La Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents (en endavant, “Llei 14/2019”), en l’article 5, lletra e, configura la Comissió d’Atenció a la Infància i l’Adolescència com un dels òrgans bàsics dels quals ha de disposar el ministeri encarregat dels afers socials, i li atribueix les funcions d’estudi i avaluació dels expedients dels infants i els adolescents, i l’aprovació de les propostes tècniques d’intervenció en casos de risc greu, així com de les propostes d’intervenció i protecció prop dels òrgans judicials en casos d’infants i adolescents en situació de desemparament.

Amb la creació d’aquesta Comissió, doncs, es dota l’Administració d’un òrgan decisori format per professionals especialistes de l’àmbit de la protecció i l’atenció a la infància i l’adolescència.

L’article esmentat assenyala que la composició i el funcionament d’aquesta Comissió es determinen reglamentàriament i és per aquest motiu que, de conformitat amb la disposició final vuitena de la Llei 14/2019, es promou aquest Reglament, que es desglossa en setze articles que en desenvolupa la naturalesa i l’adscripció, les funcions i la composició de la Comissió, el nomenament dels seus membres, els càrrecs, el funcionament de les sessions, el quòrum i el règim de decisions.

Ateses les consideracions esmentades, a proposta de la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, el Govern, en la sessió de 30 de juny del 2021, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

S’aprova el

Reglament de funcionament de la Comissió d’Atenció a la Infància i l’Adolescència

Aquest Reglament desenvolupa la naturalesa i l’adscripció de la Comissió d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (també, “CAIA”), la composició, el nomenament dels membres, les funcions i el funcionament de la CAIA, en virtut de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents (en endavant, “Llei 14/2019”).

La Comissió d’Atenció a la Infància i l’Adolescència es constitueix com un òrgan decisori adscrit al ministeri encarregat dels afers socials.

La CAIA, d’acord amb l’article 5 de la Llei 14/2019, té les funcions següents:

• a) Estudiar i avaluar els expedients de la infància i l’adolescència en situació de risc i desemparament, d’acord amb l’article 11 d’aquest Reglament.
• b) Aprovar les propostes tècniques d’intervenció en casos de risc greu de la infància i l’adolescència, d’acord amb l’article 12 d’aquest Reglament.
• c) Aprovar les propostes d’intervenció i de protecció prop dels òrgans judicials en casos de desemparament de la infància i l’adolescència, d’acord amb l’article 13 d’aquest Reglament.

1. La Comissió d’Atenció a la Infància i l’Adolescència està integrada pels membres següents:

   • a) Un alt càrrec del ministeri encarregat dels afers socials o, en cas d’absència o impossibilitat, una persona en qui delegui aquesta funció, que n’exerceix la presidència.

   • b) La persona responsable de l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del ministeri encarregat dels afers socials.

   • c) La persona responsable de l’Àrea del Centre Residencial d’Acció Educativa La Gavernera del ministeri encarregat dels afers socials.

   • d) La persona responsable de l’Àrea de Serveis i Programes per a la Infància, l’Adolescència i la Joventut del ministeri encarregat dels afers socials.

   • e) La persona responsable de l’Àrea d’Atenció a les Persones i Famílies del ministeri encarregat dels afers socials.

   • f) La persona responsable de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat del ministeri encarregat dels afers socials.

   • g) Una persona en representació del Servei de Trobada Familiar, designada per la persona titular del ministeri competent d’entre el personal de l’Administració general, adscrit a aquest Servei.

   • h) Una persona en representació del Servei Especialitzat d’Acolliment Familiar, designada per la persona titular del ministeri competent d’entre el personal de l’Administració general, adscrit a aquest Servei.

     • i) Una persona en representació del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (en endavant, “SEAIA”), designada per la persona titular del ministeri competent d’entre el personal de l’Administració general, adscrit a aquest Servei.

   • j) Una persona jurista adscrita al ministeri encarregat dels afers socials, designada per la persona titular del ministeri competent d’entre el personal de l’Administració general.

   • k) Una persona tècnica administrativa adscrita al ministeri encarregat dels afers socials, designada per la persona titular del ministeri competent d’entre el personal de l’Administració general, que n’exerceix la secretaria.

2. La persona responsable de l’Àrea d’Atenció a les Persones i Famílies i la persona responsable de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat del ministeri encarregat competent han d’assistir, obligatòriament, a les sessions ordinàries i extraordinàries de la CAIA quan l’ordre del dia inclogui la derivació o la recepció d’expedients d’infants o adolescents en risc per part d’aquestes àrees.

3. La presidència de la CAIA pot delegar les seves funcions.

4. Ordinàriament, els professionals referents d’altres àmbits o els referents dels casos poden assistir a les reunions de la CAIA, amb veu i sense vot.

5. Les persones encarregades de designar els membres titulars també han de nomenar un membre suplent per a cadascun dels titulars que formen part de la CAIA quan els titulars es trobin absents o impossibilitats transitòriament. El seu nomenament és vàlid mentre no es nomeni un altre membre que els substitueixi.

