- A la finalització del període impositiu, el ministeri encarregat de les finances porta a terme una regularització extraordinària de les retencions i dels ingressos a compte practicats durant el període impositiu sobre les rendes del treball satisfetes als obligats tributaris.
A aquest efecte, el ministeri encarregat de les finances calcula, per cada obligat tributari, l’import de les retencions i ingressos a compte corresponents a la totalitat de les rendes del treball obtingudes per ells durant el període impositiu, tenint en compte la informació rellevant a aquests efectes que resulta de les comunicacions i declaracions rebudes d’acord amb les disposicions d’aquest Reglament, i emet la corresponent proposta de liquidació parcial, adreçada a l’obligat tributari, per la diferència, positiva o negativa, entre les retencions i ingressos a compte efectivament practicats durant el període impositiu i els resultants del nou càlcul.
Aquesta proposta de liquidació parcial sobre rendes del treball es remet a l’obligat tributari no més tard de l’últim dia del mes de març de l’any següent a la finalització del període impositiu al qual es refereix.
2. Quan de l’esmentada proposta de liquidació parcial resulti una quantitat a ingressar a càrrec de l’obligat tributari, aquest ha d’ingressar al ministeri encarregat de les finances la quantitat resultant de la proposta dins del termini general de presentació de la declaració de l’impost.
3. Quan de la proposta de liquidació parcial resulti una quantitat a retornar a favor de l’obligat tributari, aquest pot sol·licitar la devolució mitjançant la subscripció i confirmació de la proposta de liquidació davant el ministeri encarregat de les finances dins del termini general de presentació de la declaració de l’impost.
Una vegada rebuda aquesta sol·licitud, el ministeri encarregat de les finances prioritzarà la realització de les corresponents devolucions respecte a aquelles derivades de la declaració de l’impost.
- No obstant el que s’estableix als apartats 2 i 3 anteriors, en els supòsits en què l’obligat tributari tingui altres rendes, diferents de les rendes del treball afectades per la regularització, que donin lloc a l’obligació de presentar declaració per aquest impost, l’obligat tributari ha d’incloure les rendes del treball a les quals es refereix la proposta de regularització, així com les retencions i ingressos a compte corresponents, en la declaració a presentar per l’impost dins del termini general de presentació de la declaració. En tal cas, no resulten d’aplicació les disposicions dels apartats 2 i 3 anteriors.
- El ministeri encarregat de les finances aprovarà els models i determinarà les condicions per verificar els tràmits previstos als apartats 2, 3 i 4 anteriors.
- La regularització regulada en aquest article no resulta d’aplicació quan l’obligat tributari únicament obtingui rendes del treball que, d’acord amb el que es preveu a l’article 9, estan sotmeses a un tipus fix de retenció, rendes del treball que no estan sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o bé rendes del treball de les dues categories anteriors.
Secció tercera. Retencions i ingressos a compte sobre rendes del capital mobiliari
2. Les despeses deduïbles es poden quantificar, a opció de l’obligat tributari, seguint qualsevol dels criteris següents:
- a) Les despeses deduïbles es poden quantificar d’acord amb les normes per determinar la renda neta en el règim de determinació directa establert a l’article 16.
- b) Les despeses deduïbles es poden quantificar en el 40% de l’import de les rendes íntegres, d’acord amb els requisits i les condicions establerts en l’article 17.
Els obligats tributaris poden augmentar en un 10% el percentatge anterior, respecte de les rendes íntegres procedents de l’arrendament d’habitatges, per a residència habitual i permanent, situats al Principat d’Andorra. No obstant això, l’augment del percentatge només es pot aplicar respecte dels ingressos procedents d’habitatges pels quals s’obtingui una renda inferior a 9 euros metre quadrat i l’import total de la renda no superi els 1.250 euros mensuals.
En cas que l’obligat tributari esculli determinar la seva base de tributació seguint el mètode de la lletra b), ho ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al començament del període impositiu en què hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentàriament. Aquesta opció vincula a l’obligat tributari durant un termini mínim de tres anys.”
2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 27 bis de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“Article 27 bis. Còmput dels guanys i de les pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra
La quantia màxima de la reducció és de 5.000 euros anuals.”
3. El guany o la pèrdua de capital que resulti segons les regles dels apartats anteriors, i que s’hagi generat durant un període de temps superior a sis anys, es corregeix mitjançant l’aplicació dels coeficients multiplicadors següents, en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat propietat de l’obligat tributari:
6. Es modifica la disposició addicional novena de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactada de la manera següent:
- a) 0,8 entre sis anys i un dia i set anys
“Disposició addicional novena. Recàrrec especial sobre els guanys especulatius en les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra
- b) 0,6 entre set anys i un dia i vuit anys
1. Els obligats tributaris que obtinguin guanys de capital de caràcter especulatiu derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra estan sotmesos al recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional. Als efectes d’aquesta disposició, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis.
- c) 0,4 entre vuit anys i un dia i nou anys
2. Es consideren guanys de capital de caràcter especulatiu els derivats de les transmissions esmentades a l’apartat anterior, quan procedeixin de les transmissions de béns o drets efectuades abans d’haver transcorregut un període mínim de cinc anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari.
- d) 0,2 entre nou anys i un dia i deu anys
3. El recàrrec especial es calcula aplicant el tipus sobre l’import del guany de capital establert en funció del període transcorregut des de la data d’adquisició, determinat d’acord amb les regles previstes a l’apartat 2 de l’article 27 bis.
El nombre d’anys es determina, i s’ajusta per excés, de data a data en què l’immoble o el dret hagi estat propietat de l’obligat tributari. A aquest efecte, les inversions computen amb la mateixa antiguitat que l’immoble.
Si el període transcorregut entre la data de la transmissió i la d’adquisició és inferior a 2 anys, el tipus a aplicar és el 10%. Si aquest període és igual o superior a 2 anys i inferior a 5 anys, el tipus que s’ha d’aplicar és del 5%.
[…].”
4. El recàrrec especial es merita en el moment en què es produeix la transmissió dels béns als quals es refereix l’apartat 1 anterior.
3. Es modifiquen les lletres a), b) i c) i s’incorpora la lletra d) a l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
5. Els obligats tributaris han de liquidar el recàrrec especial i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances d’acord amb el procediment previst als articles 51 bis i 51 ter, en els terminis i les condicions que s’estableixen reglamentàriament.
“Article 35. Reduccions personals i familiars
6. El recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional té la consideració de quota de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
2. Reducció per càrregues familiars
Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació general en les quantitats següents:
- a) 1.000 euros per cada descendent que sigui menor de 25 anys a la data de meritació de l’impost i que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional.
- b) 1.000 euros per cada ascendent que sigui major de 65 anys a la data de meritació de l’impost i que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional.
- c) 1.000 euros per cada persona que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui per raó de tutela o acolliment i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional.
- d) un màxim de 300 euros per les matrícules sufragades per l’obligat tributari per formacions d’ensenyament superior per cada descendent que sigui menor de 25 anys a la data de meritació de l’impost i que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional.
Les reduccions previstes a les lletres a), b) i c) s’incrementen mitjançant l’aplicació d’un coeficient d’1,5 sobre el seu import per cada descendent, ascendent, i persona tutelada o acollida amb discapacitat o en situació de dependència que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui. Els ascendents, que no hagin estat valorats amb anterioritat als 65 anys com a persones amb discapacitat, han d’acreditar que es troben en situació de dependència i que conviuen amb l’obligat tributari o en depenen. Per a l’aplicació d’aquesta reducció incrementada no s’exigirà el compliment del requisit d’edat establert a les lletres a) i b) anteriors.
Als efectes d’aquest impost, tenen la consideració de “persones amb discapacitat” a les que se’ls hagi reconegut aquesta condició per la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA). La “situació de dependència” de la gent gran ha de ser reconeguda per la Comissió de Valoració Sociosanitària (COVASS).
[…].”
4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“Article 38. Reducció per inversió en habitatge habitual
1. Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en un import equivalent al 50% de les quantitats satisfetes en el període impositiu per a l’adquisició de l’immoble que constitueixi o hagi de constituir el seu habitatge habitual, incloent-hi les despeses originades per l’adquisició a càrrec de l’adquirent i, en cas de finançament per tercers, l’amortització, els interessos i les restants despeses associades al préstec.
La quantia màxima de la reducció és de 5.000 euros anuals.
[…]”
5. S’addiciona un nou article 38 bis a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb el següent redactat:
“Article 38 bis. Reducció per inversió en habitatge de lloguer a preu assequible
Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en un import equivalent al 50% de les quantitats satisfetes en el període impositiu per a l’adquisició d’un l’immoble que destinin al mercat de lloguer per a residència habitual i permanent d’una persona física, sempre que sigui a un preu assequible, incloent-hi les despeses originades per l’adquisició a càrrec de l’adquirent i, en cas de finançament per tercers, l’amortització, els interessos i les restants despeses associades al préstec.