- Sense perjudici del que preveu l’article 12 d’aquesta Llei, el contracte d’assegurança contra danys és nul si en el moment en què es conclou no hi ha un interès de l’assegurat per indemnitzar el dany.
- L’assegurança no pot ser objecte d’enriquiment injust per a l’assegurat. Per determinar el dany, cal atenir-se al valor de l’interès assegurat en el moment immediatament anterior a l’esdeveniment del sinistre.
- Si en el moment de l’esdeveniment del sinistre la suma assegurada és inferior al valor de l’interès, l’assegurador ha d’indemnitzar pel dany causat en la mateixa proporció en què aquella suma cobreix l’interès assegurat.
- Contràriament, si la suma assegurada supera el valor de l’interès assegurat, qualsevol de les parts del contracte pot exigir la reducció de la suma i de la prima, i l’assegurador ha de restituir l’excés de les primes percebudes. Si es produeix el sinistre, l’assegurador ha d’indemnitzar pel dany efectivament causat. Quan la sobreassegurança sigui deguda a la mala fe de l’assegurat, el contracte és ineficaç. L’assegurador de bona fe pot retenir les primes vençudes i les del període en curs.
- Sense perjudici del que preveu l’apartat 2 anterior, les parts, de comú acord, poden fixar a la pòlissa, o amb posterioritat a la subscripció del contracte, el valor de l’interès assegurat que s’ha de tenir en compte per calcular la indemnització. L’assegurador únicament pot impugnar el valor estimat quan la seva acceptació hagi estat prestada per violència, intimidació o dol, o quan per error l’estimació sigui notablement superior al valor real de l’interès assegurat corresponent al moment de l’esdeveniment del sinistre.
- Si per pacte exprés les parts acorden que la suma assegurada cobreixi plenament el valor de l’interès durant la vigència del contracte, la pòlissa ha d’incloure necessàriament els criteris i els procediments per adequar la suma assegurada i les primes a les oscil·lacions del valor d’interès.
- Les parts, de comú acord, poden excloure a la pòlissa, o amb posterioritat a la subscripció del contracte, l’aplicació de la regla proporcional establerta a l’apartat 3.
- En cas d’assegurança múltiple, el prenedor de l’assegurança o l’assegurat han de comunicar, llevat de pacte en contra, a cada assegurador les altres assegurances que hagin contractat. Si per dol s’omet aquesta comunicació, i en cas de sobreassegurança es produís el sinistre, els asseguradors no estan obligats a pagar la indemnització.
Un cop produït el sinistre, el prenedor de l’assegurança o l’assegurat ho han de comunicar a cada assegurador amb indicació de la identitat dels altres asseguradors en els termes establerts a l’article 18 d’aquesta Llei. Els asseguradors han de contribuir a l’abonament de la indemnització en proporció a la mateixa suma assegurada, sense que es pugui superar la quantia del dany. Dins aquest límit l’assegurat pot demanar a cada assegurador la indemnització deguda, segons el contracte respectiu. L’assegurador que ha pagat una quantitat superior a la que li correspongui proporcionalment pot repetir contra la resta dels asseguradors.