Decret d’aprovació del Reglament referent al sacrifici dels animals i controls especials de la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta que hagi esdevingut perjudicial de la Llei de tinença i de protecció d’animals

Capítol I. Objecte i definicions

La relació dels animals de renda i les regles que regeixen el Padral són les establertes pel Reglament del Padral i de la tinença de bestiar de renda del 31 de gener del 2001.

Exposició de motius L’apartat 3 i l’apartat 5 de l’article 8 de la Llei de tinença i de protecció d’animals aprovada pel Consell General el 30 de juny de 1998,disposa que el Govern estableix reglamentàriament les normes de sacrifici dels animals així com les condicions quant a zones, períodes, mètodes i persones autoritzades per realitzar el control i eventualment el sacrifici, de la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta, que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l’agricultura, la ramaderia, l’ecosistema, així com per raons de sanitat animal i/o de salut i de seguretat pública. Aquestes mesures no afecten aquells animals que es destinen a la comercialització de productes per a consum humà, que es regulen per la normativa d’aplicació del protocol sobre qüestions veterinàries, ni els animals de renda criats a casa per a consum personal, tal com disposa l’apartat 4 de l’article 8 de la Llei de tinença i protecció d’animals, ni tampoc les espècies d’animals caçables i caçables regulables o que poden ser pescades o capturades definides respectivament per les disposicions que regulen la caça i la pesca. A proposta de la ministra d’Agricultura i Medi Ambient, el Govern, en la sessió del 3 de juliol del 2002 aprova el Reglament següent:

Reglament referent al sacrifici dels animals i controls especials de la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta que hagi esdevingut perjudicial, de la Llei de tinença i de protecció d’animals Capítol I. Objecte i definicions Article 1 Objecte El present Reglament té per objecte regular: a) els mètodes de sacrifici aplicables als animals domèstics, ja siguin de companyia o de renda, els de fauna autòctona i els de fauna no autòctona amb la finalitat d’evitar-los sofriment i que tinguin una pèrdua de consciència immediata. b) les condicions per les quals es pot realitzar el control i/o el sacrifici de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l’agricultura, la ramaderia, l’ecosistema, així com per raons de sanitat animal i/o de salut i de seguretat pública. Article 2 Exclusions Aquest Reglament no s’aplica en cas de sacrifici d’animals de renda destinats a la comercialització dels seus productes per a consum humà, ni de renda criats a casa per a consum personal. Tampoc s’aplica en cas de sacrifici d’espècies caçables o caçables regulables o que poden ser pescades, definides respectivament per les lleis i disposicions reglamentàries de la caça i la pesca. Article 3 Definicions Als efectes d’aquest Reglament s’entén per: Animals perjudicials per a altres poblacions animals: els animals que representen un perill per a una altra població animal, la natura dels quals pot ser d’ordre sanitari, de comportament o genètic. Animals perjudicials per a l’agricultura: els animals que representen un perill per a les pastures o els conreus. Animals perjudicials per a la ramaderia: els animals que representen un perill per als animals de renda, la natura dels quals pot ser de tipus sanitari o de comportament. Animals perjudicials per a l’ecosistema: els animals que representen un perill per a la flora o per a l’ecosistema en general. Animals subjectes a control especial per raons de sanitat animal: els animals que representen un perill d’ordre sanitari per a una població de fauna autòctona, per als animals de companyia o per als de renda. Animals subjectes a control especial per raons de salut: els animals que representen un perill d’ordre sanitari per a les persones. Animals subjectes a control especial per raons de seguretat pública: els animals que representen un perill per a la seguretat pública i les persones a causa del seu comportament. Eutanàsia: acte pel qual es provoca la mort d’una manera plàcida, sense dolor, temor ni ansietat. Anestèsia: falta de sensibilitat de tot o part de l’organisme; absència de sensació; estat d’insensibilitat reversible en què l’animal, en aquest cas, no reacciona a estímuls externs. Sedació: estat de calma caracteritzat per una lleu depressió del sistema nerviós central i indiferència al medi; l’animal, en aquest cas, pot reaccionar a estímuls externs. Capítol II. Sacrifici d’animals, mètodes d’eutanàsia Article 4 Mètodes Els mètodes d’eutanàsia per utilitzar en tots aquells animals que hagin de ser sacrificats exceptuant els destinats a consum humà, es regulen en els articles següents. Article 5 De l’eutanàsia Per tal d’evitar-los patiment físic i psíquic, l’eutanàsia d’animals només podrà realitzar-se mitjançant l’administració de fàrmacs aplicats en dosi letal, utilitzant els productes i les vies definits posteriorment. En funció de l’espècie, del seu estat clínic en el moment i del seu comportament, els animals que hagin de ser eutanasiats podran ser sedats prèviament, sota supervisió d’un veterinari i mitjançant els procediments definits posteriorment. Article 6 De la sedació La sedació química dels animals, prèvia a l’eutanàsia, s’haurà de realitzar mitjançant els productes i les vies següents, adaptats a cada situació i a les dosis establertes per criteri facultatiu: Xilazina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània. Medetomidina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània. Tiletamina-zolacepam, per via intramuscular o intravenosa. Fenotiazines, per via intravenosa, intramuscular, subcutània o oral. Benzodiazepines, per via intravenosa, intramuscular o subcutània o oral. Clorhidrat de ketamina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània. Butorfanol, per via intravenosa o intramuscular. Article 7 Els productes destinats a eutanàsia L’eutanàsia dels animals s’haurà de realitzar mitjançant els productes i vies següents, amb les dosis establertes per criteri facultatiu: Pentobarbital sòdic, per via intravenosa. Tiopental sòdic, per via intravenosa. Embutramida/mebezoni iodur/tetracaïna clorhidrat, per via intravenosa. Secobarbital/dibucaïna, per via intravenosa. Article 8 Altres vies d’administració utilitzables En el cas d’animals als quals, per la seva mida o pel seu estat de deshidratació, hipovolèmia o xoc, no sigui físicament possible l’aplicació per via intravenosa dels productes inclosos en l’article 7 del present Reglament, es pot procedir a l’administració, després de la sedació o anestèsia dels animals si aquesta és possible, de pentobarbital sòdic, tiopental sòdic o embutramida per via intracardíaca, intraperitoneal o intrapulmonar. Article 9 De les condicions de l’eutanàsia L’acte de l’eutanàsia l’ha de realitzar un veterinari en una dependència amb condicions higienicosanitàries correctes i en un ambient que no afavoreixi l’estrès dels animals sempre que sigui possible. Article 10 Mètodes d’eutanàsia prohibits Queda prohibit qualsevol altre mètode d’eutanàsia per realitzar el sacrifici d’un animal diferent dels mencionats en el present Reglament. Article 11 De la confirmació de la mort Es consideren indicadors de mort d’un animal els paràmetres següents quan es donen simultàniament: cessament de la respiració, cessament del batec cardíac i cessament de les funcions neurològiques centrals. Article 12 Destí dels animals sacrificats Queda prohibit l’enterrament o l’abandonament en qualsevol lloc de les restes dels animals sacrificats mitjançant l’administració de substàncies químiques. Tots els animals sacrificats per aquest procediment s’han de sotmetre a una incineració. El Ministeri encarregat de l’agricultura i/o del medi ambient pot autoritzar altres destins en situacions especials. Capítol III. Perjudicis ocasionats per la població d’una espècie animal o per un individu d’aquesta Article 13 Caracterització dels perjudicis Els perjudicis són catalogats en dues categories. 1. Perjudicis greus: són els perjudicis ocasionats o imminents, d’evident diagnòstic que necessiten un control ràpid de la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta població, que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, la ramaderia o per raons de seguretat pública. 2. Perjudicis menys greus: són els perjudicis que impliquen un procés d’avaluació i de confirmació causats per animals perjudicials per a altres poblacions animals, per a l’agricultura, per a l’ ecosistema o per raons de sanitat i salut. Article 14 Comunicació dels perjudicis greus La comunicació dels perjudicis greus definits segons l’apartat 1 de l’article 13 d’aquest Reglament es fa directament al Ministeri encarregat de l’agricultura i del medi ambient per via telefònica i ratificada posteriorment per escrit, per part de qualsevol persona afectada o per part d’algun testimoni dels fets. Article 15 Comunicació dels perjudicis menys greus La comunicació dels perjudicis menys greus definits segons l’apartat 2 de l’article 13 d’aquest Reglament es fa per escrit, mitjançant el Servei de Tràmits, al Ministeri encarregat de l’agricultura i del medi ambient, per part de qualsevol persona afectada o per part d’algun testimoni dels fets. Article 16 Delimitació de competències Correspon al Departament encarregat de l’agricultura i al Departament encarregat del medi ambient, en l’àmbit de les seves respectives competències, qualificar els perjudicis que hagin estat comunicats i decidir les mesures a emprendre, siguin de control o de sacrifici, en les condicions establertes en el present Reglament. Capítol IV. Mètodes i condicions de control Article 17 Mètodes de control 1. El control, després de la constatació d’un perjudici ocasionat o imminent, d’una població animal o bé d’un individu d’una determinada espècie s’ha de dur a terme preferentment mitjançant mètodes de captura en viu realitzats per personal autoritzat. Aquests mètodes s’han d’adaptar a l’espècie animal i a les circumstàncies del control. 2. En cas de manipulació directa dels animals i per tal de disminuir els riscs d’accident dels manipuladors i l’agressió psíquica i els riscs d’automutilació de l’animal, el personal encarregat del control assegura un sedant químic sempre que ho consideri oportú, sota supervisió d’un veterinari autoritzat i mitjançant els productes i les dosis establertes per criteri facultatiu. 3. Ultra el que disposa l’article 10, si la captura en viu mitjançant procediments no violents no és possible i existeix risc de danys a les persones, a altres animals, als béns o al medi natural en general, es pot utilitzar el tret com a mètode de control i sacrifici, procurant evitar el sofriment dels animals. 4. Ultra el que disposa l’article 10, si es tracta de poblacions d’espècies que a causa de les seves característiques poden suposar un perjudici per raons de higiene, salut i/o de seguretat pública i han de ser considerats en plans de prevenció, detecció i tractament o eliminació, el control es realitza mitjançant els procediments que es desenvolupen en els articles següents. Article 18 Desenvolupament del control En casos especials en què s’hagi de controlar la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l’agricultura, la ramaderia, l’ecosistema, així com per raons de sanitat animal i/o de salut i de seguretat pública, es procedirà de la forma següent: 1. El control en viu dels animals es fa en tot el territori i durant tot l’any mitjançant els agents del Cos de Banders i altre personal del Ministeri amb l’autorització prèvia del Ministeri encarregat de l’agricultura i/o del medi ambient. S’utilitzen mètodes de captura en viu directa o bé mitjançant trampes selectives que no causin danys innecessaris als animals objectes del control o captura en viu mitjançant mètodes de sedació química per injecció a distància. 2. El control i sacrifici en cas d’aplicar-se l’apartat 3 de l’article 17 es fa en tot el territori i durant tot l’any mitjançant els agents del Cos de Banders i altre personal del Ministeri amb l’autorització prèvia del Departament competent utilitzant el tir selectiu per al sacrifici d’individus 3. El control i sacrifici en cas d’aplicar-se l’apartat 4 de l’article 17 es fa en tot el territori i durant tot l’any mitjançant empreses legalment establertes i degudament autoritzades, que tinguin per objecte la realització de tasques de control i eventualment de sacrifici d’espècies animals per motius d’higiene, salut i/o seguretat pública. Els mètodes emprats i les espècies considerades han de ser comunicats i autoritzats pel Ministeri encarregat del medi ambient. Article 19 Situacions especials Ultra el que disposen els articles anteriors, el Ministeri encarregat de l’agricultura i/o del medi ambient pot autoritzar, en situacions especials, la participació en els controls d’altres persones externes al Ministeri. Article 20 Destí dels animals domèstics capturats en viu objecte d’un control especial 1. Tots els animals de companyia objecte d’un control especial queden subjectes als procediments previstos a la Llei de tinença i protecció dels animals i a les normes que la desenvolupen. 2. Tots els animals de renda objecte d’un control especial queden subjectes als procediments previstos a la Llei d’agricultura i ramaderia, a les normes que la desenvolupen i a la normativa que es desprèn de l’aplicació del protocol sobre qüestions veterinàries. 3. Els animals de companyia o els animals de renda objecte d’un control especial i que s’hagin de sacrificar s’han de sotmetre a eutanàsia en les condicions establertes en el present Reglament. Article 21 Destí dels animals de les espècies autòctones i no autòctones capturats en viu i objecte de control especial 1. Els individus de les espècies autòctones i no autòctones que s’hagin capturat en viu seran immobilitzats a l’espera que el Departament encarregat del medi ambient decideixi el seu alliberament, cessió, restitució o sacrifici. 2. El Departament encarregat del medi ambient ha d’esbrinar la identitat dels animals de la fauna autòctona i no autòctona i del seu propietari en cas que existeixin indicis que l’individu capturat pertanyi a algú. 3. Els individus capturats pertanyents a espècies de la fauna autòctona i no autòctona que hagin de ser sacrificats, han de ser sotmesos a eutanàsia en les condicions establertes en el present Reglament. Article 22 De les despeses econòmiques Totes les despeses ocasionades pel control i les situacions que en derivin, ja sigui en animals domèstics o en espècies de la fauna autòctona i no autòctona degudament identificats aniran a càrrec del propietari dels animals objecte del control. Article 23 Règim sancionador Ultra el que disposa l’article 22, l’incompliment del que preveu el present Reglament serà sancionat d’acord amb el que estableix la Llei de tinença i de protecció d’animals. Disposició addicional La relació dels animals de renda i les regles que regeixen el Padral són les establertes pel Reglament del Padral i de la tinença de bestiar de renda del 31 de gener del 2001. Disposició transitòria Les empreses existents en el moment de l’entrada en vigor del present Reglament i que tinguin per objecte la realització de tasques de control i eventualment de sacrifici d’espècies animals per motius d’higiene, salut i/o seguretat pública, d’acord amb l’establert a l’apartat 3 de l’article 18, disposen d’un termini de sis mesos per comunicar al Ministeri d’agricultura i medi ambient la relació de mètodes de control i eventualment de sacrifici que empren en relació a les espècies animals objecte dels controls, a fi d’obtenir l’autorització pertinent. Cosa que es fa pública per a coneixement general i efectes. Andorra la Vella, 3 de juliol del 2002 Marc Forné Molné Cap de Govern Aprovat per: Decret d'aprovació del Reglament referent al sacrifici dels animals i controls especials de la població d'una espècie o bé d'un individu d'aquesta que hagi esdevingut perjudicial de la Llei de tinença i de protecció d'animals, del 3 de juliol del 2002 Inclou modificacions de: XXXXXXXX XXXXXXXX Derogat per: Reglament, de l'11 d'octubre del 2006, referent al sacrifici dels animals i els controls especials de la població d'una espècie o bé d'un individu d'aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial, de la Llei de tinença i de protecció d'animals

El present Reglament té per objecte regular: a) els mètodes de sacrifici aplicables als animals domèstics, ja siguin de companyia o de renda, els de fauna autòctona i els de fauna no autòctona amb la finalitat d’evitar-los sofriment i que tinguin una pèrdua de consciència immediata. b) les condicions per les quals es pot realitzar el control i/o el sacrifici de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l’agricultura, la ramaderia, l’ecosistema, així com per raons de sanitat animal i/o de salut i de seguretat pública.

Aquest Reglament no s’aplica en cas de sacrifici d’animals de renda destinats a la comercialització dels seus productes per a consum humà, ni de renda criats a casa per a consum personal. Tampoc s’aplica en cas de sacrifici d’espècies caçables o caçables regulables o que poden ser pescades, definides respectivament per les lleis i disposicions reglamentàries de la caça i la pesca.

Capítol II. Sacrifici d’animals, mètodes d’eutanàsia

Els mètodes d’eutanàsia per utilitzar en tots aquells animals que hagin de ser sacrificats exceptuant els destinats a consum humà, es regulen en els articles següents.

Per tal d’evitar-los patiment físic i psíquic, l’eutanàsia d’animals només podrà realitzar-se mitjançant l’administració de fàrmacs aplicats en dosi letal, utilitzant els productes i les vies definits posteriorment. En funció de l’espècie, del seu estat clínic en el moment i del seu comportament, els animals que hagin de ser eutanasiats podran ser sedats prèviament, sota supervisió d’un veterinari i mitjançant els procediments definits posteriorment.

La sedació química dels animals, prèvia a l’eutanàsia, s’haurà de realitzar mitjançant els productes i les vies següents, adaptats a cada situació i a les dosis establertes per criteri facultatiu: Xilazina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània. Medetomidina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània. Tiletamina-zolacepam, per via intramuscular o intravenosa. Fenotiazines, per via intravenosa, intramuscular, subcutània o oral. Benzodiazepines, per via intravenosa, intramuscular o subcutània o oral. Clorhidrat de ketamina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània. Butorfanol, per via intravenosa o intramuscular.

L’eutanàsia dels animals s’haurà de realitzar mitjançant els productes i vies següents, amb les dosis establertes per criteri facultatiu: Pentobarbital sòdic, per via intravenosa. Tiopental sòdic, per via intravenosa. Embutramida/mebezoni iodur/tetracaïna clorhidrat, per via intravenosa. Secobarbital/dibucaïna, per via intravenosa.

En el cas d’animals als quals, per la seva mida o pel seu estat de deshidratació, hipovolèmia o xoc, no sigui físicament possible l’aplicació per via intravenosa dels productes inclosos en l’article 7 del present Reglament, es pot procedir a l’administració, després de la sedació o anestèsia dels animals si aquesta és possible, de pentobarbital sòdic, tiopental sòdic o embutramida per via intracardíaca, intraperitoneal o intrapulmonar.

L’acte de l’eutanàsia l’ha de realitzar un veterinari en una dependència amb condicions higienicosanitàries correctes i en un ambient que no afavoreixi l’estrès dels animals sempre que sigui possible.

Queda prohibit qualsevol altre mètode d’eutanàsia per realitzar el sacrifici d’un animal diferent dels mencionats en el present Reglament.

Es consideren indicadors de mort d’un animal els paràmetres següents quan es donen simultàniament: cessament de la respiració, cessament del batec cardíac i cessament de les funcions neurològiques centrals.

Capítol III. Perjudicis ocasionats per la població d’una espècie animal o per un individu d’aquesta

Els perjudicis són catalogats en dues categories. 1. Perjudicis greus: són els perjudicis ocasionats o imminents, d’evident diagnòstic que necessiten un control ràpid de la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta població, que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, la ramaderia o per raons de seguretat pública. 2. Perjudicis menys greus: són els perjudicis que impliquen un procés d’avaluació i de confirmació causats per animals perjudicials per a altres poblacions animals, per a l’agricultura, per a l’ ecosistema o per raons de sanitat i salut.

La comunicació dels perjudicis greus definits segons l’apartat 1 de l’article 13 d’aquest Reglament es fa directament al Ministeri encarregat de l’agricultura i del medi ambient per via telefònica i ratificada posteriorment per escrit, per part de qualsevol persona afectada o per part d’algun testimoni dels fets.

La comunicació dels perjudicis menys greus definits segons l’apartat 2 de l’article 13 d’aquest Reglament es fa per escrit, mitjançant el Servei de Tràmits, al Ministeri encarregat de l’agricultura i del medi ambient, per part de qualsevol persona afectada o per part d’algun testimoni dels fets.

Capítol IV. Mètodes i condicions de control

1. El control, després de la constatació d’un perjudici ocasionat o imminent, d’una població animal o bé d’un individu d’una determinada espècie s’ha de dur a terme preferentment mitjançant mètodes de captura en viu realitzats per personal autoritzat. Aquests mètodes s’han d’adaptar a l’espècie animal i a les circumstàncies del control. 2. En cas de manipulació directa dels animals i per tal de disminuir els riscs d’accident dels manipuladors i l’agressió psíquica i els riscs d’automutilació de l’animal, el personal encarregat del control assegura un sedant químic sempre que ho consideri oportú, sota supervisió d’un veterinari autoritzat i mitjançant els productes i les dosis establertes per criteri facultatiu. 3. Ultra el que disposa l’article 10, si la captura en viu mitjançant procediments no violents no és possible i existeix risc de danys a les persones, a altres animals, als béns o al medi natural en general, es pot utilitzar el tret com a mètode de control i sacrifici, procurant evitar el sofriment dels animals. 4. Ultra el que disposa l’article 10, si es tracta de poblacions d’espècies que a causa de les seves característiques poden suposar un perjudici per raons de higiene, salut i/o de seguretat pública i han de ser considerats en plans de prevenció, detecció i tractament o eliminació, el control es realitza mitjançant els procediments que es desenvolupen en els articles següents.

En casos especials en què s’hagi de controlar la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l’agricultura, la ramaderia, l’ecosistema, així com per raons de sanitat animal i/o de salut i de seguretat pública, es procedirà de la forma següent: 1. El control en viu dels animals es fa en tot el territori i durant tot l’any mitjançant els agents del Cos de Banders i altre personal del Ministeri amb l’autorització prèvia del Ministeri encarregat de l’agricultura i/o del medi ambient. S’utilitzen mètodes de captura en viu directa o bé mitjançant trampes selectives que no causin danys innecessaris als animals objectes del control o captura en viu mitjançant mètodes de sedació química per injecció a distància. 2. El control i sacrifici en cas d’aplicar-se l’apartat 3 de l’article 17 es fa en tot el territori i durant tot l’any mitjançant els agents del Cos de Banders i altre personal del Ministeri amb l’autorització prèvia del Departament competent utilitzant el tir selectiu per al sacrifici d’individus 3. El control i sacrifici en cas d’aplicar-se l’apartat 4 de l’article 17 es fa en tot el territori i durant tot l’any mitjançant empreses legalment establertes i degudament autoritzades, que tinguin per objecte la realització de tasques de control i eventualment de sacrifici d’espècies animals per motius d’higiene, salut i/o seguretat pública. Els mètodes emprats i les espècies considerades han de ser comunicats i autoritzats pel Ministeri encarregat del medi ambient.

Ultra el que disposen els articles anteriors, el Ministeri encarregat de l’agricultura i/o del medi ambient pot autoritzar, en situacions especials, la participació en els controls d’altres persones externes al Ministeri.

1. Tots els animals de companyia objecte d’un control especial queden subjectes als procediments previstos a la Llei de tinença i protecció dels animals i a les normes que la desenvolupen. 2. Tots els animals de renda objecte d’un control especial queden subjectes als procediments previstos a la Llei d’agricultura i ramaderia, a les normes que la desenvolupen i a la normativa que es desprèn de l’aplicació del protocol sobre qüestions veterinàries. 3. Els animals de companyia o els animals de renda objecte d’un control especial i que s’hagin de sacrificar s’han de sotmetre a eutanàsia en les condicions establertes en el present Reglament.

1. Els individus de les espècies autòctones i no autòctones que s’hagin capturat en viu seran immobilitzats a l’espera que el Departament encarregat del medi ambient decideixi el seu alliberament, cessió, restitució o sacrifici. 2. El Departament encarregat del medi ambient ha d’esbrinar la identitat dels animals de la fauna autòctona i no autòctona i del seu propietari en cas que existeixin indicis que l’individu capturat pertanyi a algú. 3. Els individus capturats pertanyents a espècies de la fauna autòctona i no autòctona que hagin de ser sacrificats, han de ser sotmesos a eutanàsia en les condicions establertes en el present Reglament.

Totes les despeses ocasionades pel control i les situacions que en derivin, ja sigui en animals domèstics o en espècies de la fauna autòctona i no autòctona degudament identificats aniran a càrrec del propietari dels animals objecte del control.

Ultra el que disposa l’article 22, l’incompliment del que preveu el present Reglament serà sancionat d’acord amb el que estableix la Llei de tinença i de protecció d’animals.