Àmbit d’aplicació de la Llei Els contractes que signin les administracions públiques s’han d’ajustar a les normes de la present Llei, del seu Reglament i de la resta de disposicions que la despleguin o complementin, llevat dels supòsits d’exclusió que aquesta mateixa Llei o d’altres lleis estableixin. Ampliat l’àmbit d’aplicació a les "centrals de contractació" definides a l’article 10 de la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica, vigent a partir del 22/01/2009, i a l’article 23 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració, vigent a partir del 20/01/2011.

Contractes exclosos 1. Queden fora de l’àmbit d’aplicació de la present Llei els contractes següents: a) Els acords, convenis o tractats que el Principat d’Andorra estableixi amb altres estats o entitats de dret públic internacional. b) Els contractes celebrats conforme al procediment específic d’una organització internacional. c) La relació de servei dels funcionaris públics i els contractes de prestació de serveis regulats per la Llei de la funció pública i per la normativa laboral. d) Les relacions jurídiques derivades de la prestació de serveis públics que els ciutadans poden utilitzar mitjançant el pagament d’una tarifa o preu públic. e) Els convenis de col·laboració entre administracions públiques. f) Els contractes relatius a operacions i serveis financers de l’Autoritat Financera Andorrana. g) Els contractes concernents a béns o drets del patrimoni nacional o comunal. h) Els contractes de subministrament relatius a activitats directes de les entitats parapúbliques o de dret públic si els béns a què afecten s’adquireixen amb el propòsit de retornar-los al tràfic jurídic patrimonial. i) Els contractes exceptuats expressament per una llei. 2. En els supòsits de l’apartat anterior la present Llei s’aplica amb caràcter supletori.

Classes de contractació 1. Els contractes de les administracions públiques poden ser administratius i/o privats. 2. Són contractes administratius els que tenen per objecte l’execució d’obres, la gestió de serveis públics, la realització de subministraments, i els encàrrecs de treballs d’assistència tècnica i assessorament i similars. 3. Són contractes privats els que, segons l’apartat anterior, no tenen caràcter administratiu, com ara els contractes de compravenda, donació, permuta, arrendament i d’altres negocis jurídics anàlegs.

Règim normatiu 1. Els contractes administratius es regeixen per aquesta Llei i pels reglaments i disposicions que la despleguen, llevat dels supòsits de regulació especial. Tenen caràcter supletori la resta de normes de dret públic, les de dret privat i els usos i costums vigents al Principat. 2. Els contractes privats es regeixen, quant a la seva preparació i adjudicació i a manca de normes específiques, per la present Llei i pels reglaments i disposicions que la despleguen i quant als seus efectes i extinció, per les normes de dret privat. Els contractes de compravenda, donació, permuta, arrendament i d’altres negocis jurídics anàlegs es regeixen, però, per la legislació del patrimoni aplicable a cada cas. 3. Les controvèrsies relatives als contractes administratius corresponen a la jurisdicció administrativa. Les controvèrsies relatives als contractes privats són competència de la jurisdicció civil. Això no obstant, les referents a la preparació i l’adjudicació dels contractes privats han de ser formulades davant la jurisdicció administrativa.

Òrgans de contractació 1. Són òrgans de contractació de les administracions públiques: a) El cap de Govern i els ministres. b) Els òrgans que designin els respectius consells de Comú. c) Els directors de les entitats parapúbliques o de dret públic llevat que l’estatut respectiu atorgui aquesta facultat al Consell d’Administració. Es regularan reglamentàriament els supòsits de contractacions conjuntes que s’han de convenir entre dos o més òrgans de contractació. 2. En tot cas, els òrgans de contractació poden delegar la seva facultat de contractar. La delegació ha de ser expressa, i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. 3. Pel que fa a l’Administració general, és preceptiu l’acord del Govern per a l’adjudicació dels contractes següents: a) Els que comportin una despesa superior a la quantitat que la Llei del pressupost general fixi cada any. b) Els que provoquin despeses de caràcter plurianual. 4. Pel que fa a les entitats parapúbliques, és preceptiu l’acord del Consell d’Administració en els mateixos supòsits previstos a l’apartat anterior.

Prerrogatives dels òrgans de contractació 1. Els òrgans de contractació poden interpretar els contractes administratius i resoldre els dubtes que ofereixi el seu compliment. 2. Les qüestions litigioses sorgides arran de la interpretació, la modificació, els efectes i la resolució dels contractes administratius són resoltes per l’òrgan de contractació competent, sens perjudici dels recursos administratius i jurisdiccionals previstos per l’ordenament.

Legitimació per contractar 1. Poden contractar amb les administracions públiques les persones físiques o jurídiques, andorranes o estrangeres, que tinguin plena capacitat jurídica i d’obrar, acreditin la seva solvència econòmica i financera, tècnica i professional i no es trobin en cap dels supòsits següents: a) Haver estat condemnades mitjançant sentència ferma per delictes contra la propietat o de falsedat. b) Estar declarades en suspensió de pagaments o en fallida llevat que hagin estat rehabilitades, o insolvents en qualsevol procediment. c) Ser deutores a les administracions públiques, un cop transcorregut el període de pagament voluntari, sigui contractual o legal. d) Haver estat declarades responsables de la resolució ferma, durant els tres anys anteriors, de qualsevol contracte celebrat amb l’Administració pública. e) Formar part del personal al servei de l’Administració pública de què es tracti, a títol de funcionari, contractual o eventual. f) No disposar de la classificació administrativa adequada en els casos en què és exigible. g) Haver estat qualificada com a “defectuosa” l’execució d’alguna obra seva contractada amb l’Administració d’acord amb el que estableix l’article 27 de la present Llei. En aquest cas la inhabilitació del contractista dura tres anys. 2. Les adjudicacions de contractes a favor de persones que no tinguin capacitat jurídica o d’obrar, o que estiguin incloses en algun supòsit de l’apartat anterior, són nul·les de ple dret. Això no obstant, l’òrgan de contractació pot acordar que el contractista continuï l’execució del contracte pel temps indispensable per tal d’evitar perjudicis a l’interès públic.

Unió temporal d’empreses 1. Diversos contractistes es poden constituir en unió temporal d’empreses (UTE) per tal de presentar-se conjuntament a una licitació i executar el contracte de forma col·lectiva. Un mateix contractista no es pot presentar a una licitació individualment i al mateix temps com a membre d’una UTE, ni tampoc com a membre de més d’una UTE. 2. L’UTE es constitueix només per a contractacions determinades, de manera que la seva actuació no es pot estendre més enllà d’aquestes contractacions. 3. Els contractistes aplegats en una UTE responen solidàriament davant de l’Administració de tots els danys i perjudicis que l’UTE hagi causat. 4. Tots els contractistes aplegats en una UTE han d’estar individualment legitimats per contractar, d’acord amb el que preveu l’article 7.

Contractistes estrangers 1. Les persones estrangeres, físiques o jurídiques, que vulguin contractar amb l’Administració pública d’Andorra han de complir també els requisits següents: a) Tenir plena capacitat per contractar i obligar-se conforme a la legislació del país d’origen. b) Sotmetre’s expressament a la jurisdicció dels tribunals andorrans respecte a totes les qüestions derivades de la licitació i de l’execució del contracte. c) Pagar les despeses de traducció, si l’Administració la demana, respecte a la documentació presentada no redactada en català. d) Formular les proposicions preferentment en euros. Altrament l’equivalència s’ha de referir al canvi del dia anterior al de la presentació de l’oferta, facilitat per l’Autoritat Financera Andorrana. e) En el cas de contractes d’obres, comprometre’s a demanar autorització d’obertura d’establiment temporal a Andorra, i a mantenir-lo durant l’execució del contracte. f) En el cas de contractes de gestió de serveis públics, comprometre’s a constituir una societat per accions andorrana, per una durada igual a la de la concessió, que tingui per únic objecte la gestió del servei concedit, i a obrir l’establiment pertinent dins d’Andorra. 2. El compliment dels requisits a) b) i c) de l’apartat anterior s’ha d’acreditar documentalment i ha de ser qualificat per la mesa de contractació o, si és el cas, per l’òrgan de contractació.

