Edicte del 06-02-2013 pel qual s’ordena la publicació dels formularis declaratius complementaris per dur a terme les obligacions tributàries d’acord amb els procediments previstos en el Reglament d’aplicació de la Llei 95/2010, de l’impost sobre societats, i de la Llei 96/2010, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques del 13 de juny del 2012.

• b) Els administradors de societats, sempre que la societat no estigui donada de baixa provisional al Registre Tributari al qual fa referència l’article 47 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i que compleixin acumulativament els requisits següents:

• Que no siguin assalariats de la societat de la qual són administradors o bé estiguin inclosos a l’article 18.g d’aquesta Llei.

• Que percebin una remuneració amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, per exercir el càrrec d’administrador, d’acord amb la llei en matèria de societats mercantils. A aquest efecte, no s’inclouran dins del col·lectiu els administradors que no percebin la dita retribució, encara que els estatuts socials prevegin la possibilitat remuneratòria per als administradors; si els administradors exerceixen el càrrec de forma gratuïta es consideren persones que duen a terme una activitat per compte propi quan no cotitzen com a assegurats directes en cap altre col·lectiu del règim general de la seguretat social. Tampoc no es consideraran persones que duen a terme una activitat per compte propi els administradors de societats que exerceixen el càrrec de forma gratuïta i cotitzen en el règim especial de persones amb discapacitat previst a l’article 222 o que cotitzen en el règim especial de persones prejubilades previst a l’article 225.

• Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional, o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

En el cas de constitució de noves societats, l’obligació de cotització s’inicia transcorreguts trenta dies naturals des de la inscripció al Registre de Societats del Govern.

La demostració que l’administrador d’una societat no percep una remuneració, amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, o que exerceix el càrrec de forma gratuïta, correspon a la persona interessada. Es considera demostrada aquesta circumstància mitjançant la presentació del formulari que conté la declaració corresponent i una còpia dels estatuts de la societat que estableixin que el càrrec d’administrador no és retribuït, mentre no hi hagi prova en contrari. La Caixa Andorrana de Seguretat Social té per vigent aquesta informació mentre no li consti, o l’administrador no li ho comuniqui, el contrari. No obstant això, en el cas que els estatuts socials estableixin la gratuïtat del càrrec d’administrador i la possibilitat de remunerar-lo o sols aquesta darrera circumstància, i fixin el sistema de retribució, d’acord amb la legislació en matèria de societats mercantils, la prova de la no retribució exigeix la presentació addicional d’un certificat de l’acord social de la gratuïtat o de la no retribució adoptat per la junta general. Aquest certificat ha de ser expedit per les persones facultades a aquest efecte per la legislació en matèria de societats mercantils.

En l’exercici de les seves funcions d’inspecció i de control, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot sol·licitar a la persona assegurada que aporti tota la documentació que consideri necessària per acreditar els requisits establerts en aquest apartat.

També poden cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi els socis de les societats que no estiguin donades de baixa provisional al Registre Tributari, sempre que compleixin acumulativament els requisits següents:

• Que realitzin una activitat efectiva en la societat de la qual són socis.

• Que legalment no puguin ser assalariats de la societat de la qual són socis per manca de subordinació respecte dels òrgans de la societat o perquè ostentin el control de la societat, circumstàncies que haurà d’acreditar l’interessat.

“Article 120. Inici de la cobertura de les prestacions

• Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

2. Per tenir dret a les prestacions de la branca general derivades de malaltia comuna o accident no laboral les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi, a més dels requisits generals, han de complir les condicions següents:

• Que optin expressament per cotitzar dins del col·lectiu de persones que duen a terme una activitat per compte propi.

  • a) En tot cas, haver cotitzat un mínim de vint-i-cinc dies naturals en aquesta branca.

Els socis que opten per cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi, si deixen de cotitzar en aquest col·lectiu per la societat o les societats de les quals són socis, no poden sol·licitar novament l’alta en aquest col·lectiu fins que no hagin transcorregut almenys vint-i-quatre mesos a comptar de la data de la baixa.”

• b) Si han cotitzat més de vint-i-cinc dies naturals i menys de dotze mesos, haver cotitzat un període de quinze dies naturals durant el mes anterior al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 91, que queda redactat de la manera següent:

   • c) Si han cotitzat dotze mesos o més i menys de trenta-sis mesos, haver cotitzat un període de deu dies naturals durant els dos mesos anteriors al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

“Article 91. Rescabalament en cas d’accident de treball o malaltia professional

• d) Si han cotitzat trenta-sis mesos o més i menys de seixanta mesos, haver cotitzat un període de cinc dies naturals durant els tres mesos anteriors al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

1. Sense perjudici de l’aplicació de l’article anterior quan escaigui, si l’accident de treball o la malaltia professional deriva d’una falta inexcusable imputable a l’empresari, la CASS pot exigir-li el pagament de la totalitat de les despeses ocasionades per l’atenció sanitària íntegra de la persona assegurada que ha comportat aquest accident o aquesta malaltia professional, així com de la resta de prestacions que hagi de satisfer per aquesta causa, i de les altres compensacions econòmiques que hagi de satisfer a la persona assegurada, amb el límit màxim de 30 vegades el salari mínim.

   • e) Si han cotitzat seixanta mesos o més, es comencen a comptar des del primer dia.

En cas que l’empresari contracti o subcontracti amb altres empresaris la realització d’obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat, l’empresari principal respon solidàriament amb l’empresa subcontractada del pagament a què fa referència el paràgraf anterior, però si la falta inexcusable que ha donat lloc a l’accident de treball o la malaltia professional és imputable únicament a l’empresari principal, llavors respon únicament aquest últim i no ho fa l’empresa contractada o subcontractada.”

[…]”

3. S’addicionen dos apartats a l’article 93, numerats 4 i 5, amb el contingut següent:
4. S’addiciona un apartat –entre els apartats 1 i 2– i es modifica i renumera l’apartat 2 de l’article 140, amb la redacció següent:

“Article 93. Recàrrec per pagament extemporani

“Article 140. Finalització de les prestacions

4. En els supòsits de bona fe i d’absència de negligència greu o de reincidència, els recàrrecs es redueixen en un 50% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació de les cotitzacions degudes abans que el requereixi la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Es redueixen en un 30% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació en el termini de deu dies a comptar del requeriment.
5. En el supòsit d’extinció de la relació de treball mitjançant el pagament d’una compensació econòmica per preavís i/o d’una compensació econòmica per acomiadament no causal o per causes objectives, l’import percebut per la persona assegurada per aquests conceptes dona dret a prestacions de reembossament pel temps al qual correspon aquesta compensació, i sempre que es compleixin els requisits establerts en aquesta Llei. En el full de declaració corresponent l’empresa ha de fer constar separadament l’import que correspon a la compensació econòmica per preavís i/o per acomiadament, i a quantes mensualitats de salari correspon.
6. A efectes exclusius d’aquest article, es considera que hi ha reincidència si existeix una resolució ferma d’imposició d’un recàrrec per pagament extemporani durant el període de dos anys immediatament anteriors.”
7. Si en el moment de la data del cessament o de la finalització es perceben prestacions econòmiques d’incapacitat temporal o maternitat, els límits establerts als números anteriors comencen a comptar des del moment en què finalitza el dret a percebre la prestació a la qual té dret la persona beneficiària.”
8. Es modifica l’article 108, que queda redactat de la manera següent:
9. Es modifica el títol del capítol quart del títol II del llibre tercer, que queda redactat de la manera següent:

“Article 108. Procediment

“Capítol quart. Prestacions de maternitat, de paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant, d’adopció, d’acolliment familiar i de risc durant l’embaràs”

1. El període voluntari de recaptació s’inicia en la data de començament del termini reglamentari d’ingrés i es prolonga, si no hi ha pagament íntegre o una altra causa d’extinció del deute, fins a l’emissió de la provisió de constrenyiment, amb la qual s’inicia el període de recaptació executiva.
2. Es modifica l’article 152, que queda redactat de la manera següent:
3. Transcorregut el termini reglamentari d’ingrés sense pagament íntegre del deute, s’apliquen els recàrrecs corresponents i els interessos moratoris establerts en la present Llei.

“Article 152. Cobertura

3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot procedir a la recaptació per via de constrenyiment, d’acord amb les normes que regulen el procediment de recaptació tributària en període executiu; també pot acudir al saig per obtenir l’execució forçosa. En qualsevol cas, la impugnació en via administrativa o jurisdiccional de l’acte que s’executa impedeix l’execució forçosa fins que l’acte esdevingui ferm. L’òrgan competent per acordar i tramitar l’execució forçosa és la Direcció General, que la pot delegar en el director adjunt o en un o diversos caps de servei.
4. La prestació econòmica per maternitat i paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs i després del part o de l’adopció d’un infant o adolescent, d’acord amb la Llei de relacions laborals.
5. El procediment de recaptació s’impulsa d’ofici en tots els seus tràmits i només se suspèn en els casos que s’estableixin per reglament.
6. La prestació econòmica per acolliment familiar cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres per aquest motiu, d’acord amb la Llei de relacions laborals.
7. En cas de pagament parcial del deute en concepte de cotitzacions, la CASS imputa en primer lloc la suma pagada al deute corresponent a la branca de jubilació.
8. La prestació econòmica per risc durant l’embaràs cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs, d’acord amb la regulació que estableix la Llei de la seguretat i la salut en el treball.”
9. La terminació del procediment recaptatori, tant en període voluntari com en via executiva, es produeix en els casos d’anul·lació o extinció del dèbit perseguit en els termes i les condicions que s’estableixen per reglament.
10. Es modifica l’article 153, que queda redactat de la manera següent:
11. En tot allò no previst en aquesta Llei s’aplica el procediment establert pel Codi de l’Administració i la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

“Article 153. Prestacions econòmiques

8. En cas de cessació de pagaments i/o fallida d’un empresari, els crèdits actualitzats per cotitzacions degudes, inclosos els corresponents a les cotitzacions dels salaris deguts, tenen la consideració de crèdits privilegiats.
9. Tenen dret a les prestacions econòmiques d’aquest capítol les persones assalariades i assimilades que han estat donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part, i en els casos d’adopció o d’acolliment familiar les persones que acreditin aquests requisits a la data d’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família i/o a la data en què comença a comptar el període de descans d’acord amb la Llei de relacions laborals.
10. Es modifica l’apartat 2 de l’article 114, que queda redactat de la manera següent:
11. Les persones beneficiàries d’una prestació econòmica han de complir les mateixes condicions. El període de percepció de la prestació econòmica s’assimila al de l’exercici d’una activitat.

“Article 114. Prescripció de les prestacions

3. Tenen dret a les prestacions econòmiques d’aquest capítol les persones que realitzen una activitat per compte propi que estiguin donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part, i en els casos d’adopció o d’acolliment familiar les persones que acreditin aquests requisits a la data d’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família i/o a la data en què comença a comptar el període de descans d’acord amb la Llei de relacions laborals.”
4. Aquest dret es fa efectiu d’ençà de la circumstància que ocasiona el naixement de la prestació corresponent si es sol·licita dins del termini dels sis mesos següents. La presentació d’aquesta sol·licitud fora de termini, implica l’efectivitat del dret d’ençà del moment de la sol·licitud.
5. Es modifica l’article 154, que queda redactat de la manera següent:

[…]”

“Article 154. Durada de la prestació econòmica per maternitat o per paternitat i per adopció

6. Es modifica l’apartat 2 de l’article 120, que queda redactat de la manera següent:
7. En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat o per adopció neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.
8. Si la mare i/o el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant o l’adolescent o les persones adoptants són persones treballadores per compte propi, tenen dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat des del mateix dia que comencin el període de descans corresponent, d’acord amb la suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.
9. Si el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant substitueix la mare en una part del període de descans per maternitat, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació. La mare que percebia la pensió deixa de percebre-la el dia de la substitució.
10. En cas de mort del fill, la mare té dret a la prestació per maternitat durant els dies que falten per completar el seu període de descans per maternitat.”
11. S’addiciona un nou article 154 bis, amb el contingut següent:

“Article 154 bis. Durada de la prestació econòmica per acolliment familiar

1. En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per acolliment familiar neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent i/o a l’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.
2. Si les persones acollidores exerceixen una activitat per compte propi tenen dret a la prestació econòmica per acolliment familiar des del mateix dia que comença el període de descans corresponent i/o a l’arribada de l’infant o adolescent a la família, amb suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.
3. En cas de substitució, d’acord amb la normativa continguda en la normativa laboral, la persona acollidora té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació.”
4. Es modifica l’article 155, que queda redactat de la manera següent:

“Disposició addicional dissetena

“Article 155. Abonament de les prestacions

Els punts de jubilació de les persones assalariades declarats amb posterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta disposició es consideren adquirits des del moment de la declaració, amb independència del fet que hagin estat efectivament pagats o no per l’empresari, i sense importar el resultat de les actuacions que la Caixa Andorrana de Seguretat Social emprengui per cobrar-los.”

1. Les prestacions econòmiques per maternitat, per paternitat, per adopció i per acolliment familiar, s’abonen a cada persona beneficiària mentre durin els corresponents períodes de descans.
2. S’addiciona la disposició transitòria vuitena, amb el contingut següent:
3. En el cas que el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant substitueixi la mare, la prestació econòmica per maternitat es paga al pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant, sempre que compleixi les condicions de generació de drets fixades en l’article 153. Si durant aquesta situació el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant mor, la mare pot ser beneficiària de la prestació que pertoqui fins a esgotar la durada màxima corresponent, fins i tot si ja s’hagués incorporat a la feina anteriorment.

“Disposició transitòria vuitena

3. En cas de mort de la mare, el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant pot fer ús del període de descans que li corresponia a la mare, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, i percebre la totalitat o la part que resti de les prestacions corresponents.”

Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de Seguretat social abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, que disposaven d’un termini fins al 30 de juny del 2013 per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei, i que actualment no estan obligades a assegurar-se d’acord amb aquesta Llei, es poden acollir al règim especial de persones assegurades voluntàries a la branca general que regula l’article 223 quater.

14. Es modifica l’apartat 1 i s’addiciona un nou apartat 4 a l’article 180, que queda redactat de la manera següent:

“Article 180. Generació del dret

1. Perquè neixi el dret a la pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys trenta-sis mensualitats en els últims quaranta-vuit mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia menys de trenta anys en el moment de la defunció; o haver cotitzat seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia trenta o més anys en el moment de la defunció. En qualsevol cas, si la persona assegurada difunta ha cotitzat quinze anys, tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat. Si la persona assegurada difunta és titular d’una pensió de jubilació i ha cotitzat almenys dotze mesos a la branca general i a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat.

També computen com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandant d’ocupació en el Servei d’Ocupació. S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi percebut una pensió d’invalidesa.

S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi treballat com a assalariada, encara que l’empresa no hagi fet efectiu a la CASS l’import de les cotitzacions.

4. No pot tenir la condició de beneficiari de la pensió de reversió que li hagués pogut correspondre la persona condemnada per un delicte d’homicidi dolós o d’assassinat o per un delicte de violència de gènere o per un delicte de maltractament i/o lesió en l’àmbit domèstic quan la víctima sigui el subjecte causant de la pensió.”
5. S’addiciona un nou article 220 quater, amb el contingut següent:

“Article 220 quater. Persones assegurades indirectes de l’article 13.1.d que no ho poden continuar sent després de la majoria d’edat i que no es poden acollir a un altre règim

1. Es troben compreses en aquest règim especial les persones assegurades indirectes en virtut de la lletra d de l’apartat 1 de l’article 13 des que arriben a la majoria d’edat fins que compleixen els vint-i-cinc anys, sempre que no tinguin dret directament a les prestacions de reembossament, o que hagin estat sota la tutela del Govern i que compleixin un dels requisits següents:

   • a) Cursar estudis en un establiment d’ensenyança reconegut, mantenint un bon aprofitament acadèmic.
   • b) No percebre rendes regulars derivades de treball assalariat o d’activitat professional d’una quantitat igual o superior al salari mínim.
   • c) Estar inscrites com a demandants d’ocupació en el Servei d’Ocupació i no haver refusat cap oferta de treball adequada.
   • d) No poder accedir o mantenir-se al món laboral per motius mèdics o socials.

2. Les persones compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquest article, o el seu representant legal si la sol·licitud es fa abans de la majoria d’edat, han de sol·licitar al Govern que les prengui en càrrec en aquest règim especial; la sol·licitud ha d’anar acompanyada de la valoració social o sociosanitària emesa per justificar que la persona sol·licitant compleix els requisits previstos a l’apartat 1. Rebuda la sol·licitud, el ministeri competent en matèria d’afers socials tramita l’expedient, efectua les comprovacions oportunes i dicta una resolució que, si és favorable, té una vigència d’un any com a màxim. Aquesta resolució es pot revocar si es deixen de complir els requisits establerts. La vigència es pot prorrogar amb la revisió prèvia que la persona beneficiària continua complint algun dels requisits de l’apartat 1, feta a petició de la persona interessada, que la pot demanar des de tres mesos abans que expiri la vigència.

3. El Govern sol·licita, si escau, l’afiliació de la persona al règim de Seguretat Social, i comunica a la CASS l’inici i el cessament de la seva presa en càrrec perquè la persona sigui donada, respectivament, d’alta i de baixa d’acord amb els articles 33 i següents.

4. L’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data de la resolució administrativa que acorda la presa en càrrec de la persona en aquest règim especial, o a partir de la data en què la persona compleix la majoria d’edat, si la resolució és anterior a aquella data.

5. La baixa s’ha de cursar en el moment en què el Govern dicta una resolució que revoca la presa en càrrec o des que perd vigència la resolució que l’acordava.

6. El Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha de fer el pagament de la totalitat de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

7. La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual.

8. L’obligació de cotitzar només fa referència a la cotització corresponent a la branca general. El percentatge de cotització és del 10%.

9. Les persones compreses en aquest règim tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat en els articles 132 i següents.”

10. S’addiciona la disposició addicional dissetena, amb el contingut següent: