Són empreses d’allotjament turístic les que de forma professional, habitual i en lliure concurrència, degudament autoritzades administrativament i inscrites al Registre de Comerç i Indústria amb aquest objecte, presten un servei que consisteix principalment a proporcionar l’estada temporal mitjançant preu en un establiment obert al públic, amb o sense altres serveis complementaris. Són establiments turístics els establiments que constituïts i condicionats de conformitat amb la normativa vigent per a poder prestar allotjament a usuaris turístics o clients, són utilitzats a tal efecte per empreses d’allotjament turístic. S’entén per unitat empresarial d’explotació l’exigència de sotmetre a una única titularitat empresarial cada establiment d’allotjament turístic.

Els serveis d’allotjament turístic s’ofereixen dintre d’alguna de les modalitats següents: Hotelera Apartaments Càmpings Establiments Complementaris d’Allotjament Turístic.

Els establiments hotelers, d’acord amb les seves característiques bàsiques, es distribueixen en tres grups: Hotels Hostals o Residències Pensions Són hotels aquells establiments que, de conformitat amb la descripció establerta en l’article 4, reuneixin els requisits mínims quant a característiques i contingut de les habitacions, les cambres de bany dins les habitacions, l’esmorzar, els serveis d’acollida i altres que es determinin reglamentàriament. Són hostals o residències aquells establiments que, tot i reunir els requisits mínims quant a característiques i contingut de les habitacions, les cambres de bany, els serveis d’acollida i altres, que es determinin reglamentàriament, no ofereixen cap servei de restauració de forma regular i permanent. Són pensions aquells establiments, que tot i reunir els requisits mínims quant a característiques i contingut de les habitacions, les cambres de bany i els serveis d’acollida i altres que es determinin reglamentàriament, no arribin a complir, tant per la dimensió de l’establiment com per l’estructura, les característiques i la tipologia dels serveis, els nivells exigits pels hotels. Els establiments hotelers es classificaran en tres o més categories, les quals podran ser subdividides en subseccions que seran definides reglamentàriament. Es considerarà també la capacitat receptiva, les circumstàncies en que estigui instal·lat l’establiment, les condicions, l’equipament de les habitacions i les instal·lacions d’us comú per als clients, així com els serveis complementaris.

Es considera que s’exerceix l’activitat professionalment i habitual a què es refereix l’article anterior quan se’n faci publicitat per a qualsevol mitjà o quan es faciliti allotjament retribuït en dues o més ocasions en un mateix any per un temps que, en conjunt, excedeixi un mes.

Són càmpings aquells allotjaments turístics constituïts en una unitat empresarial d’explotació dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament a les persones en espais de terreny delimitats, dotats i condicionats per a la seva ocupació temporal, dedicats a la convivència agrupada de persones que pretenguin fer vida a l’aire lliure utilitzant com a allotjament tendes de campanya, caravanes i altres elements similars transportables, amb independència que la seva propietat correspongui als clients o al titular de l’explotació. Els càmpings, a més de complir els requisits per a la seva activitat que s’estableixen en la present Llei i en els reglaments que la desenvolupin, han de complir tots els altres requisits que la normativa específica determini. En el cas que en els espais de terreny destinats a càmping hi hagin també bungalous, en zona diferenciada o de forma conjunta, les normes aplicables al càmping i als bungalous seran les particulars per a cada grup, si bé el conjunt podrà constituir una unitat empresarial. Els càmpings es classificaran en dues o mes categories, les quals podran ser subdividides en subseccions que seran definides reglamentàriament. Es considerarà també la capacitat receptiva, les circumstàncies en què estiguin instal·lats els càmpings, les condicions, l’equipament dels mateixos, així com les zones de lleure.