Requisits dels contractes 1. Els contractes han de tenir un objecte determinat, que s’ha de justificar atenent les finalitats del servei públic corresponent. L’objecte determinat pot consistir en un conjunt obert i indeterminat de prestacions de la mateixa naturalesa a complir durant un any. 2. Els contractes han de preveure un preu cert, expressat en diners, sens perjudici que puguin incloure clàusules de revisió del preu. En tot cas, els òrgans de contractació han de vetllar perquè el preu dels contractes sigui adequat al de mercat. 3. Els contractes s’han de redactar, llevat dels casos contraris establerts per la Llei, d’acord amb els principis de publicitat i concurrència; s’entenen perfeccionats amb l’adjudicació definitiva en els supòsits de subhasta o concurs o, si és el cas, amb la concurrència de voluntats en el supòsit de contractació directa, i es formalitzen en document administratiu, si una disposició expressa no n’exigeix la forma notarial.

Revisió de preus 1. Els contractes a què es refereix la present Llei, la durada dels quals sigui superior a un any, podran ser objecte de revisió del preu establert, un cop transcorregut el primer període anual d’execució. 2. Les fórmules o els sistemes de revisió de preus s’han de fixar en el plec de clàusules administratives. Això no obstant, el Govern i els comuns poden aprovar fórmules o sistemes tipus aplicables a les diferents classes de contractes de l’administració respectiva i de les entitats parapúbliques o de dret públic que en depenguin.

Plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques 1. Abans de la licitació o, si és el cas, de l’adjudicació directa, l’òrgan de contractació ha d’aprovar un plec de clàusules administratives particulars, d’explotació o de bases, que ha d’incloure els pactes del contracte. 2. L’òrgan de contractació ha d’aprovar també, abans de la licitació o, si és el cas, de l’adjudicació directa, un plec de prescripcions tècniques particulars que han de regir l’execució del contracte. 3. El Govern i els comuns poden aprovar plecs de clàusules administratives generals i plecs de prescripcions tècniques generals, comunes a tots els contractes administratius de l’administració respectiva i de les entitats parapúbliques o de dret públic que en depenguin.

Requisits i classes de criteris d’adjudicació dels contractes 1. L’adjudicació dels contractes s’ha de fer utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació segons la millor relació qualitat-preu. La millor relació qualitat-preu s’avalua d’acord amb criteris econòmics i qualitatius. 2. Els criteris qualitatius que estableixi l’òrgan de contractació per avaluar la millor relació qualitat-preu poden incloure aspectes socials, vinculats a l’objecte dels contractes. Els aspectes socials dels contractes es refereixen, entre d’altres, a les finalitats següents: a) El foment de la integració social i la contractació laboral de les dones, de les persones amb discapacitat, de les persones integrants dels col·lectius en una situació de més vulnerabilitat que estableix l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, i de les persones en situació o risc d’exclusió social. b) La contractació o la subcontractació amb empreses d’inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat o amb persones treballadores autònomes amb discapacitat. c) Les mesures i els plans d’igualtat entre dones i homes, incloent-hi mesures per afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les persones treballadores.

Condicions especials d’execució dels contractes de caràcter social 1. Els òrgans de contractació poden establir condicions especials en relació amb l’execució dels contractes, sempre que estiguin vinculades a l’objecte dels contractes i s’indiquin en l’anunci de licitació i en els plecs. 2. En particular, es poden establir condicions de tipus social amb la finalitat, entre d’altres, de fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació de les dones i de les persones integrants dels col·lectius en una situació de més vulnerabilitat que estableix l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació. Capítol II. Contracte d’obres

Objecte del contracte 1. Són contractes d’obres els que tenen per objecte: a) L’execució de moviment de terres, d’estructures de contenció de terres, tractament de talussos i consolidació de terrenys. b) La construcció de ponts, viaductes, túnels, obres hidràuliques i d’altres grans estructures, monuments, edificacions de tota mena i qualsevol realització anàloga d’enginyeria civil. c) La realització d’infraestructures de transport i de serveis, i instal·lacions elèctriques, mecàniques, hidrològiques, de telecomunicacions i d’altres anàlogues. d) La reforma, reparació, enderroc, reposició o conservació de les obres relacionades en els anteriors paràgrafs a), b) i c). 2. Les administracions públiques poden aportar, totalment o parcial, els materials, instal·lacions o altres mitjans destinats a l’execució de les obres.

Fases de la contractació La tramitació de la contractació consta de les fases següents: a) Redacció del projecte i documentació annexa i dels plecs de clàusules administratives i prescripcions tècniques particulars. b) Aprovació del projecte i dels plecs per l’òrgan de contractació. c) Licitació. d) Adjudicació del contracte. e) Formalització del contracte. f) Replantejament de l’obra.

Abast del projecte 1. Com a norma general els projectes s’han de referir a obres completes, és a dir, susceptibles de satisfer totalment l’ús general o el servei públic que les motiva, i han de comprendre tots i cadascun dels elements necessaris per a la utilització de l’obra. 2. Com a excepció, es poden elaborar els projectes separats corresponents en els supòsits d’obres amb parts ben diferenciades. Nogensmenys, l’elaboració de projectes separats no pot respondre al propòsit de disminuir l’import de la contractació per tal d’eludir les normes altrament aplicables.

Contingut del projecte 1. Els projectes que es refereixen a obres de primer establiment, reforma o gran reparació i, en especial, les mencionades als paràgrafs a), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 13, han de contenir, com a mínim: A) En general: a) Una memòria, que ha d’expressar les necessitats a satisfer i els factors a tenir en compte, i, especialment, les determinacions següents: a) “Amortització”, concepte que indica i raona el càlcul d’un període de vida útil o durada normal de l’obra, sense necessitat de cap més despesa que la seva conservació ordinària, i b) “Manteniment i conservació”, concepte que concreta les atencions que s’haurien de dedicar a l’entreteniment de l’obra i el seu cost durant el període d’amortització. b) Els plànols de conjunt i de detall necessaris perquè l’obra quedi definida perfectament, amb verificació prèvia de la possibilitat d’execució del projecte. c) Un pressupost, que ha d’expressar necessàriament els preus unitaris descompostos, els estats de cubicacions i mesuraments i els detalls precisos per a la seva valoració. El Govern i els comuns poden aprovar anualment un quadre de preus unitaris. B) En particular, si l’import de les obres és superior a la quantitat que la Llei del pressupost general o el pressupost del Comú de què es tracti fixin cada any. a) Un programa de desenvolupament dels treballs en temps i cost òptims. b) En cas que les obres hagin de ser objecte d’explotació retribuïda, els estudis econòmics i administratius oportuns respecte al règim d’utilització i les tarifes aplicables. 2. En el supòsit que l’adjudicatari hagi de presentar el projecte de l’obra l’administració contractant es pot limitar a redactar les bases tècniques a les quals el projecte s’ha de subjectar.

Modalitats de contractació 1. La contractació pot ser ordinària, urgent o d’emergència. 2. La contractació ordinària és la que no té caràcter urgent o d’emergència segons els dos apartats següents. 3. La contractació urgent és la relativa a les obres l’adjudicació de les quals convingui accelerar per raons d’interès públic. L’òrgan de contractació ha de declarar l’esmentada urgència justificant-la. La tramitació de la contractació urgent té les característiques diferencials següents: a) Preferència respecte a la tramitació de la contractació ordinària. b) Reducció a la meitat dels terminis concernents a la licitació i adjudicació del contracte. c) Començament de les obres a partir de l’adjudicació del contracte, encara que aquest no s’hagi formalitzat. 4. La contractació d’emergència és la relativa a les obres l’adjudicació de les quals sigui necessària immediatament com a conseqüència d’esdeveniments catastròfics o de situacions que suposin greu risc per a l’interès públic o alarma social. L’òrgan de contractació ha de declarar l’esmentada emergència justificant-la. La tramitació de la contractació d’emergència té les característiques diferencials següents: a) L’òrgan de contractació disposa l’execució directa de les obres i les contracta lliurement. Immediatament en dóna compte al Govern o, si és el cas, al Consell de Comú. b) Els cabals necessaris per tal de pagar les despeses corresponents es lliuren amb el caràcter de “fons a justificar” d’acord amb les normes aplicables.

