Títol I. Concepte del règim de dipòsit duaner Secció primera. Definicions i tipus de dipòsits

Secció segona. Emplaçament del dipòsit duaner

Secció tercera

Títol II. Atorgament del règim de dipòsit duaner

Títol III. Entrada de les mercaderies al dipòsit duaner Secció primera. Posada de les mercaderies sota el règim

Secció segona. Registre de mercaderies.

Títol IV. Estada de les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner Secció primera. Manipulacions usuals

Secció segona. Retirada temporal

Secció tercera. Trasllat de mercaderies d’un dipòsit duaner a un altre sense posar fi al règim de dipòsit duaner

Secció quarta. Inventari

Títol V. Sortida de les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner Secció primera. Tancament del règim de dipòsit duaner

Secció segona. Utilització del dipòsit duaner sense posada de les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner

Secció tercera. Exportació / posada al consum

Annex núm. 1 Annex núm. 2 Annex núm. 3 Annex núm. 4 Annex núm. 5 Segona part —Generalitats— Exposició de motius Títol I. Definicions-decisions Capítol 1. Camp d’aplicació Article 1 Capítol 2. Decisions Article 2 Article 3 Article 4 Capítol 3. Procediments informàtics Article 5 Article 6 Títol II. Origen de les mercaderies Capítol 1. Origen no preferencial Secció 1. Obratges o transformacions que confereixen l’origen Article 7 Subsecció 1. Matèries tèxtils i obres en aquestes matèries de la secció XI de la nomenclatura combinada. Article 8 Article 9 Article 10 Subsecció 2. Productes diferents dels materials tèxtils i els obratges en aquests materials de la secció XI de la nomenclatura combinada. Article 11 Subsecció 3. Disposicions comunes per tots els productes:

Secció 2. Disposicions d’aplicació relatives a les peces de recanvi Article 13 Article 14 Article 15 Article 16 Article 17 Article 18 Secció 3. Disposicions d’aplicació relatives als certificats d’origen no preferencial Article 19 Article 20 Article 21 Article 22 Article 23 Article 24 Article 25 Disposició final Annex 1 Annex 2 Annex 3 Tercera part —Valor a la duana— Exposició de motius Títol 1. Disposicions generals Article 1 Article 2 Article 3 Article 4 Article 5 Article 6 Article 7 Article 8 Article 9 Article 10 Article 11 Article 12 Article 13 Article 14 Article 15 Article 16 Article 17 Article 18 Títol II. Disposicions relatives als cànons i drets de llicència Article 19 Article 20 Article 21 Article 22 Article 23 Article 24 Títol III. Disposicions relatives a l’aplicació dels articles 30, apartat 1, punt e) I 31, punt a), del Codi de duana Article 25 Títol IV. Avaluació dels suports informàtics destinats a equipaments de tractament de dades Article 26 Títol V. Disposicions relatives als tipus de canvi Article 27 Article 28 Article 29 Títol VI. Declaració dels elements i lliurament dels documents relacionats Article 30 Article 31

Disposició final Annex 1 Annex 2 Quarta part. —Introducció, procediments de declaració en duana de mercaderies en el territori duaner del Principat d’Andorra— Exposició de motius Títol I. Introducció de mercaderies en el territori duaner Capítol 1. Examen de les mercaderies i sostracció de mostres per l’interessat Article 1 Article 2 Capítol 2. Declaració sumària Article 3 Article 4 Capítol 3. Dipòsit temporal Article 5 Article 6 Article 7 Títol II. Declaració a la duana Capítol 1. Declaració a la duana per escrit Secció 1. Disposicions generals Article 8 Article 9 Article 10 Article 11 Article 12 Article 13 Article 14 Secció 2. Formularis a utilitzar Article 15 Article 16 Article 17 Article 18 Article 19 Article 20 Article 21 Article 22 Article 23 Secció 3. Enunciats exigibles segons el règim duaner previst Article 24 Article 25 Secció 4. Documents que s’han d’adjuntar a la declaració en duana Article 26 Article 27 Article 28 Capítol 2. Declaració a la duana mitjançant un procediment informàtic Article 29 Article 30 Article 31 Capítol 3. Declaració verbal a la duana o mitjançant qualsevol altre acte Secció 1. Declaracions verbals Article 32 Article 33 Article 34

Secció 2. Declaracions a la duana per a qualsevol altre acte

Secció 3. Disposicions comunes a les seccions 1 i 2

Secció 4. Trànsit postal

Títol III. Exàmen de les mercaderies, reconeixement de les mercaderies, reconeixement del despatx de duana i altres mesures preses pel despatx de duana

Títol IV. Declaració incomplerta per a la lliure pràctica

Disposició final Annex 1 Títol primer. Observacions generals Títol II. Indicacions relatives a les diferents caselles Títol III. Observacions relatives als formularis complementaris Annex 5 Cinquena part. —Exportació— Exposició de motius Article 1 Títol I. Exportació Article 2 Article 3 Article 4 Article 5 Titol II. La reexportació, la destrucció i l’abandó Article 6 Article 7 Títol III. Les mercaderies de retorn Article 8 Article 9 Article 10 Article 11 Títol IV. El deute duaner Article 12 Capítol I. Pèrdues naturals Article 13 Article 14 Capítol 2. Mercaderies que es troben en una situació particular Article 15 Article 16 Article 17 Article 18 Títol VI. Reemborsament o reducció de l’import dels drets a la importació o a l’exportació Capítol 1. El reemborsament o la reducció Article 19 Capítol 2. Disposicions d’aplicació relatives als articles 221 a 224 del Codi de duana Secció 1. Demanda Article 20 Article 21 Article 22 Article 23 Secció 2. Procediment d’atorgament Article 24 Article 25 Article 26 Article 27 Article 28 Article 29 Article 30 Article 31 Article 32 Article 33 Article 34 Article 35 Disposició final Primera part. Règims econòmics duaners. El dipòsit duaner Exposició de motius En aplicació de l’article 92 de la Llei del Codi de duana de data 20 de juny de 1996, el Govern ha aprovat el Reglament d’aplicació de la Llei del Codi de duana relatiu al dipòsit duaner, en data 11 de juliol de 1996. Considerant que l’adopció de l’esmentat Reglament ha impulsat noves activitats comercials en el camp econòmic andorrà, Considerant que s’ha constatat la necessitat de modificar i d’aprovar noves disposicions tècniques per a millorar-ne la seva aplicació, El Govern aprova aquestes disposicions publicant el Reglament d’aplicació de la Llei del Codi de duana relatiu al dipòsit duaner. Títol I. Concepte del règim de dipòsit duaner Secció primera. Definicions i tipus de dipòsits Article 1 Aquestes disposicions reglamenten l’aplicació del règim del dipòsit duaner pel que fa a les mercaderies de tots els països, sense perjudici de les disposicions en vigor en tot moment en l’àmbit de l’acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea de data 28 de juny de 1990. Article 2 En el sentit de les presents disposicions d’aplicació, s’entén per: a) despatx de control: el despatx de duana indicat en l’autorització i habilitat per les autoritats duaneres per al control del règim; b) despatx de posada: el despatx de duana indicat en l’autorització i habilitat per les autoritats duaneres per acceptar declaracions de posada sota el règim; c) despatx de tancament: el despatx de duana indicat en l’autorització i habilitat per les autoritats duaneres per acceptar declaracions que confereixen una destinació duanera a les mercaderies, després d’una posada sota el règim de dipòsit duaner. Article 3 1. Els dipòsits duaners en els quals s’emmagatzemen les mercaderies sota règim de dipòsit duaner s’identifiquen amb una de les denominacions següents: dipòsit del tipus A: dipòsit públic, d’acord amb el que disposa l’article 100, primer guió, de la Llei del Codi de duana, sota la responsabilitat del dipositari, dipòsit del tipus B: dipòsit públic, d’acord amb el que preveu l’article 100, primer guió, de la Llei del Codi de duana, sota la responsabilitat de cada dipositador, de conformitat amb l’article 103, paràgraf 1, de la Llei del Codi de duana, i d’acord amb l’aplicació de l’article 106, segon guió, de la Llei del Codi de duana, dipòsit del tipus C: dipòsit privat, d’acord amb el que disposa l’article 100, segon guió, de la Llei del Codi de duana, en el qual el dipositari s’identifica amb el dipositador, sense que sigui necessàriament propietari de les mercaderies, dipòsit del tipus D: dipòsit privat, d’acord amb el que estableix l’article 100, segon guió, de la Llei del Codi de duana, en el qual el dipositari s’identifica amb el dipositador, sense que sigui necessàriament propietari de les mercaderies i per aplicació del procediment esmentat a l’article 113, paràgraf 3, de la Llei del Codi de duana. 2. El règim de dipòsit duaner com a dipòsit privat, d’acord amb el que disposa l’article 100, segon guió, de la Llei de Codi de duana, en el qual el dipositari s’identifica amb el dipositador, sense que sigui necessàriament propietari de les mercaderies, és igualment aplicable en el marc d’un sistema que permet el dipòsit de mercaderies a les instal·lacions d’emmagatzematge del titular de l’autorització, de conformitat amb l’article 99, paràgraf 3, de la Llei del Codi de duana. Aquest sistema s’identifica amb la denominació dipòsit del tipus E. 3. Quan un dipòsit duaner com a dipòsit públic, d’acord amb el que preveu l’article 100, primer guió, de la Llei del Codi de duana, és gestionat per les autoritats duaneres, s’anomena dipòsit del tipus F. 4. Queda exclosa, en un mateix local o emplaçament, la combinació dels tipus de dipòsit esmentats als paràgrafs 1, 2 i 3. Secció segona. Emplaçament del dipòsit duaner Article 4 1. Llevat dels dipòsits dels tipus E i F, el dipòsit duaner es compon de locals, o bé de tots els altres emplaçaments delimitats, autoritzats per les autoritats duaneres. 2. Quan les autoritats duaneres gestionin un dipòsit del tipus F, designen el local o l’emplaçament delimitat que constitueix el dipòsit. Aquesta decisió es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Secció tercera Article 5 Quan es preveuen mesures de política comercial per a: a) la posada en lliure pràctica de mercaderies, no són aplicables ni en el moment de posar les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner, ni en el decurs de la seva estada; b) la importació i la introducció en el territori duaner del Principat d’Andorra de mercaderies, aquestes mesures seran aplicables a mercaderies de països tercers en el moment de posar-les sota el règim de dipòsit duaner; c) l’exportació de mercaderies, són aplicables en el moment que s’exporten fora del territori duaner del Principat d’Andorra, després de posar-les sota el règim de dipòsit duaner. Títol II. Atorgament del règim de dipòsit duaner Article 6 Les disposicions de la present secció s’apliquen a tot tipus de dipòsit, llevat del dipòsit del tipus F. Article 7 1. La demanda d’autorització per beneficiar-se del règim de dipòsit duaner, anomenada d’ara endavant “demanda”, s’estableix per escrit, es data i se signa. Reprodueix, segons el cas, un dels models que figuren a l’annex núm. 1a adjuntat al present Reglament. Quan les autoritats duaneres considerin que les informacions que figuren a la demanda són insuficients, exigeixen al demandant informacions suplementàries, així com la comunicació d’altres elements necessaris per a l’aplicació de la reglamentació duanera vigent. 2. S’adjunten a la demanda que hi fa referència, tots els documents o justificants, originals o còpies sobre les indicacions que s’han de proporcionar amb la demanda, necessaris per al seu examen. 3. D’acord amb les disposicions de l’article 96 del Codi de duana, les autoritats duaneres demanen la constitució d’una garantia que cobreixi els drets de duana i/o la taxa sobre el consum i/o l’impost de mercaderies indirecte de les mercaderies que es trobin sota el règim de dipòsit duaner fins que aquestes mercaderies hagin rebut una nova destinació duanera. 4. Quan es tracta d’una demanda de renovació o de modificació d’una autorització, el titular pot presentar una demanda escrita on figurin principalment les referències de l’autorització precedent i on s’indiquin, si escau, els elements necessaris per a la seva modificació. Article 8 Sense perjudici de la possible aplicació de les disposicions repressives, de conformitat amb les disposicions vigents, la presentació d’una demanda signada pel demandant que mostri la voluntat de la persona interessada per beneficiar-se del règim duaner val de compromís pel que fa a: l’exactitud de les indicacions que figuren a la demanda, l’autenticitat dels documents adjunts i el respecte del conjunt de les obligacions inherents al règim de dipòsit duaner sol·licitat. Article 9 1. En cas d’acceptació, l’autorització es comunica al demandant. Aquesta autorització, datada i signada, té validesa per cobrir una o diverses posades sota el règim i s’estableix segons el model que figura a l’annex núm. 1b adjuntat al present Reglament. 2. Per derogació del paràgraf primer, quan es tracta d’una renovació o d’una modificació d’una autorització ja lliurada, la demanda de la qual s’ha presentat, en aplicació de l’article 7, paràgraf 4, de les presents disposicions d’aplicació, les autoritats duaneres poden, cas per cas, o bé indicar en una decisió els elements que s’han de modificar fent referència a l’autorització que es modifica, o bé lliurar una autorització nova. Article 10 1. Quan una de les condicions per a l’atorgament de l’autorització no es compleix, les autoritats duaneres rebutgen la demanda. 2. La decisió que comporta el rebuig de la demanda s’estableix per escrit i es comunica al demandant d’acord amb el que disposa l’article 6, paràgraf 3, de la Llei del Codi de duana. Article 11 1. Les autoritats duaneres conserven les demandes i els seus annexos amb una còpia de l’autorització eventualment lliurada. 2. En cas d’atorgament d’autorització, de gestionar un dipòsit duaner o d’utilitzar el règim de dipòsit duaner, el termini de conservació de les demandes, dels seus annexos i de l’autorització és d’almenys tres anys a partir de la fi de l’any civil durant el qual l’autorització ha estat anul·lada o revocada. 3. En cas de rebuig de la demanda d’anul·lació o de revocació de l’autorització, la demanda, la possible autorització o la decisió que comporta el rebuig de la demanda i dels annexos, es conserven durant almenys tres anys a partir de la fi de l’any civil durant el qual la demanda ha estat rebutjada o l’autorització ha estat anul·lada o revocada. Article 12 1. L’autorització només es pot atorgar si el demandant demostra l’existència d’un interès econòmic efectiu de dipòsit i si el dipòsit duaner es destina principalment a l’emmagatzematge de mercaderies, sense excloure la possibilitat d’efectuar operacions de manipulacions usuals, sempre que aquestes operacions no predominin respecte de l’activitat d’emmagatzematge de les mercaderies. 2. Per a l’aplicació de l’article 94 de la Llei del Codi de duana, l’avaluació de la proporcionalitat entre els costos administratius ocasionats per les mesures de vigilància i de control del dipòsit duaner i l’interès econòmic de dipòsit, té en compte principalment el tipus de dipòsit i els procediments que es poden aplicar. 3. La venda al detall de mercaderies posades sota el règim de dipòsit duaner no està autoritzada i suposa el tancament del règim. Article 13 1. L’autorització es fa efectiva el dia del seu lliurament o en una data posterior, si així ho disposa. Tanmateix, quan en casos excepcionals les autoritats duaneres han comunicat al demandant d’un dipòsit privat el seu acord per lliurar l’autorització, per una via escrita altra que la utilització del formulari esmentat a l’annex núm. 1b, aquesta autorització es fa efectiva a partir de la data de la seva comunicació. S’adjunta una còpia d’aquesta comunicació a l’autorització i en forma part integrant. 2. Sense perjudici de les regles sobre l’anul·lació, la revocació i les modificacions, l’autorització té una durada il·limitada. 3. L’autorització indica principalment el despatx de duana competent per al control del dipòsit duaner. Indica, si escau, que les mercaderies que presentin un perill, que siguin susceptibles d’alterar les altres mercaderies o que necessitin, per altres motius, instal·lacions particulars, s’han de posar en locals especialment equipats per rebre-les. Si es tracta d’un dipòsit privat, també indica les categories de les mercaderies admissibles en aquest dipòsit. Article 14 1. La condició d’interès econòmic de dipòsit, esmentada a l’article 12, paràgraf 1, es considera que ja no es compleix quan el titular demana per escrit la revocació de l’autorització. 2. L’autorització pot ésser igualment revocada quan les autoritats duaneres considerin que el dipòsit duaner no s’utilitza o no és suficientment utilitzat per justificar el seu manteniment. Article 15 Tota anul·lació de la garantia, el frau reiterat, el no pagament del deute duaner o la baixa del registre de comerç, suposen la retirada de l’autorització per gestionar el dipòsit duaner. Títol III. Entrada de les mercaderies al dipòsit duaner Secció primera. Posada de les mercaderies sota el règim Article 16 1. Les mercaderies destinades a ser posades sota el règim de dipòsit duaner i la declaració de posada sota el règim que hi fa referència, han de ser presentades al despatx de posada indicat a l’autorització. 2. El despatx de posada transmet la declaració de posada sota el règim de dipòsit duaner al despatx de control. 3. Les disposicions que regulen el règim de dipòsit duaner són aplicables a partir de la data d’acceptació de la declaració de posada sota el règim pel despatx de posada, i aquesta declaració serveix igualment per a l’expedició, que ha de tenir lloc al més aviat possible, i la introducció de les mercaderies en els locals del dipòsit duaner sense presentació al despatx de control. Aquest procediment no és aplicable en un dipòsit del tipus B. Article 17 1. Quan l’import de la garantia s’hagi exhaurit no es permet l’entrada de més mercaderies sota el règim si no és que s’ampliï l’import de la garantia. 2.En cas de produir-se un augment dels drets de duana i/o la taxa sobre el consum i/o de l’impost de mercaderies indirecte, durant l’estada de les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner, es demana, en cas que sigui necessari, d’ampliar l’import de la garantia per garantir el pagament del nou deute si aquesta no fos suficient. Secció segona. Registre de mercaderies. Article 18 1. En els dipòsits dels tipus A, C, D i E, el dipositari ha de portar un registre de mercaderies d’acord amb el que disposa l’article 106 de la Llei del Codi de duana. Aquest registre de mercaderies ha d’estar a la disposició del despatx de control. 2. En un dipòsit del tipus B, el despatx de control conserva les declaracions de posada utilitzades per a la posada sota el règim, a fi de dur a terme el tancament del règim de dipòsit duaner. En cas que les mercaderies a les quals fa referència la declaració no hagin rebut una destinació duanera quan expirin els terminis previstos a la Llei del Codi de duana per a la conservació de les declaracions, el despatx de control demana que una d’aquestes destinacions s’atribueixi a aquestes mercaderies o que la declaració o el document inicial de posada sota el règim de les mercaderies se substitueixi per una nova declaració que reprengui tots els elements de la declaració o del document precedents. 3. En un dipòsit del tipus F, els registres duaners determinen tots els elements enumerats a l’article 106 de la Llei del Codi de duana. Aquests registres substitueixen el registre de mercaderies esmentat a l’article 106 de la Llei del Codi de duana. Article 19 1. En el registre de mercaderies esmentat a l’article 106 de la Llei del Codi de duana han de constar tots els elements necessaris per a l’aplicació correcta del règim i per al seu control. En el registre de mercaderies s’han d’inscriure: a) les indicacions que figuren a les caselles núm. 1, A, 31, 33, 37, 38 i 40 del document administratiu únic de posada sota el règim; b) la referència a les declaracions mitjançant les quals les mercaderies han rebut una destinació duanera tancant el règim de dipòsit duaner; c) la data, la referència als altres documents duaners i tots els altres documents relatius a la posada i al tancament del règim duaner; d) les indicacions necessàries per seguir les mercaderies, i principalment el lloc on es troben, incloses les indicacions relatives a possibles trasllats de les mercaderies d’un dipòsit duaner a un altre sense que es posi fi al règim duaner; e) les indicacions relatives a les manipulacions usuals a les quals se sotmeten les mercaderies; f) les indicacions relatives a les retirades temporals de les mercaderies dels locals de dipòsit duaner; g) tots els documents o les informacions necessaris per a la identificació de les mercaderies. 2. El registre de les mercaderies en un dipòsit del tipus D ha de comportar, a més dels elements que figuren al paràgraf 1, les indicacions esmentades a la llista adjuntada a l’annex núm. 2 de les presents disposicions d’aplicació de la Llei del Codi de duana. 3. El registre de mercaderies ha de mostrar, a cada moment, l’estat actual de l’estoc de les mercaderies que estan posades sota el règim de dipòsit duaner. El dipositari ha de proporcionar al despatx de control, en els terminis fixats per les autoritats duaneres, d’acord amb el que estableix la reglamentació duanera, una llista on consti aquest estoc. Article 20 1. La inscripció al registre de mercaderies de les mercaderies posades sota el règim de dipòsit duaner en un dipòsit del tipus A, C o D, esmentat a l’article 108 de la Llei del Codi de duana, es realitza al moment de la seva posada física al dipòsit duaner, sobre la base dels elements reconeguts o admesos pel despatx de posada. 2. La inscripció esmentada al paràgraf 1 es realitza, quan es tracta d’una posada sota el règim en un dipòsit del tipus E, al moment en què les mercaderies arriben a les instal·lacions d’emmagatzematge del titular de l’autorització. 3. La inscripció esmentada al paràgraf 1 es realitza al moment del dret de disposar atorgat com a conseqüència de la presentació de la declaració de posada de les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner. Títol IV. Estada de les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner Secció primera. Manipulacions usuals Article 21 1. Les manipulacions usuals esmentades en l’apartat 2 de l’article 110 de la Llei del Codi de duana són les que es defineixen en l’annex núm. 3 adjunt. 2. A petició del declarant i en el marc de l’aplicació de l’apartat 2 de l’article 113 de la Llei del Codi de duana, es lliura un butlletí INF 8 quan les mercaderies que hagin estat sotmeses a manipulacions usuals en el règim de dipòsit duaner es declarin per a un altre règim duaner. S’omple l’original i la còpia del butlletí INF 8 i s’utilitza un formulari conforme al model i a les disposicions que figuren a l’annex núm. 4 adjuntat al present Reglament. El butlletí INF 8 serveix per determinar els elements necessaris per a la comptabilització. A aquest efecte, el despatx de control proporciona les dades previstes en les caselles núm. 11, 12 i 13, visa la casella núm. 15 i remet l’original del butlletí INF 8 al declarant. Article 22 1. La persona interessada ha de demanar per escrit, cas per cas, al despatx de control, l’autorització per fer una manipulació usual abans de procedir a aquesta manipulació. 2. La demanda d’autorització per dur a terme una manipulació usual ha d’indicar qualsevol element necessari per a l’aplicació de les disposicions que regulin el règim de dipòsit duaner. Si la demanda és aprovada el despatx de control dóna la seva autorització indicant-ho en la demanda. 3. Sense perjudici del que disposa l’article 21, l’autorització de gestionar un dipòsit duaner o, pel que fa a un dipòsit del tipus E, l’autorització d’utilitzar el règim, indica les manipulacions usuals que es preveu efectuar sota el règim. En aquest cas, la informació del despatx de control que es farà una manipulació, substitueix la demanda esmentada al paràgraf 1. Secció segona. Retirada temporal Article 23 1. La persona interessada ha de demanar per escrit, al despatx de control, l’autorització de retirar les mercaderies temporalment dels locals del dipòsit duaner, abans de retirar-les. 2. La demanda d’autorització de retirada temporal de la mercaderia ha d’indicar qualsevol element necessari per a l’aplicació de les disposicions del règim de dipòsit duaner. Si la demanda s’aprova, el despatx de control dóna la seva autorització indicant-ho en la demanda. En aquest cas, l’article 11 s’aplica mutatis mutandis. 3. L’autorització de gestionar un dipòsit duaner indica que es poden efectuar retirades temporals. En aquest cas, la informació al despatx de control que es farà una retirada temporal de mercaderies, substitueix la demanda esmentada al paràgraf 1. 4. En cas que s’efectuïn manipulacions usuals durant la retirada temporal, els articles 22 i 23 s’apliquen. Secció tercera. Trasllat de mercaderies d’un dipòsit duaner a un altre sense posar fi al règim de dipòsit duaner Article 24 1. El trasllat de mercaderies d’un dipòsit duaner a un altre sense posar fi al règim de dipòsit duaner, s’efectua utilitzant un formulari segons el model que figura a l’annex núm. 5 adjuntat al present Reglament. 2. Les responsabilitats corresponents a les mercaderies traslladades es transfereixen al dipositari del dipòsit duaner on posa les mercaderies al moment de la seva recepció i s’encarrega d’inscriure-les al registre de mercaderies. 3. Quan les mercaderies que s’han de transferir hagin estat sotmeses a manipulacions usuals i es pugui aplicar l’apartat 2 de l’article 110 de la Llei del Codi de duana, en el document de què es tracta a l’apartat 1, s’ha d’indicar l’espècie, el valor en duana i la quantitat de mercaderies transferides que s’haurien de prendre en consideració en cas de néixer un deute duaner, si aquestes mercaderies no haguessin estat sotmeses a aquestes manipulacions. 4. Les mercaderies posades sota el règim de dipòsit duaner no es poden traslladar d’un dipòsit duaner a un altre sense que es posi fi al règim, quan el dipòsit duaner a partir del qual o a destinació del qual s’expedeixen és un dipòsit del tipus B. Secció quarta. Inventari Article 25 El despatx de control pot exigir que es faci un inventari, periòdic o no, de totes les mercaderies o d’una part de les mercaderies posades sota el règim de dipòsit duaner. Títol V. Sortida de les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner Secció primera. Tancament del règim de dipòsit duaner Article 26 El règim de dipòsit duaner es tanca quan les mercaderies reben una nova destinació duanera. Secció segona. Utilització del dipòsit duaner sense posada de les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner Article 27 Es poden emmagatzemar en els locals del dipòsit duaner sense ser posades sota el règim de dipòsit duaner, les mercaderies: que han de romandre sota control duaner, que s’han d’estar al territori duaner del Principat d’Andorra amb vista a ser transbordades. Secció tercera. Exportació / posada al consum Article 28 Al moment de la posada al consum s’apliquen la política comercial comuna, els drets de duana així com l’impost de mercaderies indirecte i/o la taxa sobre el consum en vigor al Principat d’Andorra. Article 29 1. En el cas d’una exportació o una posada al consum, s’ha de presentar juntament amb la declaració una factura on ha de constar el número de la declaració de posada en el règim de dipòsit duaner, una llista dels embalums i el número de la factura precedent. 2. Es permet únicament exportar o posar al consum embalums sencers. Article 30 1. Es pot procedir a la posada al consum seguint dues modalitats: a) o bé el dipositari presenta al despatx de control per cada sortida del dipòsit duaner una factura i la declaració corresponent: el despatx de control controla la factura, revisa la declaració i anota la sortida en el seu registre abans d’efectuar la posada al consum. Després, el despatx de control enregistra la corresponent declaració. El dipositari, tot seguit, anota en el seu registre la sortida i treu la mercaderia del dipòsit duaner. b) o bé el dipositari envia via fax, o entrega personalment al despatx de control un extracte de sortida de mercaderia del dipòsit duaner, anota en el seu registre la sortida de la mercaderia i treu la mercaderia del dipòsit duaner. La comunicació al despatx de control de la sortida de la mercaderia no val com a declaració de posada al consum. En el termini determinat per la duana, el dipositari presenta la totalitat dels extractes corresponents a les sortides efectuades durant el mes juntament amb una factura i la declaració de posada al consum. El despatx de control, controla els extractes i la factura, enregistra la declaració i anota les mencions en el seu registre de sortida. 2. Quan en el termini determinat per efectuar la posada al consum no s’han declarat la totalitat dels extractes de les sortides de mercaderies realitzades durant el mes anterior es, considera que hi ha lloc a imposar una sanció d’acord amb el règim sancionador previst a la Llei contra el frau en matèria duanera, de data 11 d’abril de 1996. 3. Quan en el termini determinat no s’han presentat al despatx de control els extractes de les sortides de mercaderies, la/les factura/es corresponent/s i la declaració de posada al consum, es considera que no s’ha efectuat la declaració corresponent i hi ha lloc a imposar una sanció, excepte a causa de força major que ha de justificar la persona interessada d’acord amb el règim sancionador previst a la Llei contra el frau en matèria duanera, de data 11 d’abril de 1996. 4. La declaració de posada al consum ha d’afectar una única declaració d’entrada. Article 31 1. El tancament del règim de dipòsit duaner mitjançant acceptació de la declaració d’exportació, es realitza mitjançant presentació d’una factura corresponent a les mercaderies que s’exporten i de la declaració al despatx de control al registre del qual s’anota l’exportació i es dóna conformitat per presentar la declaració al despatx de duana de sortida. El dipositari, tot seguit, anota també l’exportació en el seu registre de sortida i treu les mercaderies del dipòsit duaner. L’acceptació de la declaració es fa al despatx de duana de sortida amb la presentació de les mercaderies. 2. A partir de la data en la qual el despatx de control ha donat conformitat a la declaració d’exportació presentada, el dipositari té un termini d’un mes a comptar de la data de conformitat per presentar la mercaderia juntament amb la declaració d’exportació al despatx de duana de sortida. Passat aquest termini, si no s’ha realitzat l’exportació de la mercaderia, s’haurà de procedir a la posada al consum de la mercaderia objecte de la declaració d’exportació. L’Administració adreça un advertiment al responsable directe, que en el termini de quinze dies haurà de fer efectiu l’import degut. En cas d’incompliment es procedirà a l’execució sobre la fiança sense perjudici de l’aplicació del règim sancionador previst a la Llei contra el frau en matèria duanera, de data 11 d’abril de 1996. 3. La declaració d’exportació ha d’afectar una única declaració d’entrada. 4. Després de l’acceptació de la declaració d’exportació, les mercaderies romanen sota vigilància duanera fins que deixen el territori duaner del Principat d’Andorra. Disposició transitòria Ajustant-se al mateix mètode d’incorporació adoptat de comú acord per les dues parts contractants a l’Acord Andorra-CE de data 28 de juny de 1990, en matèria de legislació comunitària, i particularment a la transposició i l’adaptació de les disposicions de la Llei del Codi de duana comunitari, mitjançant el Codi de duana andorrà, el Govern, després d’haver examinat i adaptat les disposicions d’aplicació comunitàries a la situació juridico-institucional del Principat d’Andorra, ha aprovat i modificat, en data 5 de febrer de 1997, les disposicions d’aplicació de la Llei del Codi de duana pel que fa al règim del dipòsit duaner. Així mateix, considerant, d’una banda, els paràmetres actuals de l’activitat econòmica andorrana i l’adaptació de l’estructura administrativa tant de les disposicions i els règims duaners com a conseqüència de l’entrada en vigor del dret, per al Principat d’Andorra, d’exercir la lliure pràctica a partir del 1r de juliol de 1996, com d’altra banda, el respecte als principis establerts en la reglamentació comunitària objecte d’incorporació, són d’aplicació immediata a partir de la seva adopció, llevat de tota reglamentació contrària aprovada posteriorment, al Principat d’Andorra, els dipòsits duaners dels tipus A i C definits a l’article 2 de les presents disposicions d’aplicació. L’ampliació del camp d’aplicació de la resta dels dipòsits duaners dels tipus B, D, E i F s’efectuarà mitjançant la modificació del present Reglament. Disposició derogatòria A l’entrada en vigor del present Reglament d’aplicació de la Llei del Codi de duana relatiu al règim del dipòsit duaner, queda derogat l’anterior Reglament, de data 11 de juliol de 1996. Disposició final Aquest Reglament entra en vigor el mateix dia de la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Annex núm. 1 Annex núm. 1a Demanda d’autorització per gestionar un dipòsit duaner. Annex núm. 1b Autorització de dipòsit duaner. Autorització per gestionar un dipòsit duaner o per utilitzar el règim. Annex núm. 2 Les caselles que s’han d’omplir per a una declaració de posada sota el règim del dipòsit duaner són les següents: a) pel que fa als dipòsits duaners del tipus A, B, C, E i F: caselles núm. 1 (primera i segona subdivisió), 2, 3, 5, 6, 8, 9, 14, 15, 15a, 16, 17, 17a, 20, 21, 22, 23, 25, 31, 32, 33, 34a, 35, 37, 38, 40, 41, 44, 46, 49, B, 54. b) pel que fa als dipòsits duaners del tipus D: caselles núm. 1 (primera i segona subdivisió) 2, 3, 5, 6, 8, 9, 14, 15, 15a, 16, 17, 17a, 20, 21, 22, 23, 25, 31, 32, 33, 34a, 35, 37, 38, 40, 41, 44, 46, 47, 49, B, 54. Annex núm. 3 Llista de les manipulacions usuals esmentades a l’article 21 Excepte disposició contrària, cap de les manipulacions indicades a continuació podrà donar origen a un codi diferent de la nomenclatura combinada de vuit xifres. I. Operacions senzilles amb vista a garantir la conservació de les mercaderies importades durant l’emmagatzematge. 1. Aeració, estesa, assecament, neteja de la pols, operacions senzilles de neteja, reparació de l’embalatge, reparacions elementals de danys produïts durant el transport o l’emmagatzematge de les mercaderies en la mesura que es tracti d’operacions senzilles, col·locació o retirada del revestiment de protecció per al transport. 2. Inventari, mostrari i pesada de les mercaderies. 3. Eliminació dels elements danyats o contaminats. 4. Conservació per irradiació o per addició d’agents conservadors. 5. Tractament contra els paràsits. 6. Qualsevol tractament que consisteixi en el descens de la temperatura, fins i tot si suposa un canvi en el codi de la nomenclatura combinada de vuit xifres. II. Les operacions següents amb vista a millorar la presentació o les qualitats comercials de les mercaderies importades: 1. Operació que consisteix a treure les cues o els pinyols de la fruita. 2. Agrupament i muntatge de les mercaderies, només quan es tracti d’una operació de muntatge, sobre una mercaderia ja completa, de peces accessòries que no tinguin una incidència sobre la fabricació del producte, fins i tot si suposa un canvi en el codi de la nomenclatura combinada de vuit xifres, en les mercaderies ajuntades o muntades (exemple: muntatge d’una ràdio o d’un eixugaparabrisa). 3. Dessalatge i neteja de pells. 4. Addició a determinades mercaderies d’un o més tipus de mercaderies diferents, sempre que l’esmentada addició sigui relativament petita i no canviï la naturalesa de les mercaderies originals (exemple: addició d’additius, de butà o de plom a la gasolina, addició de polpa de taronja, d’essència de taronja o d’aroma al suc de taronja, etc.), fins i tot si això suposa un canvi en el codi de la nomenclatura combinada de vuit xifres en les mercaderies afegides; mercaderies objecte de l’addició també podrien ser productes posats sota el règim de dipòsit duaner, en la zona franca o en el dipòsit franc, fins i tot si suposa un canvi en el codi de la nomenclatura combinada de vuit xifres en les mercaderies ajuntades o muntades. 5. Dilució de fluids, fins i tot si suposa un codi de la nomenclatura combinada de vuit xifres. 6. Barreja de mercaderies del mateix tipus i de qualitat diferent, amb la finalitat d’obtenir una qualitat constant o una qualitat exigida pel client, sense que canviï la naturalesa de les mercaderies. 7. Separació de mercaderies únicament si es tracta d’operacions senzilles. III. Les següents operacions de preparació de les mercaderies importades per a la seva distribució o revenda: 1. Selecció, filtratge mecànic, classificació i tamisatge. 2. Ajust i regulació. 3. Embalatge, desembalatge, canvi d’embalatge, decantament i transvasament senzill, fins i tot si suposa un canvi en el codi de la nomenclatura combinada de vuit xifres. 4. Aposició i modificació de marques, precintes, etiquetes, espais per als preus o altres senyals distinctius similars; l’operació no pot produir cap canvi en l’origen diferent de l’origen autèntic. 5. Proves, ajusts i preparacions de màquines, aparells i vehicles sempre que es tracti d’operacions simples. 6. Proves per comprovar si la mercaderia s’ajusta a les normes tècniques comunitàries. 7. Operació que consisteix a tallar a trossos i retallar fruita seca o llegums. 8. Tractament antioxidant. 9. Reconstitució de les mercaderies després del transport. 10. Augment de la temperatura a fi de permetre el transport de la mercaderia. 11. Planxada del tèxtil. 12. Tractament electrostàtic dels productes tèxtils. Annex núm. 4 INF 8 Original Butlletí d’informacions Núm. Dipòsits duaners/zones franques/dipòsits francs Manipulacions usuals 1. Declarant: 2. Destinatari de la demanda d’informacions: 3. Demanda El sotasignat demana que es determini el tipus, el valor a la duana i la quantitat relatius a les mercaderies esmentades a la casella núm. 9, que s’haurien de considerar si les mercaderies no haguessin estat sotmeses a les manipulacions esmentades a la casella núm. 8. Lloc: Data: Signatura: 4. Destinatari de les informacions: 5. Titular de l’autorització/de l’aprovació: 6. Número d’identificació: 7. Document de sortida del dipòsit duaner, de la zona franca o del dipòsit franc: Naturalesa: Núm.: Data: Despatx de duana: 8. Naturalesa de les manipulacions: Data en què s’han realitzat: 9. Marques i números —Nombre i naturalesa dels paquets— Designació de les mercaderies 10. Quantitat neta: Elements que s’haurien de considerar per determinar el deute duaner per a les mercaderies esmentades a la casella núm. 9 si no s’haguessin sotmès a les manipulacions esmentades a la casella núm. 8: 11. Tipus: 12. Valor a la duana: 13. Quantitat: 14. Visat del despatx en què s’ha dipositat la declaració de posada en lliure pràctica (vegeu casella núm. 4) Lloc i data: Signatura i segell: 15. Visat del despatx de duana que ha proporcionat les informacions (vegeu casella núm. 2) Lloc i data: Signatura i segell: Dors del Butlletí INF 8 El formulari s’ha d’omplir de manera llegible i indeleble, preferentment amb màquina d’escriure. No hi ha d’haver ni rascades ni esmenes. Les modificacions s’han de fer barrant les mencions errònies i afegint-hi, si escau, les indicacions desitjades. Tota modificació l’ha d’aprovar la persona que ha omplert el formulari i l’ha de visar l’autoritat duanera. Les caselles núm. 1 a 10 del formulari les ha d’omplir la persona que declara les mercaderies que han rebut manipulacions usuals per a la lliure pràctica o per a un altre règim que podrien comportar el naixement d’un deute duaner o bé, en cas que el formulari s’omplís al moment de la sortida de les mercaderies del dipòsit duaner o de la zona franca o del dipòsit franc, per a un altre règim duaner. Notes sobre les caselles següents: 1. Indiqueu el nom o la raó social i l’adreça completa. 2 i 4. Indiqueu el nom i l’adreça completa del despatx de duana. La casella núm. 4 no s’ha d’omplir quan el butlletí es presenta en el moment que les mercaderies surten del dipòsit duaner o de la zona franca o del dipòsit franc. 5. Indiqueu, segons el cas, el nom o la raó social i l’adreça completa: del titular de l’autorització per gestionar un dipòsit duaner o per utilitzar el règim de dipòsit duaner en què s’han fet les manipulacions usuals o del titular de l’autorització del registre de mercaderies a la zona franca o al dipòsit franc en què s’han fet les manipulacions usuals. 6. Indiqueu, segons el cas, el número d’identificació del dipòsit duaner o la referència a l’autorització del registre de mercaderies en una zona franca o en un dipòsit franc. Annex núm. 5 Trasllat de mercaderies d’un dipòsit duaner a un altre. Autorització de trasllat de mercaderies Per al trasllat de mercaderies d’un dipòsit duaner a un altre sense posar fi al règim, el dipositari del dipòsit de sortida (“dipositari”), juntament amb el dipositari del dipòsit de destinació (“nou dipositari”), ha de presentar un document d’autorització de trasllat de mercaderies al despatx de control. En el moment de presentar el document d’autorització han de ser presents les parts interessades (dipositari, nou dipositari i les autoritats duaneres). Les mercaderies que entren en el nou dipòsit es troben sota el mateix règim que quan estaven en l’anterior dipòsit. Responsabilitat: En matèria de responsabilitats es transfereixen les responsabilitats del dipositari de sortida al dipositari de destinació. El dipositari de sortida és responsable de les mercaderies durant el trasllat i la seva responsabilitat s’acaba quan el dipositari de destinació rebi les mercaderies i les enregistri en el seu registre. Quan els dos dipòsits (el de sortida i el de destinació) estan gestionats pel mateix dipositari no hi ha cap trasllat de responsabilitat. El trasllat físic de les mercaderies es fa sota la responsabilitat del dipositari del dipòsit de sortida. L’autorització de trasllat de mercaderies d’un dipòsit duaner a un altre sense posar fi al règim s’utilitza tant si es tracta d’un canvi de magatzem com si es tracta d’una venda entre un dipositari i un altre, i en aquest cas es tracta d’una cessió de propietari. Tant si es tracta d’un canvi de magatzem com si es tracta d’una cessió de propietari, les parts interessades han de complir certes formalitats i fer entrega d’una sèrie de documents que permetin el seguiment de les mercaderies. El dipositari de sortida i el dipositari de destinació presenten al despatx de control l’autorització de trasllat de mercaderies signada conjuntament pel dipositari de sortida (dipositari), pel dipositari de destinació (nou dipositari) i pel director de duana. Aquesta autorització ha de comportar les mencions següents: les indicacions sobre el dipositari de sortida. les referències de la mercaderia indicant el lloc on es troben, data d’entrada de la mercaderia en territori andorrà, número de declaració corresponent (número d’IM 7), identificació, quantitat, pes, codi NC, valor, etc. Totes aquestes indicacions han de ser idèntiques a les que figuren en la declaració d’entrada. Indicacions sobre el nou dipositari. L’operació que es preveu realitzar indicant si es tracta d’un canvi de magatzem o d’una cessió de propietari. Les parts interessades han de determinar la data en la qual les mercaderies han de ser traslladades. El dipositari s’alliberarà de la seva responsabilitat quan les mercaderies entrin en el dipòsit de destinació i s’enregistrin en el registre. Documents que s’han d’adjuntar a l’autorització: Factura/es Còpia de l’IM 7 Certificats i documents necessaris per a la importació (Fórmula A, EUR 1, etc.) El despatx de control podrà ésser sol·licitat per vetllar per al bon desenvolupament del trasllat de les mercaderies. El document d’autorització de trasllat de mercaderies s’emetrà en tres exemplars. El despatx de control conservarà l’original, una còpia serà entregada al dipositari de sortida i l’altra (serà entregada) al dipositari de destinació. Cada demanda d’autorització només podrà afectar una declaració d’entrada. Caselles: 1. Dipositari (dipositari de sortida) Cognoms, nom, raó social, número de registre de comerç, Adreça completa, Número d’identificació de dipòsit atorgat per les autoritats duaneres. 2. Full S’ha d’indicar en la segona casella el número total de fulls (exemple 1/1, 1/2, 1/3...) 3. Articles S’ha d’indicar el número total d’articles objecte del trasllat 4. Nou dipositari (dipositari d’entrada) Cognoms i nom, raó social, número de registre de comerç, Adreça completa, Número d’identificació del dipòsit atorgat per les autoritats duaneres. 5. Comerç exterior S’ha d’indicar si es tracta de mercaderia sotmesa a mesures de política comercial posant una creu en la casella “si”, en el cas contrari, s’ha de posar una creu en la casella “no”. 6. País d’expedició S’ha d’indicar el país d’expedició 7. País d’origen S’ha d’indicar el país d’origen 8. S’ha d’indicar en aquesta casella el número corresponent sota el qual s’ha enregistrat la declaració d’entrada, la data i la duana a través de la qual ha entrat la mercaderia en territori duaner del Principat. 9. S’ha d’indicar si es tracta d’un canvi de magatzem o d’una cessió de propietari. 10. S’ha d’indicar la data en la qual la mercaderia serà traslladada al dipòsit del nou dipositari. 11. S’ha d’indicar el nombre d’embalums i la descripció de la mercaderia. 12. S’ha d’indicar el codi de la mercaderia de la nomenclatura combinada corresponent a la mercaderia traslladada. En les caselles número 13, 14, 15 i 16 s’hauran d’indicar, respectivament, el pes brut, les unitats, el pes net i el valor de la mercaderia. Aquestes indicacions han de ser idèntiques a les mencions que figuren en la declaració d’entrada (IM 7). Si es traslladen diverses mercaderies classificades en diverses posicions de la nomenclatura combinada, la mercaderia subjecta a la posició haurà de correspondre a una casella diferent. 17. Documents presentats S’ha d’indicar els documents que s’han presentat, entre els quals han de figurar còpia de la declaració d’entrada (IM 7), còpia/es de la/es factura/es adjuntada/es a la declaració d’entrada, certificats i documents necessaris per efectuar el seguiment de la mercaderia. La duana podrà demanar els documents que cregui necessaris. 18.Signatures de les persones interessades: dipositari, nou dipositari, director de duana i la data. Segona part —Generalitats— Exposició de motius D’acord amb el que disposa el paràgraf primer de les disposicions finals de la Llei del Codi de duana de data 20 de juny de 1996, el Govern aprova les disposicions d’aplicació següents pel que fa a les mercaderies de tots els països dels capítols 25 a 97 del sistema harmonitzat. Títol I. Definicions-decisions Capítol 1. Camp d’aplicació Article 1 Aquest Reglament defineix conceptes duaners i en particular les disposicions relatives a l’origen no preferencial de les mercaderies pel que fa a les mercaderies de tots els països dels capítols 25 a 97 del sistema harmonitzat, sense perjudici de les disposicions en vigor en tot moment en l’àmbit de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea de data 28 de juny de 1990. Capítol 2. Decisions Article 2 Quan una persona que presenta una demanda de decisió no pot facilitar tots els documents i els elements necessaris per dictaminar, les autoritats duaneres tenen l’obligació de facilitar els documents i els elements que tinguin a la seva disposició. Article 3 Una decisió en matèria de garantia, favorable a una persona que ha signat un compromís de pagar els imports reclamats a la primera demanda escrita de les autoritats duaneres, es revoca si no es compleix aquell compromís. Article 4 La revocació no afecta les mercaderies que, en el moment en què aquella pren efecte, ja s’hagin posat sota el règim en mèrits de l’autorització objecte de la revocació. Tanmateix, les autoritats duaneres poden exigir que aquestes mercaderies rebin una de les destinacions duaneres admeses en el termini que estableixin. Capítol 3. Procediments informàtics Article 5 1. Les autoritats duaneres poden preveure, en les condicions i segons les modalitats que determinin i en el respecte dels principis establerts per la reglamentació duanera, que es compleixin les formalitats per procediments informàtics. S’entén per: “procediments informàtics”: a) l’intercanvi amb les autoritats duaneres de missatges normalitzats EDI; b) la introducció en els sistemes informàtics duaners dels elements d’informació necessaris per a l’acompliment de les formalitats en qüestió; “EDI” (Intercanvi Electrònic de Dades): la transmissió per via electrònica de dades estructurades segons unes normes de missatge convingudes entre un sistema informàtic i un altre; “missatge normalitzat”: una estructura predefinida i reconeguda per a la transmissió electrònica de dades. 2. Les condicions determinades per a l’acompliment de les formalitats mitjançant procediments informàtics han de comprendre particularment unes mesures de control tant de la font com de la seguretat de les dades contra els riscos d’accés no autoritzat, de pèrdua, d’alteració i de destrucció. Article 6 Quan les formalitats es compleixen mitjançant procediments informàtics, les autoritats duaneres determinen les modalitats de reemplaçament de la signatura manuscrita per una altra tècnica que es pot basar eventualment en l’ús de codis. Títol II. Origen de les mercaderies Capítol 1. Origen no preferencial Secció 1. Obratges o transformacions que confereixen l’origen Article 7 Les disposicions del present capítol precisen, d’una banda, per als tèxtils i les obres en aquestes matèries de la secció XI, de la nomenclatura combinada i, d’altra banda, per a certs productes no tèxtils i obres en aquestes matèries, els obratges o les transformacions que es considera que satisfan els criteris de l’article 22 del Codi de duana i que permeten conferir a aquests productes l’origen del país en què s’hagin realitzat. Per país, s’ha d’entendre, segons el cas, el Principat d’Andorra o bé un altre estat. Subsecció 1. Matèries tèxtils i obres en aquestes matèries de la secció XI de la nomenclatura combinada. Article 8 Per a les matèries tèxtils i les obres en aquestes matèries de la secció XI de la nomenclatura combinada, una transformació completa, tal com la defineix l’article 9 següent, té la consideració d’obratge o transformació que confereix l’origen segons l’article 22 del Codi de duana. Article 9 Constitueixen transformacions completes els obratges o les transformacions que tenen per efecte posar els productes així obtinguts en una codificació de la nomenclatura combinada diferent d’aquella que correspon a cadascuna de les matèries no originals que s’hagin emprat. Tanmateix, per als productes enumerats a l’annex 2, només poden ser considerades com a completes les transformacions particulars contingudes a la columna 3 de dit annex, davant de cada producte obtingut, tant si s’acompanyen com no d’un canvi de posició. Les modalitats d’utilització de les regles contingudes en aquest annex 2 s’exposen a les notes introductives que figuren a l’annex 1. Article 10 Per a l’aplicació de l’article precedent, els obratges o les transformacions següents es consideren sempre insuficients per conferir el caràcter d’origen, hi hagi o no canvi de posició tarifària: a) les manipulacions destinades a assegurar la conservació en l’estat dels productes durant el seu transport i l’emmagatzematge (aeració, estesa, assecament, extracció de parts avariades i operacions semblants); b) les operacions senzilles de desempolsar, garbellar, triar, classificar, assortir (incloent-hi compondre jocs de productes), rentar, retallar; c) i) els canvis d’embalatge i les divisions i reunions de paquets; ii) la simple posada en sacs, estoigs, caixes, planxetes etc. i tota altra operació senzilla de condicionament; d) l’afegiment als mateixos productes o als seus embalatges de marques, etiquetes o altres signes distintius; e) la simple reunió de parts de productes per tal de constituir un producte complet; f) l’acumulació de dues o més operacions de les que figuren als punts a) a e). Subsecció 2. Productes diferents dels materials tèxtils i els obratges en aquests materials de la secció XI de la nomenclatura combinada. Article 11 Per als productes obtinguts enumerats a l’annex 3, tenen consideració d’obratges o transformacions que confereixin l’origen en el sentit de l’article 22 del Codi de duana, els obratges o les transformacions que figuren a la columna 3 del dit annex. Les modalitats d’utilització de les regles contingudes a l’annex 3 s’exposen a les notes introductives que figuren a l’annex 1. Subsecció 3. Disposicions comunes per tots els productes: Article 12 Quan les llistes dels annexos 2 i 3 indiquen que l’origen s’adquireix a condició que el valor de les matèries no originals emprades no superi un percentatge determinat del preu de sortida de fàbrica dels productes obtinguts, aquest percentatge es calcula de la manera següent: el terme “valor” significa el valor en duana en el moment de la importació de les matèries no originals emprades o, si aquest no es coneix o no es pot establir, el primer preu verificable pagat per aquestes matèries en el país de transformació; l’expressió “preu de sortida de fàbrica” significa el preu de sortida de fàbrica del producte obtingut, amb la deducció prèvia de totes les taxes, impostos interiors que són o poden ser restituïts quan el producte s’exporti; el “valor adquirit pel fet de les operacions de muntatge” és l’addició de valors que resulta de les operacions de muntatge pròpiament dites, incloent-hi tota operació d’acabat i de control i, eventualment, d’incorporació de peces originàries del país on s’efectuen aquestes operacions, incloent-hi el benefici i les despeses generals suportades en aquest país pel fet de les operacions citades. Secció 2. Disposicions d’aplicació relatives a les peces de recanvi Article 13 1. Els accessoris, les peces de recanvi i les eines lliurades al mateix temps que un material, una màquina, un aparell o un vehicle, que formin part del seu equipament normal, es considera que tenen el mateix origen que el material, la màquina, l’aparell o el vehicle en qüestió. 2. Les peces de recanvi essencialment destinades a un material, una màquina, un aparell o un vehicle, posats en lliure pràctica o exportats anteriorment, es considera que tenen el mateix origen que el material, la màquina, l’aparell o el vehicle en qüestió sempre que les condicions previstes en la present secció s’hagin satisfet. Article 14 La presumpció prevista a l’article anterior només s’admet: si és necessària per a la importació en el país de destinació; en els casos en què la utilització de les dites peces de recanvi essencials per a l’etapa de producció del material, de la màquina, de l’aparell o del vehicle en qüestió, no hagi impedit que confereixi l’origen andorrà o l’origen del país de producció al material, la màquina, l’aparell o el vehicle. Article 15 Per l’aplicació de l’article 13 del present Reglament s’entén: a) per “materials, màquines, aparells o vehicles” les mercaderies que figuren a les seccions XVI, XVII i XVIII de la nomenclatura combinada; b) per “peces de recanvi essencials” les que: constitueixen elements sense els quals no es pot assegurar el bon funcionament de les mercaderies esmentades en el punt a), posades en lliure pràctica o exportades anteriorment; són característiques d’aquestes mercaderies; i es destinen al seu manteniment i a substituir peces del mateix tipus avariades o esdevingudes inutilitzables. Article 16 Quan es presenti una demanda de certificat d’origen a les autoritats duaneres o a organismes facultats pel Principat d’Andorra per a peces de recanvi essencials previstes a l’article 13 del present Reglament, tant el certificat com la demanda corresponent han de portar a la casella núm. 6 (número d’ordre-marques i números-nombre i naturalesa dels paquets-designació de les mercaderies) una declaració de l’interessat que precisi que les mercaderies esmentades es destinen al manteniment normal d’un material, d’una màquina, d’un aparell o d’un vehicle exportats anteriorment, a més de la indicació exacta del dit material, màquina, aparell o vehicle. A més, l’interessat ha d’indicar en la mesura que pugui les referències del certificat d’origen (autoritat lliuradora, número i data del certificat) sota la cobertura del qual s’hagi exportat el material, la màquina, l’aparell o el vehicle, al manteniment del qual es destinen les peces. Article 17 Quan s’ha de justificar l’origen de les peces de recanvi essencials esmentades a l’article 13 del present Reglament, per tal de posar-les en lliure pràctica al Principat d’Andorra mitjançant la presentació d’un certificat d’origen, aquest ha d’incloure les indicacions previstes a l’article 16 del present Reglament. Article 18 Les autoritats duaneres del Principat d’Andorra poden exigir tots els justificants complementaris per tal d’assegurar l’aplicació de les regles establertes per la present secció i, particularment: la presentació de la factura o de la còpia de la factura corresponent al material, a la màquina, a l’aparell o al vehicle posat en lliure pràctica o exportat anteriorment; el contracte o la còpia del contracte o qualsevol altre document que faci constar que el lliurament es realitza en el marc del manteniment normal. Secció 3. Disposicions d’aplicació relatives als certificats d’origen no preferencial Article 19 Quan l’origen d’una mercaderia ha de ser justificat a la importació mitjançant la presentació d’un certificat d’origen, aquest certificat ha de satisfer les condicions següents: a) ser expedit per una autoritat o per un organisme que presenti les garanties necessàries i que sigui degudament facultat a aquest efecte; b) incloure totes les indicacions necessàries per identificar la mercaderia a la qual es refereix, particularment: el nombre, la naturalesa, les marques i els números dels paquets; el tipus de mercaderia; els pesos brut i net de la mercaderia; aquestes indicacions, però, poden ser substituïdes per altres, com ara la quantitat o el volum, quan el seu pes no pot ser determinat, quan la mercaderia estigui subjecta a variacions sensibles de pes durant el transport o quan la seva identificació s’asseguri normalment mitjançant aquestes altres indicacions; el nom de l’expedidor; c) certificar sense ambigüitat que la mercaderia a la qual es refereix és originària d’un país determinat. Article 20 1. Els certificats d’origen lliurats per les autoritats duaneres del Principat d’Andorra o organismes facultats pel Govern han de satisfer les condicions establertes a l’article 19, punts a) i b), del present Reglament. 2. Aquests certificats, com les demandes corresponents, s’han d’expedir en formularis conformes al model que figura a l’annex 4. 3. Aquests certificats d’origen atesten que les mercaderies són originàries del Principat d’Andorra. Article 21 Els certificats d’origen es lliuren a la demanda escrita de la persona interessada. Si les circumstàncies ho justifiquen, particularment quan la persona interessada manté corrents regulars d’exportació, les autoritats duaneres poden renunciar a exigir una demanda per cada operació d’exportació, sempre que es respectin les disposicions en matèria d’origen. Si les necessitats del comerç ho requereixen, es poden lliurar una o més còpies suplementàries de cada certificat d’origen. Aquestes còpies s’han d’expedir en uns formularis conformes al model que figura a l’annex 4. Article 22 1. El format del certificat és de 210 x 297 mm; s’admet una tolerància màxima de 5 mm de menys fins a 8 mm de més pel que fa a la llargada. El paper a emprar ha de ser de color blanc, sense pastes mecàniques, encolat per a escriptures i que pesi almenys 64 grams el m2 o entre 25 i 30 grams el m2 si s’empra paper avió. El recto de l’original porta una impressió de fons gravada de color bistre que palesi qualsevol falsificació efectuada per mitjans mecànics o químics. 2. El formulari de demanda s’imprimeix en la llengua oficial del Principat d’Andorra; el formulari del certificat d’origen s’imprimeix en la llengua oficial del Principat d’Andorra o, segons els usos i les necessitats del comerç, en qualsevol altra llengua. 3. El Govern es pot reservar el dret d’imprimir els formularis de certificats d’origen o pot encarregar la impressió a unes impremtes convingudes. En aquest últim cas, es farà referència a aquesta convenció en cada formulari de certificat d’origen. Cada certificat d’origen porta una menció que indica el nom i l’adreça de la impremta o un signe que permeti la seva identificació. Porta a més un número de sèrie, imprès o afegit mitjançant un segell, destinat a individualitzar-lo. Article 23 Els formularis de demanda i els certificats d’origen s’emplenen amb màquina d’escriure o a mà amb majúscules, en la llengua oficial del Principat d’Andorra o, segons els usos i les necessitats del comerç, en qualsevol altra llengua. Article 24 Cada certificat previst a l’article 20 del present Reglament, ha de portar un número de sèrie destinat a individualitzar-lo. La demanda de certificat i totes les còpies del certificat hauran de portar el mateix número. A més, les autoritats duaneres o els organismes facultats pel Govern poden afegir un número de lliurament a aquests documents. Article 25 Les autoritats duaneres o els organismes facultats pel Govern que hagin lliurat certificats d’origen, han de conservar les demandes corresponents durant un termini mínim de tres anys. Disposició final Aquest Reglament entra en vigor el mateix dia de la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Annex 1 Notes introductòries a les llistes de les fabricacions o transformacions que atribueixen o no atribueixen al producte transformat el caràcter originari quan aquestes s’apliquen a les matèries no originàries Consideracions generals Nota 1 1.1. Les dues primeres columnes que figuren als annexos 2 i 3 descriuen el producte obtingut. La primera columna detalla el número de la posició o del capítol de la nomenclatura combinada i la segona, la designació de les mercaderies que figuren en aquesta posició o en aquest capítol de la nomenclatura combinada. Pel que fa als esments fets a les dues primeres columnes, s’exposa una regla a la columna 3. Quan el número de la primera columna va precedit d’“ex”, això indica que la regla que es troba a la columna 3 solament s’aplica a la part de la posició o del capítol descrit a la columna 2. 1.2. Quan diversos números de posicions es reagrupen a la columna 1 o quan un número de capítol s’hi esmenta i els productes reunits a la columna 2, en conseqüència, es designen en termes generals, la regla corresponent escrita a la columna 3 s’aplica a tots els productes que, dins del quadre de la nomenclatura combinada, es classifiquen segons les diferents posicions del capítol corresponent o en les posicions que es reagrupen a la columna 1. 1.3. Quan la llista consta de diferents regles aplicables a productes diferents que pertanyen a una mateixa posició, cada guió designa la part de la posició que és objecte de la regla corresponent a la columna 3. Nota 2 2.1. El terme “fabricació” designa totes les formes de producció o de transformació, incloent-hi el “muntatge” o les operacions específiques. 2.2. El terme “matèries” designa tots els tipus d’“ingredients”, de “matèries primeres”, de “materials”, de “components”, de “parts”, etc. utilitzats per assegurar la fabricació d’un producte. 2.3. El terme “producte” designa el producte obtingut, encara que estigui destinat a ésser utilitzat posteriorment en un altre procés de fabricació. Nota 3 3.1. La fabricació o la transformació exigida per un principi que figura a la columna 3 s’ha d’aplicar a les matèries originàries que s’utilitzen. De la mateixa manera, les restriccions escrites en el principi de la columna 3 s’apliquen únicament a les matèries no originàries utilitzades. 3.2. Si un producte, obtingut amb matèries no originàries i que adquireix qualificació d’originari en el curs de la fabricació, per a l’aplicació de principis que es poden aplicar, es realitza com a matèria dins del procés de fabricació d’un altre producte, no se sotmet al principi de la llista aplicable el producte al qual s’incorpora. Exemple Els teixits no brodats poden adquirir l’origen si es teixeixen amb fils. Quan s’utilitzen en la fabricació de roba de llit brodada, el límit expressat en percentatge de valor que s’imposa per a la utilització de teixit no brodat no s’aplica en aquest cas particular. Nota 4 4.1. Els principis que figuren a les llistes fixen el grau mínim de producció o de transformació que s’ha de dur a terme, de manera que les produccions o transformacions que van més enllà també atribueixen la qualificació d’originari i que, a la inversa, les produccions o transformacions que no passen del principi no atribueixen l’origen. En altres termes, si un principi preveu que les matèries no originàries que es troben en un estat d’elaboració determinat es poden utilitzar, la utilització d’aquestes matèries que es troben en un estat menys avançat també s’autoritza, mentre que la utilització d’aquestes matèries que es troben en un estat més avançat no s’autoritza. 4.2. Quan un principi d’una llista determina que un producte es pot fabricar a partir de diverses matèries, això vol dir que una o més d’aquestes matèries es poden utilitzar. Això no implica, evidentment, que totes aquestes matèries s’hagin d’utilitzar simultàniament. Exemple El principi aplicable als fils preveu que les fibres naturals es poden utilitzar i que les matèries químiques, entre altres, també es poden utilitzar. Aquest principi no implica que les fibres naturals i les matèries químiques s’hagin d’utilitzar simultàniament, però significa que és possible utilitzar o l’una o l’altra d’aquestes matèries o les dues alhora. 4.3. Quan un principi d’una llista preveu que un producte s’ha de fabricar a partir d’una matèria determinada, aquesta condició no impedeix, evidentment, la utilització d’altres matèries que, en raó de la seva pròpia naturalesa, no poden satisfer el principi. Nota 5 Per a tots els productes altres que els productes tèxtils de la secció XI) que no es descriuen a l’annex 3, la determinació del’origen s’efectuarà observant, cas per cas, cada operació de transformació o de transformació segons el concepte d’última transformació o fabricació substancial, de la manera que es defineix a l’article 22 del codi de duana. Nota 6 6.1. L’expressió “fibres” utilitzada a la llista de l’annex 2 inclou “les fibres naturals” i “les fibres artificials o sintètiques discontínues” dels codis NC 5501 al 5507 i les fibres del tipus utilitzat per a la fabricació del paper. 6.2. L’expressió “fibres naturals”, quan s’utilitza a la llista de l’annex 2, s’atribueix a les fibres que no siguin les fibres artificials o sintètiques i s’ha de limitar a les fibres en tots els estats que es poden trobar abans de la filatura, incloent-hi els rebuigs, i, excepte si s’especifica el contrari, l’expressió “fibres naturals” inclou les fibres que han estat cardades, pentinades o transformades per la filatura, però no filades. 6.3. L’expressió “fibres naturals” cobreix el crin del codi NC 0503 i la seda dels codis NC 5002 i 5003, així com les fibres de llana, els pèls, fins i tot els pèls gruixuts dels codis NC 5101 al 5105, les fibres de cotó dels codis NC 5201 al 5203 i d’altres fibres d’origen vegetal dels codis NC 5301 al 5305. 6.4. L’expressió “fibres sintètiques o artificials discontínues” utilitzada a la llista de l’annex 2 inclou els cables de filament, les fibres discontínues o els rebuigs de fibres sintètiques o artificials discontínues dels codis NC 5501 al 5507. 6.5. Les expressions “pastes tèxtils” i “matèries químiques” utilitzades a la llista de l’annex 2 designen les matèries no tèxtils (que no estan classificades en els capítols 50 al 63) que es poden utilitzar per fabricar les fibres o els fils sintètics o artificials, o les fibres del tipus utilitzat per a la fabricació del paper. 6.6. Per als productes en la composició dels quals entren dues o més matèries tèxtils, les diposicions que figuren a la columna 3 s’apliquen per cada una de les matèries tèxtils que entren en la composició del producte mesclat. Nota 7 7.1. El terme “preblanquejat”, emprat a la llista de l’annex 2 per caracteritzar l’estadi d’elaboració requerit en certes matèries no originàries utilitzades, s’aplica a certs fils, teixits i draps de gènere de punt que s’han sotmès a una operació de rentat després del filat o del teixit. Els productes preblanquejats es troben en un estadi d’elaboració menys avançat que els productes blanquejats, els quals s’han sotmès a diversos banys en els agents blanquejadors (agents oxidants com el peròxid d’hidrògen i els agents reductors). 7.2. L’expressió “confecció completa” utilitzada a la llista de l’annex 2 significa que s’han d’efectuar totes les operacions que segueixen al tallat dels teixits o a l’obtenció directament dels teixits de gènere de punt. Tanmateix, el fet que una o més operacions d’acabat no es duguin a terme no fa perdre necessàriament a la confecció el seu caràcter complet. Exemples d’operació d’acabat es revisen seguidament: col·locació de botons i/o d’altres tipus de lligams confecció de botoneres acabat de la vora dels pantalons i de les mànigues o de la vora de les faldilles i dels vestits. col·locació dels guarniments i accessoris com butxaques, etiquetes, insígnies, etc. planxat i altres preparacions de la roba destinada a ser venuda com a “prêt-à-porter”. Nota per a les operacions d’acabat - Casos límits És possible que en processos de fabricació particulars, les operacions d’acabat, sobretot en el cas d’una combinació d’operacions, tinguin tanta importància que es pugui considerar que van més enllà del simple acabat. En aquests casos, la no realització de les operacions d’acabat farà perdre a la confecció el seu caràcter de completa. 7.3. L’expressió “impregnació, untatge, recobriment o estratificació” no compta les operacions destinades solament a lligar els teixits junts. Annex 2 Llista de fabricacions o trasformacions que donen o no donen al producte transformat el caràcter originari quan s’apliquen a les matèries no originàries Matèries tèxtils i treballs amb aquestes matèries de la secció XI Codi NC Designació del producte Fabricació o transformació que, aplicada a les matèries no originàries, els atribueix el caràcter de producte originari (1) (2) (3) ex 5101 Llanes no cardades ni pentinades: desengreixades, no carbonitzades Fabricació a partir de la suarda, inclosos els rebuigs de llana el valor de la qual no excedeix el 50% del preu a la sortida de fàbrica del producte carbonitzades Fabricació a partir de la llana desengreixada, no carbonitzada, el valor de la qual no excedeix el 50% del preu de sortida de fàbrica del producte. ex 5103 Rebuigs de llana o de pèls fins o grollers, carbonitzats Fabricació a partir de rebuigs de llana no carbonitzada, el valor de la qual no excedeix el 50% del preu de sortida de fàbrica del producte ex 5201 Cotó, no cardat ni pentinat, blanquejat Fabricació a partir de cotó brut el valor del qual no excedeix el 50% del preu de sortida de fàbrica del producte 5501 al 5507 Fibres sintètiques o artificials discontínues: no cardades, ni pentinades, ni transformades per la filatura Fabricació a partir de matèries químiques o de pastes tèxtils cardades o pentinades Fabricació a partir de matèries químiques, de pastes tèxtils o de rebuigs del codi NC 5505. ex capít 50 al 55 Fils o monofilaments que no siguin fils de paper: estampats o tenyits Fabricació a partir de:fibres naturals, no cardades ni pentinades ni transformades per la filaturaseda greja o rebuigs de sedamatèries químiques o pastes tèxtils o fibres sintètiquesartificials discontínues, no cardades ni pentinades ni preparades per a la filaturaestampació o tenyit de fils o monofilaments crus o preblanquejats (1) acompanyada d’operacions de preparació o d’acabat (el retorçat i la texturació no es considera que pertanyin a aquestes últimes), el valor dels materials no originaris (inclòs el fil) no sobrepassa el 48% del preu de sortida de fàbrica del producte altres Fabricació a partir de:fibres naturals, no cardades ni pentinades ni transformades per a la filaturaseda greja o rebuigs de sedamaterials químics pasta tèxtil o fibres sintètiques o artificials discontínues, no cardades ni pentinades ni preparades per a la filatura ex capít 50 al 55 Teixits, que no siguin teixits de fils de paper estampats tenyits altres Fabricació a partir de fils estampació o tenyit de teixits crus o preblanquejats, acompanyada d’operacions de preparació o d’acabat. (1) (2)Fabricació a partir de fils 5601 Buates de matèries tèxtils i articles en aquestes buates; fibres tèxtils d’una llargada que no excedeixi els 5 mm (abaixadures), nusos i botons de matèries tèxtils Fabricació a partir de fibres 5602 Feltres, inclosos els impregnats, untats, recoberts o estratificatsestampats o tenyits impregnats, untats recoberts o estratificats altres Fabricació a partir de fibres estampació o tenyit de feltres crus o preblanquejats, acompanyada d’operacions de preparació o d’acabat. (1) (2)Impregnació, untatge, recobriment o estratificació de feltres crus (3)Fabricació a partir de fibres 5603 No teixits, inclosos els impregnats, untats, recoberts o estratificatsestampats o tenyits impregnats, untats, recoberts o estratificats altres Fabricació a partir de fibresestampació o tenyit dels no teixits crus o preblanquejats, acompanyada d’operacions de preparació o d’acabats. (1) (2)Impregnació, untatge, recobriment o estratificació de no teixits crus. (3)Fabricació a partir de fibres 5604 Fils i cordes de cautxú, recoberts de tèxtils, fils tèxtils, làmines i formes similars dels codis NC 5404 o 5405, impregnats, untats, recoberts o enfaixats de cautxú o matèria plàsticafils i cordes de cautxú, recoberts de tèxtilsaltres Fabricació a partir de fils o cordes de cautxú, no recoberts de matèries tèxtils Impregnació, untatge, recobriment enfaixat dels fils tèxtils, làmines i formes similars, crus 5607 Cordills, cordes i cordes gruixudes, trenats o no, però si impregnats, untats, recoberts o enfaixats de cautxú o de matèria plàstica. Fabricació a partir de fibres, de fils de coco, de filaments o monofilaments sintètics o artificials 5609 Articles en fils, làmines o en formes similars dels codis NC 5404 o 5405, cordills, cordes o cordes gruixudes, no esmentades ni compreses enlloc. Fabricació a partir de fibres, de fils de coco, de filaments o monofilaments sintètics o artificials 5704 Catifes o altres revestiments de terra, en feltre, no fabricats a partir de tofes ni tractats per donar l’aspecte del vellut, inclosos confeccionats Fabricació a partir de fibres Capítol 58 Teixits especials i superfícies tèxtils fabricats a partir de tofes, puntes, tapisseries i articles de passamaneria; brodatsbrodats, en peça, en bandes o en motius (codi NC 5810)estampats o tenyits impregnats, untats o recobertsaltres Fabricació en la qual el valor de totes les matèries utilitzades no excedeix el 50% del preu de sortida de fàbrica del producteFabricació a partir de filsestampació o tenyit de teixits, de feltres o de no teixits crus o preblanquejats, acompanyada d’operacions de preparació o d’acabat (1) (2)Fabricació a partir de teixits, de feltres o de no teixits crusFabricació a partir de fils 5901 Teixits untats de cola o de matèries amilàcies, dels tipus utilitzats per a l’enquadernació, l’encartonament, folrat o usos similars; teles per calcar o transparents per al dibuix; teles preparades per a la pintura; bocaram o teixits similars rígids com els utilitzats a la capelleria Fabricació a partir de teixits crus 5902 Capes tramades per pneumàtics obtingudes a partir de fils d’alta duració, de niló o d’altres poliamides, de polièsters o de raió (“sedes artificials” de viscosa) Fabricació a partir de fils 5903 Teixits impregnats, untats o recoberts de matèria plàstica o estratificats amb matèria plàstica, que no siguin els del codi NC 5902 Fabricació a partir de teixits crus estampació o tenyit de teixits crus o preblanquejats, amb les operacions de preparació o d’acabat (1) (2) 5904 Linòleums, inclosos tallats, revestiments de terra que consisteixen en una capa o un recobriment aplicat sobre un suport tèxtil, inclòs tallat Fabricació a partir de teixits, de feltre o de no teixits crus 5905 Revestiments de parets amb matèries tèxtils Fabricació a partir de teixits crusestampació o tenyit de teixits crus o preblanquejats amb les operacions de preparació o d’acabat (1) (2) 5906 Teixits cautxutats, que no siguin els del codi NC 5902 Fabricació a partir d’estofes de gènere de punt crues o d’altres teixits crus 5907 Altres teixits impregnats untats o recoberts; teles pintades per als decorats de teatres, fons de tallers o usos similars Fabricació a partir de teixits crus estampació o tenyit de teixits crus o preblanquejats, amb les operacions de preparació o d’acabat (1) (2) 5908 Metxes teixides, trenades o tricotades en matèries tèxtils, per a làmpares, escalfaplats, encenedors, espelmes o similars; maniguets per a incandescència i estofes tubulars tricotades que serveixen per a la seva fabricació, inclosos els impregnats Fabricació a partir de fils 5909 Tubs per a bombes i tubsde similars, en matèries tèxtils, inclosos els reforçats de metall o d’altres matèries Fabricació a partir de fils o fibres 5910 Corretges transportadores o de transmissió en matèries tèxtils, incloses les reforçades de metallo d’altres matèries Fabricació a partir de fils o de fibres 5911 Productes i articles tèxtils per a usos tècnics, segons la nota 7 del capítol 59 de la nomenclatura combinadadiscos i corones per a polir, en feltrealtres Fabricació a partir de fils, rebuigs de teixits o draps del codi NC 6310 Fabricació a partir de fils o de fibres Capítol 60 Estofes de gènere de puntestampades o tenyides altres Fabricació a partir de filsestampació o tenyit d’estofes de gènere de punt, crues o preblanquejades, acompanyades d’operacions de preparació o d’acabat. (1) (2)Fabricació a partir de fils Capítol 61 Vestits i accessoris de vestits en gènere de puntobtinguts per conjunt, per costura de dues o més peces de gènere de punt que s’han tallat amb forma o obtingudes directament amb forma altres Confecció completa (4) Fabricació a partir de fils Ex Capít 62 Vestits o accessoris de vestits, que no siguin de gènere de punt,excloent els productes dels codis NC 6213 i 6214, per als quals les regles aplicables s’exposen seguidament acabats o completsno acabats o incomplets Confecció completa (4)Fabricació a partir de fils 6213 i 6214 Mocadors, mocadors fins, xals, bufandes, fulards, tapaboques, tapacolls, mantellines, vels i articles similars altres Fabricació a partir de filsfabricació a partir de teixits no brodats, el valor dels quals no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producteFabricació a partir de fils 6301 al ex 6306 Mantes; roba de llit, de taula, de lavabo o de cuina; cortinetes de finestra, cortines i cortines corredisses d’interior; cantoneres i vores de llits; altres articles; articles de mobiliari, excepte els del codi NC 9404; bosses i bossetes d’embalatge; lones, estores exteriors i articles de campamenten feltre o no teixitsno impregnats, untats, recoberts o estratificats impregnats, untats, recoberts o estratificats en gènere de puntno brodats que no siguin els de gènere de puntno brodats Fabricació a partir de fibresImpregnació, untatge, recobriment o estratificació de feltres o de no teixits crus (3) Confecció completa (4)Confecció completa (4)fabricació a partir d’estofes de gènere de punt no brodades, el valor de les quals no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producteFabricació a partir de filsFabricació a partir de filsfabricació a partir de teixits no brodats, el valor dels quals no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producte 6307 Altres articles confeccionats (inclosos els patrons de vestits) excepte vanos i pantalles de mà, no mecàniques, muntures i punys que els són destinats i parts d’aquestes muntures i dels punysbaietes, draps, fregalls Fabricació a partir de fils i camussesFabricació en la qual el valor de totes les matèries utilitzades no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producte 6308 Assortiments compostos de peces de teixits i de fils amb accessoris, per a la fabricació de catifes, tapisseries, tovalles de taula o tovallons brodats, o articles tèxtils similars embalats per a la venda al detall Incorporació en un conjunt dins del qual el valor total dels articles, no originaris incorporats no excedeix el 25% del preu de sortida de fàbrica de l’assortiment (1) Vegeu nota introductòria 7.1 de l’annex 1 (2) Tanmateix, per poder-se considerar una producció o transformació que atribueixi l’origen, la termoimpressió s’ha d’acompanyar de la impressió del “paper transfert” (que serveix per a la impressió). (3) Vegeu nota introductòria 7.3 de l’annex 1 (4) Vegeu nota introductòria 7.2 de l’annex 1. Annex 3 Llista de produccions o transformacions que atribueixen o no atribueixen al producte transformat el caràcter originari quan s’apliquen a les matèries no originàries Productes que no siguin matèries tèxtils i produccions en aquestes matèries de la secció XI Codi NC Designació del producte Fabricació o transformació que, aplicada a les matèries no originàries, atribueix el caràcter de producte originari (1) (2) (3) ex 3401 Feltres i no teixits, impregnats, untats o recoberts de sabó o detergents Fabricació a partir de feltres i no teixits ex 3405 Feltres i no teixits, impregnats, untats o recoberts de llustre o crema de sabates, de pintura encàustica, de brillants per a carrosseries, vidre o metalls, de pastes o pòlvores per rascar o preparacions similars Fabricació a partir de feltres o no teixits ex 3502 Albúmina d’ou assecada Assecat (si es presenta el cas, després del trencament i la separació); d’ous d’ocells en la seva closca, frescos o conservats, que pertanyen al codi NC ex 0407%%%d’ous d’ocells, desproveïts de la seva closca, no assecats, que pertanyen al codi NC ex 0408de clares d’ous, no assecades, que pertanyen al codi NC ex 3502 ex 4203 Vestits de cuir natural o reconstituït Costura o ajuntament de dues o més peces de cuir natural o reconstituït ex 4910 Calendaris de tot tipus, de matèries de ceràmica, decorats Decoració d’articles de matèries de ceràmica en la mesura que aquesta decoració ocasiona la classificació de les mercaderies obtingudes en una situació altra que no sigui la de les matèries utilitzades 6401 al 6405 Sabates Fabricació a partir de matèries de qualsevol posició, excloent-hi les unions formades pels sobres de sabates fixats a les soles primeres o a altres parts inferiors del codi NC 6406 ex 6911al ex 6913 Vaixella, altres articles de parament o d’economia domèstica i articles d’higiene o de lavabo, figuretes o altres objectes d’ornamentació, de matèries ceràmiques, decorats Decoració de matèries ceràmiques en la mesura que aquesta decoració ocasiona la classificació de les mercaderies obtingudes en una situació que no sigui aquesta de les matèries utilitzades ex 7117 Bijuteria, de matèries ceràmiques, decorada Decoració d’articles de matèries ceràmiques, en la mesura que aquesta decoració ocasiona la classificació de les mercaderies obtingudes en una situació que no sigui aquesta de les matèries utilitzades ex 8482 Coixinets de boles, de palets, de corrons o d’agulles, muntats (1) Muntatge, precedit pel tractament calent, rectificació i poliment dels anells exteriors i interiors ex 8520 Magnetòfons, fins i tot els que porten un dispositiu de reproducció del so Fabricació en el cas que el valor adquirit del fet de les operacions de muntatge, i ocasionalment de la incorporació de peces originàries, representi almenys un 45% del preu de sortida de fàbrica dels aparells Quan la regla del 45% no queda satisfeta, l’origen dels aparells és el del país d’on són originàries les peces, el preu de sortida de fàbrica de les quals representa més del 35% del preu de sortida de fàbrica del aparells Si la regla del 35% es respecta en dos països, l’origen dels aparells és el del país del qual són originàries les peces que representen el percentatge més elevat ex 85232090 Micro-disquets magnètics de 3,5 polzades, no gravats, formatejats o no, amb o sense senyal analògic per per al control de la qualitat del revestiment del disc Ajuntament del disquet (inclosos la inserció del disc magnètic i l’ajuntament de les cobertes) i fabricació: ja sigui del disc magnètic (inclòs el poliment), o de les cobertes superiors i inferiors Quan el disquet i les parts de la caixa (de protecció) no són fabricats en el país on té lloc l’ajuntament del disquet, aquest té l’origen del país d’on són originaris els components que que representen el percentatge més alt del preu de sortida de fàbrica. L’ajuntament del disquet (inclosos la inserció del disc magnètic i l’ajuntament de les cobertes) i el condicionament, no poden conferir per ells sols el caràcter originari del disquet. ex 8527 Aparells receptors per a la radiodifusió, inclosos combinats, en el mateix estoig, amb un aparell d’enregistrament o de reproducció de so, o amb un aparell de rellotgeria Fabricació en el cas que el valor adquirit del fet de les operacions de muntatge, i ocasionalment de la incorporació de peces originàries, representi almenys el 45% del preu de sortida de fàbrica dels aparells Quan la regla del 45% no és satisfeta, l’origen del aparells és el del país d’on són originàries les peces el preu de sortida de fàbrica de les quals representa més del 35% del preu de sortida de fàbrica dels aparells Si la regla del 35% es respecta en dos països, l’origen dels aparells és el del país del qual són originàries les peces que representen el percentatge més elevat ex 8528 Aparells receptors de televisió (excloent els sintnitzadors, els monitors de vídeo i projectors de vídeo) inclosos els combinats, en un mateix estoig, amb un aparell d’enregistrament o de reproducció del so Fabricació en el cas que el valor adquirit del fet de les operacions de muntatge, i ocasionalment de la incorporació de peces originàries, representi almenys el 45% del preu de sortida de fàbrica dels aparells Quan la regla del 45% no és satisfeta, l’origen dels aparells originàries les peces el valor de sortida de fàbrica de les quals representa més del 35% del preu de sortida de fàbrica dels aparells Si la regla del 35% es respecta en dos països, l’origen dels aparells és el del país del qual són originàries les peces que representen el percentatge més elevat ex 8542 Circuits integrats Operació de difusió, en el curs de la qual els circuits integrats es formen amb un suport semi conductor, gràcies a la introducció selectiva d’un element dopant adequat Fabricació o transformació que, aplicada a les matèries no originàries, no atribueix el caràcter de producte originari ex 9009 Aparells de fotocòpia, amb sistema òptic o per contacte Reunió d’aparells de fotocòpia acompanyada de la fabricació dels cables, del tambor, dels rotlles, de les plaques laterals, dels coixinets de boles, de les femelles i dels cargols Fabricació o transformació que, aplicada a les matèries no originàries, atribueix el caràcter de producte originari ex 9113 Corretges de rellotges i les seves peces, de matèries tèxtils Fabricació en la qual el valor de cada matèria utilitzada no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producte ex 9401 i 9403 Seients (excloent-hi els del núm. 9402), inclosos els transformables en llits, altres mobles i les seves parts, de matèries ceràmiques, decorats Decoració d’articles de matèries ceràmiques, en la mesura que aquesta decoració comporta la classificació de les mercaderies obtingudes en una posició diferent a la de les matèries utilitzades ex 9405 Aparells d’enllumenat (incloent-hi els projectors) i les seves parts, no esmentades ni compreses enlloc, làmpares de reclam, rètols lluminosos, plaques indicadores lluminoses i articles similars, que tenen una font d’enllumenat fixada d’una manera estable, i les seves parts no esmentades ni compreses enlloc, de matèries ceràmiques, decorats Decoració d’articles de matèries ceràmiques, en la mesura que aquesta decoració comporta la classificació de les mercaderies obtingudes en una posició diferent a la de les matèries utilitzades (1) El terme “muntats” inclou el muntatge parcial, però exclou les parts no muntades Tercera part —Valor a la duana— Exposició de motius D’acord amb el que disposa el paràgraf primer de les disposicions finals de la Llei del Codi de duana, de data 20 de juny de 1996, el Govern aprova les disposicions d’aplicació següents pel que fa a les mercaderies de tots els països dels capítols 25 a 97 del sistema harmonitzat. Títol 1. Disposicions generals Article 1 Aquest Reglament estableix les disposicions per determinar el valor a la duana aplicable a les mercaderies de tots els països dels capítols 25 a 97 del sistema harmonitzat sense perjudici de les disposicions en vigor en tot moment a l’àmbit de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea de data 28 de juny de 1990. Article 2 1. Les disposicions dels articles 26 a 34 del Codi de duana i les del present títol, són aplicades tenint en compte les disposicions reproduïdes a l’annex 1. Les disposicions de la primera columna de l’annex 1 han de ser aplicades segons la nota interpretativa corresponent que figura a la segona columna d’aquest annex. 2. Si, durant la determinació del valor a la duana, cal referir-se als principis de comptabilitat generalment admesos, les disposicions de l’annex 2 són d’aplicació. Article 3 1. En el sentit del present títol s’entén per: a) “l’acord”: l’acord sobre l’aplicació de l’article VII de l’Acord general sobre els aranzels duaners i el comerç, convingut en el marc de les negociacions comercials multilaterals de 1973 a 1979 i previst a l’article 29 paràgraf 1, primer guió, del Codi de duana; b) “mercaderies produïdes”: mercaderies cultivades, fabricades o extretes; c) “mercaderies idèntiques”: mercaderies produïdes en el mateix país i que són les mateixes en tots els conceptes, incloent-hi les característiques físiques, la qualitat i la reputació. Diferències d’aspecte menors no impedeixen que unes mercaderies, d’altra banda conformes a la definició, es considerin com a idèntiques; d) “mercaderies similars”: mercaderies produïdes en el mateix país que, sense ser idèntiques des de tots els punts de vista, presentin característiques semblants i estiguin composades de matèries semblants, cosa que els permet desenvolupar les mateixes funcions i ser intercanviables comercialment; la qualitat de les mercaderies, la seva reputació i l’existència d’una marca de fàbrica o de comerç, constitueixen part dels elements que cal prendre en consideració per determinar si unes mercaderies són similars; e) “mercaderies de la mateixa naturalesa o del mateix tipus”: mercaderies classificades en un grup o una gamma de mercaderies produïdes per un ram de producció particular o un sector particular d’un ram de producció, i s’inclouen mercaderies idèntiques o similars. 2. Les expressions “mercaderies idèntiques” i “mercaderies similars” no s’apliquen a les mercaderies que incorporin o comportin, segons el cas, treballs d’enginyeria, d’estudi, d’art o disseny, o plànols i esbossos, pels quals no s’ha fet cap ajustament mitjançant l’aplicació de l’

, del Codi de duana, pel fet que aquests treballs s’han realitzat al Principat d’Andorra. Article 4 1. A l’efecte de l’aplicació de l’

, punt d), i de l’article 28 paràgraf 2, punt c), del Codi de duana, les persones es consideren vinculades només si: a) una forma part de la direcció o del consell d’administració de l’empresa de l’altra i recíprocament; b) jurídicament tenen qualitat de socis; c) una és empleada de l’altra; d) una persona qualsevol posseeix, controla o deté directament o indirecta el 5% o més de les accions o participacions emeses amb dret a vot, de l’una i de l’altra; e) una d’elles controla l’altra directament o indirecta; f) ambdues són controlades directament o indirecta per un tercer; g) controlen ensems directament o indirecta un tercer; h) són membres de la mateixa família. Es considera que les persones són membres de la mateixa família només si estan vinculades l’una a l’altra en una relació qualsevol de les següents: espòs i esposa, ascendents i descendents en línia directa de primer grau, germans i germanes (germans, cosanguinis o uterins), ascendents i descendents en línia directa de segon grau, oncle o tia i nebot o neboda, sogres i gendre o nora, cunyats i cunyades. 2. A l’efecte del present títol, les persones que són sòcies de negocis entre elles pel fet que una és l’agent, el distribuïdor o el concessionari exclusiu de l’altra, sigui quina sigui la designació utilitzada, seran considerades vinculades l’una a l’altra només si la vinculació correspon a un dels criteris enunciats al paràgraf 1. Article 5 En el moment de la determinació, mitjançant l’aplicació de les disposicions de l’article 27 del Codi de duana, del valor a la duana de les mercaderies, el preu d’aquestes que no s’hagi abonat efectivament en el moment pres per determinar el valor a la duana, es prendrà, generalment, com a base de l’avaluació a la duana el preu a abonar per pagar en el moment considerat. Article 6 Quan unes mercaderies declarades per a la posada en lliure pràctica constitueixen una part d’una quantitat més gran de les mateixes mercaderies comprades en el context d’una transacció única, el preu pagat o per pagar, a l’efecte de l’article 27 paràgraf 1 del Codi de duana, és un preu calculat proporcionalment en funció de les quantitats declarades respecte a la quantitat total comprada. Una repartició proporcional del preu efectivament pagat o per pagar s’aplica igualment en els casos de pèrdua parcial o de danys abans de la posada en lliure pràctica de la mercaderia que s’ha d’avaluar. Article 7 Si el preu efectivament pagat o per pagar, previst a l’article 27, paràgraf 1, del Codi de duana, comprèn un import que representi una taxa interior exigible en el país d’origen o d’exportació referent a les mercaderies considerades, aquest import no s’incorporarà en el valor a la duana sempre que es demostri, a la satisfacció de les autoritats duaneres en qüestió, que aquestes mercaderies n’han estat o en seran exonerades, i això a benefici del comprador. Article 8 1. A l’efecte de l’article 27 del Codi de duana, el fet que les mercaderies objecte d’una venda es declarin per a la posada en lliure pràctica, s’ha de considerar com un indici suficient que s’hagin venut per a l’exportació amb destinació al territori duaner del Principat d’Andorra. En el cas de vendes successives abans de l’avaluació, aquest indici subsisteix només per a l’última venda, sobre la base de la qual les mercaderies s’han introduït al territori duaner de la Unió duanera d’Andorra i de la Comunitat Europea, o per a una venda al territori duaner del Principat d’Andorra o en el territori duaner de la Comunitat abans de la posada en lliure pràctica de les mercaderies. En el moment de la declaració d’un preu relatiu a una venda anterior a l’última venda, sobre la base de la qual les mercaderies s’han introduït al territori duaner de la Unió duanera d’Andorra i de la Comunitat Europea, s’ha de demostrar a la satisfacció de les autoritats duaneres que tal venda de les mercaderies s’ha convingut per a l’exportació amb destinació a aquest territori. S’apliquen les disposicions dels articles 30 a 34. 2. En el cas d’utilització de les mercaderies en un país tercer entre la venda i la posada en lliure pràctica, no s’imposa el recurs al valor transaccional. 3. El comprador no ha de satisfer cap altra condició que la de ser part del contracte de venda. Article 9 Si, mitjançant l’aplicació de l’

, del Codi de duana, s’estableix que la venda o el preu de les mercaderies importades estan subordinats a una condició o a una prestació el valor de la qual es pot determinar, pel que fa a les mercaderies per avaluar, aquest valor s’ha de considerar com un pagament indirecte fet pel comprador al venedor d’una part del preu pagat o per pagar, sempre que la condició o la prestació en qüestió no es refereixin: a) a cap activitat prevista a l’article 27, paràgraf 3, punt b), del Codi de duana; o b) ni a un element que s’hauria d’afegir al preu pagat o per pagar en aplicació de les disposicions de l’article 30 del Codi de duana. Article 10 1. A l’efecte de l’article 27, paràgraf 3, punt b), del Codi de duana, l’expressió “les operacions que fan referència a la comercialització” es refereix a totes les activitats vinculades a la publicitat i la promoció de la venda de les mercaderies en qüestió, i a totes les activitats vinculades amb les garanties corresponents. 2. Aquestes activitats empreses pel comprador s’han de considerar com empreses pel seu propi compte, encara que resultin d’una obligació feta al comprador sobre la base d’un acord convingut amb el venedor. Article 11 1. A l’efecte de l’aplicació de l’article 28, paràgraf 2, punt a), del Codi de duana (valor transaccional de mercaderies idèntiques), el valor a la duana es determina referint-se al valor transaccional de mercaderies idèntiques, venudes al mateix nivell comercial i sensiblement en la mateixa quantitat que les mercaderies per avaluar. En l’absència d’aquestes vendes, s’haurà de referir al valor transaccional de mercaderies idèntiques, venudes a un nivell comercial diferent i/o en quantitat diferent, ajustades per tenir en compte les diferències que haurien pogut provocar el nivell comercial i/o la quantitat, sempre que els ajustaments que portin a un augment o a una disminució del valor, es puguin basar en elements de prova exhibits que estableixin clarament que són raonables i exactes. 2. Si, en l’aplicació del present article, es constaten dos o més valors transaccionals de mercaderies idèntiques, s’ha de prendre en consideració el valor transaccional més baix per determinar el valor a la duana de les mercaderies importades. 3. A l’efecte de l’aplicació del present article, un valor transaccional de mercaderies produïdes per una persona diferent es pren en consideració només si mitjançant l’aplicació del paràgraf 1 no es pot fer constar cap valor transaccional de mercaderies idèntiques, produïdes per la mateixa persona que les mercaderies per avaluar. 4. A l’efecte de l’aplicació del present article, s’entén per valor transaccional de mercaderies importades idèntiques el valor a la duana determinat anteriorment segons l’article 27 del Codi de duana, ajustat de conformitat amb el paràgraf 1 i amb el paràgraf 2 del present article. Article 12 1. A l’efecte de l’aplicació de l’article 28, paràgraf 2, punt b), del Codi de duana (valor transaccional de mercaderies similars), el valor a la duana es determina referint-se al valor transaccional de mercaderies similars, venudes al mateix nivell comercial i sensiblement en la mateixa quantitat que les mercaderies per avaluar. En l’absència de tals vendes, s’ha de referir al valor transaccional de mercaderies similars, venudes a un nivell comercial diferent i/o en quantitat diferent, ajustades per tenir en compte les diferències que haurien pogut provocar el nivell comercial i/o la quantitat, sempre que els ajustaments que portin a un augment o a una disminució del valor, es puguin basar en elements de prova exhibits que estableixin clarament que són raonables i exactes. 2. Si, en l’aplicació del present article, es constaten dos o més valors transaccionals de mercaderies similars, s’ha de prendre en consideració el valor transaccional més baix per determinar el valor a la duana de les mercaderies importades. 3. A l’efecte de l’aplicació del present article, un valor transaccional de mercaderies produïdes per una persona diferent es pren en consideració només si mitjançant l’aplicació del paràgraf 1 no es pot constatar cap valor transaccional de mercaderies similars produïdes per la mateixa persona que les mercaderies per avaluar. 4. A l’efecte de l’aplicació del present article, s’entén per valor transaccional de mercaderies importades similars el valor a la duana determinat anteriorment segons l’article 27 del Codi de duana, ajustat de conformitat amb el paràgraf 1 del present article. Article 13 1. a) Si les mercaderies importades o mercaderies idèntiques o similars importades es venen en l’estat al Principat d’Andorra, el valor a la duana de les mercaderies importades previst a l’article 28, paràgraf 2, punt c), del Codi de duana es basa en el preu unitari corresponent a les vendes de les mercaderies importades o de mercaderies idèntiques o similars importades que totalitzin la quantitat més alta, fetes a persones no vinculades als venedors en el moment o aproximadament en el moment de la importació de les mercaderies per avaluar, sense perjudici de les deduccions que tinguin a veure amb els elements següents: i) comissions generalment pagades o convingudes, o marges generalment practicats per beneficis i despeses generals (incloent-hi els costos directes o indirectes de la comercialització de les mercaderies en qüestió) relatius a les vendes al Principat d’Andorra de mercaderies importades de la mateixa naturalesa o del mateix tipus; ii) despeses habituals de transport i d’assegurança i despeses relacionades realitzades al Principat d’Andorra. iii) drets a la importació i altres imposicions per pagar dins el Principat d’Andorra per raó de la importació o de la venda de les mercaderies, b) Si les mercaderies importades o les mercaderies idèntiques o similars importades no es venen en el moment o aproximadament en el moment de la importació de les mercaderies per avaluar, el valor a la duana de les mercaderies importades, determinat mitjançant l’aplicació del present article, es basa —sota reserva, d’altra banda, del paràgraf 1, punt a)— en el preu unitari al qual es venen les mercaderies importades o les mercaderies idèntiques o similars importades al Principat d’Andorra, en l’estat i en la data més propera subseqüent a la importació de les mercaderies per avaluar, però en tot cas, dintre de noranta dies a comptar des d’aquesta importació. 2. Si les mercaderies importades o les mercaderies idèntiques o similars importades no es venen al Principat d’Andorra en l’estat, el valor a la duana es basa, a la demanda de l’importador, en el preu unitari corresponent a les vendes de mercaderies importades que totalitzin la quantitat més alta, fetes després de l’elaboració o la transformació ulterior, a persones establertes al Principat d’Andorra que no estiguin vinculades als venedors, tenint en compte el valor afegit per l’elaboració o la transformació i les deduccions previstes al paràgraf 1, punt a). 3. A l’efecte del present article, el preu unitari corresponent a les vendes de mercaderies importades que totalitzin la quantitat més alta, és el preu al qual es ven el nombre més gran d’unitats, a l’hora de vendes a persones no vinculades a les persones a les quals compren les mercaderies en qüestió, al primer nivell comercial subseqüent a la importació al qual es realitzin aquestes vendes. 4. Una venda feta al Principat d’Andorra a una persona que subministra directament o indirecta, sense despeses o a un cost reduït, un element qualsevol dels enunciats a l’article 30, paràgraf 1, punt b), del Codi de duana, per emprar-lo en la producció i en la venda per a l’exportació de les mercaderies importades, no s’hauria de prendre en consideració per establir el preu unitari a l’efecte de l’aplicació del present article. 5. A l’efecte de l’aplicació del paràgraf 1, punt b), la “data més propera” és la data en la qual les mercaderies importades o les mercaderies idèntiques o similars importades es venen en quantitat suficient perquè es pugui establir el preu unitari. Article 14 1. A l’efecte de l’aplicació de l’

, del Codi de duana (valor calculat), les autoritats duaneres no poden requerir o obligar una persona que no resideixi al Principat d’Andorra a exhibir, per a examen, una comptabilitat o altres documents per tal de determinar aquest valor. Tot i així, les informacions comunicades pel productor de les mercaderies per tal de determinar el valor a la duana mitjançant l’aplicació del present article, poden ser verificades en un altre país per les autoritats duaneres del Principat d’Andorra, amb l’acord del productor i sempre que aquestes autoritats donin un preavís suficient a les autoritats del país del productor en qüestió i que aquestes autoritats donin el seu consentiment a la investigació. 2. El cost o el valor de les matèries i de les operacions de fabricació enunciades a l’article 28, paràgraf 2, punt d), primer guió, del Codi de duana inclou el cost dels elements indicats a l’article 30, paràgraf 1, punt a) ii) i iii), del Codi de duana. També inclou el valor, degudament imputat en les proporcions apropiades, de tot producte o servei indicat a l’article 30, paràgraf 1, punt b), del Codi de duana que hagi subministrat directament o indirecta el comprador, per utilitzar-lo durant la producció de les mercaderies importades. El valor de les obres enunciades a l’article 30, paràgraf 1, punt b) iv), del Codi de duana que s’hagin realitzat al Principat d’Andorra s’inclou només en la mesura que aquestes obres vagin a càrrec del productor. 3. Quan es fan servir informacions diferents a les proporcionades pel productor o en nom seu per determinar un valor calculat, les autoritats duaneres informaran el declarant, si aquest ho demana, de la font d’aquestes informacions, de les dades utilitzades i dels càlculs realitzats sobre la base d’aquestes dades, sota reserva del que disposa l’article 14 del Codi de duana. 4. Les “despeses generals” previstes a l’article 28, paràgraf 2, punt d), segon guió, del Codi de duana, comprenen els costos directes i indirectes de la producció i de la comercialització de les mercaderies per a l’exportació que no s’hagin inclòs en mèrits del punt d), primer guió, de l’esmentat paràgraf. Article 15 Quan els continents previstos a l’article 30, paràgraf 1, punt a) ii), del Codi de duana s’han d’importar repetidament, el seu cost, a la demanda del declarant, es desglossa de manera apropiada, de conformitat amb els principis de comptabilitat generalment admesos. Article 16 A l’efecte de l’article 30, paràgraf 1, punt b) iv), del Codi de duana, els costos de recerques i d’esbossos preliminars de disseny no s’han d’incloure en el valor a la duana. Article 17 L’article 31, punt c), del Codi de duana s’aplica mutatis mutandis quan el valor a la duana es determina mitjançant l’aplicació d’un mètode que no sigui el valor transaccional. Article 18 1. Les autoritats duaneres, a petició de l’interessat, poden permetre que: per derogació de l’

, del Codi de duana, alguns elements que cal afegir al preu efectivament pagat o per pagar i que no poden quantificar en el moment en què neix el deute duaner, per derogació de l’article 31 del Codi de duana, alguns elements que no s’han d’incloure en el valor a la duana, en el cas en què els imports relatius a aquests elements no siguin diferents del preu pagat o per pagar en el moment en què neix el deute duaner, es calculin sobre la base de criteris apropiats i específics. 2. L’autorització només es pot atorgar si: a) l’acabament del procediment previst a l’article 61 del Reglament d’aplicació del Codi de duana, en matèria de tràmits d’introducció i procediment de declaració en duana al Principat d’Andorra, representa, en aquestes circumstàncies, un cost administratiu desproporcionat; b) el recurs a l’aplicació dels articles 28 i 29 del Codi de duana és inadequat en aquestes circumstàncies particulars; c) hi ha raons particulars per considerar que l’import dels drets a la importació que s’han de cobrar en el període que cobreix l’autorització no serà inferior al que es demanaria si no hi hagués autorització; d) això no condueix a distorsions de competència. Títol II. Disposicions relatives als cànons i drets de llicència Article 19 1.A l’efecte de l’

, del Codi de duana, s’entén per cànons i drets de llicència particularment el pagament per l’ús de drets que tinguin a veure amb: la fabricació de la mercaderia importada (particularment patents, dissenys, models i know-how en matèria de fabricació), o la venda per a l’exportació de la mercaderia importada (particularment marques de comerç o de fàbrica, models registrats), o la utilització o revenda de la mercaderia importada (particularment drets d’autor, processos de fabricació inseparablement incorporats a la mercaderia importada). 2. Independentment dels casos previstos a l’article 30 paràgraf 5 del Codi de duana, quan el valor a la duana de la mercaderia importada es determina mitjançant l’aplicació de les disposicions de l’article 27 del Codi de duana, el cànon o el dret de llicència s’ha d’afegir als preus efectivament pagats o a pagar només si aquest pagament: està relacionat amb la mercaderia a avaluar, i constitueix una condició de venda d’aquesta mercaderia. Article 20 1. Quan la mercaderia importada constitueix només un ingredient o un element constitutiu de mercaderies fabricades al Principat d’Andorra, es pot efectuar un ajustament del preu efectivament pagat o per pagar per la mercaderia importada només si el cànon o el dret de llicència està relacionat amb aquesta mercaderia. 2. La importació de mercaderies no muntades o que només hagin de passar per una operació menor abans de la revenda, com ara una dilució o un embalatge, no exclou que el cànon o el dret de llicència s’hagi de considerar com a relacionat amb les mercaderies importades. 3. Si els cànons o els drets de llicència estan relacionats parcialment amb les mercaderies importades i parcialment amb altres ingredients o elements constitutius afegits a les mercaderies després de la seva importació o bé amb unes prestacions o serveis posteriors a la importació, una repartició apropiada s’ha de realitzar només sobre la base de dades objectives i quantificables, de conformitat amb la nota interpretativa que figura a l’annex 1 i que correspon a l’article 30, paràgraf 2, del Codi de duana. Article 21 El cànon o el dret de llicència relatiu al dret a utilitzar una marca de fàbrica o de comerç s’ha d’afegir al preu efectivament pagat o per pagar per la mercaderia importada només si: el cànon o el dret de llicència concerneix a unes mercaderies revenudes en l’estat o que han passat per una operació menor després de la importació, aquestes mercaderies es comercialitzen sota la marca, posada abans o després de la importació, per la qual es paga el cànon o el dret de llicència, i el comprador no està en llibertat de procurar-se tals mercaderies d’altres subministradors no vinculats al venedor. Article 22 Quan el comprador abona un cànon o un dret de llicència a un tercer, les condicions previstes a l’article 19, paràgraf 2, del present Reglament es consideren satisfetes només si el venedor o una persona vinculada a ell requereix que el comprador efectuï aquest pagament. Article 23 Quan la manera de calcular l’import d’un cànon o d’un dret de llicència està relacionada amb el preu de la mercaderia importada, se suposa —llevat prova del contrari— que el pagament d’aquest cànon o dret de llicència està relacionat amb la mercaderia per avaluar. Tot i així, quan l’import d’un cànon o d’un dret de llicència es calcula independentment del preu de la mercaderia importada, el pagament d’aquest cànon o dret de llicència pot estar relacionat amb la mercaderia per avaluar. Article 24 A l’efecte de l’aplicació de l’article 30, paràgraf 1, punt c), del Codi de duana, no s’ha de prendre en consideració el país de residència del beneficiari del pagament del cànon o del dret de llicència. Títol III. Disposicions relatives a l’aplicació dels articles 30, apartat 1, punt e) I 31, punt a), del Codi de duana Article 25 Pel que fa a les disposicions relatives al lloc d’introducció en el territori duaner de la Comunitat Europea i a les despeses de transport en l’esmentat territori, són aplicables les disposicions establertes per la Comunitat Europea. Títol IV. Avaluació dels suports informàtics destinats a equipaments de tractament de dades Article 26 1. No obstant els articles 27 a 31 del Codi de duana, per determinar el valor a la duana de suports informàtics importats i destinats a uns equipaments de tractament de dades i que comportin dades o instruccions, es té en compte només el cost o el valor del suport informàtic pròpiament dit. El valor a la duana de suports informàtics importats que comportin dades o instruccions no inclou, doncs, el cost o el valor de les dades o de les instruccions, sempre que aquest cost o valor es distingeixi del cost o valor del suport informàtic en qüestió. 2. A l’efecte del present article: a) l’expressió “suport informàtic” no designa els circuits integrats, els semi-conductors i els dispositius similars o els articles que comportin tals circuits o dispositius; b) l’expressió “dades o instruccions” no inclou les gravacions sonores, cinematogràfiques o de vídeo. Títol V. Disposicions relatives als tipus de canvi Article 27 A l’efecte del present títol: a) l’expressió “tipus constatat” designa: l’últim tipus de canvi de venda constatat per a les transaccions comercials en el mercat de canvis del Principat d’Andorra, o qualsevol altre tipus de canvi així constatat i designat pel Principat d’Andorra com el tipus constatat, sempre que reflecteixi de la manera més efectiva possible el valor corrent de la moneda considerada en les transaccions comercials; b) l’expressió “publicat” significa portat al coneixement del públic, segons les modalitats fixades per la reglamentació vigent, c) l’expressió “moneda” designa qualsevol unitat monetària utilitzada com a mitjà de pagament entre les autoritats monetàries o en el mercat internacional. Article 28 1. Quan uns elements que serveixen per determinar el valor a la duana d’una mercaderia s’expressen en el moment d’aquesta determinació en una moneda diferent a la utilitzada al Principat d’Andorra, el tipus de canvi que s’ha d’aplicar per determinar aquest valor és el constatat el penúltim dimecres del mes en curs, publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. 2. El tipus constatat el penúltim dimecres s’ha d’aplicar durant un mes, a partir del primer dia del mes següent, llevat que sigui substituït per un tipus establert sobre la base de les disposicions de l’article 2 del present Reglament. Article 29 1. Si es produeix una fluctuació superior o igual al 5% en relació amb el tipus establert segons l’article 1 del present Reglament, el Govern adoptarà i publicarà al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els nous canvis, que seran aplicables a partir de la seva data de publicació, substituint els canvis en vigor fins aquell moment. 2. Quan un tipus de canvi no es publica un dimecres, el tipus de canvi a constatar per a l’aplicació del paràgraf 1 del present article és el tipus més recent i publicat abans de l’esmentat dimecres. Títol VI. Declaració dels elements i lliurament dels documents relacionats Article 30 1. Quan calgui determinar el valor a la duana per l’aplicació dels articles 27 a 34 del Codi de duana, una declaració dels elements relacionats amb el valor a la duana (declaració del valor) acompanya la declaració en duana establerta per a les mercaderies importades. La declaració del valor s’ha de fer en un formulari D.V.1 corresponent al model que figura a l’annex 3, acompanyat, si escau, d’un o més formularis D.V.1 BIS corresponents al model que figura a l’annex 4. 2. Les autoritats duaneres poden renunciar a exigir que la declaració s’estableixi en un formulari com l’indicat al paràgraf 1 quan el valor a la duana de les mercaderies en qüestió no es pugui determinar mitjançant l’aplicació de les disposicions de l’article 27 del Codi de duana. S’ha de proporcionar o fer proporcionar a les autoritats duaneres qualsevol altra informació que es pugui exigir per tal de determinar el valor a la duana mitjançant l’aplicació d’un altre article del dit Codi de duana; aquestes informacions es faciliten en la forma i les condicions prescrites per les autoritats duaneres. 3. La presentació en un despatx de duana d’una declaració requerida pel primer paràgraf equival, sense perjudici de l’aplicació eventual de disposicions repressives, a comprometre la responsabilitat de la persona que realitza la declaració de valor a la duana esmentat al primer paràgraf pel que fa a: l’exactitud i la integritat dels elements que figuren en la declaració, l’autenticitat dels documents presentats per donar suport a aquests elements, i el subministrament de qualsevol informació o document suplementari necessari per determinar el valor a la duana de les mercaderies. Article 31 1. Llevat que sigui imprescindible per percebre correctament els drets a la importació, les autoritats duaneres renuncien a exigir tota o una part de la declaració prevista a l’article 30, apartat 1, del present Reglament: a) quan el valor a la duana de les mercaderies importades no superi els 10.000 euros per enviament, sempre que no es tracti d’expedicions fraccionades o múltiples dirigides per un mateix expedidor a un mateix destinatari; o b) quan es tracti d’importacions sense cap caràcter comercial; o c) quan no cal que es presentin els elements en qüestió per aplicar l’aranzel duaner vigent al Principat d’Andorra, o bé quan els drets de duana previstos en aquest aranzel duaner no s’hagin de percebre a causa de l’aplicació d’una reglamentació duanera específica. 2. L’import expressat en ecus en el paràgraf primer, punt a), es converteix d’acord amb el que disposa l’article 17 del Codi de duana. Les autoritats duaneres poden arrodonir l’import així obtingut després de la conversió a l’alça o a la baixa. 3. Quan es tracta de mercaderies objecte d’un corrent continu d’importacions, realitzades en les mateixes condicions comercials, provinents d’un mateix venedor i destinades a un mateix comprador, les autoritats duaneres poden renunciar a exigir que es faciliti la totalitat dels elements previstos a l’article 30, paràgraf 1, del present Reglament per donar suport a cada declaració en duana; han d’exigir-los, però, cada vegada que les circumstàncies es modifiquin i almenys una vegada cada tres anys. 3. Una dispensa atorgada d’acord amb el present article pot ser retirada, i es pot exigir la presentació d’un D.V.1, en els casos en què s’ha descobert que una condició necessària per justificar el dit atorgament no s’ha satisfet o ja no se satisfà. Article 32 En el cas d’utilització de sistemes informatitzats, o quan les mercaderies en qüestió siguin objecte d’una declaració global, periòdica o recapitulativa, les autoritats duaneres poden admetre que la presentació dels elements exigits per determinar el valor a la duana pugui variar en la seva forma. Article 33 La persona que procedeix a la declaració del valor previst al paràgraf 1 de l’article 30 del present Reglament, ha de presentar a les autoritats duaneres un exemplar de la factura sobre la base de la qual es declara el valor a la duana de les mercaderies importades. Quan el valor a la duana es declari per escrit, aquest exemplar serà conservat per les autoritats duaneres. Article 34 1. Les autoritats duaneres no han de determinar forçosament el valor a la duana de les mercaderies importades sobre la base del mètode del valor transaccional si, de conformitat amb el procediment descrit al paràgraf 2, no estan convençudes, per dubtes ben fonamentats, que el valor declarat representi l’import total pagat o per pagar definit a l’article 27 del Codi de duana. 2. Quan les autoritats duaneres tinguin dubtes com els previstos al paràgraf 1, poden demanar informacions complementàries. Si persisteixen aquests dubtes, abans de prendre una decisió definitiva, les autoritats duaneres han d’informar la persona interessada, per escrit, dels motius sobre els quals aquests dubtes s’han fonamentat, i donar-li un termini raonable per contestar. La decisió final i els motius corresponents es comuniquen a la persona interessada per escrit. Disposició final Aquest Reglament entra en vigor el mateix dia de la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Annex 1 Notes interpretavives en matèria de valor de Duana Primera columna Segona columna Referència a les disposicions del Codi de duana Notes Article 27, paràgraf 1 El preu efectivament pagat o per pagar és el preu de les mercaderies importades. Així, les transferències de dividends i altres pagaments del comprador al venedor que no tenen relació amb les mercaderies importades no formen part del valor a la duana.

Es pot produir una tal restricció d’aquest tipus, per exemple, quan un venedor demana a un comprador d’automòbils de no revendre’ls o de no exposar-los abans d’una data determinada que marca el principi d’any per als models en qüestió. Article 27, paràgraf 1, punt b) Per exemple, es pot tractar de les situacions següents a) el venedor estableix el preu de les mercaderies importades subordinant-lo a la condició que el comprador comprarà igualment altres mercaderies en quantitats determinades; b) el preu de les mercaderies importades depèn del preu o dels preus als quals el venedor de mercaderies importades vengui d’altres mercaderies al venedor de les esmentades mercaderies importades; c) el preu s’estableix segons la base d’un mètode de pagament sense cap relació amb les mercaderies importades; per exemple, quan les mercaderies importades són de productes semiacabats que el venedor ha proveït a condició de rebre una quantitat determinada de productes acabats. Tanmateix, les condicions o prestacions relacionades amb la producció o la comercialització de les mercaderies importades no provoquen el rebuig del valor transaccional. Per exemple, el fet que el comprador proveeixi el venedor de treballs d’enginyeria o de plans duts a terme al país d’importació no provocarà el rebuig del valor transaccional a l’efecte de l’article 27 paràgraf 1.

1. L’article 27, paràgraf 2, punts a) i b) preveuen diferents mitjans per establir l’acceptabilitat d’un valor transaccional. 2. El paràgraf 2, punt a) preveu que, quan el comprador i el venedor estiguin vinculats, les circumstàncies pròpies de la venda s’examinaran i el valor transaccional serà admès com el valor a la duana, si aquests lligams no han influït en el preu. No s’ha d’entendre per això que les circumstàncies de la venda s’hagin d’examinar cada vegada que el comprador i el venedor estiguin vinculats.Aquest examen només s’exigirà quan hi hagi algun dubte quant a l’acceptabilitat del preu. Quanles autoritats duaneres no tinguin cap dubte pel que fa l’acceptabilitat del preu, aquest últim s’acceptarà sense que el declarant es vegi obligat a proporcionar informacions complementàries.Per exemple, les autoritats duaneres poden haver examinat abans les qüestions dels lligams o de posseir ja informacions detallades que fan referència al comprador i al venedor i poden ja estar convençudes, basant-se en aquest examen o aquestes informacions, que els lligams no han influït en el preu. 3. Quan les autoritats duaneres no estiguin en condicions d’acceptar el valor transaccional sense el complement d’una enquesta, hauran de donar al declarant la possibilitat de proporcionar totes les altres informacions detallades que podrien ésser necessàries per permetre’ls d’examinar les circumstàncies de la venda. En aquest sentit, les autoritats duaneres haurien d’estar a punt d’examinar els aspectes pertinents de la transacció, incloent-hi la manera com el comprador i el venedor organitzen les seves relacions comercials i la manera com ha estat fixat el preu en qüestió, per determinar si els lligams han influït en el preu.Si es pogués provar que el comprador i el venedor, encara que units en el sentit de l’article 4 del present Reglament, compren i venen l’un a l’altre com si no estiguessin units, així quedaria demostrat que els lligams no han influït en el preu. Per exemple, si el preu s’hagués fixat d’una manera compatible amb les pràctiques normals de la fixació de preus en la branca de producció en qüestió o de la manera que el venedor fixa els seus preus per a les vendes a compradors a qui no està unit, això demostraria que els lligams no han influït en el preu. Igualment, quan s’hauria provat que el preu és suficient per cobrir tots els costos i assegurar un benefici representatiu del benefici global realitzat per a l’empresa durant un període representatiu (per exemple, segons una base anyal) per a les vendes de mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie, s’hauria demostrat així que el preu no ha estat influït.4. El paràgraf 2, punt b), preveu que el declarant tingui la possibilitat de demostrar que el valor transaccional és a prop d’un valor “criteri” acceptat anteriorment per les autoritats duaneres i que, per consegüent, s’accepta segons les disposicions de l’article 27. Quan satisfà un dels criteris previstos en el paràgraf 2, punt b), no cal examinar la qüestió de la influència descrita al paràgraf 2, punt a). Si les autoritats duaneres posseeixen les informacions suficients per estar convençudes, sense recerques més aprofundides, que un dels criteris previstos al paràgraf 2, punt b), queda satisfet, no tindran cap raó per exigir del declarant que en porti la demostració.

Un cert nombre d’elements s’ha de tenir en consideració per determinar si un valor és “molt proper” a un altre valor. Es tracta sobretot de la naturalesa de les mercaderies importades, de la naturalesa de la branca de producció considerada, de la temporada durant la qual les mercaderies s’importen i de saber si la diferència de valor és significativa des del punt de vist comercial. Com que aquests elements poden variar d’un cas a un altre, seria impossible aplicar a tots els casos una norma uniforme, com un percentatge fix. Per exemple, per determinar si el valor transaccional està molt a prop dels valors “criteris” esmentats a l’article 27 paràgraf 2 punt b), una petita diferència de valor podria ésser inacceptable en un cas que fes referència a tal tipus de mercaderia, mentre que una diferència important seria tal vegada acceptable en un cas que fes referència a un altre tipus de mercaderia.

Un exemple de pagament indirecte seria el pagament total o parcial, pel comprador, d’un deute del venedor.

1. Arran de l’aplicació d’aquestes disposicions, les autoritats duaneres es referiran, cada vegada que això sigui possible, a una venda de mercaderies, segons el cas, idèntiques o similars, realitzada al mateix nivell comercial i que es basa sensiblement en la mateixa quantitat que la venda de mercaderies per valorar. En absència de tals vendes, serà possible de fer referència a una venda de mercaderies, segons el cas, idèntiques o similars realitzada en qualsevol de les tres situacions següents:a) venda al mateix nivell comercial, però que es basa en una quantitat diferent;b) venda a un nivell comercial diferent, però que es basa sensiblement en una mateixa quantitat;c) venda a un nivell comercial diferent i que es basa en una quantitat diferent. 2. Si hi ha hagut venda constatada en qualsevol de les tres situacions, es faran ajustos per tenir en compte, segons el cas:a) únicament el factor “quantitat”b) únicament el factor “nivell comercial”c) a la vegada el factor “nivell comercial” i el factor “quantitat”. 3. Una condició de qualsevol ajust efectuat segons les diferències de nivell comercial o de quantitat és que aquest ajust que dongui lloc a un augment o a una disminució del valor, només s’operi sobre la base d’elements de prova produïts, que estableixin clarament que és raonable i exacte, per exemple preus corrents en vigor on hi figurin els preus que tenen relació amb nivells diferents o amb quantitats diferents. Per exemple, si les mercaderies importades que s’han de valorar consisteixen en un enviamentde 10 unitats, que sols mercaderies importades,segons el cas, idèntiques o similars per a les quals existeix un valor transaccional s’han venut en quantitats de 500 unitats i que es reconeix que el venedor acorda descomptes per quantitat, l’ajust necessari es podrà dur a terme invocant el preu corrent del venedor i utilitzant el preu aplicable a la venda de 10 unitats. No cal, per això, que una venda de 10 unitats tingui lloc, del moment que s’hagi establert, el fet de vendes que es basen en quantitats, que el preu corrent sigui sincer i veritable. Tanmateix, en absència d’un criteri objectiu, la determinació del valor a la duana, segons les disposicions de l’article 28, paràgraf 2, punts a) i b), no és apropiada. Article 28, paràgraf 2, punt d) 1. Per determinar un valor calculat, caldrà examinar els costos de producció de les mercaderies per valorar i altres informacions que s’hauran d’obtenir. La utilització del mètode de valor calculat està, en general, limitada als casos en què el comprador i el venedor estiguin vinculats i en què el productor estigui disposat a comunicar les dades necessàries que fan referència a l’establiment dels costos a les autoritats del país d’importació i a acordar les facilitats per a totes les verificacions posteriors que puguin ésser necessàries.2. El “cost o valor”, segons l’article 28, paràgraf 2, punt d), es determina basant-se en les informacions relatives a la producció de les mercaderies que s’han de valorar,que es proveiran pel productor o en nom seu. Es basarà en la comptabilitat comercial del productor i a condició que aquesta comptabilitat sigui compatible amb els principis de comptabilitat generalment admesos que s’apliquen en el país de producció de les mercaderies.3. L’“import pels beneficis i les despeses generals”, segons l’article 28, paràgraf 2, punt d), apartat primer, s’haurà de determinar basant-se en les informacions proporcionades pel productor o en nom seu, llevat que les xifres que ell comuniqui siguin incompatibles amb les que corresponguin normalment a les vendes —de les mercaderies que s’han de valorar— realitzades pels productors del país d’exportació per a l’exportació al país d’importació.4. En la determinació del valor calculat no s’haurà de comptar dues vegades, segons l’esmentat article, el cost o el valor de cap dels elements.5. Convé destacar, en aquest tema, que l’“import pels beneficis i les despeses generals” s’ha de considerar com un tot. En resulta que si, en un cas particular, el benefici del productor és baix i les seves despeses generals elevades, el seu benefici i les seves despeses generals considerades en conjunt podran, tanmateix, ésser compatibles amb els que corresponen normalment a les vendes de mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie.Aquest podria ésser el cas, per exemple, si es posés a la venda un producte al Principat d’Andorra i si el productor s’acontentés amb un benefici nul o baix per contrapesar les despeses generals elevades inherents a la posada a la venda. Quan el productor pot demostrar que és per raó d’unes circumstàncies comercials particulars que ell té un benefici baix en les seves vendes de mercaderies importades, les xifres d’aquests beneficis efectius s’hauran de tenir en consideració a condició que les justifiqui per raons comercials vàlides i que la seva política de preus reflecteixi les polítiques de preus habituals en el camp de la producció referida. Aquest podria ésser el cas, per exemple, dels productors que esveuen obligats a abaixar temporalment els seus preus a causa d’una disminució imprevisible de la demanda o quan venen mercaderies per completar una gamma de mercaderies produïdes en el país d’importació i s’acontenten amb un benefici baix per mantenir la seva competitivitat. Quan les xifres dels beneficis i de les despeses generals proporcionades pel productor no són compatibles amb les que corresponen normalment a les vendes —de mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie que les mercaderies que s’han de valorar— realitzades pels productors del país d’exportació per a l’exportació amb destinació al país d’importació, l’import dels beneficis i de les despeses generals podrà basar-se en informacions pertinents diferents a les que haurà proporcionat el productor de les mercaderies o algú en nom seu.6. Per determinar si certes mercaderies són “de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie” que altres mercaderies, s’haurà de procedir cas per cas tenint en compte les circumstàncies. Per determinar els beneficis i les despeses generals habituals conforme a les disposicions de l’article 28, paràgraf 2, punt d), s’hauria de procedir a un examen de les vendes, per a l’exportació amb destinació al país d’importació, d’un grup o gamma de mercaderies el més estret possible, que comprengui les mercaderies per valorar, de les quals es puguin obtenir les informacions necessàries. A l’efecte de l’article 28, paràgraf 2, punt d), les “mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie” han de venir del mateix país que les mercaderies per valorar.

1. Els valors de duana determinats per aplicació de disposicions de l’article 29, paràgraf 1, haurien de basar-se, en la mesura que es pugui,en els valors de duana determinats anteriorment.2. Els mètodes de valoració que s’han d’emprar en virtut de l’article 29, paràgraf 1, haurien d’ésser els que defineixen els articles 27 i 28, paràgraf 2 inclòs, però una flexibilitat raonable en l’aplicació d’aquests mètodes seria conforme als objectius i a les disposicions de l’article 29, paràgraf 2.3. Alguns exemples mostraran allò que s’ha d’entendre per flexibilitat raonable: a) mercaderies idèntiques - la prescripció segons la qual les mercaderies idèntiques haurien d’ésser exportades en el mateix moment o més o menys en el mateix moment que les mercaderies per valorar, es podria interpretar amb flexibilitat; les mercaderies importades idèntiques produïdes en un país diferent al país d’exportació de les mercaderies que s’han de valorar podrien proporcionar la base de la valoració a la duana; es podrien utilitzar els valors de duana de mercaderies importades idèntiques, ja determinades per aplicació de les disposicions de l’article 30, paràgraf 2, punts c) o d). b) mercaderies similars - la prescripció segons la qual les mercaderies similars haurien d’ésser exportades al mateix moment o més o menys al mateix moment que les mercaderies per valorar, es podria interpretar amb flexibilitat; les mercaderies importades similars, produïdes en un país diferent al país d’exportació de les mercaderies que s’han de valorar, podrien proporcionar la base de la valoració de duana; es podrien utilitzar els valors a la duana de mercaderies importades similars, ja determinades per aplicació de les disposicions de l’article 28, paràgraf 2, punts c) o d); c) mètode deductiu - la prescripció segons la qual les mercaderies hauran d’haver estat venudes “en l’estat que s’han importat”, que figura en l’

del present Reglament, es podria interpretar amb flexibilitat; el termini de “noranta dies” es podria modular amb flexibilitat.

1. Dues consideracions intervenen en la imputació dels elements precisats en l’article 30 paràgraf 1 punt b) ii), referent a les mercaderies importades, per saber el valor de l’element per ell mateix i la manera com aquest valor s’ha d’imputar a les mercaderies importades; la imputació d’aquests elements s’hauria d’operar d’una manera raonable, apropiada a les circumstàncies i conforme als principis de comptabilitat generalment admesos.2. En allò que fa referència al valor de l’element, si el comprador adquireix l’esmentat element d’un venedor a qui no està unit, per un cost determinat, aquest cost constitueix el valor de l’element. Si l’element ha estat produït pel comprador o per una persona a qui està unida, el seu valor seria el cost de la seva producció. Si l’element ha estat utilitzat anteriorment pel comprador, tant si l’ha adquirit o produït com si no, el cost inicial d’aquisició o de producció s’hauria de disminuir tenint en compte aquesta utilització, per obtenir el valor de l’element.3. Una vegada determinat el valor de l’element, cal imputar-lo a les mercaderies importades. Existeixen diferents possibilitats a aquest efecte. Per exemple, el valor es podria imputar enterament al primer enviament, si el comprador desitgés pagar els drets del valor total d’un sol cop. Un altre exemple: pot demanar que el valor s’imputi sobre el nombre d’unitats produïdes fins al moment del primer enviament. Un altre exemple: pot demanar que el valor s’imputi sobre la totalitat de la producció prevista, si existeixen contractes o compromisos ferms d’aquesta producció. El mètode d’imputació utilitzat dependrà de la documentació proporcionada pel comprador.4. A títol d’il·lustració d’aix que precedeix, es pot considerar el cas d’un comprador que proveeix el productor d’un motlle per utilitzar per a la producció de les mercaderies per importar i que té amb ell un contracte de compra que es basa en 10.000 unitats.En el moment de l’arribada del primer enviament, que consta de 1.000 unitats, el productor ja ha produït 4.000 unitats. El comprador pot demanar a les autoritats duaneres d’imputar el valor del motlle sobre 1.000, 4.000 o 10.000 unitats. Article 30, paràgraf 1, punt b) iv) 1. Els valors que s’han d’ afegir per als elements precisats a l’article 30, paràgraf 1, punt b) iv) s’haurien de basar en dades objectives i quantificables. Per reduir al mínim la tasca que representa, per al declarant i per a les autoritats duaneres, la determinació dels valors per afegir, convindria utilitzar, en la mesuraque es pugui, les dades immediatament disponibles en el sistema d’escriptures comercials del comprador.2. Per als elements proporcionats pel comprador i que ha comprat o arrendat, el valor per afegir seria el cost de la compra o de l’arrendament. Els elements que són de domini públic no donaran lloc a cap altra addició que la del cost de les còpies.3. Els valors per afegir es podran calcular amb més o menys facilitat segons l’estructura de l’empresa considerada, les seves pràctiques de gestió i els seus mètodes comptables.4. Per exemple, pot donar-se el cas que una empresa que importa diversos productes d’alguns països tingui la comptabilitat del seu centre de disseny, situat fora del país d’importació, de tal manera que faci aparèixer amb exactitud els costos imputables a un producte donat. En un cas semblant, un ajust directe es podrà operar de manera adequada per aplicació de les disposicions de l’article 30.5. D’una altra banda, es pot donar el cas que una empresa passi els costos del centre de disseny, situat fora del país d’importació, a les despeses generals, sense imputar-los a uns productes determinats. En un cas semblant, seria possible operar, per aplicació de les disposicions de l’article 30, un ajust apropiat en allò que fa referència a les mercaderies importades, tot imputant el total dels costos del centre de disseny al conjunt de la producció que beneficia els serveis d’aquest centre i tot afegint els costos imputats al preu de les mercaderies importades, en funció del nombre d’unitats.6. Les variacions de les circumstàncies suara esmentades necessitaran, és clar, la presa en consideració de factors diferents per a la determinació del mètode d’imputació adequat.7. En els casos que la producció de l’element en qüestió faci intervenir un cert nombre de països i s’escaloni en un cert lapse de temps, l’ajust s’hauria de limitar al valor efectivament afegit a aquest element fora del Principat d’Andorra. Article 30, paràgraf 1, punt c) Els cànons i els drets de llicència, segons l’article 30, paràgraf 1, punt c), poden constar, entre altres, dels pagaments efectuats a títol de patents, les marques de fàbrica o de comerç i els drets d’autor. Article 30, paràgraf 2 Quan no existeixen dades objectives i quantificables en allò que fa referència als elements que s’ha prescrit d’afegir conforme a les disposicions de l’article 30, el valor transaccional no es pot determinar per aplicació de les disposicions de l’article 27. Aquest cas es pot produir, per exemple, en la situació següent: un cànon es paga sobre la base del preu de venda, en el país d’importació, d’un litre d’un producte determinat, que s’ha importat en quilos i transformat en solució després de la importació; si el cànon es basés en part en les mercaderies importades i en part en altres elements que no tenen cap relació amb les primeres (per exemple, quan les mercaderies importades es barregen amb els ingredients d’origen nacional i no es poden identificar separadament, o quan el cànon no es pot diferenciar d’arranjaments financers especials entre el comprador i el venedor), seria inadequat intentar d’afegir un element corresponent a aquest cànon; tanmateix, si l’import del cànon solament es basa en les mercaderiesimportades i pot ésser fàcilment quantificat, es pot afegir un element al preu efectivament pagat o per pagar. Referència a les disposicions d’aplicació del Codi de duana Notes

Una persona tindrà el dret de controlar-ne una altra quan estigui, de dret o de fet, en situació d’exercir sobre la primera un poder de constrenyiment o d’orientació. Article 12 L’expressió “i/o” dóna la facultat de referir-se a les vendes i d’operar els ajustos necessaris de qualsevol de les tres situacions descrites al paràgraf 1 de les notes interpretatives de l’article 28, paràgraf 2, punts a) i b) Article 13, paràgraf 1, punt a) 1. L’expressió “beneficis i despeses generals” s’hauria de considerar com un tot. La xifra retinguda per aquesta deducció s’hauria de determinar basant-se en les informacions proporcionades pel declarant o en nom seu, fora que les xifres del declarant no siguin incompatibles amb les que corresponen normalment a les vendes de mercaderies importades de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie, en el país d’importació. Quan les xifres del declarant són incompatibles amb les últimes xifres, l’import que s’ha retenir per als beneficis i les despeses generals pot basar-se en altres informacions pertanyents que han estat proporcionades pel declarant o en nom seu.2. Per determinar les comissions o els beneficis i les despeses generals habituals conforme a la present disposició, la qüestió de saber si certes mercaderies són “de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie” que altres mercaderies, s’ha de resoldre cas per cas tot tenint en compte les circumstàncies. S’hauria de procedir a un examen de vendes, en el país d’importació, del grup o de la gamma, al més estret possible, de mercaderies importades de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie que les mercaderies que s’han de valorar, de les quals es puguin extreure les informacions necessàries. A l’efecte de la present disposició, les “mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie” engloben les mercaderies importades del mateix país que les mercaderies per valorar, així com les mercaderies importades que provenen d’altres països.

1. Quan es recorre a aquest mètode de valoració, les deduccions operades per tenir en compte el valor afegit per la manufactura o la transformació posterior es basaran en les dades objectives i quantificables relatives al cost d’aquest treball. Els càlculs s’han d’efectuar basant-se en fòrmules, receptes i mètodes de càlcul admesos en la branca de producció, i altres pràctiques d’aquesta branca.2. Aquest últim mètode de valoració no s’aplica normalment quan, a resultes de la manufactura o la transformació posterior, les mercaderies importades han perdut la seva identitat. Tanmateix, pot haver-hi casos en què, encara que les mercaderies importades hagin perdut la seva identitat, el valor afegit per la manufactura o la transformació es pugui determinar amb precisió sense una excessiva dificultat. A l’inrevés, es poden presentar casos que les mercaderies importades conservin la seva identitat, però constitueixin un element tan mínim de les mercaderies venudes en el país d’importació que recórrer a aquest mètode de valoració seria injustificat. En vista de les consideracions precedents, les situacions d’aquest tipus s’hauran d’examinar cas per cas.

1.Per exemple, les mercaderies es venen sobre la base d’un preu corrent que comporta preus unitaris favorables per a les compres en quantitats relativament grans. Quantitat Quantitat total per venda Preu unitari Nombre de vendes venuda a cada preu 1 a 10 unitats 100 10 vendes de 5 un.5 vendes de 3 un. 65 11 a 25 unitats 95 5 vendes d’11 un. 55 més de 25 unitats 90 1 venda de 30 un.1 venda de 50 un. 80 La gran majoria del nombre d’unitats venudes a un preu donat és de 80; en conseqüència, el preu unitari corresponent a les vendes que totalitza la quantitat més elevada és 90. 2. Un altre exemple: han tingut lloc dues vendes. En la primera s’han venut 500 unitats al preu de 95 unitats monetàries cada una. En la segona, 400 unitats s’han venut al preu de 90 unitats monetàries cada una. En aquest exemple, la majoria d’unitats venudes a un preu determinat és de 500; en conseqüència, el preu unitari corresponent a la venda que totalitza la quantitat més elevada és 95. 3. Tercer exemple: en la situació següent, diverses quantitats es venen a preus diferents a) Vendes Quantitat per venda preu unitari 40 unitats 100 30 unitats 90 15 unitats 100 50 unitats 95 25 unitats 105 35 unitats 90 5 unitats 100 b) Totals Quantitattotal venuda preu unitari 65 90 50 95 60 100 25 105 En aquest exemple, la majoria d’unitats venudes a un preu determinat és 65; en conseqüència, el preu unitari corresponent a les vendes que totalitza la quantitat més elevada és 90. Annex 2 Aplicació dels principis de comptabilitat generalment admesos per a la determinació del valor a la Duana 1. Els “principis de comptabilitat generalment admesos” són els que són l’objecte, en un país i en un moment donat, d’un consens reconegut o d’una àmplia adhesió de fonts que són llei i que determinen quins són els recursos i les obligacions econmics per enregistrar a l’actiu i al passiu, quins són els canvis que intervenen en l’actiu i el passiu que s’haurien d’enregistrar, com l’actiu i el passiu, així com els canvis intervinguts, s’haurien de mesurar, quines informacions s’haurien de divulgar, i de quina manera i quins estats financers s’haurien d’establir. Aquestes normes poden consistir en amplis principis directors d’aplicació general igual que en pràctiques i procediments detallats. 2. A l’efecte de l’aplicació de les disposicions relatives al valor a la duana, les autoritats duaneres referides han d’utilitzar les informacions establertes d’una manera compatible amb els principis de comptabilitat generalment admesos en el país adequat segons l’article en qüestió. Quarta part. —Introducció, procediments de declaració en duana de mercaderies en el territori duaner del Principat d’Andorra— Exposició de motius D’acord amb el que disposa el primer paràgraf de les disposicions finals del Codi de duana de data 20 de juny de 1996, el Govern aprova les disposicions d’aplicació següents pel que fa a les mercaderies de tots els països dels capítols 25 a 97 del sistema harmonitzat. Títol I. Introducció de mercaderies en el territori duaner Capítol 1. Examen de les mercaderies i sostracció de mostres per l’interessat Article 1 Aquest Reglament preveu els tràmits d’introducció, procediments de declaració en duana en el Principat d’Andorra i procediments a seguir per a la posada sota qualsevol règim duaner de les mercaderies de tots els països dels capítols 25 a 97 del Sistema Harmonitzat, sense perjudici de les disposicions en vigor en tot moment en l’àmbit de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea de data 28 de juny de 1990. Article 2 1. Es concedeix l’examen de les mercaderies tractat a l’article 40 del Codi de duana, a demanda verbal, a la persona habilitada per donar una destinació duanera a les mercaderies, llevat que les autoritats duaneres, tenint en compte les circumstàncies, considerin necessari presentar una demanda escrita. Només es pot autoritzar la sostracció de mostres si l’interessat ho demana per escrit. 2. Les peticions escrites esmentades al paràgraf 1 han de ser signades per l’interessat i presentades a les autoritats duaneres. Han de portar les indicacions següents: nom i adreça del demandant, lloc on es troben les mercaderies, número de la declaració sumària quan ja ha estat presentada, llevat dels casos en què el Servei de Duana s’encarrega de posar aquesta indicació, o referència al règim duaner precedent, o també informació necessària per identificar el mitjà de transport en què es troben les mercaderies, qualsevol altra indicació necessària per identificar les mercaderies. En cas d’avís favorable, les autoritats duaneres autoritzen la demanda presentada per l’interessat. Quan aquesta demanda fa referència a una sostracció de mostres, aquestes autoritats indiquen les quantitats de mercaderies a sostreure. 3. L’examen previ de les mercaderies i la sostracció de mostres es fan sota el control de les autoritats duaneres, que en determinen les modalitats, cas per cas. El desembalatge, la pesada, el reembalatge i tota altra manipulació de les mercaderies es fan per compte i risc de l’interessat. Les despeses d’anàlisis eventuals també van a càrrec d’aquest últim. 4. Les mostres sostretes han de seguir les formalitats amb vista a donar-los una destinació duanera. Quan l’examen de les mostres porta a la destrucció o la pèrdua irremeiable, no es considera que en neixi cap deute duaner. L’article 174, paràgraf 5, del Codi de duana s’aplica a les deixalles. Capítol 2. Declaració sumària Article 3 1. La declaració sumària ha de ser signada per la persona que l’omple. 2. Les autoritats duaneres segellen la declaració sumària i la conserven per tal de controlar que les mercaderies a què es refereix rebin una destinació duanera en els terminis previstos a l’article 47 del Codi de duana. 3. Les autoritats duaneres poden permetre que la declaració sumària es faci mitjançant procediments informàtics. En aquest cas, les regles establertes als paràgrafs 1 i 2 s’adapten en conseqüència. Article 4 1. Fins al moment que les mercaderies reben una destinació duanera, la persona esmentada a l’article 3, paràgraf 1, del present Reglament, està obligada a tornar a presentar, íntegrament, a primera requisició de les autoritats duaneres, les mercaderies objecte de la declaració sumària que no s’han descarregat del mitjà de transport en què es troben. 2. Cada persona que, després de la descàrrega, deté successivament les mercaderies per tal de garantir-ne el trasllat o l’emmagatzematge, esdevé responsable de l’execució de l’obligació de tornar a presentar les mercaderies íntegrament a primera demanda de les autoritats duaneres. Capítol 3. Dipòsit temporal Article 5 1. Quan els indrets esmentats a l’article 49, paràgraf 1, del Codi de duana han estat autoritzats a títol ocasional per rebre mercaderies en dipòsit temporal, aquests indrets s’anomenen “magatzems de dipòsit temporal”. 2. Per tal de garantir l’aplicació de la reglamentació duanera, les autoritats duaneres poden, quan no gestionen elles mateixes el magatzem de dipòsit temporal, exigir que: a) els magatzems de dipòsit temporal estiguin tancats amb doble clau, una de les quals estigui en poder d’aquestes autoritats duaneres; b) la persona que utilitza el magatzem de dipòsit temporal porti un registre de mercaderies que permeti seguir els moviments de les mercaderies. Article 6 La posada de les mercaderies en un magatzem de dipòsit temporal es fa sobre la base de la declaració sumària. Tanmateix, les autoritats duaneres poden exigir la presentació d’una declaració específica establerta en un formulari conforme al model que determinin. Article 7 Sense perjudici de l’article 54 del Codi de duana i de les disposicions aplicables en matèria de venda a la duana, la persona que ha fet la declaració sumària o, quan encara no s’ha presentat aquesta declaració, les persones esmentades a l’article 42, paràgraf 2, del Codi de duana, ha de donar curs a les mesures preses per les autoritats duaneres en aplicació de l’article 51, paràgraf 1, del Codi de duana, i ha de fer-se càrrec de les despeses. Títol II. Declaració a la duana Capítol 1. Declaració a la duana per escrit Secció 1. Disposicions generals Article 8 1. Quan una declaració a la duana comporta diversos articles, es considera que els enunciats sobre cada article constitueixen una declaració separada. 2. Es considera que constitueixen una sola mercaderia els elements constitutius de conjunts industrials que formen part d’un codi únic en la nomenclatura combinada. Article 9 1. Sense perjudici de l’aplicació eventual de disposicions repressives, la presentació en un despatx de duana d’una declaració signada pel declarant o pel seu representant, val com a compromís, de conformitat amb les disposicions vigents pel que fa a: l’exactitud de les indicacions que figuren a la declaració, l’autenticitat dels documents adjunts i el compliment del conjunt de les obligacions inherents a la posada de les mercaderies en qüestió sota el règim considerat. 2. Quan el declarant utilitza sistemes informàtics per fer les seves declaracions a la duana, les autoritats duaneres poden preveure que la signatura manuscrita sigui substituïda per una altra tècnica d’identificació, que es pot basar eventualment en la utilització de codis. Aquesta facilitat només es concedeix si es compleixen les condicions tècniques i administratives que estableixen les autoritats duaneres. Les autoritats duaneres també poden preveure que les declaracions fetes mitjançant sistemes informàtics duaners s’autentifiquin directament mitjançant aquests sistemes al lloc de la indicació manual o mecànica del segell del despatx de duana i de la signatura del funcionari competent. 3. Les autoritats duaneres poden admetre, en les condicions i segons les modalitats que determinin, que alguns elements de la declaració escrita que figuren a l’annex 1 siguin substituïts per la transmissió d’aquests elements per via electrònica al despatx de duana designat a aquest efecte i si s’escau, sota una forma codificada. Article 10 Les autoritats duaneres han de conservar els documents presentats com a suport de la declaració, llevat de disposicions contràries o si l’interessat els pot utilitzar per a d’altres operacions. En aquest últim cas, les autoritats duaneres adopten totes les disposicions necessàries perquè els documents en qüestió només es puguin utilitzar posteriorment per la quantitat o el valor per als quals romanen vàlids. Article 11 1. La declaració s’ha de dipositar al despatx de duana on s’han presentat les mercaderies. Es pot dipositar així que la presentació de les mercaderies s’ha dut a terme. 2. Les autoritats duaneres poden autoritzar el dipòsit de la declaració abans que el declarant pugui presentar les mercaderies. En aquest cas, les autoritats duaneres poden establir un termini, determinat segons les circumstàncies, per a aquesta presentació. Després d’aquest termini sense presentació de les mercaderies, la declaració es considera no dipositada. 3. Quan s’ha dipositat una declaració abans que les mercaderies a què es refereix hagin arribat al despatx de duana o a un altre lloc designat per les autoritats duaneres, només es pot acceptar després que s’hagin presentat les mercaderies a la duana. Article 12 La declaració s’ha de dipositar al despatx de duana competent durant els dies i les hores d’obertura d’aquest despatx. Article 13 S’ha d’anotar a la declaració la data d’acceptació. Article 14 Les autoritats duaneres poden admetre o exigir que les rectificacions esmentades a l’article 63 del Codi de duana es facin mitjançant el dipòsit d’una nova declaració destinada a substituir la declaració inicial. En aquest cas, la data per determinar els drets eventualment exigibles i per aplicar les altres disposicions que regulen el règim duaner en qüestió, és la data d’acceptació de la declaració inicial. Secció 2. Formularis a utilitzar Article 15 1. El model oficial per a la declaració a la duana de les mercaderies feta per escrit en el marc del procediment normal amb vista a posar-les sota un règim duaner o a reexportar-les de conformitat amb l’article 174, paràgraf 3, del Codi de duana, és el document administratiu únic. 2. Es poden utilitzar altres formularis quan les disposicions del règim duaner en qüestió ho preveuen. 3. Les disposicions dels paràgrafs 1 i 2 no són cap obstacle per a: la dispensa de declaració escrita prevista als articles 32 a 41 del present Reglament per a la posada en lliure pràctica, l’exportació o l’admissió temporal, la possibilitat de les autoritats duaneres de dispensar del formulari esmentat al paràgraf 1 en cas que s’apliquin les disposicions particulars previstes als articles 42 i 43 del present Reglament per a les expedicions per correu (cartes i paquets postals), la utilització de formularis especials per facilitar la declaració en casos particulars, quan ho autoritzen les autoritats duaneres, la possibilitat de les autoritats duaneres de dispensar del formulari esmentat al paràgraf 1 en els casos d’acords o d’arranjaments concertats o per concertar entre l’administració del Principat d’Andorra i la d’un altre estat per tal de simplificar les formalitats en tot o en part dels intercanvis entre el Principat d’Andorra i aquest estat, la possibilitat de les autoritats duaneres, en cas de recórrer a un sistema informàtic de tractament de les declaracions, de preveure que la declaració en el sentit del paràgraf 1 la constitueix el document únic editat per aquest sistema. Article 16 1. El document administratiu únic s’ha de presentar en lligalls amb el nombre d’exemplars previst per tal d’acomplir les formalitats referents al règim duaner sota el qual s’ha posat la mercaderia. 2. Els lligalls esmentats al paràgraf 1 s’extreuen: bé d’un conjunt de quatre exemplars per a l’exportació, segons el model que figura a l’annex 2, bé d’un conjunt de tres exemplars per a la importació, segons el model que figura a l’annex 3. 3. Sense perjudici de les disposicions dels articles 15 paràgraf 2, 29 a 31, els formularis de declaracions es poden completar, si escau, amb un o diversos formularis complementaris presentats en lligalls, que comprenguin els exemplars de declaració previstos per tal d’acomplir les formalitats referents al règim duaner sota el qual s’han posat les mercaderies, als quals es poden adjuntar, si escau, els exemplars previstos per tal d’acomplir les formalitats referents als règims duaners precedents o següents. Aquests lligalls s’extreuen: bé d’un conjunt de quatre exemplars per a l’exportació, segons el model que figura a l’annex 2, bé a partir d’un conjunt de tres exemplars per a la importació, segons el model que figura a l’annex 3. Els formularis complementaris formen part, íntegrament, del document administratiu únic al qual es refereixen, segons el model que figura a l’annex 4. 4. Per derogació del paràgraf 3, les autoritats duaneres poden preveure que els formularis complementaris no es puguin utilitzar en cas de recórrer a un sistema informàtic de tractament de les declaracions que precedeixi l’edició d’aquestes darreres. Article 17 1. Quan el declarant utilitza un document únic lliurat en el decurs del règim duaner precedent, està obligat, abans de dipositar la seva declaració, a comprovar, per a les caselles que l’afecten, l’exactitud de les dades existents i la seva aplicabilitat a les mercaderies en qüestió i en el règim sol·licitat, i també a completar-les si és necessari. 2. En els casos esmentats al primer apartat, qualsevol diferència constatada pel declarant entre les mercaderies en qüestió i les dades existents ha de ser comunicada immediatament al despatx de duana on s’ha dipositat la declaració. En aquest cas, el declarant ha de fer la seva declaració en exemplars nous del formulari del document únic. Article 18 Quan s’utilitza el document administratiu únic per cobrir diferents règims duaners successius, les autoritats duaneres s’asseguren de la correspondència dels enunciats successius que figuren a les declaracions sobre els diferents règims duaners en qüestió. Article 19 La declaració s’ha de fer en la llengua oficial del Principat d’Andorra. Article 20 1. S’ha d’omplir el document administratiu únic d’acord amb les indicacions de la nota que figura a l’annex 1 del present Reglament i, si escau, tenint en compte les indicacions complementàries previstes en el marc d’altres reglamentacions duaneres. 2. Les autoritats duaneres donen als usuaris totes les facilitats per disposar de la nota esmentada al paràgraf 1. Article 21 Els codis que s’han d’utilitzar per omplir el formulari esmentat a l’article 15, paràgraf 1, figuren a l’annex 5 del present Reglament. Article 22 1. En cas que la reglamentació faci necessàries còpies suplementàries del formulari esmentat a l’article 15 paràgraf 1 del present Reglament, el declarant pot utilitzar a aquest efecte tants exemplars suplementaris com calgui. 2. Aquests exemplars suplementaris han de ser signats pel declarant, presentats a les autoritats duaneres i segellats per aquestes en les mateixes condicions que el document únic. Les autoritats duaneres els accepten amb el mateix valor que els documents originals, sempre que aquestes autoritats jutgin satisfactòries la seva qualitat i llegibilitat. Article 23 1. El formulari esmentat a l’article 15 paràgraf 1 del present Reglament, ha d’estar imprès en paper encolat per escriure-hi, autocopiador, i ha de pesar com a mínim 40 grams per metre quadrat. Aquest paper ha de ser suficientment opac perquè les indicacions que figurin en una cara no afectin la llegibilitat de les indicacions que figurin a l’altra cara i ha de ser prou resistent perquè, amb una utilització normal, ni s’estripi ni es rebregui. Aquest paper és de color blanc per al conjunt dels exemplars. Tanmateix, pel que fa als exemplars referents a l’exportació (1, 3, 4 i 5), les caselles núm. 1 (pel que fa a la primera i tercera subcasella), 2, 3, 4, 5, 6, 8, 15, 17, 18, 19, 21, 25, 27, 31, 32, 33 (pel que fa la primera subcasella a l’esquerra), 35, 38, 40, 44, 50, 51, 52, 53 i 56 tenen el fons verd. La impressió dels formularis és de color verd. 2. Les dimensions de les caselles es basen horitzontalment en una desena part de polzada i verticalment en una sisena part de polzada. Les dimensions de les subdivisions de les caselles es basen horitzontalment en una desena part de polzada. 3. Els exemplars es marquen en diferents colors, de la manera següent: en el formularis conformes als models que figuren als annexos 2 i 3: els exemplars 1, 3, 4 i 5 tenen al costat dret un marge continu de color vermell, verd, groc i blau, respectivament, els exemplars 6, 7 i 8 tenen al costat dret un marge discontinu de color vermell pel que fa al full 7 i groc pel que fa al full 8; L’amplada d’aquests marges és d’uns 3 mil·límetres. El marge discontinu està format per una successió de quadrats de 3 mil·límetres de costat, separats entre ells 3 mil·límetres. 4. El format dels formularis és de 210 x 297 mil·límetres; pel que fa a la llargada, s’admet una tolerància màxima de 5 mil·límetres de menys i de 8 mil·límetres de més. 5. L’administració de duana pot exigir que als formularis s’indiqui el nom i l’adreça de la impremta o un signe que permeti identificar-la. A més, poden sotmetre la impressió a una autorització tècnica prèvia. Secció 3. Enunciats exigibles segons el règim duaner previst Article 24 L’annex 1 del present Reglament tracta de la llista de caselles que han de ser omplertes per a una declaració de posada sota un règim duaner determinat en cas d’utilització del document administratiu únic. Article 25 Els enunciats necessaris en cas d’utilització d’un dels formularis esmentats a l’article 15 paràgraf 2, del present Reglament provenen del mateix formulari en qüestió, completats, si escau, per disposicions referents al règim duaner en qüestió. Secció 4. Documents que s’han d’adjuntar a la declaració en duana Article 26 1. Els documents que s’han d’adjuntar a la declaració en duana de posada en lliure pràctica són: a) la factura sobre la base de la qual es declara el valor de les mercaderies a la duana, b) la declaració dels elements per determinar el valor a la duana de les mercaderies declarades, feta en les condicions que disposa aquest article; c) els documents necessaris per a l’aplicació d’un règim aranzelari preferencial o de qualsevol altra mesura derogatòria del règim de dret comú aplicable a les mercaderies declarades; d) tots els altres documents necessaris per a l’aplicació de les disposicions que regulen la posada en lliure pràctica de les mercaderies declarades. 2. Les autoritats duaneres poden exigir, en el moment del dipòsit de la declaració, la presentació dels documents de transport o, segons el cas, dels documents referents al règim duaner precedent. Les autoritats duaneres poden exigir, quan una mateixa mercaderia es presenta en diferents paquets, la presentació de la llista dels paquets o un document equivalent en què s’indiqui el contingut de cada paquet. Article 27 1. Els documents que s’han d’adjuntar a la declaració de posada sota un règim duaner econòmic, llevat del cas del règim del perfeccionament passiu, són: a) els documents previstos a l’article 26 del present Reglament, llevat del cas de posada sota el règim de dipòsit duaner en un dipòsit diferent del dipòsit del tipus D; b) l’autorització per al règim duaner en qüestió o la còpia de la demanda. 2. Els documents que s’han d’adjuntar a la declaració de posada sota el règim de perfeccionament passiu són els previstos a l’article 28 del present Reglament, així com l’autorització per al règim duaner en qüestió o la còpia de la demanda; 3. El paràgraf 2 de l’article 26 del present Reglament es pot aplicar a les declaracions de posada sota qualsevol règim duaner econòmic. 4. Les autoritats duaneres poden permetre que en lloc d’adjuntar a la declaració l’autorització esmentada en els apartats 1 i 2, aquesta estigui a llur disposició. Article 28 1. S’ha d’adjuntar a la declaració d’exportació o de reexportació qualsevol document necessari per aplicar correctament, en el cas d’existir, els drets a l’exportació i les disposicions que regulen l’exportació o la reexportació de les mercaderies en qüestió. 2. L’article 26, paràgraf 2, del present Reglament s’aplica a les declaracions d’exportació o de reexportació. Capítol 2. Declaració a la duana mitjançant un procediment informàtic Article 29 1. Quan la declaració a la duana es fa mitjançant procediments informàtics, els enunciats de la declaració escrita esmentats a l’annex 1 del present Reglament se substitueixen per la transmissió al despatx de duana designat a aquest efecte, amb vista al seu tractament per ordinador, de dades codificades o establertes en qualsevol altra forma determinada per les autoritats duaneres i que corresponen als enunciats que s’exigeixen per a les declaracions escrites. 2. Una declaració a la duana feta per EDI es considera dipositada en el moment que les autoritats duaneres reben el missatge EDI. L’acceptació d’una declaració a la duana feta per EDI es comunica al declarant mitjançant un missatge de resposta que comporti com a mínim la identificació del missatge rebut i/o el número d’enregistrament de la declaració a la duana, així com la data d’acceptació. 3. Quan la declaració a la duana es fa per EDI, les autoritats duaneres determinen les modalitats d’aplicació de les disposicions previstes a l’article 52 del present Reglament. 4. Quan la declaració a la duana es fa per EDI, es notifica el dret a disposar de les mercaderies al declarant i s’indica com a mínim la identificació de la declaració i la data del dret per disposar-ne. 5. En cas d’introducció dels elements de la declaració a la duana en sistemes informàtics duaners, les disposicions dels paràgrafs 2, 3 i 4 s’apliquen mutatis mutandis. Article 30 En cas que es requereixi un exemplar en paper de la declaració a la duana per complir altres formalitats, aquest paper l’estén i el visa, a petició del declarant, el despatx de duana corresponent, o de conformitat amb l’article 9, paràgraf 2, segon apartat del present Reglament. Article 31 Les autoritats duaneres poden autoritzar, en les condicions i segons les modalitats que determinin, que els documents necessaris per posar mercaderies sota un règim duaner s’estableixin i es transmetin per via electrònica. Capítol 3. Declaració verbal a la duana o mitjançant qualsevol altre acte Secció 1. Declaracions verbals Article 32 Es pot fer una declaració verbal a la duana per a la posada en lliure pràctica de: a) les mercaderies desproveïdes de tot caràcter comercial: bé que es trobin en els equipatges personals dels viatgers, bé adreçades a particulars, sempre que el seu valor global no superi, per expedició i declarant, el sostre establert per la reglamentació vigent al respecte. b) les mercaderies amb caràcter comercial, sempre que el seu valor global no superi per expedició i declarant, el sostre establert par la reglamentació duanera vigent pel que fa al cas. Article 33 Es pot fer una declaració verbal a la duana per a l’exportació: a) de mercaderies desproveïdes de tot caràcter comercial, bé que es trobin en els equipatges personals dels viatgers, bé expedides per particulars, b) les mercaderies esmentades a l’article 32, punt b), del present Reglament, c) les mercaderies esmentades a l’article 36, punt b), del present Reglament, sempre que el seu valor global, per expedició i declarant, no superi el sostre establert per la reglamentació duanera vigent pel que fa al cas. Article 34 1. Les autoritats duaneres poden preveure que els articles 32 i 33 del present Reglament no s’apliquin quan la persona procedeix al despatx de les mercaderies en nom i per compte d’altri en qualitat de professional del transport o en nom seu i per compte d’altri en qualitat d’agent de duanes. 2. Quan les autoritats duaneres dubten de l’exactitud dels elements declarats o de la seva integritat, poden exigir una declaració escrita. Article 35 1. Es pot fer una declaració verbal a la duana per a l’admissió temporal de les mercaderies següents: materials de producció i de reportatges radiats o televisats i els vehicles especialment adaptats per fer reportatges radiats o televisats i els seus equips, importats per organismes públics o privats, establerts fora del territori duaner del Principat d’Andorra, autoritzats per les autoritats duaneres per al règim d’importació d’aquests materials i vehicles. els instruments i els aparells necessaris per als metges per assistir malalts que esperen un òrgan per trasplantar; d’altres mercaderies, quan les autoritats duaneres ho autoritzen. 2. Les mercaderies esmentades al paràgraf 1 també es poden declarar verbalment per a la reexportació. Secció 2. Declaracions a la duana per a qualsevol altre acte Article 36 Quan no es declaren expressament a la duana, es consideren declarats per al règim duaner de la posada en lliure pràctica: a) les mercaderies desproveïdes de tot caràcter comercial, contingudes en els equipatges personals dels viatgers i que es beneficien de la franquícia d’acord amb el que disposa la reglamentació duanera en vigor al respecte, b) els mitjans de transport que es beneficien de la franquícia com a mercaderies de retorn. Article 37 Quan no es declaren expressament a la duana, es consideren declarades per a l’exportació mitjançant l’acte esmentat a l’article 38 del present Reglament: a) les mercaderies no subjectes a drets a l’exportació i desproveïdes de tot caràcter comercial que es troben en els equipatges dels viatgers. b) els mitjans de transport matriculats al territori duaner del Principat d’Andorra o al territori de la Comunitat Europea i destinats a ésser reimportats. Article 38 Per a l’aplicació dels articles 36 i 37 del present Reglament, l’acte que es considera com a declaració a la duana pot prendre les formes següents: En cas que es portin les mercaderies a un despatx de duana o a qualsevol altre lloc designat o autoritzat de conformitat amb l’article 36, paràgraf 1, punt a) del Codi de duana: utilització del circuit verd o “res a declarar” en els despatxos de duana en què hi ha un doble circuit de control, pas per un despatx que no comporta doble circuit de control, sense fer-hi cap declaració espontània a la duana. Article 39 1. Quan es compleixen les condicions dels articles 36 i 37 del present Reglament, les mercaderies en qüestió es consideren presentades a la duana en el sentit de l’article 61 del Codi de duana, la declaració es considera acceptada i s’atorga el dret a disposar en el moment en que es compleix l’acte esmentat a l’article 38 del present Reglament. 2. Si un control demostra que es compleix l’acte esmentat a l’article 38 del present Reglament, sense que les mercaderies introduïdes o expedides compleixin les condicions dels articles 36 i 37 del present Reglament, aquestes mercaderies es consideren o bé importades o bé exportades irregularment. Secció 3. Disposicions comunes a les seccions 1 i 2 Article 40 Les disposicions dels articles 32 a 37 del present Reglament no s’apliquen a les mercaderies per a les quals es requereix o se sol·licita el reemborsament dels drets o que estan sotmeses a mesures de prohibició o de restricció o a qualsevol altra formalitat especial. Article 41 Per a l’aplicació de les seccions 1 i 2 s’entén per “viatger” A. a la importació: 1) qualsevol persona que entra temporalment al territori duaner del Principat d’Andorra, on no té la seva residència habitual, 2) qualsevol persona que torna al territori duaner del Principat d’Andorra, on té la seva residència habitual, després d’haver anat temporalment al territori d’un país tercer; B. a l’exportació: 1) qualsevol persona que deixa temporalment el territori duaner del Principat d’Andorra, on té la seva residència habitual, i 2) qualsevol persona que deixa, després d’un sojorn temporal, el territori duaner del Principat d’Andorra, on no té la seva residència habitual. Secció 4. Trànsit postal Article 42 1. En el marc del trànsit postal, es consideren declarades a la duana: A. per a la posada en lliure pràctica: a) al moment de la seva introducció al territori duaner del Principat d’Andorra, les mercaderies següents: les postals i les cartes que contenen únicament missatges personals, els cecogrames, els impresos no passibles de drets a la importació i qualsevol altra expedició de correus (cartes i paquets postals) dispensada de l’obligació de ser conduïda a la duana, de conformitat amb les disposicions preses d’acord amb l’article 36, paràgraf 3, del Codi de duana; b) al moment de la seva presentació a la duana: les expedicions de correus (cartes i paquets postals) diferents de les esmentades al punt a) amb la condició que se’ls adjunti la declaració C1 i/o C2/CP3; B. per a l’exportació: a) al moment que les autoritats postals se’n fan càrrec, les expedicions de correus (cartes i paquets postals) no passibles de drets a l’exportació; b) al moment de la seva presentació a la duana, les expedicions de correus (cartes i paquets postals) subjectes a drets a l’exportació, amb la condició que se’ls adjunti la declaració C1 i/o C2/CP3. 2. Es considera declarant i, si escau, deutor, en els casos esmentats al paràgraf 1 punt A, el destinatari, i en els casos esmentats al punt B, l’expedidor. Les autoritats duaneres poden preveure que l’administració de correus es consideri declarant i, si escau, deutora. 3. Per a l’aplicació del paràgraf 1, les mercaderies no subjectes a drets es consideren presentades a la duana en el sentit de l’article 61 del Codi de duana; la declaració a la duana es considera acceptada i el dret a disposar, atorgat: a) a la importació, al moment de remetre la mercaderia al destinatari; b) a l’exportació, al moment que les autoritats de correus es fan càrrec de la mercaderia. 4. Quan una expedició de correus (carta o paquet postal) que no està dispensada de l’obligació d’ésser conduïda a la duana, de conformitat amb les disposicions preses d’acord amb l’article 36, paràgraf 3, del Codi de duana, es presenta sense declaració C1 i/o C2/CP3, o quan aquesta declaració és incompleta, les autoritats duaneres determinen la forma en què s’ha de fer o completar la declaració a la duana. Article 43 L’article 42 no és aplicable: als enviaments o paquets que continguin mercaderies destinades a finalitats comercials i el valor global de les quals sigui superior al sostre previst per la reglamentació vigent pel que fa al cas; als enviaments o paquets que continguin mercaderies destinades a finalitats comercials i que formin part d’una sèrie regular d’operacions similars, quan es fa una declaració a la duana escrita, verbal o mitjançant un procediment informàtic, als enviaments o paquets que continguin mercaderies esmentades a l’article 40 del present Reglament. Títol III. Exàmen de les mercaderies, reconeixement de les mercaderies, reconeixement del despatx de duana i altres mesures preses pel despatx de duana Article 44 1. L’examen de les mercaderies es realitza en els llocs designats i a les hores previstes a aquest efecte. 2. Tanmateix, les autoritats duaneres poden autoritzar, a petició del declarant, l’examen de les mercaderies en llocs o a hores diferents de les esmentades al paràgraf 1. Les despeses que en resultin van a càrrec del declarant. Article 45 1. Quan decideixen examinar mercaderies, les autoritats duaneres n’informen el declarant o el seu representant. 2. Quan decideixen examinar només una part de les mercaderies declarades, les autoritats duaneres indiquen al declarant o al seu representant les que volen examinar, sense que aquest es pugui oposar a aquesta tria. Article 46 1. El declarant o la persona que designa per assistir a l’examen de les mercaderies dóna l’assistència necessària a les autoritats duaneres per facilitar-los la tasca. Si les autoritats duaneres no consideren satisfactòria aquesta assistència, poden exigir al declarant que designi una persona apta per donar-los l’assistència requerida. 2. Quan el declarant es nega a assistir a l’examen de les mercaderies o a designar una persona apta per donar l’assistència que les autoritats duaneres creuen necessària, aquestes fixen un termini per fer-ho, llevat que considerin que poden renunciar a aquest examen. Si, al final del termini fixat, el declarant no ha respost les injuncions de les autoritats duaneres, aquestes, a l’efecte de l’aplicació de l’article 73, punt a), del Codi de duana, procedeixen d’ofici a l’examen de les mercaderies, a compte i risc del declarant, i recorren, quan ho considerin necessari, als serveis d’un perit o de qualsevol altra persona designada segons les disposicions vigents. 3. Les constatacions fetes per les autoritats duaneres amb motiu de l’examen practicat en les condicions esmentades al paràgraf anterior, donen fe de la mateixa manera que si l’examen s’hagués fet en presència del declarant. 4. Nogensmenys amb el que queda establert als paràgrafs 2 i 3, les autoritats duaneres estan facultades per deixar sense efecte la declaració a partir del moment en què no hi ha cap dubte que el refús del declarant a assistir a l’examen de les mercaderies o a designar una persona apta per donar l’assistència necessària no té per objecte ni per efecte impedir la constatació d’una infracció a les disposicions que regulen la posada de les mercaderies sota el règim duaner considerat o defugir l’aplicació de les disposicions de l’article 64, paràgraf 1, o de l’article 78, paràgraf 2, del Codi de duana. Article 47 1. Quan decideixen sostreure mostres, les autoritats duaneres n’informen el declarant o el seu representant. 2. Les autoritats duaneres fan elles mateixes les sostraccions. Tanmateix, poden demanar que les faci el declarant o una persona designada per ell, sota el control de les autoritats duaneres. Les sostraccions es fan segons els mètodes previstos a aquest efecte per les disposicions vigents. 3. Les quantitats a sostreure no han d’excedir les que són necessàries per permetre l’anàlisi o el control aprofundit, inclosa una eventual contraanàlisi. Article 48 1. El declarant o la persona que ell designi per assistir a la sostracció està obligat a donar l’assistència necessària a les autoritats duaneres per facilitar l’operació. 2. Quan el declarant es nega a assistir a la sostracció de mostres o a designar una persona a aquest efecte, o quan no dóna tota l’assistència a les autoritats duaneres per facilitar l’operació, s’apliquen les disposicions de l’article 46 paràgraf 1 del present Reglament, segona frase, i els paràgrafs 2, 3 i 4 de l’esmentat article. Article 49 Quan les autoritats duaneres han sostret mostres amb vista a una anàlisi o a un control aprofundit, atorguen el dret a disposar de les mercaderies afectades, sense esperar els resultats d’aquesta anàlisi o d’aquest control, si no hi ha cap oposició i amb la condició que, si hi ha o hi hagués un deute duaner, l’import dels drets corresponents hagi estat considerat i pagat o garantit prèviament. Article 50 1. Les quantitats sostretes a títol de mostres pel servei de duana no són deduïbles de la quantitat declarada. 2. Quan es tracta d’una declaració d’exportació o de perfeccionament passiu, el declarant està autoritzat, quan les circumstàncies ho permeten, a substituir les quantitats de mercaderies sostretes com a mostres per mercaderies idèntiques, per tal de completar l’expedició. Article 51 1. Llevat quan són destruïdes per l’anàlisi o el control aprofundit, les mostres es tornen al declarant, a petició i a càrrec seu, des del moment en què la seva conservació per part de les autoritats duaneres no té cap utilitat, sobretot a partir del moment en què s’ha esgotat qualsevol possibilitat de recurs per part del declarant en contra de la decisió presa per les autoritats duaneres sobre la base dels resultats d’aquesta anàlisi o d’aquest control aprofundit. 2. Les mostres que el declarant no ha demanat que se li tornin poden ser o bé destruïdes, o bé conservades per les autoritats duaneres. Tanmateix, en alguns casos particulars, les autoritats duaneres poden exigir a l’interessat que retiri les mostres restants. Article 52 1. Quan les autoritats duaneres verifiquen la declaració i els documents adjunts, o examinen les mercaderies, indiquen com a mínim, a l’exemplar de la declaració destinat a aquestes autoritats o en un document adjunt, els elements que s’han sotmès a aquesta verificació o a aquest examen, i també els resultats a què han arribat. En cas d’examen parcial de les mercaderies, s’indiquen també les referències a la partida examinada. Si escau, les autoritats duaneres també indiquen en la declaració l’absència del declarant o del seu representant. 2. Si el resultat de la verificació de la declaració i dels documents adjunts o de l’examen de les mercaderies no és conforme a la declaració, les autoritats duaneres precisen com a mínim, a l’exemplar de la declaració destinada a aquestes autoritats o en el document adjunt, els elements que s’han de considerar a l’efecte de la taxació de les mercaderies en qüestió i, si escau, dels imports a l’exportació i per a l’aplicació de les altres disposicions que regulen el règim duaner sota el qual s’han posat les mercaderies. 3. Les constatacions de les autoritats duaneres han de mostrar, si escau, els mitjans d’identificació anotats. També han d’estar datades i indicar les informacions necessàries per a la identificació del funcionari que n’ha estat l’autor. 4. Les autoritats duaneres poden no anotar cap menció en la declaració o en el document adjunt esmentat al paràgraf 1 quan no fan cap verificació de la declaració ni cap examen de les mercaderies. Article 53 1. L’atorgament dels drets a disposar comporta la comptabilització dels drets a la importació, determinats segons els enunciats de la declaració. 2. Quan, sobre la base dels controls fets, les autoritats duaneres determinen un import de drets diferent del que resulta dels enunciats de la declaració, el dret a disposar de les mercaderies comporta la comptabilització immediata de l’import determinat. 3. Quan les autoritats duaneres dubten de l’aplicabilitat de mesures de prohibició o de restricció i quan només es pot respondre a aquesta pregunta un cop obtingut el resultat dels controls iniciats per aquestes autoritats, les mercaderies en qüestió no poden ser objecte del dret a disposar. Article 54 1. Les autoritats duaneres determinen la forma en què atorguen el dret a disposar, tenint en compte el lloc on es troben les mercaderies i les modalitats particulars segons les quals n’exerceixen la vigilància. 2. En cas de declaració escrita, s’hi anota una menció sobre el dret a disposar i la data, o, si escau, en un document adjunt i se’n dóna una còpia al declarant. Article 55 1. Quan no es pot atorgar el dret a disposar per un dels motius indicats a l’article 73, punt a), segon o tercer apartat del Codi de duana, les autoritats duaneres fixen un termini al declarant per regularitzar la situació de les mercaderies. 2. Quan, en els casos esmentats a l’article 73, punt a), segon apartat del Codi de duana, el declarant no ha presentat els documents requerits abans de l’expiració del termini esmentat al paràgraf 1, la declaració en qüestió queda sense efectes i les autoritats duaneres la invaliden. S’apliquen les disposicions de l’article 64, paràgraf 3, del Codi de duana. 3. En els casos esmentats a l’article 73, punt a), tercer apartat del Codi de duana, i sense perjudici de l’aplicació eventual de l’article 64, paràgraf 1, o de l’article 174 del Codi de duana, quan el declarant no ha ni pagat ni garantit l’import dels drets deguts abans de l’expiració del termini esmentat al paràgraf 1, les autoritats duaneres poden emprendre les formalitats prèvies a la venda de les mercaderies. En aquest cas, es procedeix a la venda si mentrestant no es regularitza la situació. Les autoritats duaneres n’informen el declarant. Les autoritats duaneres poden traslladar, a compte i risc del declarant, les mercaderies en qüestió a un lloc especial sota la vigilància d’aquestes. Article 56 Per derogació de l’article 64, paràgraf 2, del Codi de duana, es pot invalidar la declaració en duana després d’atorgar el dret a disposar en les condicions següents: 1) quan s’estableix que les mercaderies han estat declarades per error per a un règim duaner que comporta l’obligació de pagar drets a la importació en lloc de ser posades sota un altre règim duaner, les autoritats duaneres invaliden la declaració, si es presenta la demanda en un termini de tres mesos a partir de la data de l’acceptació de la declaració, en la mesura que: les mercaderies no han estat utilitzades en altres condicions que les que preveu el règim duaner sota el qual s’haurien hagut de posar, quan van ser declarades, les mercaderies estaven destinades a ser posades sota un altre règim duaner per al qual complien totes les condicions requerides i que les mercaderies es declarin immediatament per al règim duaner al qual estaven realment destinades. La declaració de posada de les mercaderies sota aquest últim règim duaner és efectiva a partir de la data d’acceptació de la declaració invalidada. Les autoritats duaneres poden autoritzar d’ultrapassar el termini esmentat anteriorment en casos excepcionals degudament justificats; 2) quan s’estableix que les mercaderies han estat declarades per error per a un règim duaner que comporta l’obligació de pagar drets a la importació en lloc d’altres mercaderies, les autoritats duaneres invaliden la declaració, si la demanda es presenta en un termini de tres mesos a partir de la data d’acceptació de la declaració, en la mesura que: les mercaderies inicialment declarades: i) no han estat utilitzades de manera diferent de la que s’autoritzava en la seva situació anterior i ii) hagin estat substituïdes en la seva situació anterior i que les mercaderies que haurien hagut d’estar realment declarades per al règim duaner previst inicialment: i) haurien pogut ser presentades, al moment del dipòsit de la declaració inicial, al mateix despatx de duana i ii) haurien estat declarades per al mateix règim duaner que el que s’havia previst inicialment. 3) quan les mercaderies han estat declarades per a l’exportació o per a un règim de perfeccionament passiu, la declaració s’invalida en la mesura que: a) quan es tracta de mercaderies que o bé estan sotmeses a drets a l’exportació, o bé han estat l’objecte d’una demanda de reemborsament dels drets a la importació, o d’altres imports a l’exportació o d’una altra mesura particular a l’exportació: el declarant aporta a les autoritats del despatx de duana d’exportació la prova que les mercaderies no han sortit del territori duaner del Principat d’Andorra el declarant presenta novament a aquestes autoritats tots els exemplars de la declaració en duana i tots els altres documents que li han estat lliurats de resultes de l’acceptació de la declaració, el declarant, si escau, i de conformitat amb les disposicions vigents, compleixi les altres obligacions que les autoritats del despatx de duana d’exportació poden exigir, per tal de regularitzar la situació d’aquestes mercaderies. Quan la sortida del territori duaner del Principat d’Andorra de mercaderies declarades per a l’exportació s’ha de fer en un termini determinat, el no compliment d’aquest termini comporta la invalidació de la declaració que hi fa referència; b) quan es tracta d’altres mercaderies, les autoritats del despatx de duana d’exportació estiguin informades del fet que les mercaderies declarades no han sortit del territori duaner del Principat d’Andorra, 4) en la mesura que la reexportació de les mercaderies exigeixi el dipòsit d’una declaració, les disposicions del punt 3 s’apliquen mutatis mutandis; 5) quan s’han posat mercaderies sota el règim de dipòsit duaner en el sentit de l’article 99, paràgraf 1, punt b), del Codi de duana, la invalidació de la declaració de posada sota aquest règim es pot sol·licitar i efectuar, a partir del moment en què han estat preses les mesures previstes en la reglamentació específica en cas d’inobservança de la destinació prevista. Si, quan expira el termini fixat per l’estada sota el règim de dipòsit duaner de les mercaderies esmentades, aquestes no han estat objecte d’una demanda amb vista a rebre una de les destinacions previstes per la reglamentació específica en qüestió, les autoritats duaneres adopten les mesures previstes per aquesta reglamentació. Títol IV. Declaració incomplerta per a la lliure pràctica Article 57 1. Les declaracions de posada en lliure pràctica que les autoritats duaneres poden acceptar a petició del declarant sense que s’hi adjuntin alguns dels documents que s’han de presentar com a suport de la declaració, han d’anar acompanyades com a mínim d’aquells documents que s’han de presentar necessàriament per a la posada en lliure pràctica. 2. Per derogació de les disposicions del paràgraf 1, es pot acceptar una declaració a la qual no s’adjunta l’un o l’altre dels documents a la presentació dels quals està subordinada la posada en lliure pràctica, si s’estableix, a satisfacció de les autoritats duaneres, que: a) el document en qüestió existeix i està en tràmit de validesa; b) per circumstàncies alienes a la voluntat del declarant, aquest document no s’ha pogut adjuntar a la declaració, i que c) qualsevol retard en l’acceptació de la declaració impediria que les mercaderies es posessin en lliure pràctica o com a conseqüència s’haurien de sotmetre a una taxa de drets més elevada. Les dades referents als documents que manquen s’han d’indicar, sigui com sigui, a la declaració. Article 58 1. El termini concedit al declarant per les autoritats duaneres per presentar els documents que manquen en el moment de l’acceptació de la declaració no pot excedir d’un mes a partir de la data d’acceptació de la declaració. Si es tracta d’un document a la presentació del qual està subordinada l’aplicació d’un dret reduït o nul, i sempre que les autoritats duaneres tinguin raons suficients per creure que les mercaderies a què fa referència la declaració incompleta poden efectivament ser admeses en benefici d’aquest dret reduït o nul, es pot concedir un termini suplementari, a petició del declarant, per presentar aquest document. Aquest termini suplementari no pot excedir de tres mesos. Si els documents que manquen són referents al valor a la duana, les autoritats duaneres poden, en la mesura que es cregui indispensable, fixar un termini més llarg o prorrogar un termini fixat anteriorment. El període total atorgat ha de considerar els terminis de prescripció vigents. 2. Quan un dret d’importació reduït o nul només es pot aplicar a les mercaderies posades en lliure pràctica a l’interior d’alguns contingents i sostres aranzelaris, la imputació que s’ha de fer en els límits autoritzats només es pot aplicar en el moment de presentar efectivament el document al qual se subordina l’atorgament d’aquest dret reduït o nul; aquesta presentació s’ha de fer, sigui com sigui: abans de la data en què s’aplica una mesura de restabliment dels drets normals d’importació, si es tracta d’un sostre aranzelari, abans que s’hagin assolit els límits previstos, si es tracta d’un contingent aranzelari. 3. Amb reserva dels paràgrafs 1 i 2, el document a la presentació del qual està subordinat l’atorgament del dret d’importació reduït o nul, es pot presentar després de la data d’expiració del període per al qual s’ha fixat aquest dret d’importació reduït o nul, sempre que la declaració sobre les mercaderies en qüestió hagi estat acceptada abans d’aquesta data. Article 59 1. L’acceptació per part de les autoritats duaneres d’una declaració incompleta no pot impedir o retardar l’atorgament del dret a disposar de les mercaderies referents a aquesta declaració si no hi ha cap mena d’oposició. Sense perjudici de les disposicions de l’article 53 del present Reglament, el dret a disposar s’aplica en les condicions definides als paràgrafs 2 a 4 següents. 2. Quan la declaració porta una indicació provisional del valor, les autoritats duaneres: tenen en compte immediatament l’import dels drets calculats sobre la base d’aquesta indicació, exigeixen, si escau, la constitució d’una garantia suficient per cobrir la diferència entre aquest import i l’import al qual les mercaderies poden ser definitivament subjectes. 3. Quan la declaració posterior d’un document que manca en el moment de la seva acceptació pot influenciar l’import dels drets aplicables a les mercaderies a les quals es refereix la declaració: a) si la presentació ulterior del document que manca pot tenir com a conseqüència l’aplicació d’un dret d’interès reduït, les autoritats duaneres: tenen en compte immediatament l’import dels drets calculats segons aquest interès reduït, exigeixen la constitució d’una garantia que cobreixi la diferència entre aquest import i el que resultaria de l’aplicació a aquestes mercaderies dels drets calculats segons un interès normal; b) si la presentació posterior del document que manca pot tenir com a conseqüència l’admissió de les mercaderies en benefici d’una exoneració total de drets, les autoritats duaneres exigeixen la constitució d’una garantia que cobreixi el cobrament eventual de l’import dels drets calculats segons un interès normal. 4. Sense perjudici de les modificacions susceptibles de ser aplicades posteriorment a causa, sobretot, de la determinació definitiva del valor a la duana, el declarant té la facultat, en lloc de constituir la garantia, de demanar que es tingui en compte immediatament: en cas d’aplicació del paràgraf 2, segon guió o del paràgraf 3, punt a), segon guió, l’import dels drets dels quals les mercaderies poden ser definitivament subjectes, en cas d’aplicació del paràgraf 3, punt b), l’import dels drets calculats segons un interès normal. Article 60 Si, quan expira el termini esmentat a l’article 58 del present Reglament, el declarant no ha lliurat el document que manca, les autoritats duaneres tenen en compte immediatament, d’acord amb els drets aplicables a les mercaderies considerades, l’import de la garantia constituïda de conformitat amb les disposicions de l’article 59, paràgraf 2, segon guió o paràgraf 3, punt a), segon guió i punt b) del present Reglament. Article 61 Una declaració incompleta acceptada en les condicions definides als articles 57 a 59 del present Reglament pot ser, o bé completada pel declarant, o bé substituïda, amb l’acord de les autoritats duaneres, per una altra declaració que respongui a les condicions fixades a l’article 60 del Codi de duana. En tots dos casos, la data per determinar els drets que es poden exigir i per aplicar les altres disposicions que regulen la posada en lliure pràctica és la data d’acceptació de la declaració incompleta. Disposició final Aquest Reglament entra en vigor el mateix dia de la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Annex 1 Nota d’utilització dels formularis Títol primer. Observacions generals A. Presentació general Els formularis, igual que els formularis complementaris, han d’ésser utilitzats: a) quan, en una reglamentació, es fa referència a una declaració d’exportació, de reexportació o de col·locació sota qualsevol altre règim duaner; b) en el cas que una normativa en prevegi expressament la utilització. Els formularis i els formularis complementaris utilitzats amb tal fi comprenen els exemplars necessaris per al compliment de les formalitats relatives a un o diversos règims duaners (exportació, trànsit o un altre règim d’importació), escollits entre un conjunt de vuit exemplars: l’exemplar 1, que conserven les autoritats duaneres amb finalitats estadístiques (exportació), l’exemplar 3, que torna a l’exportador una vegada segellat pel servei de duana, l’exemplar 4, per al despatx de destinació per al règim del trànsit comunitari, l’exemplar 5, que constitueix l’exemplar de tornada per al règim del trànsit comunitari, l’exemplar 6, que conserven les autoritats del Principat d’Andorra, en el qual es compleixen les formalitats de destí (importació), l’exemplar 7, que és utilitzat per a l’estadística (importació), l’exemplar 8, que torna al destinatari una vegada segellat per les autoritats duaneres. Per tant, els exemplars utilitzats són els següents: exportació, perfeccionament passiu o reexportació: exemplars 1, 3, 4 i 5 altres règims duaners d’importació: exemplars 6, 7 i 8. Cada lligall ha d’ésser concebut de tal manera que, quan hi ha caselles on s’ha de posar una informació idèntica en els dos estats afectats, aquesta sigui anotada directament per l’exportador o pel responsable principal en l’exemplar núm. 1 i 6 i aparegui copiat, gràcies a un tractament químic del paper, en el conjunt dels exemplars. Quan en canvi, per diverses raons (principalment quan el contingut de la informació és diferent segons la fase de l’operació de què es tracti), una informació no hagi d’ésser transmesa d’un estat a l’altre, la dessensibilització del paper autocopiadior ha de limitar aquesta reproducció als exemplars afectats. B. Indicacions requerides Llista de caselles Els formularis en qüestió contenen un conjunt de caselles, de les quals només una part ha d’ésser utilitzada en funció del règim o dels règims duaners de què es tracti. Sense perjudici de les disposicions específiques de cada casella sota el títol II, la llista de les caselles susceptibles d’ésser emplenades per cadascun dels règims és respectivament la següent: formalitats a l’exportació: caselles núm. 1 (tercera subdivisió), 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 14, 15, 15a, 16, 17, 17a, 18, 19, 20, 22, 23, 25, 31, 32, 33 (primera subdivisió), 34, 37, 38, 40, 41, 44, 46, 50, 51, 52, 53 i 54. formalitats a la importació: caselles núm. 1 (primera i segona subdivisions), 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 14, 15, 15a, 16, 17, 17a, 19, 20, 21, 22, 23, 25, 31, 32, 33 (primera subdivisió), 34a, 35, 36(només per a la posada en lliure pràctica), 37, 38, 40, 41, 44, 46, 47(només per a la posada en lliure pràctica), 49 (pel que fa al dipòsit duaner) i 54. C. Mètode d’utilització del formulari En tots els casos en què el tipus de lligall utilitzat comporta almenys un exemplar utilitzable en un estat diferent d’aquell en el qual ha estat emplenat inicialment, els formularis han d’ésser emplenats amb màquina d’escriure o per un procediment mecanogràfic o per un procediment semblant. En el cas que tots els exemplars del lligall emprat estiguin destinats a ésser utilitzats en el mateix estat, també poden ésser emplenats de manera llegible a mà, amb tinta i amb lletres majúscules d’impremta, sempre que tal possibilitat estigui prevista en aquest estat. Els formularis no han de tenir raspadures ni esmenes. Les modificacions eventuals han d’ésser fetes marcant les indicacions errònies i afegint, si escau, les indicacions correctes. Tota modificació feta d’aquesta manera ha d’anar aprovada pel seu autor i visada expressament per les autoritats competents. Aquestes poden, si escau, exigir que es dipositi una nova declaració. A més, els formularis poden ser emplenats mitjançant un procediment tècnic de reproducció, en comptes de ser-ho per un dels procediments enunciats suara. També poden ser confeccionats i emplenats per un procediment tècnic de reproducció sempre que les disposicions relatives als models, al format dels formularis, a l’idioma a emprar, a la llegibilitat, a la interdicció de raspadures i esmenes i a les modificacions siguin estrictament observades. Només les caselles que porten un número d’ordre, si escau, han d’ésser emplenades pels operadors. Les altres caselles, designades amb una majúscula, estan exclusivament reservades a l’ús intern de les administracions, a excepció de la casella B, que ha d’omplir el declarant. Els exemplars destinats a l’exportació han de dur l’original de la signatura de les persones interessades, sense perjudici de les disposicions de l’article 15 del present Reglament. La presentació en un despatx de duana d’una declaració signada pel declarant o pel seu representant, marca la voluntat de l’interessat de declarar les mercaderies considerades per al règim sol·licitat i, sense perjudici de l’aplicació eventual de les disposicions repressives, pignoració, conforme a les disposicions en vigor, en allò referent a: l’exactitud de les indicacions que figuren a la declaració, l’autenticitat dels documents adjunts i el respecte del conjunt de les obligacions inherents a la col·locació de les mercaderies en qüestió sota el règim considerat. La signatura del principal obligat o, si escau, del seu representant habilitat, el compromet pel conjunt dels elements que es refereixen a l’operació de trànsit comunitari. Pel que fa a les formalitats de trànsit comunitari i a destí, es recalca l’interès per a cada intervinent de verificar el contingut de la seva declaració abans de signar-la i abans de dipositar-la en el despatx de duana. Particularment, tota diferència observada per l’interessat entre les mercaderies que ha de declarar i les dades que ja figurin, si es dóna el cas, en els formularis, ha d’ésser comunicada immediatament per part d’aquest últim al servei de duana. En tal cas, és convenient establir la declaració a partir de nous formularis. Sota reserva de les disposicions del títol III següent, quan una casella no ha d’ésser emplenada, no hi ha de figurar cap indicació ni signe. Títol II. Indicacions relatives a les diferents caselles A. Formalitats relatives a l’exportació, a la reexportació i al perfeccionament passiu 1. Declaració En la tercera subcasella, s’ha d’indicar la sigla “T1”, “T2” en cas d’utilització del règim de trànsit comunitari, o “T2L” quan, en cas de no utilització del règim de trànsit comunitari, s’hagi de justificar el caràcter comunitari de les mercaderies. 2. Expedidor/Exportador S’ha d’indicar el nom i cognoms o la raó social i l’adreça completa de la persona interessada. 3. Formularis S’ha d’indicar el número d’ordre del lligall entre el nombre total de lligalls utilitzats (formularis i formularis complementaris inclosos). 4. Llista de càrrega S’ha de mencionar en xifres el nombre de llistes de càrrega eventualment adjuntes o el nombre de llistes descriptives de naturalesa comercial, tals com autoritzades per l’autoritat competent. 5. Articles S’ha d’indicar el nombre total d’articles declarats per la persona interessada en el conjunt de formularis i formularis complementaris (o llistes de carregament o llistes de naturalesa comercial) utilitzats. El nombre d’articles correspon al nombre de caselles “Designació de les mercaderies...” que han d’ésser emplenades. 6. Total de paquets S’ha d’indicar el nombre total de paquets que componen la tramesa en qüestió. 7. Número de referència Indicació facultativa per als usuaris, que afecta la referència atribuïda per la persona interessada en el pla comercial a la tramesa en qüestió. 8. Destinatari S’ha d’indicar el nom i cognoms o la raó social i l’adreça completa de la persona o de les persones a les quals s’ha de lliurar les mercaderies. 9. Responsable financer Casella on s’ha d’indicar el número de fiança i el registre de comerç. 10. País de primer destí Casella d’ús facultatiu. 11. País de transacció Casella d’ús facultatiu. 14. Declarant o representant de l’exportador (o eventualment de l’expedidor) S’ha d’indicar el nom i cognoms o la raó social i l’adreça completa de la persona interessada. En cas d’identitat entre el declarant i l’exportador (eventualment l’expedidor), s’ha de mencionar “exportador” (o eventualment “expedidor”). Pel que fa al número d’identificació, la nota podrà anar completada per indicar el número d’identificació atribuït a la persona interessada per les autoritats competents per raons fiscals, estadístiques o altres. 15. País d’expedició/d’exportació S’ha d’indicar el nom de l’estat d’on s’exporten les mercaderies. En la casella 15a, s’ha d’indicar el codi corresponent a l’estat en el qual està establert l’exportador, conforme al codi establert per a aquest efecte. 16. País d’origen S’ha d’indicar el país d’origen si la declaració comporta diversos articles d’origen diferent i inscriure la menció “diversos” en aquesta casella. 17. País de destinació S’ha d’indicar el nom del país afectat. En la casella 17a, s’ha d’indicar el codi corresponent al país en qüestió. 18. Identitat i nacionalitat del mitjà de transport a la sortida S’ha d’indicar la identitat —per exemple, el(s) número(s) de matrícula o el nom del(s) mitjà(ans) de transport en el(s) qual(s) les mercaderies són carregades directament en el moment de les formalitats d’exportació—, després la nacionalitat d’aquest mitjà de transport —o la del mitjà que assegura la propulsió del conjunt si hi ha diversos mitjans de transport—. Per exemple, per a la utilització d’un vehicle de tracció i d’un remolc que tinguin matrícula diferent, s’ha d’indicar el número de matrícula del vehicle i el del remolc, així com la nacionalitat del vehicle de tracció. En cas de tramesa per correu o per instal·lacions fixes, no cal indicar res referent al número de matrícula ni la nacionalitat. 19. Contenidor (Ctr) S’ha d’indicar, segons el codi previst per a aquest efecte, la situació pressuposada al pas de la frontera, tal com es coneix aquesta situació en el moment de complir les formalitats d’exportació. 20. Condicions de lliurament S’ha d’indicar, conforme als codis, les dades que fan aparèixer algunes clàusules del contracte comercial. 21. Identitat i nacionalitat del mitjà de transport actiu que travessa la frontera. Es precisa que, en el cas del transport combinat o si hi ha diversos mitjans de transport, el mitjà de transport actiu és el que assegura la propulsió del conjunt. Per exemple, si es tracta d’un vehicle de tracció i d’un remolc, el mitjà de transport actiu és el vehicle de tracció. 22. Moneda i import total facturat Indiqueu la moneda que s’utilitza en el contracte, segons el codi previst per a aquest efecte (en la primera subcasella), i de l’import facturat pel conjunt de les mercaderies declarades (en la segona subcasella). 23. Canvi de moneda Índex de conversió en vigor en el Principat d’Andorra. 24. Naturalesa de la transacció S’ha d’indicar, segons els codis, les dades que fan aparèixer certes clàusules del contracte comercial a títol facultatiu. 25. Mitjà de transport a la frontera S’ha d’indicar, segons el codi previst per a tal efecte, la naturalesa del mitjà de transport amb el qual se suposa que les mercaderies abandonaran el territori duaner. 26. Tipus de transport interior Aquesta casella és d’ús facultatiu. 27. Lloc de càrrega S’ha d’indicar, si es dóna el cas, sota forma de codi quan això sigui previst, el lloc de càrrega de les mercaderies, tal com se sap quan es compleixen les formalitats sobre el mitjà de transport actiu amb el qual han de creuar la frontera del Principat d’Andorra. Aquestes indicacions són facultatives. 28. Dades financeres i bancàries Casella d’ús facultatiu: transferència de divises relativa a l’operació considerada; elements referents a les formalitats i les modalitats financeres, així com les referències bancàries. 29. Despatx de duana de sortida Casella d’ús facultatiu: s’ha d’indicar el despatx de duana a través del qual està previst que les mercaderies abandonin el territori duaner de la Comunitat. 30. Localització de les mercaderies S’ha d’indicar l’indret exacte on les mercaderies poden ésser examinades(casella d’ús facultatiu). 31. Paquets i designació de les mercaderies: marques i números —número(s) del(s) contenidor(s)— nombre i naturalesa S’han d’indicar les marques, els números, el nombre i la naturalesa dels paquets o bé, en el cas de mercaderies no embalades, el nombre d’aquestes mercaderies que són objecte de la declaració, o la menció “a pes”, segons el cas; s’ha d’indicar l’apellació comercial usual de les mercaderies, (aquesta apellació ha de comprendre les enunciacions necessàries per a la identificació de les mercaderies); quan la casella núm. 33, “Codi de les mercaderies” ha d’ésser emplenada, aquesta apel·lació ha d’ésser expressada en termes prou precisos com per permetre la classificació de les mercaderies. Aquesta casella igualment ha de contenir les indicacions requerides per reglamentacions específiques eventuals. En cas d’utilització de contenidors, les marques d’identificació d’aquests han d’ésser indicades també en aquesta casella. 32. Número de l’article S’ha d’indicar el número d’ordre de l’article en qüestió en relació amb el nombre total d’articles declarats en els formularis i formularis complementaris utilitzats, tal com es defineixen a la casella núm. 5. 33. Codi de les mercaderies S’ha d’indicar el número de codi corresponent a l’article en qüestió (primera subcasella). 34. Codi del país d’origen La casella núm. 34a ha d’ésser emplenada indicant el codi corresponent al país esmentat en la casella núm. 16, segons el codi previst per a tal efecte, i quan figura a la casella núm. 16 la menció “diversos” s’ha d’indicar el codi corresponent al país d’origen de l’article afectat. 35. Massa bruta S’ha d’indicar la massa bruta, expressada en quilograms, de les mercaderies descrites a la casella núm. 31. La massa bruta correspon a la massa acumulada de les mercaderies i de tots els seus embalatges, exclosos el material de transport i essencialment els contenidors. 37. Règim S’ha d’indicar, segons el codi previst, el règim per al qual les mercaderies estan declarades per a l’exportació. 38. Massa neta S’ha d’indicar la massa neta, expressada en quilograms, de les mercaderies descrites a la casella núm. 31. La massa neta correspon a la massa de les mercaderies desproveïdes de tots els embalatges. 40. Declaració sumària/Document precedent Referències dels documents relatius al règim administratiu que precedeix l’exportació. 41. Unitats suplementàries Per emplenar, si cal, conforme a les indicacions de la nomenclatura de les mercaderies. Indiqueu, per a l’article corresponent, la quantitat expressada dins la unitat prevista a la nomenclatura de les mercaderies. 42. Preu de l’article Casella d’ús facultatiu. Indiqueu la part del preu mencionat a la casella núm. 22 que es refereix a aquest article. 44. Mencions especials; documents produïts; certificats i autoritzacions S’ha d’indicar, d’una banda, les mencions requerides en funció de les reglamentacions específiques eventualment aplicables i, d’una altra banda, les referències dels documents produïts que donen suport a la declaració. En la subcasella s’han d’indicar les despeses intracomunitàries. 46. Valor estadístic S’ha d’indicar l’import, expressat en la moneda de la factura. 47. Càlcul de les imposicions Aquesta casella només s’utilitza per a la lliure pràctica: ha d’aparèixer a cada línia, utilitzat quan calgui, el codi previst per a aquest efecte: el tipus d’imposició (dret d’importació, etc.), la base d’imposició, la quota de la taxa aplicable, l’import degut de la imposició considerada. 49. Identificació del dipòsit S’ha d’indicar, sempre que calgui, el número d’identificació del dipòsit. 54. Lloc i data, signatura i nom del declarant o del seu representant Sota reserva de disposicions particulars per decretar pel que fa a la utilització de la informàtica, l’original de la signatura manuscrita de la persona interessada, seguida del seu nom i cognoms, ha de figurar a l’exemplar destinat a romandre a l’oficina de destí. Quan l’interessat és una persona jurídica, el signatari ha d’acompanyar la seva signatura amb el seu nom, cognoms i la indicació de la seva qualitat. Títol III. Observacions relatives als formularis complementaris A. Els formularis complementaris han d’ésser utilitzats en cas que la declaració comprengui diversos articles (vegeu la casella núm. 5). Han d’ésser presentats conjuntament amb un formulari “IM” o “EU”. B. Les observacions apuntades als títols I i II s’apliquen igualment als formularis complementaris. Tanmateix: la subcasella de l’esquerra de la casella núm. 1 ha de contenir la sigla “IM/c” o “EU/c”; aquesta subcasella no ha de contenir cap sigla si el formulari és utilitzat només amb finalitats de trànsit comunitari, cas en el qual convé inscriure a la subcasella de la dreta d’aquesta casella, la sigla que indica l’estatut de les mercaderies per a l’aplicació del règim de trànsit comunitari, a la casella núm. 2 han de constar els cognoms, el nom i l’eventual número d’identificació de la persona. la part “Recapitulació” de la casella núm. 47 es refereix a la recapitulació final de tots els articles objecte dels formularis “IM” i “IM/c” o “EU” i “EU/c” emprats. Per tant, només s’ha d’emplenar en el darrer formulari “IM/c” o “EU/c” junt a un document “IM” o “EU”, per tal de fer aparèixer, d’una banda, el total per tipus d’imposició i, d’altra banda, el total general (TG) de les imposicions degudes. C. En cas d’utilització de formularis complementaris, les caselles “Designació de les mercaderies” que no han estat utilitzades han d’ésser marcades per tal d’impedir qualsevol utilització ulterior. Execució del connector esperant aprovació Aquest ús del connector ha estat afegit o modificat recentment. Fins que un edior del lloc en validi els paràmetres, la seva execució no és possible. Annex 5 Codis per utilitzar en el formularis Casella 1: Declaració Primera subdivisió Les sigles aplicables són les següents: IM: Declaració de posada d’una mercaderia importada en territori duaner del Principat d’Andorra sota qualsevol règim duaner (llevat relacions amb l’AELE). EU: Declaració d’exportació cap a un país de l’AELE Declaració d’importació que prové d’un país de l’AELE Segona subdivisió Els codis aplicables són els següents: 0: Posada en lliure pràctica Aquest codi no s’utilitza en cas de mercaderies reimportades en el marc d’una operació d’exportació temporal (vegeu el codi 6). 1: Exportació definitiva Aquest codi no s’utilitza en casos de reexportació després d’importació temporal (vegeu el codi 3). 2: Exportació temporal 3: Reexportació Aquest codi no s’utilitza en casos d’exportació temporal (vegeu el codi 2). Només es pot aplicar a les mercaderies prèviament importades de manera temporal o a les mercaderies prèviament importades per ser posades en dipòsit. 4: Posada al consum Aquest codi només s’utilitza en els casos de reimportació (vegeu el codi 6). 5: Importació temporal 6: Reimportació Aquest codi pot aplicar-se únicament a les mercaderies prèviament exportades de manera temporal. 7: Posada en dipòsit, incloent la posada en altres locals sota control duaner. 9: Transformació en duana i altres règims. Tercera subdivisió Aquesta subdivisió només es pot completar durant la utilització del formulari per al règim de trànsit comunitari o com a document que justifiqui el caràcter comunitari de les mercaderies. Les sigles aplicables són les següents: T1: Mercaderia que circula sota el procediment de trànsit comunitari extern (mercaderies dels capítols 1 al 24, no garantit, i del 25 al 97, que no han estat posades en lliure pràctica) T2: Mercaderia que circula sota el procediment de trànsit comunitari intern (mercaderies dels capítols 25 al 97 que han estat posades en lliure pràctica) T2L: Document que justifica el caràcter comunitari de les mercaderies. Casella 10: País de primera destinació Són aplicables els codis previstos en la nomenclatura de països. Casella 11: País de transacció Són aplicables els codis previstos en la nomenclatura de països. Casella 15a: Codi país d’expedició/d’exportació Casella 17a: Codi país de destinació Són aplicables els codis previstos en la nomenclatura de països. Casella 18: Nacionalitat del mitjà de transport a la sortida/a l’arribada Són aplicables els mateixos codis aplicables per a la casella 15a. Casella 19: Contenidor Els codis aplicables són: 0: Mercaderies no transportades en contenidors. 1: Mercaderies transportades en contenidors. Casella 20: Condicions de lliurament Els codis i les indicacions que han de figurar, si escau, en les dues primeres subdivisions d’aquesta casella, són els següents: Primerasubcasella significat Segona casella Codis Incoterms Incoterms CCI/CEE Ginebra Lloc a precisar EXW En fàbrica Localització de la fàbrica FCA Franc transportador punt designat FAS Franc en tot el vaixell Port d’embarcament convingut FOB Franc bord Port d’embarcament convingut CFR Cost i noli (C&N) Port de destinació convingut CIF Cost, assegurança i noli (CAN) Port de destinació convingut CPT Ports pagats fins a Punt de destinació convingut CIP Ports pagats,assegurança inclosa, fins a Punt de destinació convingut DAF Lliurat a frontera Lloc de lliurament convingut la frontera DES Lliurat “ex ship” Port de destinació convingut DEQ Lliurat en andana/moll Despatxat . . . port convingut DDU Lliurat amb drets no pagats Lloc de destinació convingut al país d’importació DDP Lliurat amb drets pagats Lloc de lliurament convingut al país d’importació XXX Condicions de lliuramentdiferent a les anteriors condicions Indicació clara de les condicionscitades al contracte Casella 21 : Nacionalitat del mitjà de transport actiu que travessa la frontera Són aplicables els codis previstos per a la casella 15a Casella 22 : Moneda de facturació Són aplicables els codis previstos per a la casella 15a. D’altra banda, quan la factura s’estén en ecus, el codi que s’ha d’utilitzar segons la geonomenclatura és 900 (l’equivalent en el sistema alpha-2 és EU). Casella 25: Mitjà de transport a la frontera La llista de codis aplicables és la següent: A: Codi d’una xifra (obligatori) A Denominació 1 Transport marítimVagó en vaixell de marVehicle de carretera amb motor en vaixell marítimRemolc o semiremolc en vaixell marítimVaixell de navegació interior en vaixell marítim 2 Transport per ferrocarrilVehicle de carretera en ferrocarril 3 Transport per carretera 4 Transport aeri 5 Enviaments per correu 7 Instal·lacions de transports fixos 8 Transport per navegació interior 9 Propulsió pròpia Casella 27: Lloc de càrrega/descàrrega Casella 28: Dades financeres i bancàries Casella 29: Despatx de sortida/d’entrada Casella 33: Codi de les mercaderies Primera subdivisió (8 xifres) Per completar de conformitat amb la nomenclatura combinada. Casella 34a: Codi del país d’origen Són aplicables els codis previstos per a la casella 15a Casella 36: Preferència (només per a la lliure pràctica) Els codis aplicables són: 1) La primera xifra del codi Codi Règim de tarifes 1 Règim de tarifes erga omnes (sense certificat amb fins preferencials) 2 Sistema de preferències generalitzades (SPG) 3 Altres preferències de tarifes (EUR 1, ATR o document equivalent) 2) Les dues xifres següents del codi Codi Règim de tarifes 00 Cap dels casos següents 10 Suspensió aranzelària 15 Suspensió aranzelària amb destinació particular 18 Suspensió aranzelària amb certificat sobre la natura particular del producte 20 Contingent aranzelari 23 Contingent aranzelari amb destinació particular 25 Contingent aranzelari amb certificat sobre la natura particular del producte 28 Contingent aranzelari després de perfeccionament actiu 40 Destinació particular que resulta de la tarifa duanera comuna 50 Certificat sobre la natura particular del producte Casella 37: Règim (a la importació/a l’exportació) A. Prima subdivisió Els codis que s’han de fer constar en aquesta subdivisió suposen un desenvolupament del codi que s’ha d’indicar en la segona subdivisió de la casella 1. Es tracta de codis de quatre xifres, compostos d’un element de dues xifres que representa el règim sol·licitat, seguit d’un segon element de dues xifres que representa el règim precedent. La llista dels elements de dues xifres la presentem més endavant. Per règim precedent s’entén el régim sota el qual s’havien posat les mercaderies abans de posar-se sota el règim sol·licitat. Cal precisar que, quan el règim precedent és un règim de dipòsit o d’admissió temporal o quan les mercaderies provenen d’una zona franca, el codi que correspon només pot utilitzar-se si no hi ha hagut posada de mercaderies sota un règim duaner econòmic (perfeccionament actiu, perfeccionament passiu, transformació en duana). Per exemple: reexportació de mercaderies importades en el marc del règim duaner de perfeccionament actiu (sistema de la suspensió) i posades després sota règim de dipòsit duaner = 3151 ( i no pas 3171) (primera operació = 5100; segona operació = 7151; reexportació = 3151). De la mateixa manera, la posada sota un dels règims suspensius citats anteriorment, en el moment de la reimportació d’una mercaderia prèviament exportada de manera temporal, s’analitza, sota aquest règim, com una simple importació, la reimportació es considera únicament quan els productes en qüestió es posen sota el règim de lliure pràctica. Per exemple: posada al consum amb posada en lliure pràctica simultània d’un producte exportat en el marc del règim duaner de perfeccionament passiu i posat en el moment de la reimportació sota el règim de dipòsit duaner = 6121 (i no pas 6171) (primera operació = exportació temporal per a perfeccionament passiu = 2100; segona operació = posada en dipòsit duaner = 7121; tercera operació = posada al consum + posada en lliure pràctica 6121). Llista de règims a l’efecte de la codificació Aquests elements de base han de combinar-se de dos en dos per constituir així un codi de quatre xifres. 01: Posada en lliure pràctica de mercaderies amb reexpedició simultània. 02: Posada en lliure pràctica amb vista a l’aplicació del règim de perfeccionament actiu (sistema de reemborsament) (vegeu l’article 114, apartat 1a) del Codi de duana). 05: Posada en lliure pràctica i posada simultània sota un règim de perfeccionament actiu diferent als previstos als codis 02 i 51. 07: Posada en lliure pràctica i posada simultània sota un règim de dipòsit (incloent-hi altres locals sota control fiscal). 08 a): Mercaderies posades en lliure pràctica dins el règim de perfeccionament actiu (sistema de reemborsament). 10: Exportació definitiva 11: Exportació Aperi, Apertax i Simultànies 21: Exportació temporal en el marc del règim duaner de perfeccionament passiu (vegeu article 142, apartat 1 del Codi de duana) diferent al que es preveu al codi 25. 22: Exportació temporal dins un règim de perfeccionament passiu diferent als que es preveu als codis 21 i 25. 23: Exportació temporal amb vista a un retorn posterior en l’estat inicial. 24 a): Mercaderies prèviament posades sota el règim de perfeccionament passiu en un estat membre de la Comunitat Europea. 25: Exportació temporal en tots els casos on sigui aplicable el règim de perfeccionament passiu econòmic tèxtil. 31: Reexportació 40: Posada al consum amb posada en lliure pràctica simultània de mercaderies que no siguin objecte de lliurament exonerat. 41: Posada al consum amb posada en lliure pràctica dins el règim de perfeccionament actiu (sistema de reemborsament). 42: Posada al consum amb posada en lliure pràctica simultània de mercaderies que siguin objecte de lliurament exonerat. 44 a): Mercaderies posades al consum amb posada en lliure pràctica simultània dins el règim de perfeccionament actiu (sistema de reemborsament) en un estat membre de la Comunitat Europea. 45: Posada al consum parcial amb posada en lliure pràctica simultània i posada sota un règim de dipòsit (incloent-hi altres locals sota control fiscal). 46: Posada en lliure pràctica dins el règim de perfeccionament actiu (sistema de reemborsament) (vegeu article 114, apartat 1a) del Codi de duana) en els locals d’un dipòsit duaner. 47: Posada en lliure pràctica dins el règim de perfeccionament actiu (sistema de reemborsament) a l’interior d’una zona franca o d’un dipòsit franc. 48: Importació simultània 49: Posada en consum de mercaderies. 51: Posada sota el règim de perfeccionament actiu (sistema de suspensió; vegeu article 114, apartats 1a) i 2a) del codi de duana). 52: Posada sota un règim de perfeccionament actiu diferent als previstos als codis 01 i 51. 53: Importació per a posada sota el règim d’admissió temporal 54 a): Mercaderies posades o obtingudes sota el règim de perfeccionament actiu (sistema de suspensió) (4) en un estat membre de la Comunitat Europea (i que no han estat posades en lliure pràctica). 55: Posada sota el règim de perfeccionament actiu (sistema de suspensió; veure article 114, apartat 1a) del Codi de duana) en els locals d’un dipòsit duaner. 56: Posada sota el règim de perfeccionament actiu (sistema de suspensió) dins una zona franca o un dipòsit franc. 57: Traspàs de mercaderies o productes que es troben en règim de perfeccionament actiu, sistema de suspensió. 61: Reimportació amb posada al consum i posada en lliure pràctica simultània de mercaderies que no siguin objecte de lliurament exonerat. 62: Reintroducció amb posada al consum de mercaderies. 63: Reimportació amb posada al consum i posada en lliure pràctica simultània de mercaderies que siguin objecte de lliurament exonerat. 65: Reimportació amb posada simultània en lliure pràctica i posada sota règim de dipòsit (incloent-hi la posada en altres locals sota control fiscal) 71: Posada sota règim de dipòsit duaner, incloent-hi la posada en altres locals sota control duaner de mercaderies subjectes a la lliure pràctica (mercaderies capítols 1 a 24). 72: Posada en dipòsit (incloent-hi la posada en altres locals sota control fiscal) de mercaderies nacionals. 73: Posada en dipòsit (incloent-hi la posada en altres locals sota control fiscal) de mercaderies comunitàries. 76: Posada en dipòsit d’exportació o en zona franca amb finançament previ de productes o mercaderies destinats a l’exportació en l’estat incial. 77: Posada en dipòsit amb vista a l’exportació amb finançament previ de productes transformats o de mercaderies obtingudes a partir de productes de base. 78: Posada en zona franca, excloent el cas previst al codi 76. 91: Despatx sota el règim de transformació sota control duaner. 92 a): Mercaderies posades o obtingudes sota el règim de transformació en duana en un estat membre de la Comunitat europea ( i que no s’han posat en lliure pràctica). 93: Destrucció de mercaderies (sota control duaner). 94: Posada sota règim d’utilització definitiva sota control duaner (destinació particular) 95: Avituallament. 96: Establiments de venda sota duana en ports i aeroports. Nota: D’altra banda, el codi 00 també s’utilitza per indicar que no existeix cap règim precedent (en aquest cas, sempre com a segon element). a) Aquests codis no poden utilitzar-se com a primer element del codi règim, sinó que serveixen per indicar el règim precedent; per exemple, 4054 = posada en lliure pràctica i en consum de mercaderies prèviament posades sota el règim PA - règim de la suspensió. Casella 49: Identificació del dipòsit Indicació del número de dipòsit duaner autoritzat pel servei de duana, per exemple: DD - C 96/9999, o bé DD - A 96/9999. Casella 51: Despatxos de pas previstos (i països) Indicació dels països La llista dels codis aplicables és la següent: B o BE: Bèlgica DK: Dinamarca D o DE: Alemanya EL o GR: Grècia ES: Espanya FR: França IRL o IE: Irlanda IT: Itàlia LU: Luxemburg NL: Països Baixos PT: Portugal GB: Regne Unit A o AT: Àustria FI: Finlàndia SE: Suècia AD: Andorra SM: San Marino Casella 52: garantia Indicació del tipus de garantia La llista dels codis aplicables és la següent: Situació Codi Altres indicacions Dispensa de garantia per al trànsit comunitari 0 Número del certificat de dispensa de garantia En cas de garantia global 1 Número del certificat de la fiançaDespatx de garantia En cas de garantia aïllada 2 En cas de garantia en espècie 3 En cas de garantia estipulada 4 En cas de dispensa de garantia per a alguns organismes públics 8 Indicacions dels països Són aplicables els codis previstos a la casella 51. Casella 53: Despatx de destinació (i país) Són aplicables els codis previstos a la casella 51. Cinquena part. —Exportació— Exposició de motius D’acord amb el que disposa el paràgraf primer de les disposicions finals del Codi de duana, de data 20 de juny de 1996, el Govern aprova les disposicions d’aplicació següents per a les mercaderies de tots els països dels capítols 25 a 97 del sistema harmonitzat. Article 1 Aquest Reglament determina els règims de l’exportació, reexportació, destrucció i abandó, així com els conceptes de deute duaner i de reemborsament o reducció dels drets de duana. S’aplica per a les mercaderies de tots els països dels capítols 25 a 97 del sistema harmonitzat sense perjudici de les disposicions en vigor en tot moment en l’àmbit de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea, de data 28 de juny de 1990. Títol I. Exportació Article 2 Les disposicions que regeixen el règim de l’exportació es poden aplicar a partir de la data d’acceptació de la declaració de posada sota el règim feta pel despatx de duana de posada i aquesta declaració serveix també perquè el despatx de duana de sortida efectuï les formalitats necessàries de conformitat amb l’article 4, paràgraf 2, del present Reglament. Article 3 1. Quan la declaració d’exportació es fa sobre la base d’un document administratiu únic, s’han d’utilitzar els exemplars 1, 3, 4 i 5 de l’esmentat document. 2. El despatx de duana davant del qual s’ha dipositat la declaració d’exportació (despatx de duana d’exportació) posa el seu segell a la casella A, que té reservada, i omple, si escau, la casella D. 3. El despatx de duana atorga el dret a disposar, conserva l’exemplar 1 i torna els exemplars 3, 4 i 5 a la persona interessada. Article 4 1. S’entén per despatx de duana de sortida: a) per a les mercaderies exportades per correu o per via aèria, el despatx de duana competent per aplicar la reglamentació duanera en el marc d’un contracte de transport únic a destinació d’un país tercer per autoritats de correus o per companyies aèries, b) per a les mercaderies exportades mitjançant altres vies o en altres circumstàncies no cobertes en el punt a), l’últim despatx de duana abans de la sortida de les mercaderies fora del territori duaner del Principat d’Andorra. 2. El despatx de duana de sortida s’assegura que les mercaderies presentades corresponen a les mercaderies declarades i vigila la sortida física de les mercaderies. 3. Quan el despatx de duana de sortida constata una diferència entre la mercaderia presentada i la mercaderia declarada pel que fa a la seva naturalesa, quantitat o valor, a l’exportació, s’oposa a la sortida d’aquesta mercaderia fins que no es compleixin les formalitats d’exportació, sense perjudici de la imposició de les sancions escaients per la realització d’infracció a l’exportació, d’acord amb el que disposa la Llei contra el frau en matèria duanera, de data 11 d’abril de 1996. Article 5 Les declaracions verbals només es poden fer al despatx de duana de sortida. Titol II. La reexportació, la destrucció i l’abandó Article 6 Quan la reexportació queda supeditada a una declaració en duana, les disposicions referents al règim de l’exportació s’apliquen, mutatis mutandis, sense perjudici de les disposicions particulars eventualment aplicables durant el tancament del règim econòmic precedent. Article 7 1. A l’efecte de l’aplicació de l’article 174, paràgraf 3, del Codi de duana, la notificació de la destrucció de les mercaderies s’ha de fer per escrit i ha d’estar signada per la persona interessada. La notificació s’ha de fer amb el temps suficient per permetre a les autoritats duaneres de vigilar la destrucció. 2. Quan les mercaderies en qüestió ja són objecte d’una declaració acceptada per les autoritats duaneres, aquestes esmenten la destrucció a la declaració i la invaliden, de conformitat amb l’article 64 del Codi de duana. Les autoritats duaneres que assisteixen a la destrucció de la mercaderia indiquen a la declaració el tipus i la quantitat de residus i deixalles que resulten d’aquesta destrucció, amb vista a determinar els elements de taxació a prendre en compte quan se li designa una altra destinació duanera. 3. Les disposicions del paràgraf 2 s’apliquen, mutatis mutandis, a les mercaderies que s’abandonen en benefici del tresor públic. Títol III. Les mercaderies de retorn Article 8 1. Les mercaderies de retorn es beneficien de l’exoneració dels drets a la importació fins i tot quan només constitueixen una fracció de les mercaderies exportades prèviament fora del territori duaner del Principat d’Andorra. 2. Això també és vàlid quan són parts o accessoris que constitueixen elements de màquines, d’instruments, d’aparells o d’altres productes exportats prèviament fora del territori duaner del Principat d’Andorra. Article 9 1. En derogació de les disposicions de l’article 177 del Codi de duana, les mercaderies de retorn que es troben en una de les situacions següents es poden beneficiar de l’exoneració dels drets a la importació: a) mercaderies que, després de la seva exportació fora del territori duaner del Principat d’Andorra, només han estat objecte de tractaments necessaris per a la seva conservació en bon estat o de manipulacions que només en modifiquen la presentació; b) mercaderies que, després de la seva exportació fora del territori duaner del Principat d’Andorra, tot i que han estat objecte de tractaments diferents dels necessaris per a la seva conservació en bon estat o de manipulacions diferents que les que modifiquen la seva presentació, han resultat ser defectuoses o inaptes per a la utilització prevista, sempre que es compleixi una de les condicions següents: o bé aquestes mercaderies han rebut aquests tractaments o manipulacions únicament per ésser reparades o revisades, o bé la seva inaptitud per a la utilització prevista només s’ha constatat un cop iniciats els esmentats tractaments o les manipulacions. 2. En el cas que els tractaments o manipulacions dels quals hagin pogut ser objecte les mercaderies de retorn, de conformitat amb el paràgraf 1, punt b), haguessin tingut com a conseqüència la percepció dels drets a la importació si s’hagués tractat de mercaderies posades sota el règim de perfeccionament passiu, s’apliquen les regles de taxació vigents en el marc d’aquest règim. Tanmateix, si l’operació realitzada en una mercaderia consisteix en una reparació o una revisió necessàries com a conseqüència d’un esdeveniment imprevisible aparegut fora del territori duaner del Principat d’Andorra i l’existència de la qual ha estat comprovada a satisfacció de les autoritats duaneres, s’atorga una exoneració dels drets a la importació amb la condició que el valor de la mercaderia de retorn no hagi esdevingut superior, a causa d’aquesta operació, al que tenia al moment de la seva exportació fora del territori duaner del Principat d’Andorra. 3. Per a l’aplicació de les disposicions del paràgraf 2, segon apartat: a) s’entén per “reparació o revisió esdevingudes necessàries” tota intervenció que tingui com a efecte arranjar els defectes de funcionament o els danys materials ocasionats a una mercaderia durant la seva estada fora del territori duaner del Principat d’Andorra i sense la qual no es pot utilitzar més aquesta mercaderia en les condicions normals i per a les finalitats a les quals està destinada; b) es considera que el valor d’una mercaderia de retorn no ha esdevingut superior, com a conseqüència de l’operació que ha rebut, al que tenia al moment de la seva exportació fora del territori duaner del Principat d’Andorra, quan aquesta operació no excedeix el que és estrictament necessari per tal que es pugui continuar utilitzant aquesta mercaderia en les mateixes condicions que les que existien al moment d’aquesta exportació. Quan la reparació o la revisió de la mercaderia necessita la incorporació de peces de recanvi, aquesta incorporació s’ha de limitar a les peces estrictament necessàries per tal que es pugui continuar utilitzant aquesta mercaderia en les mateixes condicions que al moment de l’exportació. Article 10 A petició de la persona interessada, les autoritats duaneres lliuren, quan es compleixen les formalitats duaneres d’exportació, un document on figuren els elements d’informació necessaris per a la identificació de les mercaderies en cas de reintroducció en el territori duaner del Principat d’Andorra. Article 11 1. S’admeten com a mercaderies de retorn les mercaderies per a les quals es presenta, juntament amb la declaració de reimportació, o bé l’exemplar de la declaració d’exportació lliurat a l’exportador per les autoritats duaneres o una còpia d’aquest document certificat conformat per les esmentades autoritats. Quan les autoritats duaneres del despatx de duana de reimportació puguin comprovar, mitjançant les proves de què disposen o que poden exigir a la persona interessada, que les mercaderies declarades per a la lliure pràctica són mercaderies inicialment exportades fora del territori duaner del Principat d’Andorra i que complien, al moment de la seva exportació, les condicions necessàries per ser admeses com a mercaderies de retorn, no es requereixen els documents esmentats més amunt, al primer apartat. 2. Les disposicions del primer apartat no s’apliquen a la circulació internacional dels embalatges, dels mitjans de transport o d’algunes mercaderies admeses per a un règim duaner particular quan hi ha disposicions autònomes o convencionals que preveuen en aquestes circumstàncies una dispensa de documents duaners. Tampoc no s’apliquen en els casos en què les mercaderies es poden declarar verbalment. 3. Quan ho considerin necessari, les autoritats duaneres del despatx de duana de reimportació poden demanar a la persona interessada elements de prova complementaris, principalment per a la identificació de les mercaderies de retorn. Títol IV. El deute duaner Article 12 La garantia pot estar constituïda per un dipósit en efectiu o bé per una fiança. La constitució d’una garantia no dóna dret al pagament d’interessos per part de les autoritats duaneres. Capítol I. Pèrdues naturals Article 13 1. Per a l’aplicació de l’article 195 del Codi de duana, les autoritats duaneres tenen en compte, a petició de la persona interessada, les quantitats que falten cada vegada que aquest prova que les pèrdues constatades es deuen, únicament, a causes relacionades amb la naturalesa de la mercaderia en qüestió i que no hi ha hagut cap negligència o maniobra per part seva. 2. S’ha d’entendre per negligència o maniobra, en particular, tota inobservança de les prescripcions referents al transport, l’emmagatzematge, la manipulació o l’obratge i la transformació fixades per les autoritats duaneres o que deriven d’utilitzacions normals per a les mercaderies afectades. Article 14 Les autoritats duaneres poden dispensar la persona interessada d’aportar la prova que la pèrdua irremeiable d’una mercaderia prové de la seva naturalesa, fins i tot quan els sembla evident que la pèrdua al·legada per la persona interessada no pot resultar de cap altra causa. Capítol 2. Mercaderies que es troben en una situació particular Article 15 Es considerarà sostracció d’una mercaderia a la vigilància duanera, en el sentit de l’article 192, paràgraf 1, del Codi de duana: la declaració a la duana d’aquesta mercaderia i tot altre acte que tingui els mateixos efectes jurídics, així com la presentació per al visat de les autoritats competents d’un document, a partir del moment que aquests fets tinguin com a conseqüència conferir falsament a aquesta mercaderia l’estatut duaner de mercaderia posada en lliure pràctica. Article 16 Sense perjudici del respecte a les disposicions previstes en matèria de prohibició o de restricció eventualment aplicables a la mercaderia afectada, quan un deute duaner a la importació ha nascut sobre la base de les disposicions dels articles 191, 192, 193 o 194 del Codi de duana i els drets a la importació han estat abonats, aquesta mercaderia es considera com la posada en lliure pràctica sense que calgui fer una declaració de posada en lliure pràctica. Article 17 La confiscació d’una mercaderia, en el sentit de l’article 219, punts c) i d), del Codi de duana, no modifica l’estatut duaner d’aquesta mercaderia. Article 18 1. Les mercaderies que no estiguin en lliure pràctica i que es trobin abandonades en benefici del tresor públic, embargades o confiscades, es consideraran incloses sota el règim de dipòsit duaner. 2. Les autoritats duaneres poden vendre les mercaderies esmentades al paràgraf 1 només amb la condició que el comprador compleixi sense demora les formalitats per donar-los una destinació duanera. 3. Quan la venda es fa a un preu que inclou l’import dels drets a la importació, aquesta venda es considera que té el valor de posada en lliure pràctica, i les autoritats duaneres han de calcular i comptabilitzar-ne els drets elles mateixes. En aquest cas, la venda es fa segons el procediment previst a la reglamentació duanera. Títol VI. Reemborsament o reducció de l’import dels drets a la importació o a l’exportació Capítol 1. El reemborsament o la reducció Article 19 1. A l’efecte del present títol s’entén per: a) despatx de duana de comptabilització: el despatx de duana on es comptabilitza l’import dels drets a la importació o a l’exportació del qual es demana el reemborsament o la reducció (despatx de duana de Sant Julià de Lòria, despatx de duana del Pas de la Casa, despatx de duana a correus); b) autoritat duanera de decisió: l’autoritat duanera prop de la qual ha estat comptabilitzat l’import dels drets a la importació o a l’exportació de la qual es demana el reemborsament o la reducció i que està habilitada per decidir sobre aquesta demanda (despatx de duana central); Capítol 2. Disposicions d’aplicació relatives als articles 221 a 224 del Codi de duana Secció 1. Demanda Article 20 1. La demanda de reemborsament o de reducció de l’import dels drets a la importació o a l’exportació, anomenada d’ara endavant “demanda de reemborsament o de reducció”, ha d’ésser efectuada per la persona que ha abonat aquest import o que ha de pagar-lo, o per les persones que l’han succeït en els seus drets i obligacions. La demanda de reemborsament o de reducció també la pot fer el representant de la persona o de les persones esmentades al primer punt. 2. Sense perjudici de l’article 23 del present Reglament, la demanda de reemborsament o de reducció s’estableix en un original i una còpia en el formulari conforme al model i a les disposicions que figuren a l’annex 1. Tanmateix, també es pot establir la demanda de reemborsament o de reducció, a iniciativa de la persona o de les persones esmentades al paràgraf 1, en un altre suport de paper, amb la condició que contingui els elements d’informació que figuren en l’annex esmentat. Article 21 La demanda de reemborsament o de reducció, acompanyada dels documents esmentats a l’article 6, paràgraf 1, del Codi de duana, s’ha de dipositar prop de l’autoritat duanera de decisió. L’esmentada autoritat de decisió acusa recepció de la demanda a l’original i a la còpia. Es retorna la còpia al demandant. Article 22 1. L’autoritat duanera de decisió pot acceptar una demanda que no contingui tots els elements d’informació previstos al formulari esmentat a l’article 20, paràgraf 2, del present Reglament. Tanmateix, la demanda ha d’indicar almenys els elements d’informació previstos a les rúbriques núm. 1 a 3 i núm. 7. 2. Quan s’aplica el paràgraf 1, l’esmentada autoritat estableix un termini per al lliurament dels elements d’informació i/o dels documents que falten. 3. Quan el termini establert per l’autoritat duanera de decisió en aplicació del paràgraf 2 no es respecta, la demanda es considera retirada. S’informa immediatament el demandant. Article 23 1. Per a mercaderies de retorn que, en ocasió de la seva exportació fora del territori duaner del Principat d’Andorra, havien ocasionat la recaptació de l’import de drets a l’exportació, el reemborsament o la reducció d’aquest import queda subordinat a la presentació a l’autoritat duanera de decisió d’una simple demanda, a la qual s’adjunten: a) el document lliurat com a justificant del pagament de les quantitats abonades, en el cas que aquestes ja s’haguessin cobrat; b) l’original de la declaració de posada en lliure pràctica de les mercaderies de retorn en qüestió o la còpia certificada conforme pel despatx de duana de reimportació. En aquest document hi ha de figurar la menció següent, anotada pel despatx de duana de reimportació: “Mercaderies de retorn en aplicació de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 176 del Codi de duana”. c) l’exemplar de la declaració d’exportació lliurat a l’exportador quan va complir amb les formalitats d’exportació de les mercaderies o una còpia d’aquesta declaració certificada conforme pel despatx de duana d’exportació. 2. S’ha de dipositar prop de l’autoritat duanera de decisió la demanda esmentada al paràgraf 1, dins un termini de dotze mesos a partir de la data d’acceptació de la declaració d’exportació. Secció 2. Procediment d’atorgament Article 24 L’autoritat duanera de decisió pot autoritzar el compliment de les formalitats duaneres a les quals es podrà subordinar el reemborsament o la reducció abans d’haver decidit sobre la demanda de reemborsament o de reducció. Una autorització d’aquest tipus no pressuposa la decisió relativa a aquesta demanda. Article 25 Sense perjudici de l’article 24 del present Reglament i mentre no s’hagi decidit sobre la demanda de reemborsament o de reducció, la mercaderia a la qual fa referència l’import dels drets del qual s’ha sol·licitat el reemborsament o la reducció, no es pot traslladar a un lloc diferent del que s’ha designat en aquesta demanda sense que el demandant n’hagi avisat prèviament l’autoritat duanera de decisió. Article 26 1. Quan la demanda de reemborsament o de reducció fa referència a un cas per al qual cal obtenir informacions complementàries o procedir a un control de la mercaderia a fi de garantir, entre altres coses, que les condicions previstes pel Codi de duana, així com pel present títol, per beneficiar-se del reemborsament o de la reducció es compleixen plenament, l’autoritat duanera de decisió adopta totes les mesures escaients a aquest efecte. 2. L’autoritat duanera de decisió dóna curs a aquesta demanda al més aviat possible i comunica les informacions obtingudes o el resultat dels controls efectuats. Article 27 1. Quan posseeix tots els elements necessaris, l’autoritat duanera de decisió decideix per escrit sobre la demanda de reemborsament o de reducció, de conformitat amb l’article 6 paràgrafs 2 i 3, del Codi de duana. 2. Quan és favorable, la decisió ha de comportar tots els elements d’informació necessaris per a la seva execució. Segons el cas, tots o una part dels elements d’informació següents han de figurar en la decisió: a) les informacions que permeten identificar la mercaderia a la qual s’apliquen; b) la indicació del motiu del reemborsament o de reducció de l’import dels drets a la importació o a l’exportació, amb la referència a l’article corresponent del Codi de duana i, si escau, a l’article corresponent de les presents disposicions d’aplicació; c) la utilització o la destinació a la qual s’ha de destinar la mercaderia, segons les possibilitats previstes en el cas particular pel Codi de duana i, si escau, sobre la base d’una autorització específica de l’autoritat duanera de decisió; d) el termini en què s’han de complir les formalitats a les quals està subordinat el reemborsament o la reducció de l’import dels drets a la importació o a l’exportació; e) la indicació que el reemborsament o la reducció de l’import dels drets a la importació o a l’exportació no serà efectivament atorgada fins que les formalitats a les quals estan subordinats aquest reemborsament o aquesta reducció han estat complertes correctament; f) la indicació de les exigències a les quals queda sotmesa la mercaderia fins a l’execució de la decisió; g) una menció amb què es recordi al beneficiari que ha de remetre l’original de la decisió al despatx de duana competent, en el mateix moment que li presenta la mercaderia. Article 28 1. El despatx de duana competent s’assegura: si escau, que les exigències esmentades a l’article 27, paràgraf 2, punt f), del present Reglament es respecten, en tots els casos, que la mercaderia està destinada efectivament a la utilització o a la destinació prevista per la decisió de reemborsament o de reducció de l’import dels drets a la importació o a l’exportació. 2. Quan en la decisió es preveu la possibilitat de posar la mercaderia en dipòsit duaner i el beneficiari utilitza aquesta possibilitat, s’han de complir les formalitats necessàries prop del despatx de duana competent. 3. El despatx de duana que constata o fa constatar sota la seva responsabilitat que la mercaderia ha estat efectivament afectada per a la utilització o a la destinació previstes omple la casella “control de la utilització i/o de la destinació” del document de control, marcant amb una creu la menció “han rebut l’utilització i/o la destinació declarada al dors el ...”, amb indicació de la data corresponent. Article 29 Quan l’autoritat duanera de decisió ha decidit favorablement sobre una demanda de reemborsament o de reducció de l’import de drets, procedeix efectivament a aquest reemborsament o a aquesta reducció. Article 30 1. Quan la demanda de reemborsament o de reducció es fonamenta en l’existència, en el moment de l’acceptació de la declaració de posada en lliure pràctica de les mercaderies, d’un dret a la importació reduït o nul aplicable en el marc d’un contingent aranzelari, d’un sostre aranzelari o d’un altre règim aranzelari preferencial, només es concedeix el reemborsament o la reducció en la mesura que, en la data del dipòsit d’aquesta demanda, acompanyada dels documents necessaris: si es tracta d’un contingent aranzelari, el volum d’aquest no està esgotat, en els altres casos, el restabliment del dret normalment degut no ha intervingut. 2. Tanmateix, el reemborsament o la reducció s’atorguen fins i tot si les condicions previstes al punt precedent no es compleixen quan, com a conseqüència d’un error comès per les autoritats duaneres, el dret reduït o nul no s’ha aplicat a mercaderies la declaració per a la lliure pràctica de les quals posseïa tots els elements i estava acompanyada de tots els documents necessaris per a l’aplicació del dret reduït o nul. Article 31 No s’atorga reemborsament o reducció de l’import dels drets, de conformitat amb l’article 223 del Codi de duana, quan: el caràcter defectuós de les mercaderies s’havia tingut en compte quan es van establir els termes del contracte, en particular el preu, i les mercaderies s’havien posat sota un règim duaner que comportava l’obligació de pagar drets a la importació; l’importador ven les mercaderies després que s’hagin constatat la seva defectuositat o la seva no conformitat a les estipulacions del contracte. Article 32 1. L’autoritat duanera de decisió fixa un termini, que no pot excedir de 2 mesos a partir de la data de la notificació de la decisió de reemborsament o de reducció de l’import dels drets a la importació o a l’exportació, per al compliment de les formalitats duaneres a les quals el reemborsament o la reducció estan subordinats. 2. La no observança del termini esmentat al paràgraf 1 comporta la pèrdua del dret al reemborsament o a la reducció, llevat que el beneficiari de la decisió aporti la prova que no va poder respectar aquest termini a causa d’un cas fortuït o de força major. Article 33 Quan la destrucció de la mercaderia autoritzada per l’autoritat duanera de decisió implica l’obtenció de residus i deixalles, aquests s’han de considerar com a mercaderies no posades en lliure pràctica, a partir del moment que es pren una decisió favorable a la demanda de reemborsament o de reducció. Article 34 Quan es concedeix l’autorització esmentada a l’article 223, paràgraf 2, punt b), segon guió, del Codi de duana, les autoritats duaneres prenen totes les disposicions útils per tal que les mercaderies posades al dipòsit duaner puguin ser reconegudes ulteriorment com a mercaderies no posades en lliure pràctica. Article 35 Quan, en comptes de fer referència a un material complet, l’exportació, la reexportació o la destrucció, o qualsevol altra destinació autoritzada, fan referència a una o més peces soltes o a un o més elements d’aquest material, el reemborsament o la reducció consisteixen en la diferència entre l’import dels drets a la importació relatius al material complet i l’import dels drets a la importació que s’haurien aplicat al material restant si aquest hagués estat posat, en l’estat inicial, sota un règim duaner que comportés l’obligació de pagar drets d’aquest tipus en el moment que es va posar el material complet. Disposició final Aquest Reglament entra en vigor el mateix dia de la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Andorra la Vella, 5 de febrer de 1997 Marc Forné Molné Cap de Govern en funcions Execució del connector esperant aprovació Aquest ús del connector ha estat afegit o modificat recentment. Fins que un edior del lloc en validi els paràmetres, la seva execució no és possible. Aprovat per: Edicte, del 5 de febrer del 1997, pel qual s'ordena la publicació del Reglament d'aplicació de la Llei del Codi de Duana en l'àmbit de les disposicions de l'acord Principat d'Andorra/CE de data 28 de juny de 1990 Inclou modificacions de: Reglament, del 27 de març del 2002, de modificació del Reglament d’aplicació de la Llei del Codi de Duana en l’àmbit de les disposicions de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea, del 28 de juny de 1990 – tercera part – valor a la Duana –, del 5 de febrer del 1997 Reglament de modificació del Reglament d’aplicació de la Llei del Codi de Duana en l’àmbit de les disposicions de l’acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europa, de data 28 de juny de 1990 Derogat per: Reglament, del 2 de març del 2005, d'aplicació de la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana - El deute duaner Reglament, del 2 de març del 2005, d’aplicació de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana - Disposicions comunes als règims duaners econòmics i el dipòsit duaner Reglament, del 2 de març del 2005, d'aplicació de la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana - Disposicions aplicables a les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d'Andorra fins que hagin rebut una destinació duanera Reglament, del 2 de març del 2005, d'aplicació de la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana - Altres destinacions duaneres i les operacions privilegiades Reglament, del 2 de març del 2005, d'aplicació de la Llei 5/2004 del 14 d'abril, del Codi de Duana - Elements a partir dels quals s'apliquen els drets a la importació i exportació i les altres mesures previstes en el marc dels intercanvis de mercaderies Reglament, del 2 de març del 2005, d'aplicació de la Llei 5/2004 del 14 d'abril, del Codi de Duana - Disposicions generals