La vacunació constitueix una de les actuacions sanitàries més eficaces que es coneixen. De fet, es considera que després de la potabilització de l’aigua, la prevenció de malalties infeccioses greus mitjançant la vacunació és la mesura de salut pública més important i la que redueix en major mesura les malalties i la mortalitat al món.
La finalitat de la vacunació és doble: d’una banda, protegir l’individu de la malaltia o les malalties per les quals ha estat vacunat, i de l’altra, establir un fenomen d’immunitat de grup i interrompre la transmissió de l’agent causal de la malaltia per disminuir-ne la incidència. A aquesta darrera situació només s’hi arriba quan les cobertures de vacunació són molt altes.
L’eficàcia de la vacunació depèn de factors diversos. Els uns són intrínsecs, depenen de la mateixa vacuna i estan relacionats amb els patògens, la tecnologia i la seva producció. D’altres són extrínsecs, i molt variats, relacionats amb el model organitzatiu sanitari en el qual s’aplica la vacunació, els sistemes operatius de què hom disposi per difondre-la (programes, plans, campanyes…), la informació correcta i adequada a la població, etc.
Tots aquests factors determinen el grau de cobertura de vacunació i és sobre ells que els estats poden incidir per mantenir cobertures de vacunació altes.
Al Principat d’Andorra, el calendari de vacunacions infantils instaurat des de l’any 1988 ha permès assolir cobertures de vacunació altes en la població diana. Pel que fa a la vacunació de la població adulta, no hi ha hagut un calendari sistemàtic, només recomanacions. Són els professionals de la medicina els qui fan les prescripcions de les vacunes d’acord amb les recomanacions nacionals o internacionals, tot i que sí que es duen a terme campanyes de vacunació, com són les adreçades a la prevenció de la grip, de la COVID-19 o del virus respiratori sincicial. Així doncs, tot i disposar d’un pla ben consolidat en l’àmbit infantil, i d’esforços concrets d’immunització i protecció de les persones més vulnerables davant determinades malalties, cal fer un pas més i treballar en la immunització sistemàtica de l’adult per assolir cobertures de vacunació altes en la població, que permetin controlar millor les malalties immunoprevenibles.
Per aquest motiu, i d’acord amb el Consell Assessor de la Patologia Infecciosa, es considera necessari disposar d’un pla d’immunitzacions sistemàtiques de l’adult que defineixi el calendari d’immunitzacions amb l’objectiu d’harmonitzar els criteris d’immunització d’aquest grup de població, i que en faciliti l’accessibilitat, regulant els aspectes com la prescripció i l’administració i la gratuïtat. Igualment, és necessari que el pla estableixi els mecanismes de control, la forma d’aprovisionament, els circuits d’emmagatzematge i distribució, així com els registres i la notificació i el seguiment dels efectes adversos.
Per tot el que s’ha exposat, a proposta de la ministra de Salut, el Govern, en la sessió del 28 de gener del 2026,
Decreta