Es modifica l’article 7.2 de la Llei general de les finances públiques, de 19 de desembre de 1996, que queda redactat com segueix:
“2. La prescripció s’interromp si:
- a) El deutor reconeix el deute de forma fefaent davant l’Administració, o si l’Administració exigeix al deutor el pagament, també de forma fefaent, dins un termini màxim de sis mesos a comptar de la data del fet generador del deute en favor de l’Administració.
En aquests supòsits, la interrupció de la prescripció comporta que comenci a córrer un nou termini improrrogable de tres anys des de la producció d’un dels fets interruptors, sense que es pugui computar el termini de temps abans de la interrupció.
- b) L’Administració presenta una demanda d’execució del deute tributari o sanció tributària a l’òrgan judicial competent.
En aquest supòsit, la interrupció comporta que s’afegeixi un nou termini improrrogable de sis mesos al termini de prescripció que manca per exhaurir-se.”