B
BOPA·CHAT
Llei 8/2012, del 17 de maig, de modificació de la Llei general de l’allotjament turístic del 30 de juny del 1998.
103 versions

Llei 8/2012, del 17 de maig, de modificació de la Llei general de l’allotjament turístic del 30 de juny del 1998.

Évolution de cet article à travers toutes les versions de la loi.

v1OriginalBOPA 02402712 juin 2012

Llei 8/2012, del 17 de maig, de modificació de la Llei general de l’allotjament turístic del 30 de juny del 1998.

  1. Són establiments complementaris d’allotjament turístic els allotjaments constituïts en una unitat empresarial d’explotació, de titularitat pública, privada o mixta, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament a les persones en estances del tipus habitacions, apartaments, cases o bordes i sota règim de funcionament que pot incloure els serveis de neteja de totes les seves unitats i dependències. Aquests establiments s’inscriuen en un dels quatre grups següents:
  • Allotjaments rurals

  • Albergs

  • Cases de colònies

  • Refugis de muntanya

  1. Són allotjaments rurals els allotjaments turístics destinats a donar servei d’allotjament mitjançant preu, en part o en la totalitat d’un edifici, oferint habitacions o apartaments i altres serveis complementaris que es determinin reglamentàriament.

Els allotjaments rurals poden ser de dos tipus:

  • Casa rural (edifici situat dins d’un nucli de població)

  • Borda rural (situada fora del nucli de població, aïllada dins un entorn natural i/o situada en una explotació agrícola i/o ramadera).

  1. Són albergs, cases de colònies i refugis de muntanya els allotjaments turístics destinats a donar allotjament temporal, mitjançant preu, en habitacions individuals o col·lectives, amb llits o lliteres, amb bany o sense, i amb la possibilitat de fer-hi alguna activitat relacionada amb l’entorn. Poden oferir serveis de menjador i cuina. El recinte on estan ubicats aquests allotjaments pot tenir instal·lacions esportives i/o serveis socioculturals i altres serveis que es determinin reglamentàriament.
  2. Els establiments complementaris d’allotjament turístic es classifiquen en dues o més categories, les quals es poden subdividir en àrees d’avaluació que s’han de definir reglamentàriament.

També es considera la capacitat receptiva dels establiments, així com les circumstàncies, els llocs en què estiguin instal·lats, les condicions, l’equipament i les zones de lleure.”

v2ModificationModifié04 sept. 2012

Deroga art. disposició final primera

  1. Són establiments complementaris d’allotjament turístic els allotjaments constituïts en una unitat empresarial d’explotació, de titularitat pública, privada o mixta, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament a les persones en estances del tipus habitacions, apartaments, cases o bordes i sota règim de funcionament que pot incloure els serveis de neteja de totes les seves unitats i dependències. Aquests establiments s’inscriuen en un dels quatre grups següents:
  • Allotjaments rurals

  • Albergs

  • Cases de colònies

  • Refugis de muntanya

  1. Són allotjaments rurals els allotjaments turístics destinats a donar servei d’allotjament mitjançant preu, en part o en la totalitat d’un edifici, oferint habitacions o apartaments i altres serveis complementaris que es determinin reglamentàriament.

Els allotjaments rurals poden ser de dos tipus:

  • Casa rural (edifici situat dins d’un nucli de població)

  • Borda rural (situada fora del nucli de població, aïllada dins un entorn natural i/o situada en una explotació agrícola i/o ramadera).

  1. Són albergs, cases de colònies i refugis de muntanya els allotjaments turístics destinats a donar allotjament temporal, mitjançant preu, en habitacions individuals o col·lectives, amb llits o lliteres, amb bany o sense, i amb la possibilitat de fer-hi alguna activitat relacionada amb l’entorn. Poden oferir serveis de menjador i cuina. El recinte on estan ubicats aquests allotjaments pot tenir instal·lacions esportives i/o serveis socioculturals i altres serveis que es determinin reglamentàriament.
  2. Els establiments complementaris d’allotjament turístic es classifiquen en dues o més categories, les quals es poden subdividir en àrees d’avaluació que s’han de definir reglamentàriament.

També es considera la capacitat receptiva dels establiments, així com les circumstàncies, els llocs en què estiguin instal·lats, les condicions, l’equipament i les zones de lleure.”

v4ModificationDerogat28 janv. 2015

Deroga art. 2, 11, 3, 10, 14

1. Són establiments complementaris d’allotjament turístic els allotjaments constituïts en una unitat empresarial d’explotació, de titularitat pública, privada o mixta, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament a les persones en estances del tipus habitacions, apartaments, cases o bordes i sota règim de funcionament que pot incloure els serveis de neteja de totes les seves unitats i dependències. Aquests establiments s’inscriuen en un dels quatre grups següents:

- Allotjaments rurals

- Albergs

- Cases de colònies

- Refugis de muntanya

2. Són allotjaments rurals els allotjaments turístics destinats a donar servei d’allotjament mitjançant preu, en part o en la totalitat d’un edifici, oferint habitacions o apartaments i altres serveis complementaris que es determinin reglamentàriament.

Els allotjaments rurals poden ser de dos tipus:

- Casa rural (edifici situat dins d’un nucli de població)

- Borda rural (situada fora del nucli de població, aïllada dins un entorn natural i/o situada en una explotació agrícola i/o ramadera).

3. Són albergs, cases de colònies i refugis de muntanya els allotjaments turístics destinats a donar allotjament temporal, mitjançant preu, en habitacions individuals o col·lectives, amb llits o lliteres, amb bany o sense, i amb la possibilitat de fer-hi alguna activitat relacionada amb l’entorn. Poden oferir serveis de menjador i cuina. El recinte on estan ubicats aquests allotjaments pot tenir instal·lacions esportives i/o serveis socioculturals i altres serveis que es determinin reglamentàriament. 4. Els establiments complementaris d’allotjament turístic es classifiquen en dues o més categories, les quals es poden subdividir en àrees d’avaluació que s’han de definir reglamentàriament.

També es considera la capacitat receptiva dels establiments, així com les circumstàncies, els llocs en què estiguin instal·lats, les condicions, l’equipament i les zones de lleure.”

[Derogat]