L’entrada en vigor del Decret 115/2024, del 28-2-2024, d’aprovació del Reglament d’accés, adjudicació i gestió del parc públic d’habitatges a preu assequible (en endavant, “el Decret 115/2024”) ha permès disposar d’una primera anàlisi sobre la demanda residencial. D’una banda, s’ha verificat que un percentatge important de les persones sol·licitants no destinen més del 30% dels seus ingressos a satisfer la renda de lloguer i, d’altra banda, s’ha constatat la dificultat de justificar el requisit relatiu a la necessitat d’habitatge per a les persones que no poden acreditar un contracte d’arrendament d’habitatge perquè viuen amb la família, manifesten que han rellogat una habitació o bé viuen en un establiment hoteler de forma temporal o permanent.
Aquest Reglament, doncs, té per objecte incloure aquests supòsits per acreditar la necessitat d’habitatge de manera que es puguin inscriure al Registre de sol·licitants d’habitatges de preu assequible.
Alhora, la Llei 30/2021, de l’11 de novembre, de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu (en endavant, “la Llei 30/2021”) encomana al Govern l’aprovació d’un reglament que reguli el procediment per calcular el preu assequible dels habitatges de lloguer.
Aquest Reglament regula els elements que cal considerar per determinar el preu assequible dels habitatges del parc públic d’habitatge; concretament: l’assequibilitat de l’habitatge, el preu de mercat i la viabilitat o sostenibilitat financera del parc públic d’habitatge.
L’assequibilitat de l’habitatge és una condició necessària per garantir el dret a un habitatge digne, de manera que un habitatge és assequible quan la despesa que representa en una llar no compromet la resta de les necessitats bàsiques, com poden ser la manutenció, l’educació i la salut.
Les persones adjudicatàries del parc públic d’habitatge de preu assequible destinaran al pagament del lloguer el 30% dels seus ingressos, considerant que aquest percentatge s’ajusta a les llars que compten amb uns ingressos iguals o superiors a l’1,01 i fins al 2,2 del salari mínim vigent.
El preu de mercat tampoc no és una qüestió aliena a la determinació del preu assequible del parc públic d’habitatge. El parc públic d’habitatge a preu assequible està adreçat a les persones i famílies que es troben en risc d’exclusió residencial perquè, malgrat que disposen de capacitat econòmica per satisfer les seves necessitats bàsiques, la manca d’oferta d’habitatge en el mercat d’arrendament privat no els permet accedir a un habitatge de lloguer o mantenir-lo. És per això que la Llei 30/2021 definia el preu assequible com la renda de lloguer igual o inferior a l’aprovada per a aquesta finalitat pel Govern, a proposta del ministeri competent en matèria d’habitatge, prenent com a referència les dades relatives al fitxer de dades dels contractes d’arrendament d’habitatges, renda que, en qualsevol cas, ha de ser un 25% inferior a la de mercat.
Amb aquesta finalitat, aquest Reglament defineix què s’entén per preu de mercat, i per això el Govern disposa de diverses fonts d’informació, com és el Sistema d’informació dels contractes d’arrendament (SICAR), relatiu al fitxer de dades esmentat abans. No obstant això, tenint en compte que no tots els comuns han facilitat la informació de les dades relatives als contractes d’arrendament d’habitatges, escau recórrer a la informació estadística disponible sobre aquesta matèria, com a mínim en una primera fase d’implantació del model.
Finalment, la determinació de la renda de preu assequible ha de respectar el principi de sostenibilitat financera, regulat a la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, que obliga les administracions públiques a ajustar la seva actuació de manera que se n’asseguri la capacitat de finançar els compromisos de despesa presents i futurs dins dels límits de despesa permesa i de deute públic establerts en cada moment. En aquest sentit, el preu assequible, com a preu públic, ha d’equivaldre al cost de la prestació de servei, en aquest cas l’habitatge.
Les variables que conformen el cost de la prestació del servei són els costos de construcció, ampliació i modernització que equivalen a l’amortització del cost de la inversió efectuada pel Govern en la construcció, l’adquisició, l’arrendament i les reformes del parc públic d’habitatge; els costos de manteniment preventiu i correctiu dels habitatges, obligatoris des de la perspectiva del deure de conservació dels edificis, els costos d’explotació relatius al funcionament de l’edifici i les despeses de gestió.
Aquest Reglament també reconeix el dret de les persones adjudicatàries a rebre un ajut per a l’habitatge de lloguer si el preu assequible supera el 30% dels seus ingressos, tot d’acord amb la normativa sectorial aplicable.
L’abast de les modificacions esmentades i la facilitat de consultar la norma reglamentària aconsellen de no promoure un reglament que indiqui només les disposicions que es modifiquen, sinó d’aprovar-ne un de nou, per bé que gran part de les disposicions es mantinguin invariades en relació amb les del Decret 115/2024.
Ateses les consideracions anteriors, a proposta de la Ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, el Govern, en la sessió del 21 d’agost del 2024, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Reglament d’accés, d’adjudicació, de gestió i del procediment per determinar el preu assequible del parc públic d’habitatge