediluvis, com a instal·lacions complementàries. Els pediluvis han de ser fàcils de netejar i de desinfectar, amb un flux continuat d’aigua amb poder desinfectant i no recirculable. El terra ha de ser antilliscant de grau alt (≥24º), segons la norma EN 13451-1, i amb un pendent adequat per evacuar l’aigua. El recorregut mínim del pediluvi ha de ser de 2 metres. 3. És prohibida la construcció de canalets rentapeus perimètrics.

Els trampolins i les palanques han de ser de materials inoxidables i fàcils de netejar i de desinfectar. Les escales d’accés han d’estar proveïdes de baranes de seguretat i els esglaons i les superfícies transitables s’han de fer amb material antilliscant de grau alt, segons la norma EN 13451-1 (≥ 24º).

Article 20

Article 21

Article 22

Article 23 Capítol quart. Serveis

Article 24

Article 25

Article 26

Article 27

Article 28

En les piscines que no siguin exclusivament per a salts, no es poden utilitzar trampolins ni palanques de més de 3 m d’alçada. Les piscines s’han de projectar, pel que fa a profunditat, d’acord amb les alçades de les palanques i els trampolins.

Els tobogans han de ser de materials inoxidables, sense juntes, i fàcils de netejar i de desinfectar. A les escales d’accés hi ha d’haver passamans de seguretat, i els esglaons han de ser antilliscants de grau alt (≥ 24º), segons la norma EN 13451-1. El disseny dels tobogans ha de garantir la seguretat de l’usuari en tot el recorregut.

En les piscines descobertes, fora de l’horari d’ús públic, la direcció ha d’instal·lar sistemes de seguretat que garanteixin que cap persona no pugui accedir al vas de la piscina de forma involuntària o accidental.

Capítol quart. Serveis

1. Els serveis han de complir els requisits sanitaris mínims, pel que fa als materials, la construcció i la disposició dels elements. No s’hi poden utilitzar matèries ni materials superficials que propiciïn un substrat per al creixement microbià. 2. El nombre de serveis es refereix a la capacitat màxima del conjunt de tots els vasos, expressat en m2, de làmina d’aigua.

És obligatori desinfectar periòdicament totes les superfícies externes per assegurar-ne l’estat de salubritat.

1. Les piscines han d’estar constituïdes de manera que cap banyista no hi pugui tenir accés sense haver passat pels vestidors prèviament. Els vestidors han de complir les condicions següents: a) Absència de barreres arquitectòniques, d’acord amb la Llei d’accessibilitat. b) Ventilació adequada. c) Separació entre locals amb diferència de temperatura. d) Disseny i materials que facilitin la neteja i la desinfecció periòdica. e) Superfície útil total de 0,5 vegades la superfície de làmina d’aigua, com a mínim, expressada en m2. f) Terra de material antilliscant de grau baix en zones de trànsit (entre 12º i 17º), i de grau mitjà (entre 18º i 23º) en els paviments de les dutxes i dels serveis higiènics, segons la norma EN 13451-1. Els paviments han de disposar de sistemes d’evacuació de l’aigua. g) Separació d’espais per circular, tant amb calçat com sense calçat, als vestidors d’ús exclusiu per a piscines. 2. A les piscines dels complexos esportius es pot considerar “vestidor” qualsevol espai d’ús públic, d’accés fàcil a la piscina, i que reuneixi les condicions higièniques adequades.

Les piscines d’allotjaments turístics no estan obligades a disposar de vestidors.

1. El nombre de dutxes als vestidors de piscines cobertes ha de ser, com a mínim, el següent: a) Fins a 200 m2 de superfície de làmina d’aigua: 1 dutxa per cada 20 m2. b) Per a piscines de més de 200 m2 de superfície de làmina d’aigua s’aplica la fórmula: 6 + (0,02 x S), on S és la superfície de làmina d’aigua, expressada en m2. 2. El nombre de dutxes als vestidors de piscines descobertes ha de ser, com a mínim, el següent: a) Fins a 420 m2 de superfície de làmina d’aigua: 1 dutxa per cada 30 m2. b) Per a piscines de més de 420 m2 s’aplica la fórmula: 8 + (0,015 x S), on S és la superfície de làmina d0aigua, expressada en m2.