6. El nomenament i el cessament dels membres titulars i suplents es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

7. La presidència i els membres vocals titulars o suplents tenen veu i vot. La resta de membres tenen veu però no tenen vot.

Tots els membres de la CAIA, titulars i suplents, així com les persones que assisteixen ocasionalment a les sessions ordinàries i extraordinàries de la Comissió, han de respectar la intimitat de la infància i l’adolescència i les seves famílies, i mantenir la confidencialitat de totes les dades i la informació que constin en els seus expedients, d’acord amb el que estableix la normativa vigent en matèria de protecció de dades.

La presidència exerceix les funcions següents:

• a) Fixar el calendari de sessions ordinàries i adreçar les convocatòries corresponents als altres membres de la CAIA. Les sessions poden ser suspeses per causes justificades.
• b) Establir i aprovar l’ordre del dia de les sessions, tenint en compte, si escau, les peticions dels altres membres formulades amb l’antelació suficient.
• c) Presidir les sessions i moderar-ne el desenvolupament.
• d) Signar les actes i les resolucions que són competència de la CAIA, les actes de les sessions que se celebrin i els informes que eventualment es puguin emetre.
• e) Qualsevol altra que consideri convenient per assegurar la protecció i el benestar de la infància i l’adolescència en risc.

2. La secretaria exerceix les funcions següents:

   • a) Redactar i recollir en l’acta de cada sessió els temes tractats i els acords presos.
   • b) Trametre una còpia dels expedients que s’han de tractar als membres de la CAIA.
   • c) Rebre la correspondència i altres notificacions, i expedir la documentació pròpia de la CAIA.
   • d) Custodiar la documentació oficial de la CAIA.
   • e) Qualsevol altra funció que li encomani la presidència, o la persona en qui delegui aquesta funció, si escau.

1. La CAIA s’ha de reunir, com a mínim, un cop cada mes. Les sessions es poden dur a terme de manera telemàtica.
2. En casos d’urgència, quan sigui necessari l’estudi i l’avaluació d’un expedient, atesos els indicadors de risc detectats, la presidència, a iniciativa pròpia o a petició dels altres membres, pot decidir celebrar una sessió extraordinària, que pot ser telemàtica.

1. La convocatòria de les sessions ordinàries s’ha de fer amb una antelació mínima de set dies naturals per qualsevol mitjà que permeti acreditar-ne la recepció. Ha d’indicar el lloc on se celebra la sessió, la data, l’hora i l’ordre del dia i, si escau, s’hi ha d’adjuntar la informació i els documents necessaris dels expedients que s’han de tractar.
2. La suspensió d’una sessió convocada s’ha de notificar amb una antelació mínima de vint-i-quatre hores i la comunicació ha d’incloure la nova convocatòria.
3. L’ordre del dia, que ha d’establir i aprovar la presidència, es pot modificar fins a vint-i-quatre hores abans de l’hora de la convocatòria de la sessió. La modificació de l’ordre del dia s’ha de comunicar als membres de la CAIA en el termini més breu possible en la mateixa forma prevista per a la comunicació de la convocatòria.
4. La convocatòria de les sessions extraordinàries s’ha de fer amb una antelació mínima de vint-i-quatre hores seguint el mateix procediment que per a les sessions ordinàries. El membre de la CAIA que sol·liciti una sessió extraordinària ha d’adreçar la informació pertinent de l’expedient que s’ha de tractar, per un mitjà que n’acrediti la recepció, a la resta de membres tan aviat com sigui possible, perquè puguin efectuar la seva valoració.

La CAIA, tant en sessió ordinària com en sessió extraordinària, es constitueix vàlidament amb la presència, com a mínim, de sis dels membres titulars o suplents. En tot cas, hi ha d’assistir la presidència o la persona en qui delegui aquesta funció i la secretaria.

1. La CAIA decideix per majoria simple dels seus membres presents en la sessió. En cas d’empat, la presidència disposa de vot decisori.
2. Els acords de les sessions extraordinàries es poden prendre de forma telemàtica mitjançant qualsevol mecanisme que permeti el recompte de vots.
3. Els membres que discrepin dels acords adoptats poden fer constar en acta la seva discrepància.
4. L’acta de les sessions ha de ser aprovada per tots els membres assistents a la CAIA en la mateixa sessió o en una sessió posterior.

La CAIA ha d’estudiar i avaluar els expedients dels infants i els adolescents tenint en compte les especificitats següents:

1. Derivació

   • a) Quan el Servei Social d’Atenció Primària o l’Àrea de Polítiques d’Igualtat consideri que un infant o adolescent es troba en situació de risc greu o no aconsegueixi disminuir o controlar la situació de risc amb la seva intervenció, la CAIA ha de resoldre respecte de la derivació al SEAIA, si escau.
   • b) Quan el Cos de Policia, la Batllia, el Ministeri Fiscal o altres organismes nacionals o internacionals detectin una situació de risc greu o desemparament prop d’un infant o un adolescent, la CAIA ha de resoldre respecte de la derivació al SEAIA, si escau.

En ambdós casos la derivació al SEAIA comporta l’obertura de l’expedient administratiu corresponent en aquest Servei i s’ha de notificar als progenitors o a les persones que tinguin atribuïda la tutela o la guarda de l’infant o l’adolescent.

2. Seguiment i avaluació

   • a) La CAIA ha d’efectuar, com a màxim trimestralment, l’avaluació de la situació dels infants i adolescents sota la tutela de l’Estat, sigui quina sigui la mesura de protecció adoptada respecte d’aquests.
   • b) La CAIA ha d’analitzar els expedients que requereixen una valoració conjunta per la gravetat del risc o la dificultat de la intervenció.
   • c) La CAIA ha d’estar informada, a través del SEAIA, del següent:

i. Quan els progenitors no col·laborin o es neguin a participar en l’execució de les intervencions o mesures establertes i el SEAIA decideix demanar al batlle competent de la jurisdicció de menors que promogui la col·laboració oportuna, o valori una situació de desemparament, de conformitat amb el que preveu l’article 78 de la Llei 14/2019.

A efectes d’aquest Reglament, s’entén que hi ha manca de col·laboració dels progenitors o les persones que tinguin atribuïda la tutela o la guarda de l’infant o l’adolescent quan s’esdevingui, com a mínim, una d’aquestes situacions:

• No assistir a les visites programades amb els professionals del SEAIA sense motiu degudament justificat.

• No complir amb les pautes o demandes sol·licitades pels professionals del SEAIA a fi de reconduir la situació de risc, d’acord amb el Pla d’intervenció familiar establert.

ii. Quan el SEAIA proposi al batlle competent de la jurisdicció de menors la substitució i l’extinció d’una mesura de protecció.

iii. El SEAIA ha d’informar la CAIA sobre la interposició de recurs de l’aute que declara el desemparament o arxiva el procés, d’acord amb l’article 87.6 de la Llei 14/2019.

iv. En cas que el SEAIA, d’urgència, decideixi separar l’infant o l’adolescent del seu nucli familiar, ha d’informar la CAIA respecte de l’ingrés de l’infant o l’adolescent al centre residencial d’acció educativa.

3. Arxivament de l’expedient administratiu al SEAIA

La CAIA ha de resoldre l’arxivament de l’expedient del SEAIA en els casos següents:

• a) Quan l’adolescent arribi a la majoria d’edat legal o s’emancipi.
• b) Quan l’expedient es derivi a altres àrees o serveis del departament competent en matèria dels afers socials o altres serveis o institucions de caràcter internacional.
• c) Quan la situació de risc greu o desemparament s’hagi reconduït.
• d) Quan els progenitors o les persones que tenen atribuïda la tutela o la guarda i l’infant o l’adolescent abandonin el Principat.

L’arxivament de l’expedient s’ha de notificar als progenitors o a les persones que tinguin atribuïda la tutela o la guarda de l’infant o l’adolescent.

1. La CAIA ha d’analitzar els indicadors de risc exposats pel SEAIA i ha resoldre favorablement, si escau, les propostes tècniques d’intervenció proposades per aquest Servei.
2. També ha d’analitzar i aprovar, si escau, la proposta de supervisió o la suspensió de les visites de l’infant o l’adolescent amb els progenitors, els tutors, els guardadors o els altres familiars a través del Servei de Trobada Familiar, així com qualsevol modificació que afecti el règim de visites.

La CAIA ha d’analitzar els indicadors de desemparament constatats pel SEAIA i ha d’aprovar, si escau, la mesura de protecció proposada.

En els casos en què els infants o adolescents es trobin sota la tutela del ministeri encarregat dels afers socials, la CAIA, a proposta del SEAIA, ha de resoldre sobre les qüestions següents:

• a) La proposta de règim de visites dels progenitors o familiars amb els infants i els adolescents tutelats i les modificacions d’aquest règim, en cas que el batlle competent en matèria de jurisdicció de menors delegui aquesta tasca per mitjà de l’aute corresponent.
• b) Les sol·licituds efectuades per qualsevol dels progenitors, persones que tinguin atribuïda la tutela, persones guardadores o familiars respecte de les visites extraordinàries i altres aspectes rellevants que puguin afectar els infants o adolescents tutelats.

1. La CAIA ha d’emetre les resolucions escaients, d’acord amb les funcions atribuïdes, dins el termini màxim de quinze dies hàbils a comptar de la data de la sessió en què s’ha pres l’acord.
2. Totes les resolucions de la CAIA han de ser motivades i s’han de notificar als progenitors, als tutors o als guardadors dels infants o els adolescents concernits i han d’indicar les possibles vies d’impugnació i els recursos que poden interposar i l’òrgan competent, així com els terminis de què disposen, d’acord amb el Codi de l’Administració vigent.

Les decisions adoptades per la CAIA que no hagin estat ratificades mitjançant un aute del batlle competent de la jurisdicció de menors poden ser impugnades d’acord amb el que estableix l’article 83 de la Llei 14/2019.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 30 de juny del 2021

Xavier Espot ZamoraCap de Govern