Llei 41/2014, de l’11 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària

La comissió d’una infracció disciplinària pot donar lloc a les sancions següents:

• a) Aïllament en cel·la, que no pot excedir els catorze dies si l’intern és major d’edat i els tres dies si l’intern és menor d’edat.
• b) Limitació de les comunicacions orals i les visites durant un període de dos mesos com a màxim.
• c) Privació d’assistència a actes recreatius i de lleure durant un període d’un mes com a màxim.
• d) Privació de fer trucades telefòniques durant un període d’un mes com a màxim.
• e) Prohibició de rebre paquets de l’exterior durant un període d’un mes com a màxim.
• f) Privació de disposar d’un aparell de televisió durant un període de dos mesos com a màxim.

La sanció a què es refereix la lletra a) de l’apartat anterior només es pot imposar en els supòsits d’infraccions molt greus. Les altres sancions es poden imposar en els supòsits d’infraccions greus o lleus, en aplicació del principi de proporcionalitat.

En funció de la gravetat dels fets, de les circumstàncies que concorren i dels antecedents i la personalitat de l’intern infractor, es poden imposar conjuntament i com a màxim dos de les sancions previstes a l’apartat 1 d’aquest article.”

La comissió d’una infracció disciplinària pot donar lloc a les sancions següents:

• a) Aïllament en cel·la, que no pot excedir els catorze dies si l’intern és major d’edat i els tres dies si l’intern és menor d’edat.
• b) Limitació de les comunicacions orals i les visites durant un període de dos mesos com a màxim.
• c) Privació d’assistència a actes recreatius i de lleure durant un període d’un mes com a màxim.
• d) Privació de fer trucades telefòniques durant un període d’un mes com a màxim.
• e) Prohibició de rebre paquets de l’exterior durant un període d’un mes com a màxim.
• f) Privació de disposar d’un aparell de televisió durant un període de dos mesos com a màxim.

La sanció a què es refereix la lletra a) de l’apartat anterior només es pot imposar en els supòsits d’infraccions molt greus. Les altres sancions es poden imposar en els supòsits d’infraccions greus o lleus, en aplicació del principi de proporcionalitat.

En funció de la gravetat dels fets, de les circumstàncies que concorren i dels antecedents i la personalitat de l’intern infractor, es poden imposar conjuntament i com a màxim dos de les sancions previstes a l’apartat 1 d’aquest article.”