Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

1. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència i liquiditat, les entitats bancàries han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat bancària i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.
2. Els recursos propis de les entitats bancàries no poden situar-se per sota dels “recursos propis mínims”, que són el nivell de fons propis necessaris per arribar a una ràtio de solvència del 10 per 100.
3. Els recursos propis de les entitats bancàries no poden situar-se per sota del mínim esmentat en el paràgraf anterior, a excepció dels dos primers exercicis d’activitat de l’entitat, en què, únicament a causa de les pèrdues acumulades, els recursos propis poden ser inferiors a la xifra esmentada en un 20%, sempre que la reducció de recursos es trobi fiançada suficientment pels socis de l’entitat.
4. S’habilita l’INAF a prendre les mesures necessàries en cas d’insuficiència de recursos propis i a aquest efecte també pot establir els criteris tècnics corresponents que, en tot cas, han de complir les entitats afectades. En cap cas aquesta insuficiència pot durar més de 24 mesos i els recursos propis no poden ser inferiors a les 4/5 parts del capital social mínim.
5. L’INAF, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius a les normes de solvència i de liquiditat.

Capítol tercer. Règim jurídic de les entitats financeres d’inversió

Secció primera. Disposicions generals

1. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència i liquiditat, les entitats bancàries han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat bancària i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.
2. Els recursos propis de les entitats bancàries no poden situar-se per sota dels “recursos propis mínims”, que són el nivell de fons propis necessaris per arribar a una ràtio de solvència del 10 per 100.
3. Els recursos propis de les entitats bancàries no poden situar-se per sota del mínim esmentat en el paràgraf anterior, a excepció dels dos primers exercicis d’activitat de l’entitat, en què, únicament a causa de les pèrdues acumulades, els recursos propis poden ser inferiors a la xifra esmentada en un 20%, sempre que la reducció de recursos es trobi fiançada suficientment pels socis de l’entitat.
4. S’habilita l’INAF a prendre les mesures necessàries en cas d’insuficiència de recursos propis i a aquest efecte també pot establir els criteris tècnics corresponents que, en tot cas, han de complir les entitats afectades. En cap cas aquesta insuficiència pot durar més de 24 mesos i els recursos propis no poden ser inferiors a les 4/5 parts del capital social mínim.
5. L’INAF, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius a les normes de solvència i de liquiditat.

Capítol tercer. Règim jurídic de les entitats financeres d’inversió

Secció primera. Disposicions generals

1. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència i liquiditat, les entitats bancàries han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat bancària i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.
2. Els recursos propis de les entitats bancàries no poden situar-se per sota dels “recursos propis mínims”, que són el nivell de fons propis necessaris per arribar a una ràtio de solvència del 10 per 100.
3. Els recursos propis de les entitats bancàries no poden situar-se per sota del mínim esmentat en el paràgraf anterior, a excepció dels dos primers exercicis d’activitat de l’entitat, en què, únicament a causa de les pèrdues acumulades, els recursos propis poden ser inferiors a la xifra esmentada en un 20%, sempre que la reducció de recursos es trobi fiançada suficientment pels socis de l’entitat.
4. S’habilita l’INAF a prendre les mesures necessàries en cas d’insuficiència de recursos propis i a aquest efecte també pot establir els criteris tècnics corresponents que, en tot cas, han de complir les entitats afectades. En cap cas aquesta insuficiència pot durar més de 24 mesos i els recursos propis no poden ser inferiors a les 4/5 parts del capital social mínim.
5. L’INAF, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius a les normes de solvència i de liquiditat.

Capítol tercer. Règim jurídic de les entitats financeres d’inversió

Secció primera. Disposicions generals