Article 30

Article 31

Article 32

Article 33

Article 34

Article 35 Títol III. Els usuaris

Article 36

Article 37 Títol IV. Aire

Article 38 Títol V. Aigua Capítol primer. Característiques

Article 39

Article 40 Capítol segon. Tractament

Article 41

Article 42

Article 43

Article 44

Article 45

Article 46

Article 47

Article 48

1. Hi ha d’haver un lavabo per cada tres vàters, amb un mínim de dos. 2. Els lavabos han de disposar de l’equipament adequat per utilitzar-los, tenint com a mínim sabó, eixugamans i paperera.

Els serveis han de disposar de ventilació adequada, natural o forçada.

1. Totes les piscines ha de disposar d’una farmaciola de fàcil accés. La farmaciola ha d’estar equipada, com a mínim, amb material de primeres cures, especificats en l’annex V a). Si a la piscina hi ha personal sanitari o socorrista, s’ha de disposar, a més, de l’equipament indicat a l’annex V b). Si a la piscina no hi ha personal sanitari responsable o socorrista, la farmaciola ha de quedar sota la responsabilitat del director de la piscina. 2. Cal disposar d’un telèfon operatiu amb informació dels serveis d’urgència detallats clarament.

A les piscines de més de 300 m2 de làmina d’aigua és obligatòria l’existència d’infermeria, dotada com a mínim de l’equipament que s’indica als apartats de l’annex V, de telèfon amb informació dels serveis d’urgència, i d’un rentamans proper, amb aigua calenta i freda. La infermeria s’ha de senyalitzar adequadament, ha de ser de fàcil accés des de la piscina, i ha de permetre l’evacuació immediata del recinte, sota la responsabilitat del personal sanitari o del socorrista.

Les zones de platja han de disposar de salvavides, un a cada 20 m de perímetre del vas, proveïts d’una corda de longitud no inferior a la meitat de l’amplada màxima de la piscina, més 3 metres. També es poden utilitzar perxes salvavides. Els salvavides i, si escau, les perxes han d’estar situats en llocs visibles i fàcilment accessibles.

Títol III. Els usuaris

1. Totes les piscines han de disposar d’unes normes de règim intern d’obligat compliment per les persones usuàries. S’han d’exposar en un lloc visible a l’entrada de l’establiment i com a mínim han de contenir les prescripcions següents: a) Abans de banyar-se a la piscina cal utilitzar les dutxes. b) No es pot entrar a la zona de platja vestit amb roba o calçat de carrer. c) No es pot menjar ni fumar a la zona de platja. d) No es poden entrar animals a les instal·lacions d’acord amb la legislació vigent que els siguin d’aplicació. e) El públic només pot accedir als espais que li siguin destinats, i ha d’utilitzar els accessos específics. f) No es poden abandonar deixalles en tot el recinte de la piscina. Cal utilitzar les papereres. g) Cap persona que estigui en tractament a causa de ferides o lesions a la pell no pot accedir a la piscina. h) A les piscines cobertes s’ha d’utilitzar gorra de bany. 2. La direcció ha de fer constar en les normes de règim intern si disposa de socorristes i la situació del telèfon d’emergència, amb una relació dels números de telèfon d’urgència. 3. S’ha d’enviar un exemplar d’aquestes normes de règim intern al ministeri titular de la salut.

Títol IV. Aire

Títol V. Aigua Capítol primer. Característiques

L’aigua que abasta la piscina ha de procedir de la xarxa d’aigua de consum humà. Qualsevol aigua d’una altra procedència necessita l’autorització del ministeri titular de la salut.

Capítol segon. Tractament

Les instal·lacions de tractament de l’aigua han de tenir unes dimensions i unes característiques que garanteixin que qualsevol vas de la piscina disposa en tot moment d’aigua amb les característiques especificades en els annexos I, II i IV.

L’aigua del vas de la piscina s’ha de renovar contínuament mentre està en funcionament, bé per recirculació, després de depurar-la, o bé per entrada d’aigua nova.

1. L’aportació d’aigua nova als vasos ha de ser la suficient per garantir el manteniment de la qualitat de l’aigua i perquè es mantingui el nivell necessari per al funcionament del sistema de recirculació, sempre que compleixi els paràmetres indicats als annexos I, II i IV. El buidatge de la instal·lació s’ha de fer d’acord amb les característiques de la instal·lació, de forma que es garanteixi un estat de manteniment correcte. 2. El ministeri titular de la salut pot variar aquests valors quan d’acord amb el tipus d’instal·lació i el seu funcionament determini que no suposa un risc per la salut dels usuaris.

1. El volum total de l’aigua del vas s’ha de fer recircular segons els períodes següents: a) Als vasos de clapoteig destinats als infants: cada 30 minuts. b) A les piscines recreatives: cada 2 hores per vas, o part del vas, fins a 1,3 m de fondària, i cada 4 hores per vas, o part del vas, en fondàries superiors. c) A les piscines d’immersió i de salts amb trampolí: cada 8 h. d) Als vasos d’hidromassatge s’ha de seguir la legislació vigent per a la prevenció i el control de la legionel·losi. 2. Aquests cicles s’han de fer durant l’horari de funcionament de la piscina.

1. S’han d’instal·lar com a mínim dos comptadors d’aigua, un a l’entrada de l’aigua d’alimentació del sistema de tractament, i l’altre situat després del sistema de tractament i abans de l’entrada de l’aigua al vas de la piscina. Els comptadors han d’enregistrar la quantitat d’aigua que s’ha renovat i que ha recirculat diàriament. 2. A les piscines de nova construcció s’ha de dissenyar un circuit hidràulic independent per a cada vas.

1. Les substàncies que es poden emprar en els processos de tractament de l’aigua dels vasos són les que figuren a l’annex III d’aquest Reglament. Aquestes substàncies s’han d’utilitzar d’acord amb el que preveuen els estàndards internacionals que els siguin aplicables, i respectant en cada cas els requisits d’ús que exigeixi el ministeri encarregat de la salut. 2. Totes les substàncies que es vulguin fer servir per tractar l’aigua que no s’incloguin a l’annex III d’aquest Reglament s’han sotmetre prèviament a la consideració del ministeri encarregat de la salut, que n’ha d’autoritzar l’ús.

Els sistemes de desinfecció sense efecte residual han d’anar sempre acompanyats de l’addició d’un desinfectant compatible amb efecte residual.

1. Els productes químics per al tractament sistemàtic de l’aigua no es poden afegir mai directament als vasos. Cal disposar de sistemes de dosificació que funcionin conjuntament amb el sistema de recirculació i que permetin, si és necessari, la dissolució total dels productes utilitzats per al tractament. 2. Cal mantenir les màximes precaucions pel que fa a l’emmagatzematge i la manipulació dels productes, que han d’estar fora de l’abast dels usuaris. 3. El que s’estableix en aquest article en relació amb els productes químics utilitzats per al tractament de l’aigua s’entén sense perjudici del compliment de les disposicions sobre la declaració, la manipulació, els criteris de qualitat, les normes d’envasament, l’etiquetatge, la comercialització i qualsevol altra que els afecti.

Article 50 Capítol tercer. Anàlisis

Article 51

Article 52 Títol VI. Vigilància

Article 53

Article 54

Article 55 Títol VII. Programa d’autocontrol

Article 56

Article 57 Títol VIII. Autoritzacions i inspeccions sanitàries

Article 58

Article 59

Article 60

Article 61

Article 62

Article 63

Article 64 Títol IX. Sancions i responsabilitat

Capítol tercer. Anàlisis

Els laboratoris que efectuïn les anàlisis dels paràmetres dels annexos I, II i IV han de disposar d’un sistema d’assegurament de la qualitat, i han de garantir que els mètodes d’anàlisi dels paràmetres es realitzen d’acord amb els mètodes normalitzats reconeguts internacionalment, amb determinació de la seva incertesa i els límits de detecció i quantificació.

Títol VI. Vigilància

Durant l’obertura al públic, a totes les piscines d’ús col·lectiu hi ha d’haver una persona responsable del funcionament correcte de les instal·lacions, dels serveis, de la seguretat dels usuaris, del compliment de les normes de funcionament intern i del compliment de les disposicions d’aquest Reglament.

1. Les piscines d’ús col·lectiu més grans de 200 m2 de superfície de làmina d’aigua han de disposar de servei de socorrisme aquàtic. El nombre de socorristes, que es calcula basant-se en la capacitat expressada en m2 de làmina d’aigua de tots els vasos, ha de ser el següent: - Un (1) socorrista per a superfícies entre 200 m2 i 500 m2 de làmina d’aigua. - Dos (2) socorristes per a superfícies de més de 500 m2 de làmina d’aigua. En piscines de més de 1.000 m2 de superfície de làmina d’aigua, el ministeri encarregat de la salut ha de fixar en cada cas el nombre de socorristes necessaris. Així mateix, es reserva el dret de fixar l’obligatorietat de disposar de socorristes i el seu nombre, quan estimi que es requereix una vigilància més eficaç, independentment de la superfície de làmina d’aigua. 2. Les instal·lacions subjectes a aquest Reglament de menys de 200 m2 de làmina d’aigua que estiguin ubicades en centres educatius han de disposar de servei de socorrisme aquàtic obligatòriament. Per a aquests centres,dita tasca pot ser adscrita al monitor o acompanyant sempre que disposin de la formació corresponent segons el que disposa el present reglament. En cas que grups d’aquests centres educatius es desplacin sota la seva responsabilitat a altres instal·lacions que no disposin d’aquest servei, aquestes instal·lacions l’han d’habilitar durant el desenvolupament de l’activitat.

Títol VII. Programa d’autocontrol

1. El titular d’una piscina d’ús col·lectiu, ja sigui persona pública o privada, és el responsable d’elaborar un programa d’autocontrol que garanteixi el funcionament, el manteniment, la salubritat i la seguretat de les instal·lacions, en compliment del que disposa aquest Reglament, i que inclogui l’anàlisi dels perills i els punts de control crítics. 2. El programa d’autocontrol ha d’incloure, com a mínim, els plans següents: 1) Pla d’anàlisi de l’aigua: a) Almenys una vegada al dia cal registrar les lectures dels cabalímetres d’entrada i de recirculació d’aigua. b) Dos vegades al dia, en obrir la piscina i en el moment de màxima concurrència, cal analitzar els paràmetres següents: - El pH - El biocida - La temperatura de l’aigua, la temperatura ambiental i el grau d’humitat, únicament a les piscines cobertes. c) Anàlisis de Legionel·la, únicament en vasos d’hidromassatge. Com a mínim, un anàlisis semestral, llevat de les situades en instal·lacions amb usuaris amb un risc afegit, que serà com a mínim trimestral. d) Sense perjudici als paràmetres de l’annex I que s’han d’analitzar segons l’apartat b) i al de l’annex II, segons l’apartat c), la resta dels paràmetres indicats als annexos I i II s’han d’analitzar, com a mínim: - Cada trenta dies. - Abans de la posada en servei - Després d’una aturada de les instal·lacions, ja sigui per motius tècnics o per qualsevol altra causa. e) Els darrers controls sobre la qualitat de l’aigua, s’han d’exposar en un lloc visible i fàcilment accessible als usuaris. 2) Pla de tractament de l’aigua dels vasos: S’ha de fer constar, com a mínim: a) Els tractaments als quals se sotmet l’aigua des que entra des de la xarxa d’abastament fins al vas. b) Les operacions de control i manteniment del tractament. c) Els procediments d’actuació en cas d’incidència en el tractament. d) El producte o els productes que s’utilitzen, les fitxes de seguretat d’aquests productes i la forma d’aplicació. 3) Pla de neteja i desinfecció de totes les instal·lacions, en què consti, com a mínim: a) Les superfícies que cal netejar. b) Els productes que s’han utilitzat en cada superfície, amb la fitxa de seguretat per a cada producte. c) La freqüència i el mètode de neteja de cada superfície; cal indicar els equips de protecció individual i les eines o la maquinària utilitzada. 4) Pla de control de plagues, amb la indicació de les mesures preventives, les mesures de control, i els productes utilitzats (s’hi ha d’adjuntar la fitxa de seguretat i la menció del termini de seguretat). 5) A les piscines cobertes, pla de manteniment del sistema de ventilació i calefacció que impliqui el control, com a mínim, de la temperatura, la humitat i la concentració de CO2, en compliment de l’article 38, a més del de neteja i desinfecció dels elements del sistema. 6) Pla de formació del personal en les matèries relacionades en aquest Reglament que siguin rellevants per al seu lloc de treball. 7) Pla de revisió, gestió, manteniment i neteja de tots els elements de les instal·lacions, incloent-hi tot el que es refereix al circuit hidràulic i la calibratge de tots els equips que en necessitin. 8) Pla de seguretat de les instal·lacions, en què consti, com a mínim: a) El reglament de règim intern, que inclogui les mesures previstes per no superar la capacitat màxima permesa. b) El registre de les incidències de caràcter sanitari, si escau. c) El personal socorrista de la piscina amb la titulació acreditativa i els horaris de vigilància. d) Pla d’emergència en què s’avaluïn els riscos potencials, l’organigrama d’actuació i les accions que ha de desenvolupar cada responsable.

Títol VIII. Autoritzacions i inspeccions sanitàries

1. La construcció, l’explotació, la reforma o l’ampliació de les piscines i de les instal·lacions annexes, així com dels serveis col·lectius de banys o dutxes, requereixen l’autorització prèvia del Govern, que ha de tenir en compte els informes preceptius del ministeri titular de l’ordenament territorial, del ministeri titular del Departament d’Indústria, i l’informe del ministeri titular de salut, que té caràcter vinculant en cas que sigui negatiu. 2. Per atorgar l’autorització d’obertura, la persona sol·licitant ha de presentar al Govern una memòria en què s’ha de fer constar, com a mínim: a) Les dades tècniques de les instal·lacions. b) El sistema de tractament de l’aigua. c) Els compostos utilitzats en el tractament. d) Qualsevol altra informació relativa al que es preveu en aquest Reglament.

Les piscines a les quals s’atorgui l’autorització d’obertura a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, s’han d’inscriure d’ofici al Registre oficial de piscines d’ús col·lectiu del ministeri titular de la salut.

1. Les piscines que ja funcionen en el moment d’entrada en vigor d’aquest Reglament disposen del termini detallat a la disposició transitòria per fer efectiva la notificació al ministeri titular de la salut perquè les inscrigui al Registre Oficial de Piscines d’Ús Col·lectiu. 2. Per rebre la notificació, la persona sol·licitant ha de presentar al ministeri titular de la salut una memòria que inclogui, com a mínim: a) Les dades tècniques necessàries que permetin conèixer les característiques de les instal·lacions. b) El sistema de tractament de l’aigua. c) Els compostos utilitzats en el tractament. d) Qualsevol altra informació relativa al que es preveu en aquest Reglament.

1. El Registre té per objecte: a) Establir un instrument de treball que faciliti informació actualitzada sobre les piscines d’ús col·lectiu, a fi de poder dur a terme els controls oportuns, vetllar per la qualitat i la seguretat dels usuaris de les piscines, i adoptar les mesures de protecció de la salut pública escaients en cada cas. b) Constituir una font de dades per a estudis sanitaris, tecnològics, ambientals i per a qualsevol altre estudi que requereixi dades sobre les instal·lacions afectades per aquest Reglament a Andorra. c) Saber el nombre de piscines i vasos que hi ha a Andorra de manera permanent i actualitzada. d) Proporcionar informació per planificar totes les actuacions en matèria de vigilància i control relatives a aquest Reglament. 2. Les dades d’inscripció al Registre són públiques. Això no obstant, les dades referents als expedients sancionadors són confidencials. El Registre només pot lliurar a instància de terceres persones, únicament certificacions d’absència d’expedients sancionadors. 3. Són objecte d’assentament al Registre: a) Les inscripcions d’obres de nova construcció, explotació, reforma o ampliació autoritzades. b) Els canvis de titular, inclosos els canvis del representant legal de les persones jurídiques. c) Les baixes totals o parcials de les instal·lacions concedides. d) Els expedients sancionadors i les sancions fermes de caràcter administratiu motivades per infraccions en matèria de protecció de la salut pública, fins als terminis legals establerts per a la seva prescripció. e) La cancel·lació dels assentaments relatius a infraccions i sancions. f) La inscripció de les piscines ja existents. 4. L’encarregat de gestionar aquest Registre és el ministeri titular de la salut, que ha de dur a terme les actuacions oportunes per garantir l’eficàcia i l’exactitud de les dades registrals i, en particular, ha de vetllar per la revisió de les inscripcions efectuades per requerir els interessats perquè aportin les dades que s’estimin necessàries. 5. A aquest efecte, es crea el fitxer de dades personals denominat “Expedients de piscines d’ús col·lectiu”, amb les característiques que es descriuen a l’annex VI d’aquest Reglament, i subjecte a tots els efectes, a la normativa vigent sobre protecció de dades.

L’obertura de les piscines de temporada s’ha de comunicar anualment al ministeri titular de la salut.

1. Els ministeri encarregat de la salut efectua les visites d’inspecció oportunes per comprovar que les instal·lacions compleixen els requisits establerts en aquest Reglament. Les inspeccions poden ser d’ofici. 2. Les instal·lacions i la documentació objectes d’inspecció, segons aquest Reglament, han de poder ser inspeccionades en la seva totalitat pel personal autoritzat en el moment de la inspecció.

Títol IX. Sancions i responsabilitat

En cas d’incompliment de les disposicions d’aquest Reglament, les sancions que cal aplicar i la responsabilitat dels infractors són les que es preveuen al títol VI de la Llei de policia i protecció de les aigües.

Els criteris referents als materials antilliscants seran aplicables en la reforma de les instal·lacions existents o a les noves construccions.

Les piscines que es trobin en funcionament en el moment que entri en vigor aquest Reglament disposen d’un termini de 6 mesos per adoptar les disposicions d’aquest Reglament, llevat del títol VII, que serà aplicable al dia següent a l’entrada en vigor del Reglament.

Les instal·lacions subjectes a aquest reglament inferiors a 200 m2 de làmina d’aigua que estiguin ubicades en centres educatius, disposen d’un any per adaptar-s’hi a la titulació de socorrisme aquàtic indicada a l’article 55.1

Amb l’entrada en vigor d’aquest Reglament es deroguen el Reglament de piscines d’ús col·lectiu, del 21 de març de 1996, i el Reglament de modificació del Reglament de piscines d’ús col·lectiu, del 13 de maig del 2009, així com qualsevol altra disposició anterior de rang igual o inferior a aquest Reglament, en tot el que s’oposi, contradigui o resulti incompatible amb el que s’hi estableix.