Formes d’adjudicació 1. Les formes d’adjudicació dels contractes d’obres són la subhasta, el concurs i la contractació directa. 2. La subhasta es refereix a un tipus de licitació expressat en diners, amb l’adjudicació al proponent que, sense ultrapassar aquest tipus, presenta la proposició econòmicament més avantatjosa. 3. En el concurs l’adjudicació recau en el proponent que, en conjunt, presenta la proposició més avantatjosa sense atenir-se exclusivament al seu valor econòmic, i sens perjudici de la facultat de l’Administració de declarar desert el concurs. 4. En la contractació directa el contracte s’adjudica al licitador elegit per l’òrgan contractant de forma discrecional però justificada. 5. El procediment de licitació pot ser obert o restringit. En el procediment obert qualsevol empresari legalment legitimat per contractar pot presentar una proposició. En el procediment restringit només poden presentar proposicions els empresaris que ho sol·licitin i siguin seleccionats expressament per l’òrgan contractant. A aquest efecte el plec de clàusules administratives particulars ha d’establir els criteris objectius reguladors de l’admissió prèvia. 6. L’òrgan de contractació pot disposar la realització directa de les obres per part de l’Administració en els casos següents: a) Manca d’ofertes d’empreses per a l’execució d’obres qualificades d’urgència. b) Obres qualificades d’emergència. c) Obres de petita conservació, considerant-se com a tals les de quantia inferior a la fixada cada any per la Llei del pressupost general o el pressupost del Comú de què es tracti.

Subhasta 1. La subhasta pot aplicar-se a les obres de quantia inferior a 40 milions de pessetes (240.405 euros), sempre que la seva execució no exigeixi una qualificació tècnica especial o la utilització de maquinària o aparellatge complexos. 2. La subhasta s’ha d’anunciar mitjançant edicte publicat en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra amb una antelació mínima de vint dies abans que acabi el termini de presentació de proposicions, o de trenta dies en cas de possibilitat de presentació de licitadors estrangers. 3. La presentació de proposicions suposa l’acceptació de les condicions establertes en els plecs i s’ha d’acompanyar necessàriament dels documents següents: a) El que acrediti la personalitat del licitador. b) El que acrediti la constitució de la fiança provisional. c) Qualsevol altre que sigui esmentat expressament a l’edicte. 4. La mesa de contractació ha d’estar integrada per: a) La direcció de l’òrgan de contractació corresponent, o el representant de l’Administració contractant que la direcció designi, que presideix la mesa. b) Un vocal, com a mínim, representant de l’Administració contractant, que actua com a secretari. c) Un representant de la Intervenció General o de l’òrgan fiscalitzador comunal.

Adjudicació provisional i definitiva 1. La mesa de contractació verifica la documentació presentada, i procedeix a obrir les ofertes econòmiques en acte públic, acorda l’adjudicació provisional del contracte al millor postor. L’adjudicació provisional no atorga cap dret a l’adjudicatari. 2. L’adjudicació definitiva confirmarà la provisional excepte en els casos següents: a) Quan la mesa de contractació hagi efectuat l’adjudicació provisional amb infracció de l’ordenament jurídic, a judici de la Junta de Contractació Administrativa. b) Quan l’òrgan de contractació detecti, després de l’obertura de la documentació, errors o anomalies en l’oferta de l’adjudicació provisional. c) Quan l’òrgan de contractació presumeixi fonamentadament que la proposició no podrà ser acomplerta normalment com a conseqüència de baixes desproporcionades o temeràries. En aquests casos l’òrgan de contractació ha d’informar la Junta de Contractació Administrativa, després d’audiència del licitador afectat. 3. El caràcter desproporcionat o temerari de les baixes s’aprecia d’acord amb els criteris objectius que s’estableixin reglamentàriament. Per declarar-lo cal demanar prèviament informe al licitador o licitadors a què presumptament afecti, i l’assessorament tècnic del servei que correspongui. 4. Les adjudicacions definitives són publicades per l’Administració contractant en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, amb indicació de l’òrgan contractant, la data de l’adjudicació definitiva, la identitat de l’adjudicatari, la denominació i la localització de l’obra, el preu cert del contracte i el termini d’execució.

Concurs 1. Es fan mitjançant concurs els contractes d’obres següents: a) Aquells que no permetin la fixació prèvia d’un pressupost definitiu. b) Els que es refereixen a obres els projectes o prescripcions tècniques de les quals no hagin pogut ser establerts prèviament per l’Administració i els avantprojectes dels quals hagin de presentar els licitadors. c) Els relatius a obres de tecnologia especialment avançada o a obres l’execució de les quals sigui particularment complexa. d) I, en tot cas, els de quantia superior a 40 milions de pessetes (240.405 euros). 2. Els projectes d’obres de pressupost superior a 20 milions (120.203 euros) se sotmeten a informació pública, si així ho considera oportú l’òrgan de contractació, oïda la Junta de Contractació Administrativa, mitjançant edicte publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, durant un termini de vint dies, prorrogables per uns altres vint, per tal que els interessats hi puguin formular observacions, les quals poden ser ateses o no discrecionalment per l’òrgan de contractació. 3. Als projectes i als plecs de clàusules de concursos s’han de precisar els criteris bàsics a tenir en compte per a realitzar l’adjudicació del contracte, i també la classificació administrativa i categoria corresponents. 4. Els licitadors poden introduir en les seves proposicions les modificacions que considerin més convenients per a l’execució del contracte dintre els límits dels projectes i del plec de clàusules. 5. En allò que no s’ha previst expressament, el concurs es regeix per les normes de la subhasta que hi siguin aplicables per la seva naturalesa.

Contractació directa 1. La contractació directa només pot ser decidida per l’òrgan de contractació quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents: a) Que no sigui possible promoure la concurrència d’oferta. b) En obres de reconeguda urgència el pressupost de les quals no sigui superior a la quantitat que la Llei del pressupost general o el pressupost del Comú de què es tracti fixin cada any. c) En les obres l’import de les quals no sigui superior a la quantitat que la Llei del pressupost general o el pressupost del Comú de què es tracti fixin cada any. d) En les obres que siguin declarades pel Govern o el Consell de Comú de notori caràcter artístic, d’acord amb el dictamen de l’organisme competent. e) A causa de l’especificitat tècnica de l’obra, o si la seva execució requereix mesures de seguretat especials. f) En obres complementàries no previstes en el projecte però que resultin ineludibles com a conseqüència de circumstàncies imprevistes, sempre que el seu import no excedeixi del 20 per 100 del preu del contracte i sempre que la seva execució s’adjudiqui al contractista de l’obra principal. 2. En tot cas, i sempre que sigui possible, l’òrgan contractant ha de demanar pressupost o oferta per escrit almenys a tres empreses amb capacitat per a l’execució del contracte. Les ofertes presentades són obertes per la mesa de contractació, en acte públic.

Formalització 1. El contracte d’obres, sigui quina sigui la seva forma d’adjudicació, es formalitza dins del termini de trenta dies a comptar de l’adjudicació definitiva o de la contractació directa. 2. Si per causa imputable a l’adjudicatari no es pot formalitzar el contracte en el termini establert l’Administració n’acorda l’anul·lació, amb apoderament de la fiança provisional.

Replantejament de l’obra Un cop formalitzat el contracte, s’efectua la comprovació del replantejament de l’obra, prèviament realitzat pel contractista adjudicatari, i que té la finalitat de verificar-ne la realitat geomètrica, la disponibilitat dels terrenys necessària per a la seva execució normal i la de tots els elements que figurin en el projecte aprovat. El replantejament s’ha de reflectir en una acta que reculli les observacions pertinents.

Modificacions 1. L’Administració pot modificar els elements del contracte dins els límits assenyalats a l’article 31 de la present Llei. 2. Les modificacions que produeixin augment, reducció o supressió de les unitats d’obra, introduïdes durant l’execució del contracte per decisió de l’Administració contractant, són obligatòries per al contractista, sense que tingui cap dret, en cas de supressió o reducció d’obres, a reclamar indemnització, sens perjudici del que estableix l’article 31. 3. Les modificacions del contracte han de ser objecte de formalització i han de ser publicades en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra amb indicació de les mateixes dades relacionades en l’article 20.4.

Execució del contracte 1. Les obres s’han d’executar amb subjecció estricta a les clàusules del contracte i al projecte que li serveix de base, tot d’acord amb les instruccions que doni a l’adjudicatari la direcció facultativa de l’Administració. Durant l’execució de les obres i fins que tingui lloc la recepció definitiva l’adjudicatari és responsable de les faltes advertides per la direcció facultativa. 2. El contractista està obligat a complir els terminis fixats per a l’execució successiva del contracte. Si l’execució del contracte es demora per causes imputables a l’adjudicatari l’Administració pot optar indistintament per la resolució del contracte amb pèrdua de la fiança o per la imposició de les sancions previstes en la convenció o en els plecs de clàusules administratives. 3. La constitució en mora del contractista no requereix interpel·lació o intimació prèvia per part de l’Administració. 4. L’execució del contracte es realitza a risc i ventura del contractista, de manera que aquest no té dret a indemnització per causa de pèrdues, avaries o perjudicis ocasionats a les obres llevat dels casos de força major; es consideren casos de força major els incendis causats per l’electricitat atmosfèrica i els fenòmens naturals d’efectes catastròfics com ara els terratrèmols, les inundacions i d’altres similars. 5. Durant la realització de les obres s’ha de portar un llibre d’ordres que ressenya l’execució del contracte així com les incidències i les modificacions que es produeixen. El funcionament del llibre d’ordres s’ha de regular per via reglamentària.

