-
Per obtenir l’autorització d’exercici com a vigilant de seguretat privada o escorta privat, és necessari superar les proves oficials de coneixements i capacitats que siguin convocades del ministeri competent en matèria d’interior, com a mínim cada dos anys. Sense perjudici d’això, el ministeri referit pot convocar una prova sense esperar aquest termini si el nombre de candidats en justifica la convocatòria.
-
Únicament poden participar en la prova les persones majors d’edat.
-
La prova es fa en l’idioma oficial del Principat d’Andorra, pot ser oral i/o escrita, i ha d’avaluar com a mínim els coneixements de les matèries següents: nocions bàsiques de dret constitucional, dret penal, dret administratiu en matèria de seguretat pública, particularitats legals i administratives del sector de la seguretat privada, i coneixement de les institucions i la geografia del país.
-
A més de les persones previstes al segon paràgraf de la lletra c de l’apartat 2 de l’article 23 de la Llei de seguretat privada, resten exonerades d’efectuar les proves previstes en aquest article les persones que puguin acreditar que disposen:
- a) D’un nivell de titulació equivalent als previstos a l’article 13; o
- b) D’un certificat o habilitació que acrediti una formació professional específica en matèria de seguretat privada o un període de pràctica professional, adquirit en un estat membre de la Unió Europea, que permeti l’exercici de la professió a l’estat membre de què es tracti i que sigui reconegut pel ministeri competent en matèria d’interior; o
- c) D’una experiència professional prèvia, de com a mínim quatre anys, en l’exercici de les funcions de seguretat privada en un estat membre de la Unió Europea, sempre que la persona interessada no hagi deixat d’exercir les funcions de seguretat privada des de fa més de tres anys.
Correspon a la persona interessada acreditar documentalment que pot acollir-se a aquesta exoneració.
L’habilitació a què fa referència la lletra b d’aquest apartat ha d’estar en vigor a la data de la presentació de la sol·licitud d’exoneració. En cas contrari, es desestima la petició de l’interessat.