El Reglament té per objecte establir l’organització, el funcionament i el règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ), com a entitat reguladora i de control del joc.
Objecte
Capítol primer. Disposicions generalsHistorique →Consell Regulador Andorrà del Joc
Capítol primer. Disposicions generalsHistorique →El CRAJ és una autoritat administrativa i com a tal s’encarrega de l’organització, del desenvolupament de la regulació i del control de l’oferta i de la publicitat dels jocs d’atzar dins del territori del Principat d’Andorra. L’entitat disposa de personalitat jurídica pròpia, que li permet adoptar acords, i d’un patrimoni propi per assolir les seves missions i els seus objectius.
Capítol segon. Organització administrativa
Secció primera. Òrgan col·legiat
Consell d’Administració
Secció primera. Òrgan col·legiatHistorique →- L’òrgan col·legiat del CRAJ és el Consell d’Administració (d’ara endavant, “el Consell”), òrgan suprem del CRAJ, i el constitueixen tots els membres identificats en l’article 80 de la Llei 4/2021, del 22 de març, de text consolidat de regulació dels jocs d’atzar (d’ara endavant “la Llei”).
La formalització de l’acte de renovació dels membres i càrrecs de l’òrgan col·legiat és objecte d’una acta signada per tots els membres del Consell, que és transmesa al Govern i publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Tots els membres, inclosos els absents, queden sotmesos als seus acords i a aquestes disposicions.
-
Corresponen al Consell les atribucions següents:
-
a) Vetllar pel compliment de la Llei i els seus reglaments.
-
b) Aprovar la gestió i la memòria d’activitats de l’exercici.
-
c) Aprovar el balanç i els comptes de l’exercici.
-
d) Validar el pressupost presentat pel director perquè sigui aprovat pel Govern.
-
e) Resoldre el que sigui procedent sobre els beneficis.
-
f) Ratificar els acords i convenis signats pel president.
-
g) Aprovar propostes de normativa ex novo o de modificació, els plecs de bases concursals i les noves activitats de jocs d’atzar.
-
h) Aprovar les propostes d’atorgament i renovació de les llicències i les autoritzacions de publicitat.
- i) Aprovar la constitució de les comissions específiques.
-
j) Aprovar les propostes de sanció a proposta de l’instructor.
-
k) Requerir als organismes i les entitats previstos a l’article 79 de la Llei els informes preceptius.
-
l) Acordar la publicació de les llistes que la Llei preveu.
-
m) Vetllar per la protecció del secret empresarial.
-
n) Resoldre qualsevol altra qüestió que s’inclogui a l’ordre del dia d’acord amb aquest Reglament i que derivi de les competències atribuïdes per la Llei.
-
Sessions del Consell
Secció primera. Òrgan col·legiatHistorique →- El Consell es reuneix convocat pel president, que el pot reunir ordinàriament tantes vegades com cregui convenient en interès de l’organisme. La convocatòria pot fer-se per qualsevol mitjà, amb una antelació de quinze dies, com a mínim, a la data de celebració. No obstant això, de forma extraordinària, el president pot reduir el termini per raons d’urgència, motivant la convocatòria a l’obertura de la sessió.
- El president estableix l’ordre del dia de la sessió i l’adjunta a la convocatòria. Els projectes de decisió presentats poden anar acompanyats de documents explicatius que s’han de trametre als membres en els terminis previstos en el paràgraf anterior.
- El president obre la sessió després de verificar el quòrum. Dirigeix els debats i assegura l’ordre de les sessions. Pot suspendre o posposar els debats.
Admet a les sessions els agents habilitats pel director general, els agents de l’autoritat i els tercers degudament convocats, quan la seva audiència i contribució es jutgin útils.
- El Consell queda vàlidament constituït si hi assisteixen la majoria dels membres, presents o representats, tant en les sessions ordinàries com extraordinàries.
- Els seus acords s’adopten per majoria simple dels vots emesos. En cas d’igualtat de vots, el del president és diriment.
- El secretari general aixeca acta de la reunió del Consell. Aquesta acta s’ha d’aprovar a la mateixa sessió o a la sessió immediatament següent, i ha d’estar signada per la persona que actuï com a secretari general amb el vistiplau del president. El vistiplau del president implica també l’ordre d’execució dels acords adoptats.
Quòrum del Consell
Secció primera. Òrgan col·legiatHistorique →- De conformitat amb l’article 83 de la Llei, quan un membre no participa en una deliberació, es considera present a títol de quòrum.
- En cas d’absència, el president delega la presidència de la sessió al president suplent. Si això no és possible, el substitueix el membre del Consell de més edat.
- Excepte decisió contrària de l’òrgan col·legiat, les seves reunions no són públiques.
- Quan un membre designat de l’òrgan col·legiat per qualsevol raó deixa el càrrec abans de la finalització del seu mandat, s’ha de substituir al més aviat possible. Els substituts són nomenats per a la resta del mandat d’aquells qui substitueixin.
- El president, si constata que un membre del Consell no ha assistit a tres reunions consecutives sense causa justificada, pot sol·licitar-ne la substitució al ministre que correspongui.
Incompatibilitats en la deliberació dels membres del Consell
Secció primera. Òrgan col·legiatHistorique →- Els membres del Consell han de respectar les incompatibilitats que preveu l’article 82 de la Llei i informar-ne. En cas de donar-se un supòsit d’incompatibilitat, el Consell pren acta amb el benentès que el membre interessat no pot deliberar o prendre part en les votacions dels casos concernits. La constància en acta i la consignació d’una incompatibilitat per raó de funcions dutes a terme en el marc d’una activitat econòmica o financera relacionada amb l’àmbit dels jocs d’atzar es produeixen amb una majoria de dos terços.
- El Consell decideix sobre les conseqüències de la violació per part d’un dels membres de la prohibició de deliberar en un cas en què ell mateix, un membre del seu entorn immediat o, si escau, una persona jurídica en el si de la qual, durant els dos anys anteriors a la deliberació, ha exercit funcions o ha tingut un mandat, un interès o ha representat una part interessada en el període establert a l’article 82 de la Llei, amb el benentès que el membre en qüestió no pren part en la votació.
- Les conseqüències d’aquest vot poden ser, sense perjudici de possibles mesures disciplinàries, l’anul·lació del vot i/o la pèrdua de les funcions de membre designat al si del Consell.
Secret professional dels membres del Consell
Secció primera. Òrgan col·legiatHistorique →- El membre de l’òrgan col·legiat de qui per ordre judicial s’ha establert que no ha respectat el secret professional, pot ser requerit pel cap de Govern a delegar la seva representació a un funcionari del seu ministeri o ser reemplaçat.
- Si ha estat el president qui ha vulnerat el secret professional, és el mateix cap de Govern qui el requereix per ser rellevat i informa el Consell del seu cessament.
Secció segona. Òrgan representatiu
Presidència i atribucions
Secció segona. Òrgan representatiuHistorique →- La Presidència és l’òrgan representatiu del Consell i està formada pel president, el president suplent i el secretari general. La representació legal del CRAJ correspon al seu president, que la pot delegar en el president suplent.
- El president signa els acords, les actes i els certificats corresponents i pot delegar al secretari general la signatura de qualsevol document relacionat amb el funcionament del Consell. Pot atorgar delegacions de signatures a altres membres del Consell.
- La delegació de signatura s’efectua per mitjà d’un acte formal i per escrit, que indiqui de manera precisa l’objecte i la naturalesa de la mateixa signatura. Les delegacions previstes en aquest article i tota altra delegació aprovada per acord del Consell es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Atribucions del president
Secció segona. Òrgan representatiuHistorique →- El president determina l’organització dels serveis del Consell i n’informa la resta de membres. Té autoritat sobre els empleats que formen els serveis tècnics i administratius del CRAJ. El comandament d’aquestes persones el desenvolupa el director general.
- És l’encarregat del control de les despeses.
- Està autoritzat a establir acords, sense càrrec o a títol onerós, amb qualsevol entitat privada o pública per assolir els seus objectius. La signatura dels acords ha de ser aprovada prèviament pel Consell.
- Quan el president inicia les negociacions dels acords previstos en la Llei, ho notifica prèviament al cap de Govern. El Consell, mitjançant el president, pot sol·licitar els serveis de l’Estat, amb l’acord dels ministres concernits, la col·laboració dels quals és necessària per complir les missions del Consell.
Absència i substitució del president
Secció segona. Òrgan representatiuHistorique →- Si el president està absent durant més de tres mesos, sigui quina sigui la causa, se’l substitueix.
- A proposta del Consell, la substitució pot ser temporal o definitiva. Aquesta decisió la pren el cap de Govern. En cas de substitució definitiva, és per la resta de la durada del mandat electe.
Secció tercera. Òrgan de suport
Secretaria General
Secció tercera. Òrgan de suportHistorique →- La Secretaria General està representada pel secretari general com a òrgan de suport immediat del president i del Consell, el qual es pot fer assistir per un equip administratiu.
- Llevat de decisió contrària del president, el secretari general assisteix a les reunions del Consell amb veu i sense vot.
- El secretari general és designat pel president del Consell. Per ser nomenat i exercir les funcions de secretari general ha de complir els requisits establerts a l’article 80 de la Llei.
Funcions del secretari general
Secció tercera. Òrgan de suportHistorique →Les funcions del secretari general són:
- a) Assistir el president i el president suplent, i si escau, els membres del Consell en la preparació de les reunions.
- b) Redactar i trametre les convocatòries i les ordres del dia de les reunions del Consell a tots els membres i a qualsevol altra persona que hi hagi d’assistir.
- c) Redactar les actes de les reunions.
- d) Arxivar i custodiar les convocatòries, les ordres del dia i les actes de les reunions.
- e) Executar la tramitació de les disposicions, els informes i els acords adoptats.
- f) Presentar al Govern els documents relatius a les disposicions, les normes i els acords adoptats, quan així sigui ordenat pel Consell.
- g) Portar a terme qualsevol altra tasca que li encomani el president o el president suplent del Consell.
Delegació de signatura del secretari general
Secció tercera. Òrgan de suportHistorique →- El secretari general pot delegar, en assumptes de la seva competència i en els termes que determini, la signatura.
- La delegació de signatura s’efectua per mitjà d’un acte formal i per escrit, que indiqui de manera precisa l’objecte i la naturalesa de la mateixa signatura, i es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Secció quarta. Òrgan de gestió i administració
Direcció General
Secció quarta. Òrgan de gestió i administracióHistorique →- La Direcció General és l’òrgan de gestió, administració i execució dels acords i decisions adoptats pel Consell i es compon del director general i d’un equip tècnic i administratiu, destinat a donar resposta a les activitats i tasques pròpies de l’entitat per al seu bon funcionament.
- El director general pot ser un funcionari de l’Administració adscrit temporalment o ser contractat sobre la base d’un contracte de durada definida o indefinida sotmès al dret laboral andorrà. Sense perjudici de l’adscripció temporal d’un funcionari per exercir el càrrec en els termes i les condicions que la Llei de la funció pública pugui autoritzar, el règim jurídic de la relació de treball del director general és contractual, regulat per la normativa laboral general i les particularitats derivades del seu contracte de treball de direcció o càrrec de confiança, el qual, per la seva pròpia naturalesa, no pot estar subjecte a una estricta limitació de la jornada de treball.
- El càrrec de director general és retribuït en la quantia que determini el president del Consell, d’acord amb el nivell tècnic i les responsabilitats que se’n derivin.
- Salvat decisió contrària del president, el director general assisteix a les reunions del Consell, amb veu i sense vot.
- El director general és designat pel president del Consell. Per ser nomenat i exercir les seves funcions, ha de complir els requisits establerts a l’article 80 de la Llei.
- La presa de possessió del director general s’ha de fer mitjançant el corresponent jurament o promesa davant el president del Consell.
Funcions del director general
Secció quarta. Òrgan de gestió i administracióHistorique →-
Les funcions del director general, amb dedicació exclusiva, són, entre d’altres:
-
a) Ocupar-se de la gestió general i de l’organització tècnica del CRAJ.
-
b) Gestionar els serveis que té adscrits i organitzar les funcions, els drets i les obligacions del personal.
-
c) Vetllar pel compliment de les disposicions legals que afectin la regulació dels jocs d’atzar.
-
d) Preparar informes i propostes per al Consell i executar les seves decisions.
-
e) Analitzar i estudiar els assumptes que han de ser tractats per aprovar-los en els plens del Consell.
-
f) Vetllar pel compliment dels tràmits i els terminis en la gestió dels assumptes el coneixement dels quals correspon al Consell.
-
g) Lliurar certificats dels acords adoptats pel Consell.
-
h) Redactar la memòria d’activitats de l’exercici.
- i) Lliurar els pressupostos al president perquè els aprovi.
-
j) Portar a terme qualsevol altra tasca que li encomani el president o el president suplent del Consell.
-
-
El director general proposa l’estructura administrativa més adient per complir amb els objectius encomanats. Aquesta estructura és aprovada pel Consell i, com a mínim, compta amb dos àrees:
- a) Àrea administrativa i comptable.
- b) Àrea tècnica i estratègica.
Delegació de signatura del director general
Secció quarta. Òrgan de gestió i administracióHistorique →- El director general pot delegar, en assumptes de la seva competència i en els termes que determini, la signatura.
- La delegació de signatura s’efectua per mitjà d’un acte formal i per escrit, que indiqui de manera precisa l’objecte i la naturalesa de la mateixa signatura, i es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Incompatibilitats
Secció quarta. Òrgan de gestió i administracióHistorique →El càrrec de director general és incompatible amb:
- a) La condició de conseller general, ministre, secretari d’Estat, cònsol i conseller de Comú i amb qualsevol càrrec de lliure designació de l’Administració o amb qualsevol activitat de caràcter laboral que comporti una contraprestació salarial del Consell General, del Govern o d’una entitat pública o de dret públic.
- b) L’exercici de funcions de direcció o executives en partits polítics o en organitzacions sindicals o empresarials.
- c) Tota funció exercida dins del marc d’una activitat econòmica o financera que tingui relació amb l’organització de jocs d’atzar.
Secció cinquena. Serveis tècnics i administratius
Personal
Secció cinquena. Serveis tècnics i administratiusHistorique →- Els serveis tècnics del CRAJ el formen el Servei Jurídic, el Servei d’Inspecció i el Servei Pressupostari i Comptable, i, complementàriament als indicats, els serveis administratius.
- El règim jurídic del personal és el previst en la normativa laboral de caràcter general vigent al Principat d’Andorra. Les retribucions del personal són determinades pel contracte segons la legislació laboral vigent.
Secció sisena. Comissions específiques
Constitució
Secció sisena. Comissions específiquesHistorique →-
A proposta del president, les comissions específiques són constituïdes pel Consell, que determina:
- a) La composició, podent nomenar persones qualificades a aquest efecte.
- b) La matèria en què la comissió està facultada per formular recomanacions.
- c) La durada de la comissió.
Cada comissió està presidida per un membre del Consell que informa puntualment l’òrgan col·legiat de les seves recomanacions.
- La comissió específica es reuneix per convocatòria del seu president.
- El president de la comissió estableix l’ordre del dia de la sessió i l’adjunta a la convocatòria de la reunió. Els projectes de recomanacions presentats a la comissió poden anar acompanyats de documents explicatius, que s’han de trametre als membres.
Capítol tercer. Règim econòmic
Finançament
Capítol tercer. Règim econòmicHistorique →- El CRAJ es finança, entre altres maneres, amb els ingressos obtinguts de la liquidació de les taxes que preveu la Llei; amb els béns i drets que constitueixen el seu patrimoni, així com els productes i les rendes d’aquest patrimoni; amb els ingressos obtinguts per la contraprestació econòmica dels operadors que hagin signat un conveni amb el CRAJ, per la venda i la comercialització de les seves loteries al Principat d’Andorra, de conformitat amb la disposició addicional segona de la Llei; si escau, mitjançant assignacions consignades als pressupostos generals de l’Estat, i qualssevol altres que legalment se li puguin atribuir.
- Els ingressos obtinguts per l’entitat reguladora i de control del joc, per qualsevol concepte, després de deduir-ne totes les despeses i amortitzacions, s’han de transferir al Govern.
Pressupost
Capítol tercer. Règim econòmicHistorique →- El Consell remet al Govern cada any l’avantprojecte de pressupost, en el qual han de constar les despeses i els ingressos ordinaris i extraordinaris d’inversió i explotació, perquè siguin considerats. En el pressupost hi han de figurar també les assignacions necessàries per incloure-les, si escau, dins el projecte de pressupostos generals de l’Estat.
- Els pressupostos, la comptabilitat i el control financer de l’entitat se sotmeten a les previsions de la Llei general de finances públiques i a les disposicions concordants i de desplegament.
- El director general, sota les directrius establertes pel president del Consell i assistit del personal tècnic, assumeix l’execució i la liquidació del pressupost de l’entitat reguladora del joc i n’informa trimestralment el ple del Consell.
Capítol quart. Procediments
Secció primera. Procediment d’instrucció de llicències i autoritzacions de publicitat
Instrucció
Secció primera. Procediment d’instrucció de llicències i autoritzacions de publicitatHistorique →- Després de rebre una sol·licitud de llicència o autorització de publicitat de jocs d’atzar, els serveis tècnics i administratius del CRAJ comencen el procediment d’instrucció.
- El procediment per tramitar la sol·licitud es regeix per les normes del procediment administratiu de dret comú.
- En el curs de la instrucció, l’interessat ha d’aportar, dins els terminis fixats, tots els documents, les informacions, les proves i els indagacions que esdevinguin necessaris.
- Quan un expedient estigui paralitzat per causa imputable a l’administrat, se l’adverteix que, transcorreguts dos mesos, es produirà la caducitat del dit expedient i s’arxivarà. No s’aplica aquesta regla quan hi hagi tercers interessats en l’expedient que en demanin la continuació dins el termini de deu dies des que se’ls notifiqui la resolució de caducitat.
Resolució
Secció primera. Procediment d’instrucció de llicències i autoritzacions de publicitatHistorique →- Dins el termini de dos mesos a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud, l’instructor presenta al Consell el seu informe d’instrucció i la proposta de resolució motivats per atorgar i renovar les llicències, i per a les autoritzacions de publicitat.
El termini de dos mesos que confereix al silenci de l’Administració el sentit d’una decisió tàcita de refús es pot prorrogar d’acord amb les disposicions del Codi de l’Administració vigent.
- La decisió adoptada és signada pel president o per la persona delegada a aquest efecte, i es notifica a la persona física o jurídica sol·licitant, per mitjà d’una comunicació tramesa de forma fefaent, amb acusament de recepció.
- Contra aquesta resolució es pot interposar recurs administratiu davant del Govern.
Abstenció i recusació
Secció primera. Procediment d’instrucció de llicències i autoritzacions de publicitatHistorique →- L’instructor en el qual es doni alguna de les circumstàncies o motius recollits en les disposicions dels articles 115 i 116 del Codi de l’Administració s’ha d’abstenir d’intervenir en el procediment i ho ha de comunicar al seu superior immediat, el qual resol allò que sigui adient.
- En aquests casos pot promoure’s recusació en qualsevol moment de la tramitació de procediment davant el mateix instructor o el seu superior immediat. La recusació es planteja mitjançant un escrit en el qual es detalla la causa o les causes en què es fonamenta i segons com s’estableix al Codi de l’Administració vigent.
Secció segona. Procediment de consulta
Potestat de consulta
Secció segona. Procediment de consultaHistorique →- El CRAJ pot ser consultat pels tribunals i les autoritats administratives d’Andorra sobre qualsevol assumpte relacionat amb el sector dels jocs d’atzar, en els casos en què en tinguin coneixement.
- El CRAJ també pot ser consultat pel Govern. L’entitat reguladora del joc pot prendre la iniciativa d’emetre un dictamen sobre qualsevol qüestió relacionada amb l’àmbit dels jocs d’atzar i també pot recomanar al Govern que apliqui les mesures necessàries per millorar el funcionament del sector dels jocs d’atzar.
Procediment consultiu
Secció segona. Procediment de consultaHistorique →- Correspon al Consell iniciar l’obertura del procediment consultiu.
- Després d’obrir un procediment de consulta, el president designa un instructor entre els tècnics que formen els serveis tècnics i administratius del CRAJ.
- L’instructor s’encarrega de dur a terme la tramitació de la sol·licitud de consulta i pot escoltar qualsevol altra persona el testimoni de la qual consideri útil. Les persones escoltades poden ser assistides per un assessor de la seva elecció. Igualment, l’instructor organitza les condicions de protecció del secret empresarial, quan s’ha de comunicar part d’aquest secret, atenent les disposicions del Reglament regulador del Servei d’Inspecció i del procediment sancionador del Consell Regulador Andorrà del Joc vigent.
Instrucció
Secció segona. Procediment de consultaHistorique →L’instructor presenta al president del CRAJ el seu informe sobre la consulta dins d’un termini màxim de dos mesos posteriors a la seva designació.
Deliberació del Consell
Secció segona. Procediment de consultaHistorique →- El Consell delibera i vota sobre el dictamen, durant la reunió immediatament posterior a la recepció del dictamen i en les condicions previstes per aquest Reglament.
- El dictamen aprovat és signat pel president del CRAJ i és notificat a l’entitat sol·licitant per mitjà d’una comunicació tramesa de forma fefaent, amb acusament de recepció.
Secció tercera. Procediment de signatura de convenis
Subscripció de convenis
Secció tercera. Procediment de signatura de convenisHistorique →- El CRAJ, representat pel president i assistit pel director general, pot subscriure convenis amb autoritats de regulació i de control de jocs d’atzar d’altres estats per compartir els resultats dels controls efectuats respectivament als establiments de joc.
- El CRAJ, en les mateixes condicions, pot signar convenis amb organismes, operadors i societats públiques o privades relacionades amb el joc d’atzar, nacionals o d’altres estats, per desenvolupar les seves activitats de joc d’atzar al Principat d’Andorra, sempre que els titulars del producte de joc d’atzar per comercialitzar siguin els organismes o les entitats als quals fa referència la disposició addicional segona de la Llei.
- Correspon al Consell decidir la signatura d’aquests convenis.
- És preceptiva la conformitat mitjançant acord del Govern perquè el president del CRAJ pugui signar el conveni referit.
- L’acord signat es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Capítol cinquè. Principis deontològics
Principis i valors en l’actuació dels membres del Consell
Capítol cinquè. Principis deontològicsHistorique →D’acord amb les disposicions de l’article 83 de la Llei, els principis i valors que inspiren l’actuació dels membres del Consell i de les comissions específiques a càrrec del CRAJ són els següents:
- a) Independència. Compleixen els seus deures sense consideracions partidistes i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de les seves funcions.
- b) Neutralitat i transparència. Actuen amb objectivitat i claredat.
- c) Bona fe. Actuen amb diligència i prenen decisions d’acord amb les normes aplicables.
- d) Lleialtat. Estan compromesos a respectar les instruccions i les decisions que s’adoptin.
- e) Competència. Compleixen els deures amb professionalitat. Aporten coneixement, habilitat i experiència per tal d’assolir els objectius.
Deures i obligacions
Capítol cinquè. Principis deontològicsHistorique →En l’exercici del càrrec, els membres del Consell, de les comissions específiques i el personal adscrit a l’entitat reguladora i de control del joc tenen els deures i les obligacions següents:
- a) No poden invocar la seva condició de membres per fer-ne ús en benefici propi o d’una tercera persona.
- b) No poden fer servir, en benefici propi ni d’un tercer, informació obtinguda en l’exercici de les seves funcions. En especial, tenen l’obligació de respectar la confidencialitat dels debats, els intercanvis d’opinió i les decisions preses en el si del Consell i de les seves comissions específiques, mentre no es facin públiques oficialment.
- c) No poden fer servir ni directament ni indirectament, ni en benefici propi ni d’una tercera persona, els béns del CRAJ, ni permetre’n l’ús per a finalitats diferents de les legalment establertes.
- d) No poden entrar en una situació de conflicte d’interessos que pugui comprometre la independència i la imparcialitat en l’exercici de les seves funcions o que impliqui fer servir els atributs del càrrec en benefici propi o d’una tercera persona.
- e) No poden acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers expressament no reconegudes ni autoritzades per l’entitat reguladora i de control del joc. En tot cas, no poden simultaniejar l’exercici de la seva activitat amb altres activitats professionals incompatibles amb els principis rectors de l’entitat.
- f) L’exercici d’un lloc de treball dins l’entitat reguladora és, per principi, incompatible amb el desenvolupament simultani d’activitats o serveis retribuïts en l’àmbit del joc d’atzar. Aquest principi és extensiu a la prestació de serveis, consultoria o assessorament a entitats o organismes privats i públics, excepte en casos justificats d’assumptes de la mateixa funció.
Aplicació del Reglament
Capítol cinquè. Principis deontològicsHistorique →- El compliment d’aquest Reglament és responsabilitat del Consell, que en fa el seguiment mitjançant el director general.
- A petició d’un dels membres del Consell es pot examinar qualsevol situació relacionada amb l’aplicació d’aquest Reglament.
- A fi d’assolir els principis continguts en la Llei, i en la normativa que la desplega, l’entitat reguladora del joc publica al seu lloc web tota la normativa vigent de regulació dels jocs d’atzar, així com qualsevol altra directriu o informació d’interès.
ó de motius
Capítol cinquè. Principis deontològicsHistorique →El 10 de juny del 2015, el Govern aprovà el Decret pel qual s’aprova el Reglament d’estructura organitzativa, funcionament i règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc. Aquest Reglament, estructurat en disposicions generals, tres capítols, dos disposicions transitòries i una de final, defineix, entre altres aspectes, les funcions de direcció i coordinació del regulador del joc, la constitució de comissions específiques i el nomenament de persones qualificades assignades a les mateixes comissions, el funcionament dels seus òrgans i el codi deontològic del personal.
El 22 de març del 2021, s’aprovà la Llei 4/2021, de text consolidat de regulació dels jocs d’atzar. Aquest text legal defineix el Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) com una autoritat administrativa que té personalitat jurídica pròpia, que té per missió la regulació i el control de l’oferta dels jocs d’atzar al Principat d’Andorra, i que disposa de potestat d’inspecció dels jocs d’atzar, dels operadors i dels seus establiments, a fi de participar en la lluita contra el joc il·legal i contra el frau en matèria de jocs d’atzar.
Amb l’entrada en vigor del Decret 205/2021, del 16 de juny del 2021, d’aprovació del Reglament regulador del Servei d’Inspecció i del procediment sancionador del Consell Regulador Andorrà del Joc, es van derogar expressament els preceptes continguts en la secció primera (Procediment de control d’operadors i d’establiments de jocs d’atzar) i en la secció segona (Procediment de sanció) del capítol segon (Procediments) del Decret d’aprovació del Reglament d’estructura organitzativa, funcionament i règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc, del 10 de juny del 2015.
Amb motiu de la derogació de les disposicions esmentades, esdevé necessari actualitzar aquesta norma, reestructurant-ne el contingut amb una harmonització legal dels preceptes. Per aquest motiu es promou aquest Reglament, que s’estructura en cinc capítols, distribuïts en trenta-dos articles i una disposició derogatòria.
El capítol primer fa referència a les disposicions generals, concretament el que es refereix a l’objecte i a l’entitat de control del joc, el Consell Regulador Andorrà del Joc.
El capítol segon, distribuït en sis seccions, estableix l’organització administrativa, defineix els òrgans rectors i les seves funcions, l’òrgan col·legiat, l’òrgan representatiu, l’òrgan de suport i la Direcció General, el personal dels serveis tècnics i administratius, i les comissions específiques, que desenvolupen les polítiques lligades al joc.
El capítol tercer preveu el règim econòmic del Consell Regulador Andorrà del Joc, el seu finançament i el seu pressupost, com a autoritat administrativa sotmesa al dret públic.
El capítol quart, distribuït en tres seccions, desenvolupa els procediments potestat del regulador del joc; la secció primera estableix el procediment d’instrucció de llicències i autoritzacions de publicitat del joc; la secció segona defineix el procediment de consulta, i, finalment, la secció tercera determina el procediment per assolir la signatura dels convenis, la competència dels quals s’ha atribuït al Consell Regulador Andorrà del Joc.
El capítol cinquè defineix els principis i valors deontològics dels membres del Consell, del personal adscrit a l’entitat reguladora i de control del joc i dels membres de les comissions específiques. S’estableixen els deures i les obligacions i la supervisió en l’aplicació de les disposicions d’aquest Reglament.
Finalment, la disposició derogatòria revoca les disposicions del Decret del 10 de juny del 2015 d’aprovació del Reglament d’estructura organitzativa, funcionament i règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Finances, com a president del Consell Regulador Andorrà del Joc, el Govern, en la sessió del 28 de setembre del 2022, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament d’estructura organitzativa, funcionament i règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament d’estructura organitzativa, funcionament i règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc
Capítol primer. Disposicions generals
disposicions del Decret del 10 de juny del 2015 d’aprovació del Reglament d’estructura organitzativa, funcionament i règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc queden totalment derogades.
Capítol cinquè. Principis deontològicsHistorique →Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 28 de setembre del 2022
Xavier Espot ZamoraCap de Govern