Es faculta el ministeri encarregat de la salut per dictar les disposicions que calguin per al desplegament i el compliment d’aquest Reglament. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 22 d’agost del 2012 P.D. Jordi Cinca Mateos Ministre de Finances i Funció Pública Annex I Paràmetres físics i químics de l’aigua Paràmetre Unitat Valors Notes 1. Terbolesa UNT ≤ 2 2. Conductivitat 20º μS/cm 800 (1) 3. pH unitat pH 7-8 (2) 4. Temperatura ºC 24-30 (3) 5. Oxidabilitat mg O2/l 4 (4) 6. Amoni mg/l NH4+ ≤ 0.5 7. Biocida Segons els annexos III i IV 1. Màxim increment respecte al valor que presenta l’aigua d’entrada que abasta la piscina. No aplicable a l’electròlisi salina 2. Es poden fixar altres intervals, d’acord amb el tipus de tractament. 3. Per a piscines cobertes. En vasos destinats a nadons, el màxim pot ser fins a 32º. Per als vasos d’hidromassatge, fins a 40º. 4. Màxim increment respecte al valor que presenta l’aigua que abasta la piscina. Annex II Paràmetres microbiològics de l’aigua Paràmetre Unitat Valors Notes 1. Bacteris aerobis totals a 37 ºC UFC/ml <100 2. Coliformes totals UFC/100ml <10 3. Coliformes fecals UFC/100ml Absència 4. Estreptococs fecals UFC/100ml Absència 5. Staphylococcus aureus UFC/100ml Absència 6. Pseudomonas aeruginosa UFC/100ml Absència 7. Legionella sp UFC/l Absència (1) 1.A determinar només en vasos d’hidromassatge, o en aquells dels que el ministeri encarregat de la salut en sospiti la presència. L’anàlisi s’efectuarà segons el mètode ISO 11731 ”Qualitat de l’aigua. Detecció i enumeració de Legionella”. El límit de detecció de la tècnica utilitzada no pot superar les 100 ufc/litre. En cas que es superi el llindar establert cal revisar el programa de manteniment, efectuar una neteja i desinfecció de xoc, i presa de mostres als 15 dies per confirmar en una nova anàlisi l’efectivitat de les mesures preses, que en cas de tornar a superar el llindar establert requerirà la introducció de les accions escaients i la repetició del protocol descrit en aquesta nota. Annex III Llista de productes que es poden utilitzar per al tractament de l’aigua de la piscina. Bactericides – Algicides: 1. Àcid tricloroisocianúric 2. Brom 3. Bromo-1-cloro-5, 5-dimetilhidantoïna 4. Clor 5. Clorhidrat de polihexametilè-biguanida 6. Clorur de benzalconi 7. Coure electrolític 8. Dicloroisocianurat de potassi 9. Dicloroisocianurat de sodi 10. Hipoclorit de calci 11. Hipoclorit de sodi 12. Ozó 13. Plata electrolítica 14. Sulfat de coure Modificadors del pH: 15. Àcid clorhídric 16. Àcid sulfúric 17. Bicarbonat de sodi 18. Bisulfat de potassi 19. Bisulfat de sodi 20. Carbonat de sodi 21. Hidròxid de sodi Coagulants i floculants: 22. Aluminat de sodi 23. Polihidroxiclorosulfat d’alumini 24. Polihidroxiclorur d’alumini 25. Polímers dels àcids acrílic i metacrílic, les sals sòdiques, esters, amides, N-metil amides i homopolímers dels anteriors 26. Sulfat d’alumini Altres: 27. Àcid policarbònic Annex IV Límits autoritzats dels productes més utilitzats per desinfectar l’aigua del vas de la piscina. Paràmetre Unitat Valors Notes 1. Clor residual lliure mg/l Cl2 0.5 - 2 2. Clor total mg/l Cl2 ≤ 0.6 (1) 3. Brom mg/l Br2 2 - 4 4. Coure mg/l Cu ≤ 3 5. Plata mg/l Ag ≤ 50 6. Àcid isocianúric mg/l H3C3N3O3 ≤ 75 7. Ozó mg/l O3 0.4 (2) 8. Ozó residual mg/l O3 0 9. Biguanides ppm 25 - 50 1. El clor total no pot ultrapassar els 0,6 mg/l el nivell mesurat de clor residual lliure. 2. Abans d’entrar al dispositiu de desozonització, amb un temps de contacte mínim de 4 minuts. Annex V Contingut de la farmaciola i infermeria. Sempre s’ha de guardar el contingut en l’envàs original, amb el prospecte, si en té, i s’ha de vigilar periòdicament les dates de caducitat a) Dotació mínima de material de la farmaciola (se n’ha tret l’alcohol i el cotó): - sabó antisèptic - solució antisèptica o tovalloletes antisèptiques - sèrum fisiològic - aigua oxigenada - pinces - termòmetre - tisores - benes - gases estèrils - guants d’un sol ús - tiretes de plàstic o apòsits adhesius - esparadrap hipoal·lergènic - manta tèrmica b) Les farmacioles d’instal·lacions amb socorrista o personal entrenat en primers auxilis han de contenir, a més: - embenat triangular - màscara de reanimació cardiopulmonar (RCP) - sutura cutània adhesiva - cànules de Guedel - aspirador de mucositats - coixí hemostàtic per a hemorràgies c) Les instal·lacions amb infermeria han de contenir, a banda del material inclòs en els dos apartats anteriors: - collaret d’adult i pediàtric - material d’oxigenoteràpia (oxigen, balons ressuscitadors, tant d’adults com pediàtrics) - taulell espinal - desfibril·lador semiautomàtic Annex VI Creació del fitxer d’expedients de piscines d’ús col·lectiu. Denominació: Expedients de piscines d’ús col·lectiu Finalitat del tractament del fitxer: registrar els expedients de les piscines d’ús col·lectiu Fonts d’obtenció de les dades de caràcter personal: expedients administratius - tipologia de dades: cognoms i nom, telèfon, fax, correu electrònic, adreça social o comercial del titular o del representant legal de la societat titular, així com de l’explotador i, si escau, del gerent, del director tècnic o de la persona entrevistada amb l’especificació del seu càrrec, incoació d’expedient i sanció econòmica. - comunicacions internacionals de dades que es preveu efectuar: no se’n preveuen. - altres entitats de naturalesa pública amb les quals es preveu intercanviar dades personals: ministeris encarregat del medi ambient, del comerç, de la indústria, de l’ordenament del territori, d’educació, Gabinet Jurídic del Govern, Batllia, Ministeri Fiscal, Tribunal de Corts i comuns. Identificació dels òrgans responsables del fitxer i dels òrgans davant els quals es podran exercir els drets d’accés, rectificació, supressió i oposició: direcció del departament encarregat de la salut. Descripció genèrica de les mesures tècniques de seguretat i d’organització que s’apliquin al tractament del fitxer: - mesures de control d’accés lògic als fitxers de dades (identificadors i contrasenyes). - mesures de control d’accés lògic als sistemes en què estiguin emmagatzemats els fitxers de dades. - procediments d’assignació d’identificadors i contrasenyes, i d’autoritzacions per a l’accés físic als sistemes. - procediments de gestió de la seguretat dels suports que continguin els fitxers de dades personals. - procediments de còpia de seguretat dels fitxers. - procediments de recuperació de les dades en cas de pèrdua dels fitxers. - procediment de gestió i registre d’incidències. - procediments per garantir la confidencialitat de les dades en la transmissió per xarxes de telecomunicacions. Mesura de control d’accés als fitxers en format paper: Custòdia en armaris amb clau i accés limitat a personal autoritzat. Aprovat per: Decret del 22-08-2012 d’aprovació del Reglament relatiu als criteris tecnicosanitaris de les piscines d’ús col·lectiu Inclou modificacions de: No hi ha resultats per a la cerca. No hi ha resultats per a la cerca. Derogat per: No hi ha resultats per a la cerca.