L’acolliment es defineix com la mesura de protecció d’un infant o un adolescent en situació de desemparament, en què es produeix la seva plena participació en la vida d’una família, que assumeix les obligacions de vetllar per ell, tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació completa en un entorn afectiu estable que faci possible el desenvolupament integral de la seva personalitat.
Tot i que l’acolliment familiar és entès com un acte de solidaritat per part de les persones i les famílies, tant el Reglament del Servei d’Acolliment Familiar del 4 d’abril del 1991 com la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents preveuen el dret de les persones o les famílies acollidores de rebre una prestació econòmica com a compensació per les despeses d’alimentació i d’educació i les altres despeses de l’infant o l’adolescent acollit, i per la tasca que porten a terme i, en concret, per la disponibilitat que comporta l’acolliment.
Tenint en compte que d’ençà del 1994 no s’ha actualitzat la quantia de la compensació econòmica, així com l’habilitació continguda a l’article 102 de la Llei 14/2019 esmentada, s’ha dut a terme una revisió dels imports, de la qual ha resultat establir, com a compensació econòmica, un percentatge prenent com a base el llindar econòmic de cohesió social (LECS), que variarà en funció del nombre d’infants i adolescents acollits i les seves característiques.
Així, per l’acolliment familiar d’un infant es fixa el 50% del LECS, que s’incrementa amb un 20% en cas que l’infant acollit sigui adolescent. En qualsevol de les dos circumstàncies, aquest percentatge s’augmenta un 20% si l’infant o l’adolescent acollit té la condició de persona amb discapacitat. A partir del segon infant o adolescent acollit, l’increment és d’un 30% indistintament.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta de la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, el Govern, en la sessió del 14 de juny del 2023, aprova aquest Decret amb el contingut següent: