Llei 29/2025, de l’11 de desembre, del contracte d’assegurança i reassegurança del Principat d’Andorra.

1. Amb una antelació mínima de seixanta dies naturals abans de cada data de venciment de la prima anual, l’assegurador ha de notificar al prenedor de l’assegurança, en un suport durador, la informació següent:

   • a) La data de venciment.
   • b) L’existència i els termes del dret de resolució previst en el contracte o en el marc legal vigent i la data fins a la qual es pot exercir aquest dret.
   • c) L’existència de qualsevol modificació contractual, especialment si es tracta d’un augment de preu.
   • d) La prima que s’ha de pagar.

2. L’assegurador no està obligat a pagar la indemnització al mateix prenedor, assegurat o beneficiari, quan el sinistre hagi estat causat per mala fe o dol de l’assegurat, del prenedor o del beneficiari.

3. L’assegurador no està obligat a pagar la indemnització ni al prenedor, ni a l’assegurat o beneficiari ni a un tercer perjudicat quan concorri alguna causa d’exclusió o limitativa de dret establerta i pactada contractualment d’acord amb la legislació vigent.

En el cas dels contractes d’assegurança obligatòria d’acord amb la legislació vigent, l’assegurador sí que està obligat a pagar la indemnització que correspongui al tercer perjudicat dins dels límits establerts per la legislació vigent, fins i tot quan concorri alguna causa d’exclusió o limitativa de drets, sense perjudici, però, del dret de l’assegurador d’exercir l’acció de repetició o l’acció de subrogació. A més, no té mai la consideració de tercer perjudicat qui hagués sofert danys, personals o materials, essent ell mateix responsable del sinistre i, especialment, autor responsable o partícip d’un delicte o falta.

4. Quan la naturalesa de l’assegurança ho permeti i així s’hagi pactat en el contracte d’assegurança, l’assegurador pot substituir el pagament de la indemnització per la reparació o la reposició de l’objecte sinistrat.

5. L’assegurador està obligat a satisfer el pagament de la indemnització en el termini de seixanta dies naturals:

   • a) A comptar que disposi de tota la informació rellevant sobre el fet i les circumstàncies del sinistre.
   • b) Des que hagin finalitzat les investigacions i els peritatges necessaris per establir l’existència del sinistre i les seves causes i, quan correspongui, l’import dels danys i les lesions que en resultin.
   • c) Sempre que la responsabilitat o l’import dels danys o lesions no sigui objecte de discussió i no existeixin clàusules d’exclusió o limitatives com es detalla en l’apartat 3 d’aquest article.

Més enllà d’aquest termini, els interessos de mora al tipus d’interès legal es meriten automàticament sense resultar necessari reclamar-los judicialment.

Quan el pagament de la indemnització s’efectuï d’acord amb el punt 4, els interessos de mora es calculen sobre el valor de la prestació efectuada, és a dir, sobre el valor de la reparació o el valor del nou objecte reposat segons correspongui.

En aquest cas, els interessos de mora no computen fins al moment en què la reparació o reposició referida sigui materialment realitzable.

6. En cas de refús de pagament per part de l’assegurador en els terminis establerts, l’assegurador ha de dirigir al perjudicat la notificació de la motivació que fonamenta el seu refús.

7. L’assegurador incorre en mora si, constant-li degudament totes les circumstàncies recollides en l’apartat 5 anterior, no ha procedit al pagament complet en el termini establert. En conseqüència, la mora no es produeix mentre no hagin finalitzat les recerques i els peritatges necessaris o quan hi hagi una causa justificada no imputable a l’assegurador que justifiqui la manca de pagament de la totalitat o d’una part de la indemnització.

8. Si l’assegurador incorre en mora en el compliment de la prestació al seu càrrec, la indemnització de danys i perjudicis s’ha d’ajustar a les regles següents:

   • a) La indemnització per mora de l’assegurador no pertoca quan la manca de satisfacció de la indemnització que pugui deure està fonamentada en una causa justificada o que no sigui imputable a l’assegurador.
   • b) La indemnització per mora de l’assegurador és aplicable tant als pagaments a favor de l’assegurat, prenedor o beneficiari, segons correspongui, com als que corresponguin a favor del tercer perjudicat en l’assegurança de responsabilitat civil.
   • c) La indemnització per mora de l’assegurador és aplicable a la satisfacció de la indemnització mitjançant pagament pecuniari o mitjançant reparació o reposició de l’objecte sinistrat. En aquest cas, els interessos de mora es calculen sobre el valor de la prestació efectuada, és a dir, sobre el valor de la reparació o el valor del nou objecte reposat segons correspongui.
   • d) La indemnització per mora consisteix en el pagament d’un interès anual igual al de l’interès legal del diner vigent en el moment en què es meriti, incrementat en el 20% els primers noranta dies naturals i en el 50% a partir d’aquest termini.
   • e) El terme inicial del còmput dels interessos de mora és la data d’entrada en mora segons el que està establert en l’apartat 5. Respecte del tercer perjudicat o els seus hereus, el terme inicial és la data de la reclamació o la de l’exercici de l’acció directa.
   • f) El terme final del còmput dels interessos és el dia en què efectivament l’assegurador, segons correspongui, satisfaci la indemnització mitjançant pagament, reparació o reposició a l’assegurat, beneficiari o perjudicat segons correspongui.

9. Quan es tracti d’una assegurança de vida i, d’acord amb la informació que el prenedor hagi proveït a l’assegurador i així consti en la pòlissa, aquesta pòlissa tingui per beneficiari una entitat bancària en vinculació amb crèdits hipotecaris, pignoratius o privilegiats amb caràcter especial, i així s’hagi documentat en la pòlissa, l’assegurador a qui s’hagi notificat l’existència d’aquests drets no pot pagar la indemnització deguda sense el consentiment del titular del dret real o del privilegi.

10. Salvat en els contractes d’assegurança de vida i en els d’assegurança de malaltia, el contracte pot preveure la possibilitat per a l’assegurador de resoldre el contracte després d’un sinistre que hagi donat lloc al pagament d’una indemnització quan el prenedor o l’assegurat han mancat a alguna de les obligacions al seu càrrec en matèria de declaració de sinistre amb intenció dolosa o per culpa greu, o en cas d’extinció del risc assegurat. Aquesta resolució s’ha de comunicar al prenedor al més aviat possible i pot prendre efecte el mateix dia que es notifiqui fefaentment al prenedor.

11. Les comunicacions efectuades per un mediador d’assegurances a l’assegurador en nom del prenedor de l’assegurança tenen els mateixos efectes que si les fa el prenedor mateix, llevat d’indicació en contra d’aquest últim. En aquest sentit, es requereix que el mediador d’assegurances disposi d’una pòlissa de responsabilitat civil professional que cobreixi els danys i perjudicis que pugui causar qualsevol incidència en la comunicació precontractual o en el procés de subscripció o de declaració i gestió de sinistres en nom del prenedor davant de l’assegurador. Aquesta pòlissa ha de tenir una cobertura mínima d’1.000.000 d’euros per sinistre i d’1.500.000 d’euros per any per al total dels sinistres. En tot cas, cal el consentiment exprés del prenedor de l’assegurança per subscriure un nou contracte o per modificar o rescindir el contracte d’assegurança en vigor.