1. Cal l'autorització prèvia del ministeri titular de la cultura per a les sortides del
territori nacional, temporals o definitives, dels béns d'interès cultural i dels béns
inventariats.
2. En el cas d'exportacions temporals, l'autorització es concedeix sempre que
es garanteixi el retorn dels béns al territori nacional.
3. L'Estat pot expropiar els béns per als quals es demani l'exportació definitiva.
Si es denega l'autorització d'exportació d'un bé no declarat d'interès cultural
que faci menys de cinquanta anys que hagi estat importat a Andorra, el seu
propietari té dret a demanar i obtenir que l'Estat l'hi expropiï.
4. En cap cas no es pot autoritzar l'exportació definitiva dels béns d'interès
cultural ni dels béns pertanyents a col·leccions públiques.
5. L'Estat ha de dur a terme les accions necessàries per a la recuperació dels
béns culturals que hagin sortit il·legalment del territori andorrà i per al retorn
dels béns integrants del patrimoni cultural andorrà que es troben a l'exterior.
6. Els béns que hagin estat exportats contravenint el que estableix aquest
article són propietat de l'Estat, llevat que la persona propietària demostri la
pèrdua o la sostracció del bé abans de l'exportació. En aquest cas, la persona
propietària ha de pagar les despeses que l'Estat hagi tingut per a la recuperació
del bé.
7. Queden excloses de les disposicions d'aquest article les exportacions de
béns mobles integrants del patrimoni cultural següents:
a) Les que siguin conseqüència de permutes entre estatsb) Les d'obres d'autors viusc) Les de béns que es reexportin abans de transcórrer deu anys des de la seva
entrada al país
1. Els béns més rellevants del patrimoni cultural d’Andorra han de ser declarats béns d’interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.
2. El procediment de declaració d’un bé d’interès cultural s’inicia per resolució del ministre titular de cultura, que s’ha de comunicar a les persones interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La incoació de l’expedient s’efectua o bé d’ofici o bé a instància de qualsevol persona, entitat interessada o del comú corresponent i comporta l’aplicació immediata de manera provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22 estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent. Si el ministeri titular de cultura decideix no iniciar l’expedient sol·licitat, ha de motivar la seva decisió.
3. En la instrucció de l’expedient de declaració cal obrir un període d’informació pública i donar audiència a les persones afectades. Si es tracta d’un bé immoble, cal obtenir l’informe del comú on es trobi radicat el bé, prèviament a l’adopció del decret de declaració. L’expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d’anar acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació detallada de l’estat de conservació del bé.
4. L’expedient de declaració s’ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos a comptar de la data d’incoació. La caducitat de l’expedient es produeix si un cop transcorregut aquest termini la persona o entitat interessada o el comú corresponent demanen l’arxiu de les actuacions i l’Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents. Una vegada caducat, l’expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d’aquest termini.
5. La resolució d’incoació de l’expedient i el decret de declaració s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La publicació no ha de fer referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns mobles, tampoc a la seva localització.
6. La declaració d’un bé d’interès cultural només es pot deixar sense efecte seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació d’aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l’expedient.