B
BOPA·CHAT
Llei 3/2020, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2.
22 versions

Llei 3/2020, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2.

Évolution de cet article à travers toutes les versions de la loi.

v1OriginalBOPA 03204231 mars 2020

Continuïtat dels contractes laborals

Llei 3/2020, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2.

  1. Les empreses afectades per l’obligació de suspendre temporalment la seva activitat o que ho hagin fet voluntàriament mantenen l’obligació de satisfer a les persones assalariades el salari fix convingut en el contracte laboral vigent, malgrat la suspensió de l’activitat.
  2. El procediment de suspensió dels contractes de treball per cas fortuït o força major previst en l’article 41 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, no és d’aplicació al cessament temporal d’activitats per la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2, sigui obligatori o no. Les suspensions que haguessin estat sol·licitades per aquesta causa amb posterioritat al dia 13 de març del 2020 no es poden prendre en consideració i no produeixen cap efecte.
  3. El període de suspensió de l’activitat computa com a treballat a efectes de vacances i d’antiguitat.
v2ModificationModifié05 juin 2020

Continuïtat dels contractes laborals

Modifica art. disposició addicional permet, disposició final segona, disposició final tercera, disposició final primera

  1. Les empreses afectades per l’obligació de suspendre temporalment la seva activitat o que ho hagin fet voluntàriament mantenen l’obligació de satisfer a les persones assalariades el salari fix convingut en el contracte laboral vigent, malgrat la suspensió de l’activitat.
  2. El procediment de suspensió dels contractes de treball per cas fortuït o força major previst en l’article 41 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, no és d’aplicació al cessament temporal d’activitats per la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2, sigui obligatori o no. Les suspensions que haguessin estat sol·licitades per aquesta causa amb posterioritat al dia 13 de març del 2020 no es poden prendre en consideració i no produeixen cap efecte.
  3. El període de suspensió de l’activitat computa com a treballat a efectes de vacances i d’antiguitat.