Aquesta Llei estableix les limitacions en l’ús dels signes d’estat per evitar els usos indeguts que poden crear confusió en la ment del públic o portar perjudici a les institucions representades pels signes d’estat. La mateixa Convenció de París estableix la necessitat de protegir els signes d’estat de tot ús no autoritzat. Aquesta Llei no defineix la forma precisa de cadascun dels signes d’estat sinó que estableix quines són les autoritats competents per utilitzar i per autoritzar l’ús dels signes d’estat. Aquestes autoritats competents tenen l’obligació de definir la forma oficial de cadascun dels signes d’estat i de fixar, mitjançant un llibre de normes gràfiques, la normativa per a tota utilització autoritzada de cada signe d’estat. Aquesta Llei inclou un annex que defineix l’escut tradicional i la bandera tradicional del Principat d’Andorra. Aquesta definició desplega el text constitucional que a l’article 2.2) estableix que “l’escut i la bandera són els tradicionals” i vol aclarir la confusió que se sol crear en interpretar l’adjectiu “tradicional” per “oficial”. Tradicionalment s’han utilitzat diferents escuts i banderes que són en alguna forma diferents de l’escut i la bandera oficial del moment i no per això les diferents formes que han tingut tradicionalment l’escut i la bandera del Principat d’Andorra queden fora de la protecció d’aquesta Llei. D’altra banda, és l’autoritat competent corresponent qui establirà quin és l’escut i la bandera oficial en cada cas.

1. A l’efecte d’aquesta Llei, entenem com a a) organització intergovernamental: una organització internacional intergovernamental de la qual és membre el Principat d’Andorra o un o diversos països membres de la Convenció de París per a la protecció de la propietat industrial. b) autoritat competent: l’autoritat del país o de l’organització intergovernamental que té competència per utilitzar i, eventualment, autoritzar l’ús de: el nom els escuts les banderes els altres emblemes els signes o els segells de control o de garantia d’aquest país o d’aquesta organització intergovernamental 2) La definició de la forma oficial de la bandera, el nom i la seva forma abreujada, l’escut i altres emblemes del Principat d’Andorra, s’ha de fer necessàriament per llei.

1. Dins el territori andorrà, a falta d’autorització de l’autoritat competent, queda prohibida tota utilització, ja sigui com a marca de productes o de serveis, ja sigui com a element d’aquesta marca, d’un dels noms o dels signes establerts a les lletres a) a d) d’aquest apartat, així com de tota imitació, fins i tot parcial, d’un d’aquests noms o signes. En cap cas no es pot autoritzar si la utilització és d’una natura que indueixi el públic a error sobre l’origen del producte o del servei. a) El nom o la forma abreujada del nom, els escuts heràldics, la bandera i altres emblemes del Principat d’Andorra, de les seves institucions, de les seves parròquies, dels seus quarts, o de les seves altres circumscripcions administratives, així com els signes i els segells oficials de control i de garantia del Principat d’Andorra; b) El nom d’un estat o la forma abreujada d’aquest nom, els escuts heràldics, les banderes i els altres emblemes d’un estat o els signes i els segells oficials de control i de garantia adoptats per un estat; c) El nom, les sigles, els escuts heràldics, la bandera o els altres emblemes d’una organització intergovernamental; d) Els adjectius estatal, nacional, governamental, comunal i oficial, quan aquesta utilització és d’una natura que indueixi el públic a error. 2. Queda prohibida dins el territori andorrà, a falta d’autorització de l’autoritat competent, tota utilització en el comerç d’un dels noms o dels signes establerts a les lletres a) o d) de l’apartat 1, o de tota imitació, fins i tot parcial, d’un d’aquests noms i signes. En cap cas no es pot autoritzar si la utilització és d’una natura que indueixi el públic a error sobre l’origen del producte o del servei. 3. Un estat solament es pot beneficiar de la protecció establerta als apartats 1 i 2 d’aquest article per al seu nom o la forma abreujada d’aquest nom, els seus escuts heràldics, les seves banderes i altres emblemes de l’estat, i també per als seus signes i segells oficials de control i de garantia, si garanteix dins el seu territori una protecció equivalent respecte al nom i a la forma abreujada d’aquest nom, als escuts heràldics, a la bandera i als altres emblemes, així com als signes i als segells oficials de control i de garantia del Principat d’Andorra. 4. Queda prohibida, dins el territori andorrà, tota fabricació o comercialització de la bandera o dels escuts heràldics del Principat d’Andorra, de les seves parròquies, dels seus quarts o de les seves altres circumscripcions administratives feta sense autorització de l’autoritat competent. 5. Queda prohibida, dins el territori andorrà, a falta d’autorització de l’autoritat competent, tota utilització del nom o d’una forma abreujada del nom, dels escuts heràldics, de la bandera i d’altres emblemes del Principat d’Andorra, de les seves institucions, de les seves parròquies, dels seus quarts, o de les seves altres circumscripcions administratives per tota associació o altra entitat sense ànim de lucre.

1. L’incompliment d’una de les prohibicions establertes a l’article 2 constitueix una infracció administrativa, i el Govern, a iniciativa pròpia o a proposta de tota autoritat competent del Principat d’Andorra, després d’incoació prèvia del corresponent expedient sancionador, imposarà les dues sancions següents a l’autor d’aquesta infracció: a) multa de 100.000 PTA; b) obligació de retirar del públic tots els suports físics sobre els quals es reprodueixen els signes que incompleixen aquestes prohibicions en el termini màxim de 15 dies. 2) En cas de reincidència la sanció establerta a l’apartat 1)a) d’aquest article es triplica. 3) Tota sanció imposada pel Govern, en virtut de l’apartat 1) d’aquest article és susceptible d’un recurs administratiu d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració. 4) En cas que les sancions establertes a l’apartat 1) d’aquest article no siguin aplicades per iniciativa del Govern, l’autoritat competent estrangera que consideri que els seus drets han estat lesionats pot entaular les accions judicials que corresponguin.

1. Tota persona que es consideri afectada per una autorització d’ús d’un signe d’Estat i que justifiqui un interès legítim pot interposar un recurs administratiu contra la decisió de l’autoritat competent que hagi autoritzat l’ús del signe d’Estat de què es tracti, de conformitat amb allò que s’estableixi en la normativa en vigor en cada moment en matèria de recursos administratius. 2. Sense perjudici del que està establert a l’apartat anterior, tota persona que justifiqui un interès legítim pot interposar una acció judicial davant l’autoritat judicial civil perquè una autorització d’ús de signe d’Estat es declari nul·la en cas que incorri en alguna de les prohibicions establertes en l’article 2 o en les disposicions reglamentàries que la desenvolupen. 3. Sense perjudici del que està establert als apartats anteriors, la validesa i l’eficàcia de les autoritzacions d’ús de signes d’Estat concedides respecte a l’ús del signe d’Estat com a elements d’una marca, un nom comercial o altre signe distintiu regit per una normativa nacional específica queden subjectes a la validesa i l’eficàcia dels drets de propietat als quals el signe d’Estat que escaigui s’incorpori com a element. 4. Tota autorització d’ús de signe d’Estat que hagi estat declarada nul·la és considerada nul·la i sense efecte des de la data que s’hagi concedit. 5. Quan la declaració de nul·litat d’una autorització d’ús de signe d’Estat ha esdevingut definitiva, l’autoritat judicial notifica la seva decisió a l’autoritat competent que correspongui amb la indicació que l’autorització d’ús de signe d’Estat és nul·la i sense efecte des de la data que s’hagi concedit. 6. L’acció de nul·litat regulada en aquest article no prescriu.

1. Les autoritats competents publiquen les concessions d’autoritzacions d’ús de signes d’Estat, així com les nul·litats d’autoritzacions d’ús de signes d’Estat i qualsevol altra dada que s’estableixi reglamentàriament. 2. Reglamentàriament es fixen la forma i la periodicitat de les publicacions referides a l’apartat anterior.

1. Són autoritats competents per utilitzar: a) el nom “Coprínceps” i els emblemes dels Coprínceps, cadascun dels Coprínceps; b) el nom “Consell General”, el Consell General; c) la bandera, el nom, la forma abreujada del nom, l’escut i altres emblemes del Principat d’Andorra, els Coprínceps, el Consell General, el Govern, el Tribunal Constitucional, el Consell Superior de la Justícia, els comuns i els quarts; d) el nom “Govern d’Andorra”, el Govern; e) els noms “parròquia”, “Comú”, l’adjectiu “Comunal”, el nom i l’escut de cada parròquia, el Comú corresponent; f) el nom i l’escut de cada Quart, el Quart corresponent; g) els segells i/o els signes de control i garantia, els Coprínceps, el Consell General, el Govern, el Tribunal Constitucional, el Consell Superior de la Justícia, els comuns i els quarts; h) els adjectius “estatal”, “nacional”, el Consell General i el Govern; i) l’adjectiu “governamental”, el Govern; j) l’adjectiu “oficial”, els Coprínceps, el Consell General, el Govern, el Tribunal Constitucional, el Consell Superior de la Justícia, els comuns i els quarts. 2) Són competents per autoritzar l’ús: a) per al nom “Copríncep” i per als emblemes dels Coprínceps, cada Copríncep; b) per al nom “Consell General”, el Consell General; c) per a la bandera, el nom, la forma abreujada del nom, l’escut i altres emblemes del Principat d’Andorra, el Govern; d) per al nom “Govern d’Andorra”, el Govern; e) per al nom “Tribunal Constitucional”, el Tribunal Constitucional; f) per al nom “Consell Superior de la Justícia”, el Consell Superior de la Justícia; g) per als noms “parròquia”, “Comú”, l’adjectiu “Comunal”, el nom i l’escut de cada parròquia, el Comú corresponent; h) per al nom i l’escut de cada Quart, el Quart corresponent; i) per als segells i/o els signes de control i garantia, els Coprínceps, el Consell General, el Govern, el Tribunal Constitucional, el Consell Superior de la Justícia, els comuns i els quarts; j) per als adjectius “estatal”, “nacional”, “governamental”, “oficial”, el Govern;

La present Llei deroga totes les disposicions dictades amb anterioritat que s’oposin al contingut d’aquesta.

Cada autoritat competent ha de definir la forma oficial del signe corresponent, ha d’elaborar el llibre de normes gràfiques i, si escau, de normes tridimensionals per a la correcta reproducció i aplicació d’aquests i ha d’establir, en el termini màxim de sis mesos, la normativa que reglamenti el procediment d’autorització per a la utilització dels noms i/o els signes que li corresponen.

Fins i tant una Llei no defineixi la forma oficial de l’escut i de la bandera, les seves característiques són les que figuren en l’annex a la present llei, que defineix l’escut i la bandera tradicionals.

Aquesta Llei entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 20 de juny de 1996 Josep Dallerès Codina Síndic General Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Marti Alanis Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraJacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Annex 1) Escut tradicional andorrà L’escut del Principat d’Andorra tradicionalment ha estat format per quatre cases, dues corresponents a cadascun dels dos Coprínceps. Les quatre cases tradicionals són: a) la del Bisbat, representada per una mitra i un bàcul daurats sobre fons vermell; b) la de Catalunya; c) la de Foix; d) la de Bearn. L’escut pot anar acompanyat de la divisa “Virtus Unita Fortior”. L’escut pot anar envoltat d’una aurèola, d’un pergamí o coronat amb els emblemes del senyor (corona, capell). En algun moment de la història d’Andorra els colors han sofert variacions, ha desaparegut una de les quatre cases dins l’escut i fins i tot s’han separat els elements d’una casa com, per exemple, quan s’ha posat la mitra i el bàcul en dos quadrants separats. 2) Bandera tradicional andorrana La bandera del Principat d’Andorra, tradicionalment, ha estat formada per tres franges similars verticals consecutives: la primera, al costat del pal, és de color blau, la segona, al mig és de color groc i de color vermell la tercera. L’escut del Principat d’Andorra és situat al centre de la bandera, sobre la franja groga i pot no aparèixer, sobretot quan la bandera es representa en certs formats reduïts o específics, com poden ser les cintes, on pot passar a ser representada únicament per tres franges consecutives de colors blau, groc i vermell. {includes page=L19960620H_F}

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 de juny de 1996 ha aprovat la següent: Llei sobre la utilització dels signes d’Estat Exposició de motius Aquesta Llei estableix les limitacions en l’ús dels signes d’estat per evitar els usos indeguts que poden crear confusió en la ment del públic o portar perjudici a les institucions representades pels signes d’estat. La mateixa Convenció de París estableix la necessitat de protegir els signes d’estat de tot ús no autoritzat. Aquesta Llei no defineix la forma precisa de cadascun dels signes d’estat sinó que estableix quines són les autoritats competents per utilitzar i per autoritzar l’ús dels signes d’estat. Aquestes autoritats competents tenen l’obligació de definir la forma oficial de cadascun dels signes d’estat i de fixar, mitjançant un llibre de normes gràfiques, la normativa per a tota utilització autoritzada de cada signe d’estat. Aquesta Llei inclou un annex que defineix l’escut tradicional i la bandera tradicional del Principat d’Andorra. Aquesta definició desplega el text constitucional que a l’article 2.2) estableix que “l’escut i la bandera són els tradicionals” i vol aclarir la confusió que se sol crear en interpretar l’adjectiu “tradicional” per “oficial”. Tradicionalment s’han utilitzat diferents escuts i banderes que són en alguna forma diferents de l’escut i la bandera oficial del moment i no per això les diferents formes que han tingut tradicionalment l’escut i la bandera del Principat d’Andorra queden fora de la protecció d’aquesta Llei. D’altra banda, és l’autoritat competent corresponent qui establirà quin és l’escut i la bandera oficial en cada cas. Article 1. Definicions 1) A l’efecte d’aquesta Llei, entenem com a a) organització intergovernamental: una organització internacional intergovernamental de la qual és membre el Principat d’Andorra o un o diversos països membres de la Convenció de París per a la protecció de la propietat industrial. b) autoritat competent: l’autoritat del país o de l’organització intergovernamental que té competència per utilitzar i, eventualment, autoritzar l’ús de: el nom els escuts les banderes els altres emblemes els signes o els segells de control o de garantia d’aquest país o d’aquesta organització intergovernamental 2) La definició de la forma oficial de la bandera, el nom i la seva forma abreujada, l’escut i altres emblemes del Principat d’Andorra, s’ha de fer necessàriament per llei. Article 2. Prohibicions d’ús 1. Dins el territori andorrà, a falta d’autorització de l’autoritat competent, queda prohibida tota utilització, ja sigui com a marca de productes o de serveis, ja sigui com a element d’aquesta marca, d’un dels noms o dels signes establerts a les lletres a) a d) d’aquest apartat, així com de tota imitació, fins i tot parcial, d’un d’aquests noms o signes. En cap cas no es pot autoritzar si la utilització és d’una natura que indueixi el públic a error sobre l’origen del producte o del servei. a) El nom o la forma abreujada del nom, els escuts heràldics, la bandera i altres emblemes del Principat d’Andorra, de les seves institucions, de les seves parròquies, dels seus quarts, o de les seves altres circumscripcions administratives, així com els signes i els segells oficials de control i de garantia del Principat d’Andorra; b) El nom d’un estat o la forma abreujada d’aquest nom, els escuts heràldics, les banderes i els altres emblemes d’un estat o els signes i els segells oficials de control i de garantia adoptats per un estat; c) El nom, les sigles, els escuts heràldics, la bandera o els altres emblemes d’una organització intergovernamental; d) Els adjectius estatal, nacional, governamental, comunal i oficial, quan aquesta utilització és d’una natura que indueixi el públic a error. 2. Queda prohibida dins el territori andorrà, a falta d’autorització de l’autoritat competent, tota utilització en el comerç d’un dels noms o dels signes establerts a les lletres a) o d) de l’apartat 1, o de tota imitació, fins i tot parcial, d’un d’aquests noms i signes. En cap cas no es pot autoritzar si la utilització és d’una natura que indueixi el públic a error sobre l’origen del producte o del servei. 3. Un estat solament es pot beneficiar de la protecció establerta als apartats 1 i 2 d’aquest article per al seu nom o la forma abreujada d’aquest nom, els seus escuts heràldics, les seves banderes i altres emblemes de l’estat, i també per als seus signes i segells oficials de control i de garantia, si garanteix dins el seu territori una protecció equivalent respecte al nom i a la forma abreujada d’aquest nom, als escuts heràldics, a la bandera i als altres emblemes, així com als signes i als segells oficials de control i de garantia del Principat d’Andorra. 4. Queda prohibida, dins el territori andorrà, tota fabricació o comercialització de la bandera o dels escuts heràldics del Principat d’Andorra, de les seves parròquies, dels seus quarts o de les seves altres circumscripcions administratives feta sense autorització de l’autoritat competent. 5. Queda prohibida, dins el territori andorrà, a falta d’autorització de l’autoritat competent, tota utilització del nom o d’una forma abreujada del nom, dels escuts heràldics, de la bandera i d’altres emblemes del Principat d’Andorra, de les seves institucions, de les seves parròquies, dels seus quarts, o de les seves altres circumscripcions administratives per tota associació o altra entitat sense ànim de lucre. Article 3. Dret d’entaular una acció; normes processals 1) L’incompliment d’una de les prohibicions establertes a l’article 2 constitueix una infracció administrativa, i el Govern, a iniciativa pròpia o a proposta de tota autoritat competent del Principat d’Andorra, després d’incoació prèvia del corresponent expedient sancionador, imposarà les dues sancions següents a l’autor d’aquesta infracció: a) multa de 100.000 PTA; b) obligació de retirar del públic tots els suports físics sobre els quals es reprodueixen els signes que incompleixen aquestes prohibicions en el termini màxim de 15 dies. 2) En cas de reincidència la sanció establerta a l’apartat 1)a) d’aquest article es triplica. 3) Tota sanció imposada pel Govern, en virtut de l’apartat 1) d’aquest article és susceptible d’un recurs administratiu d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració. 4) En cas que les sancions establertes a l’apartat 1) d’aquest article no siguin aplicades per iniciativa del Govern, l’autoritat competent estrangera que consideri que els seus drets han estat lesionats pot entaular les accions judicials que corresponguin. Article 3 bis. Recursos administratius i accions judicials de nul·litat en contra d’autoritzacions d’ús de signes d’Estat 1. Tota persona que es consideri afectada per una autorització d’ús d’un signe d’Estat i que justifiqui un interès legítim pot interposar un recurs administratiu contra la decisió de l’autoritat competent que hagi autoritzat l’ús del signe d’Estat de què es tracti, de conformitat amb allò que s’estableixi en la normativa en vigor en cada moment en matèria de recursos administratius. 2. Sense perjudici del que està establert a l’apartat anterior, tota persona que justifiqui un interès legítim pot interposar una acció judicial davant l’autoritat judicial civil perquè una autorització d’ús de signe d’Estat es declari nul·la en cas que incorri en alguna de les prohibicions establertes en l’article 2 o en les disposicions reglamentàries que la desenvolupen. 3. Sense perjudici del que està establert als apartats anteriors, la validesa i l’eficàcia de les autoritzacions d’ús de signes d’Estat concedides respecte a l’ús del signe d’Estat com a elements d’una marca, un nom comercial o altre signe distintiu regit per una normativa nacional específica queden subjectes a la validesa i l’eficàcia dels drets de propietat als quals el signe d’Estat que escaigui s’incorpori com a element. 4. Tota autorització d’ús de signe d’Estat que hagi estat declarada nul·la és considerada nul·la i sense efecte des de la data que s’hagi concedit. 5. Quan la declaració de nul·litat d’una autorització d’ús de signe d’Estat ha esdevingut definitiva, l’autoritat judicial notifica la seva decisió a l’autoritat competent que correspongui amb la indicació que l’autorització d’ús de signe d’Estat és nul·la i sense efecte des de la data que s’hagi concedit. 6. L’acció de nul·litat regulada en aquest article no prescriu. Article 3 ter. Publicació 1. Les autoritats competents publiquen les concessions d’autoritzacions d’ús de signes d’Estat, així com les nul·litats d’autoritzacions d’ús de signes d’Estat i qualsevol altra dada que s’estableixi reglamentàriament. 2. Reglamentàriament es fixen la forma i la periodicitat de les publicacions referides a l’apartat anterior. Article 4. Autoritats competents al Principat d’Andorra 1) Són autoritats competents per utilitzar: a) el nom “Coprínceps” i els emblemes dels Coprínceps, cadascun dels Coprínceps; b) el nom “Consell General”, el Consell General; c) la bandera, el nom, la forma abreujada del nom, l’escut i altres emblemes del Principat d’Andorra, els Coprínceps, el Consell General, el Govern, el Tribunal Constitucional, el Consell Superior de la Justícia, els comuns i els quarts; d) el nom “Govern d’Andorra”, el Govern; e) els noms “parròquia”, “Comú”, l’adjectiu “Comunal”, el nom i l’escut de cada parròquia, el Comú corresponent; f) el nom i l’escut de cada Quart, el Quart corresponent; g) els segells i/o els signes de control i garantia, els Coprínceps, el Consell General, el Govern, el Tribunal Constitucional, el Consell Superior de la Justícia, els comuns i els quarts; h) els adjectius “estatal”, “nacional”, el Consell General i el Govern; i) l’adjectiu “governamental”, el Govern; j) l’adjectiu “oficial”, els Coprínceps, el Consell General, el Govern, el Tribunal Constitucional, el Consell Superior de la Justícia, els comuns i els quarts. 2) Són competents per autoritzar l’ús: a) per al nom “Copríncep” i per als emblemes dels Coprínceps, cada Copríncep; b) per al nom “Consell General”, el Consell General; c) per a la bandera, el nom, la forma abreujada del nom, l’escut i altres emblemes del Principat d’Andorra, el Govern; d) per al nom “Govern d’Andorra”, el Govern; e) per al nom “Tribunal Constitucional”, el Tribunal Constitucional; f) per al nom “Consell Superior de la Justícia”, el Consell Superior de la Justícia; g) per als noms “parròquia”, “Comú”, l’adjectiu “Comunal”, el nom i l’escut de cada parròquia, el Comú corresponent; h) per al nom i l’escut de cada Quart, el Quart corresponent; i) per als segells i/o els signes de control i garantia, els Coprínceps, el Consell General, el Govern, el Tribunal Constitucional, el Consell Superior de la Justícia, els comuns i els quarts; j) per als adjectius “estatal”, “nacional”, “governamental”, “oficial”, el Govern; Disposició derogatòria La present Llei deroga totes les disposicions dictades amb anterioritat que s’oposin al contingut d’aquesta. Disposició transitòria primera Cada autoritat competent ha de definir la forma oficial del signe corresponent, ha d’elaborar el llibre de normes gràfiques i, si escau, de normes tridimensionals per a la correcta reproducció i aplicació d’aquests i ha d’establir, en el termini màxim de sis mesos, la normativa que reglamenti el procediment d’autorització per a la utilització dels noms i/o els signes que li corresponen. Disposició transitòria segona Fins i tant una Llei no defineixi la forma oficial de l’escut i de la bandera, les seves característiques són les que figuren en l’annex a la present llei, que defineix l’escut i la bandera tradicionals. Disposició final Aquesta Llei entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 20 de juny de 1996 Josep Dallerès Codina Síndic General Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Marti Alanis Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraJacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Annex 1) Escut tradicional andorrà L’escut del Principat d’Andorra tradicionalment ha estat format per quatre cases, dues corresponents a cadascun dels dos Coprínceps. Les quatre cases tradicionals són: a) la del Bisbat, representada per una mitra i un bàcul daurats sobre fons vermell; b) la de Catalunya; c) la de Foix; d) la de Bearn. L’escut pot anar acompanyat de la divisa “Virtus Unita Fortior”. L’escut pot anar envoltat d’una aurèola, d’un pergamí o coronat amb els emblemes del senyor (corona, capell). En algun moment de la història d’Andorra els colors han sofert variacions, ha desaparegut una de les quatre cases dins l’escut i fins i tot s’han separat els elements d’una casa com, per exemple, quan s’ha posat la mitra i el bàcul en dos quadrants separats. 2) Bandera tradicional andorrana La bandera del Principat d’Andorra, tradicionalment, ha estat formada per tres franges similars verticals consecutives: la primera, al costat del pal, és de color blau, la segona, al mig és de color groc i de color vermell la tercera. L’escut del Principat d’Andorra és situat al centre de la bandera, sobre la franja groga i pot no aparèixer, sobretot quan la bandera es representa en certs formats reduïts o específics, com poden ser les cintes, on pot passar a ser representada únicament per tres franges consecutives de colors blau, groc i vermell. {includes page=L19960620H_F}