Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort (Text refós sense caràcter oficial)

Inhabilitat successòria 1. Són inhàbils per succeir: a) El notari que autoritza l’acte de darrera voluntat, el seu cònjuge, la persona amb qui conviu i els parents del notari dins el quart grau de consanguinitat i segon d’afinitat. b) Els testimonis, els facultatius i els intèrprets que intervinguin en l’atorgament de l’acte de darrera voluntat. c) El sacerdot o religiós que ha assistit el testador durant la seva darrera malaltia i també l’església, l’orde, la comunitat, la institució o la confessió religiosa a la qual pertany, només en el cas que el testament sigui atorgat durant aquesta darrera malaltia. d) El tutor i el curador o apoderat de la persona amb discapacitat amb funcions de representació i administració patrimonial, abans de l’aprovació dels comptes definitius del seu càrrec, llevat que sigui ascendent, descendent, cònjuge o germà del causant. 2. Les persones físiques o jurídiques, així com els seus cuidadors, que hagin prestat al causant serveis assistencials, residencials o anàlegs, en virtut d’una relació contractual, només poden ser afavorits en la successió d’aquest ordenada en testament notarial obert. 3. La inhabilitat successòria no impedeix ser nomenat àrbitre, marmessor o comptador partidor.