Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.

Les parts poden proposar la pràctica de proves en la segona instància únicament en els supòsits següents:

• a) Quan el tribunal no hagi admès la pràctica de les proves proposades en la primera instància de forma indeguda, sempre que la part interessada hi hagi formulat recurs de reposició i manifestació de protesta.
• b) Quan les proves proposades i admeses en primera instància no s’hagin pogut practicar per qualsevol causa no imputable a la part que les ha proposat.
• c) Quan les proves es fonamentin en fets nous o de nova notícia, sempre que aquests fets siguin rellevants per resoldre el recurs i hagin tingut lloc o s’hagin conegut després del tràmit de proposició de prova en la primera instància.

El tribunal pot decidir d’ofici la pràctica de proves en la segona instància, si considera que les proves practicades no han permès esclarir els fets essencials en què es fonamenta el procés.

Les parts poden proposar la pràctica de proves en la segona instància únicament en els supòsits següents:

• a) Quan el tribunal no hagi admès la pràctica de les proves proposades en la primera instància de forma indeguda, sempre que la part interessada hi hagi formulat recurs de reposició i manifestació de protesta.
• b) Quan les proves proposades i admeses en primera instància no s’hagin pogut practicar per qualsevol causa no imputable a la part que les ha proposat.
• c) Quan les proves es fonamentin en fets nous o de nova notícia, sempre que aquests fets siguin rellevants per resoldre el recurs i hagin tingut lloc o s’hagin conegut després del tràmit de proposició de prova en la primera instància.

El tribunal pot decidir d’ofici la pràctica de proves en la segona instància, si considera que les proves practicades no han permès esclarir els fets essencials en què es fonamenta el procés.