Qualificació de l’execució de les obres 1. La qualitat d’execució de les obres és objecte de qualificació als efectes de futures contractacions i de declaració, si és el cas, de responsabilitat del contractista. 2. La qualificació es fa tenint en compte les circumstàncies següents: a) Dates de començament i acabament, en relació amb les previstes, ritme d’execució i interrupcions produïdes. b) Qualitat i quantitat dels materials emprats, referides a les especificacions en el contracte, i forma d’execució dels treballs. Especialment s’ha de tenir en compte el resultat dels controls de qualitat de les anàlisis, si s’han rebutjat materials o si s’han observat vicis de construcció que hagin obligat a aplicar sancions o a efectuar demolicions i reconstruccions subsegüents. c) Altres circumstàncies anàlogues que puguin influir en la qualificació i es consignin a aquest efecte en el projecte i en el plec de clàusules administratives tipus o en el particular de l’obra de què es tracti. 3. La qualitat de l’execució es qualifica, segons els casos, com “molt bona”, “bona” o “defectuosa”. El projecte o els plecs de clàusules administratives poden contenir bases objectives i coeficients per tal d’efectuar la qualificació. 4. La qualificació correspon a la direcció facultativa de l’Administració. Nogensmenys, les qualificacions “molt bona” i “defectuosa” han de ser aprovades per l’òrgan de contractació, després de l’audiència, en el segon cas, del contractista afectat, que pot interposar els recursos pertinents contra la resolució de l’òrgan contractant. 5. Si abans de finalitzar els deu anys a què es refereix l’article 30.1 apareguessin vicis ocults no apreciats en la qualificació, aquesta es modificarà segons escaigui.

Suspensió de les obres Si l’Administració decideix la suspensió temporal de les obres per temps superior a la cinquena part del termini d’execució total del contracte o, en tot cas, si excedeix de sis mesos, l’adjudicatari té dret a percebre una indemnització pels danys i perjudicis soferts, degudament verificats, amb l’acord previ del Govern o del Consell de Comú, segons els casos.

Recepció provisional 1. La recepció provisional de les obres té lloc dintre el mes següent de la seva conclusió, i hi assisteixen un representant de l’Administració contractant, el director de les obres, l’adjudicatari i, de forma potestativa a criteri de l’òrgan de control intern, el representant de la Intervenció General o de l’òrgan interventor del Comú. 2. Poden ser objecte de recepció provisional separada, per decisió de l’òrgan contractant, aquelles parts d’obra realitzades dins els terminis establerts en el contracte. 3. Si les obres es troben en bon estat i d’acord amb les prescripcions previstes el representant de l’Administració contractant les dóna per rebudes provisionalment i s’afecten a l’ús o el servei públic corresponent, i comença a comptar el termini de garantia. Això no obstant, en tots els casos es reté, fins a la recepció definitiva, el 5% de l’import de l’obra, que pot ser substituït, a petició de l’adjudicatari, per un aval a primer requeriment establert per una entitat bancària degudament autoritzada a operar al Principat d’Andorra amb validesa indefinida. 4. Si les obres presenten defectes o anomalies se’n reté el pagament fins que siguin adequadament esmenades per l’adjudicatari, sens perjudici de la retenció o l’aval esmentats en l’apartat anterior. L’òrgan contractant determina el termini necessari per a les reparacions corresponents i, en cas d’incompliment, es pot declarar la resolució del contracte d’acord amb l’article 31. 5. El termini de garantia s’estableix en el contracte tenint en compte la naturalesa i la complexitat de l’obra i, llevat de casos excepcionals, no pot ser inferior a un any.

Recepció definitiva 1. Dintre el mes següent al venciment del termini de garantia es procedeix a la recepció definitiva de les obres amb l’assistència de les mateixes persones a què es refereix l’article anterior. Si les obres es troben en les condicions degudes es reben amb caràcter definitiu i el contractista queda exempt de qualsevol responsabilitat, tret que en el termini de deu anys apareguin vicis ocults deguts a defectes en l’execució de les obres, o a la qualitat dels materials emprats. 2. Respecte a la recepció definitiva és aplicable el que disposa l’article 29.4 pel que fa a la recepció provisional. 3. En el termini de tres mesos a partir de la recepció definitiva o de l’acabament de les reparacions s’ha d’acordar l’abonament a l’adjudicatari del saldo del resultant, és a dir, el retorn de la retenció de garantia o la cancel·lació de l’aval segons escaigui, i de la fiança.

Resolució del contracte 1. Són causes de resolució del contracte d’obres: a) L’incompliment de qualsevol clàusula del contracte. b) Les modificacions del projecte, encara que siguin successives, que impliquin, aïlladament o conjunta, alteracions del preu del contracte en més o en menys del 20%, com a mínim, del seu import, o representin una alteració substancial del projecte inicial, concretada quan es modifiquin les finalitats i característiques bàsiques del projecte inicial o quan la substitució d’unitats d’obra afecti almenys el 50% del preu del contracte. c) La suspensió definitiva de les obres, o superior a sis mesos, decidida per l’Administració. d) La mort del contractista individual o l’extinció de la unió temporal d’empreses o de la personalitat jurídica de la societat contractant. e) La declaració de fallida o suspensió de pagaments de l’adjudicatari. f) L’acord mutu entre l’adjudicatari i l’administració. g) Els errors materials del projecte elaborat per l’Administració que afectin el preu del contracte, com a mínim, en més o en menys d’un 20%. h) Les altres que el contracte estableixi expressament. 2. La resolució del contracte és competència del Govern, del Consell de Comú o del Consell d’Administració de l’entitat parapública, segons els casos, a proposta de l’òrgan de contractació. L’adjudicatari pot instar la resolució del contracte emparant-se en el que disposa l’apartat anterior. 3. Si el contracte es resol per culpa del contractista li és confiscada la fiança i la retenció de garantia, i ha d’indemnitzar l’Administració pels danys i perjudicis causats. 4. Després de la resolució d’un contracte d’obres es procedeix a la seva liquidació i al pagament a l’adjudicatari, si escau.

Cessió del contracte i subcontractació d’obres 1. El contracte d’obres es pot cedir a tercers amb autorització expressa de l’Administració contractant. 2. Llevat que es disposi expressament el contrari l’adjudicatari pot concertar amb tercers la realització de determinades unitats d’obra d’instal·lacions i derivats de la construcció, amb l’autorització prèvia de l’Administració contractant. Quan, per a l’adjudicació del contracte s’exigeixi una determinada classificació, l’empresa subcontractada ha de tenir la classificació que correspongui a les unitats d’obra subcontractades. 3. Els subcontractistes només queden obligats davant del contractista principal, que assumeix, per tant, la total responsabilitat de l’execució del contracte davant de l’Administració, amb sotmetiment estricte als plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.

Transmissió dels drets de cobrament 1. Els contractistes d’obres subjectes a noves formes de contractació i de contractes amb pagament a termini, que tenen dret de cobrament davant l’Administració general, poden cedir-lo de conformitat amb el dret vigent. 2. Perquè la cessió del dret de cobrament tingui plena efectivitat davant l’Administració general, cal notificar-la a l’Administració general. 3. L’eficàcia de les segones i successives cessions dels drets de cobrament cedits pel contractista queda condicionada al compliment del que disposa l’apartat anterior. 4. Un cop l’Administració general té coneixement de l’acord de cessió, l’ordre de pagament s’expedeix a favor del cessionari. Abans que la cessió es notifiqui a l’Administració general, les ordres de pagament a nom del contractista o del cedent tenen efectes alliberadors. 5. En cas de fallida, suspensió de pagaments o dissolució per qualsevol causa del contractista cedent, l’acord de cessió de cobrament no esdevé nul i, per tant, continua vigent si es compleixen els requisits següents: a) Que els crèdits cedits procedeixin de l’activitat empresarial del contractista cedent b) Que el cessionari sigui una entitat de crèdit o un tercer c) Que els crèdits objecte de cessió en el marc de l’acord existeixin a la data de l’acord de cessió o neixin de l’activitat empresarial del contractista en el termini màxim d’un any a comptar de la data esmentada, o que la identitat dels futurs deutors consti en el contracte de cessió d) Que el cessionari pagui al cedent, al comptat o a terminis, l’import dels crèdits cedits amb la deducció del cost del servei prestat e) Que consti la certesa de la data de notificació de la cessió del dret de cobrament f) Que s’acrediti haver fet la notificació a què fa referència el punt 2 d’aquest article.

Obres d’iniciativa privada 1. Les persones físiques o jurídiques, de nacionalitat andorrana o estrangera, interessades en l’execució d’obres de competència pública es poden constituir en associació administrativa i demanar a l’Administració la realització de les dites obres, tot comprometent-se a assumir-ne la part de cost que convinguin amb l’Administració. 2. La legitimació per promoure l’associació correspon, pel cap baix, als propietaris d’immobles compresos en l’àrea d’influència de les obres. Un cop constituïda l’associació cap d’aquests propietaris no es pot excusar de pertànyer-hi. 3. Si l’Administració accepta la proposta de repartiment entre els membres de l’associació de la despesa assumida s’efectua per conveni entre ells, si bé el pagament de les quantitats es determina de comú acord entre l’Administració i l’associació. Capítol III. Contracte de gestió de serveis públics

Objecte del contracte 1. Són contractes de gestió de serveis públics els contractes mitjançant els quals l’Administració encomana la gestió indirecta d’un servei de la seva competència a una persona, física o jurídica, sempre que el servei tingui contingut econòmic i no impliqui l’exercici d’autoritat irrenunciable. 2. No es considera contractació de la gestió de serveis públics la personificació de serveis mitjançant la creació d’entitats parapúbliques o de dret públic destinades a gestionar. 3. Els contractes han d’expressar amb claredat el seu àmbit d’aplicació, tant en l’àmbit funcional com en el territorial, i han d’incloure les especificacions necessàries per determinar l’abast de les prestacions destinades als ciutadans. 4. La contractació de la gestió no pot tenir caràcter perpetu o indefinit sinó que pot tenir una durada màxima de cinquanta anys, incloses les pròrrogues previstes en el contracte. 5. L’Administració reté les facultats de vigilància i control necessàries per assegurar la bona marxa del servei de què es tracti.

Fases de la contractació La tramitació de la contractació consta de les fases següents: a) Elaboració del projecte d’explotació i/o del plec de clàusules d’explotació a les quals s’ha d’acomodar el servei. b) Aprovació del projecte i/o del plec. c) Licitació. d) Adjudicació. e) Formalització.

Tipus de contractació La contractació de serveis públics adopta algun dels tipus següents: a) Concessió, en virtut de la qual el concessionari realitza la gestió del servei per compte i risc seu. b) Concertació amb una persona física o jurídica que ja realitzi prestacions anàlogues a les que constitueixen el servei públic de què es tracti. c) Creació d’una societat pública, que té les obligacions i els drets propis dels concessionaris.

Formes d’adjudicació 1. Els contractes de gestió de serveis públics s’adjudiquen, com a norma general, pel procediment de concurs. 2. Això no obstant, la contractació directa pot tenir lloc en els supòsits següents: a) Per a serveis respecte als quals no es pugui promoure la concurrència o quan, per circumstàncies excepcionals degudament justificades, no convingui promoure-la. b) Per a serveis anunciats a concurs que no s’hagin adjudicat per manca de licitadors o si el concurs ha quedat desert.

Formalització Els contractes de gestió de serveis públics, un cop adjudicats, s’ha de formalitzar en tot cas en document administratiu.

Modificacions 1. L’Administració pot modificar per raons d’interès públic degudament justificades les clàusules del contracte. Si la modificació afecta el règim financer del contracte, l’Administració ha de compensar al contractista per tal de mantenir l’equilibri econòmic establert en el contracte, i de permetre la continuïtat de la seva execució. 2. Les modificacions del contracte són objecte de formalització i són publicades en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra amb indicació de les mateixes dades relacionades en l’article 20.4.

Execució del contracte L’adjudicatari està obligat a realitzar les obres necessàries i a organitzar el servei amb subjecció estricta a les clàusules del contracte i dintre dels terminis assenyalats.

Extinció del contracte 1. Són causes d’extinció del contracte de gestió de serveis públics: a) La resolució per incompliment. b) La reversió del servei a l’Administració per venciment del termini establert i, si és el cas, de la pròrroga o pròrrogues. c) El rescat del servei per part de l’Administració. d) La supressió del servei per raons d’interès públic degudament justificades. e) El sorgiment d’una causa de força major que no permeti la continuació del servei en les condicions previstes en el contracte. 2. En el supòsit de resolució per incompliment de l’adjudicatari es decreta la pèrdua de la fiança. 3. En acabar el termini contractual o les pròrrogues el servei reverteix a l’Administració les obres i les instal·lacions en estat de conservació adequat, sense dret a indemnització, llevat de clàusula en contra continguda en el contracte. 4. En els supòsits de resolució sense culpa de l’adjudicatari, de rescat i de supressió, aquest té dret a la indemnització corresponent.

Cessió del contracte i subcontractació de prestacions accessòries Queda prohibida la cessió del contracte de gestió de serveis públics. Això no obstant, l’adjudicatari pot subcontractar la gestió de prestacions accessòries, amb l’autorització prèvia de l’òrgan de contractació.

Remissió normativa En tot allò no previst en el present capítol s’aplica el que disposa el capítol II en relació amb el contracte d’obres. Capítol IV. Contracte de subministrament

Objecte del contracte 1. El contracte de subministrament té per objecte la compra de béns mobles per l’Administració en què concorri alguna de les característiques següents: a) Que l’empresari s’obligui a lliurar una pluralitat de béns, de forma successiva i per un preu unitari, amb entregues subordinades a les necessitats de l’Administració i sense que la quantitat total es defineixi amb exactitud en el moment de perfeccionar el contracte. b) Que facin referència a béns consumibles o de fàcil deteriorament per l’ús. c) Que el bé o béns objecte del contracte hagin de ser elaborats pel contractista d’acord amb les característiques específiques fixades per l’Administració. 2. Es qualifiquen especialment de contractes de subministrament, els següents: a) Els de compra de béns mobles per a l’elaboració o fabricació dels quals l’Administració contractant s’obliga a aportar totalment o parcial els materials necessaris. b) Els d’adquisició de mobiliari en general, aparells, estris, eines i equips, programes i sistemes d’informàtica i de material per al seu funcionament. c) Els d’adquisició de vehicles i semovents. d) Els de conservació i reparació de béns mobles en general. 3. El contracte de subministrament no perd la seva qualificació encara que el contractista realitzi obres accessòries d’instal·lació i muntatge dels béns objecte del contracte, sempre que aquestes operacions constitueixin una obligació prevista en el plec de bases o en la proposta d’adquisició. Si les obres esmentades representen, però, més del 50% del preu del contracte, aquest es qualifica com a contracte d’obres. 4. Les adquisicions de béns mobles de caràcter històric, artístic o monumental es regeixen per la legislació del patrimoni.

Plecs de bases 1. La contractació de subministraments exigeix l’aprovació d’un plec de bases. 2. Als plecs de bases relatius als contractes de subministrament de materials s’hi ha d’especificar el nombre, la qualitat, el preu i la resta de característiques. Els materials subministrats han de ser objecte de recompte i comprovació, fins i tot mitjançant anàlisi de les seves característiques i qualitat. L’acta de recepció reflecteix el resultat del recompte i la comprovació. 3. En els subministraments menors es pot substituir el plec per una proposta d’adquisició raonada. Tenen la consideració de subministraments menors els que es refereixin a béns consumibles o de fàcil deteriorament per l’ús, l’import dels quals no excedeixi la quantitat que la Llei del pressupost general o el pressupost del Comú de què es tracti fixin cada any.

Formes d’adjudicació 1. Els contractes de subministrament s’adjudiquen, com a norma general, pel procediment de concurs. 2. La contractació directa només es pot utilitzar en els supòsits següents: a) Impossibilitat o inconveniència de promoure concurrència en l’oferta. b) Reconeguda urgència que exigeixi la ràpida disposició dels béns. c) Licitacions tretes a concurs no adjudicades per manca de proponents, per inadmissió de les proposicions presentades o per incompliment, per part de l’adjudicatari, de les condicions necessàries per formalitzar el contracte. d) Necessitat de lliuraments complementaris efectuats pel subministrador originari, destinats a la renovació parcial o a l’ampliació de subministraments o instal·lacions ja existents, quan el canvi de subministrador obligués l’Administració a adquirir un material tècnic diferent que suposi incompatibilitat o dificultats tècniques desproporcionades en les condicions d’utilització o manteniment. e) Subministraments menors. f) Especificitat tècnica del producte o necessitat de mesures de seguretat singulars per fabricar-lo o subministrar-lo. g) Béns la uniformitat dels quals hagi estat declarada necessària per l’Administració contractant, sempre que l’adopció del model de què es tracti s’hagi efectuat prèviament i independentment per mitjà de concurs. 3. En els supòsits dels paràgrafs a), b), c) i d) de l’apartat anterior, l’òrgan contractant ha de demanar pressupost o oferta per escrit almenys a tres empreses amb capacitat per a l’execució del contracte. Les ofertes presentades han de ser obertes per la mesa de contractació, en acte públic.

Formalització 1. Els béns objecte del subministrament es reben amb l’acta de conformitat corresponent. 2. En les compres directes de subministraments menors la factura corresponent substitueix el document contractual i l’acta de conformitat.

Modificacions L’Administració pot modificar el contracte de subministrament per raó de les necessitats reals del servei destinatari del subministrament, amb els límits que el plec de bases estableixi.

Execució del contracte 1. L’adjudicatari està obligat a lliurar les coses en el temps i el lloc fixats en el contracte i de conformitat amb el plec de bases, amb el risc i les despeses a càrrec seu. 2. En tot cas, i especialment en els contractes de subministrament que es formalitzin amb empreses estrangeres, el preu cert del contracte, fixat en el plec de bases o en la proposta d’adquisició, no es pot elevar per cap concepte de despeses de lliurament o transport al lloc fixat o d’altres circumstàncies, salvat que el contracte ho hagi previst expressament.

Període de garantia 1. Una vegada efectuat el subministrament comença a comptar el període de garantia fixat en el plec de bases o en la proposta d’adquisició. 2. Si durant el termini de garantia s’acredita l’existència de vicis o defectes en la cosa venuda l’adjudicatari ha de reposar els béns inadequats o ha de procedir a la seva reparació, si aquesta és suficient. 3. Acabat el termini de garantia sense que l’Administració hagi formulat objecció o denúncia l’adjudicatari queda exempt de responsabilitat per raó del contracte de subministrament.

Remissió normativa En tot allò no previst en el present capítol s’aplica el que disposa el capítol II en relació amb el contracte d’obres. Capítol V. Contractes de treballs tècnics i de serveis En tot allò no previst en aquest capítol, s’aplica el que disposen els capítols segon i quart en relació amb els contractes d’obres i de subministraments, respectivament, segons l’objecte del contracte que més s’hi assimili, per aplicació de la disposició addicional cinquena de la Llei 5/2008, del 15 de maig, d’acompanyament del Projecte de llei del pressupost 2008 sobre les noves formes de contractació i finançament d’obres públiques.

Objecte de la contractació 1. Els encàrrecs de treballs tècnics tenen per objecte els treballs tècnics d’estudi i redacció del projecte, de direcció, supervisió i control de l’execució i manteniment d’obres, i de la implantació de sistemes organitzatius. 2. Els contractes de serveis tenen per objecte: a) Prestar treballs de manteniment, conservació, neteja i reparació de béns, equips i instal·lacions. b) Preparar programes i sistemes informàtics. c) Realitzar auditories de comptes. d) Subscriure assegurances.

Especialitats de la contractació 1. Els contractes a què es refereix el present capítol no comporten cap mena de relació funcionarial o laboral entre l’Administració i el contractista. 2. No és preceptiva l’aprovació de plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques, ni de plecs de bases. Això no obstant, el contracte ha de definir amb precisió el contingut i l’abast de les prestacions. 3. Es pot establir el pagament parcial anticipat de l’import de l’encàrrec. 4. Aquests contractes no poden ser objecte de cessió ni de subcontractació total. Poden ser objecte de subcontractació parcial, amb informació prèvia de l’òrgan de contractació, mitjançant la col·laboració, a risc i sota la responsabilitat de l’adjudicatari, d’altres empreses o professionals. 5. Els contractes de serveis no poden tenir un termini de vigència superior a quatre anys. Si es preveu en el contracte la modificació i pròrroga per mutu acord, la durada del contracte, incloses les pròrrogues, no pot excedir de sis anys. Els contractes de serveis que siguin complementaris de contractes d’obres o de subministraments poden tenir un termini superior de vigència, que en cap cas excedirà del termini de duració del contracte principal. 6. Els contractes de treballs tècnics i de serveis realitzats per les empreses de serveis energètics poden tenir un termini de vigència fins a quinze anys.

Forma d’adjudicació 1. El procediment normal d’adjudicació d’aquests contractes és el concurs, excepte en els contractes a què fan referència els punts 2 i 3 del present article. 2. La contractació directa només es pot utilitzar en els supòsits següents: a) Impossibilitat o inconveniència de promoure concurrència en l’oferta. b) Reconeguda urgència que exigeixi la ràpida disposició dels treballs tècnics o de serveis. c) Licitacions tretes a concurs no adjudicades per manca de proponents, per inadmissió de les proposicions presentades o per incompliment, per part de l’adjudicatari, de les condicions necessàries per formalitzar el contracte. d) Necessitat de treballs tècnics o de serveis complementaris efectuats pel contractista originari, destinats a la renovació parcial o a l’ampliació de treballs tècnics o la prestació de serveis ja existents. e) Contractes menors. f) Especificitat tècnica dels treballs tècnics o de serveis, o per necessitat de mesures de seguretat singulars per a la seva realització. En els supòsits dels apartats a), b), c) i d), l’òrgan contractant ha de demanar pressupost o oferta per escrit almenys a tres empreses amb capacitat per a l’execució del contracte. Les ofertes presentades han de ser obertes per la mesa de contractació, en acte públic. 3. Els contractes a què es refereix l’article 52.1 que tinguin un import inferior a 12.000 euros, i també els declarats de caràcter sensible o reservat, poden ser objecte de contractació directa. Sempre que sigui possible, abans de formalitzar la contractació, l’òrgan contractant ha de consultar almenys dos empreses o professionals amb capacitat per executar el contracte. Una vegada feta la selecció de l’empresa o del professional, l’òrgan contractant hi convé el preu cert i la resta de condicions de l’encàrrec. Es consideren de caràcter sensible o reservat els contractes que afectin la seguretat de l’Estat o les relacions internacionals del Principat d’Andorra, i els que corresponen a encàrrecs del cap de Govern, dels ministres o dels presidents de les entitats parapúbliques relatius a una matèria de la seva competència que té incidència en les directrius i decisions polítiques que determinen els objectius estratègics del Govern. L’òrgan de contractació ha de declarar expressament el caràcter sensible o reservat del contracte, i ha de justificar-lo en l’expedient. En el cas d’aquest apartat 3 són potestatives la publicació d’edicte i la constitució de mesa de contractació. Capítol VI. Classificació administrativa de contractistes i registre de contractes

Concepte i abast de la classificació administrativa de contractistes d’obres La Llei 3/2017, del 9 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2017, derogava la modificació introduïda a l’article 55.1 per la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració, però no la modificació anterior introduïda en el mateix sentit per la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica. Vista la intenció del legislador, expressada en l’exposició de motius de la Llei 3/2017, del 9 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2017, de retornar el límit de l’article 55.1 a 120.203 euros, des de LesLleis.com hem optat per la redacció següent: 1. Per contractar amb l’Administració general l’execució d’una obra de pressupost superior a 20 milions de pessetes (120.203 euros) el contractista ha de posseir la classificació administrativa d’empresa contractista d’obres corresponent. 2. La classificació administrativa constata que l’empresa de què es tracti té capacitat organitzativa, mitjans tècnics i recursos humans i financers adequats per a l’execució de determinats tipus d’obres. 3. La classificació administrativa consisteix a incloure les empreses que ho sol·licitin en un o diversos grups, corresponents a diferents tipus d’obres; en un o diversos subgrups diferenciats dins de cada grup, i en una o diverses categories dins de cada subgrup, les quals determinen l’import anual de les obres susceptibles de ser executades per l’empresa classificada segons la seva capacitat organitzativa, tècnica i financera. El detall dels grups, subgrups i categories es fixa reglamentàriament. 4. La classificació administrativa, en l’àmbit de l’Administració general, és aprovada per acord de Govern a proposta de la Junta de Contractació Administrativa, i es documenta en un certificat lliurat pel Ministeri de Finances.

Requisits de la classificació pels contractistes d’obres 1. La inclusió en un subgrup determinat d’obres exigeix el compliment per part del contractista d’alguna de les condicions següents: a) Haver executat obres específiques del subgrup durant els darrers cinc anys. b) Haver executat, durant els darrers cinc anys, obres específiques d’altres subgrups afins del mateix grup. S’entenen per subgrups afins els que presenten analogies importants pel que fa a sistemes d’execució i equips a utilitzar. c) Haver executat, durant els darrers cinc anys, obres específiques d’altres subgrups del mateix grup que presentin una complexitat més gran quant a sistemes d’execució i equips a utilitzar perquè el subgrup de què es tracti pugui ser considerat com a depenent d’algun d’aquells. d) En tot cas, sense necessitat d’haver executat obres específiques del subgrup durant els darrers cinc anys, disposar del personal tècnic qualificat i experimentat amb una antiguitat mínima d’un any a l’empresa del contractista de què es tracti i de maquinària i equips d’aplicació especial al tipus d’obra a què el subgrup es refereix i de recursos financers suficients. 2. La inclusió en un grup determinat exigeix el compliment pel contractista de les condicions establertes per a la seva classificació en els subgrups bàsics de cada grup que es fixaran reglamentàriament.

Sol·licitud, tramitació i aprovació de la classificació 1. L’atorgament de classificació administrativa d’empresa contractista d’obres requereix la sol·licitud prèvia al ministre de Finances acompanyada de la documentació que s’assenyali reglamentàriament. 2. La tramitació de la sol·licitud, que es fa de la forma que s’estableixi per via reglamentària, conclou en tot cas amb una proposta del ministre de Finances al Govern. 3. El Govern ha de resoldre la sol·licitud en el termini màxim de dos mesos. Una vegada transcorreguts aquests dos mesos sense haver-hi acord la sol·licitud s’entén denegada.

Vigència i revisió de la classificació 1. La vigència de la classificació administrativa és de quatre anys a comptar de la notificació de l’atorgament. 2. La classificació administrativa no es renova automàticament. La renovació ha de ser sol·licitada expressament pel contractista classificat tres mesos abans, com a mínim, de finalitzar el període de vigència, amb justificació dels requisits establerts reglamentàriament. 3. Qualsevol contractista que disposi de classificació pot sol·licitar la revisió de la classificació vigent al cap d’un any del seu atorgament si s’han modificat els elements objectius que la justificaven. 4. Les sol·licituds de renovació, de nova classificació per caducitat de l’anterior i de revisió han de seguir els mateixos tràmits descrits a l’article 57.

Concepte i abast de la classificació administrativa d’empresaris subministradors 1. Per contractar amb l’Administració general el subministrament de béns de pressupost superior a 10 milions de pessetes (60.102 euros) l’empresari ha de posseir la classificació administrativa d’empresa subministradora corresponent. 2. La classificació administrativa constata que l’empresa de què es tracta té capacitat organitzativa, mitjans tècnics i recursos humans i financers adequats per servir determinats subministraments, i es documenta en un certificat lliurat pel Ministeri de Finances.

Tipologia de subministraments 1. Els grups de béns que convingui fixar als efectes de la classificació administrativa d’empresaris subministradors s’han d’establir reglamentàriament. Si és el cas, el Govern, a proposta de la Junta de Contractació Administrativa, pot establir subgrups segons la naturalesa dels béns. 2. La categoria dels contractes es fixa a la vista de la naturalesa dels béns compresos en cada grup i, si és el cas, de cada subgrup. Llevat dels casos especials no hi ha límit màxim de contractació dintre de cada grup o subgrup.

Requisits de la classificació pels empresaris subministradors La inclusió en un grup o subgrup determinat exigeix el compliment per l’empresari de les condicions següents: A) Quant a la capacitat organitzativa, demostrar que l’empresa es troba en situació de funcionament normal conforme a les seves característiques. B) Quant als mitjans tècnics, que pugui justificar-los d’alguna o d’algunes d’aquestes maneres: a) Relació dels subministraments principals efectuats durant els darrers cinc anys, amb indicació dels seus imports, naturalesa i característiques, dates i destinataris, acompanyada de la documentació justificativa corresponent. b) Descripció de l’equip tècnic, i de les mesures aplicables pel subministrador per tal de garantir la qualitat dels béns i els mitjans d’estudi i investigació de l’empresa. c) Indicació dels tècnics integrats o no a l’empresa, encarregats del control de qualitat i del servei de postvenda. d) Mostres, descripcions i fotografies dels béns propis del gir i el tràfic de l’empresa. C) Quant als recursos financers, que pugui demostrar, mitjançant certificat bancari, que en disposa en quantia adequada per complir contractes de subministrament fins a determinats límits. D) Quant als recursos humans, mitjançant certificació dels assalariats declarats a la seguretat social durant els tres darrers exercicis i, quan sigui el cas, dels contractes de col·laboració de tècnics i professionals liberals. E) En tot cas, sense necessitat d’haver efectuat subministraments específics del grup o subgrup determinat durant els darrers cinc anys, disposar dels recursos financers suficients i demostrar que l’empresa es troba en situació de funcionament normal conforme a les seves característiques.

Sol·licitud, tramitació i aprovació de la classificació Les normes de l’article 57 de la present Llei són aplicables a la regulació de la sol·licitud, la tramitació i l’aprovació de la classificació administrativa d’empresaris subministradors.

Vigència i revisió de la classificació 1. La vigència de la classificació administrativa és de dos anys a comptar de la notificació de l’atorgament. 2. La classificació administrativa es renova automàticament per períodes de dos anys, llevat que el Govern, a proposta de la Junta de Contractació Administrativa, acordi, abans de finalitzar el període de vigència o de renovació, la revisió o la cessació de la classificació. En aquests casos l’empresari pot interposar els recursos corresponents o sol·licitar novament la classificació, tot justificant el compliment dels requisits establerts a l’article 61. El Govern ha de resoldre dins el termini de dos mesos durant els quals l’empresari pot concórrer a licitacions amb la classificació anterior. 3. Les sol·licituds de nova classificació segueixen la mateixa tramitació establerta a l’article 62.

Junta de Contractació Administrativa 1. Es crea en el Ministeri de Finances la Junta de Contractació Administrativa. 2. La Junta es compon del ministre de Finances, o un funcionari delegat per ell, que la presideix; d’un representant de la Intervenció General, i dels directors d’entitats parapúbliques i de departament que es determini per via reglamentària i que poden delegar en un càrrec de l’entitat o el departament respectius. 3. La Junta té les funcions següents: a) Verificar les sol·licituds de classificació administrativa i les documentacions adjuntes i formalitzar les propostes raonades corresponents al ministre de Finances, segons es determini reglamentàriament. b) Promoure normes o mesures de caràcter general que consideri adequades per millorar el sistema de contractació en els aspectes administratius, tècnics o econòmics. c) Informar el Govern, a petició del mateix Govern, sobre qualsevol assumpte relacionat amb la contractació administrativa, i especialment en els supòsits d’interpretació i resolució de dubtes, quan el contractista hagi formulat oposició. d) La resta de funcions que li encomanin les disposicions vigents.

Registre de Contractes 1. Es crea en el Ministeri de Finances, depenent de la Junta de Contractació Administrativa, el Registre de Contractes. 2. En el Registre de Contractes es pren nota, amb les precisions que assenyali el Reglament, dels aspectes següents: a) Els contractes formalitzats per l’Administració general. b) Les modificacions i les pròrrogues dels contractes esmentats. c) El compliment o, si és el cas, la resolució dels contractes. 3. L’òrgan contractant ha de trametre a la Junta de Contractació Administrativa, a través de la Intervenció General, una còpia fefaent del contracte en el termini d’un mes a comptar de la data de formalització, i també, les dades que determini el Reglament. 4. L’accés al Registre de Contractes és públic. Capítol VII. Garanties

Garantia provisional 1. És requisit essencial per licitar amb les administracions haver constituït prèviament una fiança provisional, excepte en els supòsits a què es refereix l’article 69. En els casos en què l’Administració ha establert un tipus de licitació o estimació base del contracte, l’import de la fiança provisional és del 2% d’aquesta estimació; en els altres casos, l’Administració ha de determinar l’import de la fiança provisional, sense que pugui excedir el 2% de l’estimació del pressupost del contracte. 2. La fiança provisional es pot constituir en efectiu metàl·lic o mitjançant aval d’entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra. 3. La fiança provisional és retornada immediatament després de l’adjudicació definitiva del contracte, excepte la de l’adjudicatari, que és retinguda fins a la formalització del contracte.

Garantia definitiva 1. Els adjudicataris dels contractes estan obligats a constituir, abans de la formalització del contracte, una fiança definitiva del 5% de l’import de l’adjudicació, augmentada d’un 10% de la diferència entre l’import del tipus de licitació i el de l’adjudicació, en cas de ser inferior, llevat dels supòsits previstos a l’article 69. 2. L’import de la fiança definitiva es pot augmentar per acord de l’òrgan contractant, si les característiques del contracte així ho aconsellen. 3. La fiança definitiva està afectada primordialment a la responsabilitat que es derivi del contracte i, per fer-la efectiva, l’Administració té preferència sobre qualsevol altre creditor, sigui quina sigui la naturalesa d’aquest i el títol en què es fonamenti la seva pretensió, salvades les preferències legals específiques.

Extinció de la garantia Un cop aprovades la recepció i la liquidació definitives l’import de la fiança es retorna o, en el seu cas, es cancel·la l’aval, dins del termini d’un mes.

Contractes sense garantia No és necessària la constitució de fiança en els contractes següents: a) Contractes de subministraments menors en què el pagament del preu es condicioni al lliurament total i únic dels béns. b) Contractes de subministrament de la classe mencionada a l’article 44.1, a). c) Contractes de treballs tècnics i de serveis. Disposicions addicionals Primera Aplicació de la present Llei a l’ordenament contractual dels comuns Els comuns, en el termini de tres mesos a comptar de l’entrada en vigor de la present Llei, han d’adaptar els seus ordenaments contractuals generals a la mateixa. Segona Aplicació de la present Llei a l’ordenament contractual de les entitats parapúbliques o de dret públic dependents de l’Administració general Les entitats parapúbliques o de dret públic, dependents de l’Administració general, han de presentar al Govern, en el termini de tres mesos a comptar de l’entrada en vigor de la present Llei, una proposta d’adaptació de la seva legislació específica a la present Llei, excepte en les qüestions en què la singularitat de cada entitat no requereixi una regulació diferent, sobretot pel que fa a les entitats de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg. Tercera Aplicació de la present Llei als contractes celebrats pel Consell General La present Llei és d’aplicació als contractes d’obres, de subministraments, de treballs tècnics o de serveis celebrats pel Consell General i l’òrgan de contractació és la Sindicatura.

ès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de novembre del 2000 ha aprovat la següent: Llei de contractació pública S’omet la transcripció de l’índex publicat en el text original del 9 de novembre del 2000, ateses les posteriors modificacions que ha sofert aquest text. Exposició de motius La Llei de contractació pública ha estat aplicada per l’Administració des del 30 de desembre de 1985. Durant aquest temps, l’ordenament jurídic andorrà ha conegut canvis importants als quals és necessari que s’adapti la norma de contractació pública. La Llei vigent respon als principis bàsics de transparència, concurrència i publicitat del Codi de l’Administració, però cal desenvolupar les adaptacions de la contractació pública als condicionaments normatius de la Llei general de les finances públiques i d’altres normes complementàries. A més, l’experiència de l’aplicació de la Llei de 1985 durant més de deu anys posa en relleu la necessitat d’ampliar-ne l’abast, tant pel que fa als contractes inclosos com a les administracions a qui correspon aplicar-la. A més, aquesta Llei s’ha d’ajustar al funcionament del mercat andorrà. En efecte, la Llei de contractació pública és important pel volum de transaccions que reglamenta, ja que la quasi totalitat de les despeses de les administracions regulen la seva execució per aquesta Llei. Aquestes transaccions impliquen dues parts: l’Administració i el particular que contracta amb l’administració, i en aquest sentit, és una llei que organitza la vida econòmica del país. Els contractes d’obres de subministraments, de gestió de serveis públics i de serveis diversos de les administracions troben la seva font d’execució en la Llei de contractació pública. Per aquest motiu, calia revisar la Llei de 1985 per adaptar-la a les noves circumstàncies de l’economia andorrana. Els objectius de caràcter general de la present Llei es poden resumir en quatre punts principals, d’acord amb l’enunciat precedent. La nova Llei actualitza el text de la Llei de contractació pública de 30 de desembre de 1985, tenint en compte les normes corresponents de la Constitució, del Codi de l’Administració, de la Llei general de les finances públiques, i altres textos normatius amb incidència en la Llei vigent. També millora l’efectivitat de les normes concernents a la contractació pública, i aconsegueix una unitat de criteri en el contingut de la Llei. L’àmbit d’aplicació de la Llei s’ha fet extensiu a totes les administracions públiques, d’acord amb el Codi de l’Administració, és a dir, de forma general als comuns, les entitats parapúbliques, i les entitats de dret públic. Finalment, s’ha ampliat l’àmbit d’aplicació de la Llei a la quasi totalitat dels contractes de les administracions, incloent com a novetat els contractes de treballs tècnics i de serveis. La Llei es desenvolupa amb una part general que comprèn l’organització administrativa de la contractació pública. Aquesta reprèn la competència i els òrgans de contractació, l’objecte i el preu dels contractes, la legitimitat per contractar. El nou text inclou la unió temporal d’empreses, i regula la necessitat d’aprovar un plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques per a tota contractació. El segon capítol de la Llei regula el contracte d’obres. Aquest text defineix més clarament els expedients de contractació de les obres, i s’hi descriuen les modalitats i les formes d’adjudicació. En aquesta Llei desapareix la forma d’adjudicació del concurs subhasta, per la seva dificultat d’aplicació. Com a novetats de la Llei pel que fa al contracte d’obres, cal ressaltar que les obres rebran una qualificació als efectes de contractacions futures, i s’integra el concepte d’obres d’iniciativa privada. El tercer capítol es refereix als contractes de gestió de serveis públics, amb una única diferència significativa respecte a la Llei de l’any 1985, l’extensió del període de concessió fins a 50 anys. El fonament d’aquest canvi substancial respecte a la Llei anterior és la necessitat d’adaptar la durada màxima dels contractes de gestió de serveis públics a la realitat econòmica a la qual s’exposen els adjudicataris i a les expectatives de l’Administració quant a la gestió indirecta d’aquests serveis. El capítol quart regula el contracte de subministraments. Per a aquests tipus de contractes s’amplia l’abast de la Llei de l’any 1985, passant de la contractació directa com a forma normal d’adjudicació al concurs públic. Aquesta modificació reflecteix la normalització d’una pràctica que han dut a terme les administracions en l’atorgament de contractes de subministrament, ja que aquesta modalitat millora la transparència, la concurrència i la publicitat. Els contractes de treballs tècnics i de serveis són una novetat de la Llei. El procediment normal d’adjudicació d’aquests contractes és el concurs públic, que permet la contractació directa per imports inferiors a 2 milions de pessetes (12.021 euros). Finalment, la present Llei reprèn i desenvolupa la classificació administrativa de contractistes i el registre de contractes, i crea la Junta de Contractació Administrativa. La classificació de les empreses s’estableix per als contractes d’obres i preveu també la seva aplicació per als contractes de subministrament. El capítol VII recull les garanties necessàries per contractar amb l’Administració. Amb l’aplicació de l’articulat del text, s’intenta aconseguir una Llei de contractació pública que respongui adequadament a les necessitats que la situació de la contractació pública exigeix, permetent els principis bàsics que imperen en la contractació pública, i garantint la flexibilitat suficient a les administracions i als empresaris i professionals per satisfer els mercats públics. Capítol I. Disposicions generals

’obligació establerta a l’apartat e) de l’article 9 queda en suspens fins que s’aprovin les normes que permetin a les empreses estrangeres l’obertura d’un establiment temporal a Andorra.

derogada la Llei de contractació pública, de 30 de desembre de 1985 i, així mateix, totes les normes que s’oposin al que estableix la present Llei o la contradiguin.

present Llei entrarà en vigor tres mesos després de la data de publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 9 de novembre del 2000 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Marti Alanis Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraJacques Crirac President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Aprovat per: Inclou modificacions de: Llei 2/2020, del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020. Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019 Llei 13/2019, del 15 de febrer, per a la igualtat de tracte i la no-discriminació Llei 12/2018, del 31 de maig, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances Llei 3/2017, del 9 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2017 Llei 2/2016, del 10 de març, del pressupost per a l’exercici del 2016 Llei 3/2014, del 23 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2014 Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració Llei 55/2010, del 22 de setembre, de modificació de la Llei 5/2008, del 15 de maig, d’acompanyament del Projecte de llei del pressupost 2008 sobre les noves formes de contractació i finançament d’obres públiques Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica Derogat per: Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública