Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals.

1. Tenen la consideració d’hores extraordinàries les hores que superen la durada màxima de la jornada ordinària legal o establerta en el contracte de treball o per conveni col·lectiu.

2. Els assalariats de més de divuit anys i l’empresa poden pactar el treball en hores extraordinàries fins a un màxim de 12 hores setmanals, de 48 hores mensuals i de 426 hores anyals, quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

   • a) Quan hi hagi manca de personal suficient a l’empresa per assegurar torns amb la jornada legal ordinària.

b)En cas d’augment temporal de l’activitat empresarial a causa de la situació del mercat.

c)En supòsits extraordinaris o de força major.

3. Resta prohibit el treball en hores extraordinàries als menors de divuit anys i a les assalariades embarassades o durant el període de cura i atenció del fill menor de fins a nou mesos.
4. La iniciativa del treball en hores extraordinàries correspon a l’empresa, i la lliure acceptació o denegació, llevat de supòsits extraordinaris o de força major, correspon a la persona assalariada.

És nul el pacte que impliqui la renúncia de la persona assalariada al seu dret a refusar la realització d’hores extraordinàries.

1. Tenen la consideració d’hores extraordinàries les hores que superen la durada màxima de la jornada ordinària legal o establerta en el contracte de treball o per conveni col·lectiu.

2. Els assalariats de més de divuit anys i l’empresa poden pactar el treball en hores extraordinàries fins a un màxim de 12 hores setmanals, de 48 hores mensuals i de 426 hores anyals, quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

   • a) Quan hi hagi manca de personal suficient a l’empresa per assegurar torns amb la jornada legal ordinària.

b)En cas d’augment temporal de l’activitat empresarial a causa de la situació del mercat.

c)En supòsits extraordinaris o de força major.

3. Resta prohibit el treball en hores extraordinàries als menors de divuit anys i a les assalariades embarassades o durant el període de cura i atenció del fill menor de fins a nou mesos.
4. La iniciativa del treball en hores extraordinàries correspon a l’empresa, i la lliure acceptació o denegació, llevat de supòsits extraordinaris o de força major, correspon a la persona assalariada.

És nul el pacte que impliqui la renúncia de la persona assalariada al seu dret a refusar la realització d’hores extraordinàries.