L’avaluació de la protecció de les infraestructures crítiques que la Comissió Europea va dur a terme durant la primera meitat del 2019, i que va donar lloc a la proposta de la Comissió Europea COM(2020) 829 final, relativa a la resiliència de les entitats crítiques, que la Llei 22/2022, del 9 de juny, de mesures per a la seguretat de les xarxes i dels sistemes d’informació (en endavant, “Llei NIS-AD”) adapta a les peculiaritats del nostre país, demostra una evolució en la naturalesa de les amenaces a les quals s’enfronten les infraestructures crítiques. Algunes d’aquestes amenaces (com és el cas de les que exploten la informació privilegiada o les associades al canvi climàtic) estan evolucionant, mentre que d’altres (com les que introdueixen els vehicles aeris no tripulats o la intel·ligència artificial) són noves i, si bé és probable que la introducció d’algunes tecnologies millori la capacitat per protegir les infraestructures crítiques (com serà, per exemple, el cas del 5G a les infraestructures crítiques on fins ara no era possible una redundància en les xarxes per garantir la seguretat de les comunicacions), és igualment probable que aquestes mateixes tecnologies exacerbin vulnerabilitats preexistents o en creïn de noves. En aquest context d’increment continuat de les amenaces, canvis accelerats i incertesa, és utòpic pensar que l’esforç dedicat a la protecció de les infraestructures crítiques serà suficient per garantir la prestació dels serveis essencials amb la qualitat que requereixen.
La Llei NIS-AD assenyala la necessitat de dedicar a les entitats crítiques una atenció especial en l’àmbit de la seguretat de la informació, perquè tenen la peculiaritat d’utilitzar infraestructures necessàries per prestar serveis essencials per al Principat d’Andorra i per a les quals no hi pot haver una redundància o no es poden reemplaçar per unes altres en cas de mal funcionament. El bon funcionament del nostre país requereix exigir a aquestes entitats dos coses: d’una banda, es requereix un nivell de seguretat mínim per a totes les infraestructures que participen en la prestació dels serveis importants i essencials, regulat dins l’Esquema de seguretat nacional del Principat d’Andorra; i, d’altra banda, tenint en compte que, de manera realista, les infraestructures crítiques no poden estar completament protegides tot el temps, i per evitar l’alteració dels serveis essencials en tots els possibles casos en què un incident afecti una única infraestructura, cal que les entitats crítiques es dotin d’una capacitat de recuperació enfront d’incidents molt més grans que l’exigible a la resta d’entitats essencials que sí que compten amb solucions alternatives.
Concretament, per assolir això últim, la lletra b de l’apartat 2 de l’article 4 de la Llei NIS-AD requereix que, en el marc de l’Estratègia nacional de ciberseguretat del Principat d’Andorra, es desenvolupi i s’adopti un reglament que ha de contenir, com a mínim:
i. Els procediments per identificar i designar infraestructures crítiques per al Principat d’Andorra.
ii. Les condicions per a la creació d’un catàleg nacional d’infraestructures crítiques, que ha d’aglutinar totes les dades i la valoració de la criticitat de les infraestructures mencionades i que serà emprat com a base per planificar les actuacions necessàries en matèria de seguretat i protecció d’aquestes infraestructures, en nodrir-se de les aportacions dels mateixos operadors.
iii. La regulació d’instruments de planificació per protegir les infraestructures crítiques de les entitats essencials i les entitats importants.
iv. Les obligacions per a les entitats crítiques, incloent-hi els requisits de seguretat de les comunicacions, amb la finalitat d’augmentar la seva resiliència i millorar la seva capacitat per proveir els seus serveis al Principat d’Andorra.
iv. Les normes sobre supervisió d’entitats crítiques i l’aplicació d’obligacions a les mateixes entitats.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del Cap de Govern, el Govern, en la sessió del 12 d’octubre, aprova aquest Decret amb el contingut següent: