Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges.

1. L’impost sobre els habitatges buits (IHB) és un impost que exigeix l’Administració general, de naturalesa extra fiscal, i que vetlla per la funció social de la propietat i l’accés a un habitatge digne, tot respectant el dret a la propietat dels ciutadans.

2. L’IHB recau sobre la propietat d’habitatges buits, llevat dels casos en què la Llei ho exclogui expressament. S’entén per habitatge buit l’habitatge susceptible de ser arrendat d’acord amb el títol III de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que està desocupat durant com a mínim dos anys, i sempre que no es tracti d’algun dels supòsits exclosos de gravamen. En qualsevol cas, resten exclosos de l’IHB:

   • a) Les segones o terceres residències per a ús familiar, de vacances o de lleure.
   • b) El domicili fiscal o el domicili social del subjecte passiu.
   • c) Els béns immobles afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica.
   • d) Els supòsits de canvi d’habitatge per raons laborals o de salut.
   • e) Els pisos que estiguin en venda de forma inequívoca mitjançant una agència immobiliària.

3. Són subjectes passius a títol de contribuent de l’IHB les persones físiques o jurídiques propietàries d’habitatges buits sense causa justificada durant més de dos anys.

4. L’IHB és un impost periòdic que es merita cada 31 de desembre, mentre l’habitatge no deixi de constar com a buit. El fet d’ocupar l’habitatge fins a tres mesos a l’any no impedeix que s’apliqui l’impost, sense perjudici dels supòsits exclosos a què fa referència l’apartat 2 anterior. En cas que es deixi de considerar com a habitatge buit, no es pot tornar a declarar com a habitatge buit fins que hagin transcorregut dos anys des que hagi deixat de ser ocupat.

5. La base de tributació de l’IHB resulta del número total de metres quadrats de superfície útil que té cada habitatge buit.

6. Sobre la base de tributació s’aplica el tipus de gravamen de 5,05 euros per metre quadrat.

7. L’Administració tributària liquida l’IHB d’acord amb les dades que constin en el Registre d’Habitatges Buits (RHB). Els titulars d’habitatges buits obligats al pagament d’aquest impost han de donar-se d’alta en aquest registre. La inclusió d’un habitatge en el RHB determina per al seu propietari l’obligació de pagar l’impost esmentat. Les garanties i els procediments que escaiguin per garantir el compliment de les obligacions tributàries corresponents es determinen reglamentàriament.

8. L’Administració tributària ha de comprovar la veracitat de les dades declarades i ha de vetllar perquè l’IHB s’apliqui correctament d’acord amb el que s’indiqui reglamentàriament i, en concret, tenint en compte les obligacions de col·laboració i d’informació necessàries.

Les persones físiques i jurídiques, públiques i privades, així com les entitats de caràcter civil nacionals o estrangeres, estan obligades a proporcionar a l’Administració tributària tota mena de dades, informes, antecedents i justificants amb transcendència tributària, inclosos els que es derivin de les seves relacions econòmiques, professionals o financeres amb altres persones o entitats, i que estiguin relacionats amb el compliment de les obligacions relatives a l’IHB.

Aquesta obligació inclou, entre altres, totes les autoritats i les persones que exerceixen funcions públiques, el Govern, els comuns i els òrgans que en depenen, els organismes autònoms i les entitats parapúbliques o de dret públic, qualsevol altra entitat pública, els registres públics, les empreses que prestin serveis de telecomunicació i de distribució d’aigua, gas, calor, fred i energia, i les comunitats de propietaris tal com les defineix la Llei de propietat horitzontal.

La cessió de dades de caràcter personal que s’hagi de realitzar a l’Administració tributària d’acord amb el que disposa aquest article no requereix el consentiment del subjecte afectat. Les dades, els informes, els antecedents i els justificants obtinguts per l’Administració tributària en el desenvolupament de les seves funcions tenen caràcter reservat i només es poden utilitzar per aplicar els tributs que li correspon gestionar de forma efectiva, per imposar les sancions que siguin procedents, i per portar a terme la resta de les funcions que la Llei li encomana, sense que puguin ser cedides ni comunicades a terceres persones, tret que la cessió estigui regulada per una llei, o d’acord amb el que preveuen els acords d’intercanvi d’informació tributària o els convenis de doble imposició ratificats pel Principat d’Andorra, o la legislació vigent relativa a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, i sempre d’acord amb els límits que s’hi estableixin.

9. En cas de discrepància, la determinació de si l’habitatge està buit als efectes de l’IHB s’ha de fer d’acord amb el procediment establert reglamentàriament, i sempre de conformitat amb les normes que en matèria de prova estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari.

1. L’impost sobre els habitatges buits (IHB) és un impost que exigeix l’Administració general, de naturalesa extra fiscal, i que vetlla per la funció social de la propietat i l’accés a un habitatge digne, tot respectant el dret a la propietat dels ciutadans.

2. L’IHB recau sobre la propietat d’habitatges buits, llevat dels casos en què la Llei ho exclogui expressament. S’entén per habitatge buit l’habitatge susceptible de ser arrendat d’acord amb el títol III de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que està desocupat durant com a mínim dos anys, i sempre que no es tracti d’algun dels supòsits exclosos de gravamen. En qualsevol cas, resten exclosos de l’IHB:

   • a) Les segones o terceres residències per a ús familiar, de vacances o de lleure.
   • b) El domicili fiscal o el domicili social del subjecte passiu.
   • c) Els béns immobles afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica.
   • d) Els supòsits de canvi d’habitatge per raons laborals o de salut.
   • e) Els pisos que estiguin en venda de forma inequívoca mitjançant una agència immobiliària.

3. Són subjectes passius a títol de contribuent de l’IHB les persones físiques o jurídiques propietàries d’habitatges buits sense causa justificada durant més de dos anys.

4. L’IHB és un impost periòdic que es merita cada 31 de desembre, mentre l’habitatge no deixi de constar com a buit. El fet d’ocupar l’habitatge fins a tres mesos a l’any no impedeix que s’apliqui l’impost, sense perjudici dels supòsits exclosos a què fa referència l’apartat 2 anterior. En cas que es deixi de considerar com a habitatge buit, no es pot tornar a declarar com a habitatge buit fins que hagin transcorregut dos anys des que hagi deixat de ser ocupat.

5. La base de tributació de l’IHB resulta del número total de metres quadrats de superfície útil que té cada habitatge buit.

6. Sobre la base de tributació s’aplica el tipus de gravamen de 5,05 euros per metre quadrat.

7. L’Administració tributària liquida l’IHB d’acord amb les dades que constin en el Registre d’Habitatges Buits (RHB). Els titulars d’habitatges buits obligats al pagament d’aquest impost han de donar-se d’alta en aquest registre. La inclusió d’un habitatge en el RHB determina per al seu propietari l’obligació de pagar l’impost esmentat. Les garanties i els procediments que escaiguin per garantir el compliment de les obligacions tributàries corresponents es determinen reglamentàriament.

8. L’Administració tributària ha de comprovar la veracitat de les dades declarades i ha de vetllar perquè l’IHB s’apliqui correctament d’acord amb el que s’indiqui reglamentàriament i, en concret, tenint en compte les obligacions de col·laboració i d’informació necessàries.

Les persones físiques i jurídiques, públiques i privades, així com les entitats de caràcter civil nacionals o estrangeres, estan obligades a proporcionar a l’Administració tributària tota mena de dades, informes, antecedents i justificants amb transcendència tributària, inclosos els que es derivin de les seves relacions econòmiques, professionals o financeres amb altres persones o entitats, i que estiguin relacionats amb el compliment de les obligacions relatives a l’IHB.

Aquesta obligació inclou, entre altres, totes les autoritats i les persones que exerceixen funcions públiques, el Govern, els comuns i els òrgans que en depenen, els organismes autònoms i les entitats parapúbliques o de dret públic, qualsevol altra entitat pública, els registres públics, les empreses que prestin serveis de telecomunicació i de distribució d’aigua, gas, calor, fred i energia, i les comunitats de propietaris tal com les defineix la Llei de propietat horitzontal.

La cessió de dades de caràcter personal que s’hagi de realitzar a l’Administració tributària d’acord amb el que disposa aquest article no requereix el consentiment del subjecte afectat. Les dades, els informes, els antecedents i els justificants obtinguts per l’Administració tributària en el desenvolupament de les seves funcions tenen caràcter reservat i només es poden utilitzar per aplicar els tributs que li correspon gestionar de forma efectiva, per imposar les sancions que siguin procedents, i per portar a terme la resta de les funcions que la Llei li encomana, sense que puguin ser cedides ni comunicades a terceres persones, tret que la cessió estigui regulada per una llei, o d’acord amb el que preveuen els acords d’intercanvi d’informació tributària o els convenis de doble imposició ratificats pel Principat d’Andorra, o la legislació vigent relativa a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, i sempre d’acord amb els límits que s’hi estableixin.

9. En cas de discrepància, la determinació de si l’habitatge està buit als efectes de l’IHB s’ha de fer d’acord amb el procediment establert reglamentàriament, i sempre de conformitat amb les normes que en matèria de prova estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari.

1. L’impost sobre els habitatges buits (IHB) és un impost que exigeix l’Administració general, de naturalesa extra fiscal, i que vetlla per la funció social de la propietat i l’accés a un habitatge digne, tot respectant el dret a la propietat dels ciutadans.

2. L’IHB recau sobre la propietat d’habitatges buits, llevat dels casos en què la Llei ho exclogui expressament. S’entén per habitatge buit l’habitatge susceptible de ser arrendat d’acord amb el títol III de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que està desocupat durant com a mínim dos anys, i sempre que no es tracti d’algun dels supòsits exclosos de gravamen. En qualsevol cas, resten exclosos de l’IHB:

   • a) Les segones o terceres residències per a ús familiar, de vacances o de lleure.
   • b) El domicili fiscal o el domicili social del subjecte passiu.
   • c) Els béns immobles afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica.
   • d) Els supòsits de canvi d’habitatge per raons laborals o de salut.
   • e) Els pisos que estiguin en venda de forma inequívoca mitjançant una agència immobiliària.

3. Són subjectes passius a títol de contribuent de l’IHB les persones físiques o jurídiques propietàries d’habitatges buits sense causa justificada durant més de dos anys.

4. L’IHB és un impost periòdic que es merita cada 31 de desembre, mentre l’habitatge no deixi de constar com a buit. El fet d’ocupar l’habitatge fins a tres mesos a l’any no impedeix que s’apliqui l’impost, sense perjudici dels supòsits exclosos a què fa referència l’apartat 2 anterior. En cas que es deixi de considerar com a habitatge buit, no es pot tornar a declarar com a habitatge buit fins que hagin transcorregut dos anys des que hagi deixat de ser ocupat.

5. La base de tributació de l’IHB resulta del número total de metres quadrats de superfície útil que té cada habitatge buit.

6. Sobre la base de tributació s’aplica el tipus de gravamen de 5,05 euros per metre quadrat.

7. L’Administració tributària liquida l’IHB d’acord amb les dades que constin en el Registre d’Habitatges Buits (RHB). Els titulars d’habitatges buits obligats al pagament d’aquest impost han de donar-se d’alta en aquest registre. La inclusió d’un habitatge en el RHB determina per al seu propietari l’obligació de pagar l’impost esmentat. Les garanties i els procediments que escaiguin per garantir el compliment de les obligacions tributàries corresponents es determinen reglamentàriament.

8. L’Administració tributària ha de comprovar la veracitat de les dades declarades i ha de vetllar perquè l’IHB s’apliqui correctament d’acord amb el que s’indiqui reglamentàriament i, en concret, tenint en compte les obligacions de col·laboració i d’informació necessàries.

Les persones físiques i jurídiques, públiques i privades, així com les entitats de caràcter civil nacionals o estrangeres, estan obligades a proporcionar a l’Administració tributària tota mena de dades, informes, antecedents i justificants amb transcendència tributària, inclosos els que es derivin de les seves relacions econòmiques, professionals o financeres amb altres persones o entitats, i que estiguin relacionats amb el compliment de les obligacions relatives a l’IHB.

Aquesta obligació inclou, entre altres, totes les autoritats i les persones que exerceixen funcions públiques, el Govern, els comuns i els òrgans que en depenen, els organismes autònoms i les entitats parapúbliques o de dret públic, qualsevol altra entitat pública, els registres públics, les empreses que prestin serveis de telecomunicació i de distribució d’aigua, gas, calor, fred i energia, i les comunitats de propietaris tal com les defineix la Llei de propietat horitzontal.

La cessió de dades de caràcter personal que s’hagi de realitzar a l’Administració tributària d’acord amb el que disposa aquest article no requereix el consentiment del subjecte afectat. Les dades, els informes, els antecedents i els justificants obtinguts per l’Administració tributària en el desenvolupament de les seves funcions tenen caràcter reservat i només es poden utilitzar per aplicar els tributs que li correspon gestionar de forma efectiva, per imposar les sancions que siguin procedents, i per portar a terme la resta de les funcions que la Llei li encomana, sense que puguin ser cedides ni comunicades a terceres persones, tret que la cessió estigui regulada per una llei, o d’acord amb el que preveuen els acords d’intercanvi d’informació tributària o els convenis de doble imposició ratificats pel Principat d’Andorra, o la legislació vigent relativa a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, i sempre d’acord amb els límits que s’hi estableixin.

9. En cas de discrepància, la determinació de si l’habitatge està buit als efectes de l’IHB s’ha de fer d’acord amb el procediment establert reglamentàriament, i sempre de conformitat amb les normes que en matèria de prova estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari.