Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.

1. El tribunal ha de dictar la sentència en el termini de trenta dies hàbils a comptar del dia en què finalitza la vista o, si és el cas, del dia en què finalitza el termini per presentar conclusions per la part o les parts apel·lades o, si no hi ha tràmit de conclusions, a comptar del darrer dia hàbil per presentar l’escrit d’oposició al recurs per les parts apel·lades. Això no obstant, abans de dictar sentència, el tribunal pot acordar alguna de les actuacions previstes en els articles 36 i 37, amb la suspensió del termini per dictar sentència.
2. En la sentència, el tribunal es pronuncia sobre la confirmació o la revocació, parcial o total, de la sentència objecte de recurs, únicament pel que fa als pronunciaments impugnats i als motius d’apel·lació formulats per les parts. També es pronuncia sobre les costes.
3. Si el tribunal estima un recurs d’apel·lació que es fonamenta en l’error en la valoració de la prova o la infracció de la llei en la primera instància, dicta una sentència que revoca la sentència objecte de recurs pel que fa al fons de la controvèrsia. Si el tribunal estima un recurs d’apel·lació que es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals que no pot ser esmenada en la segona instància i que, per tant, determina la nul·litat de les actuacions, dicta una sentència en què decideix la retroacció de les actuacions al moment en què es va produir aquesta infracció.

Secció tercera. Recurs d’apel·lació contra autes

1. El tribunal ha de dictar la sentència en el termini de trenta dies hàbils a comptar del dia en què finalitza la vista o, si és el cas, del dia en què finalitza el termini per presentar conclusions per la part o les parts apel·lades o, si no hi ha tràmit de conclusions, a comptar del darrer dia hàbil per presentar l’escrit d’oposició al recurs per les parts apel·lades. Això no obstant, abans de dictar sentència, el tribunal pot acordar alguna de les actuacions previstes en els articles 36 i 37, amb la suspensió del termini per dictar sentència.
2. En la sentència, el tribunal es pronuncia sobre la confirmació o la revocació, parcial o total, de la sentència objecte de recurs, únicament pel que fa als pronunciaments impugnats i als motius d’apel·lació formulats per les parts. També es pronuncia sobre les costes.
3. Si el tribunal estima un recurs d’apel·lació que es fonamenta en l’error en la valoració de la prova o la infracció de la llei en la primera instància, dicta una sentència que revoca la sentència objecte de recurs pel que fa al fons de la controvèrsia. Si el tribunal estima un recurs d’apel·lació que es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals que no pot ser esmenada en la segona instància i que, per tant, determina la nul·litat de les actuacions, dicta una sentència en què decideix la retroacció de les actuacions al moment en què es va produir aquesta infracció.

Secció tercera. Recurs d’apel·lació contra autes