Tot allotjament turístic, de forma obligatòria, ha d’ésser pertinentment classificat, motiu pel qual ha d’exhibir les plaques identificatives corresponents a la seva modalitat i a la seva categoria, indicant aquesta la qualitat i la quantitat d’equipaments i els serveis de l’allotjament turístic, segons un sistema d’estàndards orientat a informar adequadament el consumidor. Els establiments d’allotjament turístic poden optar voluntàriament, cursant a l’efecte la petició corresponent al Govern, per obtenir identificacions sobre el nivell de qualitat, relatiu al funcionament dels equipaments i els serveis en relació amb la seva categoria, i/o segells d’especialitat o diferenciació. Aquestes identificacions són sempre complementàries de la modalitat i la categoria. Els establiments d’allotjament turístic, una vegada homologats, tindran una marca atorgada pel Govern que certificarà la certesa de la informació sobre la modalitat, la categoria, els nivells de qualitat i els segells d’especialitat o diferenciació. Els requisits i les particularitats de la classificació, les plaques identificatives, els grups, les categories, els nivells de qualitat, els segells d’especialització i altres elements de la identificació de l’establiment seran determinats reglamentàriament.

La classificació d’un establiment d’allotjament turístic i totes les seves altres característiques de categoria, nivells de qualitat, segells d’especificitat i altres elements complementaris, poden ésser revisades en qualsevol moment pel Govern, d’ofici o a instància de la part interessada. En cas de modificació o supressió d’alguna de les característiques de la classificació sense l’autorització prèvia corresponent, s’incoarà l’expedient corresponent. Capítol tercer bis. De les obligacions dels allotjaments turístics

Obligacions dels allotjaments turístics exceptuant els refugis de muntanya 1. Els allotjaments turístics estan obligats a tenir un registre d’ocupació. Els establiments són responsables del tractament i de la gestió de les dades que obtinguin i inscriguin en aquest registre, d’acord amb el que estableix la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals. 2. La forma i el model del Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics han de ser els oficials, segons el que s’estableixi per via reglamentària. 3. Els establiments d’allotjament turístic han d’inscriure en el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics els punts que s’acordin per via reglamentària, i com a mínim els punts essencials següents: a) Data del registre d’entrada i data del registre de sortida de tots els seus usuaris. b) Nom, cognoms, nacionalitat i data de naixement de tots els seus usuaris. 4. Els establiments han de trametre, per una via telemàtica que garanteixi les màximes condicions de seguretat, amb la freqüència que s’estableixi per via reglamentària, al Servei de Policia, mitjançant el sistema acordat a aquest efecte, les dades personals a les quals es refereix l’apartat anterior i les altres dades que es fixin per via reglamentària. El ministeri encarregat d’interior és el responsable de gestionar les dades obtingudes a aquest efecte.

Gestió del Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics exceptuant els refugis de muntanya 1. Tot client o usuari d’allotjament turístic, salvat per als menors de 16 anys, ha de facilitar el seu document d’identitat al gerent, empresari o treballador que tingui com a tasca registrar usuaris en el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics. 2. La negativa a facilitar el document d’identitat a què es refereix l’apartat anterior s’ha de notificar al Servei de Policia en un termini màxim de 24 hores o abans de la sortida del client o l’usuari. La notificació esmentada es pot efectuar de manera verbal. 3. El Servei de Policia pot exigir en qualsevol moment i sense preavís la comprovació de la fiabilitat de les dades contingudes al Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics. 4. Els allotjaments turístics estan obligats a actualitzar, amb la freqüència que s’estableixi per via reglamentària, el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics. 5. Els allotjaments turístics estan obligats a guardar la fotocòpia del document d’identitat, salvat per als menors de 16 anys, en suport paper o digital, de tots els usuaris de la unitat d’allotjament, durant el termini que es determini reglamentàriament.

Obligacions dels refugis de muntanya i gestió del Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics pel que fa als refugis de muntanya 1. Els refugis de muntanya estan obligats a tenir un registre d’ocupació, i són responsables del tractament i de la gestió de les dades que obtinguin i inscriguin en aquest registre, d’acord amb el que estableix la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals. 2. La forma i el model del Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics han de ser els oficials, segons el que s’estableixi per via reglamentària. 3. Els refugis de muntanya han d’inscriure en el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics els punts que s’acordin per via reglamentària, a més dels punts essencials següents: a) Data del registre d’entrada i data del registre de sortida de tots els seus usuaris. b) Nom, cognoms, nacionalitat i data de naixement de tots els seus usuaris. 4. Els refugis de muntanya han de trametre, per una via telemàtica que garanteixi les màximes condicions de seguretat, amb la freqüència que s’estableixi per via reglamentària, al Servei de Policia, mitjançant el sistema acordat a aquest efecte, les dades personals a les quals es refereix l’apartat anterior i les altres dades que es fixin per via reglamentària. El ministeri encarregat d’interior és el responsable de gestionar les dades obtingudes a aquest efecte. 5. El Servei de Policia pot exigir en qualsevol moment i sense preavís la comprovació de la fiabilitat de les dades contingudes al Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics. 6. Els refugis de muntanya estan obligats a actualitzar, amb la freqüència que s’estableixi per via reglamentària, el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics, que podrà ser un llibre de registre en suport paper o digital. Capítol IV. De les assegurances obligatòries

