- L'alta d'una persona en un cens parroquial comporta la baixa de la mateixa
persona en el cens parroquial on figurava inscrita anteriorment. L'alta té efectes
l'endemà de la baixa de la parròquia de residència anterior.
- També comporta la baixa de la persona empadronada en el cens parroquial,
a petició pròpia, el fet que l'interessat deixi de residir a la parròquia on està
inscrit.
- En cas de conflicte entre dos comuns, en relació amb la baixa i l'alta
consegüent, decideix el Consell del Cens.
- En cas de mort, els parents més propers, els hereus o els darrers
representants legals del difunt han de comunicar aquesta circumstància al
comú i sol·licitar-ne la baixa en el seu cens, acreditant-ho prèviament amb un
certificat de defunció.
- El comú pot ordenar d'ofici la baixa al seu cens parroquial quan, per les
dades que li són comunicades oficialment o per la informació de què disposa,
comprova que la persona empadronada ha deixat la seva residència a la
parròquia.
- Per procedir a la baixa d'ofici el comú comunica a la persona afectada el fet
que consta que no resideix a la parròquia, i l'insta que realitzi al·legacions en el
termini d'un mes. Si l'afectat prova la seva residència a la parròquia, el comú
arxiva l'expedient. Si no es produeix la prova de la residència, el comú, després
d'haver consultat el Consell del Cens i de realitzar les comprovacions que
cregui convenients, resol d'ofici la baixa de la persona en qüestió.