Tots els establiments d’allotjament turístic han de subscriure obligatòriament en una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers en una quantia suficient per cobrir eventuals danys. Capítol IV bis. De l’elaboració d’estadístiques

Elaboració d’estadístiques El departament encarregat de l’elaboració d’estadístiques pot tenir accés a dades que respectin l’anonimat provinents del ministeri encarregat d’interior en relació amb el Registre d’Ocupació dels allotjaments turístics que puguin tenir transcendència com a font d’estadístiques, en el marc establert a la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals. Capítol cinquè. Del procediment inspector i sancionador

Tota actuació que contradigui el que estableix aquesta Llei o les disposicions reglamentàries que la desenvolupin i totes les complementàries, pot donar lloc a l’adopció de les mesures destinades a restablir l’ordre jurídic infringit o a la imposició de sancions després de la instrucció prèvia de l’expedient oportú, de conformitat amb el procediment establert per la normativa vigent, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o d’altre tipus que hi puguin concórrer.

No té caràcter de sanció la clausura o el tancament d’empreses, establiments o instal·lacions on es duguin a terme activitats d’allotjament turístic que no disposin de les autoritzacions administratives pertinents i la inscripció preceptiva en el Registre de Comerç i Indústria.

Constitueixen infraccions a les matèries regulades per la present Llei d’allotjament turístic aquelles accions o omissions tipificades en aquesta mateixa Llei.

Es consideren infraccions lleus: a) L’omissió d’alguns dels punts essencials, establerts a l’apartat 3 de l’article 13 bis, en la inscripció al Registre d’Ocupació. b) La notificació extemporània al Servei de Policia de la negativa d’un o més usuaris a facilitar els seus documents d’identitat en els termes establerts a l’apartat 2 de l’article 13 ter. c) La inexistència de distintius obligatoris i l’exhibició de distintius que no compleixin els requisits establerts. d) Les inobservances de les disposicions contingudes en aquesta Llei i en la normativa que la desenvolupi que no tinguin transcendència directa de caràcter econòmic ni perjudici greu per als usuaris, sempre que no estiguin tipificades com a faltes greus o molt greus.

Constitueixen infraccions molt greus: a) La prestació de serveis d’allotjament turístic que incompleixin les disposicions de la present Llei o dels reglaments que la desenvolupin quan aquest fet comporti un perjudici notori per als interessos turístics d’Andorra b) Contractar un nombre de places que excedeixi la capacitat total de l’establiment quan se’n derivin perjudicis per a la clientela o no proporcionar al client una solució alternativa amb una prestació anàloga a la contractada c) No disposar de l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil d) La reincidència en la comissió d’infraccions greus en un període de sis mesos e) El fet de no tenir el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics a què fan referència els articles 13 bis i 13 quater d’aquesta Llei. f) La negativa, sense causa justificada, a exhibir i posar a disposició del Servei de Policia el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics, d’acord amb el que estableixen els articles 13 ter i 13 quater, sense perjudici de la responsabilitat d’altres àmbits jurídics derivada d’aquests fets. Capítol VII. De les sancions

Les sancions per infraccions en matèria d’allotjament turístic poden ser: a) Multa b) Suspensió de les activitats empresarials i/o professionals per un període de fins a un any, en cas d’una infracció molt greu c) Clausura de l’establiment, aplicable únicament en cas d’una infracció molt greu i com a mesura excepcional segons els perjudicis que causi la infracció tant a les persones com al prestigi turístic d’Andorra. La sanció determinarà la durada de la clausura que, en tot cas, ha d’ésser com a mínim del temps que dura restablir o normalitzar la situació alterada per la infracció comesa

Les infraccions prescriuen: a) les lleus, als sis mesos b) les greus, a l’any c) les molt greus, als dos anys

Article 28 Disposicions finals Primera Segona Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de juny de 1998 ha aprovat la següent: Llei general de l’allotjament turístic Exposició de motius Tota l’estructuració de l’oferta turística, com la que en part es pretén mitjançant aquesta Llei d’allotjaments turístics que té per objectiu essencial fixar la modalitat i la categoria dels allotjaments turístics, juntament amb altres elements complementaris, per a la seva regulació, ha de fer-se partint de les grans orientacions de la realitat turística actual. En aquest sentit, i en l’àmbit internacional, les grans tendències que presenten els mercats turístics en el seu procés de globalització són les següents: Existència de grans empreses transaccionals del turisme, que configuren xarxes integrades de complexitat creixent, de gran capacitat financera i de control de mercats, amb capacitat per influir en les estructures i en les relacions de producció, distribució i consum turístics. Segmentació creixent dels mercats turístics, d’acord amb l’aparició d’una demanda més exigent, més conscient dels seus drets com a consumidor, i amb una millor informació sobre les alternatives que li presenten les diferents destinacions. Progrés tecnològic accelerat en el tractament de la informació, és a dir, l’emergència de noves formes de treball i la mediació en la demanda amb la possibilitat d’accedir directament a la terminal del potencial client turístic. Aparició creixent de polítiques de marca amb un sistema potent i fiable de garanties per al consumidor i que suposin una certa homologació d’estàndards de qualitat. Implantació d’estratègies de qualitat que harmonitzin les actuacions del sector privat i del sector públic per tal d’elevar la qualitat tant en la presentació dels serveis turístics com en la protecció del medi ambient. L’anàlisi d’aquestes tendències, probablement, ja marca algunes de les línies mestres del que ha de ser una nova estructuració de l’oferta turística d’allotjament al Principat d’Andorra. Aquesta regularització ha de tenir com un dels seus objectius bàsics el de vetllar perquè el nivell de qualitat que ofereixen els establiments dedicats professionalment a donar allotjament als turistes es correspongui amb uns preus totalment satisfactoris, ja que la qualitat del producte turístic i la satisfacció del client són fonamentals, atès que són les úniques maneres de conservar un cert prestigi turístic. Davant dels reptes que planteja la nova estructuració econòmica internacional, l’oferta turística ha d’intentar arribar a una certa excel·lència del producte tant utilitzant les tecnologies noves com fent una organització correcta dels recursos humans de què es disposi. En les empreses d’allotjament turístic cal millorar tots els processos interns i eliminar-ne al màxim les insuficiències. El futur exigeix unes estructures empresarials orientades al mercat i al descobriment del client. També serà important l’especialitat i la diferenciació. Aquesta Llei té per objecte definir què s’entén per allotjament turístic, establir un marc tipològic bàsic per tal d’ésser desenvolupat posteriorment mitjançant disposicions reglamentàries que defineixin les diferents categories, els sistemes d’estàndard o els nivells de qualitat i també els segells d’especialitat o diferenciació, al mateix temps que preveure un marc normatiu per a la tipificació d’infraccions i sancions. Capítol I. De les definicions bàsiques

A efectes d’aquesta Llei és usuari turístic o turista tota persona que frueix dels serveis i bens que ofereixen les empreses d’allotjament turístic i que ell, com a client, demana i gaudeix. Com a tal, independentment dels drets que li revinguin com a consumidor, gaudirà dels drets següents: a) rebre informació prèvia i complerta sobre els serveis que li són ofertats b) rebre els serveis d’acord amb la naturalesa i la qualitat de la categoria que correspon a l’establiment c) tenir garantida la seva intimitat personal així com la facultat de formular queixes i reclamacions Capítol II. De les modalitats d’allotjament turístic

Són establiments hotelers aquells allotjaments constituïts en una unitat empresarial d’explotació dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament a les persones en estances del tipus habitacions o apartaments i sota règim de funcionament que inclou la neteja diària de totes les seves unitats i dependències.

Són apartaments turístics aquells allotjaments ubicats en habitatges, cases, pisos, dotats de mobiliari, instal·lacions, serveis i equips per la preparació, conservació i consum d’aliments freds i calents, en què professionalment i habitual s’ofereixi allotjament a les persones. Els apartaments regulats en aquesta Llei no resten sotmesos a la Llei d’arrendaments urbans sempre que estiguin inscrits com a allotjament turístic.

Els establiments dedicats a l’activitat d’apartaments, segons les seves característiques bàsiques, es distribueixen en quatre grups: Apartaments Aparthotels Xalets Bungalous Són apartament d’allotjament turístic les unitats d’allotjament integrades en la totalitat o en part d’un immoble constituint llurs dependències un tot homògen, amb entrada, i demés dotacions d’us exclusiu i reunint els requisits tècnics i d’equipament establerts reglamentàriament. Els establiments de lloguer d’apartaments es classificaran en dues o més categories, les quals podran ser subdividides en subseccions que seran definides reglamentàriament. Es considerarà també la capacitat receptiva, les circumstàncies en que estiguin instal·lats els apartaments, les condicions i l’equipament dels mateixos. Són aparthotels d’allotjament turístic totes les unitats d’allotjament integrades en un edifici amb entrada comuna i serveis de recepció i d’esmorzar i cafeteria que reuneixin els requisits mínims quant a característiques i contingut dels aparthotels que es determinin reglamentàriament. Són xalets d’allotjament turístic totes les unitats d’allotjament que disposin d’entrada independent i de zones enjardinades que reuneixin els requisits mínims quant a característiques i equipament dels xalets i altres que es determinin reglamentàriament. Són bungalous d’allotjament turístic totes les unitats d’allotjament que disposin d’entrada independent i de zones enjardinades que reuneixin els requisits mínims quant a característiques i equipament dels bungalous i altres que es determinin reglamentàriament i no arribin a complir per les seves característiques i tipologia dels serveis, els nivells exigits pel grup de xalets.

1. Són establiments complementaris d’allotjament turístic els allotjaments constituïts en una unitat empresarial d’explotació, de titularitat pública, privada o mixta, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament a les persones en estances del tipus habitacions, apartaments, cases o bordes i sota règim de funcionament que pot incloure els serveis de neteja de totes les seves unitats i dependències. Aquests establiments s’inscriuen en un dels quatre grups següents: - Allotjaments rurals - Albergs - Cases de colònies - Refugis de muntanya 2. Són allotjaments rurals els allotjaments turístics destinats a donar servei d’allotjament mitjançant preu, en part o en la totalitat d’un edifici, oferint habitacions o apartaments i altres serveis complementaris que es determinin reglamentàriament. Els allotjaments rurals poden ser de dos tipus: - Casa rural (edifici situat dins d’un nucli de població) - Borda rural (situada fora del nucli de població, aïllada dins un entorn natural i/o situada en una explotació agrícola i/o ramadera). 3. Són albergs, cases de colònies i refugis de muntanya els allotjaments turístics destinats a donar allotjament temporal, mitjançant preu, en habitacions individuals o col·lectives, amb llits o lliteres, amb bany o sense, i amb la possibilitat de fer-hi alguna activitat relacionada amb l’entorn. Poden oferir serveis de menjador i cuina. El recinte on estan ubicats aquests allotjaments pot tenir instal·lacions esportives i/o serveis socioculturals i altres serveis que es determinin reglamentàriament. 4. Els establiments complementaris d’allotjament turístic es classifiquen en dues o més categories, les quals es poden subdividir en àrees d’avaluació que s’han de definir reglamentàriament. També es considera la capacitat receptiva dels establiments, així com les circumstàncies, els llocs en què estiguin instal·lats, les condicions, l’equipament i les zones de lleure. Capítol III. De la classificació i la inscripció dels allotjaments turístics

Reglamentàriament s’han de regular les modalitats d’allotjament turístic previstes en els articles 5, 8 i 10 d’aquesta Llei, i s’han de determinar els tipus d’establiment que cal entendre que són compresos dintre de cada modalitat.

Són responsables de les infraccions en les matèries de la present Llei d’allotjament turístic les persones físiques o jurídiques titulars d’empreses, establiments i activitats d’allotjament turístic a nom dels quals figurin inscrits en el Registre de Comerç i Indústria.

Del procediment inspector i sancionador per a determinades infraccions S’estableixen les normes especials d’aplicació següents en relació amb les infraccions previstes als articles 20 a) i b), 21 f) i g), i 22 e) i f), relatives al Registre d’Ocupació regulat als articles 13 bis i 13 ter, sense perjudici de les normes establertes amb caràcter general als capítols cinquè, sisè, setè i vuitè, que els són igualment aplicables: 1. La potestat inspectora correspon al Servei de Policia pel que fa a les infraccions assenyalades en l’apartat anterior. 2. La potestat sancionadora d’aquestes infraccions correspon al ministeri encarregat d’interior. 3. Quan el Servei de Policia constati una infracció, n’ha de donar coneixement al ministeri responsable d’interior segons el procediment que correspongui, sense perjudici que se’n doni compte al ministeri responsable de turisme. 4. El ministeri responsable d’interior ha d’informar el ministeri responsable de turisme del contingut i la forma de la resolució recaiguda en el marc de l’expedient sancionador tramitat a aquest efecte. Capítol VI. De les infraccions

Les infraccions que regula aquesta Llei es tipifiquen en lleus, greus i molt greus, atenent els criteris següents: a) Els perjudicis ocasionats als particulars b) El benefici il·lícit obtingut c) La categoria i la tipologia de l’establiment d) La reincidència e) La resolució, durant la tramitació de l’expedient, de les anomalies que originaren l’obertura del procediment sancionador

Es consideren infraccions greus: a) L’incompliment o l’alteració dels requisits o les condicions d’autorització preceptiva per a la classificació o l’exercici d’una activitat d’allotjament turístic b) La utilització de denominacions, rètols o distintius diferents als que corresponen, d’acord amb la seva classificació c) Utilitzar com a allotjament turístic dependències no autoritzades o efectuar reformes estructurals en els locals i les instal·lacions que modifiquin els requisits bàsics i essencials per a l’exercici de l’activitat d’allotjament turístic que suposin una disminució de la qualitat o que afectin la classificació, la categoria i la capacitat de l’establiment sense seguir el procediment legalment establert per a la seva tramitació d) No atendre la reserva degudament confirmada de places per haver-ne contractat un nombre superior a les disponibles e) Qualsevol altra infracció que causi un perjudici de caràcter econòmic greu per als usuaris, i que no sigui procedent la seva qualificació com a molt greu. Igualment es considera infracció greu la reincidència en la comissió d’infraccions lleus en un període de tres mesos f) El fet de no actualitzar amb la freqüència que es determini per via reglamentària, i en els termes legalment previstos, el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics establert a l’article 13 bis i 13 quater. g) La manca de notificació al Servei de Policia de la negativa dels usuaris a facilitar el seu document d’identitat, d’acord amb el que estableix l’apartat 2 de l’article 13 ter.

De conformitat amb els criteris per a la gradació de les sancions establertes en l’article anterior, les sancions poden imposar-se de la forma següent: a) Les infraccions lleus se sancionen amb multa de 60 a 900 euros. b) Les infraccions greus se sancionen amb multa de 901 a 3.000 euros. c) Les infraccions molt greus se sancionen amb multa de 3.001 a 18.000 euros. Capítol VIII. De la prescripció i la caducitat

El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia que s’hagin comès, i el de les sancions comença a comptar-se des de l’endemà del dia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual sigui imposada la sanció.

Les sancions que s’imposin a l’empara del que es disposa en aquesta Llei són objecte d’execució immediata, de conformitat amb el Codi de l’Administració. Disposicions finals Primera El Govern queda facultat per desplegar reglamentàriament el contingut d’aquesta Llei i fer-ne efectiva l’aplicació. Segona Aquesta Llei entra en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Casa de la Vall, 30 de juny de 1998 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Marti Alanis Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraJacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Aprovat per: Inclou modificacions de: Llei 29/2014, del 27 de novembre, de modificació de la Llei 8/2012, del 17 de maig, de modificació de la Llei general de l’allotjament turístic, del 30 de juny de 1998 Llei 8/2012, del 17 de maig, de modificació de la Llei general de l'allotjament turístic del 30 de juny de 1998 Derogat